29.05.2026 - 19:20
|
Actualització: 29.05.2026 - 20:03
El lliurament del projecte de llei de pressupost per part del conseller d’Hisenda a la presidenta de les Corts és una d’aquelles recialles dels primers anys de la transició que han quedat fossilitzades. S’ha passat de les capses i capses de papers enquadernats a la modernitat de les tauletes, els codis QR i els llapis de memòria. És un ritual que ja té poc sentit, però que encara dóna lloc a la fotografia anual. Normalment, això passa a la tardor, però enguany, és a la primavera, quan ja han passat cinc mesos de l’any a què es refereixen aquests comptes.
Aquest acte, breu, pensat per als reporters gràfics, acaba amb unes declaracions, normalment, del responsable de l’elaboració del pressupost. Però avui, en aquesta mena de teatret, el conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, i el síndic de Vox, José María Llanos, s’havien de repartir el protagonisme. El PP necessita tant Vox per aprovar els comptes a les Corts, que dilluns li va deixar el privilegi d’anunciar l’acord. Avui, Llanos ha parlat a les Corts, i Rovira al Palau de la Generalitat. I els dies vinents, li cedirà tot allò que el partit d’extrema dreta desitge. El president Pérez Llorca va dir ahir que no es tractava de posar línies roges ací o allà.
“Els espanyols primer”
Quan faltaven pocs minuts perquè el conseller parlàs al palau, José María Llanos ho ha aprofitat per marcar el terreny i ha parlat de les tres potes de suport al PP. I d’aquest trípode, la que més li interessa, perquè sap que concita més interès mediàtic i incomoda el PP, és la que diu que els espanyols han de ser els primers de rebre ajuts socials, en l’accés a l’habitatge, en totes les mesures socials que depenen de l’administració pública i que es paguen amb els imposts. I ha tornat a dir: “Primer, els nostres.” I encara ha encunyat un altre terme, que és “acumulat històric”, i l’ha posat com a sinònim d’arrelament. I llavors ha dit una cosa pràcticament inintel·ligible per justificar una expressió que no cap en cap ordenament jurídic vigent a l’estat espanyol. Ha vingut a dir, José María Llanos, que l’arrelament es va crear en dret atenent la prioritat nacional.
I encara, dins el laberint, ha afirmat que l’anomenada prioritat nacional seria a l’acord de cara a una futura negociació.
Uns minuts més tard i uns metres més enllà, ni el president Pérez Llorca ni el conseller Rovira han parlat d’aquesta qüestió en la seua intervenció. Al final, quan li han preguntat un parell de voltes, el conseller ha dit que els comptes eren comptes, i que allà no hi havia res relacionat amb la prioritat nacional. Però sí que s’ha referit a l’arrelament. Aquest mot ha estat el punt d’intersecció on s’han trobat els discursos de Llanos i Rovira.
En la compareixença, Rovira ha negat uns altres anuncis que va fer Vox, com ara, retallar les subvencions a la patronal i als sindicats: “No hi ha cap retallada.”.I tampoc no n’hi haurà cap més a la bèstia negra de Vox, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El partit d’extrema dreta ha dit que la volia asfixiada. Els comptes de l’any passat van retallar el pressupost pràcticament a la meitat. Enguany, segons paraules de Rovira, pujarà “una miqueta”: el 4%.
Però com que Vox no ha quedat prou satisfet amb aquesta intervenció, el PP ha hagut d’aclarir més tard que l’arrelament era un compromís de tota la societat “i estarà recollit en la llei de mesures [coneguda popularment com a llei d’acompanyament] encara que no figure en una partida econòmica específica”.
I encara, per calmar els ànims dels ultres, el PP ha volgut recordar que era un partit que complia els acords a què arribava.
El PP necessita Vox tant sí com no
Totes aquestes dissimulacions i jocs dialèctics arribaran al clímax durant la tramitació a les Corts. Dilluns comencen a comparèixer els consellers per explicar el pressupost dels seus departaments. El simulacre d’esgrima continuarà tot el mes de juny, però el 21 i el 22 de juliol no hi haurà ni escrúpols ni línies roges, i el trípode de Vox, amb un nom o un altre, s’aprovarà, perquè el PP necessita aquest pressupost aprovat per navegar fins a les eleccions del mes de maig del 2027.