La via caòtica a la independència (i II)

  • Voldríeu més ordre? Que tot fos més ordenat i fàcil? Jo també. Però el país ha optat per la via caòtica. De manera que podem lamentar-nos cada dia o entendre la dinàmica que es genera

Vicent Partal
19.06.2023 - 21:40
Actualització: 19.06.2023 - 23:53
VilaWeb

Com és públic i notori, a Catalunya hi ha ara mateix una exuberància d’idees i propostes que intenten de superar l’actual fase d’estancament del procés d’independència.

Ja fa temps que l’Assemblea Nacional Catalana va fer el primer pas important proposant la creació d’una llista cívica a les eleccions al parlament, quan encara Junts era dins el govern amb Esquerra. I crec que podem convenir tots que la proposta, i l’amenaça òbvia que conté, va ser una de les claus que van portar les bases de Junts a inclinar-se per eixir del govern –també hi va ajudar molt el discurs del president Puigdemont aquell Primer d’Octubre i l’error del president Aragonès posant-se contra la manifestació de l’Onze de Setembre.

L’ANC continua impulsant la llista cívica. Dissabte va fer un pas endavant en aquesta direcció a Girona. Però ara ja no està sola, en l’intent de demostrar el descontentament popular. Hi ha, si més no, que jo sàpiga, dos intents més de crear llistes cíviques paral·leles, que, si bé no tenen el pedigrí ni la capacitat de convocatòria de l’ANC, poden fer soroll. I hi ha partits diversos, fets o en preparació, que poden provar de capitalitzar l’evident descontentament popular.

És el cas de la CUP, que va perduda en termes general, però que ha estat capaç de bastir un acord exemplar, un autèntic raig de llum, a Girona entorn del seu candidat i ara batlle, Lluc Salellas. És també el cas, molt inflat per les circumstàncies, d’Acció Catalana i els altres grups ideològicament semblants. És també el cas de, si més no, dos grups més de gent de base que treballen fa mesos per confluir i crear un partit amb la voluntat de trencar amb els actuals i presentar-se a les eleccions. I n’hi podria haver més encara les setmanes o mesos vinents –Clara Ponsatí ho va explicar bé quan va dir en una entrevista a VilaWeb: “L’abstenció reflecteix que hi ha necessitat d’organitzacions polítiques noves.”

L’abstenció, precisament, i el vot en blanc i el vot nul, encara han obert un altre camp de joc. Gent que reclama foc nou a còpia de deixar radicalment sense feina els dirigents actuals, que entén que ara cal no votar-los, no votar sobretot Esquerra i Junts, per castigar la seua actuació política. O, fins i tot, en els casos d’una defensa més elaborada de l’abstenció política, per a desespanyolitzar el país a còpia de no participar en les institucions d’allà.

I per si encara no en teníem prou, hi ha els partidaris de fer un cens nou a partir del qual organitzar la nació, aquells que s’organitzen al marge de tot i sense cap voluntat política de participar en les institucions, o el Consell de la República, molt aturat darrerament, però que ha aconseguit fites importants, com ara l’elecció de l’Assemblea de Representants.

He dit “exuberància” per a definir el panorama i espere que amb aquesta pinzellada, que no és de cap manera exhaustiva, s’entenga què volia dir. El país bull, literalment, ple de projectes, ple d’idees, ple d’il·lusions. Ple de ràbia també, per què no? Hi ha una trama humana enorme, que no és legítim de menystenir, que a cada barri, poble i ciutat discuteix acaloradament sobre què cal fer per reprendre la confrontació amb Espanya i rematar la proclamació del 2017.

Els partits tradicionals, i molts altaveus periodístics seus, s’ho miren tot amb displicència, convençuts que no faran res i que d’aquest magma tan intens no n’eixirà res que puga ser una amenaça real a l’status quo actual. I la veritat és que la diferència de recursos, de capacitats, d’organització entre els partits polítics parlamentaris i la resta de grups és enorme. Ni tan sols l’ANC no té avui la capacitat de comparar-se amb cap.

Però els partits s’equivoquen quan pensen en totes aquestes iniciatives com si parlàssem de competidors electorals i prou. Quan només fan el càlcul sobre si algun els podria prendre diputats o batllies. Perquè l’independentisme caòtic és molt més que un competidor electoral.

I n’ha estat una prova ben clara precisament l’abstenció a les eleccions municipals, una reacció que circulava de boca a orella de feia mesos –que jo he sentit formular-se en multitud d’actes– i que ha pres forma leaderless, que en diuen els americans, és a dir, sense que ningú se’n puga atribuir el mèrit. Sense líders. Simplement a partir de la coincidència de la intel·ligència emocional de molta gent.

I em sembla que no cal explicar que gros que ha estat l’impacte que ha tingut l’abstenció en el panorama polític català. Fins i tot vam sentir ahir Gabriel Rufián proposar ara un pacte entre ERC, Junts i la CUP a Madrid per acordar un “preu que siga alt” a Pedro Sánchez. A Esquerra, es veu que no han entès encara que l’abstencionisme en realitat no vol posar cap preu, sinó que vol que Pedro Sánchez no siga investit i, si és possible, que es cree el caos a Madrid. Però, dit això, el gest de Rufián és ben significatiu. Tres-cents mil vots menys pesen molt.

I ací arribem al cap del carrer. Molta d’aquesta gent que mira de superar l’actual fase d’estancament del procés d’independència es mou precisament perquè ha perdut tota la confiança en els partits tradicionals i en els seus líders. Alguns consideren directament traïdor i venut qualsevol qui no pense com ells. I molts qüestionen que gent com Trias, Maragall, el president Aragonès o el president Puigdemont i tot siguen independentistes. De fora estant, i mirat amb ulls crítics, sembla una gran gàbia de grills. I ho és. Però això no vol dir que no puga funcionar.

Pot funcionar de tres maneres. La primera seria completament al marge de la política. Amb 50.000 vots no entres al parlament, però amb 50.000 persones pots fer la revolució i ja vindran darrere els partits. També pot passar –ningú no està en disposició de negar-ho, això– que algun d’aquests moviments o grups acabe trobant la manera de fer un forat multitudinari i canvie completament la dinàmica política del país. Però, fins i tot si no passàs res d’això, tot aquest Cafarnaüm encara podria funcionar i ser útil al país per la pressió que implica sobre l’establishment, pel qüestionament de les seues polítiques, per la subversió. I ho torne a dir: ja ha passat.

Com deia en la primera part d’aquest editorial, ahir, un país no sempre avança cap a la independència amb una direcció fèrria i consistent –tal com va passar a Eslovènia, per exemple. També hi ha països que han avançat d’una manera caòtica, sostenint una lluita interna intensa en què cadascú estira cap al seu cantó sense gens de coherència, però que acaba funcionant –i aquest seria el cas d’Estònia o, encara molt més clar, d’Ucraïna. I el de Catalunya.

I quan passa això, és recomanable de mirar-se les coses amb una perspectiva diferent. Jo no dic que ERC i Junts siguen imbatibles com a representants de l’independentisme i que, per tant, no puguen ser substituïts per algú altre. Però sí que recorde que són molt grans, que tenen molts recursos i que els intents d’entrar al parlament essent completament nous ja hem après que són molt difícils –recordeu Reagrupament o Solidaritat Catalana.

I, a l’inrevés, jo no dic que tot aquest magma volcànic siga una sopa impossible de fer quallar en res. Ben al contrari. És una gran demostració que el país és ben viu, és un sentinella permanent contra uns partits que han perdut bona part de la credibilitat i és una base magnífica, imprescindible a l’hora d’endurir-nos.

Torne a explicar-ho amb l’abstenció. Els partits polítics grans només veuen en l’abstenció que és una despesa inútil, una renúncia voluntària a tenir més poder. Si tots haguéssem votat Trias o Maragall, diuen, Collboni avui no seria batlle, per exemple. Però la qüestió no és aquesta ni és tan simple. No sabem si amb més vots haurien pogut aturar la maniobra, però sí que sabem que el punt on hem arribat, amb el pacte entre Trias i Maragall i les ordres posteriors de Madrid a PP, PSOE i Sumar per impedir-lo, és molt aclaridor per al procés d’independència.

Voldríeu més ordre? Que tot fos més ordenat i fàcil? Jo també. Però el país ha optat per la via caòtica, de manera que ens podem lamentar cada dia o entendre la dinàmica que es genera. Ep!, si som honradament independentistes.

I, tot i que ja sé que abuse de la vostra paciència amb aquests dos articles tan llargs, permeteu-me que il·lustre finalment allò que vaig aprendre amb una anècdota d’una independència caòtica, l’estoniana.

Fa anys vaig poder parlar amb un membre dels Germans del Bosc, la guerrilla antisoviètica que va lluitar a Estònia, per la llibertat del país, entre el 1940 i el 1978. Estava esgotat després d’anys de lluitar al bosc en condicions inhumanes i després de la repressió de què fou víctima –quan el van detenir el van enviar a un camp de concentració. Vaig parlar amb ell quan Estònia havia tornat a proclamar la independència, aquesta vegada de manera definitiva. I la paradoxa era que aquella independència havia estat declarada pels líders de l’extint Partit Comunista, responsable de detenir-lo i empresonar-lo. Entre els ministres de la nova Estònia independent, de fet, hi havia qui s’havia encarregat de perseguir els Germans del Bosc mentre ell, en canvi, era poc més que un ancià que vivia en una caseta menuda de Tartu. Li vaig demanar què sentia en veure’s en aquella situació. Va callar una estona molt llarga i al final em va dir que encara no sabia com ho havien fet, això d’aconseguir la independència, però que allò que li importava, en definitiva, era que s’hagués fet. I que potser tot havia estat un caos perquè els uns estiraven per ací, els altres per allà, els uns provaven una via i els altres una altra, però finalment el caos l’havia resolt l’enemic –Rússia, en aquest cas–, atacant-los a tots, sense fer distincions, no deixant cap altra eixida.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Lladó
Carles Lladó
19.06.2023  ·  22:10

Mentre tothom es queixa i pregunta i repregunta què podem fer i altres, sense insinuar cap mena de tàctica, proposen llistes cíviques o vies caòtiques, què més hem d’esperar que passi per fer alguna cosa de profit?
I mentrestant, la possible solució a tot plegat fa anys que és boicotejada amb el silenci per tots els que tenen possibilitats d’engegar-la o, com a mínim, de divulgar-la. És el Pla d’Alliberament Nacional “amb l’estratègia i tàctiques per a cada fase”, aquest:

1. Campanyes, ben específiques, per recuperar l’esperança i aconseguir el suport internacional.
2. Creació de l’ens d’unitat integral dels catalans amb anhel de llibertat i empoderament de tots ells, una possibilitat ben a l’abast dels centenars d’entitats catalanistes.
3. Presentació d’una allau de Proposicions Legislatives d’Iniciativa Popular a Madrid amb l’objectiu de justificar la Declaració d’Independència també d’Iniciativa Popular, la DId’IP.
4. I, en el cas que els partits catalans continuïn desairant el clam català, substituir-los per guanyar la llibertat nacional d‘una vegada.

Aquest és el Pla que pot ser fullejat en detall a http://www.carlesllado.cat. I el que cregui que n’existeix algun altre, millor o pitjor, que el presenti, ja! Encara hi som a temps. Vinga!

Francesc Pernas
Francesc Pernas
19.06.2023  ·  22:14

Que diu que què? Avui, Partal, m’he perdut.

Josep Usó
Josep Usó
19.06.2023  ·  22:15

El que està clar és que hi ha una gran desafecció entre els partits i la gent. I que hi ha iniciatives de tota mena. Esperem que encara que siga a empentes i redolons continuem avançant cap a l’únic objectiu important. La independència.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
19.06.2023  ·  22:18

Dins de JxC està guanyant Puigdemont i la part del independentisme irrenunciable.
Està guanyant el combatiu i els hi hem de fer costat: Jordi Sánchez (el infiltrat de ERC a Junt ha marxat amb la cua entre cames), Giró, el millor adversari de ERC per assumir un paper negociador amb Espanya, s’ha retirat a instàncies de Puigdemont, la representant de JxC en els darrers anys a Madrid (Nogueras) repeteix i el seu esperit de combat ja l’ha demostrat no fent cap concessió a Pedro Sánchez. JxC han sortir d’aquest govern nefast perden més de 20 milions en sous que han passat a les butxaques de ERC.

Mentre tant tenim el darrer lluitador insubornable a l’exili que va posant contra les cordes a Espanya devant Europa i que necessita que el seu partit, sí el seu partit, faci la feina dins de l’estat espanyol. Fins ara, en els darrers 5 anys ha sigut combatut amb la pinça PSOE-ERC.

Dit això, l’objectiu ara és doble: desfer-nos l’abans possible de Junqueras i la seva guàrdia pretoriana i bloquejar Espanya per fer-los la vida impossible. S’ha d’atacar arreu a ERC amb intel·ligència i desmuntar les seves defenses. I per bloquejar Espanya necessiten un partit potent que faci aquesta feina i només pot ser JxC.

Quines garanties volem més per part de JxC que faran la feina de bloqueig tant necessària per desestabilitzar Espanya?. La mateixa Nogueras i també Castellà de JxC ja han dit que volen els vots per bloquejar Espanya si no ens donen admistia i referendum. Tots sabem que no ho tindrem i per tant: bloqueig i que facin un Gobierno PP / PSOE. Serà la mostra venjança abans de la independència.

Què s’hi pot perdre si els votem?. Que negociïn el president després del què han dit?. Ho veig molt difícil però si sortís un altre partit potent independentista amb capacitat de veto, tindria sentir votar-los. Però això no es veu per enlloc.

Que si pot perdre si no els votem?. Que no siguin suficients per poder bloquejar i el seu paper sigui testimonial, com ha sigut en la darrera legislatura. i que ERC doni soport a Sánchez per seguir la repressió.

Recordem i no ho oblidem mai que Puigdemont i el seu partit son l’únic enemic d’Espanya i, per tant, és també l’únic que tenim ara mateix nosaltres.

Donem-los el poder que necessiten i confiem. Finalment, a la vida sempre s’ha se confiar en algú i JxC encara s’ho mereixen.

Tenir davant el psicòpata de Junqueras i no perdre els nervis és més difícil del que pot semblar. Quedar-te amb la meitad de l’exèrcit a meitad de la batalla i comprovar que s’ha passat al enemics i que el seu propòsit és eliminar-te per aconseguir una hegemonia ha de ser dur i et deixa sense possibilitats.

Tot això fa que per supervivència i en una situació caòtica on ningú es por fiar de ERC, facin bestieses com els acords amb el PSC a les menjadores sense poder polític. Tota la disbauxa d’ara beu de la mateixa font. No ho justifico però es por entendre.

Si ens posem sincerament en el lloc de Mas o de Puigdemont i entenem que tractar amb un psicòpata com Junqueras és impossible, entendrem que nosaltres tampoc podríem haver-ho fet gaire millor.

No tenim res més que l’exili i Puigdemont és JxC. No el podem deixar sol.

Ara ERC treu tot el seu arsenal de Màrketing polític. Després d’anys com tertulians o comentaristes, passen a engreixar el partit per presentar-se a les eleccions. Un dia s’haurà de parlar seriosament sobre què els ha mogut a aquests intelectuals a destruir-nos per dins a consciència.

Perquè es noti més la devallada d’ERC és important que JxC tregui un bon resultat. No oblidem: l’objectiu és fer fora com sigui a Junqueras.

Amb ERC no es pot ni es podia fer res. Mireu el post que ho explica amb total claredad:

https://esboirarelcami.blogspot.com/2023/05/la-renuncia-te-nom-propi-principis-del.html

Ricard Huguet
Ricard Huguet
19.06.2023  ·  22:27

Amb tot el respecte al Sr Partal; no em sembla just ni objectiu que en les seves critiques a l’actitud fe l’ independentisme posi sempre en el
mateix nivell ERC i Junts per Cat. Penso que no son igualment responsables del desori actual

Xavier Clèries
Xavier Clèries
19.06.2023  ·  22:29

Seguint amb l’anècdota estoniana, Vicent, veurem l’Iceta pujant al carro de la independència?

Xavier Massot
Xavier Massot
19.06.2023  ·  22:31

Somnio que la majoria d’iniciatives confluexin en un moviment que s’anomeni Unió Sobiranista (o similar). La paraula Unió els hi hem de furtar a l’unionisme.

Josep Ramon Gil
Josep Ramon Gil
19.06.2023  ·  22:39

Gràcies per “bombejar-nos”😅 ànims , els necessitem !

Jaume Bonet
Jaume Bonet
19.06.2023  ·  22:58

Els elegits per culminar la DUI del 2017(majoria al Parlament) acabin sa feina, aixequin la suspensió de la DUI ja declarada, demanin el reconeixement internacional i facin una proposta de partició d’actius i passius a l’estado (I Com que no ho faran, és urgent la Llista Cívica)

Miquel Cardús
Miquel Cardús
19.06.2023  ·  23:01

pot ser, m’agrada la idea, a més és molt propi nostre. Un pais sense estat, ni cap estructura que se li sembli, organitzat de forma associacionista. No és en va que la fórmula CDR, que són Comités autónoms sigui el triomfant en ací.
Per cert, per favor, que els de Junts i ERC deixin de plorar i dir que el problema ha estat l’abstenció. Si haguessin anat junts de bon principi fa temps que el Cap i Casal seria nostre. Però bé que ho diu el Sr. Partal, això és una olla de grills i cadascú diu i dirà la seva “donec perfidiam”. Seguim!

Nacís Sabaté
Nacís Sabaté
19.06.2023  ·  23:14

El país no ha optat per la via caòtica, és l’única opció a la qual l’han forçat els partits processistes.

Josep Garcia
Josep Garcia
19.06.2023  ·  23:15

L’anàlisi del senyor Sanahuja és molt assenyat i encara més quan diu:
“No tenim res més que l’exili i Puigdemont és JxC. No el podem deixar sol”
D’aquí pocs dies hi haurà la resolució del MHP. N o cal dir que espero i desitjo que sigui totalment positiva. Per tot plegat, si no estem preparats ara, més val que ens fotem un cop de cap a la paret i al fons del mar.
Visca la República Catalana!!!

jaume vall
jaume vall
19.06.2023  ·  23:16

Valoro molt, moltíssim, la capacitat del director per regalar-nos informació, ànims, possibles eixides, i també la sinceritat de quan es declara decebut pel caos imperant. I tot i això, indefallible.
Potser mai no agrairem prou aquest compromís insubornable amb la nació catalana, amb la independència, amb fixar-se en l’escletxa de llum quan tots estem aclaparats per la foscor.
Algú havia de fer aquest rol. Sinó, el desànim seria farragós.

El futur no està escrit.
Si ens en sortim, Vilaweb, i els analítics editorials tindran un lloc destacat en la fundació de la república.
Si ens en sortim.

Ferran Ribó
Ferran Ribó
19.06.2023  ·  23:21

La segona part de l’argumentació de “La via caòtica” ha superat les meves expectatives. Molt il•lustratiu el testimoni del guerriller estonià, per la mostra d’elements caòtics en el procés d’independència d’Estònia.
I m’agradaria destacar. En Vicent ja no amaga el fet que fa mesos hi ha molts grups de persones que treballen en diversos flancs, tots ells amb un denominador comú: intervenir i regular la traïdoria (en Vicent en diu prudentment ‘pèrdua de credibilitat’) d’erc, junts i cup, i substituir-los al Parlament de Catalunya. De moment, el 28M ha propiciat l’aparició d’aquest espai que s’ha materialitzat en 350.000 vots. I seran més el proper 23J. I molts més a les properes -i no llunyanes- eleccions catalanes.
La guerra continua¡¡*¡¡

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
19.06.2023  ·  23:21

Per tal que un projecte com la llibertat del país tingui èxit cal ajuntar tres capacitats o habilitats:

1) Capacitat de lideratge. D’aconseugir que molta gent et segueixi, confii en tu i aporti els recussos humans i materials ingents que calen per assolir la llibertat.

2) Capacitat, imaginació i cretivitat per dissenyar les estretègies, els plans i les tàctiques guanyadores.

3) Capacitat per organitzar i gestionar les persones i els recussos per dur a la pràctia els plans amb eficècia i eficiència.

A Catalunya tenim talent amb aquestes tres capacitats per donar i per vendre. La maledicció dels catalans és que no coincideixen en la mateixa persona ni en el mateix grup de persones.

Jo hi veig dos possibles desllorigadors:

1) Confiar en Espanya i esperar a que ens vagin fotent hosties cada vegada més fortes fins que no tinguem més remei que unir-nos tots i remar cap a la llibertat.

2) Esperar a que Espanya pateixi una crisi tant o més bèstia que la del 2008 de forma que quedi grogui i fins i tot amb els mediocres que tenim al capdavant sigui fàcil aconseuir la llibertat. Ningú sap com ni quan ni perquè es produirà la propera crisi però del que ningú en té cap dubte és de que tart o d’hora arribarà.

Jordi Gomez
Jordi Gomez
19.06.2023  ·  23:27

Leaderless

Ramon Perera
Ramon Perera
19.06.2023  ·  23:36

A l’u d’octubre no s’hi va arribar per haver votat sinó per que la gent va sintonizar amb la proposta de l’ANC i vam sortir al carrer. Llavors els partits es van espantar.

Els quatre fundadors de l’ANC, tenien una visió política superior a la de la resta de la gent?
Jo penso que no. És molt difícil predir quina iniciativa política trobarà una acceptació generalitzada de la gent. Això ho saben molt bé els publicistes quan han de fer alguna campanya publicitària. Lo que va passar és que la proposta dels quatre fundadors va caure en gràcia i l’ANC va crèixer com una bola de neu.

“a Catalunya hi ha ara mateix una exuberància d’idees i propostes…”
Podria ser que alguna d’aquestes idees o propostes funcionés com la idea seminal de l’ANC? No hi ha manera de saber-ho que no sigui a la pràctica, però és una possibilitat raonable.

En qualsevol cas:
a) Tot això demostra que Espanya no té pas el problema solucionat.
i b) Hauríem de fer com els japonesos que, si després d’hores de debat en un comité no es posen d’acord, si hi ha al menys dos membres que sí que ho han fet, llavors tots els altres es fan seu l’acord dels dos i el defensen a ultrança.

Gerber van
Gerber van
19.06.2023  ·  23:37

Al principi vam intentar crear la República de manera ordenada, amb un llibre blanc passant de ‘llei en llei’ i un referèndum fet per un líder polític, en aquest cas el president Puigdemont. Això ha fracassat completament, sobretot a causa de l’actuació d’Espanya. Així que no quedava cap altre manera que el camí caòtic, és una conseqüència lògica dels fets. Per ser sincer, el trobo perfecte. El procés d’independència a Catalunya és clarament un procés grassroot, de la gent del carrer. Per tant, seria il·lògic que un sol partit polític o un líder tingués el crèdit. Tot i que el camí caòtic crea ambigüitat i incertesa, també té avantatges. Encara és més difícil per a Espanya controlar el procés. Abans podia frenar temporalment la independència simplement posant alguns líders a la presó, però ara és evident que això ja no és així. Catalunya està fora de control per a Espanya. Però encara no ho saben.

joan rovira
joan rovira
19.06.2023  ·  23:37

Sr. director, dos matisos per tal d’emfasitzar la distinció entre el (país oficial) i el (país real); així com, les seves evolucions mitjançant la (via caòtica) i la (via racional), respectivament:

1. El (país oficial), compost per les elits polítiques, premsa i col•legis professionals; no han abordat les seves responsabilitats envers els ciutadans, com a col•lectius, d’ençà de (2017) i, retardant la seva descodificació colonial, projecten una imatge de caos o (Via caòtica).

2. El (país real), el poble alliberat per començar de la mentalitat retributiva colonial i vertebrat al voltant de la saba irredempta, legitimat pel referèndum fet i guanyat i pels drets com a ciutadà europeu i dels drets humans universals que desenvolupa eines per ser o (Via racional).

CONCLUSIÓ
Les responsabilitats dels professionals encarregats d’atendre els drets dels ciutadans a ser ben informats caldrà, com es reitera de manera sovintejada en aquest digital, d’emprar una terminologia que designi comportaments oficials de manera precisa; així com, equanimitat en els espais informatius dels relats de cadascuna d’aquestes dues manifestacions simultànies: (Via caòtica oficial) decadent enfront de la (Via real racional) emergent. Gràcies.

Antoni Soler
Antoni Soler
19.06.2023  ·  23:41

No he acabat d’entendre els seus raonaments,;per una banda sembla q demana l’abstenció y per un altra diu q no s’ha de votar novament un govern de Sánchez,y pregunto això últim com es pot fer si l’abstenció impedeix una representació amb cara i ulls a Madrid

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.06.2023  ·  23:43

El plantejament de la teoria del caos m’ha semblat molt atractiu. Sobretot quan estàs en temps caòtics i és impossible fer cap previsió mínimament ordenada. És dir, viable.
Ideal pel mentrestant, per la travessa del desert dels 10.000 de Xenofont o per relaxar-nos una mica que ja ens convé.

Jaume Riu
Jaume Riu
19.06.2023  ·  23:49

CONFRONTACIÓ O FRANQUISME
Quan m’informo em sento perillosíssim i, per descriure la via caòtica de l’independentisme, m’ha fet falta ordenar les idees d’aquesta menera:
1. No hem de marxar d’Espanya, perquè l’independentisme consisteix a fer que Espanya marxi de Catalunya.
2. Quan no obeeixo les regles del Règim del 78 i del model autonòmic de la constitució espanyola, ja soc independent del Regne d’Espanya.
3. A Catalunya, votar no ens serveix gaire per res, perquè els tribunals de la monarquia instaurada pel dictador Franco, ens imposen les inhabilitacions de càrrecs electes sempre que volen.
4. No hi ha cap camí transitable que impliqui acords o relacions amb els socialistes espanyols, perquè Franco i Carrero Blanco l’any 1973 ja van comprar el PSOE per apuntalar la monarquia que s’estaven inventant.
Cap el 1974, Franco va seduir el jove advocat andalús Felipe González amb l’esquer d’un pla per ocupar un futur govern, i fins i tot el va protegir amb la policia del règim quan el va enviar a París entre l’11 i el 13 d’octubre de 1974 per participar en el tretzè Congrés socialista de Suresnes, on González hi va trobar un François Mitterrand i un Willy Brand que, per força, coneixien les intencions de Franco de posar socialistes en el govern de la successió, i també les veien amb bons ulls.
5. No ens distraguem doncs amb enganyifes, com diu Clara Ponsatí, perquè ni el 52% independentista al Parlament, ni una majoria d’esquerres perquè no vingui l’extrema dreta, ni un pacte de progrés fet precisament amb partits polítics conservadors de la monarquia, ja hem comprovat que no porten enlloc.
Com a resum de tot plegat, la idea clau per prendre les decisions oportunes en el procés català cap a la independència, es resumeix en tres paraules, confrontació o franquisme.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
20.06.2023  ·  00:01

Sr. Sanahuja (22:18), que ERC ha decebut a tothom, crec que tothom hi estaria d’acord. Ara, voleu que apostem per JUNTS perquè el sector “independentista” de JUNTS va guanyant terreny, perquè la Miriam Nogueras és insubornable i perquè Mas i Puigdemont no podien fer una altra cosa?

Escolteu, crec que tothom pot tenir més o menys clar a hores d’ara que fer la independència no té res a veure amb anar a Madrid a fer numerets que després surtin als telenotícies per consum dels votants.

Què penseu que aconseguirà JUNTS allà? Blocar una investidura?
Suposem que ho aconsegueixen, i?
A canvi del no-bloqueig obtindran què exactament?
Un altre referèndum d’independència?
De veritat ho penseu això?

I un cop fet el show es quedaran a participar de la política espanyola i aquí no ha passat res?

Un partit amb un sector convergent nombrós que aprofita el vot independentista i pacta sense problemes amb el PSOE-PSC, per les cadires, exactament igual que ERC, ens ha de portar a la independència?

La crua realitat és que els partits han exhaurit el poc crèdit que tenien, és a dir, han fracassat. Sortosament el sector més crític del moviment independentista ha dit “fins aquí hem arribat” i vol que el major nombre possible d’aquests vividors professionals de la política es busquin feina.

I mentre no es configura una opció nova amb cara i ulls, no hi ha més alternativa que l’abstenció.

Suposo que després de pactar amb el PSC, si acaba governant, no ens en voldran fer responsables, oi?

Joan Verdera
Joan Verdera
20.06.2023  ·  00:09

Abstenció política per desespanyolitzar el país no participant en les eleccions d’allà? Si es deixa el camp lliure a l’adversari acabarem ben espanyolitzats, com al País valencià. Una gran olla de grills: així només es fa soroll I no s’avança. Per tombar un estat centenari, disposat a tot, cal unitat, estratègia, disciplina, sacrifici, força, però no grills cantant

Dolors Puig
Dolors Puig
20.06.2023  ·  00:16

Totalment d’acord amb el que exposa Jordi Sanahuja.
Votem el partit del Puigdemont. S’ho mereix per la seva lluita a Europa.
A les espanyes saben que és un peix gros, si no ho pensessin no el perseguirien amb aquesta fam descontrolada.

Victor Serra
Victor Serra
20.06.2023  ·  00:34

Podem fer moltes teories però la realitat és que si els catalans no hem sigut capaços de fer un Estat independent en 300 anys, i altres països sí, no és casualitat. En qüestions de guanyar poder, som molt més burros que els altres. Ara ho rematarem sembla ser abstenint-nos el 23-J. El resultat ? Ens arrassaran. Tampoc entenc gaire com pot ser abstenir-se o votar nul, i impedir la investidura de Pedro Sánchez i crear el caos a Madrid.. Em sembla que les dues coses alhora no poden ser.

Jordi Alsina
Jordi Alsina
20.06.2023  ·  00:46

Sols amb la caiguda el 23J de tots tres, ERC, Junts i CUP, forçarem que tinguin la necessitat de sumar esforços entre ells.

Si a més a més aquesta caiguda és deguda a vots amb paperetes del primer d’octubre, els hi farem arribar clarament en quin sentit (pels seus propis interessos) els hi interessa entendres.

Lluis Lopez
Lluis Lopez
20.06.2023  ·  00:48

Pensava que aquest caos, aquest magma indiferenciat pot ser causat i resultat de l’eficac repressio espanyola. Ells son molt bons, grans professionals de la repressio. Tot i aixo, sense cap dubte es pot derrotar.

Marià Armengol
Marià Armengol
20.06.2023  ·  00:58

Via caòtica???… No serà potser que hi hà massa crèduls que el que segueixen és la ‘via catòlica’ que els marca un ‘molt bon home’?…
Quan desaparegui d’escena… (Ep! no vull pas que es mori, pobre, només que ens deixi una mica en pau) tot s’anirà aclarint.
//*//

Lluís Paloma
Lluís Paloma
20.06.2023  ·  01:09

Exacte, Vicent: sense líders. I sense partits. La gent del carrer ens en podem sortir. No votant, per exemple. O mirant de posar tots els pals a les rodes possibles als polítics. Ells ens han dut a l’atzucac. Ara, que ho paguin.

Josep Gualló
Josep Gualló
20.06.2023  ·  01:59

MOLT BÉ VICENT, HAURIA D’HAVER QUEDAT CLAR QUE ÈS EL MÈTODE CAÒTIC, QUE EL MENA I PERQUÉ DE VEGADES POT SER EL MILLOR.

Pero forces comentaristes el deuen haver llegit en diagonal o ni l’han llegit. Per això segueixen insistin en que el caos no és tolerable de cap manera.

Has emprat el mot paradoxa però no et refereixes a la que jo trec a la palestra, si qualifiques ER(C) de independentistes reformistes. Aquesta és la paradoxa important.

Tornem als que no han llegit “Metode Caòtic”. Joan Ramon Gomà 23:21. diu directament que per fer la independència “calen tres capacitats o habilitats”. Estalvio totes les explicacions que venen al darrera. Les podeu llegir.

No fa cap comentari sobre la votació que es va convocar des de Brusel·les per triar els membres del Consell de la República. Més candidats que escons.

Desprers per triar al President de la República. Només dos candidats: Un era el MHP Puigdemot i l’altre el senyor Joan Ramon Gomà de Sants amb grans aspiracions. Va Guanyar el primer.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
20.06.2023  ·  06:29

Llegeixo amb interès i respecte l’editorial del nostre Director, està ben lligada i em porta a pensar amb Heisenberg, i el principi d’incertesa, però no sobre les partícules subatomicas, sinó sobre la incertesa del seu comportament real durant la WW2. Mai ho sabrem. Després llegeixo en Sanaüja 22:18 i ja em veig votant la Miriam Nogueres que em cau molt bé. Però després arriba Victor Serra 00:34 i em fa veure la crua realitat del darwinisme social, si no hem estat capaços en els últims 300 anys, tranquil·lament poden passar 300 més en què ja haurem estat substituïts culturalment. No obstant això continuo pagant les meves quotes de les nostres ANCs i d’altres associacions. Salut.

Carme Garcia
Carme Garcia
20.06.2023  ·  07:11

El que estic veient, es que s’estan creant diferents llistes, el meu entendre això significa que , per molt noves que siguin tornarem a estar igual, perquè sinó són capaces de fer una llista única de bon principi, no seran capaces de posar-se d’acord desprès.
Vull una nova llista, però on hi hagi tothom en diferents corrents i hem demostrin que si són capaços de integrar-se tots , desprès també tiraran tos del mateix carro sense barallar-se, com està passant ara.

Pere Planella
Pere Planella
20.06.2023  ·  07:22

Els que demaneu abstenció, vot en blanc, ja sabeu que esteu donant el vot al unionisme, assabenteu se be del que feu per que si continueu demanant abstenció, vot en blanc, es que sou unionistes, aquests vots dintre el nostre territori si que serveixen per que aquets vots afavoreixen a la llista mes votada, però per les votacions espanyoles aquets vots no afavoreixen les llistes independentistes, afavoreixen les llistes unionistes, ASSABENTEU SE BE i de passada torpedinem els submarins, respecte a les llistes cíviques des de el primer dia que se’n va parlar vaig pensar que era per crear confusió i vist lo vist ara hi em aquets moments crec que no vaig errat, l’editorial no pot ser mes aclaridora i comparteixo el comentari del Sr. Jordi Sanahuja, Jordi estic completament en contra quant dius que hem de anar a Madrid, ni que hi anéssim amb 150 diputats hi tenim res a fer d’entrada hi volen anar separats, Jordi hi a tos els que volem la independència a Madrid no hi hem d’anar fer res de res, si votem polítics ja hem begut oli, ara resulta que ERC vol ser molt amic de junts però asclar separats per veure qui te mes poder, la Clara Ponsetí ens va marcar clarament que hem de fer foc nou la Sra. Mirian Nogueres y el seu partit tenen la gran oportunitat de fer foc nou, ja fan tard en pronunciar se dient que no es presenten a les eleccions espanyoles, això es el foc nou que ens ensenyà la Clara Ponsetí caòtic però efectiu, cap polític a Madrid convocació de eleccions immediates al parlament de Catalunya hi dipositar el mateix vot del 1-O no se’ns presentarà cap mes oportunitat com aquesta el dia 23J poseu a la papereta 1-O vàrem guanyar, Sra Mirian Nogueres sigui Valenta no vagin a Madrid tindrà tot el recolzament del independentisme que necessita un lideratge sigui valenta necessitem aquest lideratge, per que els altres no son de fiar

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
20.06.2023  ·  07:27

Molt bona l’editorial d’avui. Bàsicament m’agrada l’aspecte “físic” de la mateixa. El suport a la teoria del caos és extremadament atractiva en termes purament intel·lectuals. Seguint amb el símil físic, qualsevol sistema complexe tendeix a l’equilibri, en el cas del caos, l’equilibri s’assoleix mitjançant l’entropia, el problema és que un sistema entròpic és altament inestable, i les possibilitats que resulte una acció positiva derivada dels elements que constitueixen el sistema entròpic, en el nostre cas, l’assoliment de la independència, és altament improbable, car depèn de probabilitats i no de l’acció sistemàtica dirigida. No queda altra que l’abstenció, al País Valencià clarament, car no hi ha cap partit valencià, i qualsevol opció l’únic que reforça és l’Estat.

XAVIER DE
XAVIER DE
20.06.2023  ·  07:49

Benvolgut Vicent haurieu de cobrar per quantitat de paraules el vostre sou i els comentaris que posem els suscriptors.
Estic d’acord amb l’escenari confús que describiu, però l’abstenció a les municipals també es pendre’s un dia de vacances, al capdevall el municipalisme ve a ser el president de la comunitat de veïns, remena diners però no té poder polític.
El caos regnant es degut a que no sabem quin és el camí, no te sentit crear nous partits i estructures sense saber on anem.

Oscar Pellicer
Oscar Pellicer
20.06.2023  ·  08:03

No veig Iceta, Illa o Garci Albiol, ni tan sols Nadal proclamar la independència de Catalunya

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
20.06.2023  ·  08:10

Gràcies un dia més, Vicent, per aquests editorials tan aclaridors i interessants sobre la via caòtica que Catalunya ha triat.

Carles Serra
Carles Serra
20.06.2023  ·  08:24

Apreciat Vicent, una apreciació, és per allò d’una informació correcta, la reunió de l’ANC a Girona, va ser diumenge dia 18.
Com posar d’exemple d’un bon pacte, aquest fet Vicent, des de el meu punt de vista, va lligat en els ciutadans que hi viuen/voten, en aquesta Barcelona Provínciana i nyorda, no té res a veuré amb els ciutadans que hi resideixen/voten amb Girona.
Agraïr en el subcriptor Sr. Jaume Riu 23:49, per la informació sobre en temps del franquisme i en Franco, ja va fer passos per posar dintre del sistema aquest PSO€ via aquest gran cínic i hipòcrita de Felipe González.
Fins quant és tardarà de tenir clar que aquest PSO€ és part d”aquest sistema franquista i corrupte espaÑol?
Un partit que el seu currículum és ben galdós:
*Va ser part de la famosa constitució del 78 i el cafè para todos, per diluir les nacions com Catalunya.
*La cúpula del PSO€, era coneixedora del cop del 23F i va indultar un colpista Alfonso Armada; ja que dir que en Zapatero , va indultar uns ganster banquers.
*Varen muntar un grup d’assassints financiat amb els nostres impostos com el GAL, ja que dir fotre calç viva a uns pobres nois per fer-los desaparèixer.
*Varen robar €i se’n varen profitar de tot econòmicament sense cap escrúpol, inclús va robar la que imprimia el BOE; el cas Filesa i suma y sigue.
*Varen protegir amb el nostres impostos € el jutge Marchena i ja que dir lo del lladre i franquista el rei d’aquesta espaÑa Juan Carlos l; això és per donar-li’s, la oreja y el rabo, en termes tauromàquia que tant els i agrada.
*Ja que dir sobre el 155 i condecorar els que ens varen apallissar.
I per no cansar el subcriptors no segueixo.
Debant d’aquest currículum, com podem seguir dient que el PSO€ és un partit democràtic i d’esquerres? com poden pactar els partits ER+JxC+CUP amb uns franquistes com aquest?
En fi Vicent, el gran problema és la Sílvia Orriols, que jo sàpiga no té ni molt menys aquest currículum ni forma part d’aquest sistema espaÑol

Albert Miret
Albert Miret
20.06.2023  ·  08:25

Sánchez ens destrueix com les termites. A poc a poc, però atacant amb vaselina. El Núñez és més vast, i és l’únic espanyol que ens traurà la son de sobre, perquè és incapaç de mantenir aquest “silenci de los corders” que tan bé passeja el pastor Sánchez amb l’ajuda del JunqueRAS i els de l’ ERc, que no s’adonen que estan en mans d’un que no hi toca. Dels partits no cal esperar-ne res més. Són només una forma de guanyar-se la vida molt bé sense haver de fer res pel país, i la independència real no els interessa, perquè seria el final d’una nòmina que reben cada mes “gratia et amore”. Només quedem la gent del carrer, que si més no, hauríem d’impedir de totes les maneres possibles la gestió dels enemics forans i dels locals. S’ha d’acabar aquest ball de la mort. Hem de fer alguna cosa que ens recordi que som un país i no un poblot més de la seva espanya. Fa cinc anys que arrosseguem la sínia madrilenya. Ja n’hi ha prou. Destruïm aquesta sínia d’una vegada en mil trossos, i que els pugi l’aigua la PMQVP.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.06.2023  ·  08:38

L’ODI, SÍ ÉS UNA VIA MORTA…

Si parlem de la via caòtica a la independència, que ja vam discutir ahir com el desordre ens pot conduir a l’ordre superior, em preocupa dins aquest caos actual que el que tu veus com la intel·ligència emocional de molta gent, que és certa, jo també veig molt desengany i ràbia que deriva cap a un odi contra tot. Una violència de terra cremada, de tot allò que és mou dins l’independentisme molt més enllà dels famosos partits, fent indistingible si parlen fatxes o patriotes.

És realment trist que fins i tot G. Boyer, que ha fet tant per Catalunya, se l’hagi lapidat a les xarxes per opinar que ell no s’abstent mai en unes eleccions. En unes declaracions, ha manifestat que no es creia que podria passar el que passa a Espanya, però que ha vist que a Catalunya també hi ha aquest hooliganisme violent…

PS. “Gent que reclama….no votar sobretot Esquerra i Junts, per castigar la seua actuació política…” Que se sàpiga, la CUP també ha sigut castigada per molta d’aquesta gent de què parles?

Sortosament, els votants independentistes (la gent que dius) han sabut discriminar d’aquests partits que cites aquí, qui s’ha de castigar més per la seva col·laboració amb Sánchez. No entenc que sistemàticament posis al mateix sac Esquerra-Junts sense matisos, en canvi, el matís de la CUP sempre és per glorificar-li les mancances.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
20.06.2023  ·  09:31

Si més no, avui us heu estat d’adjectivar i estigmatitzar Aliança Catalana.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
20.06.2023  ·  09:56

Probablement, els partits polítics han vist les orelles al llop en beure el desencís reflectit en l’abstenció. Que el sr. Rufián proposi un front comú ho palesa de manera inqüestionable. Serem capaços de deixar-los amb menys de 50.000 vots? Dit d’una altra manera, aconseguirem deixar-los sense sou?

Llista única, cares noves i un únic punt al programa: independència.

Sort per a tothom!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.06.2023  ·  09:58

Voleu saber quant guanya un diputat o un senador falsament independentista a la Carrera de San Jerónimo?

https://transparentia.newtral.es/buscador

El teu vot, el seu sou.

Àngels Folch
Àngels Folch
20.06.2023  ·  10:16

Efectivament estem immersos en el caos. No sé si del caos en pot sortit la independència. Potser sí, també del caos en va formar l’univers.
El que sí sé és que aquest part és esgotador i molt dolorós.
En aquests moments estic esgotada i immersa e un gran dubte: abstenció o suport massiu a Junts. Estic molt d’acord amb el senyor Sanahuja i crec que és tal com ha anat tot. O al menys jo ho he viscut així.
Un cop comprovada:
– la impossibilitat de la unitat dels tres partits.
-l’estupidesa política de repartir el vot entre els tres per allò de que tots són independentistes (!?)
– les males passades, punyalades i deslleialtats de ER i de la CUP tan sols ens queden dues opcions: concentrar tot el vot independentista en Junts, el partit que, tot i els errors que també ha comès, en part explicables per les punyalades i traïcions dels altres, encara es manté ferm i mai no ha renegat del primer d’octubre i continua defensant la via que en diuen unilateral (con si n’hi hagués cap altra!) perquè sap que la consensuada i pactada amb Espanya és impossible; o l’abstenció persistent per veure si aconseguim que surtin de l’autisme partidisme i ideològic que viuen i amb la pèrdua de sous i per tant de poder que patiran a la llarga reaccionin.

Hi ha moments que penso que ja ho hem provat i tan sols ens queda l’abstenció o el vot nul que per al cas és el mateix.

Però hi ha una veu interior que em diu que no ho hem provat, que ens falta provar l’altra opció: posar tots els vots en una mateixa cistella (candidatura), la cistella de Junts com a darrera opció abans de l’abstenció persistent.

El meu dilema és si això ho hem de fer ara, a les espanyoles, que tenen molts riscos que ens atrapin en la seva teranyina (anem a jugar a casa seva i això per mi és com posar-se a la gola del llop i acceptar, volguem o no, l’autoritat i sobirania espanyola damunt la nació catalana).
A les autonòmiques, però catalanes al cap i a la fi, ho tinc clar: posaré el meu vot a l’única candidatura que encara em mereix credibilitat.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.06.2023  ·  10:20

A mi no em valen exemples foranis amb contextos que no tenen res a veure amb el que passa a casa nostra. Quan incorporem aquestes referències convertim el discurs, les propostes i les esperances en pura fantasia o poesia barata. Al nostra país hi ha prou gent amb qualitat i preparació per revertir l’estatus quo. El què potser manca és compromís, sentit d’estat i sobretot generositat. La Clara Ponsatí, només per dir que calen nous partits, ja té una responsabilitat. Què els elements que encapçalaran el nou embat es trobin i reaccionin depèn del compromís, el sentit d’estat, la generositat i el temps necessari perquè fermenti.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.06.2023  ·  10:34

La clase popular és disposada a fer una revolució? Crec una part si segueix un entusiame i realment és fan passes endavant per la independéncia del nostre pais. Una renovació dels partits aniria bé

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
20.06.2023  ·  10:40

Només votaré la Míriam Nogueres , si es compromet a parlar només en català , i evidentment a no entrar en cap comissió i a votar no a tot

david graupere
david graupere
20.06.2023  ·  10:45

I no serà senzillament que hi són per interessos espuris?

https://youtu.be/EqeFS_x2q30

Adrià Arboix
Adrià Arboix
20.06.2023  ·  11:54

Genial, el concepte de “via caòtica”. Moltes gràcies!

Ricard Collado
Ricard Collado
20.06.2023  ·  13:34

Si totes aquests impulsos, no conflueixen en una llista única, correm el perill d’anar a parar a petits grupuscles carregats de raó i sense cap influència en la població, tornaríem als anys ’80

Oriol Ribera
Oriol Ribera
20.06.2023  ·  14:01

Els independentistes a Ñ no hi fem re , a les properes eleccions tenim 3 opcions
1 : Abstenció
2 : Vot nul amb la papereta del 1O
3 : Qüestionar i tensionar el sistema votan a Escons en Blanc si es presenten

Joan Ortí
Joan Ortí
20.06.2023  ·  14:32

La historia de Catalunya ha tingut molts moments amargs, un d’ells va ser la mort sobtada de Josep Pallach, home íntegre d’un socialisme catalanista cent per cent.
Per tant a partir d’aquell moment el naixement del PSC neix amb un peu fals perquè políticament i econòmicament depèn del PSOE espanyol. (La historia de Catalunya no hagués estat la mateixa si haguéssim tingut un partit socialista catalanista.)
I l’estratègia del PSOE ha estat ben clara, carregar-se a tota la plana major dels prohoms del socialisme catalanista i controlar el partit per part de tots el capitans espanyolistes.
Per tant esta ben clar que EL PSC NO EXISTEIX ÉS EL PSOE. Que quedi clar per a tothom i m’agradaria no sentir-ne a parlar mai mes del PSC.
El PSOE històricament no ha fet res per consolidar una democràcia mínimament digna. Que acceptes la realitat peninsular i saber conviure amb ella tot al contrari no han volgut ni sabut conviure en la diferencia, portem 150 anys per dir només la època mes recent, en que eskaña no ha volgut viure o conviure en la diferencia. Han executat una pressió brutal contra les tres nacions que hi conviuen, això si, carregant el mort al PP. No han estat mai ni d’esquerres ni progressistes. No han estat mai uns demòcrates, han estat i son uns autèntics vividors de la política de la corrupció, des de Alfonso Guerra i Felipe Gonzalez fins l’actual situació.
El corredor del Mediterrani, Rodalies, El port de Barcelona L’aeroport de Barcelona, (el vint mil milions que paguem a l’estat cada any), fa trenta anys que res ha canviat, en tot cas ha empitjorat, Barcelona i Catalunya podríem ser un dels països mes avançats d’Europa.

Estem vivint al límit de la convivència democràtica, estem en una situació molt perillosa perquè gent sense escrúpols vol ensorrar les diferents nacions de l’Estat.
A mi ja em semblaria be acceptar i/o reconèixer que hi ha trenta grups entre partits col·lectius, grups, organismes i entitats que volen la independència i tots estiren a la seva manera cap a la independència, el problema és que la autenticitat d’aquests suposats trenta grups independentistes no és certa, molts diuen que son independentistes i practiquen tot el contrari.
Per tant el que li convé a Catalunya en aquests moments és clarificar d’una santa vegada qui esta per la independència d’una manera clara, neta i contundent, sense enganys.
Sobre el tema de Junts, empre dient que si Junts es convergència que si Junts és la dreta catalana, estic fins mes amunt…..
Que han fet i com s’han comportat les “esquerres progressistes”, no han fet res i s’han comportat miserablement investint al enemic sense res a canvi!!
La Taula de Diàleg res de res i tant PSOE com les “esquerres Catalanes” es diuen “esquerres progressistes”, quina mentida i quina cara mes dura.
Tot l’equip de la Colau des dels gerents fins als administratius es mantenen als seus càrrecs, tot estava pactat, vergonya e indecència; a les esquerres progressistes els hi agraden les poltrones. Ah! però proclamen als quatre vents que son esquerres progressistes. Cínics!!
En tot país no tothom pot pensar igual, altrament estaríem en un regim dictatorial, de rentat de cervell quelcom semblant el que volen imposar PP +Vox.
Valentí Almirall el pare del catalanisme polític d’esquerres, era fill de Josep Almirall i Alier i de Josefa Llozer i Cebrià, família de comerciants de drogues i colònies, amb moltes propietats tant urbanes com rurals (de fet, posseïen el castell del Papiol, del qual eren barons, un títol que Valentí sempre va evitar, tot i que li corresponia per primogenitura).
Un grup d’intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba), procedents del Centre Català, funden la Lliga de Catalunya (1887)van a Madrid per defensar el codi civil català, hi ho aconsegueixen!!
Hi ha una actitud d’odi visceral cap a les dretes que és nociu perquè un país camini cap a la independència.
Una altre cosa son les multinacionals, el Ibex35, la Oligarquia, la banca, l’exercit i l’església.
Avui la dicotomia dretes i esquerres es totalment falsa! Però s’utilitza molt en campanyes electorals difamant i tot el que convingui per embrutar al contrari.
La democràcia no existeix, curiosament ningú lluita per crear democràcia. L’actual llei de partits i l’actual llei electoral son tercermundistes.
A España fa cent cinquanta anys, per mirar nomes una mica enrere, que els espanyols no accepten o no saben conviure en la diferencia, no volen sentir a parlar n de País Basc, ni de Galicia ni de Catalunya i en ells també el Països Catalans.
Una de les primeres declaracions del nou president de la Generalitat Valenciana ha estat…”no concederemos subvenciones a entidades que estén a favor de los “països catalans””.
Visca la República Catalana Independent.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
20.06.2023  ·  15:36

“atacant-los a tots, sense fer distincions, no deixant cap altra eixida”

EspaŃa va en aquest camí, si salta Sánchez

Ens sobra el poli bo.

Berta Carulla
Berta Carulla
20.06.2023  ·  16:16

Després de dos anys (que es fan molt llargs) d’estratègia dialogant amb Madrit a la “taula de diàleg” d’ER, sense resultats, ara caldria donar l’oportunitat a JUNTS i votar-los massivament. Si no funciona, si definitivament demostren ser uns trilers perquè ajuden en res a españa, llavors SÍ que serà el moment d’enviar-los a la paperera de la Història al costat d’ER i de les CUP. I triar un partit nou i dependentista, o una d’aquestes llistes (si en són tantes ens esmicolarem com un sucre dintre del cafè para todos, o para ninguno.

Antoni Maria Oriol
Antoni Maria Oriol
20.06.2023  ·  16:23

Bona tarda,
Crec que es compleix la Matemàtica de la Història

http://www.matematicadelahistoria.cat/la-matematica-de-la-historia

Vaig comprar tots els llibres d’en Deulofeu per poder parlar amb propietat sobre la seva hipòtesi i les seves prediccions. Per exemple, en el cas de Rússia diu, explícitament, que malgrat que hi haurà líders amb somnis imperials, serà el poble qui no voldrà lluitar. Sols cal veure les notícies del reclutament rus.

En el nostre cas, no tinc cap dubte que el 2029 serem independents. Tanmateix, i això no ho diu ell, ho dic jo, pagarem un preu que encara no ens podem imaginar. Serem lliures gràcies a una Alemanya que no permetrà que el feixisme porti Espanya altre cop cap a la dictadura. Ara bé, pel camí patirem força.

Josep Vilà
Josep Vilà
20.06.2023  ·  16:26

Deixeu-los que ocupin el poder i manin el gueto i els batrem embolcallant-los des de baix des d’un moviment camuflat en el soroll blanc gaussià de la gent ferma del país.
Felicitats director per rectificar tímidament i com a mínim deixar d’estigmatitzar na Sílvia Orriols.

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
20.06.2023  ·  16:39

Intentaré entendre, benvolgut director. Tot i que mirant el país i els espais on els catalans triomfen, com poden ser l’economia o l’esport, els bons resultats surten de l’esforç disciplinat, la planificació acurada, la correcta combinació de recursos humans i materials, les bones estratègies, anar tots a una…En canvi, si és un desgavell, un campi qui pugui…

Belén Solé
Belén Solé
20.06.2023  ·  17:31

Jo també crec que cal recolzar Junts. La via caòtica la va imposar ERC des del desembre de 2017, no la va triar la gent. Per raons que no acabo d’entendre això no li ha començat a passar factura fins ara. Però jo encara confio en Junts per Catalunya.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.06.2023  ·  17:36

Fa temps que no crec en les aspirines que el director ens proporciona amb la bona intenció de fer-nos més suportable el dolor.

I no hi crec perquè poques vegades l’ha encertat.

No hi haurà cap canvi en positiu mentre siguem dins la constitució espanyola encara que alguns ens prometen que el Tractat de Lisboa és llei constitucional espanyola/europea.
Crec que és molt difícil que el caos porti a algun lloc més positiu del lloc on vivim ara encara que inventem el consolador principi “Independència caòtica”.

El remei veritable és fer una Espanya ingovernable… però els partits actuals són incapaços de fer cap mal al regne espanyol.

Si hi ha alguna solució ara no la veig mentre no ens defem dels polítics amb sang d’horxata. No els vull matar. Només vull que sentin vergonya d’ells mateixos.

Berta Carulla (16:16)
Tens molt bones intencions però no m’has convençut. Junts no ens pot salvar, molts dels que conec de Junts i del Consell d l República són un altre caos i només saben parlar d’una confrontació intel·ligent que no saben (o no volen) concretar.

Joan Royo
Joan Royo
20.06.2023  ·  17:43

Caòtica? Potser sí, però del caos també pot eixir la victòria. Només dues dites tan catalanes: Tants caps tants barrets. Pensat i fet. Així funciona aquest país, en tantes entitats, associacions, clubs…potser és la manera catalana de viure. Pot eixir bé? I tant. Pot anar tot en orris? També. Jo m’apunte a la primera opció, Partal sempre encomana optimisme.

Jordi Perdigó
Jordi Perdigó
20.06.2023  ·  18:08

Partal, no ens queden tants dies pel 23J. Necessitem trobar un vot que representi a tots els que n’estem farts. Si no hi és, Partal, tingues pietat de nosaltres i passa a l’acció per fer-ne de promotor. Vilaweb és potent: recordeu que l’endemà de la tertúlia proscrita que va posar al seu lloc la candidatura a primàries del Giró, aquest senyor va deixar-ho estar. No va ser casualitat ni tampoc va ser la primera vegada que passa.

Em sabrà greu per en Puigdemont, però no podem votar res que ens proposi continuar igual. Ni pactes amb el PSC a les diputacions ni vots regalats a Madrid.

M’estimo més l’abstenció que continuar mantenint aquesta farsa. Si no hi ha una oferta de canvi m’abstindré o fins i tot, més enllà del que mai no he llegit aquí però que he sentit sovint al carrer, faré un vot destructiu i votaré ultradreta espanyola. El que sigui abans de continuar com fins ara.

Els partits han de veure clar que s’ha acabat la menjadora si la única cosa que estem defensant amb el nostre vot és la seva menjadora.

xavier solaní
xavier solaní
20.06.2023  ·  18:13

Llegint els comentaris, dedueixo que el PSC és el càncer, però que aquest càncer no farà la funció que va fer l’equivalent a Estònia. És un càncer terminal. De fet està ben mort, com Cs, només queda PSOE, el Putin d’aquí, i la seva bogeria. És un tema de psiquiatria, i a espera del que diguin els psiquiàtres podem veure que fan el Zelador i el seu Putin i Rússia.

Josep Membrive
Josep Membrive
20.06.2023  ·  18:22

No m’agrada parlar de desafecció. Sembla s’hagi abandonat la lluita. M’agrada molt més pensar que ens trobem en aquesta via caòtica, leaderless, d’impaciència vigilant i tensió sense forma ni ordre.
50.000 no entrem al parlament però podem fer la revolució. Genial!!!! I som molts més de 50.000 els que estem esperant per sortir als carrers, quan valgui la pena.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.06.2023  ·  18:27

Mentre no hi hagi un substitut al nefast Junqueras del Sanchez.144, a dins Erc, hi ha poc a fer. Peró, es que dins a Erc no hi ha res aprofitable, son gent que nomes pensen en la nòmina i perpetur.se. Junqueras no marxarà mai, el seu EGO es incomensurable i infinit

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
20.06.2023  ·  18:34

Els valencians i illencs ens hem quedat sense opcions, però al Principat encara teniu Puigdemont i la seua gent a qui podeu fer costat. Això sí, exigint el dret d’igualtat de tots els ciutadans, parlant català a tot arreu i sempre, que no pot anular un simple reglament.

Oriol Roig
Oriol Roig
20.06.2023  ·  19:46

No volen caos… caos els darem. Quina es la millor manera de produir-ne tant als Paisos Catalans com al pais colonitzador? Pel 23J no crec que sigui abstenir-nos, sino trobar una opcio que permeti protestar “en positiu”. Nomes cal acordar (o fer un sorteig davant notari) a quina opcio hi concentrem el vot.

Joan Amor
Joan Amor
20.06.2023  ·  20:22

Gràcies pel teu optimisme permanent, Vicent, és un gust llegir els teus escrits, encara que no sempre estigui d’acord amb tot.

Aquí a les Illes també anam ben servits, però ens en sortirem!

Anna Garcés
Anna Garcés
20.06.2023  ·  21:16

Quants vots es necessitaven per entrar a l’Ajuntament de Barcelona?
Si no haguéssiu fet campanya per l’abstenció i haguéssiu donat veu a d’altres forces independentistes que no tenen mitjans per aparèixer a la TV, potser sí que els espanyolistes ho haguessin tingut més difícil per fer-se amb el Cap i Casal.

Jaume Figa
Jaume Figa
21.06.2023  ·  00:03

Em sembla que els arbres no ens deixen veure el bosc.
Recentment he llegit aquest article que m’ha fet rumiar i molt.
https://croniquessubsidiaries.org/2021/02/18/lautodeterminacio-es-un-fet-metapolitic-que-exigeix-eines-metapolitiques/
El concepte em sembla transcendent i imprescindible per poder anar endavant.
Salut.

Josep Viñas
Josep Viñas
21.06.2023  ·  00:20

Jo m’inclino per deixar sense feina els dirigents actuals dels tres partits que es diuen independentistes.
Soc conscient que no anar a votar pot comportar un xoc molt fort pel país, però alguna cosa s’ha de fer per sortir de l’actual situació que no porta a altre lloc que assegurar el sou de polítics que miren més pel partit que pel país.
Si aquests polítics no són capaços d’unir-se per anar cap a la independència, no es mereixen el nostre vot.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any