L’arbitrarietat política de les institucions espanyoles, fins en el detall més petit

  • La junta electoral pren els drets a Junts per donar-los tots al PDECat, de manera que contradiu allò que ha fet normalment abans i, sobretot, contradiu els favors constants que fa als partits espanyolistes

VilaWeb

Ja és ben curiós que l’espanyolisme haja trobat un argument en aquesta pretensió absurda segons la qual les institucions han de ser “neutrals” en relació amb la política. És un discurs incomprensible en una societat democràtica, però que s’ha anat imposant amb el suport del poder mediàtic espanyol i que ara fan servir no tan sols contra l’independentisme català, sinó contra qualsevol cosa. Ep! Sempre que els interesse a ells, és clar.

Però, com tantes vegades passa, aquesta ofensiva ideològica topa amb la realitat i, en concret, amb el partidisme i l’arbitrarietat de les institucions espanyoles, generadores d’una inseguretat jurídica constant, emparada sempre en el tancament de files nacionalista.

N’hi ha un exemple d’ahir mateix. Ahir la Junta Electoral espanyola va donar la raó a una coalició que es diu Espai CiU-PDECat i li va atorgar el 100% dels drets electorals que fa quatre anys pertanyien a Junts per Catalunya. Això significa que Junts no podrà servir-se d’aquests drets. En el parlament espanyol actual, dels vuit diputats elegits en aquelles eleccions quatre pertanyen a Junts i quatre al PDECat.

La JEC, prenent aquesta decisió, de Madrid estant, tomba una resolució prèvia de la Junta Electoral de Barcelona, que havia arribat a la conclusió ben lògica que aquests drets s’havien de repartir al 50% entre els qui van ser els dos membres de la coalició, el PDECat i Junts.

La curiositat del cas, per dir-ho d’alguna manera, és, per tant, que la junta espanyola trenca la norma que s’havia fet servir fins ara, és a dir, que quan en unes eleccions es presentaven separats dos partits que en les eleccions anteriors havien anat junts els drets es repartien.

En posaré un exemple concret, i ben recent, per a comprovar que era així. L’any 2019 un ex-primer ministre francès es va presentar a les eleccions locals de Barcelona al capdavant d’una candidatura que es deia Barcelona pel Canvi. Formalment, era una coalició de diversos grups entre els quals hi havia Ciutadans. I, de fet, per fer campanya en aquelles eleccions, Barcelona pel Canvi va aprofitar els drets electorals d’aquell partit.

Després la coalició es va trencar i a les darreres eleccions municipals van participar-hi separats Ciutadans i una petita candidatura que portava per nom Valents. Totes dues procedien de Barcelona pel Canvi i els drets electorals d’aquesta coalició van ser repartits al 50% per la Junta Electoral que, a més, va explicitar un reforç dels drets de tots dos grups –cosa que, per exemple, va permetre a Ciutadans i a Valents de participar tots dos en els debats electorals televisius, com deveu recordar.

Finalment, Valents va obtenir un 2,31% dels vots i Ciutadans un 1,10%; en total, un 3,41%, uns 22.000 vots. Cal remarcar, a més, que –sumats tots dos– no arribaven a tenir els vots obtinguts per la CUP. I, tanmateix, com potser també recordeu, a la CUP no li permeteren de participar en els debats electorals i a aquests dos grups minoritaris, a tots dos, sí.

Quin sentit té ara, doncs, la decisió adoptada a favor d’Espai CiU? L’única explicació possible és que la Junta Electoral la pren per mirar de fer mal a Junts i dificultar-li la campanya. I per què? Per raons polítiques, per què podria ser, sinó? El PDECat no és independentista i Junts sí.

És cert que per a poder fer una cosa com aquesta Espanya necessita còmplices, i el paperot del PDECat és, d’aquest punt de vista, més que lamentable. Ells saben perfectament que no obtindran res, ni un diputat, però es presten a fer de mercenaris de Madrid. Ara, amb mercenaris o no, en qualsevol cas, heus ací com la “neutralitat institucional” que el nacionalisme espanyol tant exigeix als governs i les institucions governades per partits independentistes desapareix com per art de màgia quan la víctima de l’arbitrarietat és un partit independentista.

 

PS1. Els lectors que fan servir la veu sintètica en els altres articles del diari deuen haver notat que hi hem canviat el reproductor. Molta gent ens havia demanat de poder definir la velocitat de l’audició i ja s’ha fet. També es pot enviar l’àudio a un altaveu connectat, directament des del mòbil o l’ordinador. Continuem treballant en aquest servei i esperem poder oferir noves millores ben aviat.

PS2. I, com cada dijous, ahir hi hagué La tertúlia proscrita. La podeu veure en vídeo i també sentir-la en les plataformes de pòdcast.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any