Josep Costa i els qui no són Josep Costa

Costa, simplement, ha optat per no ser espanyol, per no reconèixer l’autoritat d’Espanya i per negar, de fet, que Espanya tinga cap autoritat sobre ell

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquests dies i setmanes de tanta i tan ràpida clarificació estratègica dins l’independentisme, l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa va rematar ahir una feina excepcional de mesos, amb el seu al·legat contra la composició del tribunal que jutja la mesa de què va formar part. I ho va fer amb un discurs magnífic, però també abandonant el judici, no reconeixent el dret del tribunal de jutjar-lo i deixant-lo, per tant, amb un pas de nas. (Ací teniu la crònica dels fets de Josep Casulleras i ací, el vídeo complet.)

La cosa important és que amb l’actitud de Costa, per primera vegada en cinc anys –i és gros això–, un dels polítics catalans acusats per la justícia espanyola que no és a l’exili s’hi va encarar, conscient que tot plegat és un judici polític que viola tots els drets i que el té perdut, per tant, d’entrada. I va actuar en conseqüència, denunciant un judici polític com qualsevol demòcrata del món denuncia un judici polític: impedint-lo, no acceptant-lo.

Costa, a més, ho va fer de manera professionalment brillant, fent servir la sessió tan sols com un tràmit a complir per a dur el sistema espanyol a una derrota jurídica europea i sense rebaixar-se ni un pèl, ni com a persona ni com a representant elegit del poble català. Ben al contrari. Va parlar de manera desafiadora, com haurien de parlar tots els qui tenen el deure de fer-se respectar els vots que els van dur on són. El desconcert apoteòsic del tribunal, aquell quequeig nerviós de gallina espantada del president, quan Costa va abandonar la sala sense ni girar-se a mirar-los, ho deia tot, ahir, molt millor que mil bíblies.

Crec que és en el llibre pòstum de Jean Genet (Un captif amoureux; en català, Un captiu enamorat) que aquest escriptor francès combatiu explica que allò que sembla una ventada terrible que escombra el gueto imposant la vergonya, la invisibilitat i segles d’humiliació, en realitat no és sinó una simple brisa si tu t’alces i la desafies –ho cite més o menys de memòria, i demane excuses si les paraules concretes no són aquestes, però la intenció ho és. L’ensenyament és que perquè ells t’humilien és imprescindible que tu et deixes humiliar. És imprescindible que tu assumesques que el teu paper és el de ser humiliat. És imprescindible acceptar que és just que t’humilien. Perquè, allà en el fons, creus que has fet alguna cosa mal feta i és això que t’impedeix de comportar-te d’una manera diferent. Vist l’exemple del judici del procés, és lògic el desconcert dels jutges quan davant tenien l’únic polític català que s’ha negat a fer aquest paper.

(He dit l’únic pel volum d’allò que Costa ha fet i per la transcendència, però no voldria passar per alt, precisament aquests dies, la dignitat d’Antonio Baños negant-se a parlar en estranger o, en els primers dies de la repressió, la dignitat monumental i inoblidable de Mireia Boya.)

Matisos a banda, cal dir que allò que va fer ahir Costa és molt determinant, també perquè deixa al descobert els seus companys de mesa que van continuar després, obedients, amb el judici. I a la resta de polítics processats en judicis anteriors. I ho és, sobretot, perquè la raó de la seua actuació cal anar-la a cercar en una cosa que vaig explicar ahir i que és la línia que separa i separarà cada dia més uns i altres en la nostra societat: Costa, simplement, ha optat per no ser espanyol, per no reconèixer l’autoritat d’Espanya i per negar, de fet, que Espanya tinga cap autoritat sobre ell. I és això que el fa lliure. A més, és això que el fa guanyador perquè es nega a jugar en el terreny falsejat on Espanya vol posar la pilota i la porteria, sense descabellar-se, allà on Espanya no és jutge i part sinó part i prou. On perd. Tot un exemple, doncs. D’un autèntic líder.

 

PS. Hi ha moltes raons que expliquen el comportament de Costa. Recordeu, per exemple, que va ser l’únic polític que, en veient que després de les eleccions era clar que no es volia anar cap a la independència, va deixar l’escó i se n’anà a fer la seua faena anterior.

Però hi ha una raó que vull destacar especialment avui: Josep Costa és un català d’Eivissa. Als catalans de les quatre províncies els costa molt d’entendre això que diré ara, però un dia espere tenir temps per a explicar-ho com es mereix. Un català de Reus, posem per cas, té el problema que quan es fa conscient que és català això no implica de manera automàtica el trencament amb el fet de ser espanyol. Perquè el seu mapa de Catalunya pot coincidir amb el mapa del que Espanya diu que és Catalunya. I, en conseqüència, a Reus es pot ser català i espanyol sense tenir un conflicte interior. En canvi, no es pot ser català i espanyol a Eivissa ni a Bétera ni, tu diràs!, a Vilafranca de Conflent. Pot ser eivissenc i espanyol o valencià i espanyol –l’equivalent, en definitiva, de ser reusenc i espanyol–, però mai no pots ser català i espanyol a València o a Eivissa. De manera que, en el mateix moment que et fas conscient de què ets, deixes de ser automàticament allò que no ets.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
06.10.2022  ·  22:10

Mil gràcies al Sr. Jpsep Costa per plantar el tribunal i per ser un model a seguir. Rebi tot el meu suport.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
06.10.2022  ·  22:11

És una qüestió ben senzilla: els qui tenen una ocupació professional fora de la política planten cara a Espanya; els qui depenen d’un sou de polític gràcies al règim espanyol no hi planten cara i cerquen tot de subterfugis i martingales per justificar-ho.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
06.10.2022  ·  22:14

Sincerament, la línia divisòria està clara: Josep Costa (i algun més) a un cantó, i la resta a l’altre.

Sincerament: no hi ha color.

Marià Puig
Marià Puig
06.10.2022  ·  22:19

El que ha fet Josep Costa, ha provocat que, per primera vegada en molt temps, aixequi el cap i em senti orgullós de ser independentista. Moltes gràcies. Moltes.

Toni Borrell
Toni Borrell
06.10.2022  ·  22:20

Aquesta actitud tan digna d’insubmissió era la que esperàvem dels nostres polítics en el judici del procés. En Josep Costa està donant una lliçó a tots ells.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
06.10.2022  ·  22:21

Acostuma a passar, quan als assetjadors se’ls planta cara és caguen a sobre. Deixem de sentir-nos víctimes.

MIQUEL FIGUERAS
MIQUEL FIGUERAS
06.10.2022  ·  22:21

Ja era hora de veure algú que no s’agenolla ni demana perdó.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
06.10.2022  ·  22:22

Molt d’acord amb l’actuació de Josep Costa. No hi ha res a fer amb la justícia espanyola. És part. Ja es va veure amb el judici als presos polítics.

Guillem Canet
Guillem Canet
06.10.2022  ·  22:24

Gråcies Josep Costa! Gråcies

Quin contrast b el judici del procés! Que deecebedor va ser….esperant cada dia que algun d’aquells politics s’alcés i no es deixes humiliar més puix era la humiliacio que sentia jo al veure’ls. Parlant en espanyol i justificant el marc espanyol. De pena måxima!

Francesc Rodríguez
Francesc Rodríguez
06.10.2022  ·  22:25

Excels, Sr. Josep Costa.
Ara ho podriem reblar amb un Tots som Josep Costa!
Modèlic i exemplar, ras i curt.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
06.10.2022  ·  22:28

Jo seguiria Josep Costa , al partit o al club de fans. Ha demostrat avui valentia i resolució. Te més pebrots que els presos polítics, el parlament català i els partits dits independentistes tots junts

Esteve Mach
Esteve Mach
06.10.2022  ·  22:30

Magnífic, Costa!
Cas molt diferent el de la Sra. Gabriel, que ha decidit començar una nova vida, de la mà del Suprem, després d’haver alliçonat tothom del Parlament per ser poc radicals, amb una llarga col.lecció de samarretes i de slogans.
Els fets i el temps, posen tothom al seu lloc.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
06.10.2022  ·  22:30

Moltes gràcies per mantenir la dignitat.

Jordi Geronès
Jordi Geronès
06.10.2022  ·  22:31

L’agraïment infinit a Josep Costa d’aquells com jo, a qui desespera veure el patètic espectacle de renúncia d’aquests darrers temps. El votaria com a president, si fos possible!!

Carles Serra
Carles Serra
06.10.2022  ·  22:31

Infinites gràcies Josep Costa; he mirat el vídeo de l’1-O que el mateix constà la teva defensa davant d’aquest tribunal franquista i d’uns botiflers com aquest Torrent i la merda d’advocat Ridao; per cert, també un element històric d’ER
La mentida

Núria Coma
Núria Coma
06.10.2022  ·  22:39

Poc a comentar.
Exquisidament explicat.
Visualitzeu el judici del Marchena amb els nostres polítics dempeus, parlant català i plantant cara?
No ho van fer i la condemna va ser la mateixa, però la dignitat la van perdre.
Gràcies Josep Costa per mostrar-nos que no és veritat que som uns hiperventilats estúpids i poc realistes, ans el contrari.
Així si!
Aquest és el camí i ens has fer sentir orgullosos de tu , i del nostre poble,de ser catalans i independentistes, sense demanar perdó ni permís.
Quanta dignitat va entrar ahir a un jutjat i n’ha sortit avui més exhultant si això és possible, deixant un buit que els ha ferit a tots.
Has tocat absolutament totes les sensibilitats, la dels que eren dins amb tu físicament i dels que érem fora amb tu emocionalment.

Frederic Varela
Frederic Varela
06.10.2022  ·  22:39

El problema és que per a la majoria d’aquests polítics professionals que mai han fet res més a la vida que el trepa, l’única pàtria és la butxaca. S’arrossegaran i s’humiliaran el que calgui per continuar agafats a la mamella, i la mamella l’administra Espanya. És per això que amb aquesta gent mai arribarà la independència. Avui hem sabut quan deixarà d’ingressar Junts si surt del Govern: mig milió d’euros el partit i 22 milions d’euros en sous. Ja sabeu que en sortirà de la consulta, oi? Per desgràcia, de Joseps Costa n’hi ha molt pocs.

Francesc Rossell
Francesc Rossell
06.10.2022  ·  22:40

El que va fer ahir Josep Costa va ser memorable. Però encara és més important el discurs que va fer abans d’ahir.

Si voleu el podeu trobar a Octubre, l’han penjat sencer.

Imma Ramisa
Imma Ramisa
06.10.2022  ·  22:42

Gràcies! Gràcies! Gràcies Sr. Josep Costa!
Quina lliçó a tots aquests botiflers que s’han quedat a sotmetre’s a la injustícia espanyola.

Berta Carulla
Berta Carulla
06.10.2022  ·  22:45

Tant me fa les ideologies polítiques, perquè sota el 155 no hi ha cap programa que es pugui implementar, tret del programa espanyol. I l’únic que ens cal és un líder, amb coratge i determinació. Josep Costa és el líder que estem buscant.

Josep Almar
Josep Almar
06.10.2022  ·  22:50

Gracies! Ahir et varen néixer mooolts enemics a Catalunya. Mai et perdonaran haver-los posat en evidència.
La covardia i mediocritat de la resta de parlamentaris i encausats que segueixen fent el joc a l’estament judicial espanyol, no mereixen cap respecte ni son mereixedors dels vots captius que tenen.
Llarga vida Josep Costa !!

Camí Tous
Camí Tous
06.10.2022  ·  22:51

Primer de tot, mostrar la meva admiració i respecte cap a en Josep Costa.
Avui he escoltat les seves paraules en veure el vídeo i les seves declaracions. Ha estat formidable! La pau interna i tranquil·litat que deu tenir en Josep Costa és envejable. Ha mostrat ser una persona íntegra i amb una dignitat encomiable.
Poses al costat en Roger Torrent i veus a un personatge ridícul, molt ridícul.

Patricia Puiggros
Patricia Puiggros
06.10.2022  ·  23:05

Aquí rao la estrategia inteligen !!
Amb els tertulians ,mitjans de comunicacio i aquest gir autonomista pensava que tot Estava perdut!!
Avui Estic Molt orgullosa del que ha fet el sr.Costa aquest es el cami!!
Si junts no surt d’aquest govern en de crear un partit amb conciencia ‘costa’
‘Torre’ ‘llac’ borras’…i n’han suman
Llista guanyadora..!!

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
06.10.2022  ·  23:05

Si el 2017 haguéssim tingut uns quants polítics com el senyor Josep Costa, Catalunya avui ja seria independent.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
06.10.2022  ·  23:06

Josep Costa, un català exemplar d’Eivissa, que dóna una magnífica lliçó als catalans de les 4 províncies que, per covardia o interessos econòmics, accepten la humiliació del tribunal.

Joan Benavent
Joan Benavent
06.10.2022  ·  23:07

Josep Costa, català d’Eivissa. A la teva salut!

Josep Ramon Gil
Josep Ramon Gil
06.10.2022  ·  23:18

Res a afegir…. sa Senyoría !!! 👍👏👏👏👏👏….

Lluí Mor
Lluí Mor
06.10.2022  ·  23:18

Deia l’altre dia que, no votare més ningú que no representi els meus sentiments més intims.
El senyor Costa ens ha fabricat un paracaigudes per poder aterrar sense fer-nos mal i, el més importan, fique el foco en dos punts molt aclaridors, per si algú encarà no se’n ha adonat:
1- La justicia espanyola és una farsa, és l’aparell hereu del tribunal de la inquisició per implementar venjança.
2- Els colaboradors submissos esperen que se’ls apliqui un castig lleu, alertats que despres han de emblanquir-la i vendrela com una justicia exemplar.
Llastima que en la condició humana exemples com Josep Costa els podriem contar amb els dits de la ma.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
06.10.2022  ·  23:21

L’actitud del Sr. Costa és certament admirable i fora del corrent. Les penes a les que s’enfronta són injustes però no signifiquen entrar a presó. Aquest país està format pels Srs. Costa i per tots els que no són. Prefereixo creure que cadascú aporta el què pot en la mesura de les seves capacitats i possibilitats. Tothom que vulgui participar en el llarg viatge cap a la llibertat és necessari i benvingut. La Llibertat no es pot comprar a baix preu a Amazon ni la serveixen a domicili en 24 hores.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.10.2022  ·  23:22

PER SORTIR NO CAL NI DEMANAR-HO
Trobo importantíssim allò que dèiem ahir i avui pren més volada: No sentir-te espanyol és suficient per no ser-ho i, de retruc, això tan senzill, quan has optat per no ser espanyol, per no reconèixer l’autoritat d’Espanya i per negar, de fet, que Espanya tingui cap autoritat sobre tu, ja has guanyat la independència. Ho fa Carles Costa i, si ho fem tots els que no som Costa, ningú no ho podrà aturar.
Per treure ferro i entendre millor què volem dir, vull tornar a explicar una anècdota personal que em va commocionar fa anys a Londres. Érem de visita i ens deixàvem portar per un anfitrió amic que ens va permetre visitar el Parlament i l’endemà ens reservava una sorpresa. Ell era membre d’un club d’aquells tan exclusius on l’entrada està estrictament reservada als socis, però es va prendre la molèstia de tramitar tots els passos inexcusables perquè ens deixessin entrar a uns que no hi teníem dret. Després d’admirar els salons i després de prendre unes pintes de Ginness se’ns feia tard i vaig demanar si seria tan amable d’abordar el tràmits en sentit contrari, per poguer sortir. Em va dir que per sortir no cal fer cap tràmit.
Ja ho veieu, per sortir no cal ni demanar-ho.
Diu Partal que: “En el mateix moment que et fas conscient de què ets, deixes de ser automàticament allò que no ets”. Aquesta és la qüestió i trobo que és un altre aforisme per emmarcar.

Matilde Font
Matilde Font
06.10.2022  ·  23:22

Felicitats a Costa per l’exemple.
Molt bona editorial, Vicent. Tens tota la raó amb allò dels catalans que no som de Catalunya. Molt ben expressat.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
06.10.2022  ·  23:45

ARA TOTS SOM MOLT ENJOGASSATS.

Però farem com sempre: deixar sols i inermes els nostres herois nacionals.

Menys xerrameca i més engrossir l’exèrcit d’irreductibles.

I molt més deixar de fer el “blaver” principatí, nordenc, franjolí, terrafermenc, illenc, balenziano, etc.

Som una nació, no un país de 7’5 milions, sinó de 14 milions d’europeus a la cerca de llur llibertat.

I això va per a tothom, inclosos els exiliats a Brussel·les i els parlamentaris al parlament europeu.

Josep Blesa (València)

PS: Sr. Josep Salart, de l’Empordà ja que avui m’ha telefonar a l’estudi per a felicitar-me pel comentari, que, aquesta nit ha desenvolupat Vicent, li pregue que torne a comentar. I, de pas,a Miquel Gilibert que ens cal que retorneu. Ara, ja ens no deturarà ningú fins assolir la independència del 2n estat català, a l’aguait i espera de la incorporació de la resta de la nació que ens han n’hauran d’estirar per a eixir de l’esvoranc.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
06.10.2022  ·  23:51

aviam si això d’en Josep Costa ajuda a decidir a les bases de Junts a sortir (per dignitat) del govern. Cal que els que s’han rendit (i ens han venut) paguin un preu creixent i cada cop més insuportable. Només així l’actitud d’en Josep Costa serà exemple i referent a seguir. Cal que aquesta actitud sigui general i en situacions on els riscos personals siguin més alts. No és veritat que no necessitem herois. Necessitem herois, petits i grans en gestos i accions, que esdevinguin autèntics líders. Necessitem miralls on ens hi volguem veure reflectits.

Jordi Alsina
Jordi Alsina
07.10.2022  ·  00:00

Brutal en Josep Costa, gràcies Vicent Partal per fer-ho evident.

Antoni Muntané
Antoni Muntané
07.10.2022  ·  00:00

Moltes gràcies MH Sr Costa per la seua DIGNITAT

i als Marchena’s Boys ….. Gràcies per la propina, boca tancada i pas al costat.

Enric Roca
Enric Roca
07.10.2022  ·  00:55

El que necessita el país es mes Joseps Costa i menys mindundis com els que ara mateix diuen que ens governen. I els incloc a tots, no només al president (amb minúscula i sense MH). La resta (dels tres partits del 52%) no li arriben ni a l’alçada de la sabata al MH (ell sí) Josep Costa.

Xavi Solé
Xavi Solé
07.10.2022  ·  00:56

Quina diferència de comportament en un judici, entre qui està en política per una voluntat de servei i qui hi és per voluntat d’autoservei i voler continuar vivint de la política o del diner públic tota la vida. Què deuen pensar els qui van anar al judici contra el procés amb el cap cot i els pantalons abaixats?

Josep Usó
Josep Usó
07.10.2022  ·  01:05

La del senyor Costa ha sigut una actuació boníssima. Es comencen a trencar costures. Per totes bandes.

enric arquimbau
enric arquimbau
07.10.2022  ·  01:35

Perquè a alguns els costa tant, ser Costa?

Jordi Quinquillà
Jordi Quinquillà
07.10.2022  ·  02:21

Ja va demostrar de quina pasta estava fet en Josep Costa el disset d’agost de 2018 a la plaça de Catalunya -primer aniversari dels atemptats de la Rambla de Barcelona- quan va refusar de donar la mà al Borbó. Ningú més s’hi va atrevir, només ell. Cal tenir-los ben posats. https://www.vilaweb.cat/noticies/josep-costa-no-tocava-fer-un-passadis-dhonor-al-rei-ni-era-previst-fer-lo/

Eduard Vilaplana
Eduard Vilaplana
07.10.2022  ·  02:21

Immenses gràcies, Josep.
Magnífica editorial, Vicent.

enric llopis
enric llopis
07.10.2022  ·  03:31

El senyor Costa ha tingut la valentia de fer el que molts catalans independentistes pensem. Ha obert un camí, ha fet el que havien d’haver fet els presos politics a Madrid, plantar en bloc a Marchena i tot el tribunal en aquella farsa franquista. Tenim uns politics de vol gallinaci, no estan al’alçada del poble. GRÀCIES SENYOR JOSEP COSTA!

Mariantònia Casajuana
Mariantònia Casajuana
07.10.2022  ·  03:38

Memorable, Josep Costa

Secundí Mollà
Secundí Mollà
07.10.2022  ·  03:55

Max Brod, l’amic i editor de Kafka, relata que aquest -que a banda de ser l’autor d’El procés era també advocat i coneixia a la perfecció el món judicial- li deia alguna vegada: “Que modestos que són aquesta gent. Ens venen a suplicar. En compte d’assaltar la institució i fer-ho tot miques, venen i supliquen”.

Gràcies, Josep, per assaltar la institució.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
07.10.2022  ·  05:53

Persones alliberades com en Costa són els que han de conformar la llista cívica.

Ferran Mier
Ferran Mier
07.10.2022  ·  05:59

Una llista amb Costa, Ponsatí, Borràs, Baños, Llach, Carracelas, Albano, Bel, Alay, Sarri, Castells…

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
07.10.2022  ·  06:32

Chapeau, Josep Costa!

Agustí Delgado
Agustí Delgado
07.10.2022  ·  06:59

Trobo improcedents i desencertades les comparacions entre l’actitud d’en Josep Costa i les que en el seu dia van tenir els líders del procés. Ara sabem coses que aleshores no sabíem. A més, si l’actitud d’aquells líders hagués estat indigna, ningú no hauria sortit setmana rera setmana a demanar el seu alliberament ni tampoc hi hagués hagut les protestes contra la sentència. És la mania humana de comparar.

Alfred Mollá
Alfred Mollá
07.10.2022  ·  07:02

De ben segur que a aquest home no el xiularan pas enlloc.

Jordi Torres
Jordi Torres
07.10.2022  ·  07:06

Gràcies, Josep Costa, per aquesta lliçó de vida i de dignitat. Ens ensenyes que només depèn de nosaltres que aquestes dues coses vagin sempre juntes.

Gràcies, Vicent, per dedicar-li un excel·lent editorial a una notícia que s’ho val. En aquestes decisions és on es posa de manifest el compromís de VilaWeb.

Molt ben vist, Esteve Mach – 22:30

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
07.10.2022  ·  07:07

Sense voler minimitzar el molt transcendent gest del Sr Costa, que ha fet coses que ningú més no ha gosat, potser cal posar en context que el que hi ha en joc és, potser, una multa que pagarà la Caixa de Solidaritat i uns inhabilitació, sense gaire efecte real.
Això no lleva la meva admiració i el meu respecte cap a ell.

Carles Blas
Carles Blas
07.10.2022  ·  07:10

Vull afegir el meu suport a Josep Costa i si necessita finançament per continuar plantant cara compti a mi.

Ahir vaig veure a la televisió belga Navalny, explicant la història del seu enverinament, aixecament de les proves que el Kremlin i estava implicat, i el seu immediat empresonament en tornar a Rússia. En resum, Putin és molt, molt, molt dolent. En en aquest moment obach de la humanitat, s’ha de deixar clar qui sont bons i dolents a les masses analfabetes.

Bé, tot i que em vaig quedar amb l’ai al cor (desconeixia els esdeveniments posteriors al seu enverinament), no vaig poder pensar que trigarem anys a veure un documental a cap televisió pública que expliqui clarament com Espanya a dit una guerra bruta contra els catalans, i com la unió europea ha col·laborat per activa i per passiva a que això passi.

Ho sento, però als meus ulls Europa no és gaire lluny de Rússia. I això no justifica gens ni mica la manera criminal de tractar als opositors polítics del russos.

Pere Subirana
Pere Subirana
07.10.2022  ·  07:23

Costa posa al descobert l infantilisme politic que va suposar el moviment dels llaços grocs. Milers de persones movilitzades per defensar personatges que van obeir Ñ i es van sotmetre a la seva justicia anant hi amb Ave. La manipulacio emocional va ser brutal pero hi vam caure de 4 grapes. Despres de la sentencia encara ens vam enfadar per ells. Qui vulgui aprendre la lliço que l aprengui. Qui no la vulgui aprendre es que no te clar que independencia vol dir alliberament nacional.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
07.10.2022  ·  07:30

A la resta de politics se’ls hauria de caure la cara de vergonya d’avant de Josep Costa. Tant de bo que tinguesim més polítics com ell.

Teresa Puig
Teresa Puig
07.10.2022  ·  07:40

Gràcies Josep Costa. Ens tens al teu costat pel que calgui!

Josep Vilà
Josep Vilà
07.10.2022  ·  07:50

D’acord Vicent, un illenc ens ha donat una lliçó pràctica que ens ha deixat ben retratats als del Principat, amb la nostra imatge d’una Catalunya de les províncies constrenyida en un triangle escapçat i amputada dels nostres veïns de la Catalunya tota.

Albert Miret
Albert Miret
07.10.2022  ·  08:05

Admirat Josep Costa. Em ressonen i ressonaran per molt de temps dins del meu cap dues coses. Una és la imatge de tu fent un discurs d’immens valor dins d’una sala d’injustícia espanyola, aixecant-te i fotent el camp veient-se de fons un jutge cridant que per favor et quedis una miqueta, encara que no diguis res més per poder continuar amb la farsa. L’altre és acústica, i és el discurs mateix, en el que un català de debò li explica a un suposat jutge espanyol el merder en el que s’està fotent intentant celebrar un judici que tothom sap que es una autèntica estafa jurídica i que atempta contra tots els drets humans, recordant-li de pas que aquest cas ja és conegut per duplicat al TJUE, cosa que farà augmentar la vergonya europea de permetre una justícia espanyola de la senyoreta Pepis.
Moltes gràcies una vegada més pel teu importantíssim discurs.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
07.10.2022  ·  08:11

Només fent via es com verdaderament s’eixample la base. Fins l’1-O tots feiem via cap a l’independència i erem molts. Tornem a alçar-nos i fem via. En Josep Costa ens ensenya com fer-ho!

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
07.10.2022  ·  08:36

Ave, Josephus, independens te salutant

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
07.10.2022  ·  08:45

Totalment d’acord amb el Sr. Carles Millan-23:06
Subscric el que demana Sr. Josep Blesa, que tornin a escriure: Josep Salart i en Miquel Gilibert.
I sobre el Sr. Campubri, cadascú aporta el que pot, efectivament hem vist clar els que ens predicaven com a grans salvadors, tot donant-nos lliçons a diari-encara corren per els carrers i places, repartint la bona nova, convertits en POCA PENES, sense cap capacitat ni possibilitat de fer res més,que predicar i continuar enredant.
Després tenim els HOMENOTS individus singulars, insòlits que s’han significat en qualsevol activitat de manera remarcable.
Em quedo amb els homenots,els poca penes per vos, Pobrisons que fan tot el que poden!!!!! I tot lo dia plorant.

Victor Serra
Victor Serra
07.10.2022  ·  08:47

Realment no entenc per què els altres no fan com Josep Costa en aquests judici farsa i defensen la inviolabilitat parlamentaria com ell ho ha fet. És una posició guanyadora que deixa retratada la “justícia” espanyola i la qualitat democràtica d’Espanya.
Josep Costa sí que eixamplaria la base.

Aitor Quiney
Aitor Quiney
07.10.2022  ·  09:15

Aprofitant els últims paràgrafs de l’editorial, jo no em sento espanyol, no ho sóc. Sóc canari i visc a Catalunya i vull viure dins l’Estat català i prou.

Victòria Peris
Victòria Peris
07.10.2022  ·  09:24

En Josep Costa ha estat coherent sempre. Ja ho va plantejar al seu llibre “Eixamplant l’esquerda”.
Aquests dies brillant I lliure.
Moltissimes gràcies.
Podría ser el número 1 de la Llista cívica..

Josep Soler
Josep Soler
07.10.2022  ·  09:24

Devant del litigi que s’esta produint (cada dia mes contundent) entre el sistema de dir amen a tot o fins i tot a col.laborar-hi sense necesitat (sistema capitalitzat per ERC) I el de dir pro i passar a la confrontacio (la part beligerant de JUNTS que en aquests moments no sabem si sera o no sera) ens surt un senyor que de forma clara, exemplar i contundent ens marca el cami.
Mil gracies Josep Costa. Ets tan oportu com valent, com extraordinariament necessari. Aqui estem per seguirte i per servir-te perque des d’aquest moment ets el nostre heroi.

Adrià Guixà
Adrià Guixà
07.10.2022  ·  09:25

Sols puc dir GRÀCIES per la vostra dignitat que referma la de tots els que no tenim mitjans ni medis per practicar-lo. GRÀCIES, MIL GRÀCIES.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
07.10.2022  ·  09:30

El naixement d’un líder.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.10.2022  ·  09:31

SOTA LA REFORMA SEMPRE CAUEN LLAMPS…

Josep Costa rupturista i Torrent, Delgado i Campdepadrós reformistes constitucionalistes…

PS. A veure Vicent, un català de Reus que parli la llengua pròpia, el català, que és la qüestió, s’adona de seguida que no és espanyol perquè la seva llengua el proscriu de ser-ho (sigui o no sigui conscient), la demarcació territorial és aquí secundària…

L’ordenació espanyola en províncies marca molt a tot el País, tot…

Albert Perez
Albert Perez
07.10.2022  ·  09:36

Principis, dignitat i fermesa tot allò que els hi falta a la resta de polítics que parlen sense cor i sense fe. Gràcies moltíssimes gràcies Visepresident del Parlament.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
07.10.2022  ·  09:41

Vagi per davant la meva admiració per la valentia i exposició del Sr. Josep Costa. Però servira algun dia per a que la mal anomenada justícia espanyola faci alguna cosa en regla? Jo crec que españa es un mon apart, totes les cites i argumentacions del seu discurs, haurien de fer replantejar el mateix judici. Quina es l’actitut? Anar seguint. En tot Espanya es passa pels ous tot el que li sembla de les normes europees, ja sigui per afavorir grans mafies o poders factics com per mantenir l’estatus politic o qualsevol altre interès, llegitim o no. Quan arribin les sancions europees, que arriben dia si, dia també, son pagades amb els doners de tots, pero el fi per el que s’havia inflingit la norma, ja el tenen al sac. El dia que els tribunals d’Europa sancionin la recula dinjusticies que estem denunciant ara, deixaran de tenir poder i cobrar sucoses nomines o pensions algun daquests malfactors, que haurien de esser sancionats amb la condemna?
De moment haurien de sortir molts Costa i empenyer fort. Però de moment, encara es mes rentable delinquir per un pais com Espanya, perque els responsables no paguen mai, les sancions les pagarem nosaltres.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
07.10.2022  ·  09:57

Gràcies, en Josep Costa! Quanta dignitat i fermesa! Simplement reafirmant-se en la pròpia autoestima i valors, ha humiliat al botxí obsedit en traure-nos-la. Quin goig que ens ha procurat! Realment històric! Enhorabona!!!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
07.10.2022  ·  10:00

Moltes gràcies Josep! Tu sí que ens representes. Seguirem recoilzant-te sempre, no en dubtis. Aquest és el camí, i no n’hi ha cap altre. Diguem-ho clar: volem politics no professionals de la politica! politics LLIURES!

Albert Compta
Albert Compta
07.10.2022  ·  10:06

D’acord amb en Jordi Torruella. Ja tenim un candidat per a la candidatura independentista (espero que vulgui!!). Gràcies Josep Costa.

Enric Orensanz
Enric Orensanz
07.10.2022  ·  10:11

No puc dir el que sento, sols, un gran agraïment a aquesta persona valenta que ha planta’t cara, a aquesta justícia política española, que s’ha passa’t tota la vida perjudicant a la nació catalana.
Novament, moltes gràcies senyor Costa, si demà, vostè és presentés per presidir Catalunya, jo el votaria.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
07.10.2022  ·  10:18

La dignitat il.lumina sempre. Fa que es vegi clar. El que va dir i fer el Sr. Costa es pura senzillesa, transparència. Es simplement evidenciar una farsa i una mentida de l’alçada d’un campanar. Es exhibir la independència d’un ciutadà lliure. El coneixement al servei de la intel.ligència i la veritat. La dignitat d’uns posa en evidència les misèries humanes d’altres (ahir un cop més els que es van quedar a continuar el judici han quedat ben retratats; com els que es van menjar el del 2019 al TS i encara no ho han pogut pair : per això ara estem veient el que estem veient en els seus comportaments pùblics. Una persona que s’ha empassat allò te una llosa al damunt molt difícil de superar. Sap greu però a cadascú li està donada la possibilitat de viure la vida en dignitat. Cal escollir)

D’acord amb Josep Blesa. I agrair també els comentaris de tothom.

Marcela Ulloa
Marcela Ulloa
07.10.2022  ·  10:29

El Senyor Costa és un altre exemple de dignitat i coherència. A més, de retruc, fa evident que tenim líders per fer la independència i fer-la bé … ens sobren només aquests partits politics, que després de l 1-O s han afanyat a espanyolitzar se també en les formes. Gràcies Josep Costa!

Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny
07.10.2022  ·  10:36

Ja és hora de parlar clar.

Xavier Marcet
Xavier Marcet
07.10.2022  ·  10:39

Estic d’acord amb tots els comentaris que s’han fet lloant l’actitud del Sr. Costa davant del tribunal inquisidor espanyol. Ara bé, potser caldria fer, penso jo, una observació i és que la seva posició la va poder mantenir perquè ell podia desenvolupar dos papers alhora, el d’advocat i el d’acusat. Qualsevulla altra persona que no reunís aquestes dues condicions, no podria haver sortit del tribunal com ell va fer, ja que el jutge l’hauria cridat a l’ordre a l’acte i potser inclús l’hauria pogut fer detenir.

Àngels Folch
Àngels Folch
07.10.2022  ·  10:39

Brutal, genial i impecable l’al·legat d’en Josep Costa. Me l’he escoltat tres vegades. Com ha dit Marià Puig, per primera vegada en molt de temps m’he tornat a sentir orgullosa de ser catalana. Aquesta és l’actitud que esperàvem de tots els que estaven al capdavant del procés. Si n’haguéssim tingut uns quants com ell segurament ara la situació seria tota una altra. Aquesta és l’actitud que hem de tenir tots i cadascun dels independentistes. En Josep té el perfil i les qualitats que calen: coratge, lucidesa i competència judicial.

Josep Maria Garriga
Josep Maria Garriga
07.10.2022  ·  10:43

Coneixia poc el Sr. Josep Costa, per allò que fan els partits de reduir-ho tot a la figura que va al davant.
Estic profundament agraït al Sr. Costa per varies coses.
Amb la seva actitud i gest final, ens ha ensenyat a tots que SI que hi ha una manera de ser i estar en aquest país i en aquest moment i també que no és tant cert que no hi hagin líders, hi son i ens hem de posar a la seva disposició.

Andreu Santarén
Andreu Santarén
07.10.2022  ·  10:45

Òscar Alegret és això, és exactament això que dieu:

“els qui tenen una ocupació professional fora de la política planten cara […] els qui depenen d’un sou de polític […] no hi planten cara”

Estem governats per una colla d’individus que fan carrera i que veuen la política com una font d’ingressos i d’influència, no com un servei públic. És la mena de polítics que enfonsen societats, perquè posen el seu benefici personal per damunt del que li convé al país.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
07.10.2022  ·  10:45

Jo tampoc sóc espanyol, fa molts anys que ho tinc clar, i que resideixo en un territori d’un pais ocupat a on, en un món de normes que estableix un registre per reconèixer la pròpia existència, m’han entaforat un DNI de la metròpoli i on també aquesta metròpoli em fa pagar uns impostos dels que no em puc desempallegar i que en el fons és la finalitat de la seva ocupació.

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
07.10.2022  ·  10:50

Gràcies Josep Costa pel vostre comportament exemplar!…i gràcies VicentPartal per divulgar-ho

Xavier Colon
Xavier Colon
07.10.2022  ·  10:52

I els altres, callant i aguantant per veure si els cau alguna engruna que no els caura. Dignitat zero!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
07.10.2022  ·  11:09

Quan diem desobediència pacífica, no és el que ha fet Josep Costa?, quan diem enfrontament amb l’estat, no és el que ha fet Josep Costa?, quan diem desbordament democràtic, no és el que ha fet Josep Costa?. Com va dir algú: “no hase falta desir nada más”

Aleix Gaus
Aleix Gaus
07.10.2022  ·  11:35

Josep Costa ha donat una bona lliço a la resta de politics
Moltes gràcies per la valentia ha posat contra les cordes el sistema judicial espanyol. Sincerament molt agrait

Tomas Pérez
Tomas Pérez
07.10.2022  ·  11:39

RESPECTE I RECONEIXEMENT
Gràcies al director per l’editorial d’avui, permetre’ns mostrar l’hi al Sr. J. Costa la nostra admiració. Penso que la gent de Vilaweb som com som, ni millor ni pitjor que d’altres, sí diferents, però per damunt de tot catalans i catalanes. Per això avui tots l’hi hauríem d’agrair la seva tasca i manera de fer per el nostre país. Avui tots som J. Costa i Roselló.

Daniel Mir
Daniel Mir
07.10.2022  ·  12:27

Moltes gràcies Josep Costa i Roselló. Vos si que sou molt honorable.

Joan Royo
Joan Royo
07.10.2022  ·  12:35

Simplement un home digne de ser qui és. Simplement? A la vista de les accions dels darrers anys dels “independentistes” de pa sucat amb oli, Costa és un exemple que els destapa les vergonyes als que es lliuraren a Espanya per ser jutjats per aquell esguerro del Supremo i tots els que han abaixat el cap en els últims anys. Molt interessat el que comentes al final i que molts catalans de les 4 províncies no acaben d’assimilar. Quan un valencià diu que és català expressa un canvi radical en la seua identitat, si és valencià-català no és espanyol.

Gregori Dolç
Gregori Dolç
07.10.2022  ·  12:52

Lo que a mi personalment m’agradaria ressaltar de la intervenció del Sr. Costa davant del TSJC, és que posa de relleu la inviolabilitat parlamentaria, de manera que un poder, en aquest cas el poder judicial, no pot imposar a un altre poder, el legislatiu, el parlament de Catalunya, què pot o no debatre. El TC amb la seua prohibició, trenca la separació de poders, en consegüent no podem parlar de democràcia.
Enhorabona Sr. Costa.
Salut i força.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
07.10.2022  ·  13:03

Fins ahir, jo amb considerava espanyol per imperatiu legal, En Josep Costa m’ha obert els ulls. Som lo que ens sentim, no lo que ens imposen.
Si et sens català, ets català. Ell va demostrar-nos que la seva dignitat no tenia pal·liatius, no com una generació de polítics catalans nascuts, criats i endollats per els respectius partits polítics.
Les revolucions neixen d’un acte que ningú preveu. Ahir ens va demostrar que tot esta per fer i tot es possible.
Felicitats Josep Costa, no dubtis mai que et necessitem!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
07.10.2022  ·  13:04

Els catalans que no son principatins son els que ens han ajudat i ajudaran a ser independents.
Des de la mal anomenada Catalunya Nord (on es van amagar urnes i paperetes).
Des de les illes, Josep Costa (i segur que n’hi ha molts més)
Des de València, Vicent Partal amb la seva veu i autoritat reconeguda (i segur que n’hi ha molts més)
Des d’Andalusia, Eduardo Reyes (i segur que n’hi ha molts més)
Des de Castella, l’inefable Ramón Cotarelo (i algun més hi haurá, suposo)
I tants i tants que no son principatins i que estan empenyent per treure’ns les castanyes del foc. Son ells els que en aquests cincs anys de vergonya han mantingut la flama encesa.
Els principatins, avergonyits i depressos per la nostra classe politica, haviem abandonat la lluita.

Gracies a tots ells. Perqué Catalunya serà independent per ells i amb ells.

Jordi Parera
Jordi Parera
07.10.2022  ·  14:01

I no nomes aixo ha aconseguit recusar 2 dels jutges per evident manca de inparcialitat. Ha lluitat al seu propi terreny.

Encara recordo la campanya en contra que se li va fer desde els mitjans i partits nostratssi que fa nosa,perque els deixa en evidència.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
07.10.2022  ·  14:06

Com diu l’Anna Casacuberta, el Sr. Costa és un model a seguir, un exponent; no un líder com afirma el Sr. Partal. I és que hem d’entendre que no ens calen líders. No ens calen persones que ens hàgin de dir el que hem de fer, no ens calen persones que ens dirigeixin. Allò que ens cal és empoderament i autoafirmació. Aquest és el gran valor de l’exemple del Sr. Costa, que renuncia a dirigir per demostrar què és empoderar-se.

I en conseqüència disculpi’m la resta de comentaristes que fan comentaris patètics dient que votarien al Sr. Costa com a president o que el voldrien de líder. Aquests comentaristes no han entès res!

Josep Salart
Josep Salart
07.10.2022  ·  14:08

Crec que en Josep Costa no m’acceptaria la meva mostra d’agraïment. Ha fet lo més normal de tot, lo que s’ha de fer i hem de fer tots.
Si trobes un borbó trepitjant la teva terra, li has d’escopir a la cara. Si tens compte corrent a La Caixa, l’has d’anul.lar. Si et parlen castellà, no has de canviar la llengua de la mare que et va parir. Si a les alçades que estem hem de parlar de coses tant normals, fem-nos-ho mirar.
Sabem que son covards, com els d’ERC, autèntics enemics a casa nostre.

Particularment estic content perquè, per fi tinc el ninot perfecte que volia, en Roger Torrent.

Fernando Oller
Fernando Oller
07.10.2022  ·  14:46

primer de tot moltissimes gracies per tots els independentistes.
un exemple a seguir per a tothom .
gracies josep costa
sens dupte aquesta es la imatge que hem de tenir els independentistes quan veus que les coses no es fan amb imparcialitat.

Pei Iborra
Pei Iborra
07.10.2022  ·  15:09

No sabem com fer la independència?
Ben senzill:

VIA COSTA

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
07.10.2022  ·  15:12

Moltes gràcies Josep Costa, per la teva força i dignitat.
Al contrari del que escriu el sr Agustí Delgado, jo si que comparo Costa amb els presoners del procés.
Els presoners no podien eixir de la sala , però si que podien mostrar dignitat i parlar en català, cosa que haguès tingut un gran ressò
Jo no suportava, sentir, els meus ex herois, parlant castellà.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
07.10.2022  ·  15:40

Sr. Josep Costa (Dignitat, Intel·ligència, Valentia i gran polític), gràcies. Torrent en la seva línia, res de nou (Gran vividor de la política).

Ricard Pons
Ricard Pons
07.10.2022  ·  15:53

Moltes gràcies MH Josep Costa i també a tu Vicent per l’editorial i a Octuvre per també convidar-nos a sentir la magnífica intervencio de dimecres. Una lliço de com mantenir la dignitat. Fa molt que segueixo en Josep, molt abans del 2017 i he tingut la sort de coneixer-lo personalment. Cada cop mes agraït per les seves actuacions dins i fora de la política. Amb molta gent com ell aconseguirem la llibertat!!

Maria Villarroya
Maria Villarroya
07.10.2022  ·  16:29

Aquest estiu el vaig sentir en una xerrada.
Quina força i determinació
ja cal que sempre sempre estiguem al seu costat perquè ara comença la cacera per tots els mitjans
Avui a TV3, un miserable tertulià ha comparat el Sr. Costa amb un etarra

Agustí Palau
Agustí Palau
07.10.2022  ·  16:43

M’importava un rave l’enèsim judici a un polític del procés fins que vaig llegir que el sr Costa havia plantat el tribunal. Demostrant a tots que és una persona digna que dignifica als qui han donat la cara pels estafadors que segueixin cobrant un sou per deixar-nos amb el cul a l’aire.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
07.10.2022  ·  17:36

Ha anat de pocs dies que les paraules d’en Josep Costa no han estat pronunciades abans que les de na Carme Forcadell. Llàstima, perquè li haurien estalviat dir-les provocant el rebuig d’una part de l’auditori. Segurament hi hauria contemporitzat, amb Costa i amb tots nosaltres, sense definir-se.

Consol A
Consol A
07.10.2022  ·  17:36

Estic d’acord. El judici als polítics catalans va ser una vergonya de judici però en la memòria-desmemòria col.lectiva no en queda constància sobretot perquè després s’ha acatat totes les injusticies.
Sobre les diferències sentir-se català als nascuts a dins i a fora, no hi estic d’acord: vaig ser conscient de ser catalana i no espanyola des de nena i per la repressió i el rebuig a la meva llengua. Més endavant… per tot. Vaig néixer al cor de Catalunya.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
07.10.2022  ·  17:51

Anaba a escriure lo que ja, diu el Xavier Marcet, amb qui estic totalment d’acord…. Sense restar mèrit i valentia a, Josep Costa, un altre persona que no es defenses, a, si mateix, no ho hauria pogut fe… Mireu amb quina insistencia l’hi volien asignar un advocat d’ofici, per poder seguir amb la, farsa de judici, però el Josep que es, sap las lleis, no ho ha permès…..segur que a, hores d’ara, els invasors ja, están màquinan com treure aquesta pedra de la seva sabata, i aplicar la venjança….ens calen soldats per Catalunya com el Josep Costa….

Marià Armengol
Marià Armengol
07.10.2022  ·  18:42

La dignitat es porta ‘de fàbrica’, no es un accessòri.
La vaig trobar a faltar en el judici dels presos: Tots van minimitzar els fets, justificant-se davant les acusacions… en castellà, es clar. A un d’ells, que ara exerceix de Gepetto amb el seu titella,poc li và faltar per cridar: ‘Viva Franco!’ ‘Arriba Panya!’.
Apart de la injusticia, em vàn provocar una vergonya immensa.
El MOLT HONORABLE senyor Costa, i la sortida de Junts del ‘governet’ m’hàn retornat l’esperança.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes