El català ha tornat com el gran protagonista de la nació

La llengua en la qual raonem. Els altres parlen la seua llengua. Impagable la reacció dels feixistes abandonant el seu parlament. Gran imatge de l’Espanya immortal,

Que la llengua no ens faci oblidar la independencia.

Cal valorar, a més, que això dóna moral a la “tropa”. Com quan es va aprovar el domini .cat. Ni de bon tros tenia la importància de l’oficialitat europea, però va ser una bona injecció de moral. A més, no ho fan per cortesia o magnanimitat, sinó perquè NOSALTRES ELS OBLIGUEM (bé, concretament Junts, ja que els rucs ERC ja van dir que els votaven a la mesa del Congrés de franc: no saben ni negociar ni dissimular). Doble ració de moral.

Massa anys d’anar només a la defensiva o de suplicar pels represaliats. O encara pitjor, d’abaixar el cap, i fer un paperot submís als tribunals, en castellà, suplicant a ses senyories, perquè “no volíem desobeir”, “això de la independència no anava seriosament”…Quina vergonya ser català. Almenys s’haguessin mantinguts ferms al judici, com Gandhi o Mandela.

El 1714 es va caure heroicament. El sacrifici no va ser debades, va deixar una profunda petja a la consciència del país. Al segle XIX, els nens al carrer a Barcelona encara jugaven a austriacistes i borbònics. Com va deixar clar l’nformant de Napoleó sobre la situació del català, cap al 1800 els catalans estaven orgullosos de ser catalans i parlar la seva llengua, malgrat el menysteniment de l’Estat. I és que, com va dir Winston Churchill el 1940 per exhortar a una resistència que semblava condemnada al fracàs, “les nacions que caigueren lluitant es van tornar a aixecar, mentre que les que es rendiren mansament van quedar acabades” (“Nations that went down fighting rose again, but those who surrendered tamely were finished”).

Si hem d’aconseguir que els joves vulguin ser catalans (i per començar vulguin parlar català) aquest aspecte és important. Evitar la covardia i l’actitud submisa, i de vegades obtenir victòries parcials que ens facin conscients de la nostra força.

Espero que el “pinganillu” no faci que el fetge castigat de 4 socialistes no els empenyi a votar que sí al sr Feijoo

Hem de posar en valor la importància del fet, indicatiu que Sánchez està disposat a pagar un elevat preu per la seva investidura. Per més passes es facin, més alt pot ser el preu final a pagar pel PSOE, ja que van sumant hipoteques per guanyar en uns noves eleccions. No ens hem d’arronsar i anar fins al final. Estem en una situació tant vulnerable després del 4 anys del tàndem PSOE / ERC que no podem afluixar. Tot o res. El res serà seguí en la línia d’un govern PP / VOX però els judicis estan ja a la porta d’Europa i la inestabilitat ens afavoreix.

Espero que després de tants esforços de tanta gent, tant personals com econòmics per aconseguir se lliures d’aquesta espaÑa franquista i corrupte no acabi només amb la llengua.
Apreciat Vicent, res a dir lo que està passant amb el català a València i en el País Valencià.

Parlarem català al Congreso español, hi farem gran l’Estat de les autonomies.
Un gran pas per Espanya i l’abandonament de les aspiracions independentistes de Catalunya.

M’agrada molt el català i és clar que la llengua defineix la nació catalana.
Però no cal oblidar que no totes les nacions es defineixen per la llengua. La nació suïssa existeix sens dubte, però no tenim llengua comuna, sinó 4 llengues (alemany suïs, francès, italià i romanc). Els suïssos es defineixen com a “nació per voluntat”.

Potser teniu raó. Però avui, Espanya apareix com la gran nació demòcrata i curosa; respectuosa a ulls del món dels drets fonamentals de TOTS els seus ciutadans.
Puigdemont es queda sense arguments, només falta l’amnistia i decaurant tots els plets internacionals. Tanta lluita per seguir igual… no era això companys, no era això.

Una gran farsa aplaudida aquí i allà que ens allunya i molt de les aspiracions d’esdevenir un nou estat.
Un mal dia pels independistes. Un gran dia per Espanya i els processistes

Tenim clar que el proper govern espanyol que no necessiti els vots catalans suspendrà l’oficialitat del català a tots els nivells i estaments?

Si, està bé el català al Congreso, mes que res per el mal tràngol que estan passant els espanyols. A mi em fa patir mes el català a casa nostra que allà. ¿ Quan de temps durarà allà ? Ai el dia que el PSOE se’n cansi o mani el PP. Ho capgiraran ràpidament.
A la UE, per mi es mes important, tindrà molta mes repercussió en qüestions legals i de prestigi. Ja veurem si s’aconsegueix o ens prenen el pel una vegada mes.
Però continuo pensant que el mes important es l’independència, amb això asseguraríem el català a la UE, al Congreso ja s’ho faran.
Em fa molta por que en Puigdemont es dixi entabanar i no arribi fins al final.

Sobre el comentari de les 22:28: és com si el general Montgomery hagués dit “quina llàstima que hem guanyat aquesta plaça” després de conquerir el Alamein. No ho acabo d’entendre.
A banda d’això, el comentari diu textualment que l’estat de les autonomies es farà gran a l’interior de la seu del congrés espanyol. No sé si “hi” arribarà a cabre, perquè aquell local tampoc és tan gran…

Fantàstic el concepte “dissemblant”.
Ben trobat !

D’acord, és una victòria. I al 2006, quan l’Estatut de Miravet, potser encara hagués estat a temps de ser un pas envers l’encaix català a Espanya.

Però al 2023, sabent com són, com es posen d’acord per a fotren’s, com prefereixen sortir en fotos de manifestacions amb els minoritaris -i anticatalans- Cs’ abans que amb la majoria sobiranista. Sabent el que sabem i intuïm, … ja no.

És una victòria de nació contra nació, per necessitat, no pas una victòria d’empatia, sincera.

Per tant anem pensant com continuar la “confrontació intel·ligent”.

https://twitter.com/florencimp/status/1704239060561051695?t=DOwXJgSKUauRYwaOYoQuuA&s=19

NO PARLAR CATALÀ ÉS BLANQUEJAR EL FRANQUISME

No perdem de vista que l’ús del català ha estat perseguit amb persistència i crueltat per la dictadura de Franco, i és l’objectiu estelar del genocidi cultural contra Catalunya també des dels Decrets de Nova Planta de fa tres-cents anys.

Aquest argument incontestable és el que fa més pànic al regne de Castella, i és el que hem de posar sobre la taula a Europa, i no d’altres qüestions més tècniques o reglamentàries que tenen solucions funcionals.

Avui encara, a Catalunya i a Europa, parlar català és antifranquisme, i viceversa, -sobretot viceversa-, perquè no parlar català és blanquejar el franquisme.

Avui bones notícies. Disfrutem-ho i seguim.

Bona nit, Josep Almar. 19.09.20.2323 · 22:32

No comparteixo la teva manera de valorar els fets d’avui.

A tot el mon no veuràn a España com la gran nació demòcrata i curosa; respectuasa als ulls del món dels drets fonamentals de tots els sus ciutadants.

Si no com l’estat europeu on el que aspira a renovar el seu mandat com a president del govern, no com a primer ministre, com diuen, en els païssos democrates, fa salts mortals per disimular que s’està doblegant devant d’un president in pectore de la que aspira a ser la futura: REPUBLICA CATALANANA INDEPENDENT.

Això, no és el que veuran a tot el món. És el que han vist.

Unes addendes al cas:

1. El 1r discurs en català ben travat i bonic.

2. El 1r discurs ha tingut la valentia de situar Salses a Guardamar (hi hauria d’haver dit Oriola o El Carxe) i de Fraga a l’Alguer (Aragó a Sardenya).

3. Calia reblar que som una nació que desborda estats i comunidades hautomáticas hespaÑolas. I això, a l’estat colonial li cou força. Una llàstima, ja que anava de pedagog el ponent. La pedagogia els españols se la passen per l’engonal.

4. No és igual Jesús de Natzaret que Neró.

L’orador m’ha fet creure que té esperit de Ponç Pilat.
Com va ser igual Mandela que qui practica l’Apartheid….i només quan la balança estava ja vençuda reclamà el concurs dels blancs.

5. El 2n discurs, el de Míriam, molt bé desenvolupat i molt ben travat també. Però torna a caure en el “pratdelaribanisme” que no es desenganxen les 4 províncies españoles ni amb aiguarràs. I en això el Consell de la República Declarada ha d’aprofundir i ressaltar. ës que no som només 10 milions…que ja ho fa intuir, car, ja ultrapassem els 12.

6. El tema tàctic és provocar que es barallen els españols entre ells.

7. L’estratègia: convertir l’estat colonial español en un frenopàtic de dimensions colossals.

8. L’objectiu: aconseguir les independències de manera rigorosa. Començant pel Principat entre tota aquesta minoria potent escampada arreu i que després faça de remolcador de la resta de nació junt a Andorra.

Com feien Ramon Llull o Ramon Muntaner us faré un “Exempli” de què és aquesta nació bastant revelador.

Ma filla Txell s’ha passat quasi 4 anys jugant en un equip estatunidenc. Els equips són d’unes 20 jugadores. Un parell de temporades han coincidit a l’equip una altra valenciana d’ascendència xinesa i dues més que venien de Gavà i Viladecans (Baix Llobregat) ambdues d’ascendència castellana però que entre les 4 van fer una mena de grup intern en què la resta de l’equip estatunidenques sobretot i amb gran sorpresa de portorriquenques i colombianes que no entenien què era allò de “les catalanes”, car en els partits l’usaven per a donar-s’hi instruccions i que la resta no les entengueren.

A la fi, les anomenaren les Cat-Girls la resta de l’equip.

Si observem què passava?

A. No hi havia la pressió de l’estat español.
B. No hi havia la pressió dels pares castellanoparlants que no és cert com diu Rufian tots estiguen encantadíssims de que llurs fills s’expressen en català. Molts mantenen llaços nacióafectius amb la terra i la gent que els va expulsar. Que quan tornen “al pueblo” són “los catalanes” i quan són ací no acaben d’integrar-s’hi.

Tinc la impressió que en la nació catalana funciona una mena de “simpatia” en el sentit físic -no psicològic d’empatia- sinó de les explosions.

Les persones d’ací, implosionen amb l’idioma nacional quan són lliures. Siguen ací de generacions enrere o nous de trinca acabats d’arribar-hi.

Josep Blesa ( València)

Efectivament, Vicent, ahir els ministres a Europa havien de desempolsar les seves carpetes ‘Catalunya’ i vam tornar a fer notar que existim. I ara què? Hem guanyat alguna cosa? Ara estem més a prop de la independència de Catalunya? No ho crec. Més aviat al contrari. Perquè Espanya ara és vista per Europa com més oberta, més tolerant i més democràtica. És precisament l’alegria del moment el que més ens perjudica. Avui hem aconseguit una victòria pírrica.

Estaria molt bé, q aprofitant q tots i dic tots, fan servir el català prr a nom3nar la nostra llengua, i cap la doble denom8nació. Els valencians q saben q és una única llengüa, deixesin de blanquejar l’espanyolisme amb eixa broma de la doble denominació. Ja hi ha prou de cesions inútils.

Gràcies per l’apreciació Monika Diethelm-Knoepfel 22:31

Tens raó en el que dius. No només vosaltres sinò també el belgues, per exemple. I potser altres casos que desconec
Però precisament en el matís de la voluntat rau la clau de volta.
Fa més de 300 anys que el contracte entre Espanya/Castella i Catalunya és va estripar; no hi ha cap voluntat, sinò tant sols el xantatge de la força bruta.

A banda, suposo que a Suïssa el tractament de les llengües és simètric. És a dir, suposo que els drets lingüistics d’un franco-parlant en un cantó del domini lingüístic italià són els mateixos els d’un italo-parlant en un cantó del domini línguístic francòfon. I ningú no posa en dubte quin és el domini linguístic de cada cantó. Aquesta es la única base sobre la qual les llengües/identitats es poden relacionar amb igualtat. En el cas d’Espanya/Castella i Catalunya, cap d’aquestes dues condicions és compleix i el que queda és una dinàmica colonial, l’objectiu de la qual es la desaparició de la nostra llengua i identitat.

El títol i la primera frase concentren la idea de tot l’article. Sense el català la nostra nació no tindria cap sentit, ningú no ens la podriem pas imaginar ni concebre, no existiria. La llengua és allò que ens fa ser qui som i el que volem continuar sent.

A mi el que m’amoïna és que si algun país decideix acabar votant que no vol el català com a oficial a la UE, Espanya queda blanquejada i nosaltres ens quedem igual que estàvem. I si a la propera legislatura la presidenta de torn del Congreso decideix que no s’hi pot parlar, tornem a estar com estàvem i Espanya queda blanquejada.
No perdem de vista l’objectiu: que a Espanya no si parli català perquè tota la nació se n’ha independitzat, i que a la UE el català i l’occità siguin oficials perquè hi ha un nou estat membre que les té com a oficials. La resta és conformar-nos amb engrunes.

La llengua sempre, sempre, primer….primer la llengua…..!!!

I de fer la independència se’n sap pas res? O dic perquè fent el que havíem de fer, ja seríem un país independent de nyordolandia i el català seria oficial a tot arreu sense tanta collonada de votacions i demés merder.
Ah .., i tampoc faria cap falta anar a fer l’idiota al cungresu aspanyol parlant de res en cap llengua!

Estic del tot d’acord amb en Vicent, avui és un dia històric, i quant el Català sigui oficial al Parlament Europeu, en serà un altre de dia històric. I sí, que la llengua no ens faci menystenir l’independència…Però molta atenció! l’independència amb una llegua en vies d’extinció és inviable. Cal reforçar els fonaments i la llengua, i la cultura, són parts molt importants, diria que vitals, de la nostra NACIÓ, de la nostra raó de ser..

Avui hi han hagut algunes imatges per la memòria. La més impagable ha estat l’ activitat dels de Vox sortint primer per una porta i després per una altra. M’ ha fet recordar Arrimadas & Cia al Parlament de Catalunya. Quin patiment, pobres !

La llengua és la nostra sal

Em sembla un error pensar que la llengua pot tapar la independència: és un raonament tipic de l’estat opresor, és una anàlisi típicament “espanyola”. Sense llengua no hi haurà independència i sense independència no hi haurà llengua. No són el mateix, evidentment, però l’una porta a l’altre i l’altre a la una indefigiblement.

Dit això, vull criticar un altre greu error: creure que estem ara mateix on som per una “carambola” un cop de sort irrepetible. I no és així, al meu veure; no és cap casualitat que JxC i Puigdemont ara tinguin les claus de la governabilitat d’España. Aoixò ha passat per la caiguda estrepitosa de ERC en vots i votants i per la recuperació encara que minça, de JxC en votants. Cal recordar que JxC tenia a la llegislatura passada no 8 escons sinó quatre; els altres 4 eren del PDeCat: no fem trampes barates. Ha apassat perquè uns quants votants que es van abstenir a les municipals, aquesta vegada van votar a JxC. I crec que si es repeteixen les eleccions és molt fàcil que passi el mateix, i que JxC torni a ser decisiu. Aquesta és la realitat i no altres relats de gent que ara es vol apuntar al carro de la fermesa independentista, dewsprés de 6 anys de rendició.

Per què hem de voler el català al Congreso espanyol? A Espanya només ens volen per humiliar-nos i per pagar-los-hi els seus capricis: des dels toros als Borbó…
Per què hem de voler el català a la Unió Europea? A la UE no ens volen per res més que per pagar. Els catalans som contribuents nets a la UE i no en rebem ni un euro, tots els que haurien de ser nostres els envien a Espanya.
On sí hem de voler el català arreu i sempre és a Catalunya, Els successius governs de la Genialitat de Dalt han cedit en tots els àmbits davant dels colons espanyols. Sobretot han cedit en l’Ensenyament, en l’etiquetatge, en l’observació de tots els “funcionaris” públics, des d’infermeres a mossos passant pels professors, de l’obligació d’atendre en català quan t’hi adreces en la nostra llengua.
Des de la promulgació de la Llei de Consum el 2010 no s’ha imposat cap sanció a no ningú dels que quan atenen al públic, si t’adreces al dependent, a l’electricista, al mecànic, o al cambrer en català, aquests passen i responen sempre en espanyol. Les persones joves descendents de sud o centre-americans, que són majoritàries als bars, cafeteries, etc., malgrat haver nascut i estat escolaritzades aquí, no em parlen en català, on és la immersió, on és la Llei de Consum? Quan els demanes un cafè, sistemàticament et pregunten “solo?” i quan els respons que a Catalunya si demanes un cafè, volem només un cafè, que si el volem amb llet el demanaríem així: “vull un cafè amb llet (o en llet, segons la comarca)”, et miren com si fossis un extraterrestre. Fa quaranta anys que, a Catalunya, només hi uso el català i no parlo en cap llengua de metecs.
Si, com és el nostre dret, el desgovern de Catalunya imposés el català a casa nostra, els forasters ho hauran de respectar, altrament no podran viure entre nosaltres, siguin turistes incívics o immigrants espanyolistes. Fixeu-vos en els noruecs o els quebequesos: o parles la llengua del país o en cas contrari hauràs de marxar.
Prou de permetre que els veritables racistes i supremacistes ens imposin les seves llengües i “cultures” al nostre país.

Sr. Partal. Comparteixo la vostra valoració: el català és l’element central de la nació, però cal que el Procés per assolir la independència incideixi més en l’aprofundiment de la normalització lingüística, això és que el català esdevingui la llengua d’us general de la societat catalana, i per a això cal que la negociació d’una hipotètica investidura incorpori un blindatge absolut del català perquè ni el Congrés ni cap Tribunal hi pugui ficar cullerada i, alhora, que el Parlament legisli amb una gran fermesa i ambició.

No entenc aquest estrany raonament que assegura que, ara que es parlarà català al Congreso, Espanya apareixerà als ulls d’Europa com una nació democràtica i respectuosa amb Catalunya. I que, per tant, hi hem perdut.
De debó creu algú que “Europa” és tan talossa?!

Ni que fossin uns nens de pit! EU sap, perfectament, que Espanya -Sánchez i els altres- s’ha hagut de plegar a la força. Que Espanya és un estat iliberal i que la carpeta catalana segueix plena de greuges i de resistència. Tenim
arguments per parar un tren!!

O els independentistes… que potser ens “oblidarem” de la independència, si al Congreso parlen català? Que potser guanyar una cosa suposa, irremissiblement, perdre l’altra?

I si tinguéssim una mica més de confiança en nosaltres mateixos i en els nostres objectius, independentment del que facin els espanyols i del que pensem que pensaran els europeus?

A mi m’ha encantat veure els de VOX sortint per totes les portes, els del PP fent-se un autogol amb aquell senyor que llegia euskera i les bancades del PSOE i les “esquerres” diverses havent de posar cara de demòcrates!
I no per això m’oblidaré de la independència. Ni tampoc deixarè de negar el vot als partits “independentistes” quan no facin allò que prometin.
SEGUIM.

El que mes m’ha agradat es veure com el caragirat del Tarda li ha faltat temps per llepar el cul a l’amo. Aquest paparra botifler era el desgraciat que ens venia a Madrid a canvi de res

Castellano lengua de Castilla, i pisat per l3s arm3s de Franco, Felipe6, Felipe5, juan carlitos i tota la tropa putrefacta de la COPE.OMELLA.VOX.OPUS.DEI, autentics genocidesamb faldilletes brutes, oi OMELLA DE FRANCO.DEI.HERRERA DE L’ODI?

Ara toca la Llengua.
Europa, escolta Catalunya, sigues curosa i ajuda als teus ciutadans catalans, el GOI de totes les terres de parla catalana.

Som el Poble de Catalunya!

We, the People of Catalonia !
T’he next State in Europe !

La incipient República Catalana Independent!

Ens estem autodeterminant !
Ens estem empoderant !

Treballem sols per la Independència, la Llengua i la Nació sencera.

Jo, ja sóc independent. Molts ja som independents. Ho vam votar, ho vam guanyar l’1-O i ho vam declarar amb la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017.

Fem gran i imparable la desafecció total amb l’invasor, el colonitzador i totes les forces d’ocupació de l’estat espanyol.

Pel reconeixement i oficialització de la Llengua Catalana a la UE. – Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent.
https://blocs.mesvilaweb.cat/empordaaccio/pel-reconeixement-i-oficialitzacio-de-la-llengua-catalana-a-la-ue/

Felicitats Núria Castells pel seu comentari de les 02:31; és amb el que em sento més idenificat per l’anàlisi de la situació i les conseqüències que en treu de cara al nostre capteniment a partir d”ara pel que fa a no votar mai més ERC si no s’esmena del tot amb la dimissió de mossèn Junqueras i tots els seus escolanets. I també que cal alegrar-se de les victòries parcials, perquè tinguem clar que només a copia de les quals és que podrem arribar a la victòria final, és a dir a la independència, així és que blindem-nos contra el pessimisme de veure les victòries parcials com un entrebanc per a la independència, perquè aixo soscava , i molt, la moral dels qui les aconsegueixen en benefici de tots. Aquesta és la síntesi que en trec del teu per a mi encetat comentari, pel qual et dono les meves m’és expressives gràcies, Núria!

No era això companys, no era això

Anem de victoria en victoria, fins la derrota final:
L’ extermini del idioma català es indiscutible, per un únic motiu: Mireu quina llengua utilitzen JOVES i INFANTS entre ells.
Urgeix aturar aquesta hemorragia.

ENCARA MÉS…

Sentir dir a José Manuel Albares, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, que el català el parlen més de 10 milions de persones, s’entén que està acceptant implícitament el concepte territorial-lingüístic dels Països Catalans, que no és poca cosa…

Per molts, res que no sigui heroic té gust de victòria… així anem.

Totalment d’acord amb el comentari de les 02:31 de la Sra. Núria Sallés.

Responent el sr. David Gallifa, els joves catalans es castellanitzen perquè la pressió de les famílies d’ascendència castellana és major que la nostra, tal com argumenta el sr. Josep Blesa.
Els catalanoparlants som un exemple pèssim per als nostres fillets perquè canviem d’idioma al segon (i això ho aprenen) i perquè no els pressionem com fan els castellans d’origen per abandonar la llengua de l’altre.
Ahir el meu ninet de 10 anys em va sorprendre dient-me que a classe de llengua castellana havia llegit un text d’una web i en lloc de fer-ho en castellà va decidir de traduir-lo al català. Gratament el professor, … un tal Josep, el va ajudar en la traducció (es veu que hi havia paraules difícils per la sevs traducció) . A classe fins ara que ha aparegut un altre nadiu, era l’únic catalano-parlant. Com a pare té un gomet verd; i si suspèn l’assignatura li compro una moto.

Parlar català al Congreso és atacar el cor de la bèstia. Llàstima no veure la cara de la infame expresidenta Batet.

La força del vot, sr. Partal, la força del vot.

No cal esbrinar massa, per adivinar que això del català, tan sols és una engruna que ens donen. Quan puja la dreta al poder, tot anirà en orris. Ja ho veiem a les Illes i València. Que els arbres no ens deixen veure el conjunt. Anem a ésser un estat independent. I no cal mitges tintes. En quant a la UE. hi ha altres opcions al món. Suïssa no està, i li va d’ allò més bé.

Jo no em vaig jugar la pell el 9N i l’1O, I no hi va haver més de 1000 ferits i hi ha més de 4000 represaliats, perquè uns quants vividors tinguin la condescendència de permetre parlar la meva llengua en dos teatres de titelles. Crec que no deixa de ser una altra enganyifa dels polítics. Els independentistes de veritat acabarem essent una altra vegada el 15%, la resta només gent que a l’hora de la veritat no dóna mai la cara i s’apunta a cavall guanyador.

Les victòries parcials poden ser punts d’inflexió, tant de bo. Ens reafirmen com a nació i això és essencial en una estratègia d’alliberament integral. Tant de bo aquest sigui el camí i que l’oficialitat del català a Europa arribi a bon port

T’he trobat molt optimista, Vicent. Espere que no siga flor d’un dia, un foc d’encenalls i que el català siga una llengüa de treball al congrés i que no estiga subordinada al castellà. Una cosa és utilitzar-lo a la tribuna i altra fer-ne ús en la tramitació de les lleis, les comissions parlamentàries, les “negociacions als corredors”,comparecències davant dels mitjans de comunicació, etc. I res de bilingüísme: no cal fer cap traducció. Una utopia? perquè això és la igualtat lingüística!

I en Europa, que ha fet el govern espanyol en un mes? Res. Els altres governs europeus estaven desinformats perquè algú no havia fet la seua feina.

I mentretant, a València, Mazon donant classes de filologia davant l’AVL

Això aconsegueixen…, gairebé tothom parlant del català(engrunes un cop més). 11-S , l´ANC va demanar mobilització permanent per la independència. Continuem amb el mateix error de sempre, marxar per la tangent. 1-O , dimissió i DUI .

Vaig fer els estudis de Primària i Secundària a l’època franquista al Col.legi Alemany de Madrid. Sobre el català, en tots aquells anys d’estudi, només recordo una frase que em va impressionar. Deia així: “El catalán, el vasco y el gallego son lenguas muertas.”
D’allò que deia el meu llibre d’aleshores al que estem veient aquests dies hi ha una diferència abismal.

Per ser breu i no callar-me: gràcies sobretot a Enric Borràs per dir les veritats que diu…

L’oficialitat del català a Europa té uns efectes que desborden el marc estrictament lingüístic. Guanyem com a GOI, ens fem visibles, dissemblants dels espanyols, i això és un canvi estructural que no podem desaprofitar. Em pregunto si els que cobren del Departament d’Ensenyament i de la Direcció General de Política Lingüística ja estan treballant per fer complir d’una vegada la immersió lingüística, ara que tindran l’aval internacional d’Europa. I em pregunto si aquests mateixos, més els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ja estan treballant amb els seus homònims del País Valencià i de les Illes per crear una gran plataforma de continguts audiovisuals en català. Hi ha les diferents APP de TV3, IB3 i A Punt, però perquè no hi ha una APP mare O general que les agrupi i doni entrada a tot un món audiovisual del català?

Coincidesc plenament Vicent. És una alegria el protagonisme que està agafant el català aquests dies. Em va sobtar més que res la diferència que va marcar el ministre entre el català, per una banda, i la resta de llengües oficials, de l’altra.

Me va sobtar perquè, en sintonia amb la dissemblança que esmentes, és mostrar davant el “club” d’estats europeus, com som una nació. Una nació tossuda.

Ahir va ser un gran dia i el podem celebrar els que, cadascú segons les seves forces i el seu punt de vista, treballem en la defensa de la nostra cultura i la nostra terra. Com diu el Sr. Joan Cuscó: la força del vot. Imaginem què podríem fer amb un partit que rebés 3.000.000 de vots dels catalans. El dia que arribi la nostra entesa, això serà possible. Enhorabona a tots. Duri el que duri, és una fita històrica. Com la república d’Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall.
El camí cap a la Llibertat no acaba mai.

Adreçat a tots els opinants: no sobredimensioneu els fets, o la transcendència dels fets, tant per a bé com per a mal. Això de l’estat espanyol permetent/defensant el català durant una estona podria acabar com allò de l’Aznar quan deia que parlava en català “en la intimidad”, ben cert, però de moment és una victòria (perquè a l’igual que l’Aznar va haver de contestar una entrevista feta en català aquests d’ara han d’escoltar-nos a casa seva i a Europa en català) i un precedent que pot arribar a més. Veurem els resultats. Ni ens hauríem de lamentar d’una victòria ni hauríem de considerar que tenim cap guerra guanyada. Ens calen tant l’esperit encès com el cap fred.

Les guerres es guanyen batalla rere batalla, així que no podem menystenir aquest avenç, cortesia dels que vam votar Junts a les eleccions de juliol. De res.

Ha començat la destrucció de l’estat espanyol. Aquell estat que durant més de tres-cents anys ha maldat per fer dels habitants de la península ibèrica, exceptuant els portuguesos, una mateixa raça, una mateixa llengua, una mateixa pasta com aquell que l’ha passada pel minipimer. La llengua que, entre moltes coses ens permet comunicar-nos, és bàsicament el que ens fa ser com som, el que ens fa riure o plorar d’una manera determinada, és la responsable d’una cultura tan genuïna que s’ha forjat en el decurs dels segles i que fa que siguem catalans, gens millor que ningú, diferents i identificables. No podem ser catalans sense el català. I és precisament el català la pedra a la sabata d’un estat que s’ha volgut convertir en nació sense ser-ho, que ha volgut convertir un territori on hi conviuen quatre nacions en una sola, la castellana. No se n’ha sortit però el preu d’intentar-ho ha estat molt alt, moltes guerres, repressió, extorsió, … i hem arribat fins aquí, no per cap revolta, no hem cremat cap contenidor, no hem tallat cap via de comunicació, no s’ha fet cap vaga. Simplement ens ha tocat la rifa. En unes eleccions generals on una massa crítica d’independentistes decideixen no votar per castigar els partits acomodats amb el sistema i que no fan allò que prometen en campanyes electorals, en aquestes circumstàncies resulta que l’independentisme -que ha perdut uns 700.000 vots- és imprescindible per investir un president del PSOE en contra d’una coalició de dreta-feixisme -que molt probablement guanyaria en una segona volta- i, vet-ho aquí que el reconeixement del català a las Cortes ja és un fet i pot ser-ho també en breu a la UE. Aquest salt d’escala tan bèstia provocarà grans indigestions, problemes abdominals i alguna angina de pit, cues als serveis d’urgències dels hospitals de la meseta. Jo no sé si som en el matrix de Sánchez ni sé com acabarà tot això. Potser hem inaugurat/descobert una nova fórmula de viatjar per la història, potser hem trobat uns forats negres que ens porten a un futur inesperat en pocs dies o mesos. Sigui com sigui, per si un cas, si hi ha noves eleccions, votaré aquells que han mantingut la posició i ara diré qui són -espero que no em facin quedar malament- Junts amb el president Puigdemont al capdavant.

Però en quin món viviu Sr Partal?

És una concessió temporal i no pas un canvi estructural.

Espanya no té cap principi d’igualtat: principi de territorialitat ni personalitat. Com Suïssa, Canadà, Bèlgica o Finlàndia.

Els han rentat la cara mentre el lingüicidi i etnocidi romanen actius al si de l’estat. De fet, l’aparell de l’estat es radicalitzarà.

No heu vist el País Valencià i el Regne de Mallorca en estat terminal? Que coi celebreu?

Tot plegat ho veig com l’enèssima gran distracció: polítics nostres, el 2017 vam votar independència, no apedaçar el Congreso. És absurd batallar per introduir les llengües a Madrit si el que vols de debò és independitzar-te. No té cap sentit, a no ser que ens vulguin acontentar amb anècdotes com aquesta. Adormir-nos. No cola.

Bones noticies la nostra llengua és la que identifica la nostra cultura endavant

La qüestió no és pas que es puga parlar català a l’hemicicle europeu o espanyol, la qüestió és quin és el preu que hem de pagar per fer-ho. Perquè, el preu el paguem tots, no?

Els partits polítics catalans (“sobiranistes”) em recorden més i més al PNV i a Bildu. Només falta que els atorguen l’estatut, el concert musical econòmic que aconsegueix apaivagar les feres dels nacionalismes perifèrics.

Avui és poder parlar unes horetes al mes en català en dos escenaris on se’n foten del català. Demà, serà l’amnistia, fer creu i ratlla com si es tractés d’una segona transició. I despús-demà serà l’anhelat “ens gestionem els diners abans d’enviar la quota a Madrit”. Aleshores, com diuen els gavatxos “Le tour est joué” i els nacionalistes supremacistes espanyols hauran guanyat per enèsima vegada la partida de dominó en el Casal que s’anomena Congreso de los Diputados del Reino de España que podria anomenar-se “Congreso de los Diputados de la República de España, o Congreso de Diputados de la Federación de Estados Españoles (o Ibéricos). En qualsevol cas, España sempre guanya i no només en la nomenclatura… gràcies als? Als nacionalismes perifèrics.

Crec que hauríem de prestigiar de cap i de nou el nostre idioma, sobretot entre els joves i els nens als patis de les escoles. Jo, que visc a Sabadell que és territori ocupat allà on n’hi hagin, no parlo mai castellà en cap ocasió, i veig que fàcilment, tots els castellans més o menys joves canvien al català, excepte alguns que em diuen que no en saben, però que jo puc continuar en català perquè: “lo entiendo todo, però no lo hablo”. Quan els demanes perquè no el parlen, el 90% de vegades et contesten “porque me da verguenza”. Cal que les persones que viuen a Catalunya se sentin orgullosos de saber parlar amb la llengua que parlem.
Com?
A les escoles per exemple fent premis als millors escrits en català.
Fent exclusivament anuncis en català a la TV catalana, (quan ho torni a ser).
I de mil maneres més que poden proposar els que hi entenen.

Em sorprèn l’enorme tant per cent d’interpretacions negatives del dia d’ahir. No hi haurà perfils falsos entre mig o de persones amb sou de partit, hostils al gran èxit aconseguit?

Agustí Calvet (Gaziel), en “La Península Inacabada”, parlant amb un canonge gallec, diu ( entre moltes més coses, naturalment ), ” LES LLENGÜES DELS POBLES SÓN, DONCS, L’EXPRESSIÓ MÉS PERFECTE D’UNA MANERA DE SER, D’UNA ÀNIMA COL·LECTIVA INCONFUSIBLE ”
( i recalca la paraula ” ser ” )
Per això fan tants i tants esforços per a neutralitzar-les !

Tens raó Vicent, el català ha tornat com el gran protagonista, però la victòria no ha existit, almenys encara no. Europa ho deixa pendent de solució per més endavant, i això no és bo. Podem tenir la certesa que Europa aprovarà amb una lògica rotunda l’acceptació de la nostra llengua als estaments oficials europeus? Ningú, crec jo, ho veu clar. Com sempre, esperarem, d’això d’esperar ja en tenim força experiència.

L’estat advers, si no declaradament enemic, i els seus beneficiaris, és per definició castellà i ens ha perseguit i arraconat la llengua sempre. Però passar del “habla la lengua del imperio”, “hablad cristiano” i “no ladreis” de la meua infància i joventut a ara mateix és per mi qüestió de dignitat i de reconeixement a Europa com el poble, la nació, diferent que som. M’entristeix vore tants catalans tan a prop dels postulats franquistes. Com deia Muñoz Seca, los extremeños se tocan. La llengua és l’ànima que ens fa ser. Lluitar per ella arreu és bàsic. La victòria d’avuí no ha d’anar contra la nostra llibertat. Si la volem de veritat.

Bona reflexió sobre la llengua
https://www.youtube.com/watch?v=8iqH5hpQ8vI

Per tot allò que el Regne colonitzador no ens donarà mai… si que ens poden oferir totes les llengües de la península al Congrés.
Total, els jutges (o un altre govern) ho poden prohibir d’aquí pocs mesos.

LA INDEPENDÈNCIA NO LA CONCEDIRAN MAI MENTRE DEPENGUEM DE LA CONSTITUCIÓ DEL 78 (franquista).

I de la independència, què?

Qui ho vegi com una victòria haurà de reconèixer la utilitat de votar.

Apunto que Eines de País també es presenta a la Cambra de Comerç de Terrassa. I cal que guanyi. Fins ara, la Cambra terrassenca ha estat un ens que tan sols s’ha mogut per a fer venir els Borbons a Terrassa, pagat amb les quotes d’empresaris grans (entusiastes) i petits (obligats). De manera que una victòria d’Eines de País a Terrassa seria una victòria major, tant per a Terrassa com per al conjunt del país.

Al 200 per 100 d’acord amb Monika Diethelm-Knoepfel.

M’encanta Xavier Gràcia:
Cortesia dels que vam votar Junts a les eleccions de juliol.

Estic d’acord en que poder parlar en català al Congreso de los Diputados i també la petició de fer-lo oficial a la UE [“Quan el ministre espanyol sembla soci de la Plataforma per la Llengua”, Arnau Lleonart] poden confondre i fer creure que l’estat espanyol es comporta democràticament.

Tanmateix, aquests punts només són una part, i no la més exigent, de les condicions que va posar el president Puigdemont. Només cal repassar el seu discurs,
https://www.vilaweb.cat/noticies/text-discurs-integre-conferencia-president-puigdemont-condicions-investidura/

Les victòries, encara que siguin petites, son victòries , i no ens desvien de cap manera del objectiu de la independència.
El que si ens desvie del objectiu final son tots els pessimistes, que sempre troben un però a qualsevol petita victòria.
Si realment voleu la independència, no gasteu les vostres energies en el pessimisme i feu propostes que individualment es puguin assumir, com per ejemple no canvia de llengua.
No aporte res dir que l’únic que hem de fer es l’independencia, a no ser que sàpigueu on es el botó màgic que ens i portarà.

És tot fantàstic a banda d´importantíssim … però i d´allo important, que hi ha? … quan li toca el torn a la reclamació de l´autodeterminació en el procés de pactes per la investidura? … tot molt correcte i molt bé, però no ens oblidèssim d´això darrer MHPresident Carles Puigdemont.