29.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 30.08.2023 - 07:58
Mitjançant un correu del president Puigdemont, ahir es va saber que el govern del Consell de la República havia decidit de sotmetre a votació dels afiliats un canvi de l’estructura de la institució que, si s’aprova, equivaldrà a la desaparició de l’Assemblea de Representants, el “parlament” elegit ara fa dos anys en un exercici magnífic de radicalitat democràtica. Ja veurem què vota la gent, però d’entrada la notícia és trista i descoratjadora.
Jo vaig votar en aquelles eleccions i recorde molt bé l’impacte que em va produir aquell vot, aquella manera de votar, de fer campanya i de triar els meus representants. Em va impressionar molt el mètode i tot allò que aquell dia es va posar a prova: la identitat republicana, el sistema de votació pel sistema de cadena de blocs, la capacitat de fer una campanya no basada en els partits polítics sinó en les persones, el mecanisme institucional amb el suport d’una sindicatura independent, la votació amb el mòbil o l’ordinador, la seguretat del vot, la seguretat del sistema… Que diferent va ser votar així de votar com havíem votat fins aleshores, constrets per les caduques normes electorals espanyoles. Quina sensació vaig tenir de fer, aquesta vegada sí, una cosa nova, diferent i molt millor. Per això vaig escriure aquell dia que les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell de la República significaven un salt en la via unilateral i en l’apoderament ciutadà alhora.
Tanmateix, dos anys després, i just quan el mandat de l’Assemblea era a punt d’expirar, aquesta sobtada dissolució ens encara a una realitat dura. Sabíem les queixes encreuades en totes dues direccions. Sabíem que amb el pas del temps les relacions entre l’Assemblea i el govern s’havien anat tornant cada dia més tibants. I que algunes propostes del govern havien estat derrotades pels representants. Teníem notícia del malestar que aquesta situació havia creat.
I és precisament per això, just per això, que el fet que el govern, com a remei, opte per dissoldre una assemblea que s’havia convertit en una pedra a la sabata dins el Consell deixa un regust molt amarg a la boca –ben al revés d’allò que va significar l’elecció d’aquest ens. Si els independentistes no som capaços de fer funcionar un organisme com aquest, superant totes les crisis que puguen eixir al pas i forjant els acords necessaris, quin missatge més negatiu no enviem a la societat sobre la capacitat de gestionar tota una república independent?
No tinc cap opinió ferma encara sobre si calia fer aquesta reforma institucional i no pose en dubte que el Consell de la República puga reestructurar-se, que hi tinga dret. Ara, sí que crec que aquestes maneres de fer no són adequades –ni la manera com s’ha anunciat això ni el fons subjacent. Especialment per l’evident manca de respecte institucional a un organisme que –tant si ens agrada allò que fa com si no– el vam votar 22.584 persones. No són aquestes, segur, les maneres de fer que s’esperaven d’una institució, el Consell de la República, que es va presentar davant el país com una iniciativa rupturista i inspiradora de la república que volem.
PS. Us recomane aquesta entrevista de Josep Casulleras a Benet Salellas a propòsit de l’amnistia: “Incloure els policies en l’amnistia és una bestiesa monumental“.
La nostra feina és ajudar els lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.
No són maneres.