Copiar les formes del pitjor periodisme espanyol és un error, i a més és inútil

Aquest control partidista obsessiu dels mitjans que alguns somnien que serà capaç de modificar les idees de la gent i alterar la realitat del país és abocat al fracàs

Vicent Partal
07.11.2022 - 21:40
Actualització: 08.11.2022 - 00:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El gran Lluís Llach va retratar un dels trets essencials de la nostra nació en la cançó “País petit”. Supose que la majoria us la sabeu de memòria o, si més no, heu sentit alguna vegada allò de “El meu país és tan petit/ que des de dalt d’un campanar/ sempre es pot veure el campanar veí.”

Amb excepcions metropolitanes i projeccions cap a l’interior que s’expliquen totes soles, els Països Catalans som, en termes geopolítics, un conjunt extraordinàriament fluid de sis planes que van del Rosselló al Camp d’Elx, on la població viu distribuïda d’una manera que en podríem dir raonable. Els campanars de Lluís Llach són una realitat física, els veiem; però sobretot són una gran realitat humana. Qui de Lladó no ha anat mai a Figueres? Qui de Gandia no s’ha arribat mai a Oliva? Qui de Sant Lluís no va mai a Ciutadella? Qui de Banyuls no ha estat mai a Ceret?

La cosa interessant de la geopolítica és la manera com explica, mitjançant condicionants físics i materials, per què les societats són com són. I la proximitat constant dels campanars és molt important, perquè crea, ha creat, un país on la informació circula molt naturalment. I això és una de les coses que ens ha fet ser com som.

Tan solament per comparar: Espanya, per contrast amb les nostres planes, és un semidesert on les poblacions són molt més allunyades les unes de les altres. En tot l’altiplà no hi ha sinó dues ciutats dignes d’aquest nom, Madrid i Saragossa, i la distància entre campanars és gran: normalment és de desenes de quilòmetres una separació que entre nosaltres rarament supera el guarisme únic. En la frontera de Ponent, més enllà del Matarranya, fins i tot trobem la segona àrea més despoblada d’Europa, superada únicament per la freda Lapònia.

Pensar que aquesta diferència estructural tan gran no crea societats distintes és ignorar de manera suïcida la realitat: les conforma. Per això a Catalunya el moviment per la independència s’ha construït des de baix i molt ràpidament: precisament perquè la gent es coneix, es parla, es passa les notícies, es toca, debat i es conjura de campanar a campanar. Altrament, no s’explica que el 2017 es proclamàs la independència malgrat tenir furibundament en contra els dos diaris considerats com els més importants de la capital, o malgrat que les estatístiques oficials explicaven que el 80% de la població mirava les televisions espanyoles.

A Catalunya, i al conjunt del país, els mitjans som molt menys importants que no en països de poblacions i nuclis urbans molt més dispersos, on el contacte entre la gent no és tan autònom, tan regular i tan espontani. Com passa a Espanya, per exemple.

I per això mateix aquest control partidista obsessiu dels mitjans que alguns somnien que serà capaç de modificar les idees de la gent i alterar la realitat del país és abocat al fracàs. Serà inútil. El temps ho dirà.

Simplement, és un error copiar a Catalunya les formes i les maneres del pitjor periodisme espanyol: els articles sense cap respecte a la realitat, buits de tota prova contrastable; l’agressivitat, la idea que un periodista pot pensar en termes d’amics i enemics polítics; les manipulacions barroeres de les fonts, la selecció intencionada d’aquestes fonts per a fabricar una realitat que no és; l’assetjament; les filtracions interessades que es volen fer passar per investigació; el corporativisme com a escut per a justificar les males pràctiques professionals. I és un error, sí, efectivament, perquè Catalunya no és Espanya. O, més ben dit, perquè Catalunya no és –no és en la seua formació més profunda, en la seua base– com és Espanya.

 

 

VilaWeb necessita del vostre suport. Si voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors perquè és gràcies als qui ens ajuden que podem seguir publicant VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Bonet
Jaume Bonet
07.11.2022  ·  22:09

Això d’ERC i els media comprats, a mitges amb les clavegueres de l’estat (i el sector “professional”de Junts col·laborant-hi com qui no vol la cosa), tallant el cap de qualsevol persona honesta i valenta que els pugui fer ombra ja fa una vomitera indescriptible. Llista cívica ja.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
07.11.2022  ·  22:12

Però sí que aconsegueixen un efecte igualment perniciós: que és bloquejar el dinamisme natural i evolutiu (en el millor sentit de l’expressió) del debat públic.
I per això cal marginar aquests mitjans de comunicació que manipulen i tergiversen el debat públic.

Josep Almar
Josep Almar
07.11.2022  ·  22:14

M’agrada la comparativa i estic convençut que tens raó. A mig i llarg. Però a curt, poden fer molt de mal. El veritable càncer es la quantitat de periodistes corruptes i directament venuts al millor postor. Amb honroses i escasses excepcions, el futur necessitarà reemplaçar tota una generació de propagandistes a sou.

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
07.11.2022  ·  22:19

Doncs ja cal que ens afanyem perquè la inferència castellana és galopant.

Josep Usó
Josep Usó
07.11.2022  ·  22:21

Fa una certa gràcia veure la quantitat de recursos de tota mena que dediquen a controlar uns mitjans del segle passat que no poden més que agonitzar a basa de subvencions. La informació ja no passa per ells. I crida l’atenció que els qui reparteixen els diners no ho entenguen. Tanta mediocritat ha donat pas a molta inutilitat.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
07.11.2022  ·  22:23

“…la inferència castellana és galopant”. I amb boma acceleració. Cada cop va més ràpida. Especialment de l’any 2000 ençà…

Ramon Batlle
Ramon Batlle
07.11.2022  ·  22:29

Trobo que l’editorial és el típic tirar la pedra i amagar la mà però és que és pitjor, en Vicent fa veure que llença la pedra dins una nuvolosa sense concretar gens. Parla entre la boira per a evitar que la gossada d’ERC se li llenci a la jugular perquè deu suposar que parlant clar pot perdre-hi més que no guanyar-hi i estalviar-se algun disgust.

No cal ser gaire llest per a saber que critica difuminadament i sense que es noti gaire els articles tendenciosos i que arriben a l’assetjament de la Sara González (que casualment, el seu marit és en —– d’ERC) contra el Francesc Dalmases i ja fa més de 4 mesos que dura aquesta comèdia que pretén inflar 4 crits amb el que seria una violació o un assassinat d’una dona.

Ho trobo tant fora de lloc tot plegat i sobretot que tots els periodistes han sortit a defensar-la perqu, pobreta, ha rebut algunes crítiques per Twitter. Resulta que ara als periodistes són intocables i no se’ls pot criticar mai perquè això és assetjament o coses pitjors.

Déu n’hi do amb el periodisme sectari català que ara descobrim que tenim i que no té res a envejar a la caverna madrilenya.


[Aquest comentari posava un nom que no és cert. S’ha esborrat aquest nom posant ua ratlla.]

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
07.11.2022  ·  22:30

“els articles sense cap respecte a la realitat, buits de tota prova contrastable; l’agressivitat, la idea que un periodista pot pensar en termes d’amics i enemics polítics; les manipulacions barroeres de les fonts, la selecció intencionada d’aquestes fonts per a fabricar una realitat que no és; l’assetjament; les filtracions interessades que es volen fer passar per investigació; el corporativisme com a escut per a justificar les males pràctiques professionals.”
Com que només llegeixo Vilaweb, el Món, el nacional, Nació digital no em situo. Algú em pot posar exemples concrets de quines capçaleres es refereix? Ja entenc que V. Partal no ho faci però suposo que entre lectors podem ser més concrets. Gràcies

FERRAN FUERTES
FERRAN FUERTES
07.11.2022  ·  22:34

Un bon exemple és el diari ARA, que va néixer amb una voluntat d’informar per una Catalunya independent, i ha acabat servint els interessos de la coalició autonomista PSOE-ER; però el més greu són els articles i titulars distorsionats, amb poca qüalitat periodistica i completament manipulats. Alguns exemples insulten l’intel.ligència

Matilde Font
Matilde Font
07.11.2022  ·  22:47

Respecte al control i la censura, podem dir la frase de l’enyorat Ovidi: “En lloc de tisoreta, punyalet…és més finet”
Gràcies Vicent i VilaWeb per la gran feina que feu.

Joan Rius
Joan Rius
07.11.2022  ·  22:57

D’ençà de l’inici de la darrera fase del procés d’independència m’he donat de baixa de l’Ara, d’Omnium i de la Creu Roja -que maquilla la monarquia borbònica- i deixaré de votar ERC, Junts i la CUP (que vaig votar en les darreres eleccions a l’ajuntament de BCN, Parlament de Catalunya i Congreso español a Madrid respectivament) Però encara tinc l’esperança que els botiflers acabaran perdent la guerra.

Joan Garrigó
Joan Garrigó
07.11.2022  ·  22:59

En el fons,els mitjans de comunicació actuals, excepte honroses excepcions,no tenen com a finalitat informar,sino vendre opinions i intoxicar a la ciutadanía depenen dels interessos del consell d’administració comprat amb subvencions dels poderosos per fer el seu caldo gros.
La gran sort es que la tecnologia actual impideix d’alguna manera per bé o malament el monopoli i la intoxicació de la informació.
En aquest aspecte Vila Web i alguns altres son un exemple,per desgracia,encara minoritaris.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
07.11.2022  ·  23:01

Quan l’1O ens van arribar notícies del que havien fet a La Tallada (va ser un dels primers pobles de l’Empordà que va rebre) ho vam tenir clar: els joves van pujar a la torre del castell (és el nostre campanar, l’església és l’antiga sala gran del mateix) a fer guàrdia. I dominaven la plana. A mig matí, alarma i ràpidament van tocar la tecla que posava en marxa, des de la sagristia, el “toc de foc”. Tothom al pont que salva el fossar de defensa. Falsa alarma: els bombers venien a solidaritzar-se i vam començar a cridar “els bombers seràn sempre nostres”. Al día següent, 10 mil persones d’una cinquantena de campanars vam anar a Aiguaviva, el poble més atacat.
De campanar en campanar, cada dia ens posem un barret diferent. Un dia som l’ANC, al següent un CDR, i l’altre el CxR.
Poble a poble, campanar a campanar.
No podràn amb nosaltres.
Ens veiem a la reunió de socis de Vilaweb a Perpinyà, Vicent, que està molt més aprop que la Barcelona on alguns pensen que poden decidir sobre el “territori”.
El territori és nostre, perquè tenim campanars.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
07.11.2022  ·  23:07

El periodisme té unes capacitats i unes limitacions que evolucionen amb els canvis socials. És un “mitjà de comunicació” que, bé o malament, informa. Cal tenir-ho clar.
Els ciutadans ens hem d’informar però si ens volem “formar” i si volem construir pensament, cal que llegim llibres i estudiem disciplinadament. Costa molt més però és el millor camí.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
07.11.2022  ·  23:20

Tu, com un servidor, que hem vist la batalla de València ben de prop, on són els seus adalids a hores d’ara?

Al femer de la història. Ho comentava fa uns dies amb l’aparició de Twitter que encara ens fa estar molt més a prop, i on la informació de primeríssima flueix i flueix, escampant-se de dalt a avall i de terra ferma fins botar la mar.

I, si cau Twitter, n’eixirà un altre mitjà encara més interactuant.
La geografia, com ja se n’adonà Azorín (Josep Martínez i Ruiz) ací és diferent que des d’on escrivia: el centre de l’Altiplà.

Els mitjans col·laboracionistes del hinterland barceloní passaran a ser el fil de merda que penja des de Màdrix, igual que li ha passat a Las Colonias de Màdrix – pensat des d’allà però editat i publicat al carrer dels gremis de València. Uns mitjans moribunds que depenen econòmicament dels interessos colonials de Màdrix amb l’únic objectiu de dividir-nos als colonitzats.

Sense adonar-se que tot havent minvat la percepció falsa projectada per la burgesia barcelonina ha creat un “continuum” que homologa i fa “entendible” la nació sencera, sense tant de “bufa principatina” envers la resta de la nació.

Si aconseguim enllaçar València i Barcelona això serà desfalcar la clau de volta que ho desfermarà tot.
I encara no en som prou conscients.

Els españols, SÍ.

Josep Blesa (València)

Lluís Paloma
Lluís Paloma
08.11.2022  ·  00:13

Hi ha un factor més: la llengua. I amb això vull dir que la llengua que es parli condiciona a quins mitjans un pot accedir. I amb això, la crua veritat: els que a l’estat espanyol parlem dues llengües o més, podem accedir a informació alternativa, sovint prou fiable perquè els mitjans alternatius amb què ens informem han estat muntats expressament per a proporcionar-nos informació contrastada. Però a la meseta castellana estan orgullosos de saber només castellà, i amb això s’han fotut ells sols en una trampa: només poden accedir als mitjans del règim, tots amb la mateixa orientació política i amb la mateixa baixa qualitat. Fins i tot a Catalunya la majoria de castellanoparlants no es desenganxen de Tele5. No tenen manera de contrastar res, i ara molts d’ells votaran a Vox. El nivell és aquest, i és tristíssim.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
08.11.2022  ·  00:22

He llegit tots els comentaris i el de Soledat Balagué és el que m’ha agradat més.
Perquè és autèntic, dona esperança, és combatiu i dona una idea de la gran solidaritat que tenim el poble entre nosaltres lluny de les batalles fratricides dels partits.

Hem de tornar a construir poc a poc i campanar a campanar. Sense anar contra ningú. Nosaltres a la nostra.
Com es va fer en els mesos previs a l’1 d’octubre. Amb tants i tants enemics i pals a les rodes que ens van posar. Amb confiança amb nosaltres mateixos. Com el Guardiola, quan dirigia el Barça, contra àrbits i Mourinhos. Sense buscar excuses. Només fent bona feina.
I tot això ho sabem fer molt bé.
Doncs endavant que la independència està més a prop que no ens pensem.

Roger Verdaguer
Roger Verdaguer
08.11.2022  ·  00:31

Tan de bo.
El que diu el Sr. Partal val per les generacions més grans i és una esperança. El repte i la baula fluixa ve de les més modernes.
Avui amb la connectivitat d’internet i la individualització de l’ésser humà les noves generacions planten, en general, els seus campanars virtuals molt lluny els uns dels altres, amb por o desinterès respecte el veí (el virtual i el real). La distància mental d’aquests campanars esdevé real respecte els seus veïns mateix (els reals).
Tan de bo l’encerti però, i els polítics no aconsegueixin aquesta domesticació de les ments.
En tot cas, cal cultivar el veïnatge real.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
08.11.2022  ·  00:42

Moltes gràcies, Director Partal, per recordar-nos que som molts i tossudament alçats. I moltes gràcies també a la Sra. Soledat Balaguer, per esperonar-nos amb la seva bella prosa a anar guanyant sempre el proper campanar, sense defallir.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
08.11.2022  ·  06:25

Tenim el 155 als mitjans(conseguir el efecte sin que se note el cuidado). M´agrada observar els informatius i estan dirigits des del PSOERC.Però obliden que el poble català no és com l´espanyol.

Albert Miret
Albert Miret
08.11.2022  ·  07:45

A casa tristament la TV3 d’ERC que abans de la presidència d’ERC era la nostra preferida, ja no la mirem gairebé mai perquè amaga notícies i les tergiversa a gust i a les ordres d’ERC. Hi han programes directament pensats i executats directament com a armes propagandístiques dels seus amos. Si volem informar-nos del país, VW és el nostre diari, i per a les notícies del món, consultem als diaris estrangers de confiança, i si volem entretenir-nos, ens mirem una pel·lícula d’algun dels canals de pagament. Val a dir, però, que la TV3, com la Generalitat de Catalunya son cadavers, seguint els desitjos ja pactats amb el gobierno central.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.11.2022  ·  07:46

Sergi Sol i Sara Gonzalez, son periodistes o propagandistes del gran NODO JUNQUERAS REY D’ERC? Educar en junquerisme es propi de Putin, Maduro o Franco

Pauli Morer
Pauli Morer
08.11.2022  ·  07:57

Els mitjans de comunicació catalans , amb poques i honorables excepcions, son d’un sectarisme i un partidisme lamentable, entre la “consigna” del que paga i la dèria del que escriu es mou tot, els mitjans públics encara son pitjors, cars, dolents i al marge de les conseqüències de la pèrdua de audiència, que si que te efectes en els privats. “No-notícies” son “notícia” dia si i dia també i fets que ens afecten s’amaguen per motius sectaris i que no es vegi que la realitat s’assembla com un ou amb una castanya amb la seva ideologia.

Pep Agulló
Pep Agulló
08.11.2022  ·  08:15

LA TRANYINA DELS CAMPANARS

Ben vist. En aquesta tranyina tenim les idees i les conviccions…

¿Si no de què la clandestinitat d’amagar les urnes pel dia 1-O va ser tan reeixida?

Caldria que destaquéssim més l’enorme eficàcia que tenim com país petit i concentrat en la lluita clandestina, on l’enemic no té res a fer. Amb la voluntat popular col·lectiva tenim a l’abast un poder immens…

PS. També m’ha agradat el comentari de la Soledat Balaguer.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
08.11.2022  ·  08:42

Barcelona capital i la seva àrea metropolitana, on viu la meitat de la població del país, el sentit de comunitat és pràcticament nul i majoritàriament veuen els mateixos mitjans que els espanyols i parlen la mateixa llengua, Res a veure amb els pobles de la resta de Catalunya.

Carles Serra
Carles Serra
08.11.2022  ·  08:52

Gràcies Vicent per l’editorial; el control/i fluència dels mitjans de comunicació ja va començar amb els romans, tant en Hitler com Franco els hi va ser molt útil per aconseguir els seus objectius i adriestar la societat; ja em diràs de que bé aquest odi contra tot lo català per part d’una majoria de la societat espaÑola, el famós A POR ELLOS.
Aquesta obsessió pel control dels mitjans de comunicació majoritàriament estàn en països amb molt pocs valors democràtics i dictatorials i en aquesta colònia catalana apreciat Vicent, després de 300 anys de colonització i una forta immigració de procedència espaÑola, també està impregnada d’aquest valors; ja em diràs l’últim repartiment amb els nostres impostos € per part d’aquesta gestoria d’aquest d’ER, exemple, 8TV 500.000€ amb el compromís de la incorporació de gran Llerroux Rufian, ja que dir del grup franquista Godó i en el grup Ibèrico (El Periódico) per rematar-ho en el diari ARA, per no entrarà comentar TV3, això ja és de traca i mocador.
La influència dels mitjans de comunicació a la societat és una realitat, recordo quant Alberto Ribera del partit franquista de Cs sortia cada dia a la Secta i les enquestes donaven que seria el partit més votat, després li varen donar altaveu en aquest Pablo Iglesias de Podemos i les enquestes donaven que seria el partit més votat, quasi en majoria absoluta; en fi Vicent

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
08.11.2022  ·  09:13

Vicenç
Crec que estàs descrivint, tot i que no diguis noms, diaris com El Periòdic, La Vanguardia, l’Ara, o mitjans com TV3, 8TV, CatRadio, etc., etc.
Obertament espanyolistes, per tant anticatalans, o obertament manipulats i comprats pel Goebbels Sergi Sol de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, per tant botiflers.

Tenint en compte que la diferència a les eleccions del 14-F entre ER i JxCat va ser només d’un escó (i això li deu ER a espanya que va boicotejar tant com va poder el vot estranger), crec que JxCat va badar i molt cedint aquest control. Tot va ser degut a la traïdoria del malaurat Jordi Sánchez i les seves cessions pactades amb el botifler Junqueras, sota la tutela espanyola.

El periodisme de debò ha de ser independent i imparcial, per tant no veuria bé que existís tampoc el control de JxCat, però ara és pitjor, està comprar per espanya via ER.

Cal ajudar-lo econòmicament? Sí
Però cal trobar fórmules que no depenguin de qui està al govern en aquell moment.

Cristina Criado
Cristina Criado
08.11.2022  ·  09:25

Abans tv3 era la meva. Ara ja no miro ni el Polònia, ni escolto catalunya ràdio. Tot fa molta pudor. Com jo, tots els meus amics i companys. Això és el que estan aconseguint.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
08.11.2022  ·  10:26

Preciós i viu comentari el de Soledat Balaguer.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
08.11.2022  ·  10:27

Des de la caiguda del Comunisme (fa més de 30 anys) el Mon està abocat a una degradació de la Democràcia imparable. Sense oposició, el Capitalisme neoliberal, global, anti-democràtic i salvatge està depredant la Humanitat juntament amb el Planeta amb una velocitat de vertigen. Si no trobem l’aturador, el col·lapse és segur. Poca broma. Parlem del Món com el coneixem avui.

La seqüencia de crisis (econòmiques, humanitàries, ecològiques, polítiques,…) que hem tornat a viure al Mon Occidental (doncs el “Mon pobre” no ha deixat mai de patir-les) s’assemblen conceptualment molt als convulsos i tràgics anys 30 del segle XX. Recordeu com va acabar la cosa… i penseu que ara les conseqüències s’amplifiquen i acceleren per la globalització encara que la violència no sigui tan bèstia mirada de prop i sense perspectiva (amb excepcions molt preocupants com a Ucraïna o l’etern drama africà).
Aquesta dinàmica global antidemocràtica s’ha vist accelerada a Catalunya pel procés d’Independència. espanya ha “posat el turbo” al seu únic mètode de resoldre problemes: AUTORITARISME MESETARI (fotre hòsties indiscriminadament, picant-se el pit i escopint als crítics foranis), mètode que els poders fàctics internacionals (clarament favorables a afeblir la Democràcia) li estan permetent.

Que ERC estigui copiant l’estil de qui els domina és un fet absolutament esperable. ERC és un partit que ha demostrat les darreres dècades tics autoritaris, importants baralles internes pel control i pocs escrúpols pactistes (això també ho va fer CIU, per cert).
ERC, fidel al seu ADN i ambició pel poder, representa la cara més visible de la rendició i traïció dels partits fake-indepes (tot i que JUNTS i CUP, a un nivell no tan visible, també han claudicat).

Com que l’espanyolització de Catalunya és imparable en els darrers 25 anys, n’hi ha un gruix creixent d’habitants a Catalunya que consumirà els mitjans de comunicació deficitaris econòmicament (en la seva immensíssima majoria) al dictat de l’estat espanyol (i el seu “deep State”) mafiós, corrupte, antidemocràtic i anticatalà. I com que encara n’hi ha prou d’independentistes “despistats” que segueixen sintonitzant TV3 / Catalunya Radio i llegeixen premsa de “falsa bandera” (tipus ARA i tant de diaris digitals que sobreviuen de subvencions), ERC seguirà obtenint vots d’aquesta gent.

És molt important fer una tasca individual de divulgació del que està passant per part de cadascú de nosaltres (cercle de relacions personals, xarxes socials, entorn laboral si s’escau,…) per reduir aquest nombre de “despistats”. Ens hem d’organitzar per desplegar un teixit de regeneració democràtica a Catalunya. Hem de deixar de votar els partits fake-indepes havent creat una alternativa.

La Independència (única via de millora com a societat catalana) es fa actuant, involucrant-se o fent costat.
Llista Cívica ja !!!

Albert Bielsa
Albert Bielsa
08.11.2022  ·  10:33

Fa dies que he deixat de veure els Telenotícies de TV3, ja fa temps que s’editen en clau espanyola.
Fa pena veure com una televisió que va néixer amb vocació nacional, s’ha convertit en una cadena regional.

Xavier Borràs
Xavier Borràs
08.11.2022  ·  11:17

El pensament espanyol d’arrel castellana, mesetari, fa anys que és infiltrat en els mitjans de comunicació a casa nostra, amb honroses excepcions, tant o més que en la pròpia administració.

Francesc Guillamet
Francesc Guillamet
08.11.2022  ·  11:33

Teniu molta raó senyor Uso molt d’acord amb el que dieu

Josep Soler
Josep Soler
08.11.2022  ·  11:59

Efectivament VilaWep amb el seu director al davant es una alenada d’aire fresc.
Per a mi junt a el Punt Avui i no mes de dos o tres altres diaris i Twitter, som el medis que mes o menys mamo informativament parlant.
Pel que fa els medis catalans, especialment TV3, no miro (ningu a casa meva) ni els anuncis. Per cert que amb l’excusa de la conya, el ” Polonia”i esta fent una manipulació informativa de primerissim ordre.
Avui destacaria tambe el bell i interessant escrit de la Soledat Balaguer, però per un altre motiu tambe destacaria el de Ramon Batlle.
No se quan acabarà aquest mal son que el partit autoanomenat “pota negra” de l’independentisme ha introduit a les nostres vides. Amb tot havent vist al seu dia l’escens espectacular de “Ciudadanos” (i la seva caiguda igualment espectacular) cal confiar que passara el mateix amb aquests nous botiflers comandats pel Sr. Junqueras.
No perderem la confiança.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.11.2022  ·  12:25

¿Copiar les formes del pitjor periodisme espanyol?
No. No ho copien. Senzillament Periodico, Ara, Nació Digital, TV3 i La Vanguardia ja són 99% espanyols… i van convertint l’àrea de Barcelona en una còpia d’Espanya.
Cada dia Barcelona s’assembla més a una mala imitació de Madrid.

No reconec la meva ciutat.
Barcelona, fa pocs anys, era la ciutat veritablement europea d’Espanya.
Ara l’ambient cívic és insuportablement espanyol. Tabarniós.

Discrepo, doncs, de l’afirmació que diu “La còpia del periodisme espanyol és un error i a més és inútil”. Forma part de l’espanyolització irreversible¿? de la Nostra Nació ex-catalana.

Si un dia, una part de Catalunya fos independent, Espanya reconquistaria Tabarnia fàcilment.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
08.11.2022  ·  12:59

Soledat Balaguer, gràcies!

“De campanar en campanar, cada dia ens posem un barret diferent. Un dia som l’ANC, al següent un CDR, i l’altre el CxR.
Poble a poble, campanar a campanar.
No podràn amb nosaltres.”

Quina força, les teves paraules!

Josep Marrasé
Josep Marrasé
08.11.2022  ·  13:13

E produeix un molt bon estat d’ànim la gran predisposició que puc observar en els companys de VilaWeb. El meu temor es saber que es cou fora del diari. Si, perquè quan rumies sobre la situació d’un govern que a VilaWeb i d’acord amb els pronunciaments dels molts comentaristes, te’n adones que aital govern ja seria fora. Però després la realitat és una altra, Aragonès i adlàters poden tornar a guanyar les eleccions,i no parlo de coses impossibles. La qual cosa, a part d’entorpir el procés en el seu avenç, faria recular, i molt, el seu desenvolupament.
Les ganes de governar que té Aragonès, fa pensar que no tindrà cap mena de mania en acceptar el recolzament de, per exemple, els socialistes. Us imagineu un govern on els manaires principals siguin el tàndem Aragonès-Illa? No vull ni pensar-hi !!

Antoni Sans
Antoni Sans
08.11.2022  ·  13:53

Escriu Rosa: la degradació del periodisme a Catalunya va en paral·lel a la degradació de la política catalana i de la democràcia (i no sé que ha començat primer)
La majoria de polítics, com la de periodistes, es creuen intocables, com si fossin els amos de tot.
Malgrat que governi un president il.legitim, un govern en ridícula minoria, la majoria dels periodistes escriguin el que els manen i tinguin el cul llogat. Ningú no diu res.
I malauradament això té efecte en la majoria de la gent que és incapaç de pensar per ella mateixa.
Si es fes un dia de boicot a TV3 ningú notària la diferència. La majoria segueixen pensant que és “la seva”.

Jaume Riu
Jaume Riu
08.11.2022  ·  16:30

N’HEM PARLAT
Bona anàlisi del periodisme vist des del punt de vista geopolític, per arribar a la conclusió que allò que té valor i és normal a Catalunya, pot resultar ben poc pràctic a Castella, per exemple els Consells Comarcals i la premsa comarcal, o les Cambres de Comerç i, en general, el teixit associatiu que és remunta als gremis d’altra temps. Tot això no té gairebé cap utilitat allà on des d’un campanar no es veu el campanar del poble veí.
Per força el periodisme d’allà, com a conseqüència de la geopolítica natural, té la utilitat pràctica, i el perill, de servir per conduir una societat més submissa.
Allà diuen: lo he leido en el periódico, o diuen: lo he visto en la tele…, mentre que a Catalunya diem: n’hem parlat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes