Tres raons per a forçar PP i PSOE a repetir les eleccions

  • En clau catalana, espanyola i europea, mantenir la posició i no cedir al xantatge cínic de Pedro Sánchez i els seus comportarà un reforçament important de l'independentisme

Vicent Partal
26.07.2023 - 21:40
Actualització: 26.07.2023 - 22:27
VilaWeb

Quan et poses a negociar el que siga, la primera cosa que et cal és saber on et plantaràs. Junts diu que es plantarà en l’amnistia i l’exercici del dret d’autodeterminació, i això, ben probablement, portarà a una repetició de les eleccions espanyoles. El PSOE està més disposat a donar una segona oportunitat a l’extrema dreta que no pas a encarar la resolució del conflicte català, de manera que no hi haurà res a negociar. Però la repetició no és cap mal escenari per al moviment independentista, ans al contrari.

En clau catalana, aguantar les pressions espanyoles i marcar una línia clara és positiu per moltes raons. Demostra que catalans i espanyols tenim estratègies diferents i, sobretot, no subordinades, per més que coincidesquen en el rebuig a l’extrema dreta. A més, estic segur que deixar d’arrossegar-se faria tornar la confiança a molta gent. L’independentisme deixaria d’anar a remolc i tornaria a prendre la iniciativa…

I, a més, encara que a Madrid estiguen convençuts que un posicionament ferm de Junts o del conjunt de l’independentisme els castigaria en cas de repetició de les eleccions, la sensació és que passaria ben bé al contrari.

En clau espanyola, aguantar la posició significaria obrir els ulls a tots aquests que s’han cregut els darrers anys que l’independentisme era un moviment sense capacitat de confrontació i sumit en la derrota. A més, posaria contra l’espill el PSOE, tot demostrant novament que és més espanyol que demòcrata. I tornaria a demostrar la inestabilitat crònica que implica no encarar democràticament les reivindicacions de catalans, bascs i gallecs. D’ençà del 2015, haurien passat vuit anys, que normalment serien dues eleccions, i ells s’haurien vist obligats a fer-ne sis. A més, de cara a l’esquerra espanyola, seria una demostració magnífica que els seus xantatges cínics cauen en sac foradat.

Finalment, en clau europea, Catalunya tornaria a ser en el centre de tots els debats; ja hi és, de fet, tal com explicava ahir. I la resiliència és una cosa que compta, i molt, en les relacions internacionals. Al món estan acostumats a bregar amb grans crisis que fan una flamarada i al cap del temps es consumeixen. Per això, deixar passar el temps és la principal estratègia per a contenir-les. A Brussel·les, molts es pensaven que això és el que havia aconseguit Pedro Sánchez i, per tant, la sorpresa pot ser tan gran com interessant podria ser la reacció.

PS1. Avui, dijous, farem a VilaWeb la darrera Tertúlia proscrita de la temporada. Serà amb públic, amb subscriptors de VilaWeb presents a la sala, i la podreu seguir en directe a les set de la vesprada i en diferit després. La tertúlia proscrita, que ha assolit xifres d’autèntic rècord amb el capítol d’aquest dilluns, tornarà a començament de setembre.

 

Aquest editorial no és el d'avui i per això ja té tancada l'opció d'afegir un comentari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any