La lliçó de Solsona: amb l’amnistia no n’hi ha prou

Ells creuen que el món gira al seu voltant. I el ncsra no han entès que aquells que vàrem viure el 1 d’octubre del 2017 no l’obligarem mai. Els detinguts preventius són igual que els de trenta anys per les olimpíades. Però ara hi ha molta més llum. No poden oferir res. La barrera és bon lloc per a mirar els bous, que sembla ser el que estan fent a Madrid. Per cert; els turistes d’allà cansen.

Bon editorial.
I no és que la Policia francesa hagi actuat darrerament amb molta delicadesa.

A diferència del que va passar al tour, ací, es que ni han passat a l’acció. És un gravíssim atemptat a les llibertats bàsiques.

Els qui es fiin de qualsevol acord amb el PSOE o amb el PP seràn tan incompetents com els dirigents de l’Autoritat Jueva establida pels nazis que hi col·laboraren com a mal menor … No hi ha mal menor possible amb qui et vol fer desaperèixer del mapa!!!
https://twitter.com/jaumemoll/status/1695860975843320300?s=20

Comparant només amb França algú podria pensar que es només qüestió d’Estat i ciutadans. La qüestió és que, a mes d’això, hi ha el fet que són funcionaris colonials que s’acarnissen amb la minoria nacional apestada que per a ells som. Fora de Catalunya i el País Basc, ni terrorisme ni secrets ni òsties

Ells fan de la repressió norma. Fen nosaltres norma de la revolta. Diguem no a Sànchez…Solsona és un insult a cap amnistia.

Espanya és un laboratori. França n’està aprofitant no poques coses. Seguiu els comunicats de la LDH.

I el govern de la Generalitat, què hi diu? I els partits polítics “nostrats”?
Pot ser que estan tots pendents de negociar investidures que no tenen temps per cuidar-se de la seva ciutadania?
Foc nou i Via fora!

Esperem que els politics catalans no la caguin votant la investidura a canvi del què sigui. Sinó son passos decidits cap a la independència no serveix de res.
Nosaltres hem d’estar atents per veure com votar per les seguents conteses electorals.

Doncs jo també m’estic cansant de repetir una cosa que ja he dit cada vegada que hi ha arbitrarietats d’aquestes: si no ho denuncien amb la màxima contundència pel que és, com podem esperar que deixin de fer-ho. Si els surt gratis!

És segrest, acusació falsa amb mala fe i aquí l’únic grup criminal terrorista és la policia que fa aquestes coses.

Ja sé que davant la justícia espanyola cap d’aquestes denúncies té cap futur, però l’objectiu hauria de ser arribar a Europa, amb la doble finalitat d’aconseguir justícia i, sobretot!, de deixar clar que l’estat espanyol no té res, però res de res!, de democràtic.

La vergonya davant del desprestigi internacional (encara que en tinguin bastant poca) és l’únic que els pot parar.

Sóc l’únic que ho veig així?

Estic d’acord en tot el què planteges, Vicent.
Ni l’amnistia solucionarà res, ni les concessions amb la llengua ens estalviaran problemes.
Ja n’hi ha prou!

És tracta de reprimir mitjançant les forces de l’ordre i la justícia aquelles accions de protesta que no agraden a la metrópoli. L’amnistia podría guarir els casos individuals i particulars, però no el problema origen, i els imputats per qualsevol tema i relat, de nou tornarien.

Aquestes detencions deuen ser la segona part de l’operació Judas, i això que Don Pedro Sánchez el progressista, vol el nostre suport
Només tenim una opció si no volem extingir-nos com a poble, el pacte amb cap govern espanyol, sigui del signe que sigui, no és possible, primer, per què, els caps a l’ombra del Deep State, segurament aniquilarien política o potser fins i tot, físicament, a qui ho pactés, i segon, en una hipòtesi impossible que es produís el pacte, tinguem ben present, que com sempre, no el complirien.
Sí no volem desaparèixer com a poble i veure anorreada la nostra cultura, només ens queda una opció, lluitar per la nostra llibertat, com han fet aquells pobles, que ara són estat, sense hipoteques ni interessos, personals ni de partit, i amb absoluta lleialtat als resultats de l’u d’octubre.

Passa també al Regne Unit, pe acció policial anticipada per reprimir qualsevol possibilitat de protesta durant la coronació de Carles, O sigui el govern conservador no es queda darrere.

La colaboració en, sembla, la falsa incriminació per delicte de malversio, de Sturgeon i el seu marit, amb escenificació digna d’un crim de sang, és un altre cas.

Orwell, britannic, tenia bona intuïció.

Com deia el Sr. Mariano Rajoy: ” ni puedo ni quiero”. La idea és que ni poden ni volen poder.
L’Espanya inquisitorial fa Rubiales i no però, mentrestant no afilerem 3 milions de vots, ens toca travessa del desert. Com als 10.000 de Xenofont.

Nomes si t’ho mires amb ulls partidistes,pots estar en desacord amb el que diu aquesta editorial.Ni tan sols un espanyolista,podria rebatre’ls amb arguments convincents.

Vivim i ens movem fins d’Espanya.

L’amnistia a l’espanyola servirà pel mateix que ha servit l’indult dels presos: ens ha mantingut callats acceptant la constitució colonial.

El dia després de l’amnistia tot seguirà igual o molt pitjor. Seguirem agenollats tant o més que ara. És a dir, igual d’agenollats que el 1714 “Por derecho de conquista”.

Que ningú s’enganyi. “L’amnistia constitucional” pot ser el final de Catalunya.

aci els unics que s’ho miren des de la barrera son els madamassos d’europa , ells mentre els paguin els interessos tan fresquets i quant no els paguin s’abraonaran sobre nostre i els primers de rebre serem els catalans , de totes maneres potser ens ho mereixem .

Avui hi ha una contradicció greu a l’editorial. Comença dient: “Fins on jo sé, tot això de l’amnistia de moment s’ho fan ells solets.”
Fa pocs dies, l’editorial començava dient: “Aquestes hores, Junts ha reclamat que l’amnistia que tothom creu que es podrà negociar amb el govern espanyol hauria d’incloure el cas de Laura Borràs.”
O sigui que no tot “s’ho fan ells solets.”

Però la contradicció a la que em volia referir estrà situada més avall.
En un moment determinat diu – en negreta: “amb l’amnistia no n’hi ha prou.”
No queda clar si en aquest punt l’editorial defensa l’amnistia o només ho insinua.
I tant sols anant a la tercera línia per sota, afirma: “l’endemà mateix de l’amnistia, per qualsevol raó, tornarem a tenir detinguts i processats, tornarà a funcionar el ressort anticatalà de l’estat i tornarem a haver de proclamar les coses més bàsiques. I tornarem a haver de defensar la nostra gent.”
Aquest és un reconeixement explícit de que l’amnistia no haurà servit per a res. Per tant, defensar o insinuar l’amnistia és ben contradictori amb admetre que no haurà servit per a res.

Jo no només no estic a favor de l’amnistia sinó que hi estic en contra per que penso que ens perjudica en l’estratègia de la independència. I els meus arguments són molt propers als de sota de la tercera línia ja citats.

Les úniques crítiques contra l’amnistia que he trobat publicades es poden llegir en aquesta notícia,
https://www.vilaweb.cat/noticies/uriel-betran-entrevista-amnistia-onze-setembre/

Això ja ho sabem, però en la meva opinió cal anar una mica més enllà perquè si no donem voltes i voltes… parats i mirant el dit.
L’amnistia té com a objectiu alliberar els represaliats, potser fins i tot el president tot i que la seva situació és delicadíssima i és a part, no m’atreviria a elucubrar. Però després l’amnistia té també com a objectiu engegar una càrrega a la línia de flotació i a veure què passa. El que dius Vicent és obvi, però ens hem de moure i anar endavant amb el que sigui perquè hem d’aconseguir situar-nos exactament en el punt on ho vam deixar l’octubre del 2017, i això vol dir confrontació provocació pressió confrontació confrontació provocació etc etc fins a fer petar els ressorts. I llavors serà el moment d’alçar la suspensió. Com més diguem: nooooo això no, no anem bé, no això no serveix de re, no això no sortirà bé…., …..més trigarem… i com més triguem més desorientats, més infiltrats i barallats, mes desgastats estarem.

UNA POBLACIÓ ESPANYOLA INCURABLE DE “L’APORELLOS”

També penso que les detencions de Solsona demostren que amb l’amnistia no n’hi ha prou, ni per a investir ningú, ni per a dialogar amb ningú, ni per assegurar-nos que alguna cosa de veritat ha canviat a Espanya, perquè en el fons es tracta d’un cos malalt, incurable, que ja no es pot operar.

Ja sabem que Espanya no és un país normal i l’estat espanyol no es comporta com es comporten els estats de tradició democràtica, però l’estat no és pas el problema de fons com diu Partal, per mi l’estructura de l’estat espanyol només és l’excusa per amagar la malaltia genètica del regne de Castella que té una població oportunista del PP que apuntala la continuïtat del franquisme, una població religiosa de la Conferència episcopal i de l’Opus Dei que apuntalen el Concordat, una població socialista que vota PSOE per apuntalar la monarquia, una població comunista d’En Común Podemos que apuntala l’esquerra conservadora i, sobretot, una població espanyola incurable de “l’aporellos”.

PS. Per cert, amb una malaltia transitòria de visió he tingut l’oportunitatn de fer servir l’ajut de la veu sintètica que ofereix VW er a la lectura dels articles i és un plaer. Gràcies.

Assistim a la fi d’una nació, no se ben bé quina, si la nostra o la d’ells. Però si ara l’espirit de l’1O és trait, i s’impossa la secessió lingüística vía eixa boutade de català/valencià, crec q la resposta vindrà sola.

Per fi sembla que estem arrivant al moll de l’os! Exacte, no podem establir cap negociació ni diàleg seriós amb cap partit o institució espanyola fins que España, tota, no doni signes constatables de que vol canviar en profunditat la seva mentalitat a tots nivells: social, econòmica , judicial i política. i com que això no ho fa ni ho farà a curt termini , el resultat lògic de totes les batalles està cantat: cap concessió ni favor a cap institució estatal espanyola sense l’autodeterminació de Catalunya, o sigui sense l’aplicació del resultat de l’heroic referèndum de l’1-O del 2017. Segueix siguent l’únic lògic, raonable i eficaç!

Fa poc que hi va haver un article aquí sobre la concessió de l’amnistia arran d’una entrevista a Miriam Nogueras on va dir que vol incloure amnestia per la Laura Borràs. Doncs a cal Junts tenen idees clares sobre el tema i, per tant, és més que probable que ells estan negociant sobre la concessió d’una amnistia.

Però encara que no fos així, estic molt d’acord que no s’hauria de negociar sobre l’amnistia. Però tampoc no s’hauria de negociar sobre el dret de autodeterminació i el reconeixement del referèndum d’1-O. Al cap i a la fi això és un dret (internacional!) i per això és indiscutable. A més, vam fer un referèndum unilateral i per això els nostres representants només tenen el mandat per a aixecar la suspensió de la declaració de’independència. La seva única feina és fer-ho possible, enfrontant-se a Espanya, debilitant-la i fent-la ingovernable.

L’ amnistia no és suficient ni tampoc està garantida en un estat com l’ espanyol on els tribunals arriben on no arriba el govern. Segueixo pensant que l’ 1O és l’ únic punt de partida possible. El vam fer i el vam guanyar, no va ser un fracàs, contrariament al relat dels qui han volgut amagar la seva traició en una autonomia amb les costures trencades irreversiblement. L’1O ens vam determinar i vam guanyar. No s’ ha de demanar a Espanya cap referèndum ni es pot investir de cap manera cap govern espanyol. Confrontació fins a trencar les seves costures, fins que entenguin que realment som un problema i no una solució facil quan ells ens necessiten.
Els politics sempre han pensat que com que els catalans tenim aquest tarannà dialogant i negociador, es podia enraonar amb Espanya. Un error que hem patit durant moltes generacions i aixi estem.

Gràcies, Vicent.
I sobre protestar, deia Manuel de Pedrolo:
“S’ha de protestar fins i tot quan no serveix de res”.
(ho subscric).

IGU<AL QUE L'EDITORIAL D'AHIR, AQUEST ÉS PART INSEPARABLE D'UNA MANERA D'ENCARAR AQUESTA GUERRA DE DESCOLONITZACIÓ:

1. Alguna volta he dit que ací, a VW, s'està coent al caliu les bases de l'alliberament nacional.

2. Sra. Roser Bravo: "Tot el que fa el País del qual parlem, fa un tuf que contamina…" efectivament. Els valencians i nordcatalans, franjolins, illencs , algueresos, pallaresos, garriguencs, terra-altencs, baixcampencs, montsians, baixebrecs, etc som el desengreixant d'una manera dinovenca de veure aquesta nació. No negociem amb españa ni exportem roca-junyentisme, ni solé-turismes, ni posem nom a monedes españoles, ni descosim senyeres per a fer rogigualdes, etc. La "intoxicació" la porteu alguns de vosaltres que no superareu mai eixa àura fallida que fou el cambonisme.

3. A Martí Domínguez i Barberà, a l'endemà del seu discurs Franco el va destituir de director de Las Provincias i al batle de València, el Comte de Trénor qui s'havia adherit a Martí Domínguez (l'avi d'un dels millors escriptors catalans actuals). Nosaltres mai no negociem amb españa ni dreta, ni centre ni esquerra valencianes. Perdem sempre, però mai som vençuts ni caiem en el parany del "pactisme" eixe que el col·laboracionista Vicens i Vives va perfilar.

3. Sr. Francesc Gilaberte: diem Principat perquè era el nom i el gentilici adoptat per la Generalitat d'Amunt entre la cessió monàrquica de les 6 comarques septentrionals 1569 Tractat del Pirineu i la Batalla d'Almansa i la posterior ocupació i destrucció de Lleida i Barcelona, 1714. Com va dir Fuster, i molts altres diem Països Catalans en el "mentrestant" arriben a l'expulsió dels estats ocupants. Per no usar la dualitat nominal de les 4 províncies españoles i el nom de la nació tradicional quan érem independents.

4. Això de l'amnistia és el mateix conillet tret de la xistera que anomenar català-valencià. Un joc per a tindre-nos atenent un tema secundari, per tal de no centrar-nos on cal. L'amnistia, si cal, ja li l'administrarem als españols col·laboracionistes i quintacolumnistes que resten després d'expulsar l'estat español d'ací.

6. On cal centrar-nos és a fer ingovernable españa i que acaben embestint-se entre ells.

El primer pas fer estabellar l'esquerra española com Sumar, Bildu, ERc, Unidas Podemos, etc i que s'enfronten a mort amb el bloc "constuitucionalista" dels PpsoE-VOX.

Pedro Sanchez no ha de poder governar. Cal barrar-li el pas vers la Moncloa. Cal incrementar el malestar endins la societat española.

Per a que s'afeblebisquen mútuament i el CNI no puga controlar els esdeveniments.

Josep Blesa (València)

Quan una noia/noi de més de 18 anys es vol independitzar de casa seva, crec que només li manquen dues coses: 1) Estar ben segur 2) Tenir els mitjans econòmics per mantenir-se. Tan difícil és d’entendre?

No recordó de qui és la frase, que per a mi s’ajusta prou bé a la situació actual:

“Oscil·lem entre dos mons; l’un està mort; l’altre, és incapaç de néixer.”

Però nosaltres seguim.

Encara no s’ha arribat a votar la investidura i ja hem vist com comença a aigualir-se el tema del català a Europa amb la collonada de Ximo Puig embolicant la troca i volent colar la doble denominació de la llengua a nivell internacional. I també hem pogut comprovar que, com bé diu l’editorial, amb l’amnistia no n’hi ha prou. Perquè tot seguit de la llei d’amnistia continuarien les detencions arbitràries i la repressió. I vist el que estem veient ja podem imaginar què no faran després de la investidura amb el dret a l’autodeterminació.

Ho hem d’assumir. La paraula de Pedro Sánchez val zero. I amb aquesta premisa és impossible pactar res. Crec que per coherència Junts no pot investir ara mateix Sánchez. Perquè si ho fa i, com és previsible, no es compleixen els pactes s’enfonsarà el partit i açò és un alicient més que Pedro Sánchez té per incomplir tots els pactes.

Aprofito per respondre la pregunta que feia ahir en aquesta mateixa secció Josep Constantí 10:55 sobre la solució del Mot-li (que no té apartat de comentaris). La resposta és “atxem”. Efectivament no és un mot normatiu i per tant era difícil de trobar. Tot i així el pot trobar al DCVB on el remetra a “atxem”, que fa referència a l’onomatopeia de l’esternut.

El pitjor és que a Castella tothom es va dient les mateixes bestieses una vegada i una altra. Tenen el cap ben menjat. La seva mentalitat és tancadíssima. Mentre, la nostra classe política sent rumors de la caleta. Segur que no hem de, simplement, començar?

Els castellans ens odien a mort. Aquest no seria pas cap problema per nosaltres si no fos perquè estem desarmats i ells tenen el monopoli de les armes. Els castellans són gent corrompuda prr l’odi. El discurs que es gasta l’esquerreta dels Errejon, Montero, Iglesias, Diaz, Colau, Asens, etc. és el d’una gent cínica, pocavergonya i barruda. Que no ens vinguin a intentar convècer de res. El projecte que s’entesten en voler-nos vendre és una falàcia, un engany, una estafa pròpia de persones sense escrúpols. De què coi pretenen convénce’ns si, com tots sabem, la realitat sociològica del seu país està totalment dominada per l’odi nosaltres els catalans? Parlen de negociar. Negociar, què? Els catalans no podem pas compartir res amb aquells que ens volen exterminar. La nostra voluntat, el nostre primer i més important objectiu ha de ser la independència, la llibertat, trere’ns els grillons i construir el nostre propi estat, un estat igual com el que tenen els altres, un estat com el que té Portugal. Som una nació colonitzada per una gent que si estigués segura que ningú al món se n’acabaria assabentant, no dubtaria un instant en aplicar-nos la pena de mort només pel fet de dir bon dia. Amb aquesta gent, parlar de negociar no té sentit, és absurd. Per tant, no siguem absurds. L’esquerreta madrilenya té el deure de transformar primer els seus compatriotes, els castellans, abans no es vulguin vendre la moto. Són conscients, però, que purificar el seu país, Castella, d’un odi tan fort i arrelat és missió impossible. Que s’ho treguin del cap. No hi ha res a negociar. L’única solució al problema és la independència de la nació catalana.

L’estafaamnistia que proposa JUNTS és la segona temporada de l’estafataula d’ERC.

En l’estafataula l’únic que es va aconseguir va ser augmentar la repressió amb el Delicte de Desordres Públics.

Els presos dels partits van sortir de la presó, rendits els uns i canviats de bàndol els altres, no pas per les negociacions en l’estafataula: els van alliberar per emblanquinar els jutges falangistes davant les resolucions internacionals de violació de drets fonamentals.

Ara sabem, perquè ha quedat demostrat empíricament, que el vot útil és el més inútil que hi ha en democràcia.

L’abstenció d’avui, és la única garantia per a una opció política real en el demà.

PD.

Senyor Partal, no creu vostè que ha arribat l’hora d’anomenar “presumptes” independentistes als partits que diuen ser-ho, però de facto no fan res els uns i l’altre fa tot el que pot en contra.

El GOBIERNO MARLASKA.RUFIAN.SANCHEZ es senzillament un GOBIERNO FRANQUISTA D’ESQUERRA. Terrorisme PSOE.falangista, quin HORROR!!!

Apreciat Vicent, si l’editorial d’ahir dilluns va ser impecable, la d’avui està plena de raó.
És allò Vicent que ja he fet esment un futimer de vegades i que ja fa molts anys ho va definir perfectament en Pla, un element que com molt bé saps va col·laborar amb el franquisme.
*El 90,% de la societat espaÑola els seus valors són franquistes.
*Lo més semblant a la dreta espaÑola és l’esquerra espaÑola PPSO€ i els que només serveixen d’apalancadors i vividors d’aquest partits com és el cas actual de Sumar; aquesta Yolanda Díaz ja es veu de visapresidenta.
La llàstima és que en Pla, que jo en tingui coneixement, no va definir els col.laboracionistes de catalanets i catalanetes amb aquesta espaÑa, com fas esment sobre aquesta secta d’ER i aviat podrem reafirmar si dintre d’aquest col.laboracionistes incluim JxC, que segons sembla va pel mateix camí.
Cal tirar endavant quant abans millor la llista cívica Vicent, amb aquest polítics que formen aquest partits que faig esment només ens porta la claudicació i el genocidi com a País colonitzat.

Perdre de vista Espanya és imprescindible pel progrés i per la salut democràtica i mental.
Però dubto que els polítics d’aquí abandonin de bon grat els mateixos tics autoritaris i manipuladors que tan critiquem dels espanyols. Són menys cafres, això sí, perquè guanyar als espanyols a cafres i retrògrads és quasi impossible.
Però manipuladors, mentiders i poc de fiar ho són igual. Aquí tampoc no dimiteix ningú. Mai. Per res.

Sí, l’amnistia hauria de servir de punt i final. I és evident que ve d’una part de la societat espanyola que va veient com l’envalentiment de l’altra part els porta pel pedregar. Hi ha senyals de tot plegat: que els mateixos policies diguin que no volen l’amnistia es molt greu, que la mare d’en Rubiales faci una tancada encara ho és més.
I el senyal definitiu està en la mateixa constatació que la forma de relació entre l’estat i els ciutadans és sempre via judicial, via repressiva. Espanya ni pot ni sap atendre l’autodeterminació dels pobles i nacions que la composen, i tal cosa el fa un estat fallit, en el qual el paper modern de l’estat ha de quedar sotmès a la fórmula antiga. I és així que no podem continuar, i és com el model no pot evolucionar. En canvi, una Catalunya independent o una Espanya sense Catalunya és una via viable, que s’ha de començar a explorar.

(Jaume) No s’ha de donar suport a cap govern espanyol. S’ha de forçar repetició electoral. No em val cap altra cosa.

Me n’alegro molt que finalment VW comuniqui clarament quelcom tan evident com que l’amnistia no serà més que una transacció puntual amb els partits fake-indepes que acabarà sent un pas endevant i deu enrere, com tot el que els fake-indepes presumeixen haver negociat amb espanya (estat) des de la tardor de 2017.

L’únic camí efectiu (complexe però definitiu i sense pases enrere) per tenir un Futur Digne, lluny del colonialisme espanyol, és la INDEPENDENCIA.

La Independéncia només s’aconseguirà amb confrontació. Mai pactant.

RE-INICIAR

Descodificar a l’in-revés i de baix cap a dalt: (objecte-individu i poble-GOI)

*No confondre en l’esfera col.lectiva:
GOI amb estat,
estat amb nació,
nació amb país,
país amb societat,
societat amb gent,
gent amb poble.

*No confondre en l’esfera individual:
Individu amb persona,
persona amb ciutadà,
ciutadà amb subjecte,
subjecte amb usuari,
usuari amb consumidor,
consumidor amb objecte.

Som en un canvi d’era, aprofitem-ho!

Que amb l’amnistia no n’hi ha prou ja ho vàreu publicar a VilaWeb en magnífic article del professor Requejo. Que això del desordres públics agreujats es una presa de pel que ER ha encaixat com una victòria, ja es de sentit comú ja que dona un poder franquista (de fet el que sempre han exercit) als jutges espanyols, reforçat amb l’Audiencia Nacional i el Tribunal de Cuentas, i si a això hi afegim la Fiscalia (de quien depende?) i els informes policials prefabricats, tenim un panorama, que com descriu l’article, no te comparació a la resta de païssos civilitzats. Això no te solució mentre no explosioni el règim del 78, que sols pot passar si tornem al 1931 amb la renuncia del borbó, cosa que encara està molt magra també.

Això és el que hem de repetir una i altra vegada: Espanya no és un país normal, a nivell de democràcia. Per això jo sempre dic que és “alumne difícil, dintre del concert de països”. Un alumne que no vol aprendre ni evolucionar. Amb lo de Solsona es veu clarament que la persecució cap als catalans (a la història sempre s’acaba perseguint determinats grups i cultures) és un tret de la cultura espanyola (nacionalista) que està arrelat a la ment de gran part de la població. Per això es fan coses que en altres països democràtics no serien admeses i serien condemnades.

Certament només amnistia no ja prou, la repressió segueix
Espanya no és de fiar per tant seguim per la independéncia

A España si ets catlaà i tens un dipòsit d’oli ja pertanys a un grup criminal. En efecte, això no pot ser normal.
I que els hagin detingut abans de no fer rés de rés, vol dir que segurament segueixen espiant amb Pegasus molta gent de Catalunya.
Les nostres comunicacions i xerrades estan essent intervingudes per la Policia Nacional i altres “fuerzas de seguridad”, i segons el que els hi sembli, et poden detenir durant un parell de dies com si fòssis un terrorista.
Com si aturar (suposadament) un event esportiu fos atemptar contra la vida de les persones.
Ja es pot ben dir que a España, els catalans som tots presumptes terroristes en potència. Sols cal l’informe d’un policia amb dades especulatives per què et privin de la teva llibertat. I després si tot és mentida, NO PASSA RÉS. Però a tú ja t’en fotut la vida.

El problema d’Espanya es diu PPCC. I el problema dels PPCC és diu Espanya (amb tots els espanyolistes que ens han incubat a casa nostra). Ni culturalment, històrica, ètnica ni econòmica, lliguem. Qui obliga a qui? I per què? Pobres de nosaltres, els valencians! Visca el Principat Independent! Perquè només aleshores ens n’adonarem del camí a seguir i de qui és nostre principal i vertader no amic que tenim per assolir el millor que
volem i puguem ser.

Si PSO€ i Podemos-Sumar no van derogar la llei mordassa (promesa electoral de tots dos partits) i van ser capaços del nyap gegant de la modificació del codi penal (amb l’inestimable ajut d’ER), com volen fer una llei d’amnistia amb cara i ulls i que no sigui un nyap monumental?
Salut i força !!*!!

Els pobles mestissos no poden crear cultura i per això l’única expansió que els és possible de realitzar és practicar l’imperialisme. És el cas, per exemple, de Rússia, d’Anglaterra, dels EUA, de la Xina, d’Espanya i de França.
Pel que fa a Espanya què podeu esperar d’un poble que és capaç de parir energúmens com el general Millan Astray, fundador de “El Tercio” conegut avui com a Legió espanyola i a la qual obsequià amb el lema encara vigent dels seguidors de la cabra:
“Viva la Muerte” “Muera la Inteligencia”. Aquesta doble frase es reforça en progressió geomètrica al voltant del punt central: la mort. Encegats per la sang vessada no volen –ni els cal– veure res més: abans morir que cedir , reconèixer o transigir.
Espanya és un país imperialista, un país de destructors. Mentre els catalans ens entreteníem a planificar i ordenar la nostra terra, a fer marges de pedra seca per a poder-hi plantar i alhora protegir la terra de la maltempsada, els pastors castellans ho arranaven tot per allà on passaven, No es preocupaven de conrear: el seu bestiar s’ho fotia tot i anaven adquirint noves terres per a empobrir-les tot seguit, i passaven a la següent i així cada cop necessitaven més territori paer a mantenir el seu estil de “producció”…
Espanya, que és la versió 2.0 de Castella, fa el mateix: no els cal produir res, per això ens tenen esclavitzats als catalans perquè nosaltres creem i produïm i així viuen a les nostres espatlles.
No us refieu per a res de la Unió Europea, no aixecaran la mà contra Espanya perquè han de continuar cobrant-los-hi els interessos d’un deute que mai podran recuperar.

Cap pacte, cap acord, cap connivència, cap grup al Congreso, cap subvenció, cap indult, cap amnistia, cap entesa ni amb bascs ni gallecs ni andalusos ni asturians: tots viuen de nosaltres i no ens amollaran.

Els catalans només podem practicar la confrontació sistemàtica arreu i en tots els àmbits si volem sobreviure com a poble i com a individus.

Però una cosa és aturar la cursa i l’altra llençar xinxetes o oli. Si va ser aixi, em sembla molt més intel·ligent la protesta del tour.
Estic convençuda que això deu ser obra de gent (infiltrats?) que volen criminalitzar l’independentisme. I ho aconsegueixen…..

D’acord amb Josep Soler 06:41, Victor Torguet 09:46 , Joan Rovira 10:21.

Espanya marca les diferències en tots el àmbits i posa a la vista de qui ho vulgui veure que els catalans ni som ni serem “espanyols” .

Pensen en l’amnistia dels polítics exiliats, no dels represaliats civils, perquè facilitar que la repressió segueixi. Les mínimes engrunes, com sempre.

Potser és per l’edat i l’experiència però, recordo que en un temps sempre que es feia una acció s’actuava des de la clandestinitat en tot moment. Sabem que ens vigilen. Siguem intel·ligents i passem a la clandestinitat en els moments claus. Què el company no sàpiga que faig ni amb qui és la forma d’evitar filtracions. Quan un pensi una acció, només cal que la conegui qui hagi de participar, sense cap rastre als correus ni de trucades, tot en persona i sense mòbils a la butxaca.

Buscar un qualsevol “rapprochement” amb Espanya és una bogeria i un desbarat. Davant d’un enemic odiós, decidit a eliminar-nos, encara acceptem “regals” enverinats, mig disposats a creure en falses promeses. El nostre vaixell és a la deriva. No a cap diàleg. No a cap oferta. Hem de posar tots els nostres esforços a tallar les cadenes. Què més necessitem per obrir els ulls? Com és que tanta gent encara no ho entén?