L’opció del ‘tamayazo’: eixes coses que passen quan tens un rei…

A mi no em sembla difícil trobar quatre electes “del bloc de l’esquerra progressista” que es puguen vendre. Segur que els ho arreglarien bé. I el rei compleix a la perfecció el seu paper de atadura de la pàtria unida. Si passa, serà interessant veure les cares de tots els que ja tenien coll avall la claudicació de Junts. D’ací a un mes ho sabrem del cert.

Quina joia poder gaudir de VilaWeb.

Sr. director, li ha durat poc la realitat de la gent, i de nou la realitat oficial colonial que vostè, des d’una lògica costumista exposa bé, però, estem a la Unió Europea i han entrat en recessió tècnica Alemanya i Països Baixos, per tant, qui portarà millor per a les aspiracions del negoci global les conseqüències de la possible recessió post-estiuenca?

Diria que la qüestió perfectament programada per l’autoritat global de la Unió Europea va per aquí. A Sánchez li quedaven dos anys per fer el complet de 7 amb què les coloraines castellanes-borbòniques controlen la península; vermell-blau-vermell-blau-vermell, coincidint amb els cicles econòmics continentals. No troba?

A la vegada que s’aprofita per redreçar la situació política a la Península com va suggerir a l’editorial 21/10/2018. «Si algú pretén, doncs, el retorn a la normalitat a Catalunya i a Espanya haurà de començar a comptar amb la necessitat de tornar primer la normalitat a la política catalana». Aquí, estem contemplant la funció.

Mentre alguns edificis a l’altra riba porten senyals fefaents del nostre passat com rastres al voltant de la Mar del Nord i per tots els oceans, però cal veure els mapes i escoltar les narracions dels historiadors no acadèmics per adonar-nos que els catalans formem part de la història comuna de molts altres pobles de manera natural. I, tal com feia l’editorial d’ahir, donar-ho a conèixer.

Josep Usó
Als que no tenim cap bena als ulls no ens cal anar al Parlement Español per a veure qui són els traïdors. Només cal tenir memòria i veure què va passar del 2015 al 2017. Res. Això va passar, res del que ens van prometre. Ni estructures d’estat, ni contactes internacionals ni voluntat de DUI. RES DE RES.
I no cal dir lo de la tardor del 2017.
Però molt ben vist, qualsevol pacte PPSOE, moral o immoral, blanquejaria l’autonomisme d’ERC-Junts i encara ens estrenyeria més la soga al coll. Jugada mestra.

Teniu raó, Partal; com sempre. El risc de tanayazo és evident, i no tan difícil com sembla, a causa del significatiu nombre de feixistes de vocació que hi ha al PsoE, els llestos que es van apuntar a un llarg “regnat” del filipisme, alló de la eròtica del poder…Però la reflexió em du a pensar que el nostre rei, segueix fil per randa els passos del seu rebesavi Añlfons XIII, que va acabar com va acabar, havent de fugir per cames de les ires populars.
Juan Carlos té els defectes que tots sabem:l ladre i maniàtic de les dones; però no és tan ruc com el seu fill, incapaç de imitar-lo fins i tot en els seus defectes. En fi, ja veurem com acaba tot plegat….

Avui li donava voltes precisament a això, que el rei decideix qui pot ser president del govern espanyol (ergo, mai ho serà un independentista i ni tan sols un republicà espanyol, ni que l’anessin a elegir els 350 diputats).

I també al tamayazo. Potser només caldrà comprar abstencions en segona volta.

Jo no crec que ningú tengui dret a amnistiar els responsables ni els col·laboradors d’això https://spanishpolice.github.io
ni els organitzadors i encobridors d’això altre
Fils 17 A https://twitter.com/jaumemoll/status/1534137023589756936?s=20&t=CkoPfpuBH0te5dA1MItBTg
MArgallo https://twitter.com/dnicatala/status/1684968694621904915?s=20
17A un any després https://twitter.com/LaRepublicaCat/status/1559067552495665152?s=20&t=rCWOkavcNgs9jwAE8y72wA
Aquesta gent que es va exposar perque els polítics havien convocat un referendum vinculant no es mereixen la traidoria dels qui ara parlen de fer-ne un altre … Ja està fet …. i guanyat … cal aplicar-ne els resultats.
https://spanishpolice.github.io

NO FA NI LA FEINA ENCOMANADA
De l’anàlisi de Vicent Partal en destaco dues idees:
1. El risc no hi seria si un peculiar ciutadà espanyol a qui anomenen rei no hagués pres la decisió que ha pres i no tingués el privilegi de fer-ho i posar-se per damunt d’allò que voten els altres ciutadans.
2. Si Feijóo fracassa quedarà soterrat per per una bona temporada i enfonsarà el PP en una crisi que pot durar una dècada ben bona.
Des del meu punt de vista, totes dues idees van unides i tenen un corol·lari:
3. El peculiar ciutadà espanyol a qui anomenen rei acaba de demostrar públicament que no fa la feina que li pertoca segons l’article 99 de la seva constitució on diu ben clar que al conèixer el resultat de les eleccions, ell ha de fer una consulta prèvia abans de proposar un candidat, i pren la decisió de tirar pel dret, de manera que enfonsa encara més la monarquia perquè no fa ni la feina encomanada.

Des de el meu punt de vista els comuns son els millors candidats a pactar amb el PP per evitar la independència de Catalunya. Que li preguntin al senyor Xavier Trias.

Democràcia a la espanyola… y olé.

Y nosaltres, ara, a preparar les estructures d’estat que no vam tindre a punt llavors i, quan se la fotin aquests, sortim nosaltres amb la DUI.

Crispetes, si us plau…

Això d’haver de confiar en els errors de l’enemic és molt trist. Ara Corrupció a Miami. Tinc la sensació de viure en una pel·lícula dels germans Ozores.

Què no? Quants diputats es van vendre d’ERC? Per quant ens venia CiU? En cas de no haver-hi desertors pot oferir el mateix que el PSOE i una mica més. Fins el dret a decidir? Ho van fer a UK. Estan bojos pel poder, com el pelotari del futbol.

No se perquè el Partal i molts dels comentaristes és lamenten.

Per a mi és millor un govern del PP-VOX que no pas un del Sànchez.

És la única manera que hi haurà confrontació.
I de la única manera que tindrem una altra oportunitat per a la independència.

Però aquest cop controlant el territori i posant en un atzucac a la UE.

Jo sóc dels que pensen que contra pitjor millor.

Recordeu al Vazquez Montalban i el seu ‘Contra Franco estabamos mejor’.

I recordeu també que Rajoy era una fàbrica de fer independentistes.

I ara recordeu tots aquests anys amb el Sànchez que han estat de desmobilització.

És o no és millor un govern del Feijoo per aconseguir la nostra independència ?

Una acció darrera altre no fan més que reiterar que no hem arribat més allà del post franquisme.
La democràcia és un concepte clar: govern del poble.
Llavors, que hi fa un que no ha estat electe per ningú?, que segueix la tradició de seguir fent el que ja feia el seu pare, que va esser nomenat per Franco un cop acceptat els “Principios del Movimiento Nacional”?.
Aquest subjecte ha de dir qui te la opció de formar govern?.
No és un discerniment de com es troben, compren o roben 4 vots, jocs en els que entrem sense veure el taulell de joc que ens han posat abans. No.
És aquesta amnèsia que – figura – ens envaeix vers fet principal: designar procediments per part d’un no electe.
No hi donem més voltes en aquests jocs de mans dels trilers dels grans capitals, comèdies democràtiques amb titelles de fer que sembli normal, per repetitiu, allò que els diuen que facin, vots del poble apart.
Salut!.

Jo diria que anirem a eleccions. La combinació és endimoniada per tothom.
Diria que els únics que no ho volen són ERC i Vox. I Sumar potser

EL PP és una eminència en la corrupció econòmica i moral, no es pot descartar res, ni que siguen 4 vots.
Dit això, la primera corrupció democràtica és que un personatge sense legitimitat dirigeixi la voluntat de la sobirania popular cap allà on ell vol. A partir d’aquí, tot és possible.

Els Borbons mai prendran sols ni per iniciativa pròpia les decisions que fan creure que prenen. Són gent agraïda a l’esperit de Franco i els seus hereus. Un tro és un privilegi només a l’abast d’uns pocs escollits. Aquesta institució no fa apostes si no està segura que la probabilitat de perdre no excedeix l’1 %, sobretot si, com en el cas de l’investidura del seu presidente, no es poden permetre fer massa el ridícul. Procuren anar a per allò que és segur o gairebé segur. Les actuacions d’aquest reietó contra Catalunya al 2017 tampoc no les va pas decidir ell tot sol tancat a palau. Els qui de debó les van prendre, inclós l’infame discurs del garrot emés per la tele, havien analitzada la situació amb força antelació i havien esbossat si més no un pla. No improvisen a la babalà, aquesta gent. Faran coses de ruc, d’acord, però no es mamen pas el dit. Als liders independentistes, especialment als qui sempre s’han cregut els més llestos, ja els tenien presa la mida de feia temps. I són aquests líders, els que van ser els nostres líders, líders ja del passat, els qui van acabar fent el ridícul, no pas els castellans i el seu rei. Potser mai arribarem a saber quina va ser la informació que la vicepresidenta múrria del gobierno de llavors li va aconseguir sostreure al vicepresident egòlatra del govern de llavors. No és pas forasenyat pensar, però, que d’aquestes trobades aquella dona no se’n va anar pas amb les mans buides. L’únic factor que devia restar fora del control desitjat pels amos devia ser la voluntat i la reacció de la gent que vam omplir els carrers. Per tant, quan el Borbó, en contra de totes les apostes, ha encomanat al personatge en qüestió que es presenti per a ser escollit presidente, és altament probable que ho acabi sent. Aquests malparits sempre juguen amb l’avantatge que dona l’haver marcat les cartes abans que comenci la partida. Les voluntats que els calen per guanyar ja les deuen haver comprat, bé amb propines, bé amb xantatges. Qui no té o ha tingut mai algun vici? A ningú li fa gràcia, gens ni mica, que la familia s’emporti un disgust per culpa seva. A més, per als castellans, fer un servei a la pàtria i al rei sempre ha estat un gran honor, especialment si el servei és anar contra els putos catalans.

Siga com siga, allò de ben cert és q el règim del 78, després d’uns anys, pocs, possat en qüestió (HB-Bildu, CUP, i el primer Podem), ara torna a enfortir-se, i ja sols Junts el questiona. El PSOE ha fet una gran feina de reconstrucció nacional espanyola, amb l’inestimable ajut d’ERC i Sumar. I amb els bascos possant-se de perfil. Esperem a vore si JxC es suma a la festa i tenim 45 anys més de constitució espanyola.

el 28 de juliol, quan el PP li va prendre un escó al PSOE i la seva suma de vots garantits superava la del PSOE, ja vaig opinar que passaria això:

Felipe VI ja té excusa per encarregar primer a Feijoo que intenti la investidura.

Primera votació: no obté la majoria absoluta. Cap sorpresa.

Segona votació (només cal obtenir més SIs que NOs). 7 diputats socialistes, per “patriotisme”, s’abstenen. Poden vendre-ho com que, simplement, cada diputat que s’absté està “neutralitzant” un diputat de Junts. Que als “catalufos”, ni aigua.

També podria prendre la forma d’una absència a la sessió d’investidura, i anar a fer una concentració i roda de premsa patriòtica a l’Escorial o la plaça Colón.

I penso que si a la reunió europea del 19 de setembre realment Pedro Sánchez aconseguís el “si” europeu al català, a Castella sonarien les alarmes i tot estaria justificat per salvar la “patria en peligro”. Sobretot si PP o Florentino t’asseguren que, en agraïment, mai no et faltarà el pa. Que ja et col·locaran, o podràs fer una consultoria que vendrà informes fets amb ChatGPT a empreses de l’IBEX, a 100.000€ la peça.

Desitjo que Puigdemont i Junts no donin suport a cap investidura si no hi ha el reconeixement del Mandat del Primer d’Octubre: la República Catalana Independent.

PS. He acabat el meu comentari d’ahir molt tard i l’editorial ja estava tancat, aprofito per inserir-lo ací:

Tots els que d’alguna manera heu perdut persones estimades, tal com ens ha explicat el Sr. Blesa, en senyal de respecte i esperança, us repeteixo com ha dit ell al final del seu escrit magnífic “Com si ja fórem independents”, des d’ara, cada moment, fem, siguem, pensem, actuem, visquem, tan com puguem, com si ja fórem independents!

Hem de donar cos a tot el Moviment per a la Independència de la nostra nació sencera, en el que la llengua i la història siguin pilars fonamentals.

Hem de trobar la manera de desbordar les vergonyoses limitacions que la nostra pèssima classe política s’autoimposa, ells mai ensenyaran la història veritable, mai posaran la Llengua al capdavant dels pressupostos del seu minso poder sub colonial, compte, no fos que l’amo s’enfadi i no permeti dir alguna cosa en llengües paganes dins el temple de la “Sacrosanta unidad en lo universal”. Fotuts esclaus!

Portem la immersió lingüística i històrica a totes les places i carrers, portem-les als patis de les escoles, a totes les festes i ocasions, de forma palpable i també de forma subliminal.

Nosaltres, … com si ja fórem independents, visquem la Llengua, visquem la Nació sencera, visquem la Independència! Són indestriables!

“Doncs això és el que cal:
molta interacció i fluïdesa entre tots nosaltres i les terres que fan la nostra nació. Com si ja fórem independents.”

Gràcies a tots vosaltres i especialment a Vicent Partal.

Visquin tots el països i la gent que compartim la nostra parla.

Tamayazo, pot ser si, però ho veig més per conveniència i convivència d’amdos grans partits. Una mena de cesió de vots pàtria que deslliuri el PSOE de pactar allò que no vol i s’en pugui sortir pretengudament víctima.

Faran el que sigui per evitar que Junts condicioni res de res!! M’hi jugo un pèsol. Que en dubteu? “ Todo por la Patria”. Doncs això!!

Ja n’hi ha prou de política espanyola!
N’estic fart!

És perdre el temps. I el senyor Aragones tan tranquil a la seva cadireta. I els senyors de Junts amb els seus sous. I els de la CUP desapareguts. La gran majoria independentista!

També hi ha l’opció, que el tal subjecte per salvar la “sacrosanta” unitat de la seva pàtria demani directament a set patriotes del PSOE, que li regali’n l’abstenció al gallec, i de pas fan caure de la trona al seu odiat i traïdor Sanches.

Gràcies Vicent per l’editorial, que no té que ser fàcil fer-ne una cada dia i encertar amb l’anàlisi.
Ens comentés sobre Tamayazo, home apreciat Vicent, aquí a la colònia catalana ja tenim els nostres Tanayazos, ja veus això d’ER, acceptant gent d’això de SUMAR per tenir més prevendes €, ja que dir apalacant tot aquest sistema franquista i corrupte espaÑol, com així ho defineixes.
Disculpame Vicent i subcriptors que ara comenti sobre alguns comentaris que fan esment alguns subcriptors, sobre els insults; no creus Vicent que no hi ha pitjor insult que la mentida/enganyar? dir que és independentista i que després el fets serveixen/demostrant per seguir apalacant tot aquest sistema que ens reprimeix, ens fa l’espoliació i el genocidi de la nostra cultura i llengua, com fa això d’ER que té la mantida per bandera.

Se’n diu cooperador necessari.

Atenció, diputats del PSOE que estigueu disposats a acceptar un tamayazo, exigiu els diners en un compte a Suïssa el dia 25 de setembre com a molt tard, que després tot són excuses.

Una altra cosa que podeu fer és organitzar una subhasta a la baixa. Els quatre que accepteu el tamayazo més barat, no vos preocupeu, que després estau en nòmina del PP durant quatre anys i vos surt a compte.

Per cert, propòs que s’incloga “tamayazo” a la pròxima llista de neologismes que accepti la RAE. Accepten neologismes menys útils.

Sempre es culpa dels altres? Del rei, del PP?
Mirem a casa nostra, amb un govern disminuït, allunyat de la Catalunya real, una ERC que s’ha deixat engalipar a canvi de res, taules de diàleg, i promeses que no compliran.
Conec independentistes emprenyats amb el populisme d’ERC que s’han plantejat votar a VOX.
Amb menys abstenció Junts podia haver tret molts més diputats. Hauria estat un senyal clar.

Ningú no sabem del cert com anirà la cosa. Però el que uns pocs vots puguin canviar de bàndol no és cap fantasia improbable. És un perill real quan parlem de partits com el PSOE o Sumar, que van farcits d’individus sense ideologia ni massa escrúpols pels quals l’únic aturador és la pròpia vergonya de quedar en evidència. I si al final, per aquesta gent, del que es tracta és de treuren el màxim profit personal i el preu paga la pena, cap problema. Fins i tot hauran estat ben coherents amb ells mateixos.
Una altra qüestió, si açò arribés a passar, fora el detall de com queda la institució que ho ha propiciat, la monarquia, davant del PSOE que, poca broma, és el seu gran valedor.

¿I si el Feijóo obté la investidura, què passa? ¿Ens posarem a plorar perquè no la té el Perro Sanxes?
Els catalans, a solucionar els nostres problemes. Amb el Feijóo o amb el Sanxes a la Moncloa… i què?
I, per cert, si arreplega els 4 vots a la investidura, li esperarà una legislatura boja, en minoria a totes les votacions… No sona malament…

No sols tenen Tamayazos ,també tenen CNI i Pegasus això
es per si no sabeu qui mana.

De tot plegat, crec que se’n poden treure unes quantes reflexions.
1. Que no pot continuar havent-hi un sistema de votacions on una trista subhasta on es compren i venen els nostres vots, i en la que només hi tenen drets els polítics dictamini qui ha de governar un país, contradient sovint el que el poble ha elegit.
2. Que una espècie de “democràcia” còmica i absurda en què una sola persona anomenada rei que mai ha elegit ningú, decideix qui pot i qui no pot governar, és una dictadura i no en té res de democràcia, i com a tal, és ineludible destruir-la per a poder prosperar com a societat.
3. Que és prou conegut que Vox és un partit creat pel rei, i el que fa ara ajudant al PP i Vox és imposar els governs que li convenen per a continuar amb els seus negocis de tota índole amb els que està empobrint tot el país a canvi de res.
4. Que un possible govern feixista, impedirà de totes les maneres possibles un canvi real en els poders Judicials i els repressius que faci possible l’europeïtzació d’una organització pensada i preparada per a ser parcial, injusta i delictiva.
5. I ja, si imaginéssim que les peres podrien penjar dels oms per una vegada a la vida, espanya fos expulsada de la Unió Europea per incompliment de TOTS i cada un dels manaments que la Unió exigeix a la resta de membres, podria ser que l’entelèquia d’espanya fes implosió i poguéssim per fi ser lliures d’aquest jou esclavista del segle XXI.

Com es diu al peu de foto :
…el rei dels espanyols
però també
…el congreso dels espanyols,
…el senat dels espanyols (ENTREVISTA
Joan Queralt, senador d’ERC: “No es pot parlar d’autodeterminació fins que no es tanqui l’amnistia”)
…la falsa democràcia dels espanyols
… la compravenda del poder al preu que sia
…els deutes sense pagar a Catalunya pels espanyols
…els drets negats a Catalunya pels espanyols
… llista oberta …
i a Catalunya pobles i masos sense aigua , ruina al camps, desori turístic, i partits polítics jugan amb Espanya a veure com recullen el màxims de diners per la seva propia supervivència.
Independència si us plau . Continuar així es indigne .

espanya, espanya, espanya… demà, per continuar amb aquest tema, VW podria parlar d’abocadors il·legals d’escombraries i de materials tòxics incompatibles amb la vida…
I d’això… quan parlareu de com construir un Futur Digne per Catalaunya / Països Catalans?

M’adhereixo al comentari del Joan Benavent (1:37).

Diria que el tamayazo es una opció molt possible donat el que tenim al devant.
Si no es dona aquest tamayazo serà perquè (cosa encara mes rocambolesca però gens impossible) el Sr. Feijo haurà pactat amb els independentistes (tampoc impossible).
Del que estic mes que convençut, es que dins de les files socialistes hi ha la mateixa o pitjor intransigència respecta a Catalunya que dins del PP, la diferencia -si es que hi es- es que devant del mon, els que es creuen d’esquerres (?) han d’aparentar ser mes “demòcrates” i tolerants que els altres.
Malgrat tot, segueixo dient que el mes probable serà anar a noves eleccions.

En un pais normal el rei no diu mai qui ha de ser el próxim president del goven. L´estat colonial és una democràcia ficticia i crec que aixó de la monarquia no hauria de ser-hi i menys quan son temes politics

Sigui qui sigui el massover del Règim en la Moncloa, contra Catalunya, l’important sempre continuarà sent el mateix:

1.- Continuarà el robatori del 50% dels mostres impostos.

2.- Continuarà l’estafa anual amb les inversions promeses.

3.- Continuarà el setge contra la llengua

4.- Continuaran sense reconèixer la nació i el dret a decidir.

Tot això continuarà perquè és la naturalesa d’Espanya.

Em sorprèn com hi ha tants naïf que després de més de 12 generacions, encara creuen que Espanya pot deixar de ser Espanya. És com espera que demà el sol surti per ponent. És un autèntic acte de fe.

No importa el massover de la Moncloa: el que ens hauria d’importar, és el massover que té avui el Règim ancorat en la Generalitat; aquest sí que el podem canviar.

Amb lo que tenim avui en la Generalitat: ara SÍ que s’ha DEMOSTRAT empíricament, que el futur va d’INDEPENEDÈNCIA o INCOMPETÈNCIA

L’editorial d’ahir ens recordava alguns aspectes de la nostra història i del nostre àmbit geogràfic que la sobreexpressió espanyolista porta anys amagant-nos. No en va tots som fills d’una escola i d’una cultura oficial d’instrucció que defensa sobretot l’ordre i la monarquia. I tal cosa té una expressió i una permanència que no som capaços d’albirar, com tampoc en reconeixem la seva petja. Ahir mateix doncs, alguns comentaris passaven per alt la importància estratègica del nostre país de valls dins un entorn de mediterraneïtat. És un aspecte que acompanya la falta de consciència real de la idea de la nació dels països catalans. En canvi, l’ordre i la monarquia, no falla en això! No ho fan els borbons, com tampoc ho van fer en el seu moment els anglesos (ambdós però, des de la mirada i l’estratègia oposada). En el cas dels nostres borbons, recordar una expressió de J Pérez Royo que sempre parla de: “la restauració borbònica”, com una restauració imposada. En el cas dels anglesos preguntar-nos el com i el perquè de la seva estada illenca, i preguntar-nos per la imposició de la desvinculació napolitana vers a Catalunya, dos peces sense les quals el seu control de la mediterrània occidental seria impossible. I per aquesta altra restauració borbònica seguir fil per randa una concepció nacional que és copia de la idea del dibuix de l’hexàgon francès que tantes vegades es posen a la boca, en la forma d’un imperi castellà peninsular i centralitzat. Tot plegat conforma la legalitat existent a l’estat i que és molt difícil de combatre. Tan difícil com és de fer-la compatible amb la legitimitat democràtica. I avui en tenim un altre avís. El problema és justament aquest, i és el mateix que impedeix el nostre exercici de l’autodeterminació. En aquest cas, qualsevol “tamayazo” només farà més fonda la falta de legitimitat, i la destrucció del sistema del 78. Al final suposarà l’enfonsament de l’únic bastió que en resta intacte, el PSOE (amb permís dels inherents problemes de corrupció propis del mateix sistema).
O no! I vet aquí la perícia del periodista en posar el dubte sobre la taula. Un dubte que resta obert, en aquest nus en el que sembla situada la política al Regne d’Espanya. Un nus que s’assembla molt al que està passant a la Federació Russa. Per analogia un pot pensar que el final dels estats fallits està en no saber tirar endavant la seva reforma. I per analogia un pot pensar que aquest sigui el camí més segur de la seva pròpia autodestrucció…

D’acord amb el comentari del Sr. Joan Benavent (1:37); el crec molt encertat.

Només una burda comedia per entretenir i distreure ganarussos, com sempre es fa en aquesta cosa denigrant que és la política d’aquest miserable país ple de psicòpates.
Tot està conxorxat de fa temps, mani qui mani al capdamunt sempre hi ha el mateix miserable amb tota la conhort de bufons, titelles, lladres i corruptes de sempre!
Si fa falta no serà pas estrany que els RufiJunquis els regalin el que els demanin els amiguets nyordus, per acabar d’ananir la comedia dels horrors, res més que el que han fet fins ara!

Vicent Partal, psicologia política de gran nivell. Gràcies.

UI! si n’hi han de parlamentaris que es vendrien…. !

Vicent, veig possible per poc que sigui probable que hi hagi un tamayazo. Els camins de la política són inescrutables. Amén.

Categoria política inexistent, aquesta és la qüestió. una formació com JxCat sense afrontar la qüestió amb la decisió que el moment exigeix i sense determinació. Sempre adoptant una actitud de veure-les venir i esperant esdeveniments que no arriben mai. Quan, de fet, són ells els que haurien de provocar aquests esdeveniments. ERC , un partit capaç de pactar amb qualsevol associació espanyolista, amb l’únic objectiu de mantenir-se al poder. La CUP que no sap on té el nord polític i que no és que hagi perdut l’oremus, és que no n’ha tingut mai, i, finalment, les llistes cíviques, una cosa que podria revertir la qualitat política a millor i que, per causes d’interès personal, no s’arriben a implementar mai.
A Catalunya necessitem algú capaç d’etzibar una forta sacsejada al país i repartir unes quantes hòsties, per posar les coses al lloc més idoni. Cal assumir-ho, tothom !

Cal destruir el PSOE.

Sr. Benavent, un tro segueix el llamp. Supose que volieu dir tron, que a E sol seguir la dictadura instauradora.
Vicent, d’acord amb l’editorial. Vorem si rere “El chiringuito” ve el tamayazo de cançó de l’estiu. Només un però. Què farà el psoe, suport fonamental de la monarquia del 18 de juliol, si el seu rei juga al camp peper i vocer descarat?

La gran sort del PSOE ha estat que el PP mai ha estat intel·ligent amb Catalunya, si ho fos els “socialistes” desapareixerien del mapa. Ara en tenen una oportunitat, però els cega la bilis

Junts torna al peix al cove i aconsegueix grup propi al Parlament de la potència colonial…nou exit del president PUigdemont

Entre tota la trepa social-feixista del PSOE-GAL-155 no els serà difícil trobar-ne mes de 3 que vulguin parar la ma.

Em sembla que els interessos reals dels partits van per una banda i el que ens diuen (el que ens agrada escoltar) per una altra.

Amb els nostres, JUNTS i ERC, m’agradaria equivocar-me, però crec que amb el PSOE ho tenen ja tot pactat i ens ho estan administrant a petites dosis.

PS. Quan hi ha un accident d’aviació, a les fotografies publicades es poden reconèixer trossos de l’avió: del cos, de les ales, de la cabina…
A la fotografia publicada de l’avió de Prigojin no és possible reconèixer cap part de l’avió, només un escampall de ferralla cremada.
Crida molt l’atenció.