Primer d’Octubre: aquest avui que dura anys

Ara ja sabem que el Primer d'Octubre s'alça imponent davant nostre cada vegada que perdem el rumb, cada vegada que algú vol desviar-nos, sempre que algú pretén de dir que això s'ha acabat

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una de les cançons més boniques i emocionants d’Ovidi Montllor ens parla dels dies que duren anys. És una peça que l’enyorat cantant d’Alcoi va enregistrar el 1977 –en un altre moment de grans esperances– com a part d’un disc que portava per títol De manars i garrotades. Que ja era un títol ben premonitori.

La cançó ens parla de l’assoliment definitiu d’allò que volem i ho retrata com un moment a partir del qual la vida de la gent, la quotidianitat, simplement és diferent. Millor. Quan la “gent de mar, de rius i de muntanyes/ tindran mars i rius i boscos/ tindran tot. I es parlarà de vida./ Les ciutats seran rius plens de gent”.

Crec que tots estarem d’acord que aquest horitzó preciós, aquest dia en què per fi parlarem de vida, no l’hem tocat mai en el nostre temps cronològic, en els nostres anys, tan clarament, tan nítidament, com ho vam fer tots, junts, l’octubre del 2017. El Primer d’Octubre, sentint que el poder era finalment a les nostres mans, que érem capaços de derrotar Espanya i de construir una democràcia millor i que podríem canviar-ho tot. El tres d’octubre, sentint amb la pell eriçada la solidaritat de la nació, el poder del poble, als carrers, en una vaga general com no se n’havia vist cap abans, com segurament no se’n veurà cap mai més. I el 27 d’octubre, sentint la llibertat aconseguida.

Hi ha polítics que ara proven de potinejar tot això, d’embrutar-ho, d’apropiar-se’n. Però avui, que fa cinc anys, vull recordar, i m’agradaria que recordàreu, el sentiment íntim i intransferible que vam viure tots en el moment precís en què es va proclamar la independència. Aquell gest que vam fer en la intimitat. El recorde perfectament, el meu. Aquella gent que ens va vindre a la memòria –tants morts que van veure justificada la seua vida. Aquell pessigolleig de qui s’adona que ha estat capaç, ell i els seus, de fer una cosa mai vista.

Després va passar el que va passar. I, perquè va passar el que va passar, nosaltres hem de continuar i rematar-ho. Però no és just ni bo disminuir el que ja ha passat i oblidar que tots –per uns minuts els més suspicaços, per unes hores la majoria, per un cap de setmana els qui més volíem que fos cert– vam saber, el Primer d’Octubre de 2017 i el 27 d’octubre de 2017, que vivíem en la Catalunya lliure que tantes generacions de persones havien somiat. I ens vam saber amos del nostre destí.

Perquè això és el que va passar. I perquè en la vida dels països, de tots els països i de qualsevol, aquests dies, aquests fets incomparables, són els que marquen per sempre el caràcter d’un poble i el destí d’un país. I en aquest sentit, el nostre no és un cas especial.

Jan Palach, per exemple, es va pegar foc el gener del 1969 a la plaça Wenceslau de Praga per protestar contra la invasió soviètica. Però molts anys després, quan Václav Havel va assumir la presidència de la Txèquia alliberada, les seues primeres paraules van ser per a ell, demanant a la família permís per a enterrar-lo novament a Praga amb els màxims honors.

Quan Mandela va eixir de la presó de l’apartheid, després d’haver parlat des del balcó de l’Ajuntament de Ciutat del Cap, va viatjar a Soweto, a casa seua. Però abans de recollir-se, després de dècades de presó i de no ser-hi, va voler visitar una de les escoles que havien desencadenat la revolta del 1976 i va proclamar amb tota la solemnitat del món que la nova Sud-àfrica, la de l’Arc de Sant Martí, no naixia amb el seu alliberament sinó que havia nascut allí i aleshores.

El dia que Estònia va ser reconeguda finalment com un estat independent, en ple estiu, el primer decret del parlament, acollit amb una ovació de minuts, va ser per a restituir com a dia nacional el 24 de febrer, el primer dia que s’havia proclamat la independència molts anys enrere –i així ha quedat fins avui.

Cadascun d’aquests primers d’octubre, tots els dies que duren anys, són fets d’una matèria diferent, d’uns esdeveniments diferents en cada país. Però tots són fàcils de reconèixer, també. Perquè durant tants anys com calga, enmig de la confusió i les dificultats, fins i tot quan sembla que la llibertat no és possible, allà hi són, convertits en el motor que porta, en la llum que guia.

Les nostres generacions, tots aquells que som vius avui, hem tingut el privilegi enorme de ser els responsables de fer la independència del nostre país –ni que siga encara sobre una part i prou. I hem tingut la gran sort d’haver viscut el moment més important de tots. Aquell moment que separa les aigües entre allò que érem i allò que som. Avui fa cinc anys d’aquella jornada extraordinària, i és evident que encara ens queda feina a fer, ho hem tornat a veure aquesta setmana. Però ara ja sabem, i això ho hem vist també aquest mes, que el Primer d’Octubre és aquella alimara que s’alça imponent davant nostre cada vegada que perdem el rumb, cada vegada que algú vol desviar-nos, sempre que algú pretén de dir que això s’ha acabat i que val més que ho oblidem. Perquè és exactament això, el que fan els dies que duren anys.

Ens veiem a les cinc de la vesprada a l’Arc del Triomf de Barcelona.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume alcacer
jaume alcacer
30.09.2022  ·  22:08

Si , ens veurem.

Sílvia Valls
Sílvia Valls
30.09.2022  ·  22:15

Avui, el personatge més fosc del panorama polític català actual, estava a la Ràpita mentint descaradament com ha estat fent aquests darrers 5 anys. Aniré a la manifestació amb la fermesa que vaig tenir el dia 1 de 2017. Cap maleit polític ens treurà el protagonisme a tota la gent que creiem en la independència. Fins demà!!!

Neus Ballbé
Neus Ballbé
30.09.2022  ·  22:18

Hi seré. Hi tornaré a ser. Tantes vegades com calgui fins que, àdhuc per damunt d’uns polítics que ja no em representen, ho aconseguim.

Anna Arqués
Anna Arqués
30.09.2022  ·  22:24

Hi serem Vicent, gràcies

ROSA Casals
ROSA Casals
30.09.2022  ·  22:25

Hi seré. ❤

Marià Puig
Marià Puig
30.09.2022  ·  22:36

Comença com un epitafi. Acaba com un raig d’esperança. M’has deixat descol·locat. Però, gràcies.

Xavier Vila
Xavier Vila
30.09.2022  ·  22:46

Ara mateix a TV3 passen una pel·lícula que es diu ” alguns dies d’ahir”, quin títol més tergiversat.Dons jo penso que son “alguns dies de demà”, i de demà passat i dels dies que vindran fins a tancar el cercle de la victòria de l’1 d’O.
Fins demà
Salut.

Joan Benet
Joan Benet
30.09.2022  ·  22:47

Amén

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
30.09.2022  ·  22:49

Vam matinar, vam defensar les meses electorals, les meses amb la gent que esperava, vam rebre les urnes, vam votar. Amb el recompte de vots VAM GUANYAR LA INDEPENDÈNCIA.

Josep Ramon Gil
Josep Ramon Gil
30.09.2022  ·  22:54

Vicent , gràcies ! …. La teva profesionalitat ens fa falta ara …per poder-la gaudir en la nostra Catalunya Independent , ens veiem !

Maria Rosa Andrés
Maria Rosa Andrés
30.09.2022  ·  23:03

Em dol el cor no ser- hi demà, ni segurament altres demà , però el meu cor hi serà sempre, i em sento que l’ 1- O vaig votar i vaig guanyar. I votaré les vegades que faci falta. Va costar massa obtenir el vot per deixar que ens el prenguin. Salut.

XAVIER VIDAL
XAVIER VIDAL
30.09.2022  ·  23:06

No passaran…. .

PERE HOMS
PERE HOMS
30.09.2022  ·  23:22

Allà serem, ben puntuals

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
30.09.2022  ·  23:40

Ens veiem a l’arc de trionf, per descomptat. Però estic veient que Erc farà els impossibles per a apoderar-se de l’aniversari i de la festa: de fet ja ha començat a fer-ho a través dels sues mitjans de comunicació fidels (casi tots), i de campanya massiva de anuncis i videos per twuit i altres medis.

Impresentables les declaracions de Orio Junqueres! m’he quedat molt deprimit….

Jaume Riu
Jaume Riu
30.09.2022  ·  23:42

AQUELL 1 D’OCTUBRE DE 2017
Des de la matinada havíem protegit l’arribada de les urnes de cada una de les 17 meses del col·legi electoral més gran de Catalunya, a l’Escola Industrial de Barcelona.
Vam estar tot el dia pendents del cens universal per fer possible el referèndum. La població votava mentre rebíem notícies de les càrregues policials a altres col·legis i ens informaven del segrest d’urnes, per això la inquietud la vam patir tot el dia. També col·laboravem amb els periodistes i els observadors internacionals que necessitaven carregar els mòbils o connectar la bateria del portàtil.
Al migdia, em va sorprendre l’arribada d’uns homes i dones uniformats que ens duien entrepans. No ho havíem demanat però cos de bombers de Barcelona i els bars i restaurants del barri, volien col·laborar en l’èxit de la jornada històrica, i aquesta era la seva aportació.
Al vespre ja erem conscients que ho havíem aconseguit, sobretot gràcies a l’oportú suport professional per superar cada sabotatge informàtic, i també gràcies a la multitud de persones al carrer per fer retrocedir a les forces de l’ordre,
Després de comptar els vots, completar les actes de cada mesa i tancar els sobres sense incidents, just abans de sortir del recinte a quarts d’onze de la nit, allà al mig del vestíbul magnífic que ens havia acollit tot el dia, per gaudir del moment vam fer una rotllana de més de cinquanta voluntaris emocionats.
Aleshores, al sortir, vam comprovar que a fora encara hi havia milers de persones que ens esperaven per aplaudir mentre els bombers amb casc vermell ara ens protegien fent un passadís.
Amb setanta anys, aquella nit vaig tenir la certesa que per primer cop a la vida havíem fet una passa determinant per superar el franquisme.
Seguim fent passes en la mateixa direcció i, naturalment, serem a l’Arc de Triomf de Barcelona, a les cinc de la tarda d’aquest 1 d’octubre de 2022.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
30.09.2022  ·  23:51

El dia 1 d’octubre va ser un dia molt important. Fem els honors que mereix l’actuació decidida i ferma de la gent que vol ser lliure.
No abaratim el somni.
El dia 2 ja ho tornarem a embrutar quasi tot però demà honorem-nos com a ciutadans lliures de Catalunya i recordem, també, l’exemple d’altres homes i dones valents.

Josep Sivillà
Josep Sivillà
01.10.2022  ·  00:01

A làrc de triomf ens veurem. Hi tant que hi serem. Fins a la victòria estarem recorrent el camí.

Josep Jallé
Josep Jallé
01.10.2022  ·  00:38

Mercès director … amigues i amics per aquests tocs de síntesis sobre exemples a seguir i sobre recula mons per a deixar-los anar.
Fins a demà precisament a un Arc del Triomf, sempre el nostre objectiu.
Salut!.

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
01.10.2022  ·  00:39

L’ 1O del 2017 hi vam ser,vam guanyar la nostra llibertat. Ens vam sentir agermanats i empoderats perque sabíem que estavem fent quelcom molt gran. Estavem escrivint la història i això no ho podran esborrar.Demà estic segura que tornarem a sentir la vibració i l’ energia col.lectiva que necessitem per no defallir. Estic convençuda que ho aconseguirem. Ens trobem a l’ arc de triomf!.

enric arquimbau
enric arquimbau
01.10.2022  ·  01:01

Amic Vicent, gràcies pel paral·lelisme que fas amb d’altres nacions que un dia van recuperar la llibertat; és un cant a l’esperança i una injecció de moral. Fins demà a les 5…o abans a la plaça Sant Jaume.

ANTONI FUENTES
ANTONI FUENTES
01.10.2022  ·  01:15

Ens veiem a l’Arc del Triomf

Jordi Romeva
Jordi Romeva
01.10.2022  ·  01:15

Pels que ens han deixat, pels milers que pateixen la persecució de la justícia espanyola, pels centenars de milers que des de fa anys posen les seves capacitats, les seves energies, el seu temps i els seus diners al servei d’aquest poble, si Vicenç, ens veiem demà a les cinc de la vesprada a l’Arc del Triomf de Barcelona.

Natàlia Domingo
Natàlia Domingo
01.10.2022  ·  01:31

Som-hi, serem i hi seré. Gràcies Sr.Partal

Josep Usó
Josep Usó
01.10.2022  ·  01:35

I qui ha sentit la llibertat té més forces per viure. Raimon.

Montse Milian
Montse Milian
01.10.2022  ·  01:43

1O un altre pas endavant. Un darrera l’altre. Som-hi!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
01.10.2022  ·  02:01

Estic a Itàlia. Vaig venir per la Diada i aquest dissabte hi seré en esperit amb tots vosaltres.
Sapigueu que som molts a l’estranger que tindrem el cor ple d’enyorança per l’1O de fa cinc anys (vaig venir jo també) però també d’energia per aquest 1O que marcarà una renovada recuperació nacional.
Ja veureu. Ja veurem
No sentiu un aire diferent?

Ferran Jorba
Ferran Jorba
01.10.2022  ·  04:50

Hi serem.

Salvador Molins
Salvador Molins
01.10.2022  ·  06:14

Enguany un petit pas de gran transcendència, el Consell de la república i molt especialment el seu President, el MHP Puigdemont ens convoca.

Necessitem mobilitzar-nos tots junts com l’oxigen que respirem!

Catalunya s’afirma cada dia, cada 11-S i especialment l’1-O d’aquest 2022, davant de si mateixa i davant del món.

—–

El que torno publicar ací, ja publicat altres vegades, no és sols una teoria, és una paràbola, una imatge motivacional del que vivim, del que defensem, del perquè lluitem, del compromís del Poble Català expressat solemnement per un Referèndum d’Autodeterminació, el del 1r d’octubre de 2017, guanyat amb un 90% de “Sí” (afirmatiu) a la pregunta “vols un estat català independent en forma de República?” i una participació del 43% del cens electoral.

No! no és cap broma, aquest Mandat, expressió del dret de decidir de tot poble, en aquest cas del poble dels catalans, i només pot ser revertit per un altre Referèndum vinculant, clarament expressat i votat.

Cal que quedi ben clar i que ningú ho dubti que un Referèndum no és una imposició sinó una votació democràtica basada en els resultats d’un 50% dels vots + 1.

Empresonaments, judicis farsa, ara la taula farsa, repressió, multes, inhabilitacions, destitucions, … això sí que és una imposició i una sèrie de violències amb el consentiment i la complicitat per acció o omissió d’una part del poble contra l’altra part del poble, i per més gravetat encara són actituds arrenglerades amb les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya.

El Poble de Catalunya no pot acceptar cap acord de cap taula farsa i incompleta.

Junts per Catalunya, per evitar dubtes, s’ha de desmarcar publicament d’aquests acords d’aquesta taula farsa, acords que ER va voler signar en nom de l’actual govern amb els representants espaÑols asseguts a l’altra banda d’aquesta taula farsa, taula farsa entre altres causes perquè ni parla, ni defensa, ni reivindica L’1-O i la DUI del 27-O de 2017.

Aquesta és doncs la Teoria i imatge motivacional que abans us he esmentat:

TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA

De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.

La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames “Sóc català lliure! Res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho” “Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.

La segona mitja part és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la Muntanya, en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el recentment finat Pere Casaldàliga, des de la selva del Mato Grosso, “és l’hora dels Pobles”.

També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, ai las!

Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.

Per això, per completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del CxR i d’esperit reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre. no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere! També ells poden renàixer?

ARA MATEIX:

No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults i de tot el que per sorpresa nostra arrosseguen, tot això passarà!
Prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar. Els indults no són la fi del món i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui s’ho creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades.

Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!

Catalans! que res no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.

Mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent. “La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …

Il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos” o qualsevol altre vençut “no podrem” o qualsevol anàlisi erroni “no hi ha res a fer”.

Ara és urgent, com solem dir: “o ara o mai” !

Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.

Tots, aquest 1-O, necessitem mobilitzar-nos junts com l’oxigen que respirem!

Reafirmem el Primer d’octubre, completem la DUI del 27 d’octubre de 2017, enxarxem-nos al territori i preparem la Llista Cívica com van fer els Països Bàltics.

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
01.10.2022  ·  06:20

Orgull de poble, perquè els polítics que hi van ser, els hi hauria de caure la cara de vergonya. Pell de gallina i molts bons records d’aquell dia i de tots els dies de les grans manifestacions i caminades. I sí, ens ho vam creure, i per això vam defensar-ho tot aquell dia. Tantes vegades, amb gent que hi vam ser, ho recordem amb un suspir i contents d’haver-ho viscut, i alhora emprenyats (i perdoneru la paraula) amb tots els politics. No hi ha dret !!!

Albert Miret
Albert Miret
01.10.2022  ·  07:35

Tots hi serem, per continuar amb el nostre desig de fer un país modern, veritablement democràtic ,on el coneixement remati el que pugui quedar de la bestialitat feixista. Tots endavant rebutjant tots els envits de la bèstia i les distraccions d’aquells que a la primera dificultat o davant de la traïció d’alguns degenerats, deixen de creure en el demà i comencen a festejar l’enemic, l’ocupant o al de casa mateix. Els que no oblidem el camí fet que tant va costar, els que respectem a aquells que van perdre-ho tot havent-se d’exiliar o a la presó, els que recordem cada cop al cap que amb tota la mala llet espanyola va fer-nos la bèstia ferotge, hi serem. Tots hi tornarem a ser! Tots i continuarem sent!

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
01.10.2022  ·  07:40

“Els dies que fan anys” bonica i encertada frase. Els que hi vam ser, sabem que vol dir. Dia marcat per la festivitat, la violència i la decepció. Nosaltres vam fer que fossin dies que faran anys.
Ens veiem a l’Arc de Triomf!

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
01.10.2022  ·  07:42

Fa dies que tinc reservada plaça al bus per anar a Barcelona.
En tren ens ho han posat difícil ..
No hi faltare.Ens veiem a la tarda

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
01.10.2022  ·  07:49

L’estat espanyol va tenir por de nosaltres, si, però qui va tenir més por van ser els nostres polítics. Comencem per aquells sindicats que podien haver aprofitat el dia 3-O per fer alguna cosa. Continuem pels nostres partits dits d’esquerres.
La feina d’ERC, durant aquests cinc anys, ha estat desmobilitzant-nos a base de trillerismes, pretenent establir una dictadura de partit i fabricar un “líder” de fireta que més aviat fa riure per no dir plorar.
Tenen por d’una possible llista cívica.
La CUP no contradiu pas a na Gabriel quan diu que potser no vam entendre bé l’1-O o potser ells no es van explicar, que ja se sabia que aquell dia no era per aconseguir res.
El dia d’avui ha de servir per empoderar-nos. Recuperem ALLÒ.
Aquella xarxa de solidaritat, aquell gran equip, aquella enteresa…Els carrers eren nostres!! Els hem de recuperar.

David Peñarroya
David Peñarroya
01.10.2022  ·  07:51

I tant que hi seré, si no quina esperança hem quedaría

Carles Serra
Carles Serra
01.10.2022  ·  07:53

Gràcies Vicent per l’editorial, per la resta alçades d’ara que vols que et digui Vicent, aquest polítics/partits ens varen enganyar, ens varen traï.
Aquesta és la nostra trista història en el llarg dels 300 anys de colonització que portem.
AVUI 1-O A LES 15, 30 HORES, TOTS A LA PLAÇA SANT JAUME I DESPRÉS A L’ARC DEL TRIOMF

Jordi Dalmau
Jordi Dalmau
01.10.2022  ·  08:31

Hi seré.
JA VINC.
VISCA LA TERRA.

Joan Maria Campamà
Joan Maria Campamà
01.10.2022  ·  08:32

Vicent, ets l’ánima del nostre país. Ningú com tu per a donar una informació equilibrada dels fets de cada dia, sempre mantenint l’esperança, fins i tot en els moments en què ens podríem ensorrar.
Per tot això, l’1-O seré a l’Arc de Triomf.

Dolors Farré
Dolors Farré
01.10.2022  ·  08:38

Gràcies ,Vicent, per l’article de cada dia , però en especial pel d’avui tan íntim senzill i emotiu !

Adrià Arboix
Adrià Arboix
01.10.2022  ·  08:48

Som-hi!

Josep Canals
Josep Canals
01.10.2022  ·  08:58

Des d’Alcudi (Mallorca) hi serem amb el cor. Gràcies Vicent per descobrir-me una paraula nova, alimara.

José Gascón
José Gascón
01.10.2022  ·  09:00

Jo crec que fins al 3 o 10 d’octubre es va fer molt bé. Políticament es va derrotar España, va quedar deslegitimada a Catalunya, encara ho està.

L’acció repressiva va situar la pugna fora de l’àmbit democràtic, encara ho està; passar a aquest paradigma de confrontació i repressió és per al que molta gent i polítics no estavem preparats.

Van ser dies positius per Catalunya , molts vam prendre consciència com poble i vam actuar col.lectivament,

Per altra banda, a Espanya els va quedar clar que Catalunya… és un país diferent, que es vol anar i que té la capacitat per fer-ho. Va quedar enfonsada en la foscor feixista i la incapacitat democràtica, va quedar retratada.

Tots els catalans hem d’estar molt orgullosos i satisfets d’aquells dies, dies que duraran anys.

Montse Vives
Montse Vives
01.10.2022  ·  09:07

Hi serem!!! Un dia que durarà anys!. Peter Paul Rubens, el 1620 va pintar la baixada als inferns, on un home estirava el cabell a una dona, el 2017 l’1O, vam veure la mateixa imatge; un policia estirava el cabell a una noia, entre moltes altres agressions.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
01.10.2022  ·  09:27

En favor de la protesta d’avui. Han passat cinc anys des d’aquell memorable 1-O i avui ens trobem amb el que ens trobem. Els nostres polítics -tots- han de fer una reflexió profunda. Com pot ser que gràcies a la imbecilitat de molts d’ells estem barallats i no tinguem cap camí clar de futur? Des del president de la Generalitat fins a l’últim diputat, poden estar orgullosos del que han fet i cap a on ens han portat? Quins discursos faran avui i s’oblidaran de demanar perdó per no fer política, per pensar només amb escons i poder i per deixar els ciutadans al peu dels cavalls de la fúria espanyolista? Oriol Junqueras continuarà dient que es un bon cristià i una bona persona, tal com fa la Meloni?
No sé com s’ha de resoldre, però si no son capaços els polítics de posar-se d’acord d’una vegada per totes, els demano que pleguin, que en vindran altres que com a mínim no seran pitjors.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
01.10.2022  ·  09:35

Avui, fa 5 anys, el poble de Catalunya descde les urnes i el vot va demostrar -sense cap dubte-, que el model espanyol colonialista apuntalat des d’un falsa Transcisió i una monarquia feta a mida per perpetuar les restes de la dictadura franquista estava finiquitada.
Avui, 1 d’octubre del 2022 encara no hem assolit la independència. Tothom sap molt bé el per què.
Ells estan atrapats en les seves mentides i represió judicial; el joc brut secular que practiquen, des de el Compromís de Casp.
El que nosaltres defensem no va contra ningú. Quedi clar.
Defensem un dret reconegut universalment en la Carta de les Nacions Unides.
Visca Catalunya. Visca La República!

Núria Feliu
Núria Feliu
01.10.2022  ·  09:44

Seguim fent camí. Jo també hi seré.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
01.10.2022  ·  09:46

Hi seré

Pep Agulló
Pep Agulló
01.10.2022  ·  10:04

La indignació i la ràbia ens van portar a l’1-O, com diu l’article de l’Ot, ara l’ambició ens ha de portar la República…

Joan López
Joan López
01.10.2022  ·  10:06

Hi serè

Victòria Peris
Victòria Peris
01.10.2022  ·  10:18

Si Vicent , I moltissimes gràcies a tu q día a día ens has acompanyat fent amb les teves reflexions q mantinguem l’ànim x continuar lluitant.
Fin ara!!

enric llopis
enric llopis
01.10.2022  ·  10:18

Hi seré. Els nostres politics no tenen talla ni dignitat. S’han cagat a les calces, no es mereixen el poble que els va escollir.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
01.10.2022  ·  10:23

Un dia important i que ens va canviar per sempre. Hi serem!.

Joan Benavent
Joan Benavent
01.10.2022  ·  10:37

Hi seré, tot i que trobo a faltar fidelitat a la llengua i, per tant, lleialtat al país. És l’arma, l’idioma, que els fa més mal. No en tenim de cap altra millor i la podem fer servir cada dia de l’any durant les 24 hores. Per a l’enemic és letal. A veure quan ens ho fiquem tots al cap. El castellà s’oblida amb no gaire esforç. L’entenc però no el sé parlar.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
01.10.2022  ·  10:40

Ara ens hem de desfer dels polítics. Hem de deixar de necessitar líders. Ens hem de tornar una mica anarquistes. Tots som vàlids per nosaltres mateixos. No deixem que unes desenes de persones ens ho prenguin tot.
Fart de l’espectacle denigrant en què s’ha convertit la política. Fa vergonya.

Josep Almar
Josep Almar
01.10.2022  ·  10:40

Perquè volem polítics? Per publicar al Boc la declaració d’independencia i les lleis de desconnexió.
La resta, ja ho farà el poble, com l’ú d’octubre.

JORDI SALVADOR
JORDI SALVADOR
01.10.2022  ·  10:49

Estimat Vicens, gràcies per aquesta editorial-arenga d’avui. I gràcies també per normalitzar, finalment, la nostra llengua usant el terme PRIMER D’OCTUBRE enlloc d’aquell U d’octubre o un d’octubre amb que s’han batejat moltes places del nostre país. Tant de bo que aviat tinguem la desitjada República, però mentrestant també és bo que tinguem cura de la seva màxima senya d’identitat: la llengua.
Salut i República.

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
01.10.2022  ·  11:02

Hi serem!

NÚRIA BECERRA
NÚRIA BECERRA
01.10.2022  ·  11:05

Sí, un dia que sempre ens guiarà per fer efectiva la independència d’una part del pais. Ens veiem avui!

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
01.10.2022  ·  11:18

Hi serem !!*!!

Maria Villarroya
Maria Villarroya
01.10.2022  ·  11:36

L’únic que mereix ser coronat és el COR
#1OArcdeTriomf

Maria Teresa Puig
Maria Teresa Puig
01.10.2022  ·  11:53

I seré.Tinc vuitanta anys i m’agradaria pogué veure la República Catalana’

Josep Soler
Josep Soler
01.10.2022  ·  11:55

Una gran editorial a la mida de la gran diada.
No hi sere fisicaments per motius d’edat i de distancia, peró si que hi sera tot el meu cor i el de tota la meva familia.
De cap manera els traidors ens apartaran del sagrat cami cap a la llibertat de la patria. Del gran somni dels del passat, avui com mai units amb tots nosaltres.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.10.2022  ·  12:02

Celebrar la desfeta absoluta de l’onze de setembre ens porta al victimisme impotent.

CELEBREM LA VICTÒRIA DEL PRIMER D’OCTUBRE… ens farà créixer i deixarem de donar voltes a la RODA D’AMSTER vençut.

Cal canviar l’11 S pel 1 de Octubre.
És absurd celebrar una derrota.

Berta Carulla
Berta Carulla
01.10.2022  ·  12:12

Aquell dia vaig veure policies espanyols amb les mans entre les cames de noies i amb les mans als pits de noies, espanyols vils i repugnants, que no viuen sense odi, ignorants, autoritaris, maltractadors, abusadors que necessiten humiliar, tant gran és el seu complex respecte dels catalans.

Cal arrossegar aquesta espanya pel fang, igual com aquells desgraciats ens hi van arrossegar a nosaltres el primer d’octubre, dia fundacional de la Catalunya Lliure.

Gràcies president per fer-ho possible. Gràcies compatriotes, mai abans havia estat conscient de què i de qui som.

Independència!!

Joan Royo
Joan Royo
01.10.2022  ·  12:14

No oblidar l’1 d’Octubre. Acte de rebel.lia multitudinari d’un poble que alguns ja donaven per mort i assimilat. Després del 1714, és la fita senyera de Catalunya. Ni desànim, ni dolor, ni desengany…molta ràbia sí, molta força també per denunciar els botiflers, que com aquell 1714 fugien de Barcelona amb els seus endreços, i deixaven la ciutat en mans dels que no es rendien. Botiflers d’ERC, de Junts, de la CUP, sereu esborrats de la memòria d’aquesta nació. Llista cívica per a les municipals. Fem la vida impossible a aquest govern indigne, eleccions autonòmiques amb llista cívica.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
01.10.2022  ·  12:49

Ja he quedat a les 16:45 a Tetuan amb uns amics, desitjo tant que ja sigui difícil arribar a obrir-se pas fins a l’arc del triomf!

Josep Vilà
Josep Vilà
01.10.2022  ·  12:57

La Diada d’enguany representa un punt d’inflexió en aquesta caiguda lliure dels ànims col·lectius a què ens ha arrossegat l’ocupació española amb infiltrats dirigint les nostres associacions i partits.
Una sola lectura de diaris del centre d’Ibèria, em fa constatar que el neguit persegueix els seus articulistes i lectors, que no s’acaben d’empassar que aquesta malgovernança nostra sigui de bon tros definitiva, intueixen que hi tornarem, i entre molts insults apareix algun intent d’aproximació amb projectes il·lusionants. Quan vegin que la força no ens atura, ens voldran vendre tots moltes més il·lusions, però serà en aquest moment que ja podrem celebrar el nostre 1-O amb plenitud i anar a celebrar a Alcarràs la primera de les victòries.
Bon 1-O a tothom i força als qui sortiu a manifestar-vos.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
01.10.2022  ·  13:06

Ens veiem aquesta tarda per raons de dignitat i principis
Som-hi tots independéncia

Matilde Font
Matilde Font
01.10.2022  ·  13:10

Un record emocionat per tota la gent que ha lluitat tota la vida per aconseguir la independència del nostre país i ja ens han deixat.
Per tots els represaliats actuals.
Per tots ells i pels que vindran darrere de nosaltres, tenim l’obligació de seguir endavant fins aconseguir la República Catalana.
Ens veiem avui a la plaça Sant Jaume i a l’Arc de Triomf.
Salut i República!
Independència!

Mariantònia Casajuana
Mariantònia Casajuana
01.10.2022  ·  13:22

Vicent és preciosa la teva Editorial d’avui. M’ha semblat llegir un poema i és que sí, aquest dia s’ha arrelat íntimament a un lloc que puc dir que és el meu cor. Aquell sentiment profund de llibertat avui ha tornat i no vull pensar en res més, no vull pensar en cap altra realitat perquè avui torno a sentir aquella plenitud.
Que bé que ens hagis recordat l’estimat Ovidi, ara mateix correré a escoltar la seva cançó.
I, i tant que seré allà amb tots nosaltres.
Gràcies!

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
01.10.2022  ·  14:17

El primer cop que vaig votar per la independència dels Països Catalans, digueu-li senzillament Catalunya, va esser en acte de la Crida per els anys vuitanta del segle passat.

Mercè Mas
Mercè Mas
01.10.2022  ·  15:07

Hi vam ser, hi som i hi serem! Donec perficiam! 🙌🙌🙌🙌💛

Joan Vidal
Joan Vidal
01.10.2022  ·  15:19

*Dies que duren anys* Emocions que tornen. *Sentiment de poble.* Disposats fins i tot a rebre. *Records inesborrables.* Gent de fora que ens va maltractar. *Gent gran que va aguantar*. La veu del poble al carrer. *Colze a colze,* Rosa d’abril morena de la serra, *Catalunya triomfant.* L’avi Siset en parlava, *Bella Ciao*, Cants del cor, *Crits al vent.* Votarem! *Som gent de pau!* Pau contra violència extrema. Quantes sensacions i quantes coses tinc encara per dir. I és que sabeu… *el vent pot fer canviar de direcció la tempesta.* Ho sabem! *Res dura per sempre*. No som eternament vençuts!
*1 d’Octubre diada nacional*

Jordi Gómez
Jordi Gómez
01.10.2022  ·  15:41

“Canvis”… la vaig compondre fa 5 anys. El dia s’apropa… ✊🏼
👇🏼
https://www.youtube.com/watch?v=0aMOnmlxBHg

Mercè ariza
Mercè ariza
01.10.2022  ·  16:05

La historia es per sempre i volem recuperar lo començat ,no ens podem creure a qui nomès explica excuses i injustificacions etc etc .Anem a la nostre que el proper aniversari ens agafi ben lluny de lo que encare patim avui ! Visca Catalunya!

Roser Caminals
Roser Caminals
01.10.2022  ·  16:06

Sapigueu que des d’aquesta banda de l’Atlàntic, també hi som.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
01.10.2022  ·  19:05

Vicent, com aquell (qui va ser?) que després d’anys empresonat, com Mandela, en sortir de la presó, adreçant-se al poble, reafirmant-se, exclamà:. “…. Com déiem ahir…” Eixe som i serem! Malgrat els més de 300 anys d’ocupació per la força. Saben que el seu dret de conquesta per les armes no s’aguanta, front a “un poble que no vol morir”, ni que el maten.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes