La guerra de Madrid, llegida entre línies

La premsa madrilenya va llançar ahir dues càrregues de profunditat contra Pedro Sánchez, a propòsit de la reforma del delicte de sedició

Vicent Partal
01.11.2022 - 21:40
Actualització: 02.11.2022 - 03:37
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El debat sobre la modificació del delicte de sedició ha originat una esquerda monumental dins l’estat espanyol, i cada dia és més interessant. Si fa pocs dies era la figura del monarca que es posava en qüestió, llegint els diaris d’ahir es dedueix que hi ha una veritable guerra oberta entre el poder judicial i el poder executiu, un conflicte bèl·lic que promet, una acceleració del pendent ferroviari que sembla ja esvoranc.

La guerra de Madrid, això és cert, no és nova. En la fase actual, desfermada per la independència de Catalunya, d’ençà que Mariano Rajoy va externalitzar la repressió en la cúpula del poder judicial i Felipe VI va avortar qualsevol possibilitat de debat polític amb el seu infame discurs del 3 d’octubre –que aquest era el propòsit–, ha estat una guerra latent entre els poders profunds i estables de l’estat i aquells sectors de la política que, per la raó que siga, podien tenir interessos no coincidents amb l’aporellos.

Però, si bé la guerra no és nova, sí que ho són la intensitat i la cruesa, que ateny nivells cada dia més interessants –i dic interessants perquè és obvi que com més es traguen els budells entre ells millor per a nosaltres.

Igualment com passava l’altre dia amb l’entrada en joc del rei espanyol, les pistes apareixen mig camuflades, però fàcils de llegir entre línies, en la premsa de cada bàndol. Ahir El Español i El Mundo, dos dels ariets qualificats de l’estat profund, publicaven sengles articles per a mirar de marcar el rumb del debat sobre la reforma de la sedició d’una manera que denotava irritació i el propòsit de convertir-la en un conflicte major.

Tots dos articles coincideixen a vincular explícitament la possible reforma de la sedició no pas amb una exigència europea ni amb la necessitat de desjudicialitzar el conflicte, sinó simplement amb un pacte partidista i personal entre Pedro Sánchez i ERC perquè Junqueras puga substituir Rufián com a candidat a les eleccions espanyoles de l’any vinent i Marta Rovira puga tornar de l’exili suís.

En el cas de l’article d’El Español, una de les fonts consultades per aquell diari, que no ens aclareixen qui és, diu: “La disminució de les penes de sedició no és una solució per a desjudicialitzar res sinó una solució política per a ERC.” I ho argumenta així: “En concret, si la pena s’establís en cinc anys, Junqueras i els altres condemnats podrien presentar-se a les eleccions que es faran a partir del juliol del 2023, perquè la revisió de la condemna es computaria des del juliol del 2018.”

En l’article d’El Mundo el subtítol mateix ja diu, i no crec que siga cap casualitat: “L’anunci que el govern rebaixarà a la meitat les penes per sedició ha enfurismat jutges i fiscals del Suprem que pensen que la clau de totes eixes propostes és beneficiar la secretària d’ERC, partit al qual Sánchez insisteix a agradar.” A dins, el diari encara va més enllà quan situa la reforma en el marc d’una conxorxa. Diu que la reforma de la sedició, tal com la proposa Sánchez, “qui més afavoreix dels cinc fugitius de la justícia és la seua secretària general [Marta Rovira] i, al marge del seu abast pràctic, permet a ERC de ser soci de govern a Madrid i eventual aliat futur a Catalunya i apuntar-se una victòria política arraconant encara més el seu rival, Carles Puigdemont [que no seria afavorit per aquesta reforma]”. I encara insisteixen en la mateixa línia de l’argument d’El Español amb una segona frase d’una font no identificada de l’alt tribunal: “Això és un embolic en què el president Sánchez juga amb tothom, pervertint la justícia i les lleis, fent una reforma ad hominem, a favor de persones fugides que han atacat l’estat, una reforma que pot afeblir la protecció constitucional per interessos particulars.”

La tàctica de l’estat espanyol, escampada, doncs, a so de bombo i platerets, consisteix a presentar la reforma de la sedició no com una necessitat de l’estat, per als interessos d’estat, sinó com una simple maniobra partidista d’un home, Pedro Sánchez, que manipula la justícia i la constitució per als seus interessos electorals personals. I que, per tant, l’estat profund té el deure d’aturar com siga.

He d’advertir el lector que tots dos articles, com ja us podeu imaginar, van plens de mentides i fantasies i que cal agafar-los amb pinces perquè diuen unes quantes bajanades de l’alçada d’un campanar. Per això vull deixar clar que si en parle no és perquè siguen interessants per si o perquè diguen cap veritat, sinó tan sols perquè trauen a la llum, són la mostra, d’una guerra a mort entre el poder judicial –amb el suport del rei i el PP– i l’actual govern espanyol, una guerra que aquests dies i setmanes vinents pot posar en tensió les estructures d’Espanya d’una manera duríssima i particularment important per als interessos de l’independentisme català.

Especialment, perquè si el conflicte s’acaba presentant de manera crua i necessita, per tant, vencedors i vençuts, es farà palesa definitivament i rotundament la impossibilitat del camí del pacte amb Madrid. Perquè guanyarà l’estat, no pas el govern. Perquè es veurà ben clar que el govern espanyol no és sinó un instrument de l’estat, sense capacitat real de dirigir el seu territori ni prendre decisions polítiques de gruix. I perquè es farà evident que a Espanya, instal·lada en el colp d’estat permanent d’ençà del 1936, no és el govern elegit per la població qui mana, sinó l’estat –oimés si a la Moncloa hi ha un govern que es diu d’esquerres, en definitiva un simple i prescindible parvenu.

 

PS1. Avui a les set, al Centre Octubre de València, hi haurà una sessió de l’Assemblea de Lectors de VilaWeb, en què explicarem l’estat del diari i les novetats dels mesos vinents i escoltarem les crítiques i suggeriments. Enguany s’ha fet la sessió de Barcelona –a primers d’any– per presentar la nova maqueta i es faran les de Palma i Perpinyà, dijous 17 i dissabte 26, respectivament.

PS2. Tenim moltes novetats relacionades amb el Paraulògic: per fi tenim disponible una aplicació del joc i anunciem una Lliga Nacional del Paraulògic que es jugarà la primavera vinent per a tots els Països Catalans. Podeu llegir-ne més informació.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
01.11.2022  ·  22:07

Malgrat la voluntat de molts, la independència de Catalunya està despullant Espanya de qualsevol embolcall de país que ha deixat enrere l’edat mitjana. Seguim.

Joan Rius
Joan Rius
01.11.2022  ·  22:24

Les autonomies són -tal com ho és el “Gobierno de España”- un instrument de l’Estat que tenen la funció de blanquejar el règim del 78 als ulls de les democràcies occidentals. Tothom ho sap i ningú té cap intenció de liquidar la farsa ordida per la dictadura.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
01.11.2022  ·  22:33

El rei va nu.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
01.11.2022  ·  22:46

No es fan més trampes a si mateixos perquè no s’entrenen. L’assaig de la ceguesa de J. Saramago, que recollíeu en una altra notícia, hi va que ni pintat.

Victor Serra
Victor Serra
01.11.2022  ·  23:02

Sí, l’Estat espanyol queda despullat i en una crisi molt profunda ( això dels jutges acabarà malament), me n’alegro. Però nosaltres també estem molt malament i som incapaços d’aprofitar cap avantatge . És això el que ens hauria de preocupar.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
01.11.2022  ·  23:32

Sr. Junqueras, si la maniobra de la reforma de la sedició serveix, com diu la premsa canallesca, perquè vostè es presenti de candidat d’ERC a President del Govern espanyol, treguis-ho del cap. Raons:

– Vostè, malgrat tot, és català. Com el Roca. O com el Rivera. Ja veu com van acabar.
– Vostè, encara que sigui un traïdor de marca i que digui mil cops que és una bona persona, és català, diu que. és independentista, (encara que sigui ‘dels bons’, però independentista) i a més, un colpista. I això no li perdonaran mai encara que es pinti la bandera espanyola al forro dels deixondis.

I la Marta Rovira també és un colpista, encara que des de bàndol dels indepes dolents, li diguem traïdora.

I el sr. Sánchez és un ‘vivales’ que no arriscarà res per vostè ni ERC. Ell vol sobreviure i a la mínima oposició s’arronsarà.

Ni tan sols el sr. Feijoo està en bona posició. Està gairebé desactivat i crec que seguirà el camí del seu ‘illetrat’ antecessor, per donar pas a la Ayuso, que aquesta sí que guanyarà les eleccions.

Veurem que passa. Crispetes.

El millor de tot serà veure com ells es destrossen. Almenys que ho facin tant o més que nosaltres.

I que el sr. Boye, pugui demostrar per fi, als tribunals europeus i sobre tot a l’advocat especial, que a Espanya hi ha una CORRUPCIÓ SISTÈMICA DEL PODER JUDICIAL.

I només això últim, ja seria molt per a la nostra lluita.
Bona nit.

Jaume Riu
Jaume Riu
01.11.2022  ·  23:33

QÜESTIÓ D’ESTAT
Ens distreuen tant les maniobres del partits polítics, i les maniobres dels governs que costa de veure quina és la intenció de l’estat i, per extensió, quina és la intenció del cap d’estat, del rei.
Ens van distreure les imatges dels “piolins” com si ho decidís el govern, però no oblidem que ens van enviar tres vaixells d’estat, carregats de cossos i forces de seguretat per impedir una qüestió d’estat, com ha resultat ser el referèndum d’autodeterminació.
Ja aleshores, a l’altre bàndol hi teníem el rei espanyol i no Mariano Rajoy.
La dimensió de l’espionatge amb Pegasus i, sobretot, el cost descomunal d’espiar a tantes víctimes diferents, no es pot emprendre amb estrategies de partit polític, ni amb pressupostos de governs, perquè és una operació d’estat que beneficia al cap d’estat, i només es pot finançar amb una fortuna de rei.
Em sorprèn doncs l’anàlisi que fa avui Vicent Partal quan conclou que veu una guerra a mort entre el poder judicial –amb el suport del rei i el PP– i l’actual govern espanyol.
Ben cert que el poder judicial i l’actual govern espanyol practiquen esports diferents i tenen reglaments incompatibles, i es trauran els ulls els uns i els altres, però no m’imagino el rei espanyol i el PSOE en bàndols diferents, perquè des del minut zero quan en el discurs de Nadal de 1969 el dictador Franco va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat, ja va començar a lligar al PSOE per fer possible la instauració de la monarquia, i això no ha canviat.
La guerra és, efectívament, entre el govern actual del PSOE i el poder judicial amb el PP, però la casa reial no es pot mantenir dreta sense l’apuntalament del PSOE, i aquesta és la qüestió d’estat que fa més interessant aquesta guerra.

Josep Nosàs
Josep Nosàs
01.11.2022  ·  23:42

Els senyors Victor Serra i Jaume Riu tenen raó. La pregunta és, que hi podem fer els pobres mortals votants ? Per cert,
en quin punt està el Pendent Ferroviari ? Penseu que des de la publicació d’aquell article no em perdo cap dia l’editorial del senyor Partal. (I perquè escric en català i em
corregeix un corrector en castellà ?)

Albert T
Albert T
01.11.2022  ·  23:46

No passarà absolutament res interessant per a nosaltres i, encara que hi hagi algun daltabaix amb canvi de partit a espanyistan per distreure al personal, els traïdors del partit del governet de la Genialitat seguiran pactant fins i tot amb vox a canvi que els deixin seguir xuclant de la mamella, que és l’única cosa que els interessa.

Joan Benavent
Joan Benavent
01.11.2022  ·  23:47

Si hem d’esperar cap oferta del bàndol enemic, ja ens podem morir. No hi ha per on agarrar-los. Tant de bo els ensorri la seva pròpia mesquinesa, atès que nosaltres tampoc no ens quedem pas curts i ens dediquem a salvar-los els mobles.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
02.11.2022  ·  00:04

Dieu: “es farà palesa definitivament i rotundament la impossibilitat del camí del pacte amb Madrid.” Aquesta impossibilitat ja és palesa des de la guerra de successió passant per la república federal de Figueras i Pi i Margall, la dictadura de Primo de Rivera, la de Franco, la LOAPA i la vulneració constant de la Constitució del 78 per part del PP i, en menor mesura però també, del PSOE.
La pregunta interessant és: constatat això, què fem per tal que no s’acabin de cruspir la minsa capacitat de govern que tenim?
Si la resposta és: més Urquinaona i a la paperera l’autonomia, haurà de permetre’m que disenteixi cordialment.
Urquinaona és més senzill que reestructurar el nostre sistema polític per tenir un consens ampli del procés cap a la independència. I, quan dic consens, no em refereixo als partits sinó al consens del conjunt polític que formem els ciutadans. Cosa que sovint s’oblida.
Amb el tema de la sedició ens fan passar amb raons -i ens divideixen- com de costum…com en el compromís de Casp.
Després de la darrera votació de Junts el nombre d’incondicionals sistèmics de la DUI deu rondar els 350.000 ciutadans.
Tinguem-ho en compte.

Josep Jallé
Josep Jallé
02.11.2022  ·  01:02

Anava a fer alguna aportació però llegint la de Albert T. doncs … no cal. Diana. Mercès i salut!.

Marià Puig
Marià Puig
02.11.2022  ·  06:24

Feia molt de temps, que no desitjava tant, que arribessin els següents episodis d’aquesta sèrie………….. i a més, està basada en fets reals.

Carme Garcia
Carme Garcia
02.11.2022  ·  07:25

Ara entenc el perquè d’allargar el Govern al màxim possible, només amb els 33 diputats, fent-ho arribaran a les municipals i al mateix temps a les eleccions españoles, on llavors ja es podrà presentar en junqueras.
Quanta manipulació,
Aquest home ha embogit,només espero que la gent que vota ER no els torni a votar hi els hi faci pagar el que ens esta passant per culpa d’ells.

Albert Miret
Albert Miret
02.11.2022  ·  08:13

Ahir a la tarda vaig poder veure entre plors i llàgrimes la pel·lícula Argentina 1985 a Netflix. És una mostra altament emocionant de la lluita legal contra la dictadura argentina i sorprenen les contínues semblances amb la dictadura monàrquica que hem de suportar nosaltres amb el menyspreable vist i plau d’una Unió Europea que es va formar per afavorir la democràcia i no fa res més que afavorir el feixisme. La pel·lícula mostra que és difícil, però possible el desmuntatge de les estructures més retrògrades i més bestials per molt que tots els “poders” estiguin tan entrelligats per aquella bèstia ferotge i assassina que deia que: “todo lo dejo atado y bien atado”.
Després de veure la pel·lícula, em vaig confirmar que la nostra llibertat és perfectament possible, sobretot si som prou llestos per a aprofitar les ganivetades entre ells, passant per sobre de les traïcions i dels comprats i els venuts, perquè totes aquestes escombraries socials es desfan soles quan comencen a sentir-se mínimament insegures. Desobeïm-los i fem-los por nosaltres!

Pep Agulló
Pep Agulló
02.11.2022  ·  08:31

A TALL DE SIMPLIFICACIÓ…

1/ El règim del 39-78 aferma el control dels governs successius en la forma d’un bipartidisme (govern-oposició) que tenen en comú la defensa de la monarquia i de la unitat de la pàtria. L’Estat no tolera en el govern de Madrid cap força política que pugui tenir ni la més mínima feblesa en aquest sentit. D’aquí, la guerra oberta entre el poder judicial i el poder executiu…

2/ L’independentisme és un moviment democràtic per molt que ho vulguin anatematitzar. La independència, que esbomba la “sagrada” unitat imposada, és un dret perfectament democràtic i homologable a Europa. Això ha fet sortir el feixisme més desacomplexat del cau…

3/ Sánchez entre fer-se el demòcrata i el patriota, per supervivència política, sempre triarà això últim. ERC ho té encara més perdut…

Berta Carulla
Berta Carulla
02.11.2022  ·  09:02

Quan parleu de “nosaltres” incloeu el govern de la Generalitat? Sembleu oblidar que el govern de la Generalirat donarà suport al PSOE en contra nostra, oblideu que el govern de la Generalitat està a favor doncs del rei i, per tant, d’aquella bèstia assassina de l”atado y bien atado”. Però el pitjor és que bona part dels independentistes es creuen el que diu aquell que és tan bona persona, que comanda a l’ombra aquest mateix govern de la Generalitat. O és que algú pot portar aquí alguna prova que aquestes afirmacions són falses? Si us plau, retornem la dignitat, si és possible, a aquest partit del govern, o desemmascarem-lo ja, sense pietat.

Belén Solé
Belén Solé
02.11.2022  ·  09:10

La pedra a la sabata d’Espanya som nosaltres.

Jordi Torres
Jordi Torres
02.11.2022  ·  09:15

Segons sembla, Vicent, Espanya confon la separació de poders amb la lluita entre poders.

Per a mi, el més significatiu de tot això és l’enfocament que fan els diaris ultranacionalistes espanyols, quan expliquen (“explicar” entès en l’accepció hispànica del verb: manipular i mentir amb intenció de dominar) els motius de Pedro Sánchez per una reforma cosmètica del delicte de sedició. Analitzen les conseqüències utilitàries i interessades de la reforma per, a partir d’aquí, inferir-ne les causes. No cerquen raons de justícia universal, com faria qualsevol demòcrata ingenu: Que es tracta d’un delicte injust propi de règims autoritaris. Amb això n’hi hauria d’haver prou. Doncs no, saben que el cap de l’executiu és com ells, que no és un demòcrata sinó només un altre actor paràsit dins d’un partit paràsit que forma part d’un estat paràsit, així que apliquen, i amb encert, la dita castellana: “Piensa mal y acertarás”. En això estic d’acord amb en Jaume Riu (23:33), és una guerra escenificada, com les de moros i cristians: Tots dos bàndols es disfressen i fan veure que es maten entre ells, però en realitat gaudeixen de la mateixa festa.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
02.11.2022  ·  09:45

Insisteixo en que, en aquests moments, crec que ja no paga gaire la pena parlar d’espanya si no és per facilitar l’explicació o el plantejament d’iniciatives concretes i efectives que ens condueixen a la Independència.
Que espanya és un país podrit i té un ADN indiscutiblement antidemocràtic i anti-català és sabut per tothom.
Que l’estat espanyol (en qualsevol forma de govern que hagi tingut), de fa segles, és autodestructiu, corrupte, improductiu i violent també ho sap tothom que hagi mantingut una mínima relació amb la Història.
La gran majoria dels lectors de VW deu saber que el control d’aquest concepte que es coneix com “espanya” ja estava en mans d’un “deep State”, de pràctiques mafioses, des dels temps molt llunyans en que inicià la seva decadència.
I tot això passa perquè a espanya la immensa majoria dels ciutadans encara no saben que és la Democràcia. Mai n’hi ha hagut plena Democràcia a espanya i, llavors, no n’hi ha ni cultura ni tradició democràtica ni referència per veure com de podrit està tot. Els espanyols no saben defensar una Democràcia que mai han tingut.

Si desprès del que ha passat en els darrers 5 anys (repressió salvatge anti-catalana i anti-progressista, amb demostracions impúdiques d’autoritarisme), la societat catalana s’ha acovardit i a l’espanyola li ha importat un rave (o pitjor, ho ha aplaudit), no cal insistir en lo abominable que és l’estat espanyol.

Això sí, i gràcies per col·lar-ho hàbilment Vicent, aquest article obre la porta a preguntar-se per quins han estat els pactes entre PSOE i ERC. Perquè està clar que ha d’haver-hi un pacte entre ells que només els beneficia a ells. I que, entenc, busca el mantenir-se tots dos als governs d’espanya i Catalunya a qualsevol preu.
Si ambdós líders (Sánchez i Junqueras) representen el tarannà dels dos partits, tenim sengles formacions que “vendrien la seva mare” per aconseguir més quota de poder administratiu (que no poder real, que aquest és en mans del “deep State”, i prou que ells ho saben…).

Aquesta és la veritable pregunta que m’interessa quan llegeixo entre línies l’afer de “la guerra de Madrid”: quin és el nivell de col·laboracionisme i traïdoria amb el que ERC està comprant l’administració de Catalunya al PSOE?
Què hi ha darrera dels seus pactes perquè PSOE i ERC facin aquest paper tan galdós (semblant “cul i merda”) que emprenyi tant als Independentistes (excloc els fake-indepes) alhora que bull la sang dels clans del “deep State”?
M’agradaria poder llegir alguns articles d’investigació periodística sobre aquest tema a VW.

(Llista Cívica ja !!)

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
02.11.2022  ·  10:53

Aquest és el principal problema que tenim, mirar constantment què fa el veí. Mentrestant 700 mil vots es queden a casa, i entre tots ho anem contemplant.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
02.11.2022  ·  11:18

Suport íntegrament al discurs del Sr. Costa, gravat en you tube per Octuvre.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
02.11.2022  ·  11:29

Josep Costa – Albano Dante Fachín
Octuvre

https://www.youtube.com/watch?v=gtR6gtv0CT8

Josep Soler
Josep Soler
02.11.2022  ·  12:19

Si jo tambe anava per a dir-hi la meva, pero nomes la lectura de la Berta Carulla i l’Albert Miret ja m’han frenat
Si perque tots dos ho simplifiquen molt be. La Berta be a dir que si que tenim un problema pero que el tenim enquistat per culpa d’aquest Sant de tanta bondat, que ell tot sol (els de l’Estat ja ho sabem) que ens esta portant a l’infern.
L’Albert perque exalta una pel.licula (Argentina 1985) que es un calc (en petit) de la mala llet que gastaven i gasten, els d’aqui.
Aneu a veure-la que es una obra mestre.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
02.11.2022  ·  12:53

En això potser ens beneficia que governi el PSOE. El gobierno té perduda la guerra conta l’estat i el PP. I això haurà de rebentar per alguna banda. A veure si ho sabem aprofitar.

En canvi amb el PP al gobierno i el PSOE a la oposició encara s’haurian posat d’acord per trobar una fórmula per canviar-ho tot sense que res no canviés. Com quan Aznar va pactar amb Pujol la supresió del servei militar. Amb el PSOE al gobierno això hauria estat absolutament impossible.

Paradoxalment els partidaris del dialeg aconseguiran la guerra.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
02.11.2022  ·  12:59

Com be dona a entendre la Sra Berta Carulla, movent els fils per a la pròpia menjadora i dels seus acòlits, hi és el Gran Botifler Oriol Junqueras, amb permís del seu amo en Pedro Sánchez.

Tots dos treballen per omplir la panxa, res més.
Això és especialment greu per a Catalunya en el cas de Junqueras, perquè està en conxorxa amb Pedro Sánchez per a continuar blanquejant espanya a Europa, però, clar, sense passar-se.
ER, la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, vol només una reforma del delicte de sedició per tal que tant Junqueras com la Marta Rovira es puguin presentar a les properes eleccions.
Però mai voldrà, i en això coincideix amb Pedro Sánchez, la derogació del delicte, car això suposaria el retorn de la autèntica bèstia negre pels dos, el MHP Carles Puigdemont, i una empenta cabdal a revifar la il·lusió independentista del 2017.

Dit això, la pregunta és:
Quants electors babaus, en el sentit de nul esperit crític, es deixaran entabanar de nou en campanya per les falses promeses d’en Junqueras.?

Perquè fins que no foragitem a la botiflera cúpula d’ER en totes les properes eleccions, i recuperem així ERC, ho tindrem difícil per a aconseguir una unitat 100% de l’independentisme.
Votar, sempre, i votar una llista transversal, de dretes a esquerres, que tingui l’objectiu únic d’assolir la independència. Avui per avui JxCat és, de llarg, més independentista i transversal, que la botiflera ER de Junqueras.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
02.11.2022  ·  13:03

El galliners madrileny, s’ha d’agafar sempre amb pinces i no fer masses distincions, entre govern, estat i esquerra (de la dreta ja ni en parlem). L’enfrontament i la derrota del govern enfront de l’estat ja es va veure durant la tramitació de l’estatut i francament, no va passar gran cosa. ..

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
02.11.2022  ·  13:06

És un fet que l’estat se li ha esquerdat una mica la cohesió entre jutges, rei i govern; és una guerra interna.
Però Espanya creix amb/en la guerra perquè és on es mou com peix a l’aigua.

Se’n sortirà i seguirà sent l’Espanya del 1936 i 1714… mentre alguns catalans com PSC, Comuns, ERC i Generalitat vagin col·laborant a fer un estat estable.

Semblantment al que diu Berta Carulla, dic: retornem-nos la dignitat desemmascarant sense pietat els que col·laboren en fer una Espanya colonial i estable… acceptant totes les corrupcions de segles.
Modificar el delicte de sedició ÉS UNA CORRUPCIÓ MÉS.
NOMÉS DEROGAR-LO va a favor dels drets humans.

Pere Subirana
Pere Subirana
02.11.2022  ·  14:31

Aquest editorial em recorda un vei que esta sempre escoltant i mirant allo que fan els veins del costat. Pero de tant fer tafaneries te el seu pis descuidat.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
02.11.2022  ·  14:37

Si és que hi ha alguna guerra aquesta serà a Brussel·les, tot el de més seran batalles a Madrid entre l’Estat i el Govern i no hi guanyarà cap dels dos. Perquè qui guanyarà serà el que dicti la CE, si no s’ha acabat el subsidi constant i mantingut a l’estat a través del govern, sense aquest Ñ no és que farà fallida és que no pot sobreviure. Quan tot el que conforma aquest l’estat pateixi per mantenir-se, perquè la mamella ja no hi raja sols patiran ells, llavors és quan es veurà ben clar si com diu el V. Partal que el govern espanyol no és sinó un instrument de l’estat, sense capacitat real de dirigir el seu territori ni prendre decisions polítiques de gruix. Nosaltres ja fa temps que els patim a ambdós. 

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
02.11.2022  ·  16:14

No crec q mai es doni una “guerra” Estat vs PSOE. Com a molt una Estat vs Sánchez. I el dia que això passi, se lleva Sánchez del mig i txin-pun.
Estat – PSOE són mateix bandol sempre.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
02.11.2022  ·  16:22

Junqueras es un egolatra i nomes pensa en ELL. Es creu Deu i dins Erc ho es. Vol esser president de la Comunidad Autonoma de la Cataluña española, i ho serà gracies al psoe.155

Ferran Moreno
Ferran Moreno
02.11.2022  ·  17:13

En una possible futura conjuntura més favorable, la qüestió és:

Què farem nosaltres?

Estem preparats per a fer el pas definitiu?

O bé, simplement seguirem plorant perquè ens donin la raó tot esperant que algú decideixi fer-nos la feina?

Seguirem esperant que arribi la independència perquè estem carregats de raons i per això ens la mereixem?

Som plenament conscients que la primera i més important línia d’oposició a la independència és la nostra pròpia classe política i els privilegis que tenen gràcies a l’autonomia?

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
02.11.2022  ·  17:29

Quan un vaixell s’enfonsa perquè té una via d’aigua que li inunda la sala de màquines i ningú té eines per aturar-la, inexorablement el vaixell s’acabarà ensorrant.
No és qüestió del capità, o el comandament, o que la banda musical ho animi.
Fa mesos mesos que de proa anem escorats; l’hivern que s’apropa serà molt dur. Busquem a on són els salvavides,

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes