Contra la doble denominació de la llengua; per la dignificació de la societat valenciana

  • Una societat que menysté la raó, la ciència, la tolerància i el progrés a l'hora de definir-se ella mateixa –la cosa més bàsica de totes– què caram voleu que acabe essent sinó un femer intel·lectual i social, saó perquè floresca l'anti-intel·lectualitat de l'extrema dreta?

Vicent Partal
27.08.2023 - 21:40
Actualització: 28.08.2023 - 08:14
VilaWeb
Les quatre barres a l'exterior de la Llotja de Mercaders de la ciutat de València (fotografia d'arxiu).
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Fa dies que vaig escriure un editorial explicant que la reivindicació completament acientífica de la doble denominació “valencià-català” de la llengua catalana era una argúcia del PSOE destinada a convertir una victòria –la normalització lingüística al congrés espanyol i la Unió Europea– en una nova derrota per als valencians. I explicava, també, que entrar en aquest joc irracional equival políticament a renunciar a derrotar l’extrema dreta.

El debat ha continuat aquests dies amb un desacomplexament evident i, ara ja, amb l’aparició de les manipulacions i mentides. Zahia Guidoum, dirigent de Decidim –ni més ni menys que l’organització equivalent a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca o l’ANC– ha arribat a dir que “sols l’extrema dreta i el blaverisme” van contra la doble denominació. Sols no: jo també hi vaig en contra, per exemple.

Convertir en conflictiva la gent que molesta sempre és revelador de les intencions de l’altre. N’he parlat més vegades, de manera que no hi insistiré massa. És mitterrandisme pur i de la pitjor mena: tu renuncies a ser allò que ets, et passes amb armes i bagatges a l’enemic, però perquè no es note tant acuses de feixista qui es manté a lloc. No crec que siga bo deixar passar per alt acusacions com aquesta.

No entraré, evidentment, a la discussió pretesament filològica, perquè no n’hi ha: la llengua és una i té un nom. No hi ha res a discutir. Però sí que vull parlar de la irracionalitat del debat i del mal enorme que aquesta irracionalitat, arrossegada intencionadament de fa dècades, fa a la societat valenciana.

El món viu un atac contra la raó. La negació de la ciència és constant i apareix per tots els racons. Dels terraplanistes als negacionistes de l’evolució, dels conspiranoics als predicadors de les teories més absurdes. Les societats occidentals hem entrat en una espiral molt perillosa en què un dels mecanismes que ens ha definit més bé i ens ha fet ser allò que som –el mètode científic– és atacat i deslegitimat, no tan sols, ni sempre, a partir de la ignorància.

Això té conseqüències que van molt més enllà del debat concret. Una societat on no es respecta la ciència, una societat on deixa de tenir valor saber allò que és cada cosa, esdevé una societat que no respecta la raó en sentit ampli, que no dóna valor al progrés.

Klaus Mann va explicar molt bé a Contra la barbàrie que rere aquest menyspreu s’amaguen sempre moltes més coses. Copie: “En realitat el que ens volen dir és que el mal ve d’aquest esperit estantís i superat de la raó, de la tolerància, del progrés i l’amor al proïsme. […] I allò que ens volen dir és que cal combatre i destruir la totalitat de les tradicions europees: l’herència hel·lènica i del cristianisme, la Revolució Francesa, l’herència de Goethe i Voltaire, de Kant i de Marx, de Schiller i Rousseau…”

I el debat és sobre això, tant si ho entenen com si no els abrandats partidaris de la doble denominació. La imposició política de la doble denominació passant per damunt de la filologia –fins i tot amb el penós espectacle de veure filòlegs passant per damunt de la filologia– és, sobre qualsevol altra consideració, un atac a la raó. Cosa que cap país, el meu tampoc, no es pot permetre.

Sobretot perquè una societat que menysté la raó, la ciència, la tolerància i el progrés a l’hora de definir-se ella mateixa –la cosa més bàsica de totes– què caram voleu que acabe essent sinó un femer intel·lectual i social, saó perquè floresca l’anti-intel·lectualitat de l’extrema dreta?

Fa pena sentir aquests dies gent teòricament partidària de la normalitat lingüística, que volen fer autoritat d’arguments vulgars, de l’estil de: “De la llengua, sempre n’hem dit valencià.” Caram, com sempre havíem dit que el món l’havia fet Déu en set dies! I què? Que aprendre –aprendre que la llengua és i es diu catalana i que cap déu no va crear el món– no té valor? Que progressar –progressar a partir del coneixement científic, entenent que la llengua és i es diu catalana i que cap déu no va crear el món– és una cosa negligible? Que millorar la qualitat del que fem i diem –a partir de saber i assumir que la llengua és i es diu catalana i que cap déu no va crear el món– no paga la pena?

Que “la gent” ho entenga o no, això és tota una altra cosa, però en cap cas no justifica res. “A qui no sap, se li ensenya”: aquesta ha estat la tradició i la forma de fer d’ençà de l’antiguitat clàssica, que aquella proposta demencial del Vulgus vult decipi, ergo decipiatur (‘Al món li agrada ser enganyat i, doncs, que sigui enganyat’) és més vella que Matusalem i hem après molt bé com combatre-la.

Dit tot això, és evident que hi ha un factor determinant que explica per damunt de qualsevol altre tanta incongruència i tanta desídia intel·lectual. Un factor que entra en joc d’una manera claríssima en el cas valencià i que Klaus Mann, en la seua llista, remarca encertadament: l’atac a la tolerància i la por que aquest atac suscita en les persones. Però jo he de dir que, de tot això que vivim aquests dies, aquesta és la cosa que em causa més estupor.

D’ençà dels anys setanta del segle passat al País Valencià la violència espanyolista ha estat brutal i incomparable a la que ha rebut cap altre territori dels Països Catalans. Morts, atemptats, agressions constants, bombes, prohibicions, insults, atacs legals… Ho han fet tot per impedir la normalitat del país i de la llengua catalana. I ara voleu dir que hauríem d’acceptar la seua estratègia eterna de dividir-nos, oblidant i abocant al fem tot allò que s’ha aconseguit amb el treball i la lluita d’aquests anys?

Perquè cal recordar que els anys vuitanta la Universitat de València –i les altres– van resistir com uns autèntics herois i van afirmar la llengua catalana en els seus estatuts, sense acceptar subterfugis ni concessions a la irracionalitat i la vulgaritat, enfrontant-se als tribunals i a la política i assumint amb dignitat el seu paper de far intel·lectual i social. Aquella batalla, que té noms i cognoms en persones digníssimes, va ser una magnífica continuació del propòsit d’enaltiment de la raó que Joan Fuster ens va inocular als valencians en la que jo crec que és la seua màxima aportació personal.

D’ençà dels seixanta, d’ençà del moment en què Fuster rebenta l’apatia històrica del vell regne, al País Valencià s’han dibuixat nítidament dues civilitzacions –tots els països tenen dins seu dos països, però els valencians tenim dues civilitzacions. L’una, catalana, europea i europeista, enlluernada per la raó, rigorosa i il·lusionada a fer de la nostra terra aquella “pàtria lluminosa i alta” –quin projecte polític més bonic!– que cantava l’Estellés. L’altra, espanyola, embrutada pel rot i el pet, vulgar, destinada a ofrenar noves glòries i callar davant Madrid, intel·lectualment tavernària, una nul·litat de projecte.

Si ara, després de tants anys i tantes batalles, després de tanta clarificació, algú vol fer el trànsit de l’una a l’altra per por de dir les coses com són, per cansament personal o perquè assumeix que la raó i la ciència ja no importen en el món d’avui, ja s’ho farà. Però amb mi que no compten per a aquest enterro.

 

PS1. En la dinàmica embogida d’aquests darrers dies, un altre factor lamentable ha estat la posició de gent del Principat que es permet de parlar del País Valencià –sovint sense conèixer-lo de res o a còpia de pobres anècdotes personals– amb una arrogància i una prepotència que ens fa molt de mal a tots. Com si els valencians fóssem uns subordinats seus, com si no fóssem uns i mateixos, uns iguals. Demane una reflexió també sobre això i agrairia molt, un dia com avui, que els amables subscriptors i contertulians d’aquest diari m’estalviassen la pena i la vergonya d’haver de llegir segons quins comentaris.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
27.08.2023  ·  22:09

Aquells que menystenen la raó i la ciència és condemnen a la pròpia desaparició. Valencià, és com els valencians li diem al català; això ja ens ho va dir Fuster. En els darrers anys, hi ha molta gent, massa, que a qualsevol que no li dona la raó l’anomena nazi. Aquests són dels qui menystenen la raó i la ciència. Per acabar; es parla més català a la Plana, a la Safor o a la Marina, per exemple, que a moltes comarques del Principat.

Roser Bravo
Roser Bravo
27.08.2023  ·  22:13

Tot el que fa el País del qual parlem, fa un tuf que contamina…

Joan Guimerà
Joan Guimerà
27.08.2023  ·  22:14

La Filologia diu que la llengua és la mateixa a Catalunya i al País Valencià. Això és un concepte científic. El nom triat per designar aquest concepte és una convenció. Canviant el nom, no es canvia el concepte.

Carles Serra
Carles Serra
27.08.2023  ·  22:21

Impecable Vicent implacable.
Aquest que defensen la doble denominació Catalana-Valencia en el principat, són defensen el bilingüisme.
Sense fer esment que la llengua dominant és cruspeix la més feble i així també estem en el principat, un cinturó de Barcelona i ja que dir de la provínciana Barcelona que pràcticament ja s’ha fet el genocidi del català, amb la negació dels polítics i ja que dir de la seva nyorda i analfabeta societat.

Eduard Llaudó
Eduard Llaudó
27.08.2023  ·  22:23

Cal diferenciar la denominació política puntual d’un moment transitori de la denominació científica i atemporal.

La doble denominació són els braços oberts als valencians, i la denominació única és donar-los l’esquena. I sense valencians no hi pot haver mercat comú cultural, imprescindible per a la supervivència de la llengua.

És sorprenent que en Partsl, sempre tan lúcid, i valencià, tingui aquesta miopia. Hi ha un enorme gruix social valencià que sent com a aliena la denominació “català “.

Mati Sancho
Mati Sancho
27.08.2023  ·  22:35

Tot plegat ho veig molt complicat. Per a mi, la doble denominació català-valencià (juntes les dues paraules) em sembla un primer pas per a intentar cosir el que alguns estan intentant separar des de fa massa anys.
És una mesura mínima i molt visible per a tot el món. També crec que pot ajudar a mirar un poc més enllà del propi melic.

Marcel Estadella
Marcel Estadella
27.08.2023  ·  22:37

Els mateixos que defensen aquesta denominació de “valenciana” coincidiran majorment amb els que defensen la denominació de l’altra llengua com a “espanyola” enlloc de “castellana”. I a partir d’aqui, poques voltes cal donar-hi, que totes les cartes estan a la vista

Enric Viver
Enric Viver
27.08.2023  ·  22:40

El son de la raó produeix monstres.

Marina Adillon
Marina Adillon
27.08.2023  ·  22:41

A mi tant me fa el títol que donguin a la meva llengua. La dels valencians i la de les balears és, sens dubte, la mateixa llengua que la meva. Les poques diferències que hi trobo, són bellíssimes i enriquidores, escoltar-les m’és plaent i emocionant. L’únic que pretenen és dividir-nos per poder afeblir-nos. Tots tres junts tenim més força que un de sol perquè parlem la mateixa llengua: ens necessitem!!!!!!!

Jordi Torruella
Jordi Torruella
27.08.2023  ·  22:43

Editorial d’obligada lectura. En especial la PD, que tant de mal ens ha fet i ens fa als Països catalans.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
27.08.2023  ·  22:44

Moltes gracies Partal l,editorial es tota una lliço per molts.
De castellano n,hi ha un i de catala un amb caracteristiques propies dels diferents parlants.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
27.08.2023  ·  22:50

A aquells principatins que menypreen els valencians jo els hi parlaria de Ausias March i la seva època, quan València era el far cultural dels catalans.
I quan dic catalans no hem refereixo al Principat sinó al concepte que hi havia de catalans com a parlants de la llengua.
Concepte que també hauria de valdre per ara.

Xavier Capell
Xavier Capell
27.08.2023  ·  22:58

Totalment d’acord. A mi em treu de polleguera quan suposats experts, per donar fe de la unitat de la llengua, posen com a referència la RAE. Aquests ens han de dir què és català o no?

Xavier Vila
Xavier Vila
27.08.2023  ·  23:01

Algú al país del costat se
l’hi acut de dir que el castellà que es parla a Andalusia o a Extremadura o a Cantabria no es pot dir castellà? Que potser l’estat espanyol a l’hora de demanar de fer-lo oficial a Europa va anomenar-lo per exemple andalús-castellà? Doncs d’això és del que estem parlant. Fins i tot nosaltres ho trobaríem una absurditat. Sembla estrany que costi tant d’entendre quan es refereix a nosaltres.
Si es vol es pot substituir on diu castellà per espanyol.

Eugeni Llopart
Eugeni Llopart
27.08.2023  ·  23:01

Dir que la llengua que es parla a València es el Valencià ve de la mateixa matriu espaÑola, que dir que lìdioma que es parla a EspaÑa es diu Español, quan tots, (com a mínim els mes grans de 60 anys), sabem que es parla el castellâ. Però això a alguns no els agrada gens. La diferencia es que a EspaÑa es fa per unificar i a València en fa per dividir. I també per contrarrestar el Pancatalanisme, l`argument es de lèxtrema dreta. Hauríem de tornar a la Ciéncia, però tinc la sensació que tenen la posició guanyada, ja que fins i tot l’esquerra empeny en el mateix sentit i ho veu com un triomf.

Maria Rosa Puig
Maria Rosa Puig
27.08.2023  ·  23:06

Divideix i guanyaràs. Només cal veure els grans esforços que s’han fet, i es fan, perquè els països dels Països Catalans no ens acostem gaire en molts àmbits que ens son naturals. Gracies pels raonaments i per tot el saber que ens ofereix.

joan rovira
joan rovira
27.08.2023  ·  23:15

Sr. director, celebro que parli sobre el que sovint es calla perquè el soroll amaga les forces de les gents. Començant pel final de l’editorial:

*Qui ha sofert més i primer, va per davant. Per tant, el camí de les gents del País Valencià i de tot el seu colossal treball permet plantejar amb paraules seves: “tots els països tenen dins seu dos països, però els valencians tenim dues civilitzacions.”

La visió dual (país) (civilització) la posaria en relació amb (emoció-sentiment) versus (coneixement) personals. El primer, resultat de la genètica, impromptu, el lloc, etc. i el segon, de desenvolupar mitjançant el pensament un camí conscientment compartit.

*El format colonial en l’època de la globalització porta a reduir a l’individu a mercaderia fragmentada de la seva personalitat i destí. Per tant, al meu entendre, som en el procés de revertir el camí cap al retorn a la seva humanitat i el seu desplegament col·lectiu planetari.

En aquest sentit, la fragmentació que imposa la vida com a negoci cal reconduir-la de manera conscient per tal de conèixer aquestes dobles percepcions i que no ens impedeixin esdevenir individus; és a dir, organitzats i independents; però, conscientment partícips de camins col·lectius.

PS. Recomano, als que sou subscriptors, llegir els comentaris a l’article de Jordi Goula, en la mesura que relacionen d’una manera lúcida (economia-població-activitat) per tal de descodificar l’actual format colonial català de la nació sencera i les seves conseqüències en el trident (ensenyament-sanitat-habitatge). També, els comentaris a les declaracions del Sr. Jaume Asens, per tal de copsar la volatilitat de les proclames tècniques en dret colonial oficial.

Els qui encara no sou subscriptors us hi encoratjo a ser-ho perquè, en moments de canvi accelerat, la majoria dels comentaris ajuden a contextualitzar, en clau d’experiència real, les notícies oficials o punts de vista poc contrastats. Som-hi.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
27.08.2023  ·  23:20

Si tan els agrada les denominacions dobles, que proposin la de Español/Castellano. Ja veuran quina acollida tan magnífica tindrà…

Ramon Mir
Ramon Mir
27.08.2023  ·  23:26

No recordo haver sentit mai parlar seriosament del andalús- castellà, malgrat puc anar errat. Per altra, la classe política ja fa temps va perdre tota dignitat, i que em perdonin les excepcions, poques.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.08.2023  ·  23:26

TOTS PARLEM EL CATALÀ

La llengua dels països Catalans és el català I no té un centre d’irradiació geogràfic. Tot parlant en qualsevol forma dialectal projecte el català i crea al seu entorn un tros de país. Passa que la mentida goebbeliana de l’espanyolisme davant del que ens és evident ens desarma i ens enfanga en disquisicions sobre la llengua, quan és una aberració anticientífica feta política.

I la lluita contra aquesta maniobra feixista ha de començar per desarmar tot dialecte com a eina contra la unitat de la llengua. Companys-es, tots parlem català.

Carles Roger
Carles Roger
27.08.2023  ·  23:38

Em sembla que no som els únics en el tema de la denominació de la llengua. Suècia, Noruega i Dinamarca estan paregut a nosaltres però sense agafar-se a brega.

Carles Matute
Carles Matute
27.08.2023  ·  23:38

Jo només voldria fer esment del “Diccionari Català-Valencià-Balear”, també conegut pel “Diccionari Alcover-Moll”. Aquesta obra de deu volums va iniciar-se al 1900 i es va culminar al 1963, i el seu subtítol diu que: “és un inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana”, una obra comprensiva de la llengua que es parla, segons el mateix títol, “al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer de Sardenya”.
I aquí ho deixo, perquè per mi està més clar que l’aigua.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
27.08.2023  ·  23:39

Com gairebé sempre, cal estar d’acord amb l’editorial. Per adonar-nos de la ximpleria de la doble denominació, fem-nos una senzilla pregunta:
Oi que ningú no diu andalús-castellà, o argentí – castellà o mexicà – castellà?
Oi que als castellans / espanyols ni se’ls passa pel cap? Ni a ells, ni a nosaltres, ni a ningú amb un mínim de senderi.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
27.08.2023  ·  23:43

Una intervenció que s’agraeix molt al Sr. Partal, aporta serenor i claredat al debat estúpid del nom d’una llengua que ja fa segles “que sap qui és” … i curiosament aquells que volen treure-la de la vida pública i no respectar el seu nom són qui mai la parlen … o demanen disculpes per fer-ho a la seua terra.
Més que trist és vergonyós haver de parlar d’això, és signe d’incultura i maldat.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
27.08.2023  ·  23:45

Gràcies.

Montserrat Figuera
Montserrat Figuera
27.08.2023  ·  23:48

Ja llegeixen a Vicent Partal els valencians? Convindria i molt.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
27.08.2023  ·  23:53

El problema és que l’esquerra actual, a tot arreu, ha abandonat fa estona la ciència! En les llengües i en tot. Recordeu el “socialisme científic”de Març? Es basava en els mètodes de coneixement sociològic i econòmic per analitzar les estructures socio-economiques i per saber com canviar-les. Però aquesta guerra fa molt que l’han perduda, per simple abandonament: no volen canviar res, evidentment. Només volen tenir poder i manar en el que els deixen (quasi res..), i sobretot cobrar.

Volen el català-valencia per mantenir el seu petit poder, perquè els sembla que dir-ne simplement català els “colonitza” i pot fer enfadar als castellans que tenen molt poder…

ADRIÀ COMELLAS
ADRIÀ COMELLAS
27.08.2023  ·  23:56

Al meu parer l’editorial d’en Partal no és gens encertada en la comparació que fa en dir “Que aprendre –aprendre que la llengua és i es diu catalana i que cap déu no va crear el món– no té valor?”. Doncs la polèmica, totalment interessada per destruir la llengua catalana, no és neutralitza comparant amb el símil que utilitza de la existència de Déu i la seva creació, doncs aquest és un camp de mines fora de l’abast de la ment humana on les posicions extremistes entre ateus i fanàtics religiosos seria inacabable. Per acabar amb una polèmica no és bó introduir-ne una altre, molt més complicada i on la ciència encara no té respostes demostrables científicament , ja que l’origen primer de la creació és encara un misteri. En canvi, l’origen de la llengua catalana i la seves variants dialectals científicament és clar i conegut.

Lluïsa Gallego
Lluïsa Gallego
27.08.2023  ·  23:58

Ostres, Partal, m’encanta quan t’emprenyes. Editorial perfecte. Em retornes a la memòria el que deia mon pare, ja fa molt de temps, (fixa’t si en fa, que jo sóc un poc més gran que tu i tot…) sobre l’enaltiment de la raó. Gràcies per posar paraules ben lligades al que moltes pensem.

Josep Jallé
Josep Jallé
28.08.2023  ·  00:00

Benvolgut Vicent, amigues i amics … quan el mal ve de Almansa, a tots alcança.
És lamentable, però passen anys i segles i seguim desfent-nos en arrogàncies internes davant els botxins de la nostra llengua comuna, tot cercant les diferències respecte d’una ortodòxia que no ha estat més – que no hauria de ser més – que clarificar castellanismes, els que, duran segles, han anat penetrant i que, per el costum de no apujar una mica els llistons de l’auto exigència, han anat agafant-nos com una validació del dia a dia.
Visquen la terra i la parla lliures! … anant-les polint dia rere dia.
Però una terra i una parla.
Salut!.

Àngels Folch
Àngels Folch
28.08.2023  ·  00:05

Gràcies per aquesta editorial! L’he trobat del tot encertat i necessari. Els arguments impecables.
De cap manera es pot barrejar la gimnàstica amb la magnèsia. Els polítics no tenen cap autoritat per a decidir què és una llengua i què no ho és, què és una llengua i què una variant d’una llengua. En aquestes qüestions poden cantar missa!
Com en digui la gent tampoc és cap criteri i menys en qüestions lingüístiques. La gent ja saps que és completament manipulable i que pot arribar a dir molts disbarants. O és que si ara la gent comença a dir que la terra és plana ho acceptarem? Que en llenguatge col·loquial en diguin valència no és cap problema perquè, efectivament, el valencià és una variant del català. Aquí no hi ha problema. Però estem parlant del que posi un text oficial com pot ser un estatut, una constitució o un text de la Comunitat Europea.
Com diu en Partal, el sol fet de plantejar-se el debat ja és penós i propi de societats precientífiques on la superstició i el pensament mític eren el que prevalia.

Jaume Feliu
Jaume Feliu
28.08.2023  ·  00:12

Gràcies com sempre per tanta lucidesa!

Antoni Cassany
Antoni Cassany
28.08.2023  ·  00:18

El problema és que també hi ha catalanofòbia dins d’una part dels valencianoparlants. La cosa ve de lluny però es va accentuar des de la “transició”. Els costa molt acceptar el nom de català, però no els incomoda gaire “ofrenar noves glòries a Espanya”. Què hi farem?
I també crec que hi ha massa sentiment d’inferioritat per part nostra: respecte a catalans del Principat, especialment d Barcelona i respecte als “ Madrid”. La resposta és diferent en cada cas. Però això és un altre tema del que podríem parlar yn altre dia.

Sergi Emiliano
Sergi Emiliano
28.08.2023  ·  00:22

Molt bon article per combatre el debat provincialista d’aquests dies sobre la denominació de la llengua catalana fora dels Països Catalans.

Miquel Àngel Tomàs
Miquel Àngel Tomàs
28.08.2023  ·  00:48

Si el català ha de dir-se català-valencià, perquè no dir-l’hi català-valencià-balear? O encara més inclusiu. Que tal català-valencià-balear-alguerenc-franjenc-nordcatalà?
Però llavors a la llengua dels veins caldrà dir-la espanyol-mexicà-argentí-colombià-peruà-xil.lé-cubà-dominicà….. ufff.
Si els nacionalistes espanyols no veuen com cauen en l’absurditat, potser caldrà fer-los veure-ho, des de les institucions dels països catalans amb fermesa i amb coherència… les que ens quedin amb fermesa i amb coherència, és clar.

Joan Benavent
Joan Benavent
28.08.2023  ·  00:49

Li prenc les paraules a en Carles Serra: Impecable, Vicent, impecable!
Fa pena veure com una certa gent que es proclama a sí mateixa hereva del pensament del nostrat Joan Fuster no té el mínim rubor d’entonar el “glòries a panya”, referir-se al País Valencià amb la ridícula denominació de “comunidad valenciana”, ni homenatjar la bandera que junt amb l’himne i el nom del país ens van acabar imposant els feixistes blavers. Aquesta és la mateixa gent que ha arribat al punt d’abstenir-se de manifestar en públic que la llengua del país és el català i renunciar a fer-la servir en segons quins pobles i comarques històricament catalanoparlant. La mateixa gent que alhora es desfa en elogis envers la llengua i la cultura de Castella. És patètic observar com aquesta gent ha renunciat a les senyes d’identitat per les quals es van jugar la pell els autèntics valencianistes compatriotes de Joan Fuster i com ha acabat fent seua la simbologia de l’ultradreta blavera. Els ha vençut la por? Que tal vegada els fa repelús dir les coses pel seu nom? Juguen a fer demagògia barata? O ni una cosa ni l’altra? En qualsevol cas, parlen i es comporten com uns provincians, no pas com uns provincians de València o Barcelona, sinó de Madrit. Ningú no gosa discutir la identitat del castellà. Es tracta d’una linia vermella que l’estat nyordo mai es descuida de subministrar-li corrent d’alt voltatge. Qui la intenti travessar sap que s’emportarà una descàrrega que el deixarà espavilat. Aquest mateix estat ha fet i fa amb el català exactament el contrari: fomentar i promoure la fragmentació i la divisió entre els seus parlant. Les intencions genocides d’aquesta política són evidents. Mai desaprofiten l’ocasió de remenar les nostres misèries a fi de tenir-nos entretinguts debatent com uns idiotes sobre qüestions de noms mentre el temps va corrent al seu favor. Els qui es deixen entabanar per aquells malparits acaben sent els vassalls més obedients de tots al servei de Castella i és així com ho acaben perdent tot, els origen i la pròpia identitat. És molt trist dir que els valencians, a data d’avui, és així com estem, és a dir, tal com ens vol veure el feixisme blaver i els castellans: sense l’himne la Muixeranga, ni País Valencià, ni la quadribarrada, ni català. Tot i haver renunciat una a una totes les senyes d’identitat que ens vinculen als Països Catalans dels què formem part, malgrat tanta renúncia per por d’ofendre el feixisme castellanista antivalencià, els bords castellanistes i castellans mai en tindran prou fins que no ens hagin exterminat del tot. Prou, la unitat de la llengua és irrenunciable. Mai havien d’haver-los deixat passar ni una als intoxicador blavers, cap ni una. Si segueixen pel camí de deixar-se enredar pels castellanistes amb les seves merdes, ser valencià acabarà no volent dir res. Els valencians que no volem deixar de ser-ho, que no reneguem dels nostres origen i la nostra identitat, ho hem tingut clar de sempre: parlem català, i sobre aquest nom ni s’hi discuteix ni s’hi negocia.

Quant al comentari de la Roser Bravo, no sé que ha volgut dir. Amb tant poques paraules es fa difícil d’entendre.

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
28.08.2023  ·  00:55

Si, tens molta raó, Vicent, has filat arguments molt solvents, te’ls compre tots sencers i em mereixen molt de respecte intel.lectual, però mentrestant la doble denominació de la llengua catalana, català i valencià, s’imposa de facto a quasi tots els àmbits, a les màquines dels caixers dels bancs, a les estacions de trens per treure els bitllets, a biblioteques, algunes llibreries, al web de la casa reial, a les webs dels ministeris i un llarg etcètera… No dic que hàgem de cedir, però, segurament, si d’alguna manera no és visibilitza el valencià, tot i que siga explicitant que és una variant del català al Congrés, Senat i parlament de la UE, les dretes extremes ho rendibilitzaran políticament i electoral… Aquest argument polític i electoral és suficient o és fer de la ignorància un argument? Se’m plantegen dubtes, interrogants i dilemes.. Salut!

Post escriprum: per cert, si ho llegeixes, recorda’t d’enviar-me el títol del llibre de filosofia del teu oncle J. J. Garrido. Gràcies!

Jordi Escudé
Jordi Escudé
28.08.2023  ·  01:11

D’acord en gairebé tot, però jo deixaria de banda els referits a Déu. La ciencia no pot justificar racionalment l’ateisme.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
28.08.2023  ·  01:12

A L’ENTREVISTA A FONS QUE LI VA FER N’ASSUMPCIÓ MARESMA A NA GRÀCIA JIMÈNEZ i TIRADO VAIG FER-HI UN COMENTARI QUE REPRODUÏSC ACÍ:
(ES NOTA QUE LA SENYORA MARESMA HA VISCUT AL PAÍS VALENCIÀ I NO TOCA D’OÏDA).

Encara la recorde al pis de l’avinguda de l’Oest (llavors li deien “Baró de Càrcer”, primer batle franquista de València, pertanyent als Manglano Cucaló de Montull i famíliar del creador de la Batalla de València, el tinent general n’Emilio Alonso Manglano cap del CESID, allò que ara és el CNI).

Una de les dents de l’enorme trident d’Alacant:

Na Gràcia Jimènez, Na Tudi Torró i Na Lliris Picó.

3 dones amb una preparació excepcional forjades a foc a un dels llocs on l’españolisme colonialista español més burxa per a fer mal.

I ací estan plantant cara amb una dignitat impertorbable i una imaginació per fer del català una eina normal.

Com tenim amistat, per damunt de tot això és el fet d’ésser una persona amable, educada i amistat sincera.

Gràcia, te’n recordes quan tu i Jesús em dèieu ”…que anava massa fort…” quan ens convidàreu a ca vostra?

Ja els tenim d’OKUPES per les institucions del País.

Compareu l’entrevista a Gràcia Jimènez i la que li fan a la Sra. Cabré.

La distància intel·lectual i “política” entre totes dues és sideral.

El nostre sud és corull de dignitat front el panxacontentisme principatino-oriental.”

La “raó jacobino-colonial” va fer monstres com Napoleó Bonaparte o Espartero bombardant Sagunt i Barcelona, Sr. Enric Viver.

El menhinfotisme valencià i en general català ens ha dut fins ací. Aquell menhifotisme del què blasmava Vicent Blasco i Ibañez, malgrat el cosmopolitisme que va contraposar al valencianisme del seu temps, havent sigut deixeble d’en Constantí Llombart i fer les seues primerenques passes literàries en català. Però el món en català se li quedava menut per a la seua ambició.

I en això tota la catalanitat cal que hi estem implicats. Eixa manera de desentendre’ns com va fer el pujolisme, el canyellisme i el martídominguezbarberanisme ha de finir i veure’ns a ulls nacionals com un tot per a poder projectar-nos internacionalment.

Josep Blesa (València)

PS: explique allò de Martí Domínguez i Barberà:

N’hi deia que els valencians estaven dividits en dos: la gent del pet (catalanistes) i la gent del rot (els panxacontents més o menys satisfets i inactius). Sent director de Las Provincias s’enfrontà a Franco amb un famós discurs arran de la riuada de 1957 perquè els ajuts i auxilis no arribaven va amollar-li “….quan la gent no pot parlar, parlaran les pedres…” Ja que has tret l’escut del cantó de la Llotja….hom pot dir que no hi ha cap ciutat d’aquesta nació nostra que tinga més quadribarrades. Ni Barcelona ni cap altra. Per això Compromís ha fet desaparèixer de tot el seu embalum simbòlic qualsevulla senyera quan es tracta de la bandera nacional més antiga del món, 5 segles abans fins i tot que el “drapeau” francès. Ni la gent delS COMTATS i després PRINCIPAT tenien assumit això. Som així d’espavilats!

Si em permeteu la botada: la gent del Principat esdeveniu CATALANS quan valencians i illencs vos ho ensenyem. Mai abans.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
28.08.2023  ·  02:21

Com és possible que al País Valencia hi hagi tants xiquets -la majoria- que arriben a l’institut pensant que català i valencià són dues llengües diferents? Diferents i inclús enfrontades. Açò amb un xiquet andalús no passa. Vull dir que no té cap conflicte entre els noms “andalús” i “espanyol”. Tenen alguna responsabilitat els mestres en tot açò?

Penso que la mentida es combat amb la racionalitat, dient les coses pel seu nom, essent clars i valents. No covards, ambigus i acomplexats.

Ai, ai, no diguem català, no fos cas que…, diguem català-valencià, no molestem els blavers. Ei, no diguem català-valencià, diguem valencià-català no fos cas que els molesti que català vagi primer que valencià. O millor, diguem valencià-alacantí-català, que no puguin veure’s exclosos els alacantins. Ei, que ens hem deixat Castelló…
Deixem-nos de bajanades si us plau.

La nostra llengua té per nom llengua catalana o català. I aquest nom, “català”, per referir-nos a ella és pel simple fet que és originaria de Catalunya. A l’igual que de la llengua anglesa en diem anglès perquè és originaria d’Anglaterra i no en diem nord-americà, ni anglès-nord-americà, ni australià-anglès. O com de l’àrab en diem àrab perquè és originari d’Aràbia i no en diem arabo-marroquí ni algerià-àrab.
Prou de collonades acomplexades.

La nostra llengua es diu català i es coneix internacionalment amb el nom de català. I el nom acadèmic per a tota la romanística i totes les universitats del món és català. I si els mestres de primària diguessin als xiquets les coses pel seu nom, ara, quaranta anys després, no estaríem en aquest estadi prehistòric de català-valencià o valencià-català o aberracions semblants.

Jordi Estany
Jordi Estany
28.08.2023  ·  02:43

He llegit massa vegades paraules com “ciència” o “científic/a”. Ara el referent pot ser la ciència per a defensar la raó, abans s’apel·lava a Déu, per a defensar la fe. Ambdós discursos són de la por, s’apel·la a X per a defensar-se. Una llengua no es defensa perquè tingui el vist i plau de Déu o de la ciència, sinó perquè és la MEVA. I si “Déu” o la “ciència” més endavant canvien de “parer”? Dir que és la MEVA no ho pot invalidar al llarg del pas del temps cap capellà ni cap científic/a del moment, ni jutge/essa, ni polític/a, ni policia. Comencem a discutir sobre el nom de la cosa i acabarem perdent la cosa.
Fa uns mesos vaig tenir una discussió a Linkedin en una conversa entre diversos. La majoria usaven el castellà i jo el català. Un va saltar dient que jo havia de parlar en espanyol perquè érem a Espanya. Vaja, ell no sabia si jo era a Perpinyà (un lloc que freqüento) o a Barcelona, pressuposava que hi havia coincidència entre l’espai virtual d’un lloc web i l’espai territorial d’un estat. Un mexicà va intervenir per a dir-me que ja em comprenia i que l’actitud d’aquell senyor és típica a Espanya, no en altres països on es parla castellà (ell va dir “espanyol”).
Voldria acabar amb una nota, que no sé fins a quin punt és vàlida. He estat molts anys anant cada mes a un seminari de sociologia a València ciutat durant els anys 90 i també he estat en contacte amb valencians a Barcelona des dels anys 90 ençà. Mai ha sortit el tema si parlàvem el mateix idioma o no. Quan he sentit parlar de la diferència entre valencià i català ha estat sentint dir “el catalán y el valenciano son lenguas diferentes” i no “el català i el valencià són llengües diferents”. Comencem ficant-nos en un tema dels altres i al final l’acabarem fent nostre.

Héctor Astudillo
Héctor Astudillo
28.08.2023  ·  04:06

Senyor Partal, intento llegir sempre l’editorial. I he de dir que mai no auria esperat de llegir açí una distinció tan maniquea (i crec que fins i tot una mica grollera).

La seua intuició sobre la maniobra de la doble denominació em sembla encertada: ès una concessió al blaverisme (i moviments similars) que no auria de produir-se de la part de la suposada esquerra. Entenc que la seua fúria pot explicar-se pel fet de veure dècades i dècades d’atacs i ambigüitats calculades…

Però, em pregunto, la gent que diu parlar “valencià” al seu poble (i que farian bé de reconèixer com català, es veritat, pero això no passa sempre), son de la pàtria “lluminosa” o no? Els valencians que parlen castellà, no poden ser il.lustrats, o al menys crítics, fins i tot amb Espanya, encara que no siguin catalanistes? Son ipso facto intel·lectualment tavernaris?

Penseu, per favor, que parlar d’una civilització “enlluernada” en oposició a una altra “embrutada pel rot i el pet” es una mena de maniqueisme violent, insultant, que malauradament es utilitzat molt des de, anomenem-la així, la cultura espanyola.

Si la referència “al rot i al pet” ès una cita d’un altre autor, li demanaria d’aclarir-ho. Si no ho ès, crec que vostè faria bé retirant-la.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
28.08.2023  ·  05:52

Un editorial exceŀlent! Moltes gràcies, Vicent, és realment magnífic!
Jo també estic en contra de la doble denominació. No hi ha res a discutir, exacte, i no cal ser cap Einstein per entendre que és una bestiesa acceptar-la, però malauradament hi ha molts rucs pertot arreu (i no parlo dels animalons). Tal com dius, el món viu un atac contra la raó, ho veig cada dia, fins i tot a la universitat on ensenyo, i no fa més que empitjorar.
Bé, no em vull allargar. Visca la llengua catalana, la ciència, el progrés, i visca aquest editorial!

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
28.08.2023  ·  06:21

Avui solidaritat amb vos Director i també amb el nostre arq. Blesa. Embarcat en un “destroyer” de la Marina de Pancho Villa, els pescadors de Campello em van transmetre bells modismes lingüístics que he continuat glossant sempre. Salut.

Gerard Viader
Gerard Viader
28.08.2023  ·  06:29

Crec que no ajuda als catalanoparlants que no coneixem be la realitat del País Valencià, siguem del Principat, de la Franja, de les Illes o de més enllà, el fet que des d’aquest diari no s’expliqui prou que hi ha un nacionalisme valencià, és a dir, auto-centrat en el País Valencià, més enllà de la llengua, que ha renegat de la tesi central de Joan Fuster, diguem-ne, fusterianisme, titllant-la de pan-catalanista. Doncs la mare dels ous d’aquest conflicte, no és la llengua, sino que sempre ha estat el concepte i projecte polític dels Països Catalans, amenaça principal de la vertebració territorial d’Espanya con Estat. Aquest valencianisme, crec que és hegemònic i fa de la doble rivalitat de València amb Madrid i, en la mateixa mesura, amb Barcelona, la seva raó de ser. Per les raons que siguen, però és així. Em fa la impressió que, per neutralizar la societat valenciana del blaverisme, tot cercant el consens social, aquest nacionalisme valencià, fa bandera d’anomenar la seva llengua com a valencià, més enllà del consens científic al respecte. També s’enorgulleix de les diferents particularitats dialectals de la llengua parlada al País Valencià (com ha de ser), passant però sovint de puntetes sobre la questió de la unitat de la llengua.
No hi ha dubte que el secessionisme lingüístic és terraplanisme lingüístic.
Tingui’s en compte que el dialecte del nord de la provincia de Castelló és lógicament més semblant al de les Terres de l’Ebre que al d’Alacant. Però si salomònicament volem salvar entre tots la llengua, que no és sino una, hem d’acceptar que la denominació majoritària que en fan els que la parlen al País Valencià, és valencià, i no català.
Tant i fa com anomenin els valencians a la seva llengua, fet i fet, l’important és que la parlin tant com puguin i no deixin de fer-ho, perquè és vital que la llengua se salvi.
Joan Fuster deia ‘no faces de la teva ignorància un argument’. Dissortadament, molts al País Valencià han renegat de la seva lucidesa. Però aquesta és la realitat i els consensos socials són els que són, i és el valencianisme hegemònic el que pressiona políticament en una direcció i no en una altra.
Sí moltíssims valencians que parlen la llengua pròpia del seu país, no se senten reconeguts si se’ls anomena catalanoparlants, això és un fet que té causes històrico-polítiques. Per sortir d’aquest atzucac, no em sembla malament la doble denominació català/valencià perquè posa de manifest que són la mateixa llengua i ajudaria a fer molta pedagogia en ambdós cantons del riu Sènia. Fa molt més mal, en canvi veure pàgines web estatals amb diferents versions lingüístiques en català i en valencià, tot i que siguin pràcticament idèntiques, que donen fe, en canvi de la voluntat inequívoca de l’Estat de dividir i imperar.

Toni Arregui
Toni Arregui
28.08.2023  ·  06:59

Benvolgut Vicent, la rotunditat amb les coses tangibles està molt bé. Amb les intangibles no tant…

Ernest Vidal
Ernest Vidal
28.08.2023  ·  07:29

Una Generalitat amb una actitud guanyadora i a l’atac podria aprofitar aquesta polèmica per mostrar un enfocament proactiu i ofensiu, fent servir la seva potestat per posar rètols en el seu àmbit indicant “Català” i “Espanyol-Mexicà-Argentí”. A veure què passaria, provocaria un curtcircuit mental i un estat de xoc que seria interessant d’observar. Això sí, una Generalitat com aquesta sembla tan fora de l’abast com una estrella llunyana.

Carles Blas
Carles Blas
28.08.2023  ·  07:41

Editorial contundent. La llengua, I la democràcia s’han de defendre també per cadascú de nosaltres, però quan les institucions no fan la seva part, es el moment de tancar-les. Generalitat, estat espanyol, EU#Outoforder

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
28.08.2023  ·  08:23

Jo suggereixo que s’apliqui la mateixa regla de 3 a tot arreu:

“El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”

L’espanyol no és oficial a espanya, ho és el castellà. Apliquem la mateixa regla de tres per a tots.

/sarcasme off

Toni Bellido
Toni Bellido
28.08.2023  ·  08:56

Benvolgut Vicent,

Si la intenció d’aquest editorial era provocar, ho has aconseguit.

Si catalans i valencians “fóssem uns i mateixos, uns iguals”, ara no estaríem discutint sobre aquesta qüestió.

Joan Manau
Joan Manau
28.08.2023  ·  09:10

Moltes felicitats Vicent! Un gran escrit el d’avui. Res a afegir. 100% de raó científica i política.

Joan Benet
Joan Benet
28.08.2023  ·  09:17

Excel·lent editorial.
I respecte a la seva postdata, només dir que m’estic plantejant deixar de llegir els comentaris. Entristeix constatar com, gent amb qui és comparteix projecte i ideals, poden resultar tant allunyats a nivell cultura o sensibilitat. Res a dir, són dins una trinxera i l’únic imprescindible és que disparin contra l’enemic i no contra tu, però hi ha dies que llegir els comentaris resulta tremendament decebedor.
La gent s’ha acostumat a fotre cullerada a tot, a opinar exigint, a emprenyar-se quan s’està simplement en desacord.
Miri, jo em dedico al cine i les sèries de televisió. I és alucinant veure com la gent és cabreja com una mona si no passa el que ells voldrien que passés. Tractant-nos d’inutils o de coses pitjors si el projecte no els agrada o no va com ells voldrien. Gent que no n’entén un borrall o que no han produït res equivalent a la seva vida. Però com que són consumidors i tenen dret a exigir, si no els agrada, tu ets que s’equivoca i qui hauria de rectificar.
Quan llegeixo aquestes exigències dins aquestes pàgines, amenaces de retirar la subscripció, exigència de rectificacions, com si fossin els únics per què s’edita aquest diari, em foto malalt.
Societat de malcriats i petits dictadors.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.08.2023  ·  09:18

Normalment no faig cap comentari quan l’Editorial no m’ofereix cap escletxa de fer una aportació, una discrepància. Avui seria aquest cas, però no vull deixar passar aquesta l’oportunitat per alinear-me totalment amb en Partal, no puc estar-hi més d’acord. Algun dia ens haurà d’explicar què passa realment al País Valencià hi ha aquestes dues civilitzacions i perquè històricament la violència espanyolista ha estat tan brutal.

Carles Manuel Serra
Carles Manuel Serra
28.08.2023  ·  09:38

Encara conserve un llibre de “Español”, de quan anava a escola als anys 60. Hi apareix un mapa amb les llengües que es parlaven en aquella Espanya, marcant en colors el seus territoris: “Castellano o espanyol, gallego, vascuence y catalán”. El color del català abarcava tot el nostre territori, sense subdivisions, conformant un curiosíssim mapa dels Països Catalans en temps de Franco. Només una nota al marge: “El catalán tiene dos dialectos: valenciano y mallorquín”.

És a dir: en plena dictadura es recomeixia la unitat i el nom de la llengua i no tenien problema en ensenyar-ho a tots els nens d’Espanya. El seu objectiu era simplement destruir la llengua i per tant no els molestava el nom.

És en aquesta “democràcia” que patim quan, amb el mateix objectiu, han canviat de tàctica, usant el “divideix i venceràs”, i així volen imposar un valencià distint del català (i blau en la senyera i comunitat en comptes de país).

I tota l’anomenada esquerra valenciana els segueix el joc. Tristament, ens van allunyant de la realitat lingüística i -probablement ho desitgen- de la idea de la nació catalana.

Anna Rubiés
Anna Rubiés
28.08.2023  ·  09:39

Canviar el nom de la llengua per fer política. És molt vell, però molts hi caiem de quatre potes.
De petita jo consultava un diccionari de la meva tia-avia anomenat DICCIONARIO DE LA REAL ACADEMIA DE LA LENGUA CASTELLANA. Ara , per fer unionisme en diuen “español”. De la mateixa manera que del català ara se’n diu de diferents maneres, perquè políticament divideix.
Em pregunto per què tants suposadament “intel·lectuals” no combaten aquests polítics espanyolistes, feixistes i manipuladors?

Miquel Bolinches
Miquel Bolinches
28.08.2023  ·  09:40

Vicent, no hiperventiles i passa més temps al País València. No menysprees el fet que els valencians a la llengua li diem “valencià” des de fa segles, molt abans que eixa parida del secessionisme lingüístic. Ací hi ha molta pedra que picar, i al Principat també. Ens sobrem els lletraferits que pensen que la llengua és més seua que de ningú i es dediquen a patrimonialitzar la denominació de “català” i a prioritzar les formes únicament barcelonines. Veritat que els espanyols no tenen cap problema en dir la seua llengua “castellano” o “espanyol”? Què no és la mateixa? Per què nosaltres hem de perdre el temps en esta qüestió? Qui veritablement s’estima la llengua no li costa reconèixer que és la mateixa, amb les seues variants que l’enriqueixen. Els valencians no passarem d’un supremacisme madrileny a un altre barceloní. Respecte i fraternitat entre els països de parla catalana. Salut.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
28.08.2023  ·  09:46

El blaverisme, espanyolisme subordinat a Madrid amb tal de negar que el regne de València és Països Catalans, ha fet i fa molt de mal.

Però per a mi, m’ha fet més mal aquests 8 anys de pacte del Botànic que, suposadament, governaven les esquerres.

Desprès de 8 anys el PSOE del Ximo Puig i Compromís de la Mònica Oltra, han estat incapaços, per manca de voluntat real, de revertir coses que la dreta extrema i la extrema dreta (PP i associats) s’havien carregat en un plis-plas, com ara recuperar les connexions amb Catalunya i permetre que TV3 es tornés a veure des de Castelló a Alacant (val a dir que la TV3 actual, la del Gran Botifler Oriol Junqueras està molt descafeïnada). N’és un exemple del que no han fet quan podien i ara, que ja no poden, veurem com és retrocedirà encara més.

Un Ximo Puig que estima València només de “boquilla”, que està al que mani l’espanyolista PSOE des de madrid, i que ara es despenja fent de claca al blaverisme i demanant, per posar pals a les rodes, que es digui que al Congrés es parlarà Català i Valencià.
Indignant.
No està defensant el valencià està afavorint el blaverisme.

Bernat Bosch
Bernat Bosch
28.08.2023  ·  10:22

Joan Sales: “Els catalans portem 300 anys fent l’imbècil. No es tracta de deixar de ser catalans. Es tracta de deixar de fer l’imbècil.”

És contraproduent canviar la identitat lingüística de tot un poble per intentar acontentar uns quants que igualment no estaran mai contents perquè seguiran negant que ells i nosaltres parlem la mateixa llengua o siguem el mateix poble i tinguem un mateix origen cultural.

Els valencians que es neguen a anomenar català l’idioma que parlen el que estan dient és que ells no parlen el mateix idioma que els catalans del principat, d’Andorra, del Rosselló o de Mallorca, que tenim clar quina llengua parlem i es diu català. Ergo neguen la unitat nacional.

La gent que prefereix passar-se al castellà abans que admetre les arrels lingüístiques i demogràfiques del valencià és que estan tan colonitzats pel verí castellanoespanyol que els ha sigut inoculat durant segles que ja no són part de la nació catalana, sinó agents contraris.

El qualificatiu català sempre ha sigut genèric territorial per a designar totes les variants de la llengua que els catalans van escampar des del Rosselló, primer al principat i després a València, Mallorca, Menorca, alguer, etc. Valencià és la designació d’una part ergo no de tot.

Andorra és un estat independent i no cau a la trampa castellana de canviar el nom de la llengua a “Andorrà” i fragmentar així la unitat conceptual de la nació catalana i hem de consentir-ho a la “Comunitat Valenciana” per l’enorme influència castellana de molts dels seus habitants?

La gent que prefereix passar-se al castellà abans que admetre les arrels lingüístiques i demogràgiques del valencià és que estan tan colonitzats pel verí castellanoespanyol que els ha sigut inoculat durant segles que ja no són part de la nació catalana, sinó agents contraris. Hem de condicionar el nostre futur com a poble a les exigències d’agents contraris a la unitat de la nació catalana i de la seva llengua?

Ens hem tornat ximples???

teresa permanyer
teresa permanyer
28.08.2023  ·  10:29

En Secundí Mollà ho diu en el seu comentari, els americans diuen que parlen anglès, no l’AmericanEnglish. Això deixem-ho per les plataformes que venen pel·lícules. Com a producte de mercat. No com a denominació científica d’una llengua.

Paola Polacco
Paola Polacco
28.08.2023  ·  10:29

Amb la sensibilitat de la vellesa, la ràbia creixent que intueixo en Vicent Partal en els dos últims editorials magistrals m’emociona i em preocupa. Són temps difícils. Subscriptora fidel, comparteixo aquestes passions i aquests baixos.

GUILLEM PERELLÓ
GUILLEM PERELLÓ
28.08.2023  ·  10:30

Molt en desacord. D’igual forma que els castellans han rebatejat la seua llengua castellana com a “español” per encolomar-nos i transcendir el seu àmbit (sinó com podrien sentir-la com a pròpia els no castellans?), també nosaltres podem continuar anomenant “català” la llengua comuna des del punt de vista de la filologia, i amb caràcter polític-administratiu dir-li “català-valencià”. És bàsic per a la seua supervivència al País Valencià des d’on escric, li dóna un caràcter unitari. A tot açò, recordar-vos aquell fragment del clàssic Tirant lo Blanch que apareix a la dedicatòria: “me atreviré expondre no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa en vulgar valenciana per ço que la nació d’on yo só natural se’n puxa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi són.” (Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, edició d’Albert Hauf)

Xavier Vaquer
Xavier Vaquer
28.08.2023  ·  10:33

No entraré en el tema principal del article, en el que hi estic plenament d’acord, però hi ha un detall que m’ha interessa comentar, car m’ha fet recordar un mals moments que vaig viure durant uns dies després de les eleccions municipals quant llegia segons quins articles en el vostre diari.
Diu Zahia Guidoum que sols l’extrema dreta està en contra la doble denominació i vos, Sr. Vicent, afirmeu que també. Tot d’una he pensat que a vos, de cop hi volta, os han posat al bàndol dels feixistes, i estic convençut que no os deu fer gaire plaer. Lo mateix ens va passar els que varem votar a Na Silvia Orriols. De la nit al dia érem uns feixistes.
Hi ha una dita que diu, lo que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú.

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
28.08.2023  ·  10:36

L’extrema dreta va per rebentar tot el bo de la societat.
País Valencià i Principat de tu a tu.

Robert Mora
Robert Mora
28.08.2023  ·  10:43

Qui pense que amb la doble denominació s’ha resolt el problema es que no coneix el País Valencia i les “dues cuvilitzacions” que arrecera. D’immediat apareixerien dia col·lectius, un que anomena català a la llengua u l’altre que l’anomena valencià i els dos s’enfrontarien, i ara sí amb la mateixa legitimitat al darrere.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
28.08.2023  ·  10:50

Entendria els escrúpols d’alguna gent si se’n volgués dir “principatí”, però el nom “català” va més enllà del Principat perquè també inclou totes les variants del català, incloses totes les del Principat. Que del Principat ara se’n digui Catalunya és un triomf de l’anticatalanisme en el seu propòsit de fragmentar i minoritzar el que ara anomenem Països Catalans. “Tot per desolar la terra”, com diu la versió antiga d’Els Segadors.

Josep Constantí
Josep Constantí
28.08.2023  ·  10:55

Disculpeu l’offtopic (mot-li no admet comentaris)

Dies com ahir, on la solució de mot-li no és paraula de diccionari, fan més evident la necessitat de publicar la solució del dia anterior, sobretot per ajudar cas de futurs “invents”.

Mentre tant, si hom sap aquest mot li agrairé ho digui.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
28.08.2023  ·  11:17

Exel-lent editorial al Pais Valencia també és parla catalá. Volgué crear discrepáncies o confusions crec que deixa molt de desitjar als politics ja molta miopia intel-lectual

Josep Soler
Josep Soler
28.08.2023  ·  11:26

Comparteixo Sr. Partal al 100×100 el seu excel·lent comentari.
Dividint com es fa la llengua, no es altra cosa que una voluntat de destruir-la, d’acord amb l’eficaç mètode de convertir-la amb un dialecte inservible per tot-hom.
Amb tot, degut a la meva petita experiència personal, els que mes insisteixen a no reconeixerla nostra llengua, ho a menystenir-la com si es tractes d’una mera epidèmia d’antiespanyola, ha estat molt entre valencians
No cal dir però, i com se sap, que també t’hi trobes amb catalans.
Insisteixo a ningú se li ocorre batejar l’espanyol (ho castellà) amb els corresponents guionets d’argentí, xilé, colombià, mexicà, andalusí i totes i tantes variants que es vulguin al seu costat.

xavier solaní
xavier solaní
28.08.2023  ·  11:34

No va de llengua, és pitjor, és odi a Cat. Sembla que després de 45 anys nois adolescent expressen encara que senten odi cap a Cat.
Té raó qui escriu això: “ Si em permeteu la botada: la gent del Principat esdeveniu CATALANS quan valencians i illencs vos ho ensenyem. Mai abans.”
Concretament, disculpeu la cosa personal, vaig descobrir, el Català i el país València anant bastant al sud de la ciutat de València, ja havia estat abans força per Castelló (a on un amb 14 anys em deia això de l’odi als catalans).
Odi a Catalunya dels fatxes, evidentment, per eliminar València i el “valèncià”.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
28.08.2023  ·  11:52

La doble denminació també comporta perills d’ambivalència i d’agarrar el ganivet pel tall. Quan hi ha mala voluntat el risc és per tot… En tot cas amb la doble denominació no el conjurarem, i tampoc l’acceptaran des de l’altra banda perquè incorpora el mot “català”. Com a màxim no comportaria cap avantatge tangible; i , sincerament, l’ esforç no paga la pena, i menys quan es corre el perill de deixar una escletxa oberta. El perill.mentre manen ells sempre hi serà, i sempre trobaran on agarra-se. Els que ho hem de tindre clar som nosaltres, i no cedir.

Gabriel Aparício
Gabriel Aparício
28.08.2023  ·  12:00

Quan es parla de ciència per defensar una denominació o una altra és quan comencem a fer-nos trampes al solitari.

La ciència no posa noms, no és la seua feina. No és feina de la ciència dir si a un gos li direm gos o li direm gat. Pretendre apropiar-se d’un suport científic a una tesi política és difícil d’acceptar per una ment míniment crítica.

El criteri per a anomenar a la llengua català, valencià o qualsevol altra cosa no és científic, sinó polític. I en tant que polític, totes les opcions són legítimes i cada ideologia en defensarà unes, com és el cas de Vicent o el meu.

Lògicament, els espanyolistes valencians s’oposaran a la doble denominació, perquè implica reconéixer la unitat de la llengua. Unitat, per cert, que es tem perquè tots tenim inoculat el dogma que la llengua fa la nació, oblidant que hi ha un fum de nacions que comparteixen llengües i no s’hi senten en absolut parts d’una nació (no només valencians i catalans, sinó també argentins i espanyols o ianquis i anglesos).

Per això volem fer veure que tenim la ciència del nostre costat, perquè si no, la nostra postura no seria la defensa de la raó divina (o científica), sinó una ideologia més. I no és un error del senyor Partal, és l’ésser humà, que necessita saber que Déu està de la seua banda.

pep gaya
pep gaya
28.08.2023  ·  12:19

Parlant la variant valenciana de la meva mare, de la Vall d’Albaida, i la variant occidental del meu pare, de Les Garrigues, escric i m’expresso habitualment en la variant oriental del meu Alt Camp. Estic enamorat de la meva llengua i de la riquesa de les seves variants. Els qui intenten separar l’arbre comú a part d’ignorants estimen més la llengua del Imperio español.

Anna Riera
Anna Riera
28.08.2023  ·  12:30

Qui vol diferenciar es qui vol separar ,o algú de bona fe que no veu qui hi ha rere de l’intent. Fa ferum a dreta habitual.

Francesc Ferrés
Francesc Ferrés
28.08.2023  ·  13:13

Sincerament, el q considero essencial és q quedi meridianament clar la unitat de la llengua catalana al Congeso i q no s’afegeixi el “valencià” com a llengua diferent del “català”.
Q al Congeso s’utilitzi la denominació català/valencià no ho consider contrari a la raó ni a la inteligència, simplement una fòrmula política q preserva la unitat de la llengua catalana en el marc del Congreso 🇪🇸

Ferran López
Ferran López
28.08.2023  ·  13:14

Aplaudeixo ferventment aquest editorial magnífic. No tan sols per la denúncia del neoblaverisme (i del seu germà bessó, l’aïllacionisme principatí), sinó també perquè l’emmarca on pertoca: el neoirracionalisme en expansió; una cosmovisió intrínsecament ultradretana que, per la via identitarista, ha adoptat una certa postesquerra molt extremista, però gens radical (acabo de llegir un article on es defensa que beure cafè és un acte de supremacisme imperialisto-capitalista “blanc”).
Tornant a la “doble denominació”: quan la propugnen aquells que, per a alguns, provenen del “nostre camp”, hom té la impressió que això sorprengui, quan no és cap novetat, sinó l’habitual. Això va començar en el pas dels vuitanta als noranta, amb la rendició del valencianisme històric, pancatalanista (“fusterià”), a la lògica de fons del blaverisme, i el suïcidi del moviment en transformar-se en la tercera via (avui Compromís); i, tot seguit, amb la fundació i legitimació de l’AVL. Dues branques de la macrooperació legitimadora d’un neoblaverisme en versió pseudoil·lustrada, tal com denunciava molt agrament, i amb molta raó, l’enyorat blog de Toni Cucarella. Reveladorament, tot plegat respon a una pseudològica molt de minicatalanet: per tal de defensar la unitat de la llengua, no parlem de la unitat de la llengua, i renunciem al conjunt del país (tota la culpa de la batalla de València fou de Fuster, per “massa racionalista”); per tal d’impulsar socialment el català, diguem-ne valencià sempre i en exclusiva (la doble denominació és per a relacions exteriors); per tal de defensar l’escola en català, instaurem el trilingüisme (o sigui, el model del PP). Digne del PSC històric (per tal d’aturar l’espanyolisme del PSOE, integrem-nos al PSOE). Digne del junquerisme (per tal d’impulsar la independència, fem neoautonomisme).
Pel que fa a la normalització del neoblaverisme pseudoil·lustrat, ja portem així tot el que va de segle. Que ara la defensa de la doble denominació atenyi fins i tot el camp “sobiranista” (Decidim), és inquietant, però a penes sorprenent.
P.D. d’aclariment: és veritat que, de fa segles, TOTS els valencians anomenen la llengua “valencià”. Però el problema NO és pas aquest, ni l’ha estat mai.

Josep Molés
Josep Molés
28.08.2023  ·  13:14

Vicent, si en lloc de proposar usar la doble denominació al Congrés s’haguera plantejar usar-la… a l’Estatut valencià d’autonomia, també estaries en contra de la iniciativa?

Laura Salomó
Laura Salomó
28.08.2023  ·  13:29

Em sembla que al fons d’aquest nou valencianisme que ha proposat la doble denominació (en l’àmbit institucional) hi ha el rebuig al supremacisme de Barcelona, que és una realitat: he estat vivint a l’Empordà força anys i veia com es donava per suposat que tot l’important es feia a Barcelona. Però la solució no és negar un espai comú, sinó el que fan les ciutats mitjanes i petites: organitzar els millors festivals de teatre, dansa, museus, etc.
Que les novetats editorials valencianes arribin encara millor a tots els PPCC; el mateix per a la informació (tal com fa Vilaweb), perquè només estimes el que coneixes.
Amb la fundació de l’ACL ja es va plantar la llavor de la separació dels dialectes; no sé si l’IEC ha estat prou sensible a les varietats dialectals que no fossin les del Principat o si només va ser per manipulació política. Però, per a mi, dir-li català-valencià només en els àmbits institucionals pot acabar amb la bogeria de les dues versions dels webs de tot tipus, començant per les oficials. Però aquest valencianisme que no nega la unitat de la llengua ho hauria de dir amb veu alta i clara, que el que parlem són varietats dialectals de la mateixa llengua, inclosos els parlars del Principat, que també són dialectes. (La idea errònia que el català de Girona o de Barcelona són LA LLENGUA i la resta són dialectes també fa mal.)

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
28.08.2023  ·  13:42

Gabriel Aparicio:L’exemple dels ianquis-angles o espanyol-argentí no em serveix.Els ianquis o els argentins mai han estat amenaçats,perseguits o jutjats per parlar angles o castella,per tant la llengua que parlen no els defineix nacionalment.En el cas de Catalunya,despres d’una persecució de segles,quan ja no et queda res mes,la llengua fa la nació.

Belén Solé
Belén Solé
28.08.2023  ·  13:44

La llengua és una i es parka de moltes maneres diferents. Tot aquest terrabastall només té una explicació política.

Miquel Martí
Miquel Martí
28.08.2023  ·  14:12

Si la nostra llengua se diu valencià, potser la des espanyols es diu mexicà.

Deixem-nos de debats estèrils i importats. Els únics que volen que el català es digui valencià són els que no la parlen.

Tanmateix tot això de l’oficialitat serà un bluf, una forma de remenar la perdiu. Els espanyols no ho faran mai. Sabem massa bé que el seu desig és el lingüicidi.

peter lindig
peter lindig
28.08.2023  ·  14:43

Pregunta a un austriac, parla austríac? o parla alemany?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
28.08.2023  ·  14:49

Gràcies, Vicent. Llegir-te és més que un plaer, amb l’afegit de tants opinants com ENRIQUEIXEN, i de què manera!, els teus Editorials. Veritablement paga la pena ser subscriptor de VW.
Podem resumir que més de 300 anys conquerits donen per a molt. I que cal ser optimistes, i ho soc, malgrat tots els “malgrats”. Nostra consciència de ser un poble diferenciat històricament, culturalment, ètnicament d’Espanya (de Castella) ni millors ni pitjors, hi és, ho som. I no renunciem a ser-ho.
Tanmateix (m’estendré) crec que, excepcionalment hui, per a mi, i constate que també per a altres subscriptors, has mesclat la “racionalitat” atea amb el menyspreu o desqualificatiu de la fe en Déu (com irracionalitat?). No crec que tocava ni hages estat oportú. Et confesse ser amic entranyable d’alguns que es consideren ateus en qui veig un estil, una cerca honesta, constant, pel fonament i sentit de la vida, més que la gran majoria dels que ens confessem cristians per rutina, per un cert “Imperativo legal”. costunbrista, acomodat. Personalment aposte per la fe. Per una fe “RAONADA”. Pel mateix motiu que tot ateu no deixa d’apostar, RAONADAMENT, per persones i amics en la vida. Qui és mes irracional? Ser o no ser. Persones. Naturalment. Amb un coco pensant. Limitat. Qui i com he esdevingut al SER? Com es crea un pètal de flor de rosella DEL NO RES? Acàs és més fàcil que CREAR l’Univers sencer? Si no hi ha efecte sense causa, qui o què és el nostre causant? Dir-li Déu Creador o Causant…, què canvia? Quina falta fa si l’ordre dels efectes no altera el productor? O és que no n’hi ha perquè no el puguem abastar en ment ni de fet? Possibilitat tal que, si es donara, ens situaria en el seu lloc.

Antoni Sans
Antoni Sans
28.08.2023  ·  15:06
Mònica Vidal
Mònica Vidal
28.08.2023  ·  15:29

La denominació de “català” per referir-se a la llengua comuna té raons històriques. Meyer Lübke, quan enumerà le llengües neo-llatines la nostra la va batejar com a “català”. Punt i final.

Debat paralel seria la denominació castellà -espanyol doncs a Sudamérica es parla l’espanyol i no el castellà. I em pregunto què passaria si ara comencéssim a embolicar la troca i des d’aquí diguéssim que l’andalús no és espanyol com tampoc ho és el canari, com tampoc el murcià i si molt volem loar-la, que els de MADRIZ parlen el madrileny, no pas l’espanyol. Au! Embolica que ga fort.

Com tantes vegades dic: zapatero, a tus zapatos. Els filolegs a la filologoa i els polítics, a la política (millorant el present, esclar)

Antoni Soler
Antoni Soler
28.08.2023  ·  15:43

No només filòlegs, no hi ha cap Universitat al món que diga q català i valencià no són la mateixa llengua

Carles Benito
Carles Benito
28.08.2023  ·  15:48

Ja sé que
“… quan el neci aplaudeix, pitjor”
però no me’n puc estar:

MAGNÍFIC ARTICLE!

M’ha recordat Josep Maria Llompart, a la balconada de l’ajuntament de Palma, amb la plaça de Cort de gom a gom, tot cridant, enfurismat, una vegada i una altra, el nom de la llengua “CATALÀ!” als gonelles (pocs, però organitzats) que, de baix estant, reivindicaven “MALLORQUÍ!”

Jordi Estrada
Jordi Estrada
28.08.2023  ·  15:53

Que el català és una llengua única formada per un conjunt de variants dialectals està claríssim. I també ho d’estar que les denominacions de llengües, dialectes, i diversos “patois” (invent francès per menysprear encara més que dient que una llengua és un dialecte), s’utilitzen fora de l’àmbit científic amb intencionalitat política de dominació/submissió, de marcar qui mana i qui obeeix, d’imposar que uns són més que els altres. No ens deixem entabanar, si us plau.

I els del Principat ens hauríem de desacomplexar i atrevir-nos a mantenir un discurs com el que tenen valencians com en Vicent Partal. Portem tant temps patint agressions per la nostra llengua, que ara no volem semblar agressors i confonem els termes. Som víctimes castrades que no defensem a altres víctimes per no semblar agressors que escombren cap a casa.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
28.08.2023  ·  15:57

Excel·lent, Vicent. Immillorable. No sols és una defensa intransigent i molt ben argumentada del català, sino que és també una vibrant i apassionada defensa i enalçament del mètode científic, de la ciencia, la raó i la racionalitat, cosa que cada vegada és menys freqüent, per desgràcia. Gràcies doncs.

Luis María Martinez
Luis María Martinez
28.08.2023  ·  16:04

D’acord amb l’editorial de Vicent partal i amb l’opinió de la meva estimada amiga Shaudin Melgar-Foraster.

Berta Carulla
Berta Carulla
28.08.2023  ·  16:08

A Catalunya parlem així del País Valencià per ignorància. Quan era nena i anava al cole tenia una companya valenciana (amb el seu accent dolcíssim) que em semblava més exòtica que les castellanes (vaig anar una escola de monges), per més que identitàriament estàvem molt més a prop: teníem una llengua germana. Era una raresa descneguda. Les castellanes en canvi no tenien secret ni misteri.

Són els estralls del relat de l’enemic que corre entre nosaltres, sempre; que divideix, ens allunya, ens fa malfiar dels nostres, ens torna contra la mateixa sang i no té altre propòsit. Per instint. I ho continua fent avui i aquí i cada dia.

. . .

Els qui somieu que la Generalitat faci alguna cosa tingueu clar que la Generalitat no existeix, és el PSOE.
Un miratge.
Si avui sembla que belluga és perquè existeix en Carles Puigdemont i els qui li continuem fent confiança.

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
28.08.2023  ·  16:41

Gràcies per aquesta editorial. Està clar que l’únic que pretenen és dividir-nos per debilitar-nos. És l’únic objectiu dels espanyols. Estratègia que dura anys i panys.
Molt agraïda.

Daniel Mir
Daniel Mir
28.08.2023  ·  16:42

Estic d’acord amb Adrià Comellas, amb Jordi Escudé i amb Rafael Benavent que la ciència no pot justificar racionalment l’ateisme però també estic d’acord amb Vicent Partal en que la religió tampoc pot justificar racionalment que cap déu no va crear el món, tota vegada que no és una qüestió racional, de la raó, sinó de fe. I en qüestions de fe, cadascú creu el que vol (si no t’obliguen a creure-ho).

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
28.08.2023  ·  19:11

Al fil del post scriptum de l’editorial he de dir que el segon comentari del dia fa un tuf que apesta i contamina. No és això el que els valencians esperem, no sé si en va, dels barcelonins, centrals, principatins o catalunyesos. Però crec que és urgent que trien el nom que més els agrade perquè de catalans en som tots des del segle XIII i cal superar les distorsions de la decadència amb Àustries i Borbons i l’estultícia de tants prepotents gratuïts.

Albert Alvarruiz
Albert Alvarruiz
28.08.2023  ·  19:49

Totalment d’acord amb l’editorial. La ciència ens permet interpretar els fets i veure semblances i diferències d’una manera el més objectiva possible. La pròpia etimologia de la paraula ho diu: de l’arrel del Proto-Indo-Europeu (PIE) “Skei” que vol dir separar. La ciència permet separar el gra de la palla i desfer-nos de la paparra de la ignorància. És curiós que en aquest context la doble denominació que proposen, ben lluny de la ciència, serveix per separar als catalans. També és curiós que comparis la pseudo-ciència amb un femer. La paraula anglesa “shit” comparteix la mateixa arrel del PIE per fer referència a que quan defequem ens estem separant d’una part de nosaltres que ens pot fer mal, de la matèria fecal. Que totes aquestes històries no serveixin per que ens separin i que tinguem la visió clara de que són matèria fecal, de la qual cal separar-se.

enric llopis
enric llopis
28.08.2023  ·  20:12

Molt bon article. Al pa pa i al vi vi. Un orgull comptar amb el senyor Partal. Ahir mateix veiem la sèrie alemanya “Els Mann” que recomano a tothom. Gràcies per la seva llum senyor Partal en aquests temps tant foscos i plens de paranys.

Lleonard Solà
Lleonard Solà
28.08.2023  ·  20:17

Com en tantes altres coses, per aquesta també cal recular a l’orígen de tot plegat: Les Noves Plantes de Felip V(IV). És que abans no existia la dicotímia catalá-valenciá. El català era -i continua sent- el tronc comú, oficial i reconegut per tothom. Des del 2004 ho venim recordant: allò que signà el 1702 aquest mateix monarca en celebrar Corts a BCN . Ens ho recordava Antoni Porta i Bergadà a LA VICTÒRIA CATALANA DE 1705: “la Nació Catalana és la reunió dels països que parlen el català. El seu territori comprén els Comptats de Cerdanya i el Comptat del Rosselló, el Principat i el Regne de València i el Regne de Mallorca, els quals están federats entre ells…” etc. El blaverisme i el colonialisme espanyol ho haguessin tingut molt més dificil si aquesta raó jurídica (tant o més vàlida que la filològica, política o sentimental) hagués estat recordada des de la Gtat. “del peix al cove” quan V.G.Lizondo va fundar UV al servei del colonialisme. La “broma” va suposar 20 anys de PP a València. Veiem si n’és d’important treballar el ‘relat històric’; imperdonable si no es fa tenint tota la raó a favor. Estem davant una segona oportunitat? Cal no desprofitar-la.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
28.08.2023  ·  20:55

Magnífic editorial! La doble denominació, amb guionet i tot, és un disbarat motivat per la política, que no augura res de bo. Persem en el serbo-croata!

Mercè Duran
Mercè Duran
28.08.2023  ·  21:21

Clar i català

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
28.08.2023  ·  21:58

Per si serveix d’alguna manera, aquest estiu he estat al Flandes Occidental (Brugge, Gent, Blankenberge, Oostende i algun altre poblet) i parlant i preguntant amb la gent que hi viu i treballa tothom m’ha dit que ells parlen Neerlandès, no pas Flamenc no belga-neerladès ni altres combinacions ni collonades
El mateix podria dir del Quebec (país que conec bé), ells parlen francès, no francès-quebequès.
En resum, ho ténen més clar que els catalans i valencians. Pregunto, en quina llengua escivien Ausiàs March i Ramon Muntaner?

PS1: estic molt decebut i emprenyat amb VW per utilitzar els termes Principat i principatins per referir-se a Catalunya i els catalans. I també amb alguns cometaristes que compren els termes sense el mínim esperit crític.

PS2: Els meus arguments els he exposat en altres comentaris, penso que prou ben documentats. Dubto que VW canviï de manera de fer, però seguiré denunciant-ho.

PS3: Donat que el terme es va començar a emprar el S.XIV, els habitants de la Catalunya Nord també serien principatins, oi senyors de VW?

Au, siau i bona nit !!*!!

Carme Boix
Carme Boix
28.08.2023  ·  23:21

Bona nit
Dono reposta a aquesta editorial avui enlloc d’ahir perquè l’he volgut llegir més vegades per veure si puc entendre a que es refereix aquest text
– de quina ciència parlem ?
– qui són els terraplanistes negacionistes ?
– quin mètode científic ens ha definit més bé i ens ha fet ser com som
– quin valor ens ha donat i ens ha desmostrat que cap Déu va crear el món i en quà paga la pena saber-ho ?

Pot ser, algú m’ho pot explicar ? val a dir que amb el tema de la llengua i estic totalment d’acord

El món viu un atac contra la raó. La negació de la ciència és constant i apareix per tots els racons. Dels terraplanistes als negacionistes de l’evolució, dels conspiranoics als predicadors de les teories més absurdes. Les societats occidentals hem entrat en una espiral molt perillosa on un dels mecanismes que ens ha definit més bé i ens ha fet ser el que som –el mètode científic– es veu atacat i deslegitimat; no tan sols, ni sempre, des de la ignorància.
De la llengua, sempre n’hem dit valencià.” Caram, com sempre havíem dit que el món l’havia fet Déu en set dies! I què? Que aprendre –aprendre que la llengua és i es diu catalana i que cap déu no va crear el món– no té valor? Que progressar –progressar a partir del coneixement científic, entenent que la llengua és i es diu catalana i que cap déu no va crear el món– és una cosa negligible? Que millorar la qualitat del que fem i diem –a partir de saber i assumir que la llengua és i es diu catalana i que cap déu no va crear el món– no paga la pena?

david graupere
david graupere
29.08.2023  ·  00:21

Avui Sr Partal, des del meu punt de vista, feu coherència amb d’altres veus de llum com la del Sr Joan Francesc Mira. Infinitament agraït

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any