Pedro Sánchez ressuscita al “Bajo Llobregat” amb Salvador Illa de teloner

El PSC ha posat Sant Boi de Llobregat de cap per avall per celebrar la resurrecció de Pedro Sánchez en plena campanya de les eleccions de Catalunya. Amb el vent a favor, el pavelló de Can Parellada s’ha omplert de gom a gom i fins i tot s’ha instal·lat una pantalla gegant a l’exterior. La multitud –i també la plana major socialista– estava completament abocada al miracle electoral, entre crits de “president” i “Pedro”.

Un dispositiu mixt dels Mossos d’Esquadra i la policia espanyola ha blindat l’espai. Els periodistes hi entraven per una porta lateral, que desembocava en el passadís dels vestidors, on es recollia l’acreditació i es passava un control de seguretat abans d’accedir a la pista. Totes les cistelles recollides, la graderia superpoblada i una temperatura pròpia d’una sauna.

Prop de l’escenari mantenien converses José Montilla, Idoia Mendia, Javi López, Javier Zaragoza, Ferran Pedret, Raquel Sánchez, Núria Parlon, Antonio Balmón, Joan Clos i Camil Ros, entre més. Les pantalles mostraven un compte enrere per la gran aparició, però de sobte han començat a emetre imatges de Salvador Illa corrent la Marató de Barcelona.

Els altaveus han alertat els espectadors que el moment era a tocar i tot seguit ha sonat “Que merezca la pena” de Siloé a un volum eixordador. Finalment, Pedro Sánchez, seguit d’Illa i Lluïsa Moret –com si també fossin membres de seguretat–, ha aparegut al fons de la pista. Mentre Macaco rebentava timpans, el president espanyol oferia un arsenal de petons, abraçades i encaixades de mans.

Dalt l’escenari, Sánchez i Illa han saludat la multitud, però els crits, enmig de l’ovació, han estat pel ressuscitat. Després s’han assegut a primera fila. El dirigent del PSOE era al costat de la seva vice-presidenta, María Jesús Montero; el candidat a la Generalitat hi tenia dos pesos pesants del socialisme català, Núria Marín i Pere Navarro.

Moret, com amfitriona, ha obert les intervencions i ha destacat que Sánchez és un exemple d’humanització de la política. “Gràcies per haver-te mostrat humà i vulnerable i haver demostrat que això no és signe de feblesa, sinó de valentia i coratge”, ha dit, en castellà. I després de glossar la figura del president i l’obra del seu govern, ja en català, Moret ha lamentat la dècada absolutament perduda amb l’independentisme a la Generalitat. “Una dècada centrada en personalismes inútils”, ha afegit.

Més tard, quan ha volgut parlar d’Illa, ha recuperat el castellà i ha assegurat que el candidat del PSC és una persona bona i honesta, que ha compromès la seva vida a servir els catalans. Quan s’ha acabat el parlament, ambdós s’han fos en una abraçada, que gairebé ha fet perdre l’equilibri a la batllessa.

“Guanyarem les eleccions per obrir un nou capítol”, ha dit Illa, com si fos un advertiment, abans de passar-se al castellà i adreçar-se a Sánchez. “Benvingut, president. Aquí, company. Així ens diem. Som part d’una mateixa família, la família socialista”, ha continuat. Les seves paraules han encès la multitud, però ell mateix s’ha encarregat de refredar-la amb una nova deliberació sobre els límits de la política i el respecte a l’adversari.

“Gràcies, Pedro, sobretot pel teu coratge i valentia perquè Catalunya tornés a la normalitat. Te l’has jugada per Catalunya i Catalunya no ho oblidarà”, s’ha tornat a animar Illa. El públic ha tornat a respondre amb crits de “president” i el candidat ha decidit d’afalagar el Baix Llobregat, pels seus productes, com ara les carxofes i els espàrrecs, i els seus fills ínclits: Rosalía, Estopa i els presidents Tarradellas i Montilla.

“Ens hem d’unir. Parlem la llengua que parlem, pensem el que pensem”, ha declarat després. I mentre feia de funàmbul suposadament bilingüe, a Illa se li ha escapat que volia un “Bajo Llobregat” –ràpidament, com qui fa córrer una cortina en una escena macabra, ha dit “Baix Llobregat”– decisiu el 12-M. Per sort, la derrapada no ha estat amb “San Baudilio de Llobregat.”

Seguidament, Illa ha reprès els atacs contra l’independentisme. “Tant confrontar i què hem aconseguit? Res. Hem de col·laborar. On hem d’anar? Hem d’ajudar aquesta Espanya plural i diversa. […] No demano el vot per molestar, el demano per governar. No vull que Catalunya sigui el malson d’Espanya, sinó el somni, també el d’Europa”, ha acabat dient, enmig de crits de “Illa, maravilla”.

Acabades les actuacions dels teloners, el públic ha cedit cos i ànima al cap de cartell. Pedro Sánchez ha començat la intervenció revivint el seu calvari, però també les “lliçons i aprenentatges personals” que ha extret dels cinc dies de reflexió. De cop i volta, el míting del 12-M s’ha convertit en una cafeteria d’expatriats, on les tasses es buiden entre cròniques de viatges introspectius a l’Índia i al Nepal.

Tanmateix, abans de posar-se a levitar, Sánchez ha decidit d’agafar les regnes de l’espectacle i omplir d’orgull les entranyes dels espectadors. “No m’ataquen perquè sigui Pedro Sánchez, sinó perquè sóc el secretari general del PSOE, que avui fa 145 anys d’història”, ha dit. La pantalla gegant s’ha tenyit de blanc i negre per mostrar imatges de manifestacions i de Pablo Iglesias.

“Som al costat dels qui no tenen res i plantem cara als poderosos”, ha continuat, davant l’eufòria generalitzada. En un costat de l’escenari, s’hi entrellucaven els ulls de l’ex-conseller Ramon Espadaler completament rendits a l’encanteri de Sánchez. El socialisme li entrava per l’iris, cos endins, i li movia les mans com si cada aplaudiment foragités més lluny l’esperit d’Unió.

Sánchez ha atacat novament els seus pseudo-mitjans que participen en la guerra bruta del PP i Vox. “Em teniu a punt per a plantar cara a la màquina del fang de Feijóo i Abascal”, ha assegurat, entre aplaudiments. “No acaten el resultat de les urnes i hi aniran amb tot contra nosaltres. […] Us proposo que el 12-M guanyem al fang amb vots”, ha continuat. “Sí, es pot”, li ha respost la multitud.

“El meu deute amb Catalunya i el PSC és etern”, ha dit, després de rememorar el seu periple per recuperar el control del PSOE. “Per això, serà un orgull veure Salvador Illa com a president de la Generalitat. I ben aviat ens posarem a treballar pel benestar i la convivència dels catalans”, ha acabat. Llavors, Illa i Moret han tornat a pujar a l’escenari per amarar-se una última vegada de l’aura del ressuscitat. Han faltat decibels per a calibrar l’ovació.

Sánchez ha desfet el camí cap a la zona reservada sense pressa. Com si fos una cavalcada primaveral, ha regalat besos, abraçades, encaixades de mans i selfies. El pavelló s’ha buidat a poc a poc i l’esplanada de davant s’ha convertit en un espai de socialització entre dirigents i simpatitzants. Ferran Pedret, Laura Ballarín i Javi López, amb una cigarreta a la mà, intercanviaven impressions.

L’ex-senadora Eva Granados, actual secretària d’estat, s’ha mig discutit amb un representant del sindicat CGT que portava una bandera enorme i repartia fulletons. Prop de la carretera, un grup de persones miraven més enllà del cordó dels Mossos d’Esquadra. “Ja se n’ha anat [en Sánchez]?”, demanaven, sense rebre cap resposta. “Els cotxes sembla que estan engegats.”

Un grupet d’agents de la policia espanyola, carregats amb maletins, han sortit del pavelló i s’han acomiadat d’uns altres policies de paisà. Un altre grup de simpatitzants, que també miraven els cotxes, parlaven del míting. “El paio es fica amb tothom. No té por”, ha dit un. “Sí, fins i tot amb la mala bèstia de l’Eduardo Inda i el torracollons d’en Pablo Motos“, li ha respost un altre. “Crec que ja se n’ha anat”, ha dit un tercer.