Un dia infame i una resposta clara

  • Vist Alliot, vista Prohens i vist Mazon, molt cec cal ser per a no entendre que la catalanitat és el camí i és la resposta

VilaWeb
El president Mazon, amb la presidenta de les Corts, de Vox, Llanos Massó (fotografia: Kai Forsterling).

Carlos Mazón és des d’ahir el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana. I quina distància més abismal que hi ha entre el tractament protocol·lari i la realitat. Perquè el dia d’ahir va ser un dia d’infàmia, en què vam comprovar que l’extrema dreta espanyolista entrava a formar part per primera vegada d’un dels nostres governs autonòmics.

L’any 2020 Louis Alliot va ser elegit batlle de Perpinyà i aquell fet va causar un enorme impacte perquè era la primera institució del país ocupada per l’extrema dreta. Semblava una excepció. Poc ens podíem imaginar aleshores que tres anys després al País Valencià es formaria un govern en què participaria Vox i que a les Illes el mateix grup ultra donaria suport parlamentari a un govern del PP, fortament condicionat pel seu soci.

És veritat que això que passa al nostre país va en consonància amb la realitat de tot Europa. A tots els països de la Unió Europea l’extrema dreta és el moviment en alça, que amenaça clarament d’esdevenir majoritari. I també és veritat que avança trencant tabús, fent-los miquetes. Ahir, en concret, a València se’n van trencar dos. L’un, la presència de l’extrema dreta al govern, que ara sí que ja és cosa feta; l’altre, la col·laboració oberta i fraternal, indissimulada, entre la dreta i l’extrema dreta. Un fet que resulta especialment alarmant arreu d’Europa per bé que a l’estat espanyol, vista l’arrel franquista del PP, no sorprèn tant.

I, sobre això, cal posar en relleu que Mazón en el seu discurs va assumir ahir de manera oberta la terminologia, les tesis, els temes i els formats de Vox. I que, molt especialment i concretant-ho molt i detallant-ho molt, va assumir l’atac a la valencianitat, a la catalanitat del País Valencià. Un fet que no era inesperat, però que tampoc no és ni insignificant ni anecdòtic, car indica ben clarament quin és el mur més eficaç que els Països Catalans podem bastir per a frenar l’autoritarisme.

Si a Perpinyà l’obsessió d’Alliot és la catalanitat, si per a Margalida Prohens, la nova presidenta balear, l’obsessió és la catalanitat, si per a Carlos Mazón l’objectiu és destruir com siga la catalanitat, si al Principat els atacs concertats des de l’estat espanyol van tots a l’arrel de la catalanitat, aleshores cal ser molt cec per a no entendre que la catalanitat és el camí i és la resposta.

 

PS1. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué Tertúlia proscrita. I, atenció, s’hi anuncià que el darrer programa de la temporada, el dia 27 de juliol, la tertúlia es faria en directe i amb públic, concretament amb subscriptors de VilaWeb que aviat rebreu la informació sobre com assistir-hi.

PS2. Aquests dies molta gent descobreix la importància de la subscripció i del compromís amb els mitjans de comunicació, arran de la censura de Borriana. A VilaWeb hi creiem de fa molts anys, i per això hem pogut bastir aquesta extraordinària i emocionant comunitat que és a punt d’arribar a 25.000 subscriptors. Però no n’hi ha prou. Tenim entre un milió i mig de lectors i dos milions, segons el mes, i tan sols 25.000 subscriptors. I tots som conscients que podríem fer coses molt importants si fóssem 30.000, si fóssem 40.000, si fóssem 50.000. Ens hi ajudeu? Us podeu fer subscriptors de VilaWeb o fer-hi un donatiu esporàdic en aquesta pàgina.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any