27.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 28.09.2022 - 01:09
El president Aragonès va proposar ahir que les institucions espanyoles adoptassen un acord de la claredat semblant al que el Canadà va aprovar l’any 2000. Tot seguit, el president català va demanar a les forces polítiques un acord per a reclamar-lo. No va tenir gaire èxit, perquè el PSC el va menystenir i el govern espanyol li digué –a una velocitat de rècord– que no, que ni parlar-ne. Però, amb tot i això, he de dir que, per damunt de l’èxit que puga tenir la proposta, no me’n sé avenir, que des de Catalunya es faça una proposta com aquesta. I em pregunte com és possible que el president de la Generalitat ens propose de copiar, precisament, l’estratègia que el Canadà va activar per aturar la independència del Quebec.
D’entrada, i tan sols per a contrastar els fets, propose al lector que vaja a la web del govern del Quebec per a saber quina va ser la seua reacció el juny de l’any 2000. I copie la darrera part del text, en què el govern quebequès és ben clar, a propòsit de la llei de la claredat. Diu:
“Per al govern del Quebec i per a tots els partits polítics representats en l’Assemblea Nacional, aquesta llei és una mesura totalment inacceptable i il·legítima. El govern del Quebec no reconeix cap legitimitat al parlament federal per a atemptar d’aquesta manera contra l’exercici del dret del poble quebequès a decidir tot sol sobre el seu futur.”
Costa de creure, havent llegit això, que el president de la Generalitat no siga conscient de la posició presa per l’independentisme quebequès –presa, de fet, per totes les forces polítiques quebequeses, independentistes o no– contra la llei de la claredat. Oimés quan el 2016 Aragonès mateix va repiular aquest article de Josep Costa, publicat ací, a VilaWeb, que documenta exhaustivament que la llei de la claredat ha estat la gran eina del govern canadenc per a frenar la independència del Quebec.
Però és que, més enllà del debat intel·lectual, els fets són claríssims. I la realitat és que l’únic resultat d’aquesta llei ha estat d’impedir durant vint-i-dos anys que es faça el tercer referèndum sobre la independència del Quebec –i no puc entendre de cap manera que aquest siga un model a seguir per la Generalitat de Catalunya. És per això –i també em costa creure que el president Aragonès ignore aquest detall– que el PSC ha jugat de fa anys amb aquest tema. Reiteradament.
Destacats dirigents del PSC, per exemple, van anar fa anys al Canadà a estudiar específicament aquest mecanisme, amb la voluntat d’impedir un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. I és ben sabut que la llei de la claredat ha estat un espantall agitat ara i adés per Miquel Iceta, que l’ha fet servir sempre que li ha convingut.
I, si no, feu un colp d’ull a aquests dos articles d’El Periódico i El Correo. En el primer, que significativament es titula ¿Per què la llei de claredat canadenca no fa honor al seu nom?, el subtítol ja ho deixa tot ben clar: “En contra del que sembla, la norma que invoca Miquel Iceta va servir més per frenar referèndums que no pas per promoure’n.” L’article d’El Correo encara és més interessant. Perquè Iceta hi diu que “una llei de la claredat a la canadenca és un pla B“, vol dir contra el referèndum d’autodeterminació. I explica, per si no havia quedat clar: “No significa ni el dret d’autodeterminació, ni el mal anomenat dret de decidir, ni cap tret d’unilateralitat.”
Demanava, al començament d’aquest editorial, com és possible que amb tots aquests antecedents el president Aragonès haja fet una proposta com aquesta, i he de dir que no ho sé, perquè fuig de qualsevol lògica que jo puga articular. És perquè la taula de diàleg ja no té cap credibilitat i han d’inventar-se una nova pastanaga per a anar passant el temps? És per provar de girar les aliances i acostar-se al PSC i als comuns, que en diversos moments han fet servir l’ham de la llei de la claredat per a frenar el procés independentista? És per a fer-los caure en contradicció sense adonar-se que la contradicció més gran és aquesta en què cau ell? És perquè no tenen cap proposta i creuen que poden eixir-se’n amb un colp d’efecte, sense calcular la repercussió que tindrà en la seua credibilitat? És per incapacitat? És per inconsistència? És per incompetència? I faig aquestes preguntes perquè si al capdavall és per convicció, si el govern és conscient que el camí que ens proposen de seguir és efectivament el del Quebec i el Canadà, aleshores la cosa és greu. Molt greu, en vista que el Quebec fa vint-i-set anys que no troba la manera de resoldre el seu conflicte polític.
PS1. El govern de coalició entre ERC i Junts, si hem de fer cas del que es va veure ahir, està pràcticament trencat. N’estarem atents.
PS2. VilaWeb ha posat en marxa el seu nou servei de podcast. És un altre pas endavant, possible gràcies al suport dels nostres subscriptors. Gràcies.
Dimissió.