El nou pronunciament del Consell d’Europa és una victòria del 27 d’octubre

Sense la declaració d’independència del 2017 i les conseqüències corresponents, cap organisme internacional no s’hauria preocupat de delimitar restrictivament què pot fer Espanya i què no

Vicent Partal
25.10.2022 - 21:40
Actualització: 25.10.2022 - 23:47
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A punt de fer cinc anys, demà mateix, de la proclamació de la independència de Catalunya, ahir el Consell d’Europa va fer públic un document molt important signat per la secretària general. En el paper, replegant el contingut de declaracions anteriors, s’afirma de manera explícita i directa això:

“Qualsevol persona –també els polítics– té el dret de fer propostes l’aplicació de les quals puga requerir canvis en la constitució, sempre que les formes que es facen servir siguen pacífiques i legals i els objectius no siguen contraris als principis fonamentals de la democràcia i els drets humans. […] Això inclou propostes per a canviar una constitució centralista per una de federal o confederal; o el canvi de l’estatut legal i els poders de les entitats territorials (locals i regionals), per a garantir un nivell més alt d’autonomia o fins i tot la independència.”

Les notes que acompanyen el document en aquest apartat indiquen que el text pertany  al conegut “informe Cilevics”, aquell que va aconseguir l’alliberament de nou presoners polítics catalans i que reclamava també de resoldre el problema dels exiliats i els altres represaliats, reformes legals a l’estat espanyol –especialment per l’existència dels delictes de rebel·lió i sedició– i un procés negociat de resolució del conflicte entre Espanya i Catalunya. No hi ha cap dubte, per tant, de quin tema tracta el Consell.

Partint d’aquest document, permeteu-me que retorne a l’octubre del 2017. Molts deveu recordar que el president Puigdemont, en la primera conferència a l’exili, i per a justificar el seu moviment, va dir que la república catalana no naixeria “de la sang” ni volia ser un estat igual que Espanya. Aleshores jo vaig deixar escrit que si al cap dels anys Catalunya era capaç de fer efectiva aquella independència salvant la violència, gràcies a aquella maniobra de continuar lluitant des de l’exterior, això seria una fita històrica per a la humanitat. Però vaig advertir també que si no ho aconseguíem, passats els anys, faríem el ridícul més gran.

En aquell moment no podia imaginar-me, ni jo ni ningú, quants anys necessitaríem. I encara menys em podia imaginar que aquells polítics que havien fet el Primer d’Octubre plegats serien capaços de comportar-se com s’han comportat després.

Les coses han anat com han anat, doncs, però el document tan oportú del Consell d’Europa publicat ahir ens dóna una gran oportunitat de valorar fins a quin punt aquella estratègia de no reconèixer ja la sobirania espanyola i anar-se’n a l’exili té sentit. I de valorar per tant fins a quin punt va ser important i decisiva la DUI del 27 d’octubre, aquesta que alguns menystenen amb un sentit de la història molt poc desenvolupat.

Perquè és una obvietat –no sé si algú s’atreviria a discutir-ho– que avui el perímetre de la resposta que l’estat espanyol pot donar –que podrà donar en el futur– a una DUI, a una proclamació d’independència, és molt menor, molt més restringit, que el 2017. El 2017 tots trepitjaven un terreny desconegut, no havia passat mai una cosa igual i gràcies a això Espanya va tenir les mans lliures per a fer moltes coses que van contribuir a frenar la implantació de la independència proclamada; coses, però, que en el marc democràtic europeu no podia fer i no havia d’haver fet. Coses com ara la presó preventiva o l’ús dels tipus penals de sedició i rebel·lió. O la prohibició expressa de deliberacions parlamentàries i potser fins i tot la destitució del govern de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions.

En aquests cinc anys ja s’han anat acumulant sentències i declaracions –tant al Tribunal Europeu dels Drets Humans com al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, com al Consell d’Europa o l’ONU– coincidents a reprovar l’actuació de l’estat espanyol a partir de l’octubre del 2017 i de deixar clar que no tingué, no té, una actuació lícita ni acceptable en el marc d’una democràcia. Especialment per una qüestió bàsica que ara rebla magníficament aquesta declaració del Consell d’Europa: l’aspiració de fer independent una “regió” europea és legítima i no pot ser atacada penalment, llevat que hi haja un ús proactiu de la violència o un atac als drets humans.

I això és importantíssim perquè, a diferència dels fets del 2017, ara el trencaclosques jurídic internacional que ha armat d’una manera tan costosa l’independentisme ja delimita clarament la ruta practicable cap a la independència –ruta que el 2017 no sabíem si existia o no. I es torna a fer palès que tot allò que es va fer aquell octubre és el camí.

I, encara més important que això: Espanya ara sap que li tenen la mida presa i a les institucions europees els és molt més difícil d’al·legar ignorància en vista de les violacions dels drets humans i democràtics que Espanya pretén fer servir com a únic instrument per a frenar el moviment independentista. El 2017 i quan siga.

Encara han d’arribar algunes sentències molt importants –alguna de l’ONU, per exemple, podria declarar fins i tot la il·legalitat del 155. Però amb això que tenim a les mans avui ja n’hi ha prou per a impulsar un segon envit en molt més bones condicions que el primer –si és que hi ha manera de refer el desgavell polític. I sembla ben clar que això no ho sabríem, ni ningú a fora no s’hauria preocupat de deixar-ho clar, si no fos perquè el 27 d’octubre de 2017 Catalunya es va proclamar república independent. De manera que aquesta, tant si ho volen veure així com si no, ja és una victòria d’aquella DUI. No encara la definitiva, però una d’indiscutible.

 

PS1. En el mateix terreny europeu cal comentar el xou organitzat per Dolors Montserrat amb aquesta espècie de comissió que visitarà Catalunya per a mirar què li passa al castellà. Això no és sinó un numeret pensat per a fomentar titulars de la premsa amiga. I potser un cas de prevaricació com una casa de pagès. Mireu aquest vídeo i veureu com la Comissió Europea diu a Dolors Montserrat que sobre aquest tema no hi ha res a dir. La resta és fum…

PS2. Sobre aquest tema llegiu Josep Casulleras: Un cap de cavall a Espanya: la importància del darrer avís del Consell d’Europa. I sobre la insospitada, sorprenent i estranya crisi del govern valencià llegiu Esperança Camps: La inesperada crisi d’Iniciativa causa vertigen al Botànic.

 

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Bardera
Antoni Bardera
25.10.2022  ·  22:19

Si és veritat que el text parla de “…sempre que les formes que es facen servir siguen pacífiques i legals “, d’il·legals ens hi declararan quan els convingui (com van voler fer amb el referèndum) i la violència ja la posaran ells amb uns quants infiltrats.

De totes maneres, millor tenir aquests text que no pas el buit legal que menciona el nostre director.

Marià Puig
Marià Puig
25.10.2022  ·  22:26

Ho sento, segueixo sent pessimista. L’entrevista d’ahir d’en Josep Casulleres, em deixa més dubtes sobre la UE que no pas aquestes declaracions de la secretària. I més encara, amb el tarannà que deriva la política europea. Espero estar equivocat.

Matilde Font
Matilde Font
25.10.2022  ·  22:28

Patapammm! Una nova bescollada grossa pel govern espanyol. Però aquest no és el problema fonamental. El problema fonamental és el que explica l’editorial amb el desgavell polític actual. A veure si la gent som capaços de posar els nostres polítics entre l’espasa i la pared, i fem un segon envit definitiu.
O passarà, que des de fora ens reconeixeran la independència i nosaltres no ens ho creurem ni la farem efectiva.
Gràcies Vicent i VilaWeb per la gran feina que feu transmetent-nos la importància de les coses. Endavant!

Xavier Clèries
Xavier Clèries
25.10.2022  ·  22:29

Es va fer una declaració d’independència que només ens la vam creure al carrer, els polítics que vam votar no la van voler fer efectiva.

Núria Coma
Núria Coma
25.10.2022  ·  22:37

Prespectiva, perseverança, paciència.
Era i és així de clar. Totalment d’acord amb la obvietat que descriu l’editorial.
L’Octubre del 17 vam guanyar-ho absolutament tot. No vam saber o poder gestionar aquella enorme victòria, en gran part pel desconeixement i la por. Ara tenim coneixement i por. De les 3 p alguns han renunciat a la perseverança i han transformat la gestió de la victòria en la gestió d’una derrota que s’han inventat. Alguns d’altres hem perdut la paciència ..però la prespectiva ens dóna una claredat brutal que ho vam fer bé.
No es va poder culminar, normalment les coses importants no surten a la primera, però la part més costosa i important està feta . El camí ja està cimentat i no podem permetre que en comptes de desbrossar el que resta, que es ja la meta, alguns s’entestin a desdibuixar el tram ja fet.
El 27-O-17 es va proclamar la independència i aquell serà el dia que celebrarem des del moment que puguem fer-la efectiva, que no ha de trigar ni trigarà gaire.
Som república!

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
25.10.2022  ·  22:45

Doncs jo penso anar al parlament a cel.lebrar-ho. per q mi va ser un bon dia. Jo vaug fer el q tocava, i cadascú q assumeixi la seva responsabilitat

Josep Usó
Josep Usó
25.10.2022  ·  23:09

La dinàmica és imparable. La decadència d’Espanya arrossegarà tots els que s’hi queden. És un encert deixar el seu marc mental i legal.

Antonia Codina
Antonia Codina
25.10.2022  ·  23:13

Estic fermament convençuda que l’exii ha sigut i es determinant a EU per donar a conèixer tot el que va passar i la nostre declaració com a republica independent . Ens falta ara un embat prou fort i que estic segura que el poble respondria. Però on tenim la força política? Si no som capaços de vertebrar un partit com el JXSI els altres tan sols estant per les seves batelletes . Quin pena de politics i de partits

Gerber van
Gerber van
25.10.2022  ·  23:15

Per un document tan important penso que s’haurà d’incloure un enllaç. No l’he trobat en l’article en Vilaweb d’ahir, ni en aquest editorial i tampoc no he pogut trobar en la pàgina web del Consell d’Europa. És demanat molt per incloure’l?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
25.10.2022  ·  23:51

“Però amb això que tenim a les mans avui ja n’hi ha prou per a impulsar un segon envit en molt més bones condicions que el primer –si és que hi ha manera de refer el desgavell polític.” Un pàrraf que va i ve, que estira i afluixa.
El condicional final és on som ara i el treball de reconstrucció que serà el dels propers anys.
Com deieu un dia Vicent, ens cal més treball i menys paraules. Res non verba.
Si ens preguntessin quin treball concret i positiu hem de fer demà, em sembla que ens posarien en un bon compromís.
El treball ben orientat i pacient és la mesura de la nostra força.
Infravalorar l’adversari per no agafar la pala, sempre és una mala idea.

Roser Bravo
Roser Bravo
25.10.2022  ·  23:51

Déu ens guard a día d’avui, que caiguem en el parany d’acceptar cap altra cosa que no sigui la nostra INDEPENDÈNCIA!!!

Jaume Riu
Jaume Riu
26.10.2022  ·  00:12

DESQUALIFICAR A PEDRO SÁNCHEZ
Més enllà del sentit estricte de l’editorial que recorda el pronunciament del Consell d’Europa, i que en definitiva consisteix a reprovar l’actuació de l’estat espanyol a partir de l’octubre del 2017 fins ara, jo hi veig una oportunitat de futur en el paràgraf pricipal:
“Qualsevol persona –també els polítics– té el dret de fer propostes l’aplicació de les quals puga requerir canvis en la constitució, sempre que les formes que es facin servir siguin pacífiques i legals i els objectius no siguin contraris als principis fonamentals de la democràcia i els drets humans”
El Consell d’Europa ens està dient literalment que allò de posar condicions al diàleg i afirmar que es por parlar de tot menys del que no està previst a la constitució espanyola, només és una bajanada descomunal que fan servir a Madrid i, per mi, és un detall de prou gravetat per treure’n suc i desqualificar a Pedro Sánchez. M’agradaria tenir un minut al Congrés de Diputats per poder-ho dir.

Ramon Isern
Ramon Isern
26.10.2022  ·  00:37

El sector autonomista (per no anomenar-lo directament de botifler) de juntsxcat, que no ha paït la sortida del govern bàsicament perquè afecta la seva “pagueta”, acaba de donar una mena de cop d’estat dins el partit, carregant-se al Dalmases, no perquè aquest els preocupi ni gens ni mica, ni tant sols el que se li suposa que ha fet, en un país on els mitjans (amb poques honroses excepcions com vilaweb) estan controlats a través de les mal anomenades “subvencions” (no goso dir el que realment penso que són), sinó perquè creuen que això ajudarà a donar el cop definitiu a la Laura Borràs, el seu autèntic mal son i el d’erc, perquè sembla ser que segueix amb la “dèria independentista”, ja veus tu. I aquí el senyor Partal no només no ha dit ni fava d’aquest fet que em sembla gravíssim, sinó que ens surt tot cofoi parlant d’una resolució del Consell d’Europa o ves a saber qui, que sembla que ens ajudarà a ser independents d’aquí quatre dies. Però a veure Sr. Partal, amb l’intel.ligent i llegit que és vostè, després de 5 anys encara no se n’ha donat compte que d’Europa no en podem esperar res? Si, quatre declaracions de bona fe, però al final ni cinc de calaix. Que estem sols? I mentrestant aquí s’estan carregant davant els nostres nassos l’últim espai que lluita honestament per seguir amb l’embat democràtic pel futur del nostre país, i res, ni un trist postdata.
Vaja veient el cofoisme d’aquest article enmig de la dura realitat que estem vivint, crec que ben bé se’ns pot aplicar aquella frase que diu “de victòria en victòria fins la derrota total”.

Joan Ubach
Joan Ubach
26.10.2022  ·  03:44

La definició de violència queda en mans dels poder de l’estat.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
26.10.2022  ·  06:21

Si, si, pero no diu res que els estats poden utilitzar la violència que vulguin. Paper mullat, VIOLENCIA UE

Adrià Arboix
Adrià Arboix
26.10.2022  ·  08:13

Una magnífica notícia. Continuem.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
26.10.2022  ·  08:26

D’acord, i afegeixo al comentari de la Núria Coma que la gestió de la victòria de l’octubre del 2017 no només es va dissoldre per desconeixement i por, sinó també per falta de visió. Hi ha dos fets que, si haguessin succeït, haurien canviat molt l’actitud dels europeus, que són els qui finalment hauran de donar el vist-i-plau a la independència. Un fet seria que tot el govern hagués anat i romàs a l’exili. El segon fet, que la mesa del Parlament presidida per Torrent no s’hagués tirat enrere en la investidura de Puigdemont. Alguns haurien anat a presó per permetre-ho, d’acord, però un tercer envit i més gent cap a la presó hauria estat un escàndol tan gran a Europa que hi hauria hagut, aleshores sí, una veritable taula de diàleg, no com aquesta caricatura que tenim ara.

Josep Salart
Josep Salart
26.10.2022  ·  08:39

… i després d’això allà, a Europa, diran:

Ostrin pedrin (amb alemany)però si el partit d’ERC que governa a Catalunya, es el mateix que els recolza a madrit… si si, el gobierno que els reprimeix encara a dia d’avui.. Això de Catalunya (amb alemany) no ho entén ningú.
Continuem…

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
26.10.2022  ·  08:41

Estic farta de tan bla bla i pèrdua de temps. Catalunya òrfena de persones sàvies que la condueixin, ans el contrari qui tenim són tot un conglomerat de despropòsits que no tenen altra meta que el seu benestar personal. Hienes que famolenques deboren els seus propis. Cal fer una rebulocio, pacífica sí però revolució. I això implica, no tan lluitar contra l’estat opressor, sinó contra els d’aquí.
Llista cívica? Sí !! Sempre i quan sigui honesta, néta de pecat. Tu ja m’entens!!
Bon dia i bona hora.☮️

Carme Rius
Carme Rius
26.10.2022  ·  08:47

Aquest document m’agradaria qu’es pogués llegir. Es possible un enllaç?

Albert Miret
Albert Miret
26.10.2022  ·  08:58

Per fi una gran notícia. Una gran notícia que la dictadura ha prohibit que ni diaris ni cap altre mitjà pugui publicar ni parlar-ne, i a TVERC s’hagin apuntat a la prohibició per assemblar-se una vegada més a la seva querida ehpaña. Trobo tan dramàtic que avui dia que podem llegir i veure per la TV tot el que passa al món fins als racons més petits, aquí hi regni tal nivell d’estupidesa com per no deixar que els ciutadans coneguin les sentències de la Unió Europea si és que van en contra els fets de la dictadura monàrquica ehpañola. I el que encara em resulta més incomprensible és que tota la societat ehpañola (i part de la catalana) admeti com un sol home que des del seu propi govern se’ls prohibeixi saber el que tota Europa i tot el món sabrà i en parlarà avui mateix. De qualsevol manera, crec que a cada declaració en contra d’espanya que faci la Unió Europea, -que segurament en seran moltes-, tenim l’obligació de celebrar-ho al carrer de la forma que sigui, però fent soroll i explicant a tothom perquè ho fem. Si des d’Europa només senten silencis, preferiran no fer res per no rebre les amenaces de sempre dels abjectes espanyols establerts allà a “pan y cuchillo”.

Jordi Torres
Jordi Torres
26.10.2022  ·  09:03

Subscric el teu editorial, Vicent, però amb entusiasme decreixent. Estic d’acord que el document del Consell d’Europa és una molt bona notícia, la UE es desmarca progressivament de l’autoritarisme espanyol.

Molt bé, ara posem-nos en el millor dels casos: Han passat uns anys i ja s’han acumulat les sentències fermes en contra de l’estat espanyol. Haurà renunciat Espanya a l’espoli de Catalunya? No. Mai. Fins i tot si hi hagués sancions, Espanya provarà d’enrocar-se, fer veure que canvia però sense canviar res, en definitiva: Enredar. En això és una consumada especialista. Preferirà fins i tot convertir-se en un estat semipària com Turquia abans que renunciar a ser Espanya.

I nosaltres? Com sempre, el més important és el que fem nosaltres. Parles d’un segon envit, d’acord. L’haurem de fer des de la societat civil, ja que no tenim independentisme de partits. Estan més preocupats, els uns a fer caure Laura Borràs i el seu entorn, i els altres a defensar-se, que a organitzar-se per veure com poden aprofitar aquest nou posicionament d’Europa.

Per això és tan crucial la llista cívica o l’aparició d’un partit independentista alternatiu i veritable. Per això m’emprenya veure com l’ANC ens fa perdre el temps amb campanyes estèrils. Crec que va ser Schopenhauer que va dir allò de què: “No hi ha cap vent favorable per qui no sap a quin port va”.

Pep Agulló
Pep Agulló
26.10.2022  ·  09:35

IMPECABLE…

Fins i tot, en les derrotes de l’enemic, amplificar-ne el poder: menystenint el pronunciament del Consell d’Europa, és fer-li el joc.

Prou de gusarapes *. Aquesta part del meu país no em representa pas…

Què no sabem…de tant repetir-ho:
1/ la independència no ens la farà ningú més que nosaltres.

2/ Europa és necessària per consolidar-la.

——————-
* paraula gironina per anomenar els porucs, els que no gosen desobeir, etc…

Nina Santiago
Nina Santiago
26.10.2022  ·  09:56

He llegit per aquí què Espanya cada vegada més decadent.
Doncs no és la impressió que tinc.
Pedro Sánchez ha teixit uns bona relació amb Úrsula… envia gent del partit a entrevistar-se amb comissaris i ara estan teixint un gasoducte de molts milions i uns quants anys que implicarà un lligam molt gran a la UE i rebre molts diners.
A banda si Andorra no és capaç de portar a judici ningú d’aquí, amb majories europees de PP i PSOE les resolucions se les passaran per allà.
Tot el que no sigui vinculant res de res.
Estem cada vegada més febles i atontolinats.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
26.10.2022  ·  09:58

Magnífic, pel significat de l´informe i per allò que s´entreveu que vindrà. Vinga, gent a les llistes cíviques; tenim el camí marcat.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
26.10.2022  ·  10:38

Certament, el document del Consell d’Europa publicat ahir ens dona l’oportunitat de valorar fins a quin punt l’estratègia d’anar-se’n a l’exili tenia sentit. Però la realitat vista en aquests darrers anys, és que ha estat la única que ha fet mal i posat entre les cordes a l’estat Ñ. Això ha fet que hi hagi multitud de sentències i declaracions de molts organismes internacionals, que a Ñ ignoren i que segurament incompliran. Sí que Espanya ara sap que li tenen la mida presa i a les institucions europees els és molt més difícil d’al·legar ignorància, però tots sabem com les gasta Ñ i que és el que farà per contrarestar el pes de la justícia, manipular a favor seu la política comunitària. Ho fa, ho ha fet i ho seguirà fent, per molts documents que sobre la taula hi hagi.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
26.10.2022  ·  10:41

El més desesperant de tot és que malgrat tot l’entramat jurídic que condiciona el que Espanya pot fer, quan els convé s’ho “passen pel forro” i no passa res. Espanya és el pais emb més incompliments de la normativa de la U.E. i que passa? sancions? qui les paga? nosaltres?…. quina força te realment Europa? només erosinar el prestigi? …. a ells tan els hi fot. Sempre tindran cartes a jugar entre els grans interessos geopolítcs (bases militars, tractats d’amistat, una Europa de nacions…).. o no ens recordem que Franco va ser tolerat per ser un baluart contra el comunime….etc.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
26.10.2022  ·  12:26

Aquest document és una bona senyal que no tant malament és va fer, unaltre realitat és la degradació de la classe politica espero que seguim per la independéncia

Pere Subirana
Pere Subirana
26.10.2022  ·  12:46

Diré això un ultim cop i us deixaré d’emprenyar perquè aquí sóc una ovella negra.

L’independentisme és un moviment políticament parlant molt infantil. Sempre està esperant que algú des de fora li faci la feina. Sempre hi ha un nou “mesies” amb qui confiar. Primer eren els polítics del govern en el decurs de l’1 O. Despres van ser les entitats. Després el tsunami democràtic. On ens ha portat tot això? A una decepció rere l’altra. Ara és el Consell per la República, després serà la llista cívica. Tot acabarà igual perquè les persones són les mateixes i els principis ideològics també.

D’aquí a 5 any estareu emprenyats amb el Consell o l’ANC perquè no han fet la feina. Es infantil pensar en un canvi d’actitud de Ñ o en un canvi de poder real dins d’Europa que ens facilitin les coses. La gent delega la seva responsabilitat massa fàcilment, les actituds infantils són còmodes però inútils..

Quan l’independentisme maduri veurà que només necessita el poble per a fer la feina. Que no necessita res més que la voluntat del poble, i que aquesta voluntat no la pot delegar en ningú. Llavors l’independentisme serà un moviment seriós que podrà ser escoltat al món.

Mentre això no passi, us anireu entretenint en tots els paranys que us posen per desviar l’atenció de la vostra responsabilitat.

Estic segur que ens tornarem a trobar algun dia. Adéu-siau.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
26.10.2022  ·  12:56

Si d’acord amb aquest informe ja som independents pregunto: per què continuem a la roda del hàmster volent arreglar la política, la legislació i la justícia espanyola? Aquesta notícia no hauria d’importar a la República catalana

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
26.10.2022  ·  13:17

És necessari i positiu potenciar el CdR, és una eina política, social i jurídica per a la independència de Catalunya.
“Jo també sóc CdR”.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
26.10.2022  ·  13:52

No es pot expressar amb més contundència i realisme de com ho ha fet en Pere Subirana (13.46). Clar i català.

“Quan l’independentisme maduri veurà que només necessita el poble per a fer la feina”.

Rellegir el seu comentari sencer, altament recomanable.

Aquí una altra ovella negra.

Berta Carulla
Berta Carulla
26.10.2022  ·  15:15

Adéu si au, Pere Subirana. M’agradaria que aquí almenys fóssim tots ovelles negres com tu i amb el mateix pensament.
Bona sort.

Roser Caminals
Roser Caminals
26.10.2022  ·  16:19

El poble serà l’actor principal però l’independentisme català–diferent i difícil d’explicar que als ulls internacionals–no es pot permetre descartar cap front de lluita. I el camí europeu que recorren els exiliats, per més lent que sigui, és fonamental.

ramon Feixas
ramon Feixas
26.10.2022  ·  17:51

Mentre no es capgiri la truita i s’empresini als botxins, no crec convenient paralar de victòries.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
26.10.2022  ·  19:10

Quedem entesos, senyor Jordi Torres (09:03): “No hi ha cap vent favorable per qui no sap a quin port va”.
Aquesta idea també ens és aplicable als ciutadans individuals, que necessitem un lideratge estratègic (no dic fort ni carismàtic, però sí honest)
Trobo que manca lideratge honest, si estratègicament cal disposar de còmplices organitzats a l’interior del país per fer avançar la situació amb desobediència i sense que els aliats de l’enemic puguin posar pals a les rodes.
De la defensa jurídica de l’exili espero no només una solució per als exiliats i unes bones raons que Espanya es passarà pel cul, sinó també embats jurídicament ben lligats perquè cada català pugui fer la seva independència sense repressió. Aquesta és la primera tasca del Consell de la República: aixoplugar les actituds pacíficament dissidents amb arguments encadenats dins d’una estratègia madurada. No espero que la faci pública, l’estratègia, però sí anar oferint pistes per anar fent.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
26.10.2022  ·  19:40

Pere Subirana (12·46): Del teu “partit”, em quede en els últims minuts, en la jugada del gol de la victòria. Només el poble salvarà al poble. Qui, quan i on s’autoconvoca? Que esperen els partits autonomenats independentistes per posar-se d’acord, prendre el testimoni tots junts, a una, i parlar-ne després de la victòria davant Europa i el món sencer? Eixa sí seria una victòria per majoria absolutíssima! I la més pacífica-garantida Convide a un café a tots els mandataris de torn si en fan cas. (Després ja votarem qui el paga)

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.10.2022  ·  20:10

Cap procés d’independència ha reeixit amb els partits polítics existents, perquè, aquests, fan part i alimenten el problema.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
26.10.2022  ·  20:20

Europa en essència reconeix el dret d’independència d’un poble de la seva metròpoli. No solament això, sinó que encara va més lluny i ho personifica en una sola persona. És a dir, una persona física té el dret de promoure un moviment de separació d’una part del territori de l’estat on és ubicat. Declaració dels Drets Humans i llibertat d’expressió, dixit. Però tot plegat topa, llastimosament, amb una divisió interna i severa dels partits en la forma de conduir Catalunya. I, res fa pensar que hi hagi la voluntat d’arribar a consensuar una forma política vàlida per acabar reeixint, que no vol dir altra cosa que independitzar-se de l’estat espanyol.
Són curts de gambals? Potser si, però aquest no és el problema bàsic. Hi han interessos creats? Si, sense cap dubte, i, deixeu-m’ho dir, un patriotisme que no resisteix la prova del nou, minvat, degenerat i tou. Quasi inexistent, vaja!
De manera que Catalunya, el poble de Catalunya ha d’endegar una causa per fer fora tanta re-negació de la pàtria i la manca d’ufana de sentir-se català. Albiro que tot això serà llarg, molt llarg, però cal posar-s’hi amb decisió, coratge i contumàcia. Tanmateix, ens hi va el nostre progrés, la nostra llibertat i la nostra identitat.

Salvador Molins
Salvador Molins
27.10.2022  ·  04:08

El Consell d’Europa amb aquest document acabat de publicar s’alinea amb la doctrina sobre la DUI del Tribunal de Dret Internacional de La Haia. La legislació sobre el possible assoliment de la independència per via democràtica, pacífica i negociada s’obre pas. Allò que van fer fa anys Xèquia i Eslovàquia pot prendre carta de naturalitat. Tan de bo sigui realitat ben aviat. Només es perden les lluites que es descuiden i s’abandonen. Nosaltres els catalans visquem la Llengua i la Independència, no en baixem, no les abandonem, són indestriables. Complim el Mandat del Primer d’Octubre, edificar la ja incipient República Catalana Independent. Disposem-nos i comprometem-nos completar la DUI catalana del 27 d’Octubre de 2017.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes