Als confins d’Itàlia
En la resolució d'un conflicte nacional no compta tant la matèria primera –espere que s'entenga què vull dir– com la consciència
Amb informació, coordinació i astúcia, tothom pot guanyar qualsevol conflicte. No hi fa res que l’enemic siga molt gran
ERC es troba atrapada en la seua fantasia, en la fantasia de la taula de diàleg. I ara no pot reconèixer el fracàs i ha de fer malabarismes per a justificar-la i justificar-se
Aquest control partidista obsessiu dels mitjans que alguns somnien que serà capaç de modificar les idees de la gent i alterar la realitat del país és abocat al fracàs
Les declaracions de Barrionuevo reconeixent que els GAL els dirigia el govern espanyol revelen una atroç perversió moral
El PSOE va a Brussel·les a demanar que es parle català al Parlament Europeu i després, a Madrid, hi vota en contra, sense gens de vergonya
L'èxit de la desregionalització del nord del país hauria de servir de lliçó per a la resta
Que la reflexió cartesiana de Nadal cause una desautorització pública del govern diu més dels problemes del govern que no pas del pensament del conseller
La premsa madrilenya va llançar ahir dues càrregues de profunditat contra Pedro Sánchez, a propòsit de la reforma del delicte de sedició
La crisi del poder judicial s’intensifica i ja comença a apuntar a Felipe VI, al cor mateix del règim
Cinc anys després, cal reconèixer que els dos polítics més importants i influents de Catalunya continuen essent el president Puigdemont i Oriol Junqueras
La nostra obligació més gran, i per tant la nostra exigència major, l'hem de tenir envers el nostre país i els països del nostre entorn geopolític. O, si no, és massa fàcil
Avui fa cinc anys que el Parlament de Catalunya va proclamar la independència, en una jornada històrica per a bé o per a mal
Pregunteu-vos com és que avui tanta i tanta gent té tant d’interès i posa tant d’esforç perquè tinguem un record negatiu del 27 d’octubre de 2017
Sense la declaració d’independència del 2017 i les conseqüències corresponents, cap organisme internacional no s’hauria preocupat de delimitar restrictivament què pot fer Espanya i què no
El rerefons real del debat és la persistència d'un concepte profundament autoritari, reaccionari i repressor sobre com ha de funcionar la societat
A Catalunya, tant si els analistes polítics ho volen veure com si no, els efectes d’aquella declaració són decisius avui en termes polítics
El president xinès ha dominat el vintè congrés del Partit Comunista i ha deixat clar amb els seus gests que acumula personalment un poder com no s’havia vist d’ençà de l’època de Mao
A vegades tinc la impressió que com a cultures no hem sabut entendre prou el valor, diria que fins i tot polític, d'aquest fenomen tan important que ha estat la música d'arrel tradicional
No és una hipocresia, si ho voleu pietosa, recuperar el nom dels afusellats i alhora no fer res per recuperar la legalitat per la qual van morir?
Si al parlament no s'atreveixen a violentar la legalitat espanyola, no és que no avançarem gens en la resolució del conflicte, és que no hi haurà manera de protegir la societat catalana
Dir-se d'esquerres no pot ser un parapet per a defensar-se contra una acusació documentada, concreta i fefaent de racisme
La crisi desfermada pel conseller Elena als Mossos arriba en el pitjor moment possible per al govern de Pere Aragonès
Lluís Llach, en un discurs magnífic a l’acampada de l’ANC, ha posat els punts sobre les is, en aquest debat fonamental per a entendre on som
La pressió del carrer per a recuperar la tensió independentista i tornar a encarar l’embat amb l’estat espanyol és l’explicació de tot això que vivim, inclòs el trencament del govern
Ara que sabem que espiaven molta més gent, ens hem de preguntar com és que Pegasus l’han fet desaparèixer del debat polític català?
Un nou llibre d’Antoni Simon explora el concepte de la unitat d’Espanya en el curs dels segles i la degradació de l’estat originada per aquesta obsessió
Cal reaccionar col·lectivament a un atac que pren forma personal però que no ho és de cap manera. I tancar files
Aquests darrers deu anys l’independentisme ha anat desmuntant des del carrer totes les maniobres per a frenar-lo. No vindrà d’una altra, ja
La nova política no té fons, només té forma, i tant se val el projecte i cap on vas; sols importa l'efecte immediat, el foc d'artifici
No es pot aïllar –ni és decent en termes periodístics– la decisió adoptada avui per la militància de Junts d'abandonar el govern de totes les coses que han passat les darreres setmanes
Costa, simplement, ha optat per no ser espanyol, per no reconèixer l’autoritat d’Espanya i per negar, de fet, que Espanya tinga cap autoritat sobre ell
El debat dins Junts aclarirà l’abast real del pol autonomista i alhora obrirà pas a configurar, amb Junts però més enllà de Junts, un pol independentista que pot ser guanyador
L'ús d'armament nuclear convertiria la guerra d'Ucraïna en la Tercera Guerra Mundial, però el Kremlin hi té més a perdre que no a guanyar si el fa servir
Si finalment s'imposa el sí, la credibilitat de qualsevol amenaça que puga fer Junts en el futur es reduirà a cendra
La independència s’ha de fer com es va fer el 2017 i avui sabem prou coses que van ser a punt de passar per a reafirmar-nos-hi
En l'acte d'ahir van passar coses que no passaven i van demostrar que hi ha un nou corrent que pren forma i cos
Ara ja sabem que el Primer d'Octubre s'alça imponent davant nostre cada vegada que perdem el rumb, cada vegada que algú vol desviar-nos, sempre que algú pretén de dir que això s'ha acabat
Aquesta crisi de govern arriba quan una quantitat creixent de gent ja està convençuda que per aquest camí no anem enlloc i que cal un canvi de rumb total
El projecte d’agafar cínicament el 52% dels vots per formar govern però no per acostar-nos a la independència és pràcticament liquidat
Si el govern és conscient que el camí que ens proposa de seguir és efectivament el del Quebec i el Canadà, aleshores la cosa és greu