Que parle el carrer avui, que parle la gent

  • Enguany serà més important que mai d’escoltar les veus del carrer. Escoltar amb molta atenció què diu la gent, què crida, com es mou, quines pancartes porta. Ens veiem al carrer

VilaWeb

La política institucional sempre és encotillada per la manca de participació de la gent. Per això és tant interessant com trist veure com les nits electorals somouen els discursos dels partits i dels governs, tot i que l’endemà mateix ja tornen a provar de domar la societat desplegant això que se n’ha dit “el relat”.

Al nostre país, aquesta darrera dècada hem vist com el moviment independentista ha estat capaç de bastir unes mobilitzacions enormes que han incidit en el marc de la política oficial i han canviat completament les regles del joc.

Avui fa deu anys de la Via Catalana, sense la qual no hauria passat res del que va passar el 2017. I no cal anar tan lluny. L’any passat mateix l’enfrontament del govern amb l’ANC i l’èxit de la manifestació van ser factors que van incidir en el trencament de l’executiu autonòmic per part de Junts.

Avui molta gent tornarem a ser al carrer, convocats per una ANC que s’ha fet incòmoda pels partits polítics i els seus incondicionals, però que continua demostrant que té una capacitat de mobilització i una credibilitat a l’hora de convocar la Diada com ningú.

Enguany, l’Onze de Setembre arriba en un moment particularment confús. Políticament parlant. El resultat de les eleccions municipals i espanyoles ha estat, en graus molt diversos, un càstig per a les tres opcions polítiques que representen l’independentisme. I les negociacions per a una hipotètica investidura d’un president espanyol són encara en un estadi que fa planar moltes ombres, que suscita molts dubtes, que deixa moltes preguntes a l’aire. Segurament, d’ací a unes setmanes, tot serà més senzill d’entendre, i segur que ho serà d’ací a uns mesos. Però la Diada es fa l’11 de setembre i som on som.

Per això enguany serà tan important com sempre, o més que mai, d’escoltar les veus del carrer. Escoltar amb molta atenció què diu, què crida, com es mou, la gent; quines pancartes porta. Escoltar les converses i les reaccions als discursos i a les presències. Mirar què expressen els ulls, quina és la cadència dels crits, quin missatge envia la massa.

El país necessita anar clarificant-se en un moment en què una il·lusió incipient sembla que torna a obrir-se pas, després de sis anys duríssims. Sis anys duríssims en què, precisament, la manifestació de l’ANC ha estat el pal que ha aguantat el paller de l’independentisme.

De manera que avui eixiu al carrer i parleu amb tota llibertat. Parleu clar. Digueu allò que penseu. Expresseu allò que voleu. Crideu. Enarboreu banderes i pancartes, cartells de mà. Reclameu amb contundència. No sigueu condescendents amb ningú. I que la vostra veu servesca per a fer-nos avançar a tots cap a la independència. Bona Diada. Ens veiem d’ací a unes hores al carrer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any