'La tertúlia proscrita'

La via caòtica a la independència (I)

  • En la via caòtica a la independència tan sols compten els fets i els fets grossos. I dissabte en va passar un de molt definidor

Vicent Partal
18.06.2023 - 21:40
Actualització: 18.06.2023 - 22:20
VilaWeb

Fa uns quants anys vaig veure un film sobre el procés d’independència d’Estònia que portava per títol La revolució cantada. Els amics que eren amb mi aquella nit van tenir una reacció unànime quan es va acabar: “Nosaltres no ho farem així de ben fet ni estarem mai tan units.” Els vaig haver d’explicar que la realitat sobre el terreny no havia estat ni tan bonica, ni tan unida. En una hora i mitja de film solament caben les coses espectaculars, les que causen admiració: no hi ha lloc per a les petites misèries del dia a dia.

Per això, avui m’agradaria explicar una de les coses que vaig aprendre dels processos d’independència dels països que abans eren de l’est. Que no és senzilla de contar ni, em tem, d’entendre, però que em sembla important després de tot allò que vam viure abans-d’ahir amb la constitució dels ajuntaments.

I la cosa és que un país no sempre avança cap a la independència amb una direcció fèrria i consistent –tal com va passar a Eslovènia, per exemple. També hi ha països que han avançat d’una manera caòtica, sostenint una lluita interna intensa en què cadascú tira per la seua banda sense cap coherència, però que acaba funcionant –i aquest seria el cas d’Estònia o, encara molt més clar, d’Ucraïna.

En el primer dels casos, una sola persona, o una sola organització, té una credibilitat tan gran davant el poble que pot portar-lo per on vol. És el mètode més ràpid, més potent, i el preferible, per tant. Però no és el que hem triat els catalans.

L’altre, la via caòtica a la independència, implica un desgast enorme, una gran pèrdua de temps, la creació d’una tensió estúpida entre els qui haurien de treballar plegats i moltes més possibilitats de fracassar. Però, segons allò que he vist amb els meus ulls, he de dir que no necessàriament acaba malament. Més i tot: tal com el film estonià em va demostrar, una volta victoriosa, la revolució s’oblida dels mals moments i tendeix a crear un relat immaculat sobre com s’hi ha arribat. Segurament també ens passarà a nosaltres.

En els processos encapçalats per algú, la revolució, la independència, es fa a còpia de formular un discurs creïble i coherent que la gent segueix. En canvi, per fer la independència caòtica, solament compten els fets, i els fets grossos. Els fets són els que en marquen el ritme i en desencadenen les fases. No serveix de gaire que expliques conceptes, que crees un relat o que faces teories. La gent es mou per paràmetres poc racionals, en els països que opten per aquest camí. I solament a còpia de fets, a còpia de bufetades, si puc ser més explícit, acaben entenent quina és la via transitable.

I dissabte, precisament, hi va haver una bufetada monumental. Mentre els partits independentistes es dedicaven estúpidament a regalar-li batllies al PSC perquè no fos batlle un altre independentista, a Madrid teixien i executaven fredament l’operació Collboni.

En l’editorial d’aquell dia vaig dir que pensava que tot això podia ser una oportunitat i que en parlaríem avui. Procuraré explicar-me, doncs, avui i demà, a partir d’aquest concepte de l’independentisme caòtic.

Tots sabem com es guanya perquè ja vam guanyar. Simplement, hem de fer el mateix que vam fer l’octubre del 2017, però sense deixar-ho a mitges i afegint-hi la capacitat de reacció popular que es va veure després de la sentència, el 2019 –amb l’aeroport, les marxes per la llibertat, la batalla d’Urquinaona i la Jonquera. Això reclama de consolidar i endurir l’independentisme de carrer, tornar a guanyar el parlament i obligar els partits a tornar a transitar el camí que van fer del 2015 al 2017.

Perquè això passe, cal molta pressió de baix, però també molta decepció per a aquells que a dalt proven de pactar amb Espanya. Cal que els de dalt que miren d’evitar la confrontació vegen molt clar que no hi ha cap camí transitable que implique acords o relacions amb els socialistes espanyols i que, per tant, la confrontació amb Espanya no és ni un caprici ni una opció sinó l’única via que resta a la nació catalana en ple segle XXI. Dissabte es va veure claríssim que Espanya continua en la seua guerra particular contra Catalunya i que, d’acord amb això, farà els equilibris més increïbles que siguen necessaris per defensar la seua nació i el seu poder.

I és especialment interessant que això arribe quan la pressió de baix funciona. L’abstenció a les municipals va ser una lliçó magnífica, una mostra que aquest enduriment de què parlava abans és un fet en la societat catalana. I, a més, es va fer visible precisament en l’espai –Esquerra Republicana– que més havia optat pel pacte amb Madrid i per abandonar la confrontació. Que una tercera part dels votants del partit d’Oriol Junqueras romanguen a casa en un gest indiscutible de desaprovació de la línia del partit és tan inesperat com positiu. No se’n van a cap altre lloc, no voten ningú més, solament reclamen que torne l’Esquerra en què creien.

I dissabte, en aquest sentit i parlant d’això, hi va haver un moment molt especial, quan Xavier Trias i Ernest Maragall es van abraçar i van reconèixer en públic que havien treballat molt bé plegats, preparant el nou govern de Barcelona que finalment no ha pogut ser perquè els de les lluites compartides, comuns i socialistes, han preferit d’ofrenar noves glòries a Espanya. Fa quatre anys alguns vam pensar que l’ambició d’Ada Colau era il·limitada, que allò de Valls era una cosa personal, i ens vam equivocar en l’anàlisi. Avui sabem que no hi haurà mai un batlle independentista a Barcelona si no s’aconsegueix la majoria absoluta, cosa que solament es pot fer amb la unitat de Junts i Esquerra, almenys d’aquests dos partits.

Alguns, atès que vivim en el caos, diran que Trias o Maragall no són independentistes, insistiran en el fet que no els hauríem de considerar independentistes o recordaran que tots dos havien dit que podien pactar amb Collboni. Tan sols tinc una resposta: Xavier Trias i Ernest Maragall potser no són prou independentistes a ulls d’una part de l’independentisme, però són clarament independentistes a ulls de Madrid. Prou per a organitzar tota una operació d’estat per a impedir-los de governar.

I aquesta és l’altra part interessant de l’equació. Alguns, efectivament, veien en la candidatura tan moderada de Xavier Trias una oportunitat perquè Junts es moderés –o un perill que Junts es moderés, segons com ho mirem. Doncs ja està. Si algú dins Junts volia moderar-se, se li’n deuen haver passat les ganes quan ha comprovat que per a Espanya no hi ha cap treva possible i que no hi ha cap més camí que la confrontació.

Junts, i en general l’independentisme, ara té dues bones oportunitats. Primer, en la constitució de la Diputació de Barcelona, en què la suma de Junts, Esquerra i Tot per Terrassa iguala els vots del PSC i els comuns, i deixa en mans del PP i Vox la majoria. Segurament acabarà en mans dels socialistes, però cal dir que seria inexplicable, després d’això que ha passat a Barcelona, que es repetís el pacte vergonyós d’ara fa quatre anys entre el PSC i aleshores el PDECat o els pactes vergonyosos d’enguany a Tarragona i Lleida entre el PSC i ERC.

I hi ha una oportunitat encara més bona en les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Fins i tot si s’ho miren solament del punt de vista de la venjança. Tal com van les coses, pot passar que els vots d’ERC i Junts, i fins i tot solament els vots de Junts, siguen els que decidiran si Pedro Sánchez pot governar. Ara mateix no veig Esquerra capaç de canviar sobtadament la línia que ha sostingut aquests anys, tant de bo fos així, però Junts pot blocar la investidura i, de fet, diu que ho farà. Amb més raó encara, supose, després d’això que ha passat a Barcelona. La vella trampa de la unitat contra la dreta i el feixisme després de l’operació Collboni ja no cola.

I és així, d’aquesta manera, com avança l’independentisme quan tria d’anar per la via caòtica. Imaginem-nos per un moment que Junts bloca la investidura de Pedro Sánchez i introdueix el desconcert a Espanya. Aquest viratge cap a la radicalitat dels “convergents” –ja ho sé, que Junts és un partit nou– no seria una prova que les situacions, i no pas els discursos, van recol·locant tothom, al final? Junts, de fet, ja ha fet moltes passes importants, la principal de les quals va ser l’eixida del govern bipartit. Fins on els pot portar aquest magma volcànic del carrer, que no para de moure’s sota els seus peus? I ERC? Quant de temps podrà resistir, aquest partit en caiguda lliure? Què passarà si treu també un mal resultat a les espanyoles? I com insistirà en la seua línia ideològica actual si a Madrid manen el PP i Vox?

L’abraçada de Maragall i Trias és, en aquest sentit, per a tots dos partits i per a molta gent, una imatge poderosa de reconciliació i de reconeixement que potser no voldrà dir res avui mateix, ni demà, però que marca el camí de la racionalitat després d’aquests anys lamentables que hem passat. I això no és pas poca cosa.

I ara alguns us deveu demanar: i la CUP?, i l’abstenció?, i la llista cívica?, i el quart espai?, i els nous partits? Si no us sembla malament, aquest editorial ja és prou llarg, de manera que en parlaré demà.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
18.06.2023  ·  21:57

Completament d’acord!
En Junqueres, la part de Convergència de Junts, em cauen fatal. Però com tu dius, Madrid els té per enemics. Jo no els votaré, però en algun moment celebrarem junts que Catalunya és indepent d’EspaÑa.

Josep Usó
Josep Usó
18.06.2023  ·  21:58

Del que no hi ha dubte és de la ferma voluntat de la gent. I els qui tenen càrrec són, en la immensa majoria polítics. Estadistes molt pocs. Els polítics professionals ara ja no tenen manera de fer creure res negociant amb Espanya i espanyols. Com els presumptes esquerrans de podem, no podem o enviem paracaigudistes a Alacant.

Joan Benet
Joan Benet
18.06.2023  ·  22:14

Té raó, però tot això diu molt poc dels nostres dirigents.
Com confiar en ells? Els mateixos que fa 6 anys que no n’encerten ni una adquiriran per ciència infusa el do de la sagacitat?

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
18.06.2023  ·  22:24

A tots els comentaristes que critiquen els abstencionistes tot culpant-los que Collboni sigui alcalde: tornaria a abstenir-me i ho tornaré a fer fins que els partits dits independentistes tornen a demostrar que ho són. Sembla que després de tants anys alguns encara no s’han adonat que el joc autonòmic es va acabar el 2017 i ara només hi ha una aparença, una il.lusió.
Tant el PSOE com el PP han celebrat lo de Collboni com una victòria, a veure si algú pren nota que som al mig d’una batalla.

Jaume Riu
Jaume Riu
18.06.2023  ·  22:28

VOTAR NO ENS SERVEIX
La via caótica a la independència consisteix a intentar pensar sense tenir en compte com t’han dit que s’han de fer les coses, per això no hem d’intentar obtenir majories. Estic d’acord que la via caótica a la independència necessita fets, que els fets siguin grossos, i no pas seguir jugant a tenir “bons” resultats electorals.
En el regne d’Espanya hem acumulat fins ara prou evidències objectives de frau electoral ja que, sigui quin sigui el resultat obtingut a les votacions, el Règim del 78 ha practicat la inhabilitació a conveniència de tants càrrecs electes com ha volgut. Per aquesta via no anem enlloc.
Tenim evidències per poder demostrar l’incompliment sistemàtic de les promeses electorals fetes en públic i, sobretot, el frau més gran és el que consisteix a consumar pactes postelectorals que no ha votat ningú i que es suporten en mentides públiques i publicades (p.e., la candidata que va dir que no pactaria amb el PP fa alcalde a qui va dir que si quedava segon no seria alcalde…).
Amb tota aquesta realitat indiscutible, ja no necessitem acumular més proves per saber que mentre no marxi de Catalunya la monarquia instaurada -que no restaurada-, pel dictador Franco, resulta que ni als ajuntaments ni al parlament, votar no ens serveix.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
18.06.2023  ·  22:36

Som com pollastres corrent sense cap, cadascú dient la seva, que es la bona es clar. Abstenció!!; vot en blanc!!; papereta 1O!!. Tots els partits son iguals!!. Foc nou!!.

Des de fa quasi una dècada de procés -novembre 214 amb la consulta de Mas- no hi ha ningú que hagi entès què ens ha passat (a excepció de Joan Ramon Resina encara que no explica el veritable rerefons del per què).

Ho explico en el post al final i tot queda clar. NO PODIEM GUANYAR DE CAP DE LES MANERES: Ni Mas Ni Puigdemont podien fer res: L’ENEMIC EL TENIM DINS i ha anat extenent els tentacles con un pop i ho està podrint tot.

Veieu comentaris de subscriptors que ho han llegit:

Joan Mª Tortras
12.06.2023  ·  23:25

Jordi Sanahuja, he llegit el vostre escrit. EXTRAORDINÀRI!!!

Guillermo Florit
16.06.2023  ·  09:48

Totalment d’acord amb el comentari del Sr. Jordi Sanahuja. I el Post…és com un raig de llum enmig de la foscor. Si tothom se n’adonés, no estariem així de malament.

LLUÍS CASTILLO
31.05.2023  ·  06:51

Excel·lent Jordi Sanaüja 03:21h, no havia llegit res tan interessant en aquest camp des de la lectura de Neurologia de la maldad del prof. Adolf Tobeña. Jo com mer caçador recol·lector simplement el faria fora de la tribu. Salut.

Francesc Clarà
31.05.2023  ·  16:32

Bon diagnòstic Jordi Sanahuja. Per entendre aquest senyor cal mirar-s’ho des de la medicina i no des de la política…i desgraciadament no és l’únic cas. Cal un tractament ja.

Mireu el post que ho explica amb total claredad: 
https://esboirarelcami.blogspot.com/2023/05/la-renuncia-te-nom-propi-principis-del.html

El junquerisme és rancor
Aquest és l’article del Resina, excel·lent, que complemento amb el post per donar-li tot el sentit.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
18.06.2023  ·  22:44

Que l’abraçada dels ancians de la tribu ens il·lumini ben il·luminats.

xavier solaní
xavier solaní
18.06.2023  ·  22:48

Tot bé excepte preocupar-nos pel 23J. Qui voti sabrà que o donarà suport al feixista 155 de l’esquerra o al 155 de la dreta. Com més agressiu el 155, més bèstia el caos. I m’avanço a demà: la CUP no hi és ni se l’espera, amb el wana marchena ja somriuen prou; la llista cívica cargol igual treu les banyes.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
18.06.2023  ·  22:58

La confiança és difícil de bastir i fàcil de trencar.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
18.06.2023  ·  23:02

Ernest Maragall i Xavier Trias: se’l han menjat els “joves” de l’Extrema Espanya. Cal foc nou a les opcions independentistes barcelonines i catalanes.

Xavier Massot
Xavier Massot
18.06.2023  ·  23:18

I si Aliança Catalana fos la nostra Lliga Lombarda (després dita Lliga Nord)?

Ferran Ribó
Ferran Ribó
18.06.2023  ·  23:26

El Procés Democràtic cap a la Independència de Catalunya continua.
El sentiment d’indignació del pacte de Madrid (psc/psoe+comuns+pp) contra el legítim vencedor Trias a l’alcaldia de Barcelona s’anirà tornant, amb el temps, en fortalesa a favor del Procés.
Moltes gràcies per l’editorial, i pel nou concepte “procés caòtic”. I com encaixa amb el nostre cas¡

Daniel Mir
Daniel Mir
18.06.2023  ·  23:29

El senyor Partal ens diu que “solament es pot fer amb la unitat de Junts i Esquerra, almenys d’aquests dos partits.” Crec que el que cal és que ambdós partits, gat i gos, desapareixin i en surti un de sol que ens recondueixi el rumb. I sols podrem esborrar-los del mapa amb l abstenció. No més així aconseguirem que sorgeixi un front victoriós del poble.

Josep Gualló
Josep Gualló
18.06.2023  ·  23:29

EN EL MON DE LA GRAN INDUSTRIA (QUE ÉS EL QUE JO CONEC BÉ) JA FA ENTRE VINTICINC I TRENTA ANYS QUE ES VA IMPOSAR LA ORGANITZACIÓ CAÒTICA QUE HA DONAT GRANS RESULTATS.

Contra el que pugui semblar als que no coneixen el sistema, no té cap relaació amb “el caos” si no en aprofitar al màxim l’espai, el temps i tot el que te a veure amb la productivitat, mitjançant ordinadors i programes molt potents que han tirat per terra la màxima de Fort que havia sigut vigent des de que el la va formular, “Cada cosa al seu lloc i un lloc per cada cosa”.

No pretenc explicar una lliçó, si no donar una explicació als que no coneixen el sistema caòtic.

Si en la gran industria ha donat resultatats expectaculars segur que també els pot donar en la política, si els que l’apliquen dominen el metode.

Ara, si el vol aplicar mossen Junqueras, que Deu ens agafi confessats i sobretot sensa els pixats al ventre.

joan rovira
joan rovira
18.06.2023  ·  23:43

Sr. director, des del meu punt de vista, el que vostè anomena via caòtica, és per absència de debat públic sobre les baules de la corretja colonial. Dels partits, la premsa, departaments universitaris, col•legis professionals, etc. en sintonia amb la metròpoli per sobre dels codis deontològics respecte a la societat catalana.

Per tant, en lloc d’obrir aquest debat, que tants subscriptors li han demanat sobre l’organització administrativa, l’ensenyament, la mobilitat, l’habitatge, la immigració, el dret, etc. Proposa rebobinar el processisme dels partits, la premsa i la resta de la teranyina colonial intacta?

Perquè, sense conèixer, no entens i, sense entendre, no aprens a fer. Si l’autodeterminació va ser un nosaltres (coneixem), ara estem (entenent) qui ens ho impedeix; per tal, de reemplaçar-lo i (fer): el que érem i volem ser d’una manera decidida perquè en cas contrari deixarem de SER! (1)

PS.
(1) Com deia una comentarista (Isabel C.) anys enrere en un altre digital:
“Sap què ens falta, senyor? Allò que a Espanya li sobra (i per això ells són Estat i nosaltres no):
1.- Intel•ligència executiva. No n’hi ha prou amb voler, s’ha de fer.
2.- Saber tancar files fins a la victòria final sense exercicis inútils d’autodestrucció i divisió.
3.- No necessitar ser perfectes per SER.
4.- Quan el que està en joc és la llibertat d’una nació, el que importa és guanyar. Res més que això. Perquè l’alternativa, en el nostre cas, no és només perdre: serà deixar de ser”

Ramon Peiron
Ramon Peiron
18.06.2023  ·  23:46

Vicent, no estic d’acord amb tu.

A l’editorial https://www.vilaweb.cat/noticies/per-la-sobirania-intellectual/ explicaves que l’intel·lectual senegalès Felwine Sarr utilitzava la imatge d’una “biblioteca colonial” per referir-se al marc mental heretat de les imposicions dels colonitzadors. Ja sé que autocitar-se no és gaire elegant, però no em sé estar de copiar el comentari que t’hi vaig fer. Era aquest:

===============================
El moviment independentista està sotmès a la biblioteca colonitzadora dels mites que heu consolidat els abanderats del pensament màgic, i que no són sinó miratges.
Per posar un exemple ben senzill, parles a l’editorial d’avui d’una “possible investidura on els vots de l’independentisme seran decisius”.
De debò que et penses que si en una circumstància qualsevol aquests vots arribessin ser críticament decisius, servirien per a res? És obvi que abans de claudicar en res transcendent, PSOE i PP es prestarien entre ells el grapat de vots corresponent.
===============================

A mi em sembla que la jugada Trias és la confirmació rotunda de la meva hipòtesi. I no obstant, tu tornes a dir avui que “pot passar que els vots d’ERC i Junts, i fins i tot solament els vots de Junts, siguen els que decidiran si Pedro Sánchez pot governar”. Insisteixo, si mai aconseguíssim fer perillar seriosament “el bien de España”, els nostres vots, ells els suplirien com fos. Fàcilment. Tan fàcilment i humiliantment com ho han fet amb l’operació Collboni.

Per altra banda, sobre el paràgraf que comences amb “Tots sabem com es guanya perquè ja vam guanyar”, i la resta d’afirmacions que fas al llarg de tot l’editorial en la mateixa línia, el meu punt de vista és que formen part d’aquests mites i miratges del pensament màgic que et deia. I lògicament, des d’aquest punt de vista, em sembla una irresponsabilitat que facis servir la teva influència per propagar anàlisis tan poc realistes de la situació: ni teníem cap opció real el 17, ni la tindrem mai a base d’Urquinaones.

I permet-me la confiança de dir-t’ho amb un punt d’ironia: gràcies per la part que et toca pel poder que hem lliurat al PSC amb aquesta heroica abstenció que has contribuït a glorificar. Em costa d’entendre que gent com tu o la Clara Ponsatí, per dir-ne una altra, promogueu un abstencionisme que no només ens perjudica estratègicament sinó que, a més, es basa en unes interpretacions francament maniquees i simplistes del funcionament de la política i la democràcia.

Marc Mateos
Marc Mateos
18.06.2023  ·  23:50

Esteu ben encaparrats amb els 3 partits que ens han fallat ja moltes vegades, els 3, i que ho han fet a conciència. No entenc per què no sortiu de la roda de l’hàmster.

Entre l’abstenció i tornar a votar-los amb la pinça al nas hi ha una opció que em sembla la més intel·ligent i assenyada, per què justament castiga aquests partits desobedients amb els seus electors (els catalans) alhora que li dona un bon ventallot a l’espanyolam.
O sia que tot són guanys.

Si volem resultats diferents, cal fer coses diferents. Per exemple, votar AC, FNC, Primàries, Estat Català… qui sigui que s’hi presenti amb ganes de plantar cara arreu a tot l’espanyolam (de Podemos a Vox) i fer-li la traveta a Espanya en tot el que es pugui fins a esdevenir lliures.

A Espanya se la combat!

//*//

Montse Milian
Montse Milian
19.06.2023  ·  00:09

El que em va saber doldre més és que l’acord, diguem-li abraçada, entre Trias i Maragall no es produís des del primer dia. La imatge de les guerres, travetes, i malentesos volguts i cultivats, entre Junts i ERC, són repugnants.

Agraeixo, però, el seny que, ni que fos en l’últim minut, van posar ells dos.

Marià Armengol
Marià Armengol
19.06.2023  ·  00:20

Per les properes eleccions al Parlament/Generalitat:
* Llista Cívica… ó
* Front Republicà… ó
* Aliança Catalana
Un únic punt: Aixecament immediat de la suspensió de la Declaració d’Independència.
Per les de nyordia: Vermut i peus en remull… M’importa ben poc quina mena de feixista trien allà…
Salut!
//*//

Dolors Puig
Dolors Puig
19.06.2023  ·  00:21

Necessitem un líder amb carisma que ja el tenim però és a l exili i que la majoria dels qui se sentin catalans votin partits d’aquest perfil, del contrari ja sabem que contra els catalans tot s hi val.
Si ens quedem a casa per mandra o passotisme, ja sabem que a cada bugada hi perdem un llençol.
Qui millor ens defensarà als catalans que algú que visqui a Catalunya?
Ho volem que ens manin des de Madrid des del rei fins el darrer funcionario?
Si els partits catalans obtenen pocs vots, se’ns menjaran.

Josep M Capdevila
Josep M Capdevila
19.06.2023  ·  00:40

No estic veient que es doni l’importància que crec té el que ha passat a Girona. Ha estat un oasi dins del desert.
I no tracta de haver “salvat un Ajuntament ” de les mans del PSC, sinó la forma, el poc temps i … Que en tres setmanes Guanyem Girona , ERC i Junts, han trobat un “programa compartit” amb 64 projectes que ho ha fet possible.
Recomano escoltar l’entrevista feta a Via Lliure aquest diumenge al Alcalde Lluc Salelles, on ho explique, Deu meu que clar i facil !!!.
https://www.rac1.cat/a-la-carta/cerca?text=Salelles&programId=via-lliure&sectionId=entrevista&from=18%2F06%2F2023&to=18%2F06%2F2023&site=xalok
Si us plau sr. Partal vegi si aquest cas reuneix les condicions de “discurs creïble i coherent que la gent segueix” que avui diu al seu editorial. I jo dic i a més senzill que tots demanem des de el primer moment als partits als que ja no podem votar.

Diumenge a Via Lliure vaig escoltar

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.06.2023  ·  00:54

Algun cop ja he comentat que tots els sistemes, especialment els polítics, tenen un “target” de persones susceptibles d’entrar-hi, i que el “target” del Règim del 78 ens ha dut a una classe política que no hi ha per on agafar-la. Van ser els polítics els que ens van fallar l’octubre de 2017, la resta érem tots allà. Que fins i tot així Madrid consideri enemics als polítics d’aquí és per la principal característica de tot sistema de mentalitat tancada: veure enemics per totes bandes i, així, crear-se enemics on no els tenia. No crec que això faci entrar en raó una classe política que ja es troba bé en el sistema del 78, però almenys podem refiar-nos que Madrid no pararà de destruir ponts. I això ens pot anar a favor. Els tres milions de persones hi seguim essent. No esperem líders messiànics, això sí. Depenem de nosaltres.

Joan Font
Joan Font
19.06.2023  ·  01:00

Els tres partits, autoanomenats independentistes, per comptes unir-se per enfrontar-se al estat que ens oprimeix i maltracta, només saben barallar-se entre ells. Es dediquen a fer president i aprovar pressupostos a un dels partits espanyols que ens va fotre el 155 pels morros. A aquests partits tan sols els interessa aconseguir el màxim poder autonòmic, que dona cadires i sous als seus militants i amics. I el poble català que va lluitar per la independència, que el bombin.
A mes el PSOE, al que tant han ajudat, els deixa constantment amb el cul al aire i per postres sals en fot a la cara. Quina poca dignitat i autoestima.
De cara a les properes eleccions, ens diran que si no els votem a ells, vindrà el llop. Quan de llops ho son tots el partits espanyols sense excepció.
Tenim d’enfonsar aquests partits, mal dits independentistes, que ens han traït. La forma de fer-ho es fer caure els seus dirigents. Per tant en les properes eleccions espanyoles, el que tenim de fer es no votar-los, fent vot nul, que significa que som demòcrates i volem votar, però no tenim ningú que ens representi.
Que vindran temps durs, segur. Però ¿ es que no son durs aquests anys de desencant i desafecció al que ens han portat, i que a aquest pas ni se sap fins quan poden durar ?
Cal enfrontar-nos al colonitzador espanyol i plantar-l’hi cara.

Ramon Isern
Ramon Isern
19.06.2023  ·  01:06

No estic gens d’acord amb l’editorial. Erc encara està en mans d’un sonat al que tothom segueix a ulls clucs i es presenta a les generals amb dos tipus absolutament vergonyosos: rufian i francesc-marc Álvaro. A l’alvaro a la tertúlia de rac1 l’encoretjaven a que s’ho passés molt bé a Madrid i fins i tot li recomanaven restaurants. Aquest és el nivell. Uns vividors.
I a junts, que han deixat caure la Borràs, aprofitant el lawfare, per ser massa independentista, han fet un lampedussa en tota regla per tornar a la convergència de sempre, saltant-se els mateixos estatuts que diuen que l’única raó de ser del partit és la independència. El dia que van pactar la diputació amb els del 155 i ningú va dir res, van certificar la defunció del partit. I per acabar-ho d’adobar estan apunt d’entronitzar el Jaume Giró, aparegut d’última hora ves a saber d’on, que ja ha dit que lo important és gestionar el dia a dia, que la resta són monsergues. Però si fins i tot el “gran” Trias, que els sinistres colau-collboni l’han fet un homenet, va dir que d’independència ni parlar-ne i que sortir del govern va ser una tonteria!!
Així estem.
Ara es fan els indignats.. a veure què triguen, els uns i els altres, a pactar amb els del psoe. Però si a hores d’ara ja haurien d’estar trencant tots els lamentables pactes que estan fent a una munió de municipis i diputacions!!.. No han fet ni faran res. S’hi juguen massa quartos i càrrecs.
A molts ja no ens queda res més que quedar-nos a casa i esperar temps millors. Si venen. Això de la política a la gent humil i senzilla ens ve molt gran.

Lluis Lopez
Lluis Lopez
19.06.2023  ·  01:07

Penso que Trias i Maragall s’abracen perque ambdos han perdut l’alcaldia de la mateixa manera. Guanyant han perdut, i ambdos son politics molt seniors. Simplement. Les cupules d’ERC i Junts continuaran amb la lluita pel poder i per guanyar-se l’un a l’altre i fer-se travetes. Cal foc nou per avancar, nous liders, noves idees. I Espanya continuara amb la repressio que li funciona perfectament. Res nou a l’horitzo.

Oriol Roig
Oriol Roig
19.06.2023  ·  02:38

La via caòtica ja m’està bé, però caldrà ajudar al caos. No tan sols a casa nostra, sinó també al país que ens colonitza. Si no anem a urnes no ajudem a sembrar el caos a can 155. Els ajudem a estabilitzar-lo. Quants més escons treguin PPSOE i els seus satèlits a dreta i esquerra més fàcil els resultarà governar, i tant si ho fan uns com altres, ens tocarà el rebre. Caos a casa, sí, però també a cal veí.

Núria Castells
Núria Castells
19.06.2023  ·  02:48

Vicent, dius que mai no hi hairà un alcalde “independentista” a Barcelona “si no hi ha majoria absoluta, cosa que només es pot fer amb la unió de Junts i Esquerra”… però els dirigents actuals mai no hi treballaran. No és el seu objectiu.
Ells estan lluitant la seva lluita particular de rancúnies i de consecució del poder AUTONÒMIC i… qui dia passa, any empeny!

Aquestes darreres hores hem vist un ignominiós campi-qui-pugui de pactes municipals amb el PSC i, fins i tot, amb el PP i les restes de C’s! Uns partits que encara tenen la barra de pretendre’s independentistes i que fan això esvaeixen els dubtes -si és que encara calia- sobre la seva renúncia a la independència. I/o sobre el seu nivell de desconcert, sobre la seva ineptitud i/o sobre la seva venalitat.
Passo d’ells.
Aquesta gent mai no podran representar-me. Jo vull un país que ells no saben, ni volen ni poden construir.
Cal que caiguin.

Només alliberant-nos d’aquests partits i no pas esperant que “s’uneixin” (!) farem camí cap a la llibertat.
Aquests partits estan amortitzats. Quant de temps trigarem a veure-ho?
COM podríem tornar a confiar en una gentiola com ells, que porten, com a mínim 5 anys, espifiant-la per acció o per omissió… però amb total consciència de les implicacions d’allò que fan o deixen de fer?
Votaré, altre cop, amb la papereta de l’1-O. Si no hi ha alternativa independentista creïble, vot nul!
Apartar-los ha de servir perquè emergeixin noves forces i gent nova.
Que és el que necessitem!

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
19.06.2023  ·  05:46

Gràcies, Vicent. Molt interessant això de la via caòtica.
Fins demà!

Carles Blas
Carles Blas
19.06.2023  ·  05:54

No podia votar a les municipals, però a les generals no votaré a cap partit que que no tingui per primer punt la independència. Els que avui sont al Parlament o a les Corts no m’els crec més. Si no trobo res votaré en blanc.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
19.06.2023  ·  06:43

Com sempre, el primer ha estat llegir amb atenció i respecte la vostre Editorial Sr. I avui m’ha vingut al cap la frase: “si non e vero e bentrovato”. Ja fa temps que no podem llegir els comentaris d’en Gilibert, de moment ens queda Sanahuja 22:36 i d’altres comentaristes molt assenyats. Salut.

Joan Vila
Joan Vila
19.06.2023  ·  06:51

Doncs esoerafem l’editorial de demà!

Bibiana Puig
Bibiana Puig
19.06.2023  ·  07:03

Més clar que mai he vist que encara estem en el 155 i això va per llarg. No veig que pugui arribar el moment en el que els partits independentistes facin una pinya i això em té desconcertada i trista. No tinc gens clar a qui o qué es millor votar a les Generals perquè no ens acabin governant el PP-Vox perquè si arriba aquest moment, suarem sang.

Carles Serra
Carles Serra
19.06.2023  ·  07:17

Apreciat Vicent, ha tingut que passar lo del dissabte per veure la realitat dels partits franquistes d’aquesta espaÑa; les tres P (PP+PSO€+PODEMOS/COMUNS)
No hi han prous fets i demostracions amb els 300 anys de colonització que porten?
Com aquesta ER, que la paraula independència només els i serveis per embolcallar/maquillar, doncs els seus fet demostrant abastament històrics la seva prioritat MAI ha sigut la llibertat de la nació catalana.
Ja em diràs el 23J qui pot votar aquest immoral de Rufián, ep!!! si no vius del partit/sistema.
Negar aquesta realitat que descric, ja no vindrà d’uns anys més per no volguer-ho veure; així estem i així ens va
Com negar que el 90% dels espaÑols la seva ideologia es franquista i aquesta sucursal del PSO€ i els seus votants és la demostració.
El diumenge a Girona es va fer un gran pas per la llista cívica

Ferran Moreno
Ferran Moreno
19.06.2023  ·  07:34

Havent llegit amb atenció el post del Sr. Sanahuja i suposant que la seva teoria sigui certa, per a mi, això no canvia les coses i molt menys fa bo l’altre partit.

Des del moment que un partit, sigui ERC, JUNTS o qualsevol altre que es presenti com a independentista, fa pactes amb el PSOE-PSC, jo ja no el puc votar.
La raó és simple: un partit independentista no pacta amb el PSC. Si hi pacta t’està dient ben clarament quin és el seu objectiu real i NO és la independència.

M’és ben bé igual qui surti perden o guanyant, però si pogués triar m’agradaria que perdessin tots. Amb uns partits “independentistes” donant oxigen a un PSC moribund, potser aconseguiran que ens acabi governant i tot.
No crec que notem gaire el canvi i s’haurà d’esforçar molt per ser més autonomista que els governs de JUNTS i ERC que hem tingut.

Acabar amb el Processime i amb tots els seus vividors de tots els colors és clau i l’oportunitat és ara.

Desitjant doncs que aparegui alguna cosa mínimament votable. Mentrestant anem fent net, mentrestant abstenció.

Francesc Planas
Francesc Planas
19.06.2023  ·  07:41

En la meva opinió, “els de dalt” actuals no canviaran. Dissortadament. Cal substituir-los.

Però em sembla que per a les eleccions de juliol ja no hi ha temps de fer una llista cívica alternativa.

Vilaweb: què en sabeu del partit Escons en Blanc? Llegint llur web m’agrada el què diuen de “deixar l’escó buit”, evitant que els altres partits l’ocupin, en malbaratin el poder i en cobrin el sou.

D’altra banda, agrairia a Vilaweb que, a més de difondre la notícia que “Collboni garanteix feina i sou als càrrecs dels Comuns a l’Ajuntament de Barcelona” ens expliqués una mica quins són aquests càrrecs, quants n’hi ha, què cobren anualment, qui els ocupa actualment (si més no, alguns), etc.

Tenint en compte que en el sistema polític actual vigent a Catalunya no existeix la “accountability” (o bé que es redueix a votar cada quatre anys) m’agradaria que Vilaweb concretés aquestes notícies i ens en donés més dades, per a poder entendre millor que està passant.

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
19.06.2023  ·  07:48

A Junts a Madrit els convencerien en un quart d’hora, segur.

“…seria molt difícil d’explicar”

XD quina fee, quina fe que tens.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
19.06.2023  ·  08:00

Vies caòtiques, els de Madrid, que si a Europa i les orenetes blanques. Tot menys la raó principal: un poble decidit. Via Fora i tothom al carrer indefinidament!

Albert Miret
Albert Miret
19.06.2023  ·  08:12

Un problema greu, es que no concebem el grau de malignitat dels espanyols heretat dels castellans. L’enveja profunda, la ràbia històrica, i, el més important, i la utilització de Catalunya com a enemic imaginari -com abans van fer amb Euskadi- els porta a una obsessió imparable. A cap català se li acudiria estar fustigant als espanyols durant tres-cents anys pel sol fet de ser-ho. Ells viuen d’això perquè sense cap inventiva ni imaginació ni gens de ganes d’eixir d’aquesta situació (que inventen ellos), es dediquen senzillament a prendre els beneficis del treball dels altres, i això els sembla que és ser intel·ligentíssim, però són tant cassurrus, que no entenen que triturant la màquina de fer bitllets, deixen de fer-se bitllets. Espanya, per existir necessita un enemic, perquè no té cap ànsia ni cap programa de futur que no sigui el parasitisme.

Carles Masats
Carles Masats
19.06.2023  ·  08:19

M’agradaria veure la imatge dels partits catalans blocant la investidura de Pedro Sánchez a Madrid però, com serà possible si els independentistes ens abstenim? I que consti que és el que em ve de gust, abstenir-me.

Guillermo Florit
Guillermo Florit
19.06.2023  ·  08:23

Acabar amb una entesa entre ER i Junts seria molt bonic. Però tinc una sensació, potser encertada o equivocada. Em sembla que, com vam veure el diumenge, Junts sempre ha obert els braços a ER per mirar de tornar a una entesa. Encara que sigui a la desesperada. Òbviament, no sempre ha estat així perquè ER mai no els ha obert per Junts però si al PSC, als Comuns i a qui faci falta. No només no els hi ha obert mai els braços, si no que els ha trait. La imatge d’en Trias i Maragall abraçant-se va ser molt bonica, però això farà que tornem a donar un vot de confiança a ER després de tot el que ha fet i seguirà fent? El votant d’ER és més d’esquerres que independentista. I te bastant complex social. Odia a mort tot el que te a veure amb Junts. Una entesa serà molt difícil o, directament, impossible.

Jordi Torres
Jordi Torres
19.06.2023  ·  08:26

Per a mi, Esquerra ja no és un partit recuperable per a l’independentisme. Han traït els seus ideals d’una forma tan descarnada i reiterada, que no hi ha res a fer. A can ER ha fet niu l’oportunisme i el cinisme, la manca de talent i una afició desmesurada pel vellut de les cadires. També hi ha un odi malaltís, digne d’estudi, cap a l’espai de Junts; aquests que haurien de ser els seus companys de viatge, segons dius, Vicent. El psicòpata del Sr. Junqueras (Jordi Sanahuja 22:36) ha aconseguit, finalment, carregar-se un partit històric. No poden formar part de l’equació independentista, de cap manera, encara que marxés el Sr. Junqueras.

Junts potser tindria alguna possibilitat de reconstrucció, per allò de les dues ànimes, etcètera, però hauria de fer una reformulació total i continuaríem amb el problema de la divisió a l’independentisme. Tots els “romàntics” d’ER (els racionals ja han començat a passar) sortirien de sota terra per boicotejar qualsevol cosa que fes olor de Convergència. Si Junts es renovés, es radicalitzés i optés decididament per la via unilateral, molt em temo que hi hauria un vot de càstig des del mateix independentisme. Trist, sí, però així són les coses. Com diria un mecànic: preu per preu, millor comprem-ne una de nova.

Per tant, Vicent, per a mi cal fer foc nou, empènyer i fer créixer un o més partits inequívocament independentistes, que haurien de ser dissenyats per a autodestruir-se un cop feta la feina. És la millor manera d’assegurar-nos que no atraurem els polítics “de carrera” sinó a gent de projecte (i la tradicional quota d’infiltrats, és clar). Tothom diu que costa tant i tant fer un partit nou, que si la llei d’Hondt, que si el 3%… però si una cosa hem demostrat els independentistes és que, quan veiem clar el curs d’acció podem anar tots a una, ocupar carrers, aeroports i el que calgui. Votar massivament? Fàcil, si tenim un partit 100% independentista a qui votar i no veiem que ens volen enredar. Ara som gats escaldats.

En fi, que l’abraçada entre Trias i Maragall fa goig, certament, però arriba massa tard.

Salut.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.06.2023  ·  08:45

EL,PAPER DEL DESORDRE EN LA VIDA…

Llegint Prigogine i Stengers sobre la llei dels estats de no-equilibri podem saber que propietats del caos, lluny d’un estat d’equilibri, es dona la possibilitat d’autoorganització. Un caos creatiu. Un exemple seria el solitó, aquestes ones que es desplacen sense deformació ni dispersió i que en el mar l’anomenem tsunami. En origen són diverses ones de diferents longituds d’ona i diferents velocitats fins que la retroalimentació de forma una sola onada gegant. Dit ràpid.

La metàfora s’escau perquè en les passades eleccions municipals, dins l’independentisme es van donar el vot i l’abstenció amb intencions comunes: confrontar l’espanyolisme al Ajuntament de Barcelona i castigar l’acostament d’ERC a l’espanyolisme del PSOE. Sembla una paradoxa, però s’inscriu en aquest model caòtic per on circula l’independentisme…

M’explico.

L’abstenció com a eina de càstig de l’independentisme a ERC va funcionar, la pèrdua de vot va ser important. Per altra banda, a Barcelona, els vots a Trias va descavalcar a la Colau de l’alcaldia (maniobres posteriors a banda). I com diu l’editorial, encara que per molt de nosaltres l’independentisme no el veiem en aquestes propostes, per l’Estat sí que ho eren tal com s’han vantat en la maniobra d’estat pel guany de Collboni.

Editorial per reflexionar i veure més enllà d’uns esquemes trillats. El paper de l’atzar quan hi ha una potent energia de la voluntat de la gent. Sense això últim l’atzar és encertar a la loteria.

Anna Maria Mussons
Anna Maria Mussons
19.06.2023  ·  09:04

He escoltat l’entrevista al nou batalle de Girona LLuc Salelles. Gràcies Josep M. Capdevila (00.40) per fer-nos arribar aquest enllaç. Amb exemples d’entesa com aquest podríem tornar a creure en els nostres polítics, llàstima que Girona sigui nomès una excepció. Els desitjo tots els èxits en el govern de la ciutat i, tan de bo, que el seu exemple s’escampi com una taca d’oli, i serveixi per alguna cosa als que es barallen com la canalla al pati de l’escola.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
19.06.2023  ·  09:09

Ni pessigolles li fa al junqueras del sanchez, va regalar un GOBIERNO DE ESPAÑA, per destruir l’independentisme, la GRAN OBRA del catòlic oscur, brut i traficant d’almoines catòliques. L’OBRA fa el que vol a erc del Santo Junqueras

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
19.06.2023  ·  09:21

Divide et impera. De moment ens tenen dividits, i per això poden manar sense problemes. Però jo no dubto que quan tot l’independentisme s’uneixi per l’embat definitiu veurem com, a l’altra banda, es formarà una “Unidad de Destino en lo Universal”, la gran coalició PP-P$O€, ja sense Vox ni Ciudadanos ni altres afegitons. De fet això ja ho hem vist l’octubre de 2017, i si els hi cal ho tornaran a fer. Espero que quan hi tornem no hi hagi cinquenes columnes parlant d’amagat amb la vicepresidenta espanyola per dinamitar l’embat des de dins. I que tampoc no hi hagi treball fraccional dins de la direcció independentista que anul·li iniciatives com els CDR o el Tsunami. Els tres milions encara hi som. Si empenyem tots units serem imparables. Ens hi posem?

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
19.06.2023  ·  09:21

L’abraçada entre els Srs.Maragall i Trias no te res a veure amb la política. Queda en l’àmbit de lo personal. Em sembla

Serà que no es viu a l’Univers que caos i ordre van del bracet?

Eduard Castellón
Eduard Castellón
19.06.2023  ·  09:33

Bon dia Sr. Parta, teniu tota la raó. Excel.lent article. Vostè hauría de ser el President de Catalunya.

Robert Garrigós
Robert Garrigós
19.06.2023  ·  09:41

I el vot nul?!? L’abstenció queda diluïda. El vot nul organitzat és més visible. No us n’oblideu en l’editorial de demà. Gràcies.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
19.06.2023  ·  09:53

Vicent, molt d’acord amb tu però amb 2 puntualitzacions molt importants:
PRIMERA: quan dius que “la desaprovació de la línia del partit (ERC) és tan inesperat com positiu” (37% d’abstenció a ERC), crec que gairebé tots els subscriptors de VW ja sabíem que la patacada d’ERC seria molt forta, i l’hòstia que es fotran a les Generals serà encara més gran.

SEGONA: Vicent quan dius “cal molta pressió de baix, però també molta decepció per a aquells que a dalt proven de pactar amb espanya”, no és el que passa ni passarà amb els partits fake-indepes, especialment amb ERC. Esquerra sap perfectament que la seva rendició i traïció al Poble Català té la durada i la forma que té. Si hi ha decepció en aquest partit és perquè a part de ser uns polítics de la pitjor mena, uns mentiders i uns farsants, son infinitament imbècils (cosa que tots sabem que no és així, simplement els líders són molt mala gent). ERC ha pactat i seguirà pactant amb el diable mentre això li serveixi per mantenir l’hegemonia. Desprès de la mega-hòstia que s’han fotut a les Municipals, segueixen fent-ho i ja han dit que es queden a la Generalitat fins el 2025, assumint que el PSOE franquista no és arrasat pels nou-falangistes.

El problema Vicent, és que a Catalunya molts dels polítics dels partits fake-Indepes haurien d’estar a la presó pel mal que han fet a la majoria de Catalans (els indepes). Ha estat un mal conscient i premeditat. Una guerra, especialment entre ERC i JUNTS per la seva supremacia, amb que han dinamitat el procés (i la il·lusió, la esperança, l’esforç, la llibertat, el present i el futur de milions de Catalans).

NO Vicent, s’ha d’eliminar per sempre més ERC (porta des de la fake-Transición fent molt més mal que bé i intentant refer-se cada 11 anys de les grans malifetes que comet permanentment). I si JUNTS no fa les passes adients per convertir-se finalment en un motor de l’Independentisme (en comptes de ser un Frankenstein caïnita i sempre sospitós), haurem de desfer-nos també d’ells. La CUP s’ha fet tan irrellevant que no cal capficar-se amb ells.

El que cal, Vicent, és una re-organització de l’Independentisme al voltant d’un lideratge fortíssim (no crec que hagi de ser necessàriament uni-personal, en aquest país això és molt perillós, la història està farcida de traïdors i espanya és campiona de comprar o forçar voluntats) que en aquests moments ni l’ANC ni ningú altre (Omnium o altres zombis del Procés) està en condicions d’executar. Un lideratge al marge de partits polítics i de polítics professionals (que no saben fer res més que enganyar, trair i “gestionar” diners amb opacitat mafiosa i a dictat d’espanya). Un lideratge que es recolzi políticament en una fórmula d’Agrupació d’Electors o Llista Cívica que estigui 100% al servei del Poble re-organitzat.

Així doncs, Vicent, jo el que veig és que hem de tornar al 2011-2012 amb una alternativa a l’ANC i als partits “fake-indepes” però amb tot l’aprenentatge a la butxaca (i és això el veritable valor que ens ha de fer guanyadors en un segon envit).

El fet que els partits fake-indepes i l’ANC no pleguin i estimulin o deixin pas a les alternatives desprès d’haver fracassat estrepitosament és la millor prova de que el que volen no és la Independència sinó el Poder dins del marc autonòmic a una espanya feixista, corrupta, immoral, miserable i fallida.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
19.06.2023  ·  09:55

Efectivament, Sr. Partal, amb dos no són independentistes o, en tot cas, no faran res per assolir la independència (només parlar-ne).

Doncs, en tant que independentista per què no estableix un cordó sanitari com a la Sra. Orriols.

Si la solució de Catalunya, de la llengua catalana i de la cultura catalana passa inexorablement per la independència, caldria establir un cordó sanitari, no?

Són més perillosos els que diuen falsament que són independentistes que els que diuen i defenen que no ho són.

Estic fart de tanta ambigüitat pseudo-progre-esquerrana.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
19.06.2023  ·  10:07

Sent-ho molt aquesta vegada no estar d’acord amb el editorial.
M’explico, el independentisme s’ha sent orfe amb les posicions de ERC i Junts, sobretot perquè no han exercit de tals a Madrid.
Ser independentiste no es sentarse a perdre el temps amb reunions infructuoses, ni fer el paperot pactant Diputacions amb els socialistes, ser independentiste es fer front comú contra el enemic per totes les formes i llocs.
Ni ERC ni Junts tenen la més mínima intenció de ser-ho, així que com més temps perdem fent-los cas, més tard i mai arribarà la independència.
Sembla que després de la AGO de Girona, es la ANC la que pot fer de cohesionador per la Llista Cívica el 23J.
Senyor Partal deixis de blanquejar uns partits que traicionen el sentit de les bases que els voten.

Edgar D'Andrea
Edgar D'Andrea
19.06.2023  ·  10:08

Quanta innocència en alegrar-se per l’abraçada entre Trias i Maragall. Res no canvia en aquests partits que fa temps han deixat de representar el sentir dels seus votants. Així com una vegada ens vam alegrar per l’abraçada Mas-David Fernández… la CUP després va trair l’independentisme cada cop que va poder. Amb els polítics actuals dels partits que s’autoanomenen independentistes no es pot anar enlloc. I que a Madrid consideri que Trias és un separatista… és de riure. Què ens importa el que opini Madrid?

Rosamaria Pujol
Rosamaria Pujol
19.06.2023  ·  10:09

Com n’estic de farta d’haver de triar sempre “ el mal menor” !! Clarament, cap dels partits anomenats “ independentistes”, ho són, sobretot ER, que fa vergonya alièna, i es fa molt dificil , quasi impossible, refiar-se d’ells, no inspiren cap confiança, pero , mentre no tinguem un altre lider nou que lideri un partit clarament independentista i amb les idees ben clares, l’únic que ara mateix està fent alguna cosa , és Puigdemont des d’Europa. Aqui no s’està fent absolutament res, és un pati d’escola, per tant, tot i la desconfiança i a desgrat, hauriem de reforçar “ l’etiqueta” independentista a Madrid. Aqui tenim un govern d’adolescents que van convertir la victoria d’un poble, en un fracàs politic imperdonable, allà a Madrid, hi tenim l’enemic amb un objectiu ben clar: arruïnar Catalunya. La diatriba és ferotge : Madrid l’enemic i els nostres actuals els seus còmplices.
Esperem les eleccions autonòmiques per fer-los fora.

MONTSERRAT TREPAT
MONTSERRAT TREPAT
19.06.2023  ·  10:14

Discrepo. Jo veig dos senyors grans, federalistes en diferent grau, que sumaven poc. I que fan el ploricó quan els activistes que no arribem a fi de mes perdem temps i energies intentant de ser independents. I molts, ens abstindrem. Jo per primer cop; i sóc del 61.
Junts ha perdut l’avantatge que havia aconseguit a les municipals amb els pactes amb el PSOE (mentre seguiu dient PSC al PSOE l’anàlisi serà esbiaixada. I Nogueras té la missió que ens oblidem dels presidents Puigdemont i Borràs. El peix al cove ha guanyat la partida.
D’Erc no cal ni parlar-ne. Són una Convergència de segona i acomplexada. I la CUP, es tornarà a arrossegar a Madrid. Tot plegat, una vergonya.
Espero que els activistes ens organitzem, pressionem i participem de les mil maneres que sen’s acudeixin. Ens faltarà temps, diners i poder sortir als mitjans. Però s’ha de provar. S”ha acabat d’ananr regalant vots.

Jaume Palau
Jaume Palau
19.06.2023  ·  10:22

Tant de bo!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.06.2023  ·  10:27

L’Editorial d’avui comença amb una afirmació que, essent reiterativa pel director de VW, no deixa de ser absolutament falsa i aquesta distorsió de la realitat no ajuda gens a trobar el camí que ens ha de dur a la victòria final. No, l’octubre del 17 no vam guanyar la independència, vam guanyar un referèndum unilateral i vam humiliar l’estat espanyol però ni som independents ni estem bé perquè estem més espoliats, reprimits, dividits i destrempats que abans. Per tant és fàcil deduir que per ser independents no podem fer el mateix que vam fer i això no vol dir, per descomptat, que hem de seguir la línia autonomista, de no confrontació o d’ampliar la base que postulen alguns. La via caòtica, al meu entendre, té moltes possibilitats d’acabar malament o senzillament de no acabar. No va ser la batalla d’Urquinaona, l’aeroport o la Jonquera un exemple clar de via caòtica? I com va acabar?, senzillament es va acabar i ara és un record només per alguns. Pot el desordre i el caos guanyar un estat que planifica i executa de manera ordenada i fèrria la repressió -amb tots els recursos de les clavegueres- per mantenir el seu ordre?, la unitat territorial. Semblaria que per fer front aquest embat amb èxit cal també revolta amb planificació i unitat. Jo no sé si els de dalt -com diu Vicent Partal- veuran que no hi ha cap camí transitable cap a la llibertat que impliqui acords o relacions amb els socialistes o amb els qui manin a l’estat. El què jo crec és que no hi ha cap català, amb les facultats mentals intactes, que es cregui que es pot arribar a acordar amb l’estat espanyol cap aproximació a una consulta d’autodeterminació perquè el pes de la història és tan gran que no deixa cap esquerda al dubte. Amb la frase de: “Avui sabem que no hi haurà mai un batlle independentista a Barcelona si no s’aconsegueix la majoria absoluta, cosa que solament es pot fer amb la unitat de Junts i Esquerra, almenys d’aquests dos partits” ens diu Partal que la via caòtica no ens du aquesta majoria. Parlem clar, ni Trias ni Maragall no són uns bons candidats al primer quart de segle vint-i-un, la seva etapa ja ha passat, no només per la edat que tenen sinó pels seus antecedents. Malament quan un moviment no té recanvis. Recordo molt bé l’abraçada de Mas i David Fernàndez, Mas l’hem d’anar a buscar a la paperera de la història. De debò algú es creu això de la reconciliació i el reconeixement?.

Lluís Serramitjana
Lluís Serramitjana
19.06.2023  ·  11:58

Aquí hi ha una cosa clara: mentre ER segueixi adorant el mosén no hi ha res a fer.
Tan ell com la seva confraria haurien de dedicar-se a resar i desaparèixer de l’àmbit polític.
Son el pitjor enemic de la independència.
I de pas que s’emportin el rufianet.

Gerber van
Gerber van
19.06.2023  ·  12:01

Interessant editorial amb la qual estic generalment d’acord. Però abans de confiar en un partit polític, primer cal guanyar-lo amb els fets. Com es pot confiar que un partit bloquegi un govern del PSOE al Congrés mentrestant aquí té acords amb el PSC i Comuns? Primer que trenquin tots els acords amb els partits del règim 78. Fins que això no passi, continuaré donant suport al vot nul. (Com a ciutadà de la UE que visc a Catalunya des de fa 27 anys, no tinc dret a votar a les eleccions nacionals)

Marie Fonollosa
Marie Fonollosa
19.06.2023  ·  12:27

Es pot entendre l’abstencio despres de la politica pro-PSOE del govern de Catalunya. Pero, quan un pais esta en gran dificultat com esta Catalunya, cal fer front amb tota la diversitat politica que podem tenir .

A cada eleccio, tenim de formular-nos la pregunta : “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de Republica ?” la resposta te de ser SI ! I aixo de banda a banda, de l’extrema dreta a l’extrema esquerra !
La nostra força es tenir una diversitat important pero ja sabem que es una via complicada. Una sola clau : a cada eleccio cal estar units per fotre fora dels llocs de poder , els complices del 155.
Es l’heritage del 1-O.

Ja sera temps

Josep Vilà
Josep Vilà
19.06.2023  ·  12:28

No podem parlar de partits independentistes perquè la seva estratègia d’acció la determinen els quadres dirigents. Ni ERC ni Junts (la CUP per mi no compten, són al meu entendre una associació de perepunyetes enfadats amb el món) ha disposat en aquest nivell de la jerarquia persones sense la formació adequada (l’escriptor Josep Sala i Cullell els retrata encertadament com la generació dels de lletres), de personalitat subjugada (estan acostumats a grimpar llepant els ossos que els llencen des de dalt o des de Madrid) i amb una visió del país molt pobre (no entenen el país com el domini de les comarques de parla catalana, sinó com 4 províncies escapçades i castellanitzades).
Amb aquesta tropa manant, em perdonareu, però no anem enlloc.
Cal al meu entendre desentendre’s de la idiosincràsia submisa dels partits i bastir un ens transversal, format per gent preparada en els àmbits que toquen, que la tenim, que entengui la independència de Catalunya com un projecte col·lectiu de país que cal construir amb una estratègia i voluntats fèrries, amb molt de talent i molt de sentit comú, aparcant les ideologies per al dia després de la Constitució.
Mentre no ens desfem d’aquestes eines del règim que són els partits (el seu nom ja ho diu vol dir dividits), no anem bé. Unitat, sí, però no de partits, sinó de gent en el projecte comú dit Catalunya Nou Estat d’Europa. La resta no ha funcionat, i no tenim 300 anys més endavant per anar fent proves amb gasosa. Les esquerres i les dretes no quallen. I per ser més finolis, les extremes dretes no us agraden.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
19.06.2023  ·  12:39

Vicent, al marge (o no tant) de la teva editorial, amb què estic d’acord en gairebé tot, el tema de la Sra. Orriols s’està anant de les mans. Entenc que és complicat per a tu. Però em preocupa.

josep ortinez
josep ortinez
19.06.2023  ·  12:46

Una cosa tinc clara, els que diuen que els qui promouen l’abstenció dels independentistes son trolls espanyolistes crec que van errats.
Na Clara Ponseti i en Vicenç Partall no son trolls.

Albert Reinoso
Albert Reinoso
19.06.2023  ·  12:48

Qui s’absté dona veu als altres. A veure si ens entra al cap! Els altres son els ALTRES, i els regalem escons. L’abstencionisme és una maniobra d’estat, escanya i guanya. Ha quedat clar? Ah, però no sabem a qui votar? Si no es construeix una alternativa creïble sempre es pot votar amb una pinça al nas… Ni amb això seríem originals.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
19.06.2023  ·  13:07

Felicitats per aquesta editorial la confrontació amb l´estat colonial opressor ha de continuar amb una unitat estretégica, per tant la manera de fer la punyeta a madrid és votant independéncia

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
19.06.2023  ·  13:50

El dia 5/7/23 és importantíssim per a l’independentisme. Estic convençut que el MHP Carles Puigdemont juntament amb els seus col·laboradors està preparant el “MOMENTUM” que no serà molt tard.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
19.06.2023  ·  14:00

En el llenguatge de C. G. Jung, aquesta “via caòtica” seria la via de l’inconscient col.lectiu, aparentment caòtic però enormement poderós si es canalitza bé.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
19.06.2023  ·  14:03

Amb ” la radicalitat dels “convergents” –ja ho sé, que Junts és un partit nou–”, feu un bon favor als comuns espanyolistes i falsament sobiranistes, i poc favor al independentisme. Això que diuen alguns, donant cops de colze, de que només ho farem amb les esquerres, es una falacia, pot ser calculada. Plegats vol dir junts, units, sense etiquetes excloents i amb un clar compromís.

Ricard Collado
Ricard Collado
19.06.2023  ·  14:12

No han passat ni 48h., i en Trias ja defensa pactar amb el PSC la Diputació de Barcelona

Victor Serra
Victor Serra
19.06.2023  ·  14:39

Sigui caótica o guiada per un líder, el que és segur es que mai arribaràs a la independència regalant quotes de poder a l’adversari. Les baralles entre independentistes, fruit de la ineptitut ( i mala fe en el cas de Junqueras) de les cúpoles dels partits, són la causa de que estem com estem .
La sortida de Junts del Govern, caient a la trampa d’Esquerra, va donar una centralitat al PSC que no tenia. Un error monumental.
Ara hem seguit fent pactes partidistes, no en clau de país.
A mí ja m’importen molt poc les proclames i les promeses. Vull fets que donin resultats.
L’independentisme hauria tornar a guanyar i anar a Madrid a defensar els interessos de Catalunya i a treuren el màxim rèdit possible en quotes de poder.
La temptació d’anar-hi a “bloquejar” la legislatura espanyola no serveix de res. Tigaran més o menys, però ja trobaran la manera de desbolqiuejar-la i deixar-nos amb un pam de nas . Hem de ser més intel.ligents.
Voteu l’opció que faci més ràbia a Madrid, i exigim-li que que gestioni bé el nostre vot. És poc vistós però és el camí més pràctic.

Roger Taberner
Roger Taberner
19.06.2023  ·  15:53

Dones molt per segur que ERC són independentistes i Junts també. Ara no ho són car jatsesia estiguem en ‘una independència caòtica’ ens humilien ab les seves accions de partit. Han de guanyar molta credibilitat i demostrar-ho perquè els tornem a votar. Lloc a nous partits.

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
19.06.2023  ·  16:04

En relació a la via caòtica, he llegit força sobre la independència d’Irlanda i és una lectura que recomano. Lògicament l’escenari era ben diferent, però hi ha trets que són perfectament comparables per extreure conclusions teòriques.

Per subratllar alguns trets, en Michael Collins, el 1916, 1917, etc… era vist per molts per un traïdor, a diferència d’avui. De fet, el van assassinar els mateixos independentistes irlandesos.

En Michael Collins va pactar un nou escenari per a Irlanda que aleshores es veia com una traïció en tota regla (reconeixement de la monarquia britànica, cessió d’alguns territoris del Nord a UK, una “autonomia” de pa sucat amb oli, etc…. etc…

La independència efectiva d’Irlanda com l’entenem avui fou el 1949. I tots els “botiflerams” que es van haver d’empassar dècades abans crec que superen de llarg el que tenim avui aquí.

Pere Planella
Pere Planella
19.06.2023  ·  17:06

A veure si surt algú que posi una mica d’ordre, primer de tot queda demostrat que l’estat fa servir tots els mecanismes per imposar el que li convé, l’ajuntament de Barcelona per tercera vegada a imposat l’alcaldia que li ha convingut, hi nosaltres babaus de nosaltres però molt mes que babaus arribant a l’estupidesa i ens creiem que els diputats catalans hem de ser decisius a Madrid, si ja abans de començar els polítics de torn ja volen anar hi separats i babaus de nosaltres encara els votem, ni que tinguéssim 100 diputats serviria de res, allà si es necessari els 265 diputats restants per la unitat de la seva pàtria, no segueix xo, que collons hi anem a fer allà, A COBRA A FINAL DE MES. Sr. Partal segurament ja te escrita l’editorial per demà no tinc ni la mes remota idea del que parlarà, potser el seu diari pot ser el fil conductor de aquesta disbauxa de comentaris de tants caps tants barrets, ep vagi per davant que tots els comentaris la gran majoria son excel·lents, quant dic fil conductor en refereixo a posar ordre per decidir quina de les opcions es la mes avantatjosa llistes cíviques, abstenció, vot en blanc, vot nul, m’ha agradaria que sortís la que vulgueu però tot tom hem de posar la mateixa, torno a repetir per mes coloms blancs que ens posin els polítics saben de sobres que allà el que preval EL PUEBLO UNIDO JAMAS SERA VENCIDO i allà ràpidament tots els colors es posen d’acord, posen nos d’acord i el 23J els hi fotem tots els vots que vàrem depositar el 1-O els tornem a depositar de las quatre opcions la que vulgueu però que sigui la de tots, si voten polítics ja hem begut oli nomes ens cal veure el que a passat a les municipals, EL 23J mes ven dit demà mateix i ja fen tard convocatòria de eleccions al parlament de Catalunya aquí es on ens la juguen, per acabar recorda que va ser el poble de Catalunya que va guanyar a tot un exèrcit que ales 5 de la tarda del 1-O es va donar en retirada, no desaprofitem la mes valuosa ocasió que tenim el 23J.

Anna Llovera
Anna Llovera
19.06.2023  ·  17:11

Girona és un bon exemple d’entesa en clau nacional.
Lluc Salellas, militant de la CUP, és alcalde després d’encapçalar Guanyem Girona i pactar amb Junts i ERC. Enhorabona!

Fernando Oller
Fernando Oller
19.06.2023  ·  17:50

a veure si de una punyetera vegade anem tots plegats com a minim per tenir un bon espai en el parlamento espanyol.
no es moment ,crec ,de votar en blanc.
si hem de decidir ,hem de tenir força i de moment no tenim res mes ,que jo sapigua.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
19.06.2023  ·  17:52

Més que caòtica, comença s ser esperpèntica.
Foc nou, que aquesta colla no ens durà enlloc.

Joan Royo
Joan Royo
19.06.2023  ·  18:05

Trias, si no he sentit malament aquest matí, diu que pactarà amb el socialistes a la diputació de Barcelona. Per llogar-hi cadires.

Lluis Molist
Lluis Molist
19.06.2023  ·  19:14

23 J………ABSTENCIÓ.

Que peti TOT, i petin TOTS……..Que els bombin…!!!

FOC NOU…!!!

FERRAN FUERTES
FERRAN FUERTES
19.06.2023  ·  19:29

El Trias hauria d’anar a les llistes el 23-J. I des d’alli si els numeros donéssin fer al mateix al PPSOE. Perque el Rufian tornara a fer el mateix que fins ara: teatre i res més

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any