La sedició (catalana) esquerda i desestabilitza el règim

La crisi del poder judicial s’intensifica i ja comença a apuntar a Felipe VI, al cor mateix del règim

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Allò que havia de ser un acord final entre el PSOE i el PP per a reformar la cúpula judicial espanyola s’ha tornat a fer malbé. Aquesta vegada sembla que d’una manera bastant irreversible, arran de la reforma del delicte de sedició.

És públic i notori que cada vegada es fa més intensa i reiterativa la pressió europea sobre les autoritats espanyoles perquè reformen el Consell General del Poder Judicial i perquè els delictes de sedició i rebel·lió s’adapten a la normativa continental –cosa que els faria inservibles per als propòsits del règim. El PSOE sembla que vol agafar-se a aquesta pressió transpirinenca per a mirar de fer alguna cosa, ni que siga cosmètica, de l’estil de quan van escenificar la concessió dels indults per a tapar les ordres europees. Però el PP s’hi nega repetidament.

Segons una interpretació molt publicitada en la premsa en relació amb la reforma del Consell General del Poder Judicial –que és el centre de tot–, el PP és presoner de l’extrema dreta i de la premsa ultra. Tanmateix, aquestes darreres hores tot de rumors i algun article, com ara aquest de Nacho Escolar, comencen a apuntar més amunt, a Felipe VI. Al cor, reconegut i recognoscible, del règim. De manera que la controvèrsia sobre la situació real de Madrid comença a ser molt més que interessant.

La cosa s’explica bastant senzillament. El setembre del 2017 el règim va engegar la maniobra per a frenar la imminent independència de Catalunya, una maniobra fonamentada tan sols en l’ús de la violència –antidemocràtica, per tant. Ho va fer a partir d’una argúcia legal de Mariano Rajoy, però també i sobretot del discurs de Felipe VI el 3 d’octubre al vespre. I, si bé és cert que la Guàrdia Civil i la policia espanyoles van ser els ariets de la primera part de l’operació, l’ariet principal de la segona fase –i fins avui– ha estat un poder judicial que, per a poder fer això que fa, actua sistemàticament al marge de la legalitat europea. Així es pogué servir dels delictes de rebel·lió i sedició d’una manera instrumental, no per a impartir justícia sinó amb finalitats evidentment polítiques –especialment descarades en el trasllat irregular del cas al Suprem i l’ús de la presó preventiva com a tàctica per a obligar a canviar l’actitud dels polítics i dels partits catalans.

En bona part, l’efecte polític que volia aconseguir l’ha aconseguit, això cal reconèixer-ho. Però oblidar, o menystenir, que l’estat espanyol ja no és autònom jurídicament i que resta sotmès a les normes europees té un efecte bumerang que, alhora, desestabilitza el règim amb una força inusitada. El “problema català”, sí, ha complicat molt la vida a Espanya aquests darrers cinc anys en el front europeu i internacional, però ara som en un punt que, dins mateix, ja li complica la vida més que no esperaven.

De fet, el PSOE ja parla obertament de colp d’estat per a referir-se a l’actuació de la cúpula del poder judicial. Els socialistes, com que són més espanyols que no socialistes, això no ho van voler veure l’octubre del 2017 –quan ja ho era, un colp d’estat– i hi van donar suport. No ho oblidarem mai, però avui la qüestió no és aquesta. Avui la qüestió és fer-nos conscients que tot això passa, que pot tenir unes conseqüències fonamentals i, com comentava fa una setmana en aquest editorial, que això és una victòria de la unilateralitat que va fer possible el Primer d’Octubre i la proclamació de la independència ulterior.

Espanya ara mateix es mou entre dues males coordenades. Per una banda, sap que sense exercir la violència no pot impedir la independència de Catalunya. I, per una altra, sap que per a exercir la violència institucional –la violència no són sols els pots de fum i les pilotes de goma– ha de restar fora del marc democràtic i legal europeu. Simplement perquè, si acata el marc europeu, perdrà les armes que li han permès de frenar momentàniament el procés català.

Per exemple, no podria fer ús de la presó preventiva com a incentiu polític, hauria de suportar el retorn dels exiliats havent guanyat aquests la batalla, no podria perseguir el sottogoverno i no podria reprimir la prossecució de la independència que, com tornava a aclarir la setmana passada el Consell d’Europa, és completament legal sempre que no implique violència ni atempte contra els drets humans. Ras i curt: l’estat espanyol no podria fer contra qualsevol repetició de l’octubre del 2017 allò que va fer aleshores.

I fa tota la impressió que ací és on el seu rei, en una repetició conseqüent d’aquella infame actuació del 3 d’octubre, no vol de cap manera que s’arribe. Caiga qui caiga i pagant el preu que siga. Fins i tot si és massa car.

 

PS1. Com que som en el punt que som, permeteu-me que us recomane unes quantes coses que hem publicat aquests dies i que em semblen importants. Hi ha aquesta entrevista d’Ot Bou a Joan B. Culla, l’historiador que sap més sobre Esquerra Republicana i que diu coses molt aclaridores, molt interessants. També aquest reportatge de Txell Partal, en què explica fil per randa les interioritats de les primeres hores de l’exili a Bèlgica, ara fa cinc anys. I encara aquesta anàlisi de Josep Casulleras, que explica que “una causa tapada a Luxemburg té les claus jurídiques del retorn de Puigdemont”.

PS2. Dimecres farem l’Assemblea de Lectors de VilaWeb, a les 19.00, al Centre Octubre de València, on informarem sobre la situació del diari, explicarem algunes novetats i escoltarem les crítiques o els suggeriments que ens vulgueu fer. Us hi esperem a tots.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
30.10.2022  ·  22:28

El PP està controlat per nostàlgics de l’Antic Règim (tal com s’anomenava el franquisme en època de la Transició). Quan va començar la Transició tenien vergonya per això van estar una mica apagats. A partir d’Aznar han perdut tota la vergonya i han capgirat la interpretació de la Constitució. Per això ha crescut l’independentisme: en entendre que Espanya no té remei; es castellana i prou.
Pel que fa al rei, està molt bé recordar que no compleix amb les seves obligacions. Per tant, ja li està bé l’actuació del PP. Així que per omissió, contribueix a degradar les institucions.
Si aquest era el Preparado és obvi que la monarquia no serveix de res.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
30.10.2022  ·  23:47

“Per una banda, sap que sense exercir la violència no pot impedir la independència de Catalunya”
Compte. La opció que, de fet, els estâ donant els millors fruits és la d’impedir la independència per assimilació de la població catalana, objectiu amb el qual col.labora de forma inestimable l’administració pública catalana i els mitjans de comunicació controlats pel “nostre”? govern.

Jaume Riu
Jaume Riu
30.10.2022  ·  23:53

FER EFECTIVA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Fa anys que ho diem. De vegades, els partits no es guanyen jugant bé sinò perquè el contrincant fa errades importants, i això gairebé sempre és determinant.
Quan l’1-O els cossos i forces de seguretat del regne d’Espanya van practicar la violència televissada contra la població civil desarmada que anava a votar, i quan el 3-O el rei espanyol va abdicar per televisió de ser el rei dels catalans, ja vaig veure que l’equip contrari feia errades descomunals, i no ho vam aprofitar aleshores, perquè no sabíem tot el que sabem ara.
En cinc anys hem acumulat exemples continuats en el mateix sentit.
Per això, aquest editorial de Vicent Partal em fa visualitzar les hores prèvies a la caiguda del Mur de Berlín i l’esfondrament de la Unió Soviètica, amb un decorat del mateix color per representar el final de la constitució espanyola, per recuperar la legalitat republicana, i per fer efectiva la independència de Catalunya.

Josep Usó
Josep Usó
31.10.2022  ·  04:54

Sembla que les costures del règim cruixen. Bona senyal. Seguim.

Marc Mateos
Marc Mateos
31.10.2022  ·  06:11

Ai si tinguessim uns partits i uns polítics dignes i coherents!
Els buscarem i llençarem la colla de botiflers rendits i servils a Ñordor a la paperera de la Història!
Donec perficiam!
//*//

Adrià Arboix
Adrià Arboix
31.10.2022  ·  08:29

Molt bon editorial.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.10.2022  ·  09:03

LA BOMBOLLA HA ESCLATAT

El règim neofranquista del 39-78 passant els anys, semblava que ho tenia tot sota control. La disfressa democràtica era feta de tricornis i capes de la G.C. embastats; la Constitució emparava, i empara, la repressió dels togats franquistes que s’autoreplicaven i encara segueixen; les autonomies fetes a imatges de la rèplica del poder central, sense el poder; una constel·lació colonial d’institucions polítiques, econòmiques i socials que han mantingut la Corona criminal, pilar de tot plegat…

Europa li perdonava el que fes en la seva bombolla… però ai, després d’un 1-O i un 27-O gloriosos, un grapat d’exiliats independentistes van sortir perseguits cap a Waterloo. I aquí va començar tot.

Les contradiccions estan rebentant les costures en una dinàmica imparable…

PS. Afegiria encaridament a les recomanacions, la xerrada entre Dante Fachin i Josep Costa a Vic editada per “Octuvre”. Opinions tan interessants com que l’autonomisme ha tocat fons o sobre la llista cívica i altres formes de forçar candidats a unes eleccions..

Joan López
Joan López
31.10.2022  ·  09:25

Un CGPJ plè de franquistas,fà pudor a europa. Espanya es la turquia del sur

Jordi Torres
Jordi Torres
31.10.2022  ·  10:08

Tot i que els independentistes no hem de convertir l’abolició del delicte de sedició en el nostre objectiu principal (i molt menys la reforma cosmètica que pretén negociar el nostre governet, en minoria absoluta), tampoc estem com per deixar passar les oportunitats.

El delicte de sedició espanyol és un exemple perfecte d’utilització de la justícia contra la dissidència política. És profundament antidemocràtic i va al cor de la qüestió. Ens va de conya per visibilitzar, més encara, la classe d’estat retrògrad que tenen penjant al sud d’Europa.

Miquel Requena
Miquel Requena
31.10.2022  ·  10:26

Sempre he pensat que abans de permetre la independencia de Catalunya España sortirà de la UE, de la ONU, de la OTAN i de la escala de veïns.
Els seus bloquejos mentals vers la democracia, els drets humans, etc no els ho permeten.

Ja ho deia Machado: “De cada diez españoles, nueve embisten y uno piensa”.

Jordi Alou
Jordi Alou
31.10.2022  ·  10:48

L`Imperi Residual Castellà ho rebentarà tot. Continuen somiant que la UE es dèbil i que si fa falta i rememorant els fets habituals es pot segrestar a Carles Puigdemont com van fer amb Lluís Companys. Així de fàcil

Víctor Torguet
Víctor Torguet
31.10.2022  ·  10:51

Ara mateix el nostre principal enemic és el conjunt de “lideratges” fake-indepes (Generalitat, partits fake-independetistes (ERC, JUNTS, CUP), institucions i entitats culturals-socials) i tot el seu entrellat mediàtic.

El conflicte amb espanya estava en una dinàmica guanyadora de l’Independentisme fins l’Octubre de 2017. Malgrat la precarietat i les catxes de l’estratègia dels líders d’aleshores, el poble (el nucli de la potència i capacitat de confrontació contra l’estat espanyol agressor) estava preparat per TOT. Mostres en vam tenir més endavant (Aeroport, La Jonquera, Urquinaona, macro-manifestacions, etc.) de que n’hi havia un nucli d’activistes disposats a defensar fins al final la posició guanyadora de l’Octubre de 2017.

espanya es un país fallit que porta agonitzant uns quants segles. Només la seva posició al trencaclosques internacional li permet seguir sent un merdós estat antidemocràtic, corrupte, improductiu i violent.
espanya, tota soleta, seguirà caminant cap a l’autodestrucció. No sap fer res més. Arrossegant a qualsevol comunitat viable econòmicament i socialment forçada a romandre a l’estat per garantir la sacro-santa integritat territorial, que no és més que el sistema de respiració assistida que manté en vida el cadàver vivent que és espanya. Nosaltres som aquest respirador artificial. Hem de continuar el camí de la desconnexió d’aquest sistema. Tothom (a espanya i a nivell internacional) tornarà a tremolar. Tornarem a la posició guanyadora.

Deixem de parlar d’espanya. És perdre el temps. Aquest estat és l’enemic conegut. I és molt feble. Moltíssim. Cada cop més.

Centrem-nos en reprendre el camí fins a l’1-O. Amb totes les lliçons que hem après des de llavors.

El primer pas és desfer-nos de l’enemic interior. Dels col·laboracionistes traïdors. Dels partits polítics fake-indepes.
Crec que ERC és totalment irrecuperable (la seva rendició absoluta i el combat obert contra l’Independentisme actiu és ja total). No confio gaire en que JUNTS i la CUP siguin capaços de fer enrere tot el recorregut de rendició transitat fins ara. En tot cas ho farien (amb corresponents renovacions i regeneracions efectives i creïbles, i sense cedir-los el “lideratge” únic) amb un estímul suficientment punyent com una mobilització electoral al marge de les seves sigles (digues-li “Llista Cívica”, agrupació d’electors, etc.) amb la força que naturalment tindria.

Som-hi doncs !!!
Llista Cívica ja !!

Berta Carulla
Berta Carulla
31.10.2022  ·  11:24

El que ens interessa no és que si el PSOE que si la seva manca de democràcia a l’aparell judicial, el que ens interessa és magnificar i fer córrer Pirineus amunt aquesta podriduria perquè no coneixem el joc brut que practiquen per caçar el president Puigdemont i esclafar el Consell per la República, però de ben segur es molt més, i molt més brut, del que ens podem imaginar. En Gonzalo Boye ens n’advertia fa poc a ElNacional. La por a la repressió de l’Estat també ha estat un component clar que explica el poc suport al Consell. Però davant la perspectiva que el suport es pugui enfilar l’Estat jugarà totes les cartes perquè el Consell és un instrument que no pot controlar, no sense l’ajuda d’Europa. Cal que els europeus tinguin ben clar a qui donen suport si es deixen emportar pel relat enverinat d’España.

Per altra banda, no estic d’acord amb què l’’única manera d’evitar la independència sigui usant la violència. España està evitant la indeoendència usant un partit autodenominat independentista, tots el coneixeu, du les sigles ER.

Albert Miret
Albert Miret
31.10.2022  ·  11:30

Que el seu rei és l’ànima de Vox, del PP i dels seus satèl·lits, de gran part de l’exèrcit i de tota la resta de cossos repressius, de la pràctica totalitat del poder judicial i de tots els cossos de la “Administración del estado”, és una cosa que ja sabíem des de fa temps immemorial. Que quan es vegi acorralat a prescindir de les lleis europees, abans de deixar-nos lliures dirà que vol sortir de la Unió Europea, perquè sap que és una realitat que sense el coneixement i el respecte a les lleis dels cervells catalans, espanya no va enlloc, també ho sap, però no ho entén, perquè no para de robar empreses, dur-les cap a madrit i situar uns quants amiguets a dirigir-les. I és clar, duren quatre dies.
Crec sincerament que això s’acabarà així. Espanya sortint de la Unió Europea -imaginant com a bons lladres que així no caldrà pagar el deute-, i cal que abans d’aquell moment sapiguem aprofitar-ho per l’alliberació i l’expulsió de tot ocupant violent. Quan això arribi, nosaltres ja hem d’haver acabat del tot el Procés. Sense dubtes, sense falses pietats i amb tota la força que calgui.

Marcel Banús
Marcel Banús
31.10.2022  ·  11:46

La independència, com tornava a aclarir la setmana passada el Consell d’Europa, és completament legal sempre que no impliqui violència. #stopcaputxes

Rafael Benavent
Rafael Benavent
31.10.2022  ·  12:23

Nostra independència: Mala peça al teler d’Espanya. Solució I? Incerta, interrogant. En dita popular d’ells: “Mal si ando i mal si me quedo”. Si som perseverants, s’els amuntona la faena. El feix de problemes augmentarà i el desgavell de tot plegat no el podran evitar. Ni ací ni a Europa. Solució II: Simple. Res de simplista. Definitiva. Possible: Cadascú en sa casa i Déu en la de tots. Ens veurem més guapos. Serem més amics. Riurem tots. Segur. Signem l’acord?

Tomas Pérez
Tomas Pérez
31.10.2022  ·  13:15

Ara us escolto, millor dit us llegeixo i comparteixo l’editorial. S’ha tensat massa la justícia fent política i aviat en veurem les conseqüències que tindrà i que ens afectarà també a nosaltres, no sols a ells. Sortir de la CE és possible amb un Brexit, però no viable per una Ñ depenen totalment d’ella. El retorn de la justícia al seu paper costarà bous i esquelles però és inevitable. Com diu l’Agulló la bombolla ha esclatat i la seva ona expansiva, obligarà als partits estatals a reposicionar-se, un desapareixerà donant contingut a l’extrema dreta com es va veient ja per Europa i l’altre es transformarà en la nova dreta. Nosaltres sense fer efectiva la independència, com diu en Riu no tenim recorregut ni existència possible, a Europa sí a Ñ cap possibilitat. Com? És el “quid pro quo” que tenim per davant els anys vinents

Josep Marrasé
Josep Marrasé
31.10.2022  ·  14:45

Estem en un mal moment del procés? Segons les pautes que l’haurien de fer avançar, si. Però des d’el punt de vista de la intensitat emprada darrerament, molt notòria en la gent del poble, car els ànims s’enlairen per motius ben simples. La gent està indignada i escarmentada d’un govern inútil, xaró i amb idees mancades de modernitat i no gens patriòtiques. Parlo del govern de Catalunya, de l’altra no paga la pena ni fer-hi atenció, és qualque cosa, menys democràtic i amb una tendència a la repressió compulsiva que fa caure d’esquena.
Davant d’una acció d’involució governamental, el poble sempre respon amb una reacció amb tints efectistes i, amb els quals, poder rectificar errors. Només és, per a mi, una qüestió de temps. El CXR ajuda i pot ajudar molt en l’obtenció dels nostres anhels. Ajudem-lo i confiem-hi tant com podem.

Marià Armengol
Marià Armengol
31.10.2022  ·  15:32

Les masses tectòniques es belluguen… Crec què estem en un moment molt millor del que la majoria podriem haver pensat fà tan sols quatre mesos.
Nyordia NO POT utilitzar impunement la força contra uns ciutadans indefensos. Per molt que ho vulguin, la UE No els hi ho permetrà.
Nyordia NO POT sortir de la UE con va fer (per a mí encertadament UK). Nyordia, al revés que UK, en depén de la UE per subsistir (de les seves almoines, de la seva ‘solidaritat’ que fà 40 anys que dura i no s’acabarà mai…).
Això, més el reconeixement EXPLICIT de la legalitat dels anhels d’independència, ens dona com a resultat:
Què si d’una vegada s’aixeca la suspensió temporal de l’aplicació de la resolució del Parlament (VIGENT), Nyordia NO PODRA fer res, a risc de perdre les almoines europees (que per cert els europeus, com els catalans, comencen a estar fins ‘el monyo’…).
Escenari molt clar (Per a mí, que sòc bastant sòca analitzant), i que cal aprofitar.
De la llei a la llei. Pacificament. Sense aturador possible.
PS: Jo sí que tinc pressa. Vull que els meus fills i nets visquin en un pais lliure d’esperit i ment.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
31.10.2022  ·  20:05

És d’una evidència claríssima, que la cúpula botiflera d’ER no vol veure, i que ho està impedint amb tots elz mitjans de comunicació que te controlats, un nou 3-O seguit d’un 27-O, amb tot el poble, o la majoria il·lusionada que ja hi havia al 2017. Ens duria a un trencament amb espanya o, si no, a un trencament d’espanya amb la legalitat europea.

Els motius de la cúpula d’ER, i d’alguns altres, ara que a tots els ha caigut la màscara que duien al 2017, són bastant patètics i egoistes, volen continuar visquent sense treballar sota l’aixopluc i obeint a l’amo espanyol. Se’ls en fot Catalunya.
Penseu, com es guanyaria tant bé la vida un inútil com el Gabriel Rufian? .

També és claríssim que espanya sense el saqueig continuat de Catalunya, entraria en fallida i no podria mantenir la cort de sangoneres madrilenya, amb els borbons al front. No hi hauria recursos per a mantenir aquesta tropa d’inútils que inclou els barons del PSOE. Per tant el borbó Felip VI, és més fatxa que la majoria, el que calgui, per pur interès econòmic.
Què farien si ja mo són reis o ho són d’un país que ja mo els pot mantenir? .

Al 2017 vàrem tenir la independència a tocar, i la millor prova de que espanya s’ho creia són les pressions a les empreses per marxar de Catalunya, i les pressions a la gent per a treure els estalvis d’oficines catalanes. Espanya estava i actuava a la desesperada.

Malauradament, per una banda certa credulitat en la honestedat d’alguns interlocutors van dur al MHP Carles Puigdemont a no continuar endavant, i pet l’altra banda el sabotatge dut des de dins pel Gran Botifler Oriol Junqueras i els seus acòlits (manipulant també el sotogovern funcionarial), que no van moure un dit per a tenir estructures d’estat realment preparades.

Ara és molt més difícil, la inèrcia guanyadora dels 10 anys de mobilitzacions massives per l’onze de setembre està molt apagada.
Precisament per això tot el naZionalisme espanyol, amb el borbó al front, ajudats pel botiflerisme d’ER i altres, fan el que sigui perquè un símbol revifador, el MHP Carles Puigdemont, no torni a Catalunya de cap manera i al preu que sigui. Si cal desoint o desobeint les directrius i la justícia europea.

teresa nebot
teresa nebot
31.10.2022  ·  21:04

Art 57 de la constitución Sucesor del jefe del estado será el hijo primogénito varón ¿Tiene legitimidad Felipe VI ? ¿El TC ha comprobado al 100% que efectivamente es el hijo mayor? La manera de comprobarlo es haberle hecho la prueba de ADN a Albert Sola .La inviolabilidad de Juan Carlos no está por encima de la Constitución . No debería existir ni un 0,00001 % de probabilidad de si lo es o no. Debe haber certeza total Eso es Democracia. Y no lo han hecho. Hay gente que por menos ha ido a la carcel

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes