Hem entrat en la Tercera Guerra Mundial?

  • L'ús d'armament nuclear convertiria la guerra d'Ucraïna en la Tercera Guerra Mundial, però el Kremlin hi té més a perdre que no a guanyar si el fa servir

VilaWeb
Soldats ucraïnesos hissen la bandera nacional ahir a Liman (Donetsk), després de conquerir la ciutat (fotografia: Ieuguen Hontxarenko).

Divendres passat, quan vaig sentir el president Putin fent el discurs sobre l’annexió de quatre regions ucraïneses més a la Federació Russa, em va causar un gran efecte. De fet, el vam publicar poc després, íntegre, traduït al català, per la importància que tindrà amb vista al futur. D’aleshores ençà, la trepidant situació política catalana m’ha impedit de parlar-ne fins avui, però crec que encara paga la pena de reflexionar sobre l’abast d’allò que passa a l’est d’Europa.

Sobretot perquè el discurs –i el to i les maneres de les televisions russes des d’aleshores– representa un canvi d’escenari en què Ucraïna passa a ser un element secundari i Putin es llança a una desqualificació total d’allò que ell anomena Occident i a una victimització de Rússia que poua en les arrels històriques del país. Per a qualsevol que conega un poc la història de Rússia i de la Unió Soviètica, per exemple, les concomitàncies amb els discursos de Stalin sobre la “gran guerra pàtria” són ineludibles.

La pregunta que cal formular-se, aleshores, és si no hem entrat ja en una tercera guerra mundial. Una pregunta que entenc que sona molt grossa, però que no podem esquivar.

Quan és mundial una guerra?

La definició d’una guerra mundial com a tal no és, no ha estat mai, automàtica. La Primera Guerra Mundial, en el seu temps, es va dir més “la guerra gran” que no pas “guerra mundial”, un terme que es va fer popular amb la segona, que connotà de seguida la primera.

Crec que tan solament un diari de segona fila danès, el Kristeligt Dagblad, va relacionar l’ocupació de Polònia per l’Alemanya nazi amb la Segona Guerra Mundial, en el moment de la invasió. Fou amb la subsegüent declaració de guerra de les potències aliades que se’n va començar a parlar d’una manera més o menys generalitzada. Amb això vull dir que si ara acaba esdevenint-ho, de fet, ja hi som.

Però és lògic que no en parlem ara mateix. Perquè una guerra limitada a dos estats, d’entrada, no pot ser mundial. Passa a ser mundial quan hi ha combats en diversos països, quan diversos països declaren la guerra o quan un esdeveniment obliga a intervenir-hi tercers.

En el cas de la guerra d’Ucraïna, caminem des de bon començament per un fil molt fi. Bielorússia, per exemple, pel fet d’haver deixat que Rússia atacàs des del seu territori, en un altre temps i un altre moment hauria declarat la guerra també a Ucraïna –i dic “en un altre temps i un altre moment” perquè cal recordar que ni tan sols Rússia ha declarat la guerra a Ucraïna, sinó que parla d’una “operació especial”. I l’OTAN és evident que té una participació al costat d’Ucraïna que, també en un altre temps i un altre moment, hauria significat que està en guerra.

Però en la pràctica la realitat és que ni tan sols hi ha una guerra declarada a Ucraïna. I què hauria de passar, doncs, perquè això es convertís en una guerra mundial? Bé, la detonació d’una arma nuclear.

El perill nuclear

El Kremlin ha apujat molt el to de l’amenaça nuclear, tot i que no hi ha cap comprovació factual que haja emprès procediments en les seues forces nuclears –tan monitorades pels Estats Units que, si ho fa, ho sabrem de seguida. Tanmateix, cal entendre què volem dir quan parlem de l’ús possible de les armes nuclears a Ucraïna.

D’armes nuclears n’hi ha de dues classes: balístiques i tàctiques. Les balístiques són les que des de territori rus poden destruir qualsevol ciutat occidental o des dels Estats Units poden destruir qualsevol ciutat russa. I les tàctiques són armes de potència molt menor, pensades sols per ser usades sobre el terreny de batalla. Ningú no pensa avui en l’ús d’armes balístiques perquè s’ha demostrat que portaria a l’aniquilació de la vida humana al planeta. Però i les tàctiques?

Les armes tàctiques són armes transportables que la doctrina militar russa afirma que és legítim d’usar si és per defensar el territori rus d’una invasió. I aquesta és la clau de l’annexió de les regions russes i la raó de l’alarma que ha causat: ara Rússia pot dir que és Ucraïna que els envaeix a ells.

Però les armes nuclears tàctiques tenen uns quants problemes. El primer és que no són regulades, a diferència de les balístiques. No sabem, per tant, quantes n’hi ha. En el cas rus, les estimacions més reconegudes parlen de dues mil. Aquestes armes són pensades bàsicament per a atacar un altre exèrcit i, de fet, la defensa de l’OTAN a Europa, encara que avui ens puga semblar al·lucinant, es basava en l’existència d’armes nuclears tàctiques que havien de frenar un hipotètic avanç soviètic a força de destruir quilòmetres i quilòmetres de terra.

La “utilitat” d’aquestes armes consisteix bàsicament a disparar-les sobre el terreny de batalla en cas d’haver de frenar l’avanç de les tropes enemigues. L’avanç és frenat immediatament: simplement, ningú no s’atrevirà a transitar per una zona on ha esclatat una arma nuclear. Parlem d’armes molt més petites que les llançades pels Estats Units sobre Hiroshima i Nagasaki, amb menys capacitat de destrucció –tot i ser molt gran– però amb la mateixa capacitat de contaminar l’àrea on esclata, que és allò que importa.

I ací és on ve un dels problemes fonamentals per a Putin. No s’ha fet servir mai cap arma com aquesta, però precisament a Ucraïna l’explosió de la central nuclear de Txornòbil, el 1986, ens dóna una oportunitat de saber com es podria disseminar la contaminació si fos el cas. I com que en aquell moment els vents bufaven del sud i sud-est, el núvol de material radioactiu es va desplaçar sobretot cap a Bielorússia i Rússia. Txornòbil va ser un accident, però un atac nuclear seria una decisió i si passàs una cosa semblant, com podria explicar Putin que les conseqüències de l’ús de l’arma atòmica anaven bàsicament contra la població russa.

Amb tot, aquest no és el problema més gros per al president rus. El problema més gros és que l’ús –ni que fos limitat– de l’arma nuclear segurament sí que convertiria la guerra en una guerra mundial de manera immediata. I Rússia perdria els dos aliats que fins ara sostenen la seua economia –la Xina i l’Índia– que ja han dit que són contraris a aquest ús i que prendrien mesures si passàs. De manera que el benefici que Putin pogués obtenir seria molt poca cosa en comparació amb el prejudici. En teoria, doncs, l’ús d’armes tàctiques nuclears per Rússia no sembla gaire bona idea ara mateix. Però cal comptar amb la desesperació.

Desesperació perquè, de fa un parell de setmanes, Rússia perd terreny a mans d’una contraofensiva ucraïnesa perfectament preparada. El president rus ja no recorda l’objectiu inicial de dissoldre Ucraïna, però és que, tal com van les coses, fins i tot podria perdre els territoris que controla, directament o indirectament, del 2014 ençà. L’arma nuclear tàctica ha estat pensada per frenar un atac com aquest, exactament en una situació com aquesta, i la decisió d’annexionar les quatre noves regions és l’excusa que Rússia necessita. Però el Kremlin s’atrevirà a fer-la servir, sabent quines conseqüències tindrà?

D’això dependrà la resposta a la pregunta formulada en el títol d’aquest editorial. Si ho fa, haurem entrat en la Tercera Guerra Mundial i si no ho fa, no.

 

PS. A causa d’un problema de salut, m’he trobat obligat a cancel·lar els actes que tenia prevists aquesta setmana. En demane disculpes als organitzadors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.10.2022  ·  22:30

Potser Rússia perdrà la guerra no declarada; però el que està clar és que Putin ha lligat del tot el seu propi destí al d’aquesta guerra. I les coses li van molt malament i pitjor que li aniran. De moment, els Estats Units ja han dit que qualsevol arma nuclear significarà un atac directe a ells. Segurament no passarà; però ho havien de dir. El més creïble és que l’home (Putin) acabe com és tradició al seu país quan el qui mana deixa d’eixir a compte als manats poderosos. Alguna mena de desgraciat accident.

Genís Barcons
Genís Barcons
04.10.2022  ·  22:32

Gràcies per explicar-ho tan clar.

A les xarxes hi ha especulacions molt interessants sobre els motius últims de Putin per fer o no fer.
Potser un altre dia ens hi podríeu introduir.

Addicionalment crec que hi ha un mot usat erròniament:
En un moment s’escriu “prejuducis” quan crec que es volia dir “perjudicis”.

Bona Nit

Joan Benet
Joan Benet
04.10.2022  ·  22:34

Si l’exèrcit rus està resultant insuficient per vèncer a Ucraïna, costa de creure que escalar el conflicte i forçar una intervenció de la Nato li resulti convenient.
Jo crec que és una eina per forçar una negociació que acabi la guerra abans no perdi bous i esquelles.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
04.10.2022  ·  22:36

Li desitjo una bona i ràpida recuperació Sr. Vicent Partal.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
04.10.2022  ·  22:52

Bon article.
La farà servir sabent que el territori contaminat no el podrà fer servir Ucraïna, però tampoc ell?
Recupera’t prompte i bé, Vicent.

Victor Serra
Victor Serra
04.10.2022  ·  22:57

Tenim sort que a la Xina no li interessa en absolut que aquesta guerra derivi en enfrontament nuclear. La bogeria d’un Putin acorralat pot portar a situacions inesperades, però sembla que si va per aquest camí es quedaria bastant sol.

teresa labourdette
teresa labourdette
04.10.2022  ·  23:12

Vicent desitjo que us recupereu ben aviat. Bona nit

Jaume Riu
Jaume Riu
04.10.2022  ·  23:26

Trobo que a l’editorial es fa una reflexió oportuna perquè no ens distraguem de la realitat global.
Tot i els arguments exposats, cal comptar amb la desesperació, diu Partal, i encara afegiria que cal comptar també amb la incompetència política.
No sé si és més perillosa la desesperació o a incompetència, però quan s’ajunten les dues, el resultat és imprevisible, i aquí hi veig la més gran incertesa del moment històric.
A un altre nivell més domèstic, al regne d’Espanya i a Catalunya, també ens hem de preocupar de la desesperació de l’incompetent.
PS. Salut Vicent, esperem que facis bondat per recuperar-te bé i aviat.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
04.10.2022  ·  23:52

Sembla clar que Putin va errar els càlculs, cosa que un jugador d’escacs ha d’intentar evitar. Sortida de cavall sicilià?
Les reserves energètiques de Rússia són molt necessàries i molt gormandes per a tothom. Amb Putin…o sense.
Tiba la corda però el general hivern és implacable i ara, ell és l’invasor.

enric arquimbau
enric arquimbau
05.10.2022  ·  00:00

Ànims, Vicent! Si hi ha guerra, vaig a favor de la teva salut!.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
05.10.2022  ·  00:53

El poble rus mai ha tingut l’oportunitat de tastar el que és una democràcia . Van passar dels Tsars a Stalin, per simplificar. Recordem que Crimea era el refinadissim paradís d’estiu dels Tsars i la noblesa russa de Sant Petersburg.
Va ser Jrusxov qui va decidir que passés a mans de la república soviètica de Ucraïna (ni russos ni ucraïnesos tenien res a dir en aquella època)
I Putin ha decidit que ell vol ser el nou Tsar de totes les Russies. Durarà fins que els grans oligarques decideixin que no els és útil. I caurà per una finestra, llavors. Esperem que sigui abans de que ell mateix decideixi l’assalt al seu propi Palau d’hivern.

Gerber van
Gerber van
05.10.2022  ·  00:56

A més de les armes nuclears balístiques i tàctiques, Putin també pot utilitzar les centrals nuclears com a arma. Ja ho ha demostrat fent servir les centrals elèctriques de Kherson com a escut. L’amenaça que suposa això em sembla la més real perquè Putin ni tan sols ha d’utilitzar una arma tàctica i, per tant, pot amagar-se darrere de l’excusa que Ucraïna ha disparat un míssil contra una planta nuclear.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
05.10.2022  ·  02:26

Gràcies, Vicent. I recupera’t aviat!

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
05.10.2022  ·  06:56

Sr. Partal li desitjo una ràpida recuperació.

Eduard Vilaplana
Eduard Vilaplana
05.10.2022  ·  07:14

Cuida’t molt, Vicent!
És un privilegi comptar amb algú tan coneixedor de la realitat Russa.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.10.2022  ·  08:10

Caldria considerar l’ús d’armes químiques, bacterològiques o la bomba de neutrons, etc.

Qualsevol forma de destrucció massiva no té un control precís de l’abast, ni de l’espai ni del temps…

La paradoxa és que per defensar la seva frontera utilitzi armament que no respecte fronteres. Vet aquí.

Carles Serra
Carles Serra
05.10.2022  ·  08:27

Cuidat apreciat Vicent, et necessitem per tenir una premsa lliure d’aquest cínics i hipocretes de polítics i d’això que alguns li diuen govern de Catalunya, quant és simplement una gestoria, per gestionar i fer complir els despropòsits d’aquest govern que ens roba, ens reprimeix i fa el genocidi de la nostra cultura i llengua.

Albert Miret
Albert Miret
05.10.2022  ·  08:34

No sé què t’ha passat, Vicent. En qualsevol cas, jo també et desitjo que et recuperis ben de pressa.
Parlant de l’editorial d’avui, dir que em costa de creure que el Putin sigui tan babau de començar una guerra amb el veí i fer el ridícul espantós que està fent cada dia. Sabent que és un mal parit i un assassí, m’inclino més a pensar que lo d’Ucraïna és un entrenament i una observació del comportament de la resta de països europeus, però que el seu objectiu real és Europa. Com a nou Hitler, i a igualtat de malalties mentals, crec que aspira a un atac general d’Europa. Si no és així, és que a més de boig, és curt, i si és boig i curt, val més que ens calcem, perquè de moment ha desestabilitzat greument l’equilibri econòmic mundial.

Carles Farre
Carles Farre
05.10.2022  ·  08:55

Ucraina es el taulell d’escacs triat pels EUA, per la seva llarga pda per afeblir i liquidar Rússia com a potència  en tots els sentits, això està clar, i farà tot el possible per fer-ho, mentre no entrin en conflicte directe amb Rússia.
Europa, amb el seu habitual i messell seguidisme dels americans, l’únic que aconseguirà es empobrir els seus mateixos ciutadans que pretesament protegeix,-més aviat diria que els explota-.
El relat que ofereix en general Vilaweb, sobre la “guerra de Putin”, es molt esbiaixat cap a la part occidental, no s’ha fet cap anàlisis imparcial i en profunditat, més o menys com la pandèmia i els fantàstics vaccins, sobre aquest tema us recomano aquest molt bon reportatge d’investigació a UK
https://odysee.com/@counterpropaganda2020:a/Seguras-y-eficaces–Una-segunda-opini%C3%B3n-%282022%29—Oracle-Films—News-Uncut:5
I sobre l’altra cara del conflicte, aquest enllaç que us portarà a un vídeo de RT
Salut

https://t.me/c/1722399338/1315

Ramon Camps
Ramon Camps
05.10.2022  ·  08:57

Doncs em sap greu però jo crec que ja hi som a la tercera guerra mundial. Els EUA ja s’han gastat a Ucraïna més que el pressupost anual de l’exèrcit Rus. I estan totalment implicats a la guerra. És a dir, és més que suport.
Pel què fa al discurs de Putin, crec que en Vicent obvia un element troncal que és el frau del sistema monetari occidental. De fet, és aquest reconeixement i l’emergència d’un model alternatiu el que aglutina Rússia amb molts d’altres països, més que no pas la guerra.
De fet, la guerra mateixa té un rerefons econòmic important. I, el pitjor de tot, és que no s’està parlant de pau, sinó d’escalada i destrucció.
Prou trist, tot plegat.
Vinga salut!

Joan Llenas
Joan Llenas
05.10.2022  ·  09:44

Recuperat aviat gent com tu ens fa falta cada dia. Ànims

Carles Blas
Carles Blas
05.10.2022  ·  09:45

Tinc entès que La contaminació d’una bomba nuclear és relativament petita comparat a la d’un accident en una central nuclear, per la quantitat de material radioactiu implicat. Évidement la destrucció immediata de la bomba és molt superior, sobretot si es en una zona densament habitada

Dit això, el perill de tornar a utilitzar militarment un enginy nuclear és trencar el tabú del seu ús i dur-nos a una escalada que ningú sàpiga aturar.

Albert Ventura
Albert Ventura
05.10.2022  ·  10:01

L’altre dia algu comentava a la tele que una cosa era fer servir armes nuclears tactiques i una altra molt diferent arrasar Chicago. Per desgracia crec que si Putin fa servir armes tactiques i no se li respon la pregunta ja no sera si pot arrasar Chicago sino quan arrasara Chicago.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
05.10.2022  ·  10:37

Primer desitjar os una ràpida i completa recuperació. Dit això no sé si entrarem en guerra mundial, però sí que portem ja molt de temps en guerres permanents ací i allà per arreu del món. Podríem fer llista, però és innecessària perquè només posaria en evidència de l’estupidesa de l’espècie humana. És de la meva generació que hem vist de tot en aquest món, només en faltaria viure una guerra mundial. Sincerament, això no vull ni veure-ho ni encara que m’obliguin.

NÚRIA BECERRA
NÚRIA BECERRA
05.10.2022  ·  10:55

Sr. Partal espero que no pateixi res de greu i es recuperi totalment. Gràcies per un diari de tanta qualitat.

Pilar Reixach
Pilar Reixach
05.10.2022  ·  11:01

Ràpida recuperació Sr. Partal.

Josep Parareda
Josep Parareda
05.10.2022  ·  13:42

Aquesta amenaça de l’us d’armes nuclears per part del govern de Rússia és un avís. “Qui avisa no és traïdor”, que diu la vella i sàvia dita. Ningú pot ser tan beneit de pensar que en Putin vulgui fer-les servir. És una arma intimidatòria, i punt.

L’ultradretana Giorgia Meloni que ha guanyat les eleccions a Itàlia ja s’ha afanyat a donar suport als successors del govern colpista d’Ucraïna responsable d’haver derrocat el president electe, pro rus, Victor Ianukovitx. Govern colpista responsable de la salvatjada dels crims del sindicat d’Odessa, (amb el suport de mercenaris de la Cia & els seus llepaculs), i dels bombardejos al Donbass del 2014 ençà.

La tragèdia a Odessa el 2 de maig de 2014 on la gent del Donbass va dir prou:

“El 2 de maig de 2014, diverses desenes d’ opositors a l’Euromaidan van ser assassinats a Odessa per nacionalistes ucraïnesos. Van matar-hi 42 persones, 30 d’elles van ser cremades vives o asfixiades pel fum com a conseqüència de l’incendi a l’Edifici Sindical. 170 persones van ser hospitalitzades amb ferides diverses, entre elles 10 policies.”

Les que es llançaven al buit per no morir cremades eren rematades al terra per ucranazis seguidors i admiradors de l’Stepan Bandera, col·laboracionista del règim criminal nazi alemany.

Heus ací el vincle per si a algú li interessa:

https://ruxpert.ru/%D0%A2%D1%80%D0%B0%D0%B3%D0%B5%D0%B4%D0%B8%D1%8F_%D0%B2_%D0%9E%D0%B4%D0%B5%D1%81%D1%81%D0%B5_2_%D0%BC%D0%B0%D1%8F_2014_%D0%B3%D0%BE%D0%B4%D0%B0?fbclid=IwAR23WQe7SOkxLW75VWADNlR2hdcgDGzsyc-Ck_YHsrcDZt8KWmz9cAwNhww

Benvolgut Sr. Partal. cuideu-vos, que encara hem de veure tots plegats la pàtria mare lliure. El vostre editorial és el que més m’interessa sempre de Vilaweb.

Montserrat Pla
Montserrat Pla
05.10.2022  ·  16:03

Jo també us desitjo una ràpida tecuperació. I pel que fa al contingut de l’article el temps, més curt o més llarg ens dirà què. Però, no les tinc pas totes. El fanatisme, l’egocentrisme i l’ànsia de poder són mals consellets.

Albert Alcántara
Albert Alcántara
05.10.2022  ·  16:40

Això és tot el que té a dir sobre la qüestiò, Sr. Partal?
No hi ha a aquest diari ningú que faci un mínim anàlisi amb profunditat, imparcial i sense sectarisme, en una qüestió de política internacional tant trascendental i amb tantes implicacions per a Europa i per a tot el món, com aquesta?
Perquè el seu article, Sr. Partal (i discupeu per dir-ho així de cruament, però no m’en puc estar), sembla de Barrio Sésamo.

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
05.10.2022  ·  23:27

Gràcies Sr Partal, per la seva tasca.
DESCANS, DESCONEXIÓ i molt bona recuperació.

Jo crec que el President Putin no ho ferà i que cal NEGOCIAR la pau.

Sento poc la paraula PAU.

El mon hauria d’anar ple d’aquesta paraula… sobretot ara

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes