Borrell, el gran emblema de l’esquerra racista europea

  • Dir-se d'esquerres no pot ser un parapet per a defensar-se contra una acusació documentada, concreta i fefaent de racisme

Vicent Partal
18.10.2022 - 21:40
Actualització: 18.10.2022 - 21:50
VilaWeb
Josep Borrell. (Fotografia de Julien Warnand)

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dijous passat, Josep Borrell va fer un discurs als estudiants de l’Acadèmia Diplomàtica Europea i en un moment determinat va fer servir una metàfora que no podia ser més desafortunada. Primer, va dir: “Europa és un jardí. Hem creat un jardí on tot funciona, que és la millor combinació de llibertat política, prosperitat econòmica i cohesió social que la humanitat ha estat capaç de crear.” I després va continuar: “La major part de la resta del món és una jungla, una jungla que pot envair el jardí.” Per si la barbaritat no fos prou grossa, va afegir que Europa s’havia d’implicar en la resta del món: “O, si no, la resta del món ens envairà, amb diferents formes i de maneres diverses.”

La denúncia de la metàfora europea de la jungla, amb aquesta connotació de ser un indret allunyat de la civilització humana, confús, brutal i perillós, és un clàssic de la crítica anticolonial –Edward Saïd, per exemple, hi va dedicar un capítol excel·lent del seu llibre de reflexions de l’exili estant. Però, sobretot, de tan transparent com és, té la virtut d’indignar la gent normal i corrent. Com s’ha vist clarament en les reaccions d’aquests dies.

Evidentment, el Kremlin ho ha aprofitat de seguida i ha recordat el fet, històric i indiscutible, que el “jardí” s’ha construït sobre l’opressió brutal i descarnada de la “jungla” i sobre l’extracció salvatge dels seus recursos. I, com era d’esperar, tot de països africans i asiàtics s’han sentit agredits i han respost al discurs de Borrell de manera directa i contundent. Però cal remarcar que, aquesta volta, també han estat molts els polítics europeus, i fins i tot socialistes, que han arrufat el nas i han indicat que això no es podia tolerar.

Evidentment, les reaccions europees són bàsicament utilitàries, perquè tenen a veure molt amb el maldecap concret que Borrell els ha creat. Bona part del tercer món no dóna suport a Europa i els Estats Units en la guerra d’Ucraïna i un comentari així de salvatge no facilita les coses, precisament. Però la qüestió no s’hauria de despatxar així com així, ni es pot circumscriure als vaivens del dia a dia. Perquè és molt profunda i exemplificadora.

Sobretot a partir del moment que Borrell ha reaccionat a la polèmica bo i dient que ell sempre ha estat un home d’esquerres i que, per tant, no podia ser acusat de ser un racista o un supremacista. Una defensa especialment interessant com a lliçó per a tots plegats en el moment en què vivim, perquè és un exemple insuperable de com la demagògia sobre una afiliació històrica a unes idees que en una època van ser progressistes es pot fer servir cínicament com a contraposició a uns fets profundament reaccionaris i molt greus.

O és que Borrell, quan parla obertament de “la invasió d’Europa”, no s’adhereix, de fet, al gran lema, a la gran bandera política del feixisme i del racisme avui, que és la teoria conspirativa del gran reemplaçament? No parla com parlen Meloni o Zemmour? No fa servir les mateixes paraules que Orbán? I quina diferència hi ha entre que ho diga un senyor que té carnet de socialista i que ho diga un senyor que té carnet de l’extrema dreta? O és que les paraules i els posicionaments polítics han deixat de tenir sentit per si mateixos?

Evidentment, pels catalans no és cap sorpresa. Que Borrell és un supremacista i un feixista, milite sota les sigles que milite, ho hem vist i ho hem viscut en primera persona. Però que el debat es catapulte ara a escala europea o mundial serà interessant sobretot si serveix per a denunciar la hipocresia del llenguatge polític i si ens ajuda a entendre com a societat que no podem viure més temps presoners dels mites semàntics.

Aquesta presó mental que diu que tots els d’esquerres són una cosa i tots els de dretes una altra s’ha d’acabar. Hi ha de tot a tot arreu i, en tot cas, són els fets i el comportament personal de cadascú allò que cal tenir en compte. I s’ha d’acabar, també, la presumpció que els d’esquerres som bons per naturalesa i tenim un estàndard moral superior als de dretes. Conec molta gent de dretes molt superior moralment a Josep Borrell. I el PSOE es diu d’esquerres, però sovint pense que solament és un parapet rere el qual es refugien per mantenir captiva una massa de vot que continua pensant que són millors per això, malgrat haver-los vist durant anys robar a mans plenes, assassinar dissidents polítics, adoptar mesures econòmiques contràries als interessos populars i imposar l’autoritarisme més descarnat com a forma de govern –recordeu el 155, recordeu Melilla, però recordeu també aquelles imatges de Pedro Sánchez envoltat de militars per a “lluitar” contra la covid, per dir solament tres coses.

Com menys ens deixem endur pels estereotips i la propaganda, millor. Com més radicalment crítics siguem amb tot, millor.

 

PS. Ot Bou entrevista avui en el seu pòdcast Itziar González, l’arquitecta i urbanista que fa anys que encapçala, amb més gent, però ella de manera destacada, la lluita contra la corrupció, especialment a Barcelona. Us recomane molt que l’escolteu (ací en teniu l’àudio) perquè precisament afina molt quan proposa els canvis que són necessaris per a posar fi a una corrupció que qualifica de sistèmica i persistent. Impressiona especialment de veure com despulla aquesta temptació que és tan visible aquests dies quan diu: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració.” I qui diu guanyat unes eleccions diu format un govern sense ni tan sols haver-les guanyades…

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Marià Puig
Marià Puig
18.10.2022  ·  22:10

No tinc paraules. Sort que tu, sí.

Josep Jallé
Josep Jallé
18.10.2022  ·  22:14

Els avis repapiegen i alguns, pocs afortunadament, foten pena quan obren la boca.
La mal anomenada Unió Europea, en realitat l’Amuntegament Europeu, caldria que deixes de ser una gerontocràcia, amb percentatges de mamella segons els macrogrups d’interessos partidistes.
No cal fer-li un minuts més de cas a aquests dissortat representat dels veïns.
Salut.

Francesc Macià
Francesc Macià
18.10.2022  ·  22:44

Llegint els extraordinaris editorials de Vicent Partal em ve el cap aquell “aforisme” de Joan Fuster: «Creieu-me que és una recomanació feta de tot cor, llegiu Bertrand Russell, no és un filòsof, és un desinfectant».
Jo la parafrasejaria canviant Russell per Partal, i filòsof per periodista.
I avui més a propòsit que mai tractant-se del “desinfectador” Borrell.

Carles Serra
Carles Serra
18.10.2022  ·  22:51

Apreciat Vicent, com molt bé fas esment, els catalans sabem de sobres de quins valors gasta aquest franquista de Borrell; el drama és aquesta UE i per més despropòsit és el seu màxim portaveu; tela telita Vicent.
Amb respecte això de l’esquerra, ja pels anys 30 amb Lerroux ja va passar, la famosa esquerra catalana i els seus “líders” els hi va ser el seu guia; no tant llunyà, aquest en Pablito Iglesias el líder de Podemos, va anar a Rubí a fer un míting, el mateix els hi va recordar a la massa obrera majoritàriament procedent de les espaÑes, que recordessin de donde hera su sangre; algú li va recordar Lerroux, de seguida va sortir el catalanet Domènech ha defensar-lo.
Aquesta també és una part de la història trista i faxenda de les esquerres, tant catalana com espaÑola.

Joaquim-Antoni Vidal
Joaquim-Antoni Vidal
18.10.2022  ·  22:53

Hi ha qui té un roc al cervell.
Hi ha qui, a més de tenir un roc al cervell, REPAPIEJA, i no d’ara.
Com pot la Unió Europea mantenir tal quòniem en un càrrec tan important.
Actituts d’aquesta mena ens fan perdre tota la confiança en la UE.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.10.2022  ·  22:55

Que aquest ximple sigui Ministre d’Afers Estrangers de la Unió Europea demostra com la UE es va dissenyar malament des de l’inici, des del sistema de designació dels més alts càrrecs (els ciutadans de la UE no poden votar el president de la Comissió o el president del Parlament Europeu, per exemple) fins al nyap econòmic i legal que és l’euro. Si a això hi afegim que els espanyols s’han infiltrat fins a extrems en l’organigrama de Brusel·les, tenim la cosa més disfuncional possible. La UE faria riure si no fes plorar. Mentre, Ursula von der Leyen sent rumors de la caleta.

Josep Usó
Josep Usó
18.10.2022  ·  23:00

Aquesta pretesa superioritat moral de dir que s’és d’esquerra és com aquella de ser de la generació del 68, haver obtingut un títol pels aprovats generals, haver ocupat un lloc de responsabilitat per al qual s’és incapaç i mantindre’s allà cinquanta anys. Una estafa.

Eduard Rogero
Eduard Rogero
18.10.2022  ·  23:32

Ser d’esquerres no és cap garantia de honestedat en el repartiment de la riquesa i equitat, com ser capellà no ho és de honestedat sexual.

Ramon Perera
Ramon Perera
19.10.2022  ·  00:10

“Aquesta presó mental que diu que tots els d’esquerres són una cosa i tots els de dretes una altra s’ha d’acabar. Hi ha de tot a tot arreu i, en tot cas, són els fets i el comportament personal de cadascú allò que cal tenir en compte. I s’ha d’acabar, també, la presumpció que els d’esquerres som bons per naturalesa i tenim un estàndard moral superior als de dretes.”

No puc estar més d’acord amb aquestes paraules ja que fa molt de temps que penso igual i no toquen un tema secundari sinó de primera línia.

Ara bé, aquesta anàlisi duu a la conclusió de que la dicotomia ‘dretes/esquerres’ no té valor pràctic, porta a confusió. Caldria bastir un esquema mental diferent.

Penso que la dita conclusió està implícita en la frase que clou el paràgraf immediatament anterior: “no podem viure més temps presoners dels mites semàntics.”

PS. Efectivament, les paraules d’Itziar González són altament recomanables.

Jaume Riu
Jaume Riu
19.10.2022  ·  00:22

LO RAIER DE LA POBLA
Malgrat ser racista i no gens diplomàtic, el personatge exerceix com a Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat des de 2019.
És el resultat paral·lel a l’evolució del PSOE des de fa cinquanta anys, quan els socialistes eren d’esquerres i Josep Borrell i Fontelles era lo raier de La Pobla de Segur.
En l’actualitat, el PSOE només serveix per apuntalar la monarquia franquista i Borrell ja veieu perquè serveix.

Daniel Mir
Daniel Mir
19.10.2022  ·  00:24

Demanen un psicotècnic per un carnet de conduir i deixen colar aquesta bestioleta per Ministre d’Afers Estrangers de la Unió Europea.

Hi ha quelcom que no rutlla bé.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
19.10.2022  ·  01:10

Avui, i ho dic amb orgull, et suscric fil per randa.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
19.10.2022  ·  01:41

Gràcies per aquest magnífic editorial, Vicent.
I gracies per signar l’apel·lació als parlamentaris catalans.
Sort tenim de tenir algunes persones com tu. L’honestedat intel·lectual és un bé escàs.

Marc Adell
Marc Adell
19.10.2022  ·  02:01

Els matisos entre les esquerres i les dretes es troben entre els qui defensen el liberalisme (cada cop menys persones desafortunadament) i els qui defensen l’estat xuclador. Les esquerres defensen privilegis per a persones suposadament desafavorides i les dretes defensen privilegis per als nacionals i el que, segons el seu corrent, entenguin com a nació i “cultura” (com pot ser la religió). En general, excepte honrades excepcions, tants uns com altres sols es preocupen de mantindre plena la seva menjadora.

Quan tindrem per a Catalunya un partit realment liberal que ens permeti a cadascú ser responsables de la nostra pròpia vida? Veient la deriva que porta la societat, on cada cop es retallen més llibertats, ho veig difícil. I això que suposadament els Catalans hem sigut un poble que tradicionalment hem anhelat i lluitat per la llibertat, des de temps ancestrals…

Joan López
Joan López
19.10.2022  ·  06:38

La esquerra catalana es un bon exemple del que escrius Vicent,i Borrell el seu icono.
El nou capitalisme d’esquerras. Amb lo pitjor de la dreta i esquerra.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
19.10.2022  ·  07:22

Els polítics europeus ja van donar mostres pràctiques d’aquesta manera de pensar de Borrell quan van voler entrar a Europa aquell allau de sirians fugint de la guerra.
I les pasteres enfonsades al Mediterrani amb la indiferència de tothom? Crítiques a qui volien salvar aquelles vides.
Que me’n dieu del que va passar a les tanques de Melilla?
Els refugiats ucraïnesos són europeus. Es diferent.
La ciutadania discuteix sobre aquest tema. Molts haurien de donar la raó a en Borrell, sota el meu punt de vista.
Si. Ja sé que ell és un diplomàtic i ha de fer pedagogia política.
Vull ressaltar que és un bon represent del que representa.
Jo no sóc una entusiasta de Borrell, eh!!

Alfons Nadal
Alfons Nadal
19.10.2022  ·  07:55

Plenament d’acord Vicent, en especial les darreres duess frases.

Frank Compernolle
Frank Compernolle
19.10.2022  ·  08:01

Vivim un temps en el qual certes paraules perden sentit. «Socialisme» n’és una. No se sap qui defensen, ni quins valors. Segur que no defensen pas la gent, el medi ambient, la cultura minoritzada i el planeta que tots van perdre per la globalització i el neoliberalisme selvatge.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
19.10.2022  ·  08:19

Pura barroeria ideològica. Quin nivell!

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
19.10.2022  ·  08:27

Vicent, tens tota la raó del món quan escrius que el que compta són els fets i el comportament de la gent. Els conductistes solem dir que la gent és el què fa. Y els castellans diuen : “Obras són amores, y no buenas razones”…

joan rovira
joan rovira
19.10.2022  ·  08:39

Entre unes (idees) i uns (fets) hi ha els (instruments) que en tant s’oblida que són vectors; s’apropien de la relació i aquesta esdevé impròpia del procés de donar forma a la realitat de manera gradual i progressiva, convertint-se en tòxica.

Per tant, no comparteixo el reduccionisme terminològic amb què a la península de les colònies de Castella es fa referència als partits d’esquerres i de dretes com tampoc a la patrimonialització d’uns determinats valors.

Perquè a banda del reduccionisme té l’inconvenient de fomentar la dissonància cognitiva preestablerta pel sistema colonial castellà perpetuant l’impediment de fluir entre el subjecte (idees) i l’objecte (realitat material) i el seu canvi progressiu.

D’aquí la dificultat d’implementar l’evolució dels avenços per les persones i la col•lectivitat en la matriu castellana en comparació, per exemple, a la britànica amb instruments com els (whighs, 1859) (tories, 1834) i (labour party, 1900) fins avui.

Alliberant-se els ciutadans britànics de les visions predeterminades amb què aquesta visió, per a mi errònia, vol fidelitzar les persones als instruments fossilitzant la lliure circulació de les idees del subjecte individual i col•lectiu com a motor de canvi de la realitat material.

El Brexit, per a mi, és això. Alliberar-se de les conseqüències d’aquesta visió predeterminada dels instruments (organització) de la Unió Europea i on el cas del personatge exposat per l’editorial seria un cas paradigmàtic de patrimonialització d’idees i fets.

Molt similar al moviment d’alliberació nacional del primer d’octubre català que per manca de comprensió i divulgació del fonament de la causa de recuperar la visió pròpia de relacionar (idees) i (fets) de manera pròpia, s’està retardant per (instruments) polítics i mediàtics de manera indeguda.

Perquè, al meu entendre, d’igual manera que no es va saber interpretar el Brexit tampoc, confonent l’explicació partidista d’una manera intencionada, no s’arriba al fons de la qüestió catalana i la necessitat de recuperar el seu cercle virtuós de construir la realitat pròpia.

Albert Miret
Albert Miret
19.10.2022  ·  08:45

Avui, al 100% amb Lluís Paloma. Que la senyora Ursula von der Leyen ja ha donat proves de no calçar gaires punts, és un fet. Fa nomenaments d’allò més idiotes, i en aquest cas concret, moltíssimes persones la van avisar que si posava al Borrell de ministre d’Afers Estrangers de la Unió Europea, tindria una guerra assegurada… Doncs bé, ja la té, i l’atiador Borrell continua exercint el seu estúpid feixisme amunt i avall, mentre ella li tapa les barbaritats repartint mils de milions a les dictadures feixistes com Espanya, Polònia i Hongria. Aquesta dona, a còpia de mantenir i salvar amb diners de tots, les dictadures europees, està portant la Unió Europea a la ruïna total. Als catalans, però, ja ens va ensenyar qui era des del principi, per la qual cosa ja no ens sorprèn gens res del que faci.

Jordi Garcia
Jordi Garcia
19.10.2022  ·  08:54

Perdoneu, però ser d’esquerres vol dir justament ser progressista, antiracista, anti feixista, feminista, ecologista, etc.
El que passa és que ni el PSOE ni, per descomptat el sr.Borrell ho són, d’esquerres.

Jordi Torres
Jordi Torres
19.10.2022  ·  08:54

Subscric l’editorial de dalt a baix.

Les trampes del llenguatge polític queden al descobert pels extrems, com quan un imperialista racista com el Sr. Borrell diu que és d’esquerres i que, per tant… no és racista! Fa com quan jugàvem a guerres de petits (ell deu ser més de jugar a indis) i algú ens matava: “Txic-txac, curat!”. I apa, a córrer. El Sr. Borrell aplica el mateix sortilegi guaridor dels infants en la seva variant política: “Soc d’esquerres, txic-txac, no soc racista!”.

Més sagnant, encara, és el cas de les “esquerres” catalanes que, inserides com estan en un estat feixista que humilia, tortura i empresona innocents a cabassos, fan com els tres micos aquells: ni veuen, ni senten, ni diuen res. Així no han de lluitar en el món real contra l’estat per defensar el que diuen que defensen les esquerres: llibertat, justícia, igualtat, etc. Això si, en el món simbòlic són lluitadors d’allò més aguerrits, guerrers de les paraules i de les imatges en les seves lluites compartides virtuals.

És on habiten les nostres esquerres, ara, tan dissociades de la realitat que fa basarda veure’ls i escoltar-los. Heu vist quina fila fan en aquesta foto? Sembla que governin el país més pròsper i just del món occidental, per mèrits propis.

https://www.vilaweb.cat/noticies/prorroga-pressupostos-2023-pere-aragones/

Felip Ojeda
Felip Ojeda
19.10.2022  ·  09:23

Said es un antisemita de manual y por tanto tan racista como Borrell!!!

Daniel Morales
Daniel Morales
19.10.2022  ·  09:30

Aquí sento dir que discrepo fortament amb el comentari de que la gent de dretes pot ser més moral. Les dretes volen mantenir uns privilegiats per sobre de la resta i oprimir als de fora d’aquest grup privilegiat, per tant moralment són pitjors. La cosa és que ser d’esquerres, per definició, és no ser racista, i el senyor Borrell no és pas d’esquerres. Ser de dretes o d’esquerres no pot ser una etiqueta que et poses i aquí acabem, sinó un comportament global. Com algú va comentar, no es pot arribar a la utopía però l’existència de la mateixa serveix per a caminar cap a ella, i aquesta ha de ser forçosament d’esquerres, pel que defensen les idees d’esquerres. I si hi ha gent de dretes moralment superior només pot ser perquè en veritat les seves actituds en certs aspectes com el respecte a l’altre o l’intent de millora de la societat són comportaments d’esquerres, per més que després votin a la dreta o es considerin de dretes.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.10.2022  ·  09:31

BORRELL, ÀNIMA FEIXISTA

Els meus comentaris sempre han incidit en que cal superar la caracterització ideològica pels mots esquerres i dretes perquè avui no signifiquen res del que van ser històricament, i per tant, poden significar tot.

Com diu avui Vicent: “Aquesta presó mental que diu que tots els d’esquerres són una cosa i tots els de dretes una altra s’ha d’acabar”.

J.R.Resina en parlava així:

“El terme ‘esquerra’ no té valor absolut, no designa res de particular ni cap política ni menys cap virtut específica. És simplement una disposició relativa a una orientació de la vida pública observada des d’un lloc determinat, sigui la presidència d’un parlament, sigui l’escala subjectiva de valors d’una persona determinada. Hom no és d’esquerres com pot ser blanc, mascle i de la Seu d’Urgell, sinó que ho és en relació amb un eix ideològic de característiques variables (i sovint bescanviables) segons els llocs i els temps.

Doncs bé, aquest eix ideològic per algunes “esquerres” avui cada cop és més l’eix del feixisme però posant-hi la pinzellada d’esquerres. Això no ens ho empassem pas…

Molts mitjans utilitzen aquestes categories per simplificar i retorçar la realitat i fer el joc al sistema de valors neoliberals. El periodisme de VilaWeb ho hauria de cuidar. No és fàcil.

Àngels Folch
Àngels Folch
19.10.2022  ·  09:31

Em quedo amb aquest paràgraf:

« Aquesta presó mental que diu que tots els d’esquerres són una cosa i tots els de dretes una altra s’ha d’acabar. Hi ha de tot a tot arreu i, en tot cas, són els fets i el comportament personal de cadascú allò que cal tenir en compte.« 

Aquesta superioritat moral dels que es creuen que ser d’esquerres els fa millors que la resta dels mortals i els dispensa de qualsevol responsabilitat s’ha anat construint i ha anat creixent durant els darrers trenta anys i ha arribat un moment que els supura per cada racó del seu cos i fa fàstic.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
19.10.2022  ·  10:11

Subscric el vostre editorial complet i que el personatge us pugui ocasionar basarda també. Em repugna i no vull perdre ni un minut del meu temps parlant d’aquest personatge, escullit com a representant en cap de la decrepitud de l’oficialisme governant europeu i que ha portat la institució al descrèdit fent miques el somni europeu que tant anhelaven.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
19.10.2022  ·  10:14

Bon atac preventiu.

Antoni Soler
Antoni Soler
19.10.2022  ·  11:27

Sabíem, q el tarannà d Borrell el faria incórrer en bajanades però aquesta supera les esperances. Borrell potser de tot menys una.persona diplomàtica,el seu ego fa q pensi q.lo q ell diu te el aval del Esperit Sant.Esperem pel bé dEuropa el cesin del seu càrrec, ja

Xavier Colon
Xavier Colon
19.10.2022  ·  11:32

Quan dónes un càrrec públic a un individu que hauria d’estar ingressat en un psiquiàtric, passen aquestes coses. I ara que no s’estirin els cabells, que ja ho sabien.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
19.10.2022  ·  11:41

Borrell sempre ha estat una feixista narcisista.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
19.10.2022  ·  13:06

Ser demòcrata està per sobre de ser d’esquerres o de dretes.

Malauradament la paraula democràcia també ha estat pervertida avui dia.
Qualsevol impresentable autoanomenat de dretes o d’esquerres, es pot vantar de ser demòcrata, amb adjectiu o no, i ser en realitat un feixista autoanomenat d’esquerres o de dretes.

Perquè ser demòcrata és deixar opinar a tothom i acceptar el que la majoria decideixi.
El punt feble seria si l’administració existent, d’esquerres o de dretes, ha permès que la gent estigui ben informada i desenvolupi un criteri propi, o be la manipula.

Era d’esquerres Stalin pel sol fet de comandar el PC rus, NO rotundament. Stalin i Hitler, o Franco, o Pinochet, etc., són cares de la mateixa moneda.

Borrell, autoanomenat d’esquerres, no és un demòcrata. Nega als altres a tenir criteri propi i treballa amb qui afavoreixi manipular la opinió de la gent treient-li la possibilitat d’opinar diferent.

Una persona amb profundes conviccions religioses, per exemple, però respectuosa amb els altres, alguns dirien que és de dretes, però seria un demòcrata amb el qual es pot conviure.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
19.10.2022  ·  13:17

Vicent, avui l’has clavat. El teu comentari és molt ajustat a la realitat i per això et felicito, ho has expressat de forma molt justa i immillorable. No puc afegir, ni vull, cap altra cosa, tu les has dit totes.
Si el Parlament Europeu fos capaç de raonar sobre el comportament de l’inefable Borrell, podríem esperar de forma taxativa i illico presto, l’expulsió d’aquest bocamoll de tots els càrrecs atorgats anteriorment. Però com ja sabem el pa que s’hi dona a Europa, romandré expectant les decisions europees, si n’hi ha, és clar.
Em reafirmo en el que ja he dit: un article teu meravellós. Salut.

david graupere
david graupere
19.10.2022  ·  13:24

Hi ha baix tant en els fets com en la definició:

https://youtu.be/gnumY3NvwXY

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
19.10.2022  ·  13:52

Aquest Borrell, un impresentable de tota la vida. Europa es penedirà d’haver-lo acceptat com a cupo espanyol

Carles Blas
Carles Blas
19.10.2022  ·  14:22

Sartre era estalinista i Camus menyspreat per no ser obertament comunista. Per això m’abstinc d’un i llegeixo amb delit l’altre.

Fa temps vaig veure a Brusel·les aquest eslògan: shameOnEU

Marià Armengol
Marià Armengol
19.10.2022  ·  14:27

Que aquest indigent mental i moral sigui representant de la UE els hauría de fer pensar una mica, els de la UE. Cosa difícil. Pel que sembla no els paguem per pensar, els paguem per repartir-se els cupos. A nyordia li han regalat aquest càrrec (li hà tocat). He de dir que és un digne representant nyord al parlament europeu. No en podíen haver triat un de més representatiu del que és el seu país i les seves ‘esquerres’.
Vomitiu tot plegat.

josep SELVA
josep SELVA
19.10.2022  ·  14:59

No estic escandalitzat per aquesta descripció, ningú pot negar-la.
Altra cosa son les solucions

Joan Royo
Joan Royo
19.10.2022  ·  15:36

Fa anys que no faig cas de les etiquetes “esquerra” “dreta”. Aquesta miserable distinció ha fet i en fa molt de mal per alliberar-nos d’Espanya. La xurma de Podemos, PSC, Comuns etc…juguen amb l’etiqueta d’esquerres per mantenir-nos lligats a la seua Espanya. El problema és que molts independentistes cauen de quatre potes en el parany.

Berta Carulla
Berta Carulla
19.10.2022  ·  16:22

De fet ESQUERRA s’ha tornat una ideologia repulsiva quan implica per a Catalunya la desaparició, per exemple.

Els espanyols diuen que Catalunya som rics i per això estem obligats a la solidaritat, a cedir el territori i el producte del nostre esforç, els drets, la cultura.. el socialisme español fa molt més mal a Catalunya del que ha fet mai el PP, per comparar.

Ara arrasaran els Pirineus, no els fan falta els Jocs d’Hivern, Aviat l’estany d’Aigües Tortes o altres indrets idílics estaran massificats el territori arrasat i els forasters es fatan els amos i no tenim ningú que ens defensi, al contrari: qui hi ha a la Generalitat mentre li permeti seguir estant es vendrà fins a l’últim brot d’herba.

Josep Gualló
Josep Gualló
19.10.2022  ·  17:05

EL MILLOR DE L’EDITORIAL ÉS LAFOTO DE JULIEN WARNANT

El nefast Borrell fen llangotes. Diu més aquesta foto sola que tot l’editorial sencer. Enhorabona al gran fotograf.

De “l’Ot el Bruixot”només puc dir que el vodria veure a la via, retrat per Julien Warnant, fent el que li toca fer. Seria una foto que es faria viral

Joan Ortí
Joan Ortí
19.10.2022  ·  17:27

Tot és fruit del sistema de partits del 78. Estàs a la llista, tens una quota d’escons i premi!!, has estat escollit com Iceta, com Illa, com Collboni, després un cop estàs dins la roda partidista, fas de senador, de president, de diputat, d’alcalde, d’ambaixador; tant és la formació que tinguis, t’ha tocat la grossa i apa a complir amb el mandat, tot plegat és una comèdia de les grosses.
Fins que no s’acabi aquesta comèdia i pressa de pel no viurem en DEMOCRÀCIA.

Frederic Giráldez
Frederic Giráldez
19.10.2022  ·  18:18

Josep Jallé diu que els avis repsoiegen, però Borrell sempre ha sigut així, un superb i un bocamoll.
Jordi Garcia diu que “ser d’esquerres vol dir justament ser progressista, antiracista, anti feixista, feminista, ecologista, etc.”, però quan es va encunyar el terme “esquerres” cap d’aquests conceptes existia. I a més, tant a ell com a Daniel Morales els respondria que aquests objectius, nobles en sí, es poden perseguir de forma immoral, deslegitimant-los en proporció a la immoralitat del mètode, com va demostrar Camus.
I que les dretes, poden ser retrògrades, feixistes, tiràniques, o simplement conservadores en aspectes generals però cercant corregir el sistema per fer-lo menys injust. Per tant, subscric que ser d’esquerres no garanteix l’ètica ni ser de dretes garanteix l’immoralitat.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
19.10.2022  ·  20:13

Borrel és una persona infectada fent afirmacions desafortunades ho trobo repùgnant ho sento dir però aixo no és ser de esquerres per mi és ser un aprofitat i prou.
Gràcies sr Partal una gran editorial

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
19.10.2022  ·  21:54

Diu el Sr. Partal “… els que som d’esquerres …” Ho sento però, estant d’acord en tot el diu sobre Lo Raier, trobo que al segle XXI parlar de dretes i esquerres és com molt decimonònic. La distinció hauria de ser ser bona o mala persona i de totes dues menes n’hi ha a ambdues bandes, sigui a babord sigui a estribord.
Dit això, per mi es pot ser independentista o no i en aquest últim cas, siguin de dretes o d’esquerres, seran uns feixistes !!*!!

ramon Feixas
ramon Feixas
20.10.2022  ·  00:59

Hem vist Putin ben comparat amb Hitler, quan s’ha vist obligat a parlar el llenguatge de la proclamació de les Açores, ja fa alguns anys, per pessigolles que li busquessin.
En canvi no hem vist que el Sr. Borrell se l’aparelli amb Hitler tenen molt més en comú en relació a la dignitat humana que no pas en Putin. De fet no costa gaire intuir els fonaments d’aquesta aberració.

Pere Mestre
Pere Mestre
20.10.2022  ·  03:43

Les persones que, com Borrell, són fastigoses de mena, tant se val si es pengen l’etiqueta de les dretes com si es pengen la de les esquerres. I si no podem prescindir de les etiquetes, potser caldria encetar-ne d’altres més descriptives i fonamentades com ara “personatge infaust” o “perill públic”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes