Acomiadat el dol, una nova etapa del procés d’independència pren forma a l’Arc de Triomf

En l'acte d'ahir van passar coses que no passaven i van demostrar que hi ha un nou corrent que pren forma i cos

Vicent Partal
01.10.2022 - 21:40
Actualització: 02.10.2022 - 22:36
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir, enmig d’un silenci que impressionava de tan espès com era, el president Puigdemont va culminar l’acte de commemoració dels cinc anys del Primer d’Octubre amb un discurs especialment ben travat, en què s’entenia cada frase, tot allò que deia. I, entre més coses, va recomanar que “abandonin tota esperança aquells que, tant de Madrid estant com de casa nostra mateix, ens demanen que ho deixem córrer. Que ens canten les absoltes. Que ens diuen que no va servir de res, que no va sortir bé, que hem de superar el dol o que hem de girar full”. I va anunciar, tot seguit, i creant un d’aquells eslògans que marquen: “Avui avisem tots aquests il·lusos enterradors que el seu dol es dóna per acomiadat.”

Puigdemont sap fer titulars –no debades és periodista. Però cal dir que aquest en concret, el dels il·lusos enterradors i el dol que es dóna per acomiadat, retrata perfectament allò que es va viure ahir en l’acte fet a l’Arc de Triomf de Barcelona. On van passar moltes coses diferents de les que han anat passant aquests darrers cinc anys.

La part més important va ser el retorn de la independència com a objectiu únic i compartit. En els crits, en les voluntats, en la proclamació pública. L’Onze de Setembre ho vam viure d’una manera espectacular, i ahir, en un format molt més petit, però molt més clar, es va plasmar en tots els moments del llarguíssim, i abusiu en algunes intervencions, acte organitzat pel Consell de la República.

Malgrat que la mala organització de l’acte semblava pensada per esgotar els assistents, cada reacció espontània que arrencava dels costats del passeig, o del darrere, era tota una lliçó de sociologia aplicada. En aquell espai –segons que vaig veure passejant-hi– hi havia l’avantguarda independentista. Hi havia molts d’aquells que han estat i són darrere de cada conferència, de cada acte, de cada mobilització, al llarg de tots aquests anys, en molts dels nostres pobles i ciutats. Gent amb la pell adobada després de fer tots els papers de l’auca durant una dècada i que per això mateix ni defalleix ni defallirà. Gent que va fabricar, veí a veí, la Via Catalana, cridant-los porta a porta. Gent que va organitzar, i vendre tiquet a tiquet, autobusos per baixar a Barcelona o per anar a Madrid, a Brussel·les, a Estrasburg i on fos. Gent que va ser cada dia al peu del canó i va donar tota mena de suport, no solament diners –que també– als presos, sense pensar mai si eren d’aquest partit o d’aquell altre. Hi havia els qui van enganxar les pancartes que érem el 52% després de les eleccions. I els qui repinten els murals tacats i tornen a alçar les estelades cada volta que algú les agredeix. I, cinc anys després, supose que devia haver-hi molts dels qui van fer córrer les urnes –per casualitat vaig saludar la persona més important, l’única imprescindible de l’operació urnes, discreta com sempre, esquivant qualsevol protagonisme, sorpresa perquè ara ens diguen que hi ha mares del Primer d’Octubre, que potinegen i grapegen l’èxit de tots per engreixar el seu partit.

I la gent parlava. No callava. Ni assentia. Simplement, no volia tornar a cedir el protagonisme, com ara fa cinc anys. I discutien entre si amb tota la naturalitat del món. I arribaven a acords o es respectaven mútuament si no els trobaven. A Carme Forcadell la van aplaudir i la van xiular fins al punt de fer-la dubtar si havia de continuar parlant. Personalment, em sap molt de greu per tot allò que Carme ha representat per al nostre moviment durant tants anys, però políticament crec que he vist poques coses tan dignes de l’esperit democràtic del Primer d’Octubre com aquesta expressió lliure de la protesta per part de la gent amb què van ser rebudes les seues paraules. Perquè la de la gent era una protesta sana i directa, no impostada, que derrotava el sentiment interior. I perquè a través seu s’adreçava, o així ho vaig interpretar, a una classe política que d’ençà de l’endemà de la proclamació de la independència ens parla amb un llenguatge de plàstic insultant i s’inventa relats compulsivament mentre defuig de fer la feina per la qual els vam votar. “Ja veig que molts de vosaltres esteu enfadats i decebuts, i ho comprenc i ho comparteixo. Perquè després del 2017, jo també me’n sento, però estic contenta perquè no esteu desmobilitzats”, va dir finalment Forcadell, desbordada, demostrant-nos que aquests anys de presó i de retorn a l’autonomisme no li han tret aquell instint fi per a entendre la gent que tenia i que la va fer arribar a ser una de les persones més estimades del nostre país.

Però els xiulits i les protestes no van ser solament per a ella. Precisament perquè no eren personals. Van aparèixer marcats políticament. Van aparèixer cada volta que algú es posava a elucubrar amb la unitat o reclamava de manera més o menys dissimulada suport per al govern – ací cada vegada els crits de dimissió pujaven de decibels i més decibels fins a pràcticament fer callar l’orador. O fins a causar uns gests desafiants del president d’Òmnium, també molt escridassat, gests que segurament van retratar de la millor manera possible l’amplada de la mar que s’obri a banda i banda.

En qualsevol cas, no hauríem d’oblidar que els xiulits sempre són més sorollosos que no pas els aplaudiments o els silencis. I no m’agradaria que el protagonisme fos equivocat. Perquè totes les protestes d’ahir eren, en realitat, afirmacions. Afirmacions tant positives com necessàries i imprescindibles. Afirmar que cinc anys ja són prou i que això no s’aguanta més. Afirmar que si no ho saben fer o no ho volen fer més val que s’aparten o els intentaran apartar –i en aquest sentit anava l’anunci per part de l’ANC d’una Conferència Nacional per la Independència. Afirmar que ja n’hi ha prou de cinisme –que cal tenir molta barra perquè els mateixos que s’han passat tots aquests anys negant la unitat independentista amb la voluntat de guanyar l’hegemonia partidista ara s’hi refugien quan la protesta es tomba violentament contra ells. I afirmar, sobretot, que l’únic objectiu polític que realment pot canviar les coses és la independència i que un bon grapat de gent està, estem, disposada a rematar sense més dilacions allò que va començar el Primer d’Octubre. Ahir va fer cinc anys.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Juli Grandia
Juli Grandia
01.10.2022  ·  22:10

Després de l’acte a l’Arc de Triomf, sóc tornat a casa entre disgustat i trist. Disgustat pel tracte ofert a Carme Forcadell, sense respectar-la, oblidant la seva valentia coma a Presidenta del Parlament, el Judici sofert i la Presó. És mereix respecte, força respecte. Trist perquè no l’han deixat parlar i perquè no han esperat al final per xiulat, cridar o aplaudir.

Luci Nussbaum
Luci Nussbaum
01.10.2022  ·  22:15

“El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”, deia Francesc Pujols.

Josep Jallé
Josep Jallé
01.10.2022  ·  22:15

Ens hi hem trobat molt a gust amb les reaccions espontànies vers els xerradors presents, físicament, a l’acte.
La llibertat de aplaudir, xerrar – quan el discursejador era calçat a la clàssica – o xiular ha estat la línia que ens ha omplert i encoratjat a seguir, sense els vividors de la política que ens volen submisos i decantats cap el fatalisme determinista.
Tot (o bastant) està per fer i TOT és possible.
Xapó pel President Puigdemont.
Salut i … som-hi!.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
01.10.2022  ·  22:18

U D’CTUBRE DE 2017 A les 5 de la matinada vaig sortir de la parada de metro de Penitents a l’Avinguda Vallcarca. Anava a la meua mesa electoral, a l’Escola Pare Poveda.

Molta gent, pares i fills van passar la nit d’acampada al centre defensant l’espai de votacions.

Van ploure unes gotes intermitents. Vam patir per tres vegades la visita amenaçant i dissuasiva de la guàrdia urbana que té edifici davant de l’escola.

Van arribar les urnes, es van constituir les taules amb la gent que feia cua, vam votat tot el dia. Vam fer recompte de vots I VAM GUANYAR EL REFERÈNDUM.

A partir d’aquí que no ens vulguin explicar una altra història sobre aquell dia.

Pere Subirana
Pere Subirana
01.10.2022  ·  22:31

Em sembla d un cinisme total que Puigdemont parli d enterradors de l independentisme. Ell, que va enterrar-lo. 3 cops a l octubre del 2017. Un traidor parlant que els altres son traidors. Ell que va renunciar a defensar la legitimitat de la presidencia a l exili permetent que un altre ocupi el se lloc. Ell que ha permes que el seu partit traeixi la independencia per un grapat de sous. Quin cinisme, quines galtes, quina pena em fan la gent que encara creu en ell.

Antonia Codina
Antonia Codina
01.10.2022  ·  22:37

Acabo d’arribar de BCN, l’Arc del Triomf.
Hi han agut oradors que s’han pasat i molt de temps i de pessats . Repetint consignes i frases fetes que cansava molt. No sé si algun d’ells han pensat que la gent llegim la premsa,que sabem tot el que ens roba Madrid. Han pensat també que es dur aguantar hores a peu dret?
Per fi ha parlat el líder,l’home d’estat. Breu però concís, segur,amb un discurs ben trebat i sense llegir. Les meves orelles s’han alleugerit
Al vell mig de tota la gent et dones compte del gran emprenyament que hi ha. El dia que tinguem el líder,liders, al davant aquest poble passarà pr sobre

Josep Sivillà
Josep Sivillà
01.10.2022  ·  22:49

Ahir va ser un acte molt gratificant. El moviment no ens tallem i posem els representants a ratlla, quant no estan on han d’estar.
Estem emprenyats de tant perdre el temps, o de que ens fotin rotllos sense sentit, i que mereegin la perdiu sense fer el que han de fer.
Volem la independència! Que ens posem d’acord. Que actuem.
Molt ben definit a l’article.

Joan Rius
Joan Rius
01.10.2022  ·  22:55

M’ha resultat especialment desagradable la intervenció del Sr. Xavier Antich. Ja fa temps que venim notant un canvi de posició d’Omnium, en el sentit d’avalar les tesis autonomistes. Per això, a contracor, em vaig donar de baixa. Pel bé de tots, més valdria que aquesta il·lustre institució, centrés tots els seus esforços en treballar per la cultura del país i es limités a recolzar qualsevol iniciativa que vingui de la societat civil a través de l’ANC.
Pel que fa a l’estimada Carme Forcadell, considero que hauria d’haver passat més desapercebuda. Malgrat tot, la seva resposta a les legítimes protestes dels concentrats, la honora i ha de merèixer tot el nostre suport. Seria una bona candidata per encapçalar la llista cívica junt amb d’altres militants compromesos de debò amb la causa.
Hem d’actuar ràpid i posar-nos tots d’acord per tirar endavant la culminació del procés de creació de la República, que vam guanyar en un referèndum legítim i legal. I els que no van votar, si fossin demòcrates, haurien d’acceptar el resultat sortit d’unes urnes que també les vam protegir en nom d’ells.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
01.10.2022  ·  23:03

“En qualsevol cas, no hauríem d’oblidar que els xiulits sempre són més sorollosos que no pas els aplaudiments o els silencis. I no m’agradaria que el protagonisme fos equivocat. Perquè totes les protestes d’ahir eren, en realitat, afirmacions.”
Déunidó, Sr. Director, el que costa explicar en positiu aquesta la galdosa situació en la que ens trobem.
Catalans i catalanes xiulant a catalans i catalanes que s’han passat 4 anys a la pressó per intentar fer el referèndum.
Quants són els que xiulen? 5.000? 10.000? 20.000? 100.000?..doncs aquest és el pes democràtic de la seva irritació. Poc.

Sílvia Valls
Sílvia Valls
01.10.2022  ·  23:06

Avui ha estat una manifestació balsàmica. S’ha xiulat a qui ens vol tornar més de 10 anys enrere i s’ha aplaudit a qui, des de fora estant, dóna aire a les nostres aspiracions. Perquè si algú es mereix el nostre respecte és la gent de l’exili. Estic totalment d’acord amb l’article del senyor Partal. Estem enfadats i decebuts, però si torna a haver-hi una espurna el poble respondrà. Som-hi!!! Ni oblit ni perdó.

Josep Ramon Gil
Josep Ramon Gil
01.10.2022  ·  23:07

Orgullós d haber participat en aquest acte , orgullós del sentic crític que s hi ha viscut , orgullós del editorial del benvolgut Vicent , orgullós del comentaris i opinións que fins ara he pogut llegir , …. Orgullós de Catalunya !

Josep Almar
Josep Almar
01.10.2022  ·  23:18

Resum del que he vist a la mani: ja ni ha prou! Estem emprenyats.
I un sol líder: El MHP Puigdemont.
Mentre, tv3 al servei d’ER descaradament…teníem una potent i extraordinària eina de país i s’està desdibuixant acceleradament…
Ja ni ha prou !

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
01.10.2022  ·  23:20

Hi ha gent que no vol entendre que xiular i protestar contra un polític no només és lícit, és convenient i fins i tot terapèutic. De la mateixa manera que vam aplaudir na Forcadell en els seus moments a l’ANC, la podem xiular per llur postura acomodatícia dins d’un partit no independentista, vist el que veiem. I li tindrem el respecte que es mereixi, ni més ni menys. I el fet de passar-se anys a la presó no pot justificar postures de rendició. Comprensió i suport, sí; veneració no.

Joan Gímenez
Joan Gímenez
01.10.2022  ·  23:27

Unionistes o enterradors podeu estar molt contents , doncs la feina ha estat a punt d acabar
Pero no, encara no
Amb La vostra llevor d Odí está creixent una planta molt diferent de l odi que espero no la podréu parar
El seu nom es llibertat

Imma Ramisa
Imma Ramisa
01.10.2022  ·  23:30

Molt bona editorial!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
01.10.2022  ·  23:43

Gràcies Partal, el teu treball periodístic és cert i curós, i reflexa amb precisió el que ha sigut aquest acte. El trist és que hi ha liders que no entenen què està passant i que els manca sensibilitat i intel·ligència per fer-hi front i analitzar-ho.

Em dolen molt els xiulets a la presidenta Carme Forcadell, una persona que ha fet molta feina per a que siguem on són, i que és una víctima més de l’estratègia equivocada dels partits, sobretot del seu.

Excel·lent discurs politic del MHP Puigdemont, precís i brillant. És la diferència entre un estadista i uns guanya-vots. Té tots els condicionants en contra: sense propaganda institucional, que li és adversa, sense control de cap mitjà de comunicació que també li són molt majoritariament adversos, sense suport econòmic de cap poder fàctic important. Però conecta immediatament amb el seu auditori, carismàticament, com ho faria un antic profeta, i quan ell parla i manifesta tots els poders institucionals tremolen i cerquen compulsivament la manera de anul·lar-lo. España fa santament de impoedir com sigui que torni a catalunya, perquè quan ho faci España saltarà pels aires en mil pedaços.

Molt intel·ligent la intervenció de Dolors Feliu, curta, clara i atacant el que interessa, sense repeticions esterils de constatacions de fets que tots coneixem.

Està camviant de manera notable el tauler de joc aquesta tardor, i caldrà estar molt atents. S’han amortizat els 18 mesos de afectació de la pandèmia, i tornem a ser-hi!

Maria Rosa Andrés
Maria Rosa Andrés
01.10.2022  ·  23:44

Des d’ aquí vull donar les gràcies a uns amics, que després de llegir que avui i altres avui no hi podria assistir presencialment , però sí de cor em van comunicar que hi estaria representada per ells. Gràcies amics.
Tristament tv3 no ha fet els honors.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.10.2022  ·  23:54

¿Us imagineu que alguns dels que han parlat a l’Arc del Triomf s’hagués atrevit a dir publicament a tot el món que Catalunya és una Nació ocupada il·legalment i militar per la força bruta de tres-cents cinquanta anys?

La gran roda d’hamster en la que ens empresona es trencaria!!

Diu Vicent Partal:
“Malgrat que la mala organització de l’acte semblava pensada per esgotar els assistents…”
En efecte director. Parlaments repetitius i llarguíssims que aburrien sobiranament.
Una megafonia estrident que feia perdre qualsevol matís emocional. No és podia ni parlar amb la família.

Salvo només Puigdemont i Forcadell.
Dolors Feliu va estar molt millor l’ 11 S.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
02.10.2022  ·  00:05

Ho has clavat, Vicent! Ho vaig veure, res no pot tornar a ser com fins ara. El poble ha dit prou! Tenim el Presodent del Consell i l’ANC determinats a acabar la feina feta fins ara!

Fàtima Izquierdo
Fàtima Izquierdo
02.10.2022  ·  01:22

Els partits haurien de deixar de parlar de independència si no tenen una estratègia en comú. Ja n’hi ha prou que prenguin la paraula del poble per fer la seva guerra electoral. Que siguin sincers i la gent seguirem fent la nostra pròpia lluita. Mentrestant en vindran d’altres que ens cuidarem que ocupin el seu lloc.

Alfons Bielsa
Alfons Bielsa
02.10.2022  ·  03:44

Genial. Totalment i absolutament d’acord amb l’editorial Sr. Partal. Avui molts i moltes ens hem tornat a il·lusionar i a recuperar l’esperança. Gràcies.

Josep Vilà
Josep Vilà
02.10.2022  ·  06:35

Acte 1-O boicotejat de nou per l’Aragonès pocs dies abans amb la ruptura de culebrot amb Junts.
Repeteix l’estratègia que ja van practicar amb la Diada dient que no calia anar-hi.
El ressorgiment convida a cremar-ho tor, a tirar els papers per terra, a xiular els anestesiadors del procés. Un poble viu és un poble que reacciona, no el que resta passiu davant la ignomínia dels seus líders capturats i utilitzats com boomerangs contra l’anhel de llibertat. Guanyarem of course perquè comencem a reprendre el camí. L’alternativa dels enterradors és eixamplem la base diluint el projecte. Aquesta és una aposta cínica sense recorregut als qui volen viure tota la vida com a perdedors i celebrar derrotes.
L’única aposta viable és reforcem el projecte i ja veureu com la resta pugen al carro. Som els bons i guanyarem.

Cristina Gimenez
Cristina Gimenez
02.10.2022  ·  07:49

Molt d’acord amb el comentari d’en Pere Subirana 22.31. Puigdemont per molts bon discursos que faci no pot liderar la independència del nostre país. Als meus ulls, tot el que ha fet fins ara s’ha d’analitzar des de la perspectiva de la seva defensa personal o del seu partit. Que la seva defensa personal pugui servir per l’objectiu de la independència no vol dir que ell sigui el líder adient per assolir-la. Es un líder del passat però no del futur.

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
02.10.2022  ·  07:49

Ahir des de Tabernes de la Valldigna, Esmorçars de la Terra i més gent, vam estar amb vosaltres . Independència, és el camí.

Albert Miret
Albert Miret
02.10.2022  ·  08:11

A dos quarts de vuit abandono l’Arc de Triomf i camino cap a l’autobús que em torna cap a casa una mica molest per aguantar a peu dret tota una rècula de discursos, alguns d’ells implorant dissimuladament encara més paciència -que de cap manera es mereixen-i recordant el passat amb quatre tòpics, mentre tothom esperava escoltar coses del futur. Una vegada més, el Molt Honorable President Puigdemont ens va salvar l’acte, valent com sempre, amb un discurs excel·lentment estructurat, dient les veritats i rebutjant la sopa boba que estem tan acostumats a sentir darrerament.
Arribant a casa, vaig engegar la difunta TV3 per veure quin desastre havien pensat per a l’ocasió, i em va sortir un home cridant que la solució era el diàleg amb l’enemic, és a dir, en altres paraules, la puta tauleta de la que han viscut dos anys sense fer res i burlant-se de tots els catalans. Com es pot ser tan inepte com per tornar a sortir per la TV amb el mateix i únic argument gastat i podrit, fals i malintencionat. Avorrit, vaig apagar la tele del Sol, i vaig saber per un altre canal, aquest encara no controlat per ERC i, per tant, molt més seriós, que tant el pantagruèlic com el seu escolanet s’havien amagat forçant a la pobre Carme Forcadell a què sortís a rebre els xiulets del poble que no es mereixia ella, sinó aquell parell de covards a més de traïdors.
Ara, el que cal és tirar endavant amb força la llista cívica que va tornar a prometre la presidenta Dolors Feliu en el seu interessant discurs, i fer-la tan atractiva per tots els independentistes, que la votem amb la il·lusió de tornar a empènyer ja des de les municipals per continuar i acabar el procés tornant a refer el país que tant estimem i uns quants venuts estan intentant destruir, i copiar del pervers i fracassat país veí.

Raul Magdalena
Raul Magdalena
02.10.2022  ·  08:16

Ahir a l’Arc del Triomf vam fer una trobada de madurets i tercera edat emprenyada, on era el jovent?? Si els que més n’hauran de gaudir de la independència estaven a la platja, tenim un problema.

Oriol Roig
Oriol Roig
02.10.2022  ·  08:24

Sort que l’acte va ser feixuc! Els que hi parlaven estan al davant d’organitzacions importantíssimes del país. I una cosa és que llegeixin, si ho fan, comentaris més o menys irats als editorials d’aquest o d’altres diaris o xarxes socials, i una altra n’és que milers dels seus conciutadans els xiulin i escridassin en directe quan ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Cualla molt diferent.
En acabat, va ser un acte comunicatiu bidireccional. I catàrtic. Tant per als que érem fora de l’escenari com per als que n’eren a dalt. I això crec que és molt bo.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
02.10.2022  ·  08:24

La senyora Forcadell. Com tots els polítics i aquests tipus de gent que quan parla com a líders deixa de ser un de nosaltres per tractar-nos de vosaltres.
La seva forma de parlar els delata. No ens parlen des de la primera persona del plural: nosaltres. Ens parlen de: vosaltres.
I així tenen la paraula i el poder, i no front als que serien els altres, els que ens oprimeixen o volen mal, l’estat espanyol. Si no front nosaltres mateixos.
Desconfiar de qualsevol que parli així.

Victor Serra
Victor Serra
02.10.2022  ·  08:30

M’agrada ser positiu. Ho sento, però no hi sé veure res de positiu a la situació que estem vivint. Més aviat em sembla una recepta perfecta per la derrota. Hem malbaratat el 52%, ara tindrem els partits independentistes barallats , incapaços de fer res junts, ja veurem quants vots treuen, i una llista cívica que amb molta sort treurà 5 o 6 diputats, que tampoc voldràn col.laborar amb els partits “autonomistes” . Mentrestant l’unionisme potser ocuparà les institucions i no deixarà passar l’oportunitat de aniquilar-nos. Això sí, xiularem i protestarem molt fort.

jaume alcacer
jaume alcacer
02.10.2022  ·  08:35

Al Sr. PereSubirana.
D’acord que el seu partit ens ha venut per un grapat de sous , aquest es el problema .
Exactament igual que els altres dos socis teorics , ERC i la CUP.
Sort en tenim de disposar de Junqueras , ell ens ajudara a fer la travessa del desert , oi?

Xavier Clèries
Xavier Clèries
02.10.2022  ·  08:43

De la mateixa manera que el Barça va necessitar Johann Cruyff per canviar de mentalitat, Catalunya necessita algú altre (un nou moviment?) per canviar la manera de fer política. Si volem millorar democràticament i socialment, ens hem de lliurar de l’estat tòxic espanyol. I per això cal unitat!

Joan Benet
Joan Benet
02.10.2022  ·  08:43

Quan és puja acun escenari esperant un bany de masses et pots endur un xàfec de masses també. Hi va implícit.
En les actuals circumstàncies em sembla més que raonable i està bé.
I enténc que envia el missatge que és vol enviar: si a Carme Forcadell la xiulen, si puja al faristol un membre del govern li cau l’huracà Katrina a sobre.
I el silenci en què és va escoltar qui per molts continua sent el nostre president legítim, també deia moltes coses.
Probablement, ahir érem els que hauríem anat fa 5 anys a defensar Palau o el Parlament si així ens ho haguessin demanat. És normal que no reaccionem com els que se’n recorden que són independentistes només l’11 de setembre.

Rosa M. Poch
Rosa M. Poch
02.10.2022  ·  08:47

A mi també em va sorprendre la manca de joves. Molta teresina (i amb molta honra) però m’esperava que hi hauria convocatòries a urquinaona o a sant jaume. I m’esperava també més gent. Tv3 està segrestada per erc, però el seguiment de 8tv amb l’Eduard Pujol va estar prou bé. Tant de bo l’acte d’ahir faci obrir els ulls al 52% que vam votar independentista.

Helena Cutillas
Helena Cutillas
02.10.2022  ·  09:00

Es va veure clar, que ja no volem parlaments buits sinó FETS !!!!

Marià Puig
Marià Puig
02.10.2022  ·  09:01

Magnífic relat de la jornada. Vista global d’un gran periodista. Per guardar.

JORDI SALVADOR
JORDI SALVADOR
02.10.2022  ·  09:13

Després de lllegit l’editorial i l’enfillall de comentaris, tres coses:
1- Tant la crònica com l’editorial reflexen objectivament allò que es visqué ahir a Barcelona.
2 – A veus com lea d’en Pere Subirana, se’ls veu un llautó botiflers des la primera línia.
3 – Quina tristor Tv3. Ahir 8tv, una privada de dubtosa propietat, li passà la mà per la cara. Prou de segrestar la Tv pública! Apagada informativa sobre l’acte durant dies i dies i ahir President Aragonès per dinar i sopar. Sembla tret del quadern d’estil de la televisió soviètica.
Salut i República.

Pere Guarch
Pere Guarch
02.10.2022  ·  09:13

Una nova etapa basada en el sectarisme excloent a benefici d’uns pocs.

Eduard Vilaplana
Eduard Vilaplana
02.10.2022  ·  09:15

Els xiulets i protestes d’ahir eren tan o més oportuns i necessaris que els missatges -per dir-ho aixi- “en positiu”. Part de la reculada cap a l’autonomisme s’ha recolzat en aquesta mena respecte il·limitat cap a la gent represaliada. Haver estat represaliat no et dóna dret a intentar malmetre la feina de tot un moviment, i tots hem llegit declaracions de na Carme Forcadell en aquesta direcció fent molt mal als sentiments de molta gent i demostrant una genuflexió molt poc digne. Crec que el catalans sempre respectarem que hi hagi un espai reservat a les solucions personals que no jutjarem i mirarem a una altra banda: però fer-nos beure a galet, no. Jo la vaig xiular, vaig trobar-la llarga, plena de les paraules buides que tan ens acompanyen aquest últims anys, per justificar allò injustificable. No puc sentir insultada la meva intel·ligència? Potser sóc menys sensible? Estic convençut que les protestes d’ahir són un acte de maduresa que el moviment sabrà aprofitar.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.10.2022  ·  09:40

PROU!

No vam anar a escoltar, vam anar a mostrar iniciativa. Aquesta vegada fins vam esmenar l’organització de l’acte amb els discursos inacabables i victimistes. Amb el guió no escrit, però compartit des de baix, xiulavem la hipocresia i el cinisme, i aplaudiem la continuació de la lluita començada l’1-O.

Vaccinats ara contra la por, sabent a què ens enfrontem, portem a la motxil.la, voluntat, persistència i ambició d’acabar-ho…. Una nova albada…

Joan López
Joan López
02.10.2022  ·  09:41

Jo vaig anar amb la meva dona i cansats de sentir discursos buits despres de la cançò que volan aquesta gent,van marxar. Ara m’ensabento que Puigdemont va fer un discurs net,direct,engrescador,això es lo que esperona a la gent.
Tots els que hi eran al arc d’triomf ja saben perque volem l’independencia i als discursos estan de mès,alguns de els es tallaban al crit de independencia
I altres amb xiulets. En el cas d Carme Forcadell,ho sento ella va fer unas declaracions temps enrere i la gent tè memoria.
Bè un misatge per tots els qui van pujar l’escenari o faristol, ara es la gent la que mana i no volem sentir sempre el mateix,amb 5 min ja teniu la foto. No canseu amb el bla,bla,bla

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
02.10.2022  ·  09:43

Bon dia, ahir a l’Arc de Triomf es va respectar a la Carme Forcadell, fins que va parla d’aixemplarmentes, aquí si que la gent va començar a xiular-la, inclòs q marxés esquerra.
El que no es pot fer es repetir incansablement coses, fets, etc viscudes per nosaltres mateixes, ho vam viure, hi erem, vam rebre cops de porra, el meu home 7 puns al cap, ells no gan rebut! Lliçons les mínimes, anem per feina d’una vegada.
https://twitter.com/isabelblazquezb/status/1576249337884966912?t=Wv8zTv9cq_juA6c-DoSMcw&s=19

enric llopis
enric llopis
02.10.2022  ·  09:43

El senyor Vicenç Partal enten molt bé els xiulets. No eren tant a Carme Forcadell com a la situació que estem vivint. Jo vaig xiular-la i ara potser me’n penedeixo. Potser xiulava la meva impotència i tots els politics pactistes als que ella va donar veu amb valentia. Perdó senyora Forcadell, li estic agraït pel seu sacrifici, però ja coses que no entenc i m’agradaria saber. Que em pactat amb Espanya a canvi dels indults?

Carme Perello
Carme Perello
02.10.2022  ·  09:45

” cal tenir molta barra perquè els mateixos que s’han passat tots aquests anys negant la unitat independentista amb la voluntat de guanyar l’hegemonia partidista ”

Exacte Partal, aquest és l’únic argument vàlid per aquesta actitud d’ERC, com a partit i en el Govern de la Generalitat:
-Llençar pilotes fora i fum contra l’altra partit, per tenir tota l’hegemonia de poder, per ser l’única estrella que brilla com herois a Catalunya; però es clar, herois de vidre que es poden trencar quan vulguin des de Madrid.
Perquè la mà que decideix llençar “la figureta” és ezpañola.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
02.10.2022  ·  09:48

Clar i català.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
02.10.2022  ·  09:51

Enterrar la gran victòria del 1 d’octubre es de miserables espanyols. Sense publicitat, sense seguretet, i es va guanyar. I ara surt l’aragones del psoe.erc.bildu dient que era il.legal i cal repettir? Aragones, ets extrema dreta golpista, constitucional i borbonica. Per cert al meu poble, l’alcalde d’erc no surt al carrer, està amagat i diuen que no repeteix, per que serà espanyolissimo Aragones? ERC es ESPAÑA, pura i dura. I el Junqueras fent un cop d’estat a dins ERC CONTINUANT 4 ANYS MES DE FORMA IL.LEGAL, GOLPISTA, INDIGNA, I QUASI.FRANQUISTA. Pobre erc, dictadura del venut junqueras de españa.una

Secundí Mollà
Secundí Mollà
02.10.2022  ·  09:53

A mi el que més em va impressionar va ser el silenci.

No sé quanta gent hi érem, perquè des de dins del bosc no pots comptar els arbres. Sé que mirés on mirés, més enllà d’on m’arribava la vista continuava la gent.

L’acte es va fer feixuc, i després de més d’una hora d’aplaudir, xiular i cridar, de la fatiga d’uns discursos llargs i repetitius, havia emergit l’estridència de l’enorme quantitat de gent parlant entre ells. I aleshores va començar a parlar el president. I aleshores es va fer el silenci. El més absolut silenci. Tan llarg i intens com els aplaudiments que rebien les seues paraules.

És això el que més em va impressionar. Aquest silenci tan dens d’un home parlant davant de tants milers de persones que se l’escolten i se l’estimen.

Mai no havia sentit un silenci tan sorollós.

Ferran Perelló
Ferran Perelló
02.10.2022  ·  10:04

Coincideixo, sr. Partal, amb la valoració de la manifestació d’ahir. Diàleg entre els que lideren institucions o partits independentistes i la gent que volíem expressar-los algun missatge. I tot va ser clar, entenedor. Els dirigents que es perden en les paraules i la retòrica que ja no arriba. Els que reben directament els xiulets per accions i actituds de partit que no compartim ni entenem (gràcies, Carme, per la dignitat de ser-hi malgrat saber que no és senzill des del partit on ets ara). Qui va voler justificar l’estafa del diàleg que no negocia res digne més enllà d’interessos partidistes o personals va ser esbroncat.
Qui va llençar propostes en positiu? L’ANC, amb la Conferència del febrer, que sona a posar-s’hi de nou seriosament. També la llista cívica (si hi és, la votaré) , però em temo que simplement fraccionarà el vot independentista.

I, sobretot, sobretot, el missatge i l’actitud del MHP Puigdemont. Dol per acomiadat, comencem un nou moment. Home d’estat, deixa en evidència la política vergonyosa autonomista i claudicant que ens governa al principat.
Hi hs camí, hi ha força, hi ha tremp. Que s’apartin els qui no el volen fer…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
02.10.2022  ·  10:05

Jo no vaig xiular a Carme Forcadell perquè no sé xiular, però sí que vaig cridar-li i ben fort, unes quantes vegades, “cínica” perquè com s’anomena l’actitud de qui declara públicament al Tribunal Suprem que tot el que va fer ella com a presidenta del Parlament només tenia un valor simbòlic? Ens mentia la presidenta Forcadell o mentia al Tribunal Suprem? Jo crec que ens mentia a nosaltres. En qualsevol cas, la Sra. Forcadell no em representa. Bon vent i barca nova!

Francesc Fortian
Francesc Fortian
02.10.2022  ·  10:19

Analitzant les diferents posicions dels polítics ahir, penso que definitivament es va obrir un esvoranc insalvable entre el poble de Catalunya i els actuals líders polítics.
Sentiment de pena per la intervencio de la Forcadell intentant amagar el seu síndrome d’Estocolm. La total renuncia d’ERC a justificar el seu posicionament botifler. La decepció del AMI i sobretot d’Omnium, bressol del sentiment catalanista durant molts anys i ara una espècie de moderador dels sentiments que va despertar, es possible que això acabi comportant-li el seu ocàs.
En resum, ningú esta content de com van les coses i ens agafem al salvavides de Puigdemont que una vegada més sap esta en el seu paper brillantment, fins i tot oblidem la seva feblesa amb la DUI.
Encara que sembli tòpic la via de la llista cívica tindría que estar present per tornar a donar sentit a un moviment independentiste, ja que els actuals partits estan massa contaminats per el virus de la cadira entre els seus quadres.

Nicolás Cabezas
Nicolás Cabezas
02.10.2022  ·  10:19

Bon dia a tothom després de l’esperpent d’ahir.
Vicent, ahir et vaig dir al finalitzar la manifestació que esperava en candeletes l’editorial d’avui. A les teves paraules m’agradaria afegir que ahir només calia veure les cares de les persones, incloent la teva, que denotaven tristesa i dolor acumulat i desconcert.
Un acte que des del punt de vista tècnic i de continguts està pensat amb el marc mental del segle passat, i que no desprenia ni un gram d’il·lusió. On ha anat a para aquella imaginació desbordant dels anys previs al referèndum ? Uns conductors (sobretot Sergi Mateu) que tracten al públic com a ramat, amb un llenguatge infantil, com si estigués a TV3. Un so penós després de tants i tants actes que s’han organitzat, uns parlaments caducats i buits, que intenten, consigna darrera consigna, arribar a la part emocional de la gent que recorda a les misses. Uns parlaments que ells mateixos diuen la consigna per a que la gent les repeteixi com a bons feligresos. . Feia vergonya aliena veure qualsevol dels parlaments com davant dels xiulets es feien els sords, i no marxaven avergonyits pel que estava passant. Un públic que estic segur que tenen respecte per aquestes persones que van parlar, però que no acceptem que ens expliquin una vegada i una altra què va passar 1-O, quan nosaltres en formem part i sabem com va anar i està anant. Més de dues hores on no es va parlar més de dos minuts de futur. Només la presidenta de l’ANC va treure en algun moment una nova taula independentista (una més) i la candidatura ciutadana que no desprèn res de nou. Diuen que l’energia ni es crea ni es destrueix, haurem de transformar-nos i transformar-la en quelcom més adient i actualitzat.

antoni miret
antoni miret
02.10.2022  ·  10:22

Molt significatiu que en @KRLS es refereixi a “il·lusos enterradors”. Així es refereixen molts a l’ex-ministro de Sanidad, Salvador Illa.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
02.10.2022  ·  10:42

Vicent Partal.
Magnífic i antològic el teu relat que acabo de llegir, com també el nivell dels comentaris.
La fidelitat a les sigles va traïr fa setmanes a la Carme Forcadell.
Ahir a un sector dels manifestants els mancà maduresa i respecte per una de les dones més valentes que ha presidit el Parlament de Catalunya.
Ens falta encara molta maduresa democràtica.

Jordi Ballesteros
Jordi Ballesteros
02.10.2022  ·  10:53

El format de l’acte no ajudà gens. La proporció de gent que no coneix la vergonya, (al menys com la conec jo), similar a la de tants dels actes de tot el camí que portem recorrent des de 2010 com a mínim. La carta de la victimització, (amplificada) sempre és un recurs, però certament és difícil de pair des d’una posició de govern. El President Puigdemont, exiliat i tot, pren millor que ningú la temperatura del moment. Vaig viure la manifestació a 2 metres d’en Vicent Partal: un radar discret, (i efectiu tal com denota aquest editorial).

Òscar Alegret
Òscar Alegret
02.10.2022  ·  10:58

Vicent, els darrers cinc anys t’he llegit uns quants editorials en què expressaves la idea que els laments ja havien acabat i que els polítics, forçats per nosaltres o convençuts per ells mateixos, reprenien la lluita, però al cap de poc tornàvem al pou de la save inacció. Si tu estàs convençut que l’acte d’ahir és el començament de la represa, endavant, però no m’ho crec. D’aquí a tres mesos estarem igual. Per començar, Junts no se n’anirà del Govern ni desfarà el pacte amb el PSOE a la Diputació. Tant de bo m’equivoqui.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
02.10.2022  ·  10:59

Entendre aquesta nació:

Per suposat que es va fer l’acte a l’Arc del Triomf de Barcelona, que és un dels nostres escenaris i timbals que més ressonen arreu del món.

Però sempre oblidem els “tabalets” que hi ha arreu de la nació fent ressonància dels macro escenaris que tant ens agrada veure per televisió, ràdios, internet, etc.

No estaria gens malament de saber el munt d’actes que commemoraven l’1 d’octubre de 2017 arreu de la nació.

Hom diu 70.000 al Passeig Lluís Companys, però tots els altres que en sumarien tanta gent o més que el barceloní?

A Tavernes de la Valldigna en vam fer-ne un. Amb quasi 80 persones. I en sé de fets a Alacant, Elx, al Montsià, a la Terra Ferma, a les Illes, etc.

Si sumem, podem veure-hi que això és la Nació, que a tots els oradors, excepte al comentari fugisser de Na Mònica Roca, va esmentar.

I crec, que ací, és on van fer figa els parlaments. Fins i tot, per twitter li ho vaig retraure al M.H.P. Carles Puigdemont. Ja n’hi ha prou d’amagar la nació per part de tots els representants institucionals i associatius.

No veiem els españols, que defensen la seua nació des de cada autonomia española en exacta sintonia amb la freqüència i l’ample d’ona acústica.

Nosaltres, som més del llibertinatge -que diuen que és més divertit- i al remat tot és soroll desarticulat, on totes les freqüències i notes es superposen i tot és remor.

Ací dese algunes fotos entre els quals hi havia gent com Jordi Sarrià, el pare del músic i tanta i tanta gent adscrita al Consell de la República des d’ací baix.

No us abandonarem, perquè sabem que tot sols mai ho aconseguireu.

Confieu amb nosaltres, que nosaltres ja ho fem

https://twitter.com/JosepBlesa1/status/1576264672554074118/photo/1

Josep Blesa (València)

Maria Teresa Martí
Maria Teresa Martí
02.10.2022  ·  11:08

Jo vaig ser a l’Arc del Trionf. Malhauradament allà on jo estava no se sentia RES, i jo no puc anar buscant on lloc millor perquè no puc estar gaire estona dreta.

Estic molt enfadada pela xiulets a la Carme Forcadell (que em van explicar perquè jo no la vaig poder veure ni sentir). Una persona con ella, que ha fet tant per Catalunya i ha estat a la presó no s’ho mereix.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.10.2022  ·  11:24

QUE TREMOLI L’ENEMIC
En la primera intervenció ja he sentit xiulets i com diu Partal, la gent parlava. No callava. Ni assentia. Simplement, no volia tornar a cedir el protagonisme, com ara fa cinc anys. I discutien entre si amb tota la naturalitat del món.
Amb els xiulets he percebut immediatament que l’independentisme ha canviat de pantalla.
He tornat a sentir una impressió semblant a la de fa 45 anys quan en una manifestació de veins als carrers de Barcelona que no volien transit pesant pel davant de casa seva, la policia nacional -fins aleshores “els grisos”-, en comptes de reprimir a cops de porra, es disposaven a regular el trànsit per protegir els manifestants. Era el primer cop que ho veia.
A l’Arc de Triomf, en comptes d’acceptar-ho gairebé tot com fins ara, la gent s’expressava amb criteri i xiulava o aplaudia oportunament. També era el primer cop que ho veia.
M’han dolgut els xiulets l’escridassada a Carme Forcadell, però fora de Dolors Feliu i Carles Puigdemon que van ser contundents i oportuns amb idees clares, tots els altres amb un minut de cortesia en tenien prou per dir el que van dir i amb la reacció de la gent, ahir vam tenir una bona prova de maduresa col·lectiva i de llibertat d’expressió.
També he de dir que hem estat a quatre metres de l’escenari al costat teníem responsables de les entitats com la Intersindical, Òmnium, ANC o l’AMI, i personatges diversos com Antoni Castellà, Jordi Pesarrodona, Jordi Sànchez, Roger Español, Natza Ferrer, Pilar Raola, Xavier Graset o Mònica Terribas, i hem saludat Gonzalo Boye, però també erem en mig d’un grup que s’han colocat estratègicament a les primeres files i duien pancartes cutres de cartró ondulat escrites amb retolador per dir VIA FORA i mori el mal govern. Personatges força insolents perquè el més pinxo em va aguantar la mirada amb altivesa quan es van negar a apartar-se ni una sola passa com els demanava una voluntària de l’ANC per no impedir la visió de la pantalla dels que érem al darrere. Resultaven incòmodes perquè cridaven fora de temps per contradir el que parlava, fos qui fos, no només Carme Forcadell o Jordi Gaseni de l’AMI. Em feia estrany aquest comportament difícil de classificar però com estàvem a tocar, cos amb cos, vaig presenciar com la dona que manava i donava instrucions als altres a cau d’orella, va contestar una trucada de telèfon, i tot i que es cobria la boca amb la mà, li vam poder sentir ben clar que literalment deia:
– “estem intentant boicotejar l’acte, en la mesura de les nostres forces”…
Tinc fotos d’aquesta gent i de les pancartes.
Definitívament la població ja no va amb el lliri a la mà, i a l’acte de l’Arc de Trionf de Barcelona ahir vam viure una manifestació d’una nova època.
Que tremoli l’enemic.

Ramon Perera
Ramon Perera
02.10.2022  ·  11:25

Alguns comentaris els he trobat desagradables. Fins i tot sectaris.
Quina sort!
Potser algú pensarà igual del meu.
Tanmateix, ningú neix amb la capacitat d’analitzar i valorar ja formada. Això es va adquirint amb ganes, temps i experiència.
La millor manera de combatre el pensament únic, aquest que [al menys en el moment actual] és promogut pels mitjans de comunicació majoritaris, és que com més gent millor conegui opinions diverses [és a dir, les existents a la societat] i tingui l’oportunitat de comparar, valorar i aprendre.
Deia abans “Quina sort!” ja que així es compleix la condició de comptar en aquesta àgora [https://ca.wikipedia.org/wiki/Àgora] que és l’editorial de VilaWeb i els seus corresponents comentaris amb un ampli ventall dels pensaments realment existents a la societat.

Amando Suriñach
Amando Suriñach
02.10.2022  ·  11:33

El acte era de format obsolet
La sonoritzacio un desastre, de la meitat enrera no es sentia res.
Sincerament, aguantar els 5 minuts de glòria de gent gris que m’intentava convençer de una cosa que ja n’estic. Com molts,no vaig tindre la pàciencia de esperar al president.
Poso en dubte que el lloc sigui el adient, en tot cas jo hagues possat pantalles amb videos del 1 d ‘octubre,etc.
Perque el que es tenia que homenetjar era la lluita anònima. I no els que tenen desig de microfon.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
02.10.2022  ·  11:47

Tothom té molt poca memòria. La Carme Forcadell hagués estat respectada sempre i dic sempre, si hagués mantingut el seu posicionament com a Presidenta del Parlament, no el càrrec sinó el seu posicionament, estan a la presó i un cop fora, això l’hagués mantingut honorable, però a la presó va fer declaracions que ja denotaven un retractament d’allò que havia fet i en sortir va continuar aquest reguitzell de: “he esta dolenta i no ho tornaré a fer” . Va refusar les accions del 06 i el 07, tot i que ahir les va reivindicar; ha comprat el relat d’ER; va dir que la Presidenta Borràs havia de dimitir, és a dir cap empatia de Presidenta a Presidenta i tot això ho dic de memòria, si cerqués hemeroteca encara en sortirien més de declaracions retractant-se.
Ahir ens va fer un discurs paternalista.
Tot i així, penso, ja que no ho he llegit enlloc, que la Presidenta Forcadell està en un atzurat personal. Té el dilema de seguir la consigna del seu partit o de seguir les seves pròpies conviccions. Va assistir l’11S en contra del que manava el seu partit i va assistir ahir, tot i que la cúpula d’ER tampoc hi va anar.
Ahir la vam veure nerviosa però també insegura. Insegura d’allò que deia i que ho pronunciava sense cap mena de convicció. No em commou, si segueix en política haurà de decidir on està si amb l’autonomia o amb la independència. Seria d’agrair que ho fes aviat.

Berta Carulla
Berta Carulla
02.10.2022  ·  11:57

Gràcies, Vicent, m’has fet emocionar.

Però l’Aragonès no el treurem per les bones, ni amb xiulets ni exigències de lleialtat, ni de dissió, precisament perquè és sicari de Madrid, sicari del presidente trilero dels espanyols i de tots els altres de la camarilla del 155, militars inclosos. N’és un d’ells.

Mª CARME ESCAPA
Mª CARME ESCAPA
02.10.2022  ·  12:08

Totalment d’acord amb en Pere Subirana.
En Puigdemont va fugir del poble, dels catalans, per taïr-nos amb excuses poc convincents. No tenia res preparat.
Ja pot anar dient que se’n penedeix . Sabia molt bé el que feia i va fugir.
Sap greu que alguns encara creguin en ell. Cal foc nou.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
02.10.2022  ·  12:26

Potser seria hora de començar a valorar més els fets que els discursos.

Relacionat amb la independència i més enllà de les proclames, ni JUNTS ni ERC tenen res a oferir, per tant segueixo veient una simple lluita de dos partits pel control de l’autonomia aprofitant la il·lusió de la gent.

Joan Royo
Joan Royo
02.10.2022  ·  13:03

Aquells que han traït l’1 d’Octubre estan ben cagats, no saben per on tirar, peguen pals de cec. El discurs institucional del president Aragonès amb una senyereta de vergonya, demostrà la mediocritat i misèria intel.lectual del personatge i del seu partit. Puigdemont, malgrat l’error que ha reconegut, de suspendre la DUI, hauria d’abandonar Junts i encapçalar la llista cívica amb un sol punt programàtic: reactivar la DUI suspesa en la primera sessió del nou parlament.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
02.10.2022  ·  13:12

Estem preparats per al que vindrà properament. Endavant

Isabel Fernandez
Isabel Fernandez
02.10.2022  ·  14:23

Felicitats per l’editorial! Doncs a mi em semblen genials els xiulets. Només faltaria!! No em d’oblidar que formen part de la llibertat d’expressió , igual que els aplaudiments o els crits , i no es tracta de ser educat o respectuós es tracta dr manifestar allò que sentim , i em sap greu els comentaris d’alguns suscriptors carregant contra Puigdemont doncs amb la seva intervencio es va fer el silenci absolut i supuso que això els fa mal ,però és la realitat i contra ella no hi ha res a fer.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
02.10.2022  ·  16:13

Si una nova etapa i ahir va ser unaltre demostració de força del carrer.
Felicitats per aquesta editorial

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
02.10.2022  ·  16:31

Jo hi era. Vàrem baixar de Terrassa amb la meva companya i uns amics i amigues. Una d’elles s’ha fet indepe arrel dels fets de 2019.
Vàrem xiular i esbroncar la pta Forcadell i d’altres, tot i que també ens van semblar bé algunes coses que van verbalitzar. El Poble sap ben bé quan en té prou. Aquest Poble sap que no és saludable per a cap de nosaltres, independentista o no, seguir sota lleis i taxes de l’administració espanyola.
Clarament sabem que n’hem de sortir per cames, però de moment estem astorats del ridicul espectacle que ens ofereixen aquells que haurien de cercar les accions polítiques per assolir l’objectiu, donat que els vàrem votar per fer això i només això, no pas des de les institucions autonòmiques que són espanyoles, sinó des de la unió de tot l’independentisme, batallant allà on calgui.
I oblidem-nos de reclamar més eleccions, perquè totes elles són autonòmiques, per tant espanyoles i no sortirem del cercle viciós, taula de diàleg, repressió, traïcions.
El Poble hem de seguir units i sense retrets entre nosaltres, només així ens en sortirem. Deixem també de forçar voluntats de les cúpules dels partits, doncs tenen massa problemes per desfer-se dels interessos que els regeixen. La força és dins nostre, dins aquesta organització tan poderosa que es diu Poble. Aprofitem-ho.

Carme Garcia
Carme Garcia
02.10.2022  ·  16:38

No vaig poguer baixar tot i que tenia una plaça al bus. Però com ja he comentat vàries vegades no veig TV3 .
Vaig veure tot l’acte a 8tv van donar tots els parlaments senders de ANC, FORCADELL I MHP CARLES PUIGDEMONT, fent una cobertura desfer 3/4 de 5 fins 2/4 de 1 de la nit, amb connexions a Girona amb la cremada simbòlica de Aragonés inclosa.
Ja sabem qui mana en aquesta TV però hi han tertúlia s que defensen tots els partits inclús Junts, cosa que a TV3, han desaparegut tots.

Joan Ferrús
Joan Ferrús
02.10.2022  ·  17:59

No hi vaig ser però aquests actes sempre els fan massa llargs, tant a nivell nacional com local. Tothom hi vol parlar, especialment els polítics i això és abusar de la paciència de la gent. Rollos no sisplau, al gra. L’ANC ha de posar límits.

Judith Boadas
Judith Boadas
02.10.2022  ·  18:44

Per mi, va ser la millor de les que he assistit.
No vam demanar “Unitat”. Cosa que no han fet.
Vam dir “Prou!!”
I que quedi clar: l’independentisme no ha posat en presó preventiva, ni ha portat davant els Tribunals, ni ha escrit sentències d’anys de presó i d’inhabilitació, ni ha escarnit, ni ha vexat, i un llarg etc.
Això ho ha fet El Reino de EspaÑa amb la inestimable ajuda del partit socialista que no va trobar adient anar a la presó a visitar els seus adversaris polítics i socials però si que no té escrúpols per anar de bracet amb la dreta espanyolista i a més a més fer-s’hi fotos.
Les crítiques d’ahir no van ser a les persones, van ser al malbaratament d’aquest 5 anys. Han fet tant malament la feina que fa 5 anys, al carrer, érem més de 2.000.000 i ara ja veiem quants sortim al carrer perquè la majoria decebuda es queda a casa.

Anna Muxi
Anna Muxi
02.10.2022  ·  19:12

Jo també vaig ser a l’Arc de Triomf i puc dir que moltes persones fèiem callar els xiulets que es vàrem fer als oradors de l’acte. Una tristor veure com hi havia gent mal educada insultant sense cap mirament. Ara bé des d’ahir vespre, tant TV3 com Catalunya ràdio estan
manipulant l’acte del 1 d’octubre, sols parlen dels xiulets i no dels aplaudiments
que també va rebre la Presidenta Carme Forcadell.
Aquests mitjans de comunicació han deixat enrere la mica de pluralisme que els hi quedava.
Esperem que es prepari, per les properes eleccions al Parlament, una llista cívica fora dels interessos partidistes.
Gràcies Vicenç per les teves editorials

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
02.10.2022  ·  20:00

Més ofesos amb qui els xiula que no pas amb qui els empresona.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
02.10.2022  ·  20:19

En Pere Subirana i els que pensen com ell, no és que diguin bajanades, és que menteixen. En Puigdemont va abandonar la idea d’una DUI per una qüestió de protecció de les bases, no per infidelitat al procés. Les seves paraules després de l’1-O anaven en aquesta direcció. El dia 3-O, a la pregunta de Rajoy sobre si declarava la independència o no, la seva resposta es va fer esperar, i el dia 27-O no va gosar fer la DUI, tot simplement pensant en la protecció de molta gent. Tot i així el TS espanyol va fer engarjolar molts polítics sense raó, amb una sentència injusta i exagerada.
Us imagineu que en Puigdemont hagués mantingut el pols a l’estat, les presons haurien mancat de cel·les per encabir tots els presos polítics catalans. He fet un relat que probablement conté deficiències cronològiques, si és així demano disculpes.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
02.10.2022  ·  20:27

A na Carme Forcadell no la xiulavem per qui era, si no pel que deia (o ER li va manar que digués).
Després d’un “president posi les urnes” no pots anar a defensar una tauleta de diàleg.
Avui dia encara hi ha molts represaliats per haver-los defensat abans, durant i després del judici i la presó. No es pot enganyar i menystenir el poble eternament i després pretendre que t’aplaudeixin.
El MHP Carles Puigdemont i na Dolors Feliu, van ser clars i concisos i ben trabats, per això els vem escoltar i aplaudir
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
02.10.2022  ·  20:28

Com es pot ocupar l’espai que han d’ocupar els autèntics protagonistes que son els manifestants amb les carpes d’entitats? Una mala organització de l’acte que ha fet que en determinats moments l’avorriment feie que molts sen anesin abans del tant desitjat discurs del MHP Puigdemont. Hi serem sempre. Gracies president!

Salvador Molins
Salvador Molins
02.10.2022  ·  21:18

1-O “de catxa res” ràbia i compliment del Mandat.

“Finalment una correcció molt important, Forcadell, en la DUI del 27 d’octubre de 2017, no sols va llegir la Declaració sinó que també en va proclamar el resultat de la votació guanyada amb 72 diputats.

De “catxa” res!

Ara toca completar i portar la nostra DUI catalana al Tribunal de Dret Internacional de La Haia, per a la seva ratificació, certificació i implementació. Amb convenció o llista cívica, com sigui, però fer-ho o dimitir dels càrrecs que esdevenen inútils.”

1 d’octubre no és una festa, és un Mandat que tots hem de complir.

En aquest acte hi havia molta ràbia.
Hem reafirmat el Primer d’Octubre com a vàlid i definitiu, i hem demanat la dimissió dels partits, de tots els tres partits.

Jo no puc negar que Forcadell va ser una ferma Presidenta del Parlament Català, la que més, aleshores encara un Parlament lliure, el 2017, que va guiar amb una categoria extraordinària i una fèrria fermesa durant l’embat, sobretot d’aquells 6 i 7 de setembre, com quan avui ha suportat la nostra actitud, però el crit i l’esperit d’avui era carregat de ràbia, un “ni oblit, ni perdó” aspres com ni els mateixos que l’hem proferit ens podíem imaginar, ens ha sortit incontrolable de dintre nostre.

L’1-O és un Mandat i una revisió severa del seu incompliment. Potser això mateix en el seu origen fou l’11-S.

Vam votar i vam guanyar la ja ara incipient, de moment molt petita, i sofrent, República Catalana Independent, tots sabem i sabíem que no seria ni serà fàcil.

Deixeu-vos de festes i de grandiloqüents embats a l’estat i anem per feina, per complir el que vam decidir.

No volem tornar votar, el Referèndum legal i legítim, no! Ja el vam votar i guanyar, ara l’hem de complir! Prou! de dret o del revés, intentar ofegar-lo. Per això a tots els que avui han parlat, en el fons rebaixant-lo, que no han encertat ni el discurs ni el to, els hem xiulat i cridat, dient-los “pareu ja”, “dimissió”, “n’estem tips”, i un sorollós i perssistent “independència ja” quan farts de paraules buides proferien per tallar-los i per a ofegar-los la veu que no cesava.

Finalment una correcció molt important, Forcadell, en la DUI del 27 d’octubre de 2017, no sols va llegir la Declaració sinó que també en va proclamar el resultat de la votació guanyada amb 72 diputats. De catxa, res! Ara toca completar-la i portar la nostra DUI catalana al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva certificació i implementació.. Amb convenció o llista cívica, com sigui, però hem de fer-ho o dimitir dels càrrecs que esdevenen inútils.

Joan Benavent
Joan Benavent
02.10.2022  ·  23:42

Dues hores drets, ben bé sense poder-nos bellugar, veient desfilar pel faristol una de gent que no deien res de nou, res que no sapiguessim, res en absolut, incapaços de transmetre una mica d’emoció, d’il.lusió, de sintonitzar amb els assistents, de fer-nos vibrar una mica si més no, sinó tot el contrari: avorrits, redundants, freds, en el fons buits … quin rotllo. El poc jovent que hi devia haver segur que ja no torna. Més que la celebració d’una victòria, semblava un funeral. El MHP Puidemont és l’únic que va estar a l’alçada del moment. I la gent que hi vam anar. És sorprenent la paciència que tenim, en tots els sentits. Quant a la Carme Forcadell, potser la decisió més intel.ligent que hauria de prendre és abandonar del tot la vida pública, abstenir-se de pujar a dalt l’escenari a fer la pena que fa i generar sentiments confusos i contradictoris entre la gent que l’escolta, retirar-se a casa seva i dedicar-se a la familia i les seves aficions favorites que segur deu tenir. Si ho fes, seria més feliç i nosaltres no podriem deixar de recordar-la, admirar-la i agrair-li tot el que va fer i va representar. Malauradament, s’ha venut al cinísme del líder egòlatra del partit i els seus ideòlegs mesquins. En aquestes condicions, mostrar-se impúdicament davant la gent com va fer dissabte passat li hauria de fer sentir vergonya. No la vaig xiular, perquè ni això em va motivar la seva fantasmal aparició. Quan tornàvem cap a casa, anavem comentant que ens cal un canvi radical de dalt a baix, cares noves, lideratges joves, desacomplexats, vitals, plens d’energia, convençuts que ho hem de tirar endavant sense més demora i disposats a tot el que aquesta colla de carcamals no van tenir collons de fer, encallats en batalletes abjectes de partit. Cal que fem saltar el tap per poder brindar de debò.

Joan Puyo
Joan Puyo
02.10.2022  ·  23:44

El cansament per un acte massa llarg trufat amb cançons melanconioses que semblaven triades per plorar una mica, sembla que van provocar les ganes dels assistents de dir-hi la seva.
Cada vegada que algun orador repassava els fets de l’1 d’octubre o repetia els greuges de ser una nació ocupada, se sentien comentaris d’esgotament: “Que sí, que això ja ho sabem!”.
Cada vegada que algun orador apelava a una unitat indeterminada o a qualsevol concepte “mestrentantista” la gent xiulava o hi responia.
Al final, el president Puigdemont va parlar. Va fer anàlisi i proposta. Anàlisi de fortaleses i punts a reforçar i propostes d’estratègia.
Davant de la retòrica buida i la desmobilització induïda, anàlisi i estratègia d’acció.
No m’estranya que la gent de cop i volta callés.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes