Puigdemont s’hi juga la credibilitat de la dissuasió

  • Pedro Sánchez i els seus, ara mateix, ja miren de comprovar fins on poden estirar sense que a Waterloo pitgen el botó de les noves eleccions

VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

En la doctrina militar global hi ha un concepte fascinant, que és el de la dissuasió nuclear. És paradoxal, però fins ara ha funcionat i significa que la credibilitat que tots els actors donen al fet que una guerra nuclear no pot tenir un vencedor és la que la fa impossible.

Basant-se en la idea de la destrucció mútua assegurada, tots els estats entenen que un primer atac nuclear no es pot fer perquè acabaríem tots morts, no guanyaria ningú. Cosa que ha evitat fins ara la guerra nuclear, paradoxalment, perquè tothom està segur que l’amenaça de respondre si t’ataquen és real i creïble. Si hi hagués dubtes sobre si l’altre s’atreviria a disparar les seues armes nuclears la dissuasió simplement no existiria i l’equilibri macabre que ha mantingut la pau perillaria.

La credibilitat de la dissuasió és doncs la clau de tot. I, salvant les distàncies, el president Puigdemont també s’hi juga això, i a una sola carta.

Si som al punt on som i passen les coses sorprenents que passen és per la credibilitat de la dissuasió que ara té Puigdemont. Quan Compromís o Esquerra avisen que podrien no investir Pedro Sánchez si no es compleixen determinades condicions, no se’ls creu ningú. Ningú no creu que siguen capaços de pitjar el botó nuclear de provocar unes noves eleccions.

Però els set vots de Junts són tota una altra cosa. Més per Puigdemont que per Junts. Ell, per tot allò que ha passat, per tot allò que ha fet i per tot allò que li han fet, sí que té credibilitat, sí que és creïble que seria capaç de pitjar el botó de fer convocar eleccions. I això, unit al fet que els seus vots són decisius, ho ha fet canviar tot.

Ara, una volta entrats a negociar, aquesta credibilitat es mantindrà intacta? Mirem què ha passat amb el català a Europa. Era una condició necessària per a la investidura de Francina Armengol, no s’ha complert, però Junts no ha dit que els seus vots no seran per a Pedro Sánchez. I Puigdemont ha alçat el to, però no ha semblat que fes cap ultimàtum. Per què? Perquè es podria arreglar el mes vinent? Perquè consideren que els espanyols han fet tant com han pogut? Perquè cal mirar el conjunt d’això que el president va qualificar d’“acord històric” i no veure’n tan sols un aspecte parcial? Perquè passen coses per darrere?

Encara som al bell mig de tot i ningú no pot dir com acabarà, això. Què acabarà fent Junts. Però, havent començat a negociar, espere que tinguen clar que la seua capacitat de dissuasió és la primera cosa que hi ha en joc i que segur, segur, que Pedro Sánchez i els seus ara mateix ja miren de comprovar fins on poden estirar sense que a Waterloo pitgen el botó de les noves eleccions.

No és fàcil, per tant, tot plegat per a Junts. Especialment si és cert –que no ho sé– que no es parla d’un acord d’investidura, sinó de molt més.

S’hi pot guanyar molt, moltíssim, però també s’hi pot perdre tot, perquè es pot perdre aquesta credibilitat de la dissuasió guanyada amb dos anys d’un govern excepcional i sis d’un exili combatiu que ha estat capaç de derrotar Espanya una vegada i una altra. Supose que el president Puigdemont n’és ben conscient, però la veritat és que no envege la seua posició personal. Perquè em fa la sensació que torna a tenir tot el pes de la història sobre els muscles. I això és un pes molt gran.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Raül Pasqual Adell
Raül Pasqual Adell
20.09.2023  ·  22:10

Doncs la darrera vegada que va sentir tot el pes de la història, les cames li van fer figa, la qual cosa, tot i que estadísticament no representativa, a priori no deixa gaire ben parada la credibilitat de la dissuasió, no?

Joan Verdera
Joan Verdera
20.09.2023  ·  22:11

L’acord per la oficialitat del català a Europa no pot ser ara raó per pitjar el botó, perquè no és cosa que depengui del govern espanyol. El ministre d’exteriors semblava un militant de la Plataforma per la llengua, vosaltres ho heu dit. Estant fent el que poden I saben que ho han de continuar fent perquè el 24O hi ha un altre examen. Anem bé

Xavier Folch
Xavier Folch
20.09.2023  ·  22:12

Compte, que per entrar a negociar a fons per investir Sánchez Castejón primer ha de caure Núñez Feijóo… són possibles 4 Tamayazos? Són capaços…

Francesc Picas
Francesc Picas
20.09.2023  ·  22:16

Jo diria: un pes MASSA gran x a qui va espifiar-la en un moment únic

Robert Joan
Robert Joan
20.09.2023  ·  22:19

Puigdemont una altra cosa? Au, va. Ja ho demostrà a finals d’octubre del 2017

Josep Usó
Josep Usó
20.09.2023  ·  22:25

El cas és que Espanya té majoria absoluta del PP i Vox. I negociar amb el PSOE és molt complicat. Tampoc n’estic segur que el president Puigdemont tinga prou força per forçar la dissuasió. Caldrà esperar.

Lluis Sitjas
Lluis Sitjas
20.09.2023  ·  22:25

De l.experiència i errades tambe s.en apren! Confiem en Puigdemont!

Jaume Vall
Jaume Vall
20.09.2023  ·  22:30

Discrepo dels que consideren que a l’octubre de 2017 va tenir por.
Si més no, por personal.
Crec que va sospesar forces i debilitats; que va apostar per una “via eslovena” de forçar una negociació supervisada per la UE. Va ser prudent, va estalviar uns quants morts… sense garantia que fossin màrtirs d’un èxit per a Catalunya.

El van enredar. Per la qual cosa, se li deu haver endurit la pell. Ho espero.
No el poden tornar a enredar.
O cobrem por avançat, o ja s ho faran.
Nació contra nació.
I si l abstenció perquè governi el PP ha de suposar “cobrar” per avançat, ni que “només” siguin diners, uns milers de milions per rebaixar dèficit fiscal, que sigui.
No tenim cap obligació envers l’impostat i enganyós progressisme espanyol.
Qui espavili i pagui per avançat, governarà.
Si no, a les urnes!

Xavier Viñas
Xavier Viñas
20.09.2023  ·  22:33

Des del moment que Puigdemont va fer públiques les condicions per a la investidura basades en el que ell va anomenar “acord històric”, jo crec que va deixar ben clar que jugava al “tot o res”. Amb el benentès que, si ell ho obtenia tot, la investidura era automàtica… però, atenció, perquè si no ho obtenia tot, hi hauria repetició d’eleccions.

I, per a mi, ell ha de mantenir la posició. De manera que, si arribant al final de les converses (més o menys secretes), ell té clar que no obtindrà TOTES les condicions prèvies a la investidura, ha de votar en contra de la investidura…fins i tot amb el risc que decaigui el reconeixement del català a Europa (i, és clar, al Congreso)… perquè, en definitiva, tampoc no estem segurs que això ho continuï impulsant el govern espanyol. Sobre això encara hi ha temps.

Paciència…contemplem l’espectacle que ha començat el 23J i gaudim-ne fins al final, que tots van quedant-hi ben retratats…i confiem que Puigdemont tingui la clarividència d’analitzar amb encert les dades que té i, si arriba el moment, la serenitat de prémer el botó de les eleccions.

Berta Carulla
Berta Carulla
20.09.2023  ·  22:33

Que atrevida és la ignorància, diuen.

“..per qui la va espifiar en un moment únic..” acabo de llegir..

però no va ser l’únic que la va espifiar, jo era allà i vaig veure els catalans retirar-se a les terrassetes dels bars, o endinsar-se obedientment en el metro. La meitat del govern disposat a clavar-li per l’esquena, i els qui havien de suportar la violència que havia de venir, éssers naïf amb la ment a vesar d’unicorns blaus..

No va ser l’únic que la va espifiar però sí que va ser l’únic que ho va reconèixer. Els que es van retirar a les terrassetes en canvi no deixen d’acusar-lo, i han fet, i fan, zero autocrítica.

Fantasmes.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
20.09.2023  ·  22:42

2017? uf!!! quina mandra, 2023, estem al 2023.

Maria Teresa Bargalló
Maria Teresa Bargalló
20.09.2023  ·  22:45

Aplaudeixo el comentari de la Berta Carulla.
Jo em pregunto moltes vegades: Com podia acceptar el president Puigdemont el repte que se li presentava l’octubre del 2017, si ERC no havia fet la seva feina i havia boicotejat tot el que podia? Amb quines forces podia defensar l’atac espanyol si no hi havia res organitzat i, pel contrari, estava tot preparat per detenir-lo (recordem les declaracions de Trapero)?

Ricard Portabella
Ricard Portabella
20.09.2023  ·  22:51

Estic d’acord amb l’editorial: molta complexitat i molt de pes. Però en Partal mateix, en un editorial anterior, va donar una pista: la clau de volta inassumible (en principi) per a Sànchez és la mediació. I crec que si la rebutja o mira de fer tripijocs amb la qüestió, Puigdemont pitjarà el botó. I amb raó, perquè si no s’accepta una mediació, vol dir que no s’està acceptant la jugada en el seu conjunt.

Camí Tous
Camí Tous
20.09.2023  ·  22:52

Cap confiança en el partit que diu “cobrar per avançat” ni en cap dels anomenats “independentistes”. El seu discurs sobre la “fita històrica” amb el català al Congreso i a Europa, la amnistia, el nou referèndum, … no és el que espera (esperem) la gent. És decepcionant! On volen anar a parar?
Aquesta autollepada i aquest riure d’autocomplaença a qui complau? Al partit? Au va! Deixeu d’enganyar a la gent.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
20.09.2023  ·  22:52

Puigdemont i Catalunya tenen molt a guanyar si es manten ferm. Si aconsegueix el que demana molt bé (sempre per sobre del 80%) però si no, no passa res. Si força noves eleccions pot molt bé trobar-se en una situació similar però amb molta més força encara. Fins i tot si el PP + VOX obtingués una improbable majoria absoluta (el PSOE no la pot obtenir) seria un daltabaix que donaria lloc a molta inestabiltat i a un nou impuls per unir el independentisme en un altre embat que sigui definitiu.
Una derivada d’unes segones eleccions és que probablement ERC encara perdria més votants, i no hem d’oblidar mai que abans de poder jugar fort en la independència ens hem de desfer d’aquest partit. Amb traidors dins el moviment no podem arribar enlloc.

Rafa Villaró
Rafa Villaró
20.09.2023  ·  23:07

Bé Carulla (i l’honestedat presidencial). També Portabella (–> Partal): la mediació. És la mediació!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
20.09.2023  ·  23:09

La meva padrina, una dona sàvia, deia:
“després d’un dia en ve un altre”.
Aquí sempre sembla que ens ho juguem tot a una sola carta i a cada instant.
Han passat sis anys des del 2017 i , efectivament, després d’un dia n’ha vingut un altre.
Després del dia de la veritat de Junts, en vindrà un altre.

Antoni Cassany
Antoni Cassany
20.09.2023  ·  23:13

Hi ha moltes coses que no sabem al voltant de les negociacions i no és fàcil prendre una decisió abans que acabe el “temps reglamentari” però ni Puigdemont té tant poder de dissuasió ni el govern espanyol té tanta capacitat d’oferir-li coses realment importants al moviment independentista.
Cal saber quines són les prioritats, sempre i quan l’objectiu final siga l’autodeterminació i no “salvar” Espanya de les (ultra)dretes. És clar que no es pot pretendre obtenir el 100% del objectius demanats i a més, no pots confiar en gent que ens ve enganyant des de tant de temps. Si cedeixes sense obtenir uns mínims irrenunciables, has perdut l’aposta. Si hi ha noves eleccions, es reparteixen novament les cartes: potser continues essent decisiu (ara amb més poder), potser hi haja un govern PP-Vox i no tens poder de decisió i seràs combatut per l’estat espanyol.
A qui perjudica més aquest es escenari tan negatiu, als independentistes o a Espanya?

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
20.09.2023  ·  23:22

Confio en el President Puigdemont. Trobo que és una persona i un polític d’una gran vàlua. I de cap manera és un covard.
Estic tipa de veure comentaris despectius cap a Carles Puigdemont de gent que dubto que facin més que criticar des del sofà.
D’acord amb l’editorial de Vicent Partal, i també amb el comentari de Berta Carulla (22:23).

Sandra Gómez
Sandra Gómez
20.09.2023  ·  23:24

El català no ha estat mai oficial a Europa. Si hem esperat tant, no vindrà ara d’una espera major (el català l’ha de defensar i promoure la Generalitat, en primer lloc, a Catalunya). Per tant, per aquest gest que han fet els espanyols no podem tornar al peix al cove en l’àmbit europeu. Sense el català oficial no ha d’haver-hi investidura i l’acord per la mesa del congrés tampoc no haurà valgut de res als espanyols.
Cal mantenir-se ferm en allò que el president va manifestar en roda de premsa. Si s’hi desdiu i es deixa enganyar i tornem a ser la riota i a passar la vergonya que passem amb ERC, els espanyols el trinxaran, i els catalans també.
Les persones són el que fan i el que lluiten, i no pas allò que diuen que faran i després s’han de justificar de mil maneres diferents per falta de paraula.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
20.09.2023  ·  23:28

Completament d’acord amb Berta Carulla. Tothom sap que Junqueras va desaparéixer en les hores més decisives.

I la mediació (internacional, perquè cap espanyol és creïble) i amb noms i cognoms acordats i ratificats per ambdues parts, és el que valen els 7 vots de Junts. Després ja parlarem de rodalies.

Josep Gualló
Josep Gualló
20.09.2023  ·  23:43

El dia D, o sia L’ 1 d’Octubre del 2017, ERC no estava d’acord amb el Referendum Vinculant.

Per això Monsenyor Oriol, no havia anat a forces plens del govern de la Generalitat el temps proper al 1-O, i algun membre d’ERC al govern donava l’excusa que era a Madrid a parlar amb algun ministre.

Vem ser el poble, animat per la fermesa de Puigdemont, qui vem fer possible el referendum.

Quant tocava proclamar la independencia, Montsenyor estava disposat a desmarcar ERC si es proclamava.

El MHP Puigdemont no pdia proclamar res si una part gran del govern es demarcava.

I ARA DIGUEU si es va mentenir fidel per sempre més al servei del seu poble o va tenir por, com algun comentari diu. Homes de poca fè !!!

PS1.-Els que seguim les normes de Carme Junyent EPD, no direm homes i dones de poca fe.

Josep Bruguera
Josep Bruguera
21.09.2023  ·  00:08

Amb fot gràcia tot déu dona consells ,però ningú es posa deban del procés, prego que calleu i deixe-ho fer al MOLT HONORABLE PRESIDENT PUIGDEMONT .
Te tot el meu suport ,i ell sap molt bé que te de fer per logaritmes el seu propòsit

Jesús Albiol
Jesús Albiol
21.09.2023  ·  00:10

El MHP Puigdemont no ha fet res que mereixi perdre la confiança dipositada en ell. Tinc clar que la nació està per davant del seu interès personal o partidista. Deixem que el temps ho faci clar.

Jaume Riu
Jaume Riu
21.09.2023  ·  00:17

COM HO VEUEN DES D’ALLÀ

Fa anys que em dedico a observar l’estat d’ànim del bàndol contrari i no els veig gens satisfets perquè encara no han guanyat res.

1. El 20-N de 2014 ja van perdre visiblement la batalla quan no van poder impedir el procés participatiu que el Tribunal Constitucional havia prohibit.
2. L’1-O de 2017 van perdre el torcebraç amb els catalans, tot i la cacera d’estat que van desplegar per trobar les urnes i les paperetes, amb un fracàs absolut de totes les accions intimidatòries.
3. La repressió contra els ciutadans de Catalunya amb vaixells d’estat carregats de policies no van atemorir la població i, ni amb violència física i el segrest d’urnes, no van impedir que més de dos milions votèssim i guanyéssim el referèndum tot i la convocatòria oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional.
4. No van poder mantenir les condemnes del Tribunal Suprem que consistien a penes de presó desorbitades per disuadir els líders, i després van haver d’indultar.
5. No han guanyat cap batalla a Europa en els intents d’obtenir l’extradició dels exiliats.
6. El rei no és benvingut a Catalunya, i ve només d’amagat o dins d’una gàbia de protecció, exactament en la situació més oposada al vassallatge que necessiten les monarquies per sobreviure.
7. El rei anterior (no “emèrit” perquè aquest títol correspon només als bisbes i als rectors d’universitat) va haver d’abdicar i després es va haver d’exiliar, perquè ja se sap tot dels seus tripijocs, i ho sap tothom.
8. Ara ténen pànic d’haver de repetir les eleccions i els fa més por encara que des de l’exterior ho vegin, i el president Puigdemont exiliat, és qui decideix.

Em sembla poc realista que a l’hora d’analitzar a on som nosaltres, no fem la reflexió paral·lela per analitzar com ho veuen des d’allà.

Sergi Emiliano
Sergi Emiliano
21.09.2023  ·  00:31

És evident que el fet de viure fora d’Espanya des de fa 6 anys, està ajudant el president Puigdemont a comprendre la política altrament. Cap actor internacional té un interès especial o se sent vinculat emocionalment amb les raons d’Espanya o de Catalunya. Si hi ha conflicte, els altres volen claredat amb la posició de cadascú. El que els altres entenen és que Barcelona és una gran ciutat europea, amb una gran influència, i que és potser normal que aquest territori tingui representació a tots nivells i en català, i que sigui sobirana. Som entre Paris i Madrid, i som molt grans si ens comparem amb d’altres zones europees sobiranes molt menys habitades i menys importants a nivell cultural, productiu i econòmic. El pes de les raons dels catalans són evidents, no ens hem de complicar la vida: hem de fer política, sense més. Barrejar la política amb sentiments de frustació o de culpabilitat, ni és política i ens lliga folklòricament a Espanya i a les seves raons.
PS. I sisplau, responeu en català als turistes, nouvinguts o curiosos que s’adrecin en català amb vosaltres!

Marc Renau
Marc Renau
21.09.2023  ·  01:05

Sobre el paper de Puigdemont durant l’octubre de 2017: crec que és massa fàcil retreure a Puigdemont que no declarés la independència. Avui sabem per gravacions filtrades a la premsa i que es poden trobar a youtube que ERC (i el PDCat també) no estaven preparats per anar més enllà de l’1 d’octubre. I en aquesta no-preparació cal ser honestos i assenyalar especialment a ERC, perquè eren els que controlaven hisenda (Junqueras) i relacions internacionals (Romeva). Un altre aspecte clau, el control del territori (especialment mossos) depenia del PDCat (Forn) que s’havia incorporat a última hora i almenys fins l’1 d’octubre els mossos van mantenir un paper decent. Però de fet tampoc sabem si els mossos estaven preparats per la independència (probablement no ho estaven).

El pitjor de tot plegat era la previsió d’ERC (i potser el desig) que Puigdemont i el seu entorn defallirien, i de fet quan Puigdemont anava a convocar eleccions a Rufián li van faltar temps per escriure el famós tuit de les 155 monedes de plata. És a dir, en el fons, a ERC tampoc semblaven gaire preocupats de no estar preparats pensant que qui quedaria malparat seria Puigdemont i el PDCat.

Amb aquest panorama, un president, per més president que sigui, no deixa de ser una persona i no un superheroi amb poders sobrenaturals. No sé quants casos hi ha a la història d’una independència realitzada on una part dels independentistes fan el llit als altres independentistes, però no sembla que amb aquest context tirar endavant la independència i enfrontant-se a l’estat sigui gaire assenyat.

Independentment d’aquesta percepció subjectiva i personal del que va passar, allò que em connecta amb Puigdemont és que ell mateix ha dit públicament que se’n penedeix i que hauria d’haver tirat endavant. Que no declarar la independència va ser un error.

Crec que en el fons de tot la clau està en la nostra mentalitat col·lectiva, i que si anem a noves eleccions, cal premiar a Puigdemont la fermesa exhibida perquè aquesta fermesa és la que pot realment obrir alguna porta en el futur. I mentalitzar-nos per la campanya de desqualificacions interessades que caurien a Puigdemont per no haver pactat amb el PSOE.

Per alguna cosa tenim un president a l’exili, caram. Per tenir un president que faci veure que obté engrunes ja en tenim un de ben petitet.

Però, insisteixo, en el fons la clau és la mentalitat col·lectiva i entendre que per guanyar no es pot anar amb la mentalitat d’empatar. Si volem guanyar cal premiar qui actuï amb aquesta mentalitat.

A veure com acaba tot plegat…

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
21.09.2023  ·  01:06

Aquesta nit passada, hi ha hagut un festival de mòmies del PSOE amb barons actuals pel mig.
S´han posat en peu de guerra contra Sánchez i els seus cors celestials de podemites i sumatoris.
Han dit que faran campanya junt amb la dreta contra l´amnistia…de l´autodeterminació ja ni en parlen perque els donaria un atac.
De fet aquesta fauna mostra un desinterès absolut per aquesta dissuassió de la que parles Vicenç. Són partidaris de repetir eleccions i que governi la dreta, abans que ho faci un traidor com Sánchez.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
21.09.2023  ·  03:47

Tot imbècil, vividor o poca vergonya que per addició interessada té possibilitats de fer sentir la seva veu o llegir els seus pamflets a través dels mitjans controlats pel estado, té la possibilitat de contribuír en la estupidització, desconfiança i por de la població
El día que hàgim aconseguit alliberarar-nos del estado ñol i que la comunicació inter-personal i la informació s’hàgin alliberat i la majoría utilitzi habitualment l’idioma català, la mentalitat, la intercomunicació, evolucionarà i canviarà els continguts, valors, estats d’ànim i adiccions que avui en día paralitzen l’exercici de la llibertat. Es fonamental que els catalans tinguem aquesta convicció i que exigim als nostres governants que també el mantinguin i practiquin. La ira, el despreci i la vergonya que sentim contra partits que es diuen independentistes i posen pals a les rodes a la llibertat de Catalunya, és la vergonya que hauríen de sentir ells per la seva covardía i traició

Josep Viñas
Josep Viñas
21.09.2023  ·  03:56

La credibilitat del president continua intacte, malgrat que el català a Europa no s’hagi pogut fer abans d’una eventual investidura de Pedro Sánchez.
Si Puigdemont vol mantenir-la, no ha de fer la sensació que ha cedit en alguna de les seves ben fundades i assumibles condicions.
Amnistia, referèndum, mediació, i mai renunciar a la DUI.
Tot o noves eleccions. No hi veig cap altra sortida.

Josep Calbet
Josep Calbet
21.09.2023  ·  04:20

Des del 24J que penso que es repetiran les eleccions.

Al final en Sánchez es farà el dur amb la condició del mediador, tot donant a entendre que una pseudo-ambistia és possible. Sense cap ganes de avançar-hi.

ER ja està preparant el terreny per, quan el MHP Puigdemont mantingui la posició, donar-li la culpa de que no hi hagi amnistia i, així, evitar l’ esfondrament total a les properes eleccions.

Passades les eleccions del gener, després dels paripés que calguin, gran coalició PSOE – PP o PP-PSOE. Depen de qui guanyi. Ara segur que seria la segonaa opció i, per aixó, Sánchez voldrà provar sort. Crec que la tindrà. El PP haurà de repetir amb en Feijoo, no té temps de passar a la Ayuso, i Vox pujarà.

Joaquim Nogareda
Joaquim Nogareda
21.09.2023  ·  05:34

Totalment d’acord amb els comentaris dels següents subscriptors:
Josep Gualló 23:43
Sandra Gómez 23:24
Antoni Cassany 23:13
Jordi Sanahuja 22:52
Ricard Portabella 22:51
Berta Carulla 22:33
Josep Viñas 3:56
Enric Roig 3:47
Marc Renau 1:05
Sergi Emiliano 0:31
Jaume Riu 0:17
Jesús Albiol 0:10
Al 2017, quan el MHP Puigdemont es va sentir traït per una gran part del seu govern va prendre una decició intel·ligent, marxar a l’exili i des de Waterloo organitzar una resistència que, fins ara, la Justícia Europea li està donant la raó, (la sentència del TGUE del 5/7/23 promuguda per els feixistes espanyols junt amb un de polonès el que va aconseguir és denigrar el Parlament Europeu). Quan a Catalunya apareixen homes d’Estat Espanya surt a l’atàc, ho hem vist amb el MHP Pujol i ara amb el MHP Puigdemont.

Josep Navarro
Josep Navarro
21.09.2023  ·  06:42

Ell va esmentar, que no va declarar la independència per no fer un bany de sang. Però com hem dit altres vegades, es mata de moltes maneres. Per la manca d’ uns serveis adients, com la xarxa de Rodalies. Per la destrossa de la sanitat. Per la deixadesa i desídia de la gestió de la Covid. La llista es llarga. Però no solament cal ésser un bon líder. També gaudir d’ uns bons consellers. I si el seu cercle va fer figa, millor ho va deixar per altra ocasió.

pep gaya
pep gaya
21.09.2023  ·  06:51

No matem a l’únic líder català amb atributs ben guanyats de president. Ull viu ERC i la CUP si com dieu voleu la independència del nostre país. Puigdemont és la gran esperança del poble català, qui no cerca cap avantatge personal ni de partit. El seu capteniment només és un: Catalunya i la seva llibertat. A mort amb el nostre legítim president.

Marc Mateos
Marc Mateos
21.09.2023  ·  06:52

És ben complicat l’assumpte de discernir on es troba el punt en que l’MHP Puigdemont hauria de donar el vist-i-plau a un gobierno espanyol.

Com Espanya sempre ha incomplert tots els acords, ben poc podem refiar-nos-en, fins i tot veient els focs artificials en què s’ha convertit el tema del català.

El temps dirà però per a investir algú calen fets consumats i no hi seran pas a temps trobo. L’espanyolisme i els deus imcompliments són els que han anat cavant la seva pròpia tomba. Qui se’ls pot creure ara?

Per altra banda, Rodalies per exemple, no hauria de ser una moneda de canvi. Sinó sempre ens ensarronaran. Els trens depenen de l’estat, doncs és l’estat qui se n’ha de cuidar i si no ho fa, la població catalana els ha de castigar. El problema és que tenim molts colons infiltrats que bi són aquí per destruir Catalunya i convertir-la en un barri de madrit.

Un altre assumpte, es poden investir gobiernos espanyols amb un dèficit crònic, ja enfilat als 22.000 milions d’€ i, a més, amb la doble burla i càrrega que suposa el FLA?

Em penso que tot hauria de dur a pitjar el botó de la coherència i la dignitat, perquè, a més, i abastament demostrat,Espanya mai acompmeix els pactes signats.

Hi ha més, és urgentíssim desallotjar els impostors lacais espanyols que tenim ocupant la Generalitat il·legitimament. A partir de recuperar un Govern independentista, català i no potinejat per la Ñ, podriem avançar per exemple en la recuperació del català a Catalunya, que és el més important en awuest assumpte.

Unes noves eleccions serien una medicinal resposta a les traidorïes d’ER, que acabaria perdent-hi bous i esquelles vull pensar.
I Puigdemont i Junts, si fan neteja de serfs d’Espanya i segueixen tots a l’MHP a l’exili, hi tenen molt a guanyar i, sobretot, podrien reactivar el camí cap a la independència.

Salut!
//*//

Albert Miret
Albert Miret
21.09.2023  ·  07:05

Es d’un cinisme extraordinari que els que van trair Catalunya es dediquin ara a posar en dubte la valentia del President Puigdemont. A veure si ho anem aclarint d’una punyetera vegada: Davant de la immensa sorpresa de què el Junqueres no hagués complert en absolut el compromís que havia promès de tenir-ho tot preparat per a l’endemà de la declaració d’independència, i de destapar-se que a més estava negociant amb el govern espanyol, de deixar-nos a tots amb el cul a l’aire, afegint-hi l’amenaça de l’exèrcit espanyol que o reculava o hi hauria un bany de sang, El President Puigdemont va optar sàviament per deixar-ho tot en espera (no pas anul·lat) i evitar en aquell moment la matança de molts catalans. Després ja en parlaríem del que passaria, però de moment era imprescindible fer front a la gran traïció. És per això que aquests intents des d’ERC de deixar al President com un covard, són ridículs i insultants, i encara és més ridícul que això vingui d’un partidet que s’ha dedicat durant cinc anys al “dolce far niente” i a col·locar amics, parents i coneguts a la menjadora, dedicant-se exclusivament a mentir al poble mentre espanyolitzaven Catalunya per tots els mitjans. Aquest va ser el trist acord a canvi de la Generalitat de Catalunya.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
21.09.2023  ·  07:26

Allà pels anys 80, es debatien els acords SALT-2 per al desarmament nuclear. Llavors a la revista Scientific American, una revisa de divulgació científica prou seriosa, va aparèixer un article on s’aplicava la teoria del joc a les negociacions pel desarmament nuclear. Més recentment he llegit una antiga teoria sobre el joc que ve a dir que si jugues sempre contra la banca acabes perdent sempre, i que la única forma de no perdre és fixar-te un punt.
I és aquest esquema el que s’està reproduint. El que no sabem és el limit que s’ha imposat el President, per la qual cosa cal esperar, però si no el fixa prompte, la seva credibilitat anirà decaiguen en la mesura que s’afiança la posició gestual de l’oponent. Recordem que de moment el català no és oficial a Europa, i parlar català al parlament dels espanyols pot ser prohibit per una nova correlació de forces. Tal com acaba de passar a València on el seu nom ha sigut canviat per Valéncia, i avant.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
21.09.2023  ·  07:47

Els junqueristes.catolics per la croqueta sucosa surten com animqls a bordar. Junqueras, passeja com si fos Neron, quan no pinta res de res. Cal putejar al REINO DE CASTILLA com cal. EL GENOCIDI CATALÀ, des de la criminal ISABEL cato.cope continua igual, oi catolico Junqueras del rebaño del OMELLA.HERRERA.FELIPE6.SAENZ DE SANTAMARIA.OPUS.DEI? Pobre ERCatolicos

Blanca Anguera
Blanca Anguera
21.09.2023  ·  07:55

Una editorial sense omnisciència, perquè és cert que hi ha moltes coses que no sabem. Una editorial amb empatia, perquè és molt dur per qualsevol esser tenir tant pes damunt de la seva humana esquena. Gràcies, Sr.Partal.

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
21.09.2023  ·  07:58

Nosaltres desde casa nostra, el MHP Carles Puigdemont 6 anys exiliat, el primer pas que va fer va ser reconèixer que s’havia equivocat, tenia el carrer, però es que estava sol i amb el pes de tota la responsabilitat. Trobo una falta de respecte desqualificar-lo, pels comentaris que llegeixo. No sabem com estan les negociacions. Paciència i respecte. Ell està fent més que no tot un governet.

MIQUEL MILLAN
MIQUEL MILLAN
21.09.2023  ·  08:14

Credibilitat i Puigdemont a la mateixa frase??
La seva credibilitat és la mateixa que la de tota la classe política processista: zero.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
21.09.2023  ·  08:16

Veig que deixem anar sobre les espatlles de’n Puigdemont la responsabilitat de tot.
Ja sigui qualificant-lo de “fugit” o “traïdor”, ja sigui tenint-lo com un objecte de fe inquebrantable
El President Puigdemont és un gran valor, si: va fer possible l’1-O, va fundar el CdR, és líder, és polític… però…i la societat civil? Que ha passat a les eleccions de la Cambra de Comerç?
Parlem molt del control del territori.
La renovació del mandat a la Cambra de la candidatura d’Eines de País hagués suposat el control de la política econòmica per part de l’independentisme.
Hi ha molts empresaris que veuen que la independència de Catalunya és “el millor que els hi podria passar”.
Que aquesta idea és vagi estenent en el teixit empresarial és la gran tasca de Eines de País.
Hi havia cares conegudes a la candidatura.
Però la candidatura de’n Santacana ha tret més butaques. Deu més que Eines de País.
Que ha passat a la Cambra de Comerç?
No m’imagino un treballador autònom o empresari amb treballadors , que sigui independentista i no hagi votat la candidatura d’Eines de País.

Victor Serra
Victor Serra
21.09.2023  ·  08:30

Realment en aquests moments és molt difícil saber el que passa. Puigdemont té un paper molt difícil fruit d’una casualitat aritmètica, recordem-ho. No d’una força democràtica inapelable que els abstencionistes li varen negar. Podrà arribar fins on pugui arribar amb els misèrrims 7 diputats que té després d’haver perdut les eleccions a Catalunya on el PSOE li ha quasi triplicat els escons. Alguns no se’n recorden i no volen assumir la seva responsabilitat en aquesta situació. I els que parlen del 2017, recordeu la traïció d’ERC i les 155 monedes de plata. Així era impossible fer res. No sé fins on arribarà, però la beligerància de PP i VOX, de la vella guàrdia del PSOE i del Deep State contra Pedro Sánchez, poden ser indicatius de que com a mínim s’estan discutint coses importants.

Edgar D'Andrea
Edgar D'Andrea
21.09.2023  ·  08:41

Totalment d’acord amb allò expressat per Berta Carulla. Sembla que la gent s’oblida que en el 2017 Puigdemont percebia una cosa que molts de nosaltres no sabíem… com podia tirar endavant? si estava envoltat de molta gent sospitosa, que no va fer la feina que li pertocava, parlo de l’ERC governant, i que avui ja sabem que són traïdors a l’independentisme. Vaig confiar i continuo confiant en el MHP Puigdemont.

Carles Blas
Carles Blas
21.09.2023  ·  08:49

D’acord amb la Berta i el Melitó. De tots els polítics en actiu el MHP és l’únic amb credibilitat, pero no és un superheroi i tots tenim la nostra responsabilitat si volem ser independents.

Sobre la sensació que el món s’acaba demà, crec que és responsabilitat intencionada o no intencionda dels mitjans.

Jo no vaig votar a Junts, em vaig abstenir perquè cap partit (no dic el MHP, cap partit) te credibilitat. Votaré sang nova, d’un partit nou. La sang vella ha de fer encara moltes coses perquè me la torni a creure.

Espero que el MHP mantingui la posició i si cal anar a noves eleccions.

Carles Serra
Carles Serra
21.09.2023  ·  09:03

Gràcies Vicent com sempre per intentar posar llum a tant despropòsit i cinisme, com molt bé ho defineix en na Berta Carulla 22:33.
El resultat de la Cambra de Comerç i el % de votants ja diu d’aquest cinisme, només cal mirar la fotografia d’aquest catalanet Santacreu que es deu definir un catalanet de seny, osigui, un servidor de l’esclavista, un botifler com tants que ni han en aquesta colònia.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
21.09.2023  ·  09:04

Tortell Poltrona, fa un número amb moltes cadires sensacional. De la de sota de tot -que l’aguanta amb la boca- depèn l’equilibri de la resta de cadires que va afegint,…
No siguem impacients: calma i perseverància.

Pep Agulló
Pep Agulló
21.09.2023  ·  09:11

LA PREGUNTA…

En aquest cas el poder de dissuasió entre Sánchez i Puigdemont no és el mateix. Perquè el primer s’hi juga una investidura de 4 anys de govern, el segon intenta negociar de nació a nació en termes de país. Per això, les condicions que posa a Sánchez són per poder iniciar qualsevol negociació. Són condicions de mínims. És el principi, quan per Sánchez, és el final…

La credibilitat de la dissuasió depèn, doncs, de quan la quantitat de mesures de Sánchez es converteix en mesures de qualitat ferma per Catalunya. I això ho ha de decidir Puigdemont… I aquí s’ha de jugar dur i brut si convé…

Sánchez és molt dissuasiu perquè és amoral, Puigdemont està per veure.

El català, l’amnistia, revertir la criminalització de l’independentisme, el mitjancer, etc. ¿On hi ha el punt en què es dona per bona la condició de mínims? ¿O es que han de ser que es donin totes les condicions per donar els vots a la investidura?

I sobretot, segur que passen coses que no sabem…

Blai Pié
Blai Pié
21.09.2023  ·  09:20

L’important no és el català a Europa. L’important, realment, són els altres punts exifits. Pitjar, o no, el botó hauria de dependre principalment d’aquests punts.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
21.09.2023  ·  09:32

El que ha quedat clar es que ja en el moment decisiu Oriol Junqueres va trair la causa. I Oriol Junqueres i ERC en el present moment continuen traint la causa de l’independència. Es una vergonya i una lliçó de política del frau (entre d’altres per domini dels medis) veure el grau de tergiversació i mentida en el que es mou ERC .
Atents al que decideix fer el Sr. Puigdemont no sols pel que fa a seva credibilitat personal (cuestiò a nivell individual) si no pel que ell ha promès com a polític al poble de Catalunya (cuestió de responsabilitat pública asumida envers altres) : Ni més ni menys que la INDEPENDÈNCIA .
Davant d’Espanya sembla que tothom veu que tota negociació ha de ser plena de cauteles . L’exigència de un mediador internacional es absolutament necessària.

M. Antònia Martí
M. Antònia Martí
21.09.2023  ·  09:33

Estic amb el que diu Xavier Folch:
“Compte, que per entrar a negociar a fons per investir Sánchez Castejón primer ha de caure Núñez Feijóo… són possibles 4 Tamayazos? Són capaços…”

Els “4 Tamayazos” ja no serien uns ‘venuts’, ara es justificarien com a patriotes que evitarien haver de negociar amb l’independentisme.
No les tinc totes.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
21.09.2023  ·  09:34

El tuit del MHP després de la fallida en el reconeixement del català a la UE pot fer dubtar de la seva capacitat de dissuasió nuclear.

Però a mi em fa l’efecte que la partida d’escacs és més complicada. No conec re de re i només faig especulacions. Aquestes són les meves especulacions.

La repetició d’eleccions només serà una amenaça seriosa pel PSOE i per Sánchez si creuen que les perdran i que després no podran pactar amb el PP. Per tal que es compleixin aquestes dues condicions cal que Sánchez hagi fet bastants passos cedint a les exigències de Puigdemont. Si Sànchez permet que es parli català al congreso pot perdre vots a Espanya i fa una més difícil que el PP s’alii amb ell. Si Sánchez fa que el català sigui idioma oficial a la UE encara perdrà més vots a Espanya i farà impossible que el PP pacti amb ell però fins aquí encara hi hauria la jugada de que el PSOE fes fora a Sánchez i després de la repetició d’eleccions pactessin PP i PSOE. L’autèntic punt de no retorn és l’amnistia. En el moment en que Sànchez aprovi l’amnistia ja serà impossible que el PSOE guanyi per molts anys unes eleccions a Espanya i que el PP pacti amb el PSOE. En aquest punt és quan Puigdemont tindrà agafat pels dallonses a Sánchez i al PSOE i li podrà fer aprovar el que li doni la gana incloent el dret d’autodeterminació de Catalunya. Si això va acompanyat d’un pla per girar Espanya com un mitjó amb el suport de forces internacionals poderoses la independència per la via civilitzada ja estaria encarrilada. (Cal tenir en compte que el deute espanyol només és sostenible si Espanya derrota Catalunya o si la independència de Catalunya es fa per vies civilitzades)

Si aquestes especulacions tinguessin part de raó, a Puigdemont no li interessa collar fort a Sánchez fins després de l’intent d’investidura de Feijó no fos cas que un grapat de diputats socialistes votessin Feijó. Després sí que es tractaria d’anar-lo pressionant fort per forçar-lo a ficar-se a la ratera.

Lluís Cabot Ardil
Lluís Cabot Ardil
21.09.2023  ·  09:38

La pregunta podria ser: El Sr. Puigdemont sap dissuadir?
Per als qui creuen en ell, segur; però als que no creiem en ell; possiblement no li reconeixem aquest mèrit.
De moment ni per arguments creïbles ni per fets, a partir del 27-O-17, m’ha demostrat que li hagi de tenir la confiança per continuar apostant-hi.
Vaig apostar al seu dia i vaig tenir una gran decepció; a partir d’aquí; total escepticisme.
“” Si un comença amb certeses, acabarà amb dubtes; més si s’accepta començar amb dubtes, arribarà a acabar amb certeses. Sir Francis Bacon “”
“” L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona. Aristòtil “” Intento ser el menys ignorant possible.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
21.09.2023  ·  09:39

Puigdemont ha mostrat en diverses ocasions capacitat de resoldre les coses de manera sorprenent. Confiem-hi.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
21.09.2023  ·  10:11

Puigdemont ja no té credibilitat. Amb tota aquesta comèdia de què si faig president a Sánchez o faig repetir eleccions, en Puigdemont només té un únic objectiu. Ens ho diu a la cara ell mateix en el discurs que va pronunciar l’altre dia des de Brussel·les. I si no, mireu el vídeo a partir del minut 28:50 https://www.vilaweb.cat/noticies/video-directe-conferencia-puigdemont-brusselles-investidura-sanchez/
Diu textualment:
“Només un Referèndum acordat amb l’Estat Espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’Octubre”
I quin va ser aquest mandat? Doncs fer la Independència de Catalunya.
En Puigdemont vol fer un Referèndum per esborrar el Referèndum de l’1d’Octubre. A això, jo li dic Alta Traïció.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
21.09.2023  ·  10:49

Dos velles i sempre actualitzades dites significatives: De part d’Espanya: “Antes roja que rota”. De part nostra (d’en Joan Fuster): “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”. PP i PSOE = ESPANYA, ho tenen clar: El seu èxit és nostra submissió, nostra derrota: Nostra derrota, no ser capaços d’unir-nos en la lluita per plantar-los cara. És el que nostra majoria absoluta, transversal, segur voldria. “Jonqueres-Junts…: A-Junteu els Joncs: Fent pinya, no podran. A què espereu? Europa ens espera, però el camí l’hem de fer nosaltres. Més enllà de tot partidisme polític, Endavant Puigdemont!!!

Agusti VILELLA
Agusti VILELLA
21.09.2023  ·  10:53

El President Puigdemont en aquell moment la va espifiar, com també una mica ho vam fer tots, perquè encabat d’haver empès fins on havíem empès no havíem d’haver fet cas als que ens van dir d’anar cap a casa.
El President Puigdemont ha reconegut que, amb perdó, la va cagar; però hi ha qui es va, amb perdó, literalment cagar, i es va quedar amagat al cau. Això també ho hem de tenir en compte; per cert, oportú el COVID de la Diada, eh que si?

Joan Royo
Joan Royo
21.09.2023  ·  10:58

Les darreres declaracions de Junts i de Puigdemont no semblen que donen credibilitat. En unes setmanes ho veurem.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
21.09.2023  ·  11:13

Puigdemont té el “botó nuclear” i el pot prémer, això ningú ho dubta. Prémer el botó vol dir deixar les coses com estan ara, esperant que els esdeveniments encenguin la pólvora, pólvora que ara com ara està massa humida. La història ens ha col·locat en un moment tan inesperat com poc probable. El president Puigdemont, que va cometre l’error de dur-nos a l’abisme amb una declaració d’independència sense cap possibilitat de reeixir -no cal estendre’s aquí perquè ja s’ha analitzat prou- o per no defensar-la allà on tocava, a casa nostra, està mantenint una posició digníssima a l’exili que està il·luminant la seva biografia i amagant les seves ombres, com Companys amb el seu sacrifici i actitud heroica davant de l’escamot d’afusellament va dignificar una biografia plena d’errors i incoherències: https://www.vilaweb.cat/noticies/companys-president-malaguanyat-opinio-joan-ramon-resina/
L’atzar ha donat a Puigdemont la possibilitat de posar l’estat entre l’espasa -Amnistia i parlem (amb mediador) d’autodeterminació i la paret de repetir eleccions que donaran una victòria a la dreta, molt probablement, i deixar al PSOE a la paperera durant uns quants anys. També podria passar -repetir la rifa- que tot quedés igual que ara. Tant si, en unes noves eleccions guanya la dreta o es repeteix el tauler actual, qui perd és Pedro Sánchez que haurà de trobar feina en algun consell d’administració empresarial. Així doncs o Sánchez és unilateral -pren decisions al marge de la tradició històrica espanyola- o és unilateral Puigdemont, essent fidel al procés independentista català.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
21.09.2023  ·  11:17

D’acord amb l’editorial i amb la majoria de comentaris de suport al president Puigdemont, que conformen un ampli retrat de la situació actual i una lectura del passat 2017.
Desde la ignorància del que estiguin “negociant” no es pot opinar, només desitjar.
Confío en que el MHP no afluixi (no se si pot fer altra cosa, crec que no, sería un suïcidi polític), però com gat escaldat, espero que no hagi d’escriure un m’explico 2.0, perque aquest cop no el compraré.

Jaume Figa
Jaume Figa
21.09.2023  ·  11:38

Si el que hem de fer és mirar endavant, el comentari del Sr. Joan Ramon Gomà em sembla el més encertat i les coses evolucionen en el sentit del que s’hi exposa.
Per altra banda, i per ratificar el que s’hi diu; algú s’hauria imaginat tan sols fa un parell de mesos que la vicepresidenta del govern espanyol es presentaria a Waterloo per entrevistar-se amb el que poc abans era classificat de fugado irrellevant?
Les coses van bé i estem davant d’una gran oportunitat gairebé per casualitat, encara que la sort no apareix si no s’hi posa treball previ.
Preparem-nos!
Salut

Aleix Gaus
Aleix Gaus
21.09.2023  ·  11:46

Crec que encara és molt aviat repartir desqualificacions contra el nostre President legitim. El President Puigdemont crec que és una persona que té molt carisme i sap moly bé on posar els peus.. Sincerament jo confio amb ell i sembla que podriam anar eleccions, temps al temps però no ens posem nerviosos. Felicitats per aquesta editorial com sempre tant brillant

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
21.09.2023  ·  13:23

1 – El President Puigdemont és l’únic legitim.
2 – No seriem on som si els que vàrem votar Junts haguéssim escoltat els cants de sirena dels abstencionistes.
3 – L’abstenció (suposant que sigui efectiva) ha de servir per enterrar ER i treure-li tot el poder malaguanyat que té

Gemma Biosca
Gemma Biosca
21.09.2023  ·  13:47

Sino és en el president Carles Puigdemont en qui puc creu a aquestes alçades ?. No estic per una negociació sense garanties. Cada dia veiem la incompetencia de ERC -que només es preocupa pel seu partit- i la volatilitat de la CUP (a qui sempre he votat), però… no tinc altra opció: m’he de refiar d’en @KRLS

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
21.09.2023  ·  13:58
david graupere
david graupere
21.09.2023  ·  14:02

Havent votat la investidura d’en Pedrito, s’haurà acabat el període de rebaixes. I tot el que roman en l’aire serà vent. Sols vent.

Ramon Perera
Ramon Perera
21.09.2023  ·  15:08

Tots ens equivoquem alguna vegada a la vida i no per això som tots uns “equivocaires”. Que una persona s’equivoqui no justifica titllar-la d’equivocaire.

La realitat, especialment la realitat de les societats humanes, és polièdrica, multidimensional. A l’hora de prendre una decisió, especialment una decisió complexa, cal tenir en compte factors a favor i factors en contra. I fer un balanç. L’error pot provenir d’un factor enganyòs o d’un factor impossible de valorar apropiadament en aquell moment. No té per que ser un error de judici garrafal.

Les dues reflexions anteriors es poden aplicar al president Puigdemont, per exemple.

Lluís Urpí
Lluís Urpí
21.09.2023  ·  15:39

Si no aconsegueixen els mínims, Fora! Quants cops ha faltat el gobierno a la seva paraula, als pressupostos, a qualsevol acord?
Quants cops han tornat a trucar a la porta?
Que pot ser els dirigents catalans són imbécils sense remei? Tots?
Que pot ser que el que s’ha aconseguit no és reversible?
Va home, va!

Carme Andrade
Carme Andrade
21.09.2023  ·  15:48

Renau, Carulla, molt bé. En general els comentaris d’avui són petites lliçons de bona anàlisi política. Gràcies a tothom!

Lluís Mª Bassas
Lluís Mª Bassas
21.09.2023  ·  15:50

Bon dia a tothom.
Després de llegir l’article i tots el comentaristes es fa difícil aportar res de nou.
– Els dubtes que alguns tenen sobre KRLS són comprensibles però si som una mica objectius crec que els 6 anys d’enduriment i el coneixement de la situació del país i dels moviments internacionals, crec que és, com a mínim responsable, fer-li confiança.
– Cap dubte, a mi tampoc em sorprèn, en cap dels comentaristes sobre el paper galdós previ i actual d’ER. si més no dins de l’independentisme format i atén no hi ha dubte de que és un partit que ha de ser escapçat.
– Nota al marge… cap comentari sobre el partit més alternatiu de tots: la tassa!. Ningú se’n recorda!. Significatiu.
– Enhorabona als negociadors doncs poca o gens d’informació està trascendint sobre tot el procés.
– Darrer i molt important: tant de bo seguim conscients que estem negociant amb experts ‘suciolistus’ sense cap escrúpol ni moral!
Gràcies a tots per les aportacions.

Ramon Coma
Ramon Coma
21.09.2023  ·  16:07

Molt d’acord amb la Berta Carulla i ja una mica fart de tant savi de Vilatrista q ho cremaria tot sempre. De moment no veig cap altre líder català que tingui el nivell i la dignitat d’El President Puigdemont i sí molts caragirats i envejosos. Quan trobeu un altre personatge q estigui a la seva alçada, m’aviseu. Almenys ell de moment no em fa sentir avergonyit com a català.

Antoni Sans
Antoni Sans
21.09.2023  ·  16:08

Escriu Rosa:
Molt d’acord amb el comentari de Berta Carulla i en desacord amb l’editorial.

La responsabilitat no la té només Puigdemont, malgrat que ell pugui tenir la darrera paraula. Però ja veiem com aquests dies entren en escena tot un seguit d’elements mafiosos que pretenen fer descarrilar les seves propostes. I no parlo només de fatxes de dretes i d’esquerres. Parlo d’aquelles que s’han venut al PSOE durant quatre anys i ara no volen de cap de les maneres que el MHP se’n surti amb la seva i quedi en evidència que ells no han fet res. Ni diàlegs, ni amnisties, ni trens, ni finançament, ni res.

I el català al congrés perque al darrer minut van incloure les esmenes de Junts i aquests van votar-hi a favor. Si no hauríem tingut català al Congrés però subordinat al castellà. Una prova més que ER i cia són uns pèssims negociadors

Roser Caminals
Roser Caminals
21.09.2023  ·  17:09

Igual com altres vegades, estic d’acord amb Jaume Vall. No estem capacitats per determinar que el President va tenir por després de declarar la independència. No sabem quines pressions, quines mentides ni quines veritats l’assetajaven. Era un moment en que tot podia passar, inclòs un conflicte armat. Si es va equivocar o no és un altre tema, però les seves motivacions no les podem jutjar.

Lluis Molist
Lluis Molist
21.09.2023  ·  17:57

Molt d’acord amb la Berta Carulla……..pero amb discrepancia. Vaig veure SI gent a les tarrasses, fent temps mentres esperabem baixes l’aguilot (sempra sera un aguilot) bandera d’españa (amb “Ñ” ), pensa Berta -jo tambe hi era) que portabem ja hores als voltants del Parlament, i despres varem anar cap a Palau de la Generalitat………….la gran majoria ibnclos els que estaven a les terrasses i boques de metro, ESTABEM DISSPOSSATS A TOTS.

Tens tota la rao al dir que la mitad del govern (nomes la mitatd ? ) TOTS al varen apunyalar per l’esquena, jo diria mes …….com a Juli Cesar de forma tumultuaria…..on era el Junqueras…………a casa seva!! BOTIFLER, per si no ho sabeu era el que tenia de tenir les estructures d’Estat a punt, En Puigdemont va ser un Passarell….!
Prou s’ha arrepentit, vaig tenir honor de visitar-lo al Parlament Europeu i i de la seva propia boca, ens va confirmar aixo.

CONFIEM AMB ELL…………!!

josep soler
josep soler
21.09.2023  ·  18:02

La credibilitat del MHP Carles Puigdemont dependrà de si pot aconseguir que el Règim franquista reconegui el dret a decidir de la nació catalana o sinó no investir al massover de la Moncloa.

Caixa o faixa són les 2 opcions de credibilitat que té el President (i la primera és impossible)

L’amnistia i el català en la UE no són suficients.

Roser Bravo
Roser Bravo
21.09.2023  ·  20:13

Opino exactament igual que la Berta Carulla, per tant, no matem abans d’hora l’esperança que ens dóna el fet de que el President Puigdemont hagi agafat les regnes d’aquesta negociació amb el President en funcions d’Ñ, en Pedró Sánchez. Deixem fer i en tot cas, ja parlarem després!!!

Joan Ignasi Comas
Joan Ignasi Comas
21.09.2023  ·  21:16

Vés que, amb les darreres prospeccions de vots sembla que PSOE podría obtenir majoria i ja no li caldrien els vots de Junts.
No dic que davant aquesta possibilitat ens hi arronsem però cal preveure-la i atenir-se a les conseqüències
Aleshores, tornarien a parlar en “español” al congrés

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
21.09.2023  ·  21:28

President Puigdemont, confio plenament en Vos. No ens decebi. Ja sap per activa i per opassiva que no es pot fiar del govern de les espanyes i per descomptat de Farsánchez, com vostè diu cobrar per avançat.

Marta Pallarès
Marta Pallarès
21.09.2023  ·  22:37

Subscric Berta Carulla i comentaris en la línia.
És només d’ençà q Junts té la clau q ERC sembla activar-se i recorda velles reclamacions. I la carcúndia espanyola mostra s’indigna per primera vegada en 6 anys. Són símptomes q anem bé.
Sí Puigdemont la va cagar però es va trobar sol i estafat, q no he vist q ningú mencioni el paper d’Urkullu mediant entre Puigdemont i els trilers espanyols. I sí va subestimar la força del poble. Sent un polític q no està afiliat en un partit radical d’esquerra ha estat el més valent i atrevit, sense desmerèixer als presos polítics, tot i que l’aposta d’entregar-se va ser un greu error. Aquí tb la van cagar. M’imagino q havent vist el percal en Puigdemont tenia clar que havia de sortir de l’Estat. Mentre, la línia entegar-se va caure a la trampa perquè els indults no van arribar fins 4 anys més tard.
Per tant, és molt millor estratega Puigdemont. És un polític que no pert el temps amb folklorismes i autocomplaences. És pragmàtic i molt més vibrant q cap altre de català en actiu.

Pere Planella
Pere Planella
21.09.2023  ·  22:50

Tots aquests que critiqueu de cagat el president legítim Carles Puigdemont si sabeu del cert que va passar i el per que va passar ho exposeu aleshores podeu criticar, si no sabeu que va passar i el per que dons val mes que us mantingueu callats, de moment a fet mes feina en dos mesos que la famosa tauleta, aquesta vegada sembla que no està rodejat de botiflers.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any