‘La tertúlia proscrita’

Quines conseqüències té prorrogar el pressupost?

  • Els experts consultats expliquen que les limitacions es poden salvar amb modificacions pressupostàries i més dreceres

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
18.10.2022 - 21:40
Actualització: 19.10.2022 - 10:59

L’aprovació del pressupost del 2023 concentra bona part del debat polític. ERC demana a Junts i els comuns que s’avinguin a aprovar-lo alhora que Aragonès i alguns membres del govern no descarten d’aprovar-lo amb el PSC. Però les posicions s’han enrocat i la possibilitat que finalment s’hagi de prorrogar pren força cada dia que passa. El president de la Generalitat mateix, Pere Aragonès, no ho descarta. Diu que no seria desitjable, però que ha passat unes altres vegades “i el món no s’ha acabat”. Políticament, seria un toc d’atenció per al govern i reforçaria els arguments dels seus rivals polítics, que consideren que no es pot governar amb 33 diputats.

La pròrroga pressupostària existeix perquè, si els partits no es posen d’acord, l’administració pugui continuar funcionant. Si el primer de gener no s’han aprovat els comptes, es prorrogaran automàticament els d’enguany. Això no vol dir que ja no es puguin aprovar més endavant. Però si no hi ha cap acord polític, l’administració hauria de repetir el pressupost.

Això vol dir que, per al 2023, un any marcat per la inflació i una crisi econòmica creixent, s’aplicaran uns comptes dissenyats el 2021. “Des d’aquest punt de vista, una pròrroga dificulta que el sector públic s’adapti a les noves realitats i representa un fre a les polítiques públiques”, explica Daniel Montolio, catedràtic d’Economia de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.

A més, el govern ha fixat en 33.113 milions d’euros el sostre de despesa per al 2023, un 10% més respecte dels comptes d’enguany. Per tant, l’administració catalana podria gastar-se 3.098 milions d’euros més que no pas el 2022. Però aquest augment no es podria plasmar en un pressupost prorrogat i es perdria una oportunitat.

Antoni Soy, professor honorífic d’economia de la UB, treu ferro a una hipotètica pròrroga i recorda que durant l’any el pressupost es modifica. “Cal desmitificar-ho una mica. Els polítics i els mitjans de comunicació li donen més importància de la que realment té una pròrroga.” Coneix bé el funcionament intern de la Generalitat. Va ser secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya durant cinc anys. Detalla que hi ha diferents mecanismes per a fer modificacions pressupostàries que permetrien d’ampliar el pressupost de facto amb els famosos 3.000 milions.

Un dels mecanismes per a augmentar partides en qualsevol dels departaments són els crèdits extraordinaris, però requereixen l’aval del parlament i el govern hauria de cercar suport. Ara, també hi ha mecanismes que no han de passar per la cambra, com ara les ampliacions de crèdit, les transferències de crèdit o la incorporació de romanents, és a dir, els diners que l’any anterior l’administració no s’ha gastat i que poden incorporar-se al pressupost prorrogat.

I què passaria amb els fons Next Generation?

Aquesta situació implica un interrogant per als fons Next Generation que ha de rebre Catalunya i que no s’havien pressupostat. Aragonès ja va deixar clar que no perillarien i així ho confirmen els experts consultats. Es podrien incorporar al pressupost prorrogat per mitjà d’allò que es coneix com una generació de crèdit. Aquest mecanisme preveu que si arriben uns ingressos que no s’havien previst, també es puguin fer unes despeses no pressupostades.

Més enllà d’aquests mecanismes, recollits a la Gestió del Pressupost de la Generalitat de Catalunya, el pressupost no és una eina rígida i hi ha forats per on moure les partides. I els qui treballen a l’administració les coneixen bé. Per exemple, hi ha crèdits pressupostaris que són poc precisos i són vinculats molt genèricament, com ara els béns i serveis. Això es fa expressament perquè permet a l’administració de canviar partides sobre la marxa i d’acord amb les necessitats i els imprevists.

Sí que hi ha una limitació, i és el que es coneix com a despeses finalistes, és a dir, diners que eren destinats a finançar un projecte que ja s’ha acabat. És el cas d’una obra pública, com ara una carretera i la construcció d’una escola. Aquells diners no es podran incorporar al pressupost nou. El govern ja procura de no limitar aquestes despeses a un sol exercici i abasten uns quants anys per no imposar-se limitacions de cara al futur.

Per una altra banda, la pròrroga no solament afecta les despeses, sinó també els ingressos, i el govern no podrà fer cap modificació dels imposts que controla la Generalitat. Això vol dir que una part del pla anticrisi de tres-cents milions que havia presentat el govern per a fer front a les conseqüències de la inflació no es podrà aplicar. Aragonès ja va avisar que algunes les mesures presentades eren lligades a l’aprovació del pressupost. Aquest paquet incloïa una ajuda de cent euros per infant escolaritzat de les famílies vulnerables, ajudes per als joves per a pagar el lloguer i una bonificació del transport públic per als menors de trenta anys.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any