L’aclaridora bifurcació dins Junts, on porta el moviment independentista?

El debat dins Junts aclarirà l’abast real del pol autonomista i alhora obrirà pas a configurar, amb Junts però més enllà de Junts, un pol independentista que pot ser guanyador

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El novembre de l’any 2020, aviat farà dos anys, vaig escriure aquest article editorial que va motivar una certa polèmica: “La bifurcació de l’independentisme: aquesta és la clau de tot”.

Hi explicava el fracàs històric de l’autonomisme, en termes d’ambició nacional, des de la Mancomunitat fins avui, i que el Primer d’Octubre havia fet miques aquella llarga tradició històrica:

“Perquè el primer d’octubre de 2017, intuïtivament, una part enorme de la població i una part molt petita però molt decidida de la classe política catalana van entendre que les claus del futur eren aquelles tres que existien abans de voler fer la Mancomunitat o la Generalitat: unilateralitat, autoafirmació com a nació i comprensió que Espanya és un tot uniforme que tenim al davant. I va ser així, partint d’això i fent això, que es va celebrar el referèndum i es va guanyar.”

Després advertia: 

“Però cent anys d’història pesen molt, i immediatament després la classe política catalana es va trobar sotmesa al monumental big bang creat per aquelles urnes de plàstic. I es va partir en dos. Caòticament. Uns van optar per anar a Madrid i uns altres a Europa.”

I explicava això, que crec que avui és encara més important:

“En relació amb la bifurcació creada en la pràctica per les decisions d’anar a l’exili o anar a la presó, tots hi hem passat de puntetes aquests tres anys, perquè és massa dolorosa. Però no hi ha cap manera més clara d’entendre això que passa que assumint que el moviment independentista es bifurca i que es bifurcarà cada dia més.

El problema és que assumir les conseqüències d’això que íntimament tots sabem que passa ens espanta. També perquè la confusió és tan grossa que els instruments de fer política a què estem acostumats, els partits, ja no serveixen per a explicar-nos on som. A la presó i a l’exili hi ha gent dels dos grans partits barrejada i això ha complicat la renovació del discurs, de les idees. Encara que no ha pogut frenar la força del carrer, com vam veure especialment en la reacció després de la sentència.

Tanmateix, els fets són els que són. Proclamada la república, una part de la classe política catalana opta per acceptar que Espanya té el dret de jutjar allò que han fet, una actitud que encaixa perfectament amb la trajectòria històrica del catalanisme i que per tant no és cap sorpresa. La sorpresa, enorme, són els altres. La sorpresa són aquells polítics catalans que apareixen inesperadament a Brussel·les i a Ginebra i que, contra tota la tradició del catalanisme i contra tot allò que es podia esperar, neguen a Espanya, audaçment, el dret de jutjar-los. Perquè ells són els qui han proclamat solemnement al Parlament que Catalunya ja no és Espanya. I per tant, sobre ells, aquell que va ser el seu estat ja no hi té cap dret.”

Per rematar-ho, tot plegat, fent una afirmació que avui crec que té molt més sentit que no fa dos anys:

“La clau que explica tot això que passa al nostre país d’ençà de fa tres anys és aquesta. I, sobretot, explica què passarà en el futur. Perquè apareixeran inevitablement dues estratègies que són tan legítimes l’una com l’altra, però que són incompatibles entre si. I que, a més, ja es veu que donen resultats completament diferents. Provar de reduir-ho tot, però, a una batalleta electoral entre dos partits quan encara no acaben de decantar-se del tot per una ruta o per una altra és no entendre res. Ni entendre, sobretot, on està la cosa important. Tot això no és una qüestió d’Esquerra i Junts ni té gran cosa a veure amb les pròximes eleccions regionals. És una cosa molt més important i transcendent i defuig la dinàmica partidista.”

Ja em perdonareu la llarga autocitació, però crec que avui, amb el referèndum dins Junts finalment en marxa, aquest text, aquella reflexió, pot ajudar a aclarir unes quantes coses.

Sobretot perquè, efectivament, tot plegat no és qüestió de partits, sinó d’actituds sobre què és Espanya. A primer colp d’ull, ERC és tota dins el bloc autonomista –per bé que ja veurem què passarà el dia que ERC esclate–, però la batalla dins Junts no pot ser més aclaridora i anunciadora del final d’etapa.

I dic això perquè no és cap anècdota que el trumfo del sector no rupturista siga precisament amarrar-se a qualsevol preu al govern autonòmic, adherint-se d’aquesta manera al pol reformista, al pol contrari a la ruptura, creat per Esquerra a conseqüència de la decisió d’Oriol Junqueras de lliurar-se a Madrid. El resultat previsible de tot plegat és que, si guanyen ells, Junts s’acabarà convertint en una mena de partit menor auxiliar, o de sucursal còmoda i dependent, d’Esquerra Republicana, un poc a la manera com Unió ho va ser respecte de Convergència.

Amb això podrem considerar pràcticament conformat, exhaust, un dels dos pols possibles que el 2020 explicava que inevitablement eixirien, aquell que enllaça amb la tradició del catalanisme però que alhora “és la causa que cent dos anys després continuem essent un país dependent.”

La cosa interessant, però, és què passa amb l’altre, amb l’autèntica novetat?

Deia en aquell editorial que el pol rupturista partia de la constatació íntima, persona a persona, que Espanya ja és un país estranger i que per això cal fer la independència, no com una tàctica política sinó com un imperatiu moral, més enllà de la conjuntura i dels interessos del moment. I, novament, en la crisi de Junts, es veu això. Els partidaris d’abandonar el govern no fan cas de les tàctiques i les necessitats momentànies, de l’escac electoral, simplement perquè ja no pertanyen a aquella escala mental que monopolitzava el catalanisme abans del Primer d’Octubre. I és força interessant de comprovar, a més, que la línia que separa els dos costats ni tan sols és, com algú podia pensar, la de pertànyer a la vella Convergència o no. Hi ha ex-convergents que propugnen d’eixir del govern i n’hi ha que no ho eren que propugnen de romandre-hi.

Si guanyen ells, si guanyen els partidaris d’abandonar el govern, ja veurem què passa dins Junts, però d’entrada el fet més important és que es faran molt evidents les dificultats dels reformistes. Si la CUP i Junts passen a fer oposició a Esquerra, el partit d’Oriol Junqueras podrà pretendre representar allò que vulga, però es farà ben obvi que no representa l’independentisme o que ja no se’n pot atorgar més el dret de representar-lo, perquè serà clarament minoritari dins aquest corrent.

El problema, en qualsevol cas, serà qui representa de debò l’independentisme rupturista. I ací s’obre una gran oportunitat. Perquè, a diferència d’Esquerra –que ha sabut aplegar tot l’autonomisme dins seu i ara pot rematar la tasca sucursalitzant el bloc autonomista de Junts– el rupturisme té moltes cares. Si Junts ix del govern es reforçarà com una d’aquestes cares. La CUP ho és també. Però encara hi ha, sobretot, el moviment popular que ha esclatat aquest setembre i que l’Assemblea vol portar cap a la Llista Cívica.

Això algú ho pot veure com un problema, però, per contra, per mi és una gran virtut. I ho és perquè no es pot completar la Revolució d’Octubre sense contemplar-la sencera. I això significa no tan sols la independència sinó una democràcia més participativa, allunyada de l’esclerosi autonòmica i constitucional. Cosa que implica que les sigles i els aparells i les maneres de fer dels partits no importen tant ni podran tenir tant de pes dins el bloc rupturista com entre els autonomistes.

Junts, doncs, pot eixir de la crisi convertit en un gran referent per a la construcció del pol rupturista, però no serà el pol rupturista tot sol. Haurà de comptar amb la CUP, si és que la CUP ho vol. Però sobretot haurà de comptar amb l’Assemblea Nacional Catalana. I amb el Consell de la República –i un dia parlarem de la manera com el president Puigdemont ha habilitat el camí allunyant-se de Junts per a marcar l’horitzó. Haurà de comptar amb el Debat Constituent. Haurà de comptar amb les mil i una iniciatives locals que són la força del país i que es poden trobar a l’anunciada Conferència Nacional de l’Independentisme. I, de fet, més que comptar-hi haurà de saber ser un més.

Perquè si una cosa es veu clara en l’horitzó és que la proposta de la Llista Cívica, si se sap fer bé, si no és un monopoli de l’Assemblea, si es proposa com el punt de trobada de tots els qui volen fer efectiva la independència, té tots els components necessaris per a superar l’atzucac actual i per a catapultar el país a un segon octubre.

Dic si se sap fer bé, que no ho veig clar, això. Perquè caldrà molta generositat de tothom, principalment de Junts i de l’Assemblea. I perquè caldrà entendre que això ha de nàixer de baix estant, rebutjant la condició de partit i els tripijocs que l’acompanyen. I perquè caldrà treballar moltíssim per a recuperar els trists i els cansats i tornar-los a engrescar. I sí, també perquè serà atacada amb afany pel poder autonòmic i els seus instruments de pressió.

El desembre del 2017 i el febrer del 2021 vam viure dues eleccions en què, sobretot en la segona, el pol reformista-autonomista es veia ben clar on era, però el pol rupturista no. Després de l’aclariment dins Junts, i després de la bifurcació que em sembla que hi haurà, crec que les autonòmiques seran completament diferents. I si ho són estic molt més que segur que allí s’acabarà aquest període, potser inevitable, de confusió post-Octubre del 2017 i s’obrirà amb tota la cruesa –si el pol rupturista és capaç d’atraure els vots necessaris– una segona confrontació directa amb l’estat espanyol, en molt millors condicions que la primera.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.10.2022  ·  22:11

Ja fa temps que es veuen posicions molt diferents, dins dels partits polítics. Mirant enrere, des de molt abans del setembre del 2017. Ara ja queda clar que els únics que tenen possibilitats són aquells que ja no es consideren espanyols. L’autonomisme i la independència són incompatibles. També es veu que l’autonomisme ja no el tolerarà, l’Espanya acorralada. I la sensació que em dóna l’independentisme és molt diferent al que ara coneixem. Alguna cosa semblant a teixir un vestit a partir d’un esprai damunt d’una persona. Ja no calen telers ni màquines de cosir. Ja són el passat. Com les màquines d’escriure davant els processadors de text.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
05.10.2022  ·  22:16

Crec que molt encertat
Aquesta tarda ho comentava

jaume alcacer
jaume alcacer
05.10.2022  ·  22:27

No es veu cap mes sol.lucio , esperem que els que diguin que no es desvinculin de Junts , i a potenciar la llista Civica , començant pel president.

Pere Subirana
Pere Subirana
05.10.2022  ·  22:40

No crec que l’ANC, el Consell de la República, Junts o persones com Puigdemont siguin rupturistes. L’ANC ha trigat 5 anys a ser crítica amb els partits quan ho hagués pogut ser des de després de les eleccions de 21 de desembre, de motius en tenien molts. Puigdemont va desaprofitar 3 cops per fer la independència mentre era President. Junts sabia perfectament el que passaria amb ER en formar govern, perquè ER ja ho havia dit a la campanya electoral. A mi ja no em serveixen les etiquetes d’independentista atribuïdes a persones o partits. Els fets són els que són i els comportaments i les trajectories parlen més alt que les grans declaracions. El foc nou vindrà per actors que encara no coneixem, possiblement represaliats per l’Estat i per la Generalitat alhora, que hauran patit en la seva carn les renúncies de tots els altres. El sentiment d’injusticia que sentiran serà incompatible amb l’independentisme dels qui mai agafaran el brau per les banyes.

Daniel Mir
Daniel Mir
05.10.2022  ·  22:42

Tres punts en l’acord signat el maig del 2021 han desencadenat una crisi de govern que es resoldrà divendres amb la consulta de Junts.

Esperem que la consulta no acabi en empat (hi han precedents, 1515 a 1515).

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
05.10.2022  ·  22:43

La gent hi som.
Gràcies per explicar-ho tant bé.
Cuida’t molt. En tots els sentits.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
05.10.2022  ·  22:53

S’obre una nova finestra d’oportunitat per nosaltres! Gràcies per explicar-ho tant clar, Vicent! I cuida’t molt!
A veure què decideix Junts però si no surten del govern, francament, seria el seu final.

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
05.10.2022  ·  22:56

Junts va neixer per ser independentiste, però encara ho ha d demostrar, i aquesta és l’ocasió. Si decideix seguir al govern, junts no trigarà massa a desapareixer. Si surt, te una oportunitat, amb molta feina ben feta i esforç.
La llista cívica, tal com jo ho veig, és una altra cosa, un primàries 2.0, però ara es podria fer millor. Una organització allunyada d l’estructura d partit, creada des de baix, participativa, oberta, i totalment independentista.
La Cup encara ha d’aclarir si és més indepe q d’esquerres, d les q viuen dalt una bombolla moral q la resta d’humans no entenem.
No dic res d erc perquè ara ningú te dubta q no vol sortir ni d l’autonomisme, ni d la constitució espanyola

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
05.10.2022  ·  22:56

Tan de bo els reformistes de Junts guanyin i la República Catalana es pugui aconseguir.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
05.10.2022  ·  23:05

Anna Casacuberta,en el teu comentari has escrit “reformistes”;es una errada?.D’altra banda,l’editorial d’avui es per llegir-lo mes d’un cop.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
05.10.2022  ·  23:39

Molt bona anàlisi Partal, totalment d’acord. A veure, fa 12 ó 13 anys no era independentista; creia en reformar a España, i votava Pascual Maragall i PSC sitemàticament. Però fa 12 anys vaig arribar a la conclusió que España era irreformable, senzillament perquè cap espanyol la vol reformar, o en tot cas una minoria irrellevant, i que per tant reformar de debó España serà/seria una tasca de varies generacions. I vaig desconectar profundament d’aquest estat-país que li diuen España.

Vaig viure intensament la revolució catalana per la independència dels anys 10, i que a aquestes altures de la pelicula em vinguin a vendre autonomisme practic, em fa riure i m’indigna, sobretot quan ho fan en nom de un pretès independentisme teòric, però que diu ser practic sense ser-ho en absolut.

No sóc de Junts i per tant no votaré, però tinc clar què votaria si pogués: sortir d’un govern que és tot ell una enganyifa com una casa. Per coherència i per dignitat.
Que això costarà car al partit? sí, és clar. Però hi ha coses que no tenen preu: la credibilitat i la dignitat, per exemple. Jo sí que sóc de la ANC de Òmnium i del Consell de la República. I seguiré lluitant pel que em sembla necessari pel meu país, Catalunya, i per la meva conciutadania: la Independència.

I que no pateixin els militants i càrrecs de JxC si surten del govern: el futur els recompensarà, perquè l’actual autonomisme no té cap futur, zero!

Joan Mollà
Joan Mollà
05.10.2022  ·  23:47

Fa més de dos anys que propugno això que ara se’n diu Llista Cívica, encara que amb un altre nom. Per exemple a https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/per-una-opcio-transversal-independentista/
i més recentment a https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/de-lledoners-a-tiananmen/
Ara sembla que des de l’Assemblea ens hi estem posant. Però no serà fàcil: això és una opció anti-sistema i aquest té tots els mitjans de comunicació al seu servei, inclòs TV3= TVERC. No és fer un altre partit, un “Podemos” indepe. És un assaig de com hauria de funcionar la República Catalana, partint de baix i superant per elevació unes estructures de partits fruit del règim del 78. Importa poc què facin els actuals polítics. Si volen, que s’apuntin a una altra manera de fer POLÍTICA en majúscules, que vol dir estar al servei del Poble, escoltant la seva veu i obrant en conseqüència.

Jordi Franquès
Jordi Franquès
05.10.2022  ·  23:48

Estic completament d’acord, encetem una nova etapa.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.10.2022  ·  00:02

L’ERROR D’EIXAMPLAR LA BASE
En la bifurcació entre el pol independentista i el pol autonomista em preocupa que hi ha una tercera via molt cartesiana i perversa que ho contamina tot, i que consisteix a eixamplar la base per ser molts, per fer un monopoli. De fet és com ho fa Espanya, perquè ells confien que són molts.
Ja hem comprovat ser una majoria independentista tampoc no és una garantia per aconseguir els resultats. No es tracta doncs d’eixamplar la base perquè mai no n’hi haurà prou, ni amb 52% ni amb 90% o més.
La força definitiva està en la desobediència d’una minoria de polítics catalans que apareixen inesperadament a Brussel·les i a Ginebra i que, contra tota la tradició del catalanisme polític i contra tot allò que es podia esperar de les minories, neguen a Espanya, audaçment, el dret de jutjar-los. Perquè ells són els qui han proclamat solemnement al Parlament que Catalunya ja no és Espanya. I per tant, sobre ells, aquell que va ser el seu estat ja no hi té cap dret.
A l’altra banda, el pol autonomista no pot entendre la revolució per recuperar la legalitat republicana perquè ja li va bé seguir fent coses en el govern d’una Generalitat Autonòmica sempre intervinguda per un regne d’Espanya que manté una economia extractiva amb un Tribunal Constitucional que impideix aprovar gairebé totes les lleis social mediambientals i econòmiques del Parlament de Catalunya.
Tot i les evidències, des del pol autonomista encara es mantenen en l’error polític de ser obedients i voler eixamplar la base per guanyar poder.
El món avança a cop de desobediències.

José de
José de
06.10.2022  ·  00:18

El artículo es muy complicado para mí.
No optante comento por la Señora Laura Bores y opto por su criterio.
No por los argumentos que da sino porque es mujer.
Sé positivamente que solo el ser humano mujer es capaz de pensar en ella y en los demás, cualidad que no abunda en el ser humano hombre.
Le deseo éxito y prudencia; y sepa encontrar el momento adecuado.
No por política sino por justicia a Cataluny.

Lluí Mor
Lluí Mor
06.10.2022  ·  00:24

Era inevitable, com l’aigua de riu sempre acaba al mar. Despues de la tempesta en una nit fosca amb llams i trons, arriba l’alba que ens porte una visió molt nitida de com ha quedat el que ens envolta, però sobretot ens deixa vislumbrar amb claredat l’horitzo.
Si encarà quedem un trenta per cent d’independentidtes de pedra picada, com sempre he dit, d’aqui en sortirà sens dubte un moviment que aglutinara tota aquesta gent que per molts enganys i decepcions viscudes aquests anys, no deixarem de lluitar per la nostra llibertat.
Soc democrata i vull votar, ara bé, vull votar algú que em representi en les conviccions més intimes, no vull tornar a sentir-me defraudat i impoten. Si no podem guanyar eleccions, no passa res, hem de ser húmils i dignes per que molts altrés ens puguin reconeixer, només així farem camí.
No volem imposar res, tan sols, volem ser.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
06.10.2022  ·  01:57

SI, SI, SI.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.10.2022  ·  05:25

Junqueras es el QUERIDO pel conde de Godó, Ferrovial.ibex35 i els borbons. Ha salvat España i el Gobierno de España

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
06.10.2022  ·  06:15

Llista cívica i neteja a fons(ja a les municipals). Si Junts contínua recolzant a ERC(butaca) serà el final de tots dos. I en qualsevol cas, restablir el nostre MHP Puigdemont.

Josep Maria Rúbies
Josep Maria Rúbies
06.10.2022  ·  07:11

Sî, uns van anar a Europa i altres a Madrid. I que diu Europa? Seat and Talk. I Madrid enganya i espia als interlocutors del no diàleg. Una situació dura i mancada de calma.
L’únic que passa ara és que l’odi entre les dos postures creix I l’odi és la fî de la Unió.
Ja és veu al carrer, hi han els bons i els traïdors. No sabem debatir entre nosaltres i quan tres no s’entenen és que cap dels tres sap usar l’eina de treball anomenada democràcia.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
06.10.2022  ·  07:59

Si Junts es queda al Govern no serà més que un nou PDCAT però amb altres sigles, i en poc temps correrà la mateixa sord.

Amb ER ara per ara, i fins que no canviï de dalt a baix, no es podrà fer res més que autonomisme de baix nivell, és així de trist.
Des de Junts per Sí que criden molt i fan molt poc.

FERRAN FUERTES
FERRAN FUERTES
06.10.2022  ·  08:18

Reflexions molt encertades que tenen un caire profètic. Però no oblidem q ER i l’autonomisme en general té controlats per la via de subvencions o pel control directe, els mitjans més inportants del pais que tenen com principal motiu la desmobilització. Per la banda rupturista tenim el carrer, que sempre será nostre.

Albert Miret
Albert Miret
06.10.2022  ·  08:25

Per a mi, el gran problema amb el que ha topat l’independentisme és el “lawfare” instituït per espanya com a màquina estranguladora de qualsevol que rebuig a ser franquista. Jutges intocables, molts amb títols comprats, que amb tots els atributs cedits per governs incapacitats per actuar com a tals, es dediquen a passar per la pedra als dissidents catalans, utilitzant la mentida i la imaginació de determinats cossos repressius de la seva confiança, per convertir la realitat amb novel·les carronyeres i mal fetes de “Roberto Alcazar y Pedrin” que serveixen per destruir qualsevol altra ideologia que no sigui la seva. “La ley es la ley”, diuen segurs que la “ley” feta per i per a ells mateixos a mida contra els seus enemics, és a dir, nosaltres. Entre “la ley es la ley”, el “todos somos iguales ante la ley”, un tribunal constitucional fet sota les metralladores del seu propi exèrcit feixista i un rei obligat a deixar-los fer el que vulguin per poder seguir venent al “mercadillo del asesino” de sota mà l’armament dels pressuposts generals de l’any passat, tenen allò que l’assassí Franco en deia “lo atado y bien atado”, lema més propi de la màfia siciliana que no d’un país que intenta assemblar-se còmicament a una democràcia. L’aparell és del tot efectiu, i és cínicament permès per tots els departaments d’una Unió Europea que tenia com a principi vetllar per la democràcia a Europa. I aquest altre aparell anticatalà és en realitat la vergonya actualment més gran contra tots els intents de democràcia europea. Això, potser amb el temps es podrà canviar, però a espanya no cal intentar canviar-la perquè no té solució. Vol ser la reserva moral de la immoralitat perfecta, i d’aquí no la traurà ningú, perquè aquesta immoralitat que predica és per sobre de tot el negoci del segle d’una classe dominant que ja dominava amb l’assassí del cop d’estat.

Matilde Font
Matilde Font
06.10.2022  ·  08:37

Molt bona reflexió.
Llegint tot el que vas dir fa uns anys, es veu que els anàlisis que fas, sempre són encertats.
Si els dirigents dels partits no ho volen veure pels interessos que tenen, és una altra qüestió.

Carles Serra
Carles Serra
06.10.2022  ·  08:39

Gràcies Vicent per l’editorial; espero i desitjo que et vagis recuperant.
Comparteixo en part el comentar-hi del Sr.Pere Subirana 22:40; com molt bé diu abans de les eleccions ER i el seu guia espiritual el Judes mossèn Junqueres, ja havia dit i fet prou demostracions de lo que ara estem vivint i veient; a tot lo esment, caldria afegir-hi els llibres del president Puigdemont i de la consellera Ponsatí, per acabar d’informar-nos.
També caldria anar a la seva història ER, plena de traïcions i personalismes, ja em direu que va fer Companys amb el president de la República espaÑola, en Negrin, ja que dir d’en Tarradellas, això va ser de traca i mocador, com ara el Judes mossèn Junqueres.
ER SEMPRE ha preferit pactar amb allò que ells anomenen l’esquerra espaÑola, abans que lluitar per ser lliures d’aquesta espaÑa.
Com comentar sobre en Jordi Sánchez i ja que dir d’en Giró de JxC
En fi

Adrià Arboix
Adrià Arboix
06.10.2022  ·  08:41

Una molt encertada reflexió.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
06.10.2022  ·  08:54

Votin el que votin els seus militants, Junts ja n’està, de fracturat. Amb o sense llistes cíviques, el Paral·lel i l’Arc de Triomf ens confirmen que la gent sí que hi és, però no hi ha estratègia. Més ben dit, nosaltres no en tenim, però ells sí. Les paraules del fiscal ahir, al judici a la Mesa del Parlament, confirmen la irreversibilitat de la guerra de l’estat profund contra Catalunya i contra els catalans. Amb l’arraconament de la llengua catalana i l’accelerada substitució poblacional van pel camí de convertir l’adjectiu català en una simple categoria administrativa, la llengua en peça de museu i el país en un parc temàtic amb castells i sardanes com a mostres de folklore pels turistes.

Tant de bo el prudent optimisme de l’editorial reflecteixi la tendència profunda del moviment independentista i la direcció des de l’exili assoleixi el triomf de tornar-nos l’optimisme, la voluntat i l’energia que ens cal per acostar-nos a la independència. Certament aniria molt bé que els censats al Consell de la República arribéssim al mig milió, però la condició imprescindible és que tots nosaltres acceptem que caldrà fer molts sacrificis personals, econòmics i socials per fer guanyar la nostra revolta. Des de la comoditat del sofà (o l’escó) no es pot fer altra cosa que la migdiada.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
06.10.2022  ·  08:56

Estic d’acord amb l’editorial d’avui llevat amb que s’haurà de comptar amb la CUP.

Amb la CUP no s’hi pot comptar mai, primer s’hi afegiran i quan sembli que tot rutlla, aleshores, diran qualsevol atzagaiada i marxaran, encara m’han de demostrar que aquest partit no treballa per l’estat.

Jordi Torres
Jordi Torres
06.10.2022  ·  09:12

Les fractures sempre hi han estat, dins de Junts, sota qualsevol dels noms de l’auca que ha tingut. Però amb un estat espanyol que està aprofitant la crisi de l’independentisme “oficial” per fer-nos retrocedir dècades, en drets i llibertats, s’ha polaritzat el mapa polític i s’han fet visibles aquestes esquerdes. És una mica allò que: “Sabràs qui són els teus amics de veritat quan vinguin temps difícils”. Ara ja hi som, en temps difícils. Les gammes de grisos no funcionen. O estàs a favor de la llibertat o no ho estàs.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
06.10.2022  ·  09:16

M’afegeixo amb tota l’ànima als bons desitjos de la Soledat Balaguer. Comparteixo força el que pensa en Pere Subiranas (i tant de bo hi hagi més gent aprofitable-recuperable del que diu, encara que sigui obligant-los a posar-se en una segona o tercera línea).

Pep Agulló
Pep Agulló
06.10.2022  ·  09:29

LA LLISTA CÍVICA

Estant d’acord amb l’anàlisi sobre la bifurcació dins l’independentisme, vaig, doncs, als dubtes.

Julià de Jòdar: “…el moviment independentista ha donat proves amb escreix que podia establir una nova relació amb el poder constituït mercès a la seva capacitat per organitzar-se des de baix…”

Em sembla que l’editorial també coincideix amb l’afirmació quan descriu el panorama de l’espai rupturista. El que no tinc clar, i subscric a J. de Jòdar, és en la consideració del paper la llista cívica. I penso que aquest és un tema important.

J de J.: …”una llista cívica no es desmarcaria de la manera clàssica dels partits a l’hora de cercar equilibris, distribuir càrrecs, repartir espais, i, en definitiva, de crear lideratges a priori, únicament legitimats pel segell que els avali…”

“…I no sabem per quins set sous els nous lideratges ho farien millor que aquells altres que semblaven disposats a donar-ho tot, fa cinc anys, per assolir la llibertat nacional.”

“…no superaria els límits del sistema imperant i imperatiu de la constitució espanyola”.

És col·locar el carro davant dels bous. Una llista cívica sense l’aval de la revolta. La llista cívica no és només un “punt de trobada” de bones voluntats, ha de ser una mena d’Estat Major de la lluita a l’interior del país i això no es cristal·litza en el fred d’unes eleccions autonòmiques.

En resum, la llista cívica, sí, sempre que sigui un “comitè de la revolta”, no pas un partit independentista més. Posar-ho en primera tasca, creant il·lusions, és un error…

JOSEP OLIVERAS
JOSEP OLIVERAS
06.10.2022  ·  09:32

Molt encertat SR. PARTAL avui o demá es veura el resultats de la Consulta de Junts qui estan a favor i qui en contra al que sap greu es que encara i siguin a Junts els ex-convergents que a la llarga si surt be el tema de la independencia ells serán els primers de apuntar-se el carro i si surt malament com sempre diran ja us o deiem com ara el ARTUR MAS.

Joan López
Joan López
06.10.2022  ·  09:34

Amics i amigas que tinc,independentistes tots pensan al mateix,JUNTS ha de sortir del govern. No son militants de junts però si son vots.
De erc no vull dir res,ells son els traidors ja s’ho faran cuand perdin milers i milers de vots.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
06.10.2022  ·  09:56

Vicent, felicitats. L’article d’avui pot considerar-se l’embrió de l’estratègia (i el pla de més alt nivell) del proper envit (i espero que definitiu) per fer efectiva la Independència.
Com dius, és fonamental:
* L’existència d’una Llista Cívica catalitzadora, conductora i atractora d’electors. Amb l’objectiu d’esdevenir un SNP català.
* Una generositat màxima dels indepes que quedin al que és avui JUNTS (amb una total desprofessionalització política, és a dir, l’erradicació de l’activitat política entesa com a “negocio privat i corporativisme”).
* Una gran valentia d’aquells que estripin el carnet d’ERC i deixin la seva guingueta.
* Una profunda reflexió de la CUP i decisió de si vol tornar als seus orígens estratègics i re-inventar-se, o anar-se’n a l’equip espanyolista d’ERC i els Comuns.
* Una extrema independència (dels partits polítics), voluntat de cohesió i transversalitat social de l’ANC (amb paper instrumental i no polític).
* Una participació coordinada i efectiva (que sumi, no divideixi) de totes les organitzacions i entitats indepes (CDRs, Intersindical, Cambra de Comerç, Debat Constituent, etc.).
* Una integració discreta però necessària dels col·lectius indepes d’ens públics de control indispensable (mossos, justícia, bombers, educació, sanitat i administració pública en general).
* Una utilització eficient de les tecnologies actuals de comunicació per assegurar coherència i efectivitat de la informació, així com assegurar una creixent adhesió de persones que entenguin per què és millor ser-hi fora que dins d’espanya.
* Finalment, un paper guanyador, cohesionador i de lideratge del Consell per la República (allò que de moment no han pogut fer o no han volgut fer)

Ho tenint clar oi? Doncs som-hi !!!
Comencem pel principi: endavant amb la Llista Cívica !!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.10.2022  ·  10:11

Fer bé la llista cívica, aquesta és la mare dels ous. De baix a dalt, sí, però amb gent generosa, compromesa, transversal i amb un pes específic dintre de la societat que la faci molt reconeixible i identificable amb l’objectiu. En les pròximes eleccions autonòmiques aquesta llista cívica hi serà amb la CUP i el què quedi de Junts, arrenglerats per aïllar els reformistes. Aquest ha de ser el primer objectiu, dissoldre el reformisme. El segon ha de ser la reunificació, per fi, de tot l’espai independentista, a la manera del SNP. Si això passa estarem en el carril de sortida i perquè passi caldrà generositat i posar el país per davant de tot, fins i tot pels que lliguen la independència a un canvi de model social, aquests hauran fet un pas gegantí si entenen què va primer i què segon, perquè només amb la independència ja millora i molt la condició social de la població.

Joan Royo
Joan Royo
06.10.2022  ·  10:31

Dieu “quan ERC esclate…” No veig l’esclat ni l’espere. Sóc pessimista. Crec que aquest partit està ben satisfet, per fi són els amos, centenars de boques famolenques s’atipen de les misèries autonòmiques, poltrones comodíssimes, volen expulsar Junts per donar feina a més afiliats i amics, disposen dels mitjans de comunicació públics (TV3 és ja una tv autonòmica més) estan molt bé fruint del vell catalanisme.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
06.10.2022  ·  10:31

Podría ser que el bloc ropturista marqui un nou horitzò.
Endavant amb la LLISTA CÍVICA

Rafael Benavent
Rafael Benavent
06.10.2022  ·  10:58

Si prescindirem d’etiquetes de partit, els votants independentistes segur que s’unirien. Ja que les cúpules no han estat capaces de fer-ho, ben possiblement noves propostes que els aglutine sense ‘accent ideològic” partidista, tinguen l’èxit desitjat. Quin motiu polític més imperant que soltar amarres tots a una???!!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
06.10.2022  ·  11:00

Sobre Junts, ja no haurien d’anar junts. Si de veritat hi ha independentistes allà dins, haurien de sortir de Junts i muntar partit nou amb la independència com a fi última innegociable. En qualsevol altre cas serà com si no hi hagués res.
El mateix va pel Col·lectiu 1 d’Octubre dins d’ERC. Dins d’ERC no hi fan res, més val que protagonitzin una escissió.
I sobre la llista cívica de l’ANC, admeto la meva legítima preocupació per la “famositis” que sempre ha afectat l’entitat i que podria malmetre la llista: ja no és posar els pitjors músics del Principat a “entretenir-nos” a cada mani, és triar a personatges televisius per a que ens duguin a la independència. I si així fos, seria proposar-nos fotre’ns un tret al peu. Comprendreu el meu poc entusiasme.
En qualsevol cas, la clau de tot és que els votants necessitem alguna papereta votable. I ara mateix no la tenim. Això és can pixa.

Pere Planella
Pere Planella
06.10.2022  ·  11:57

Fa molts i molts dies que faig comentaris dient que apuntar se massivament al CxR causaria terratrèmols de dimensions desconegudes, Julià de Jòdar va ser molt clarificador amb el seu article, fa temps que tinc la sospita que la llista cívica ha reeixit per contrarestar i posar pals a les rodes al CxR , la llista cívica al meu entendre a reeixit per distreure la gent envers el CxR penseu que la llista cívica a la primera ventada en quedaria la C, en aquets moments al meu entendre el CxR es l’eina mes eficaç que ens queda ja veieu com ER a esmicolat Junts, la llista cívica duraria dos dies, l’estat espanyol sap perfectament que les eleccions del 1-O les va perdre i que la DUI nomes esta suspesa, també recorda que les forces d’ocupació del 1-O es van retirar en fracassar la seva envestida un cop retirats la gent va poder votar tranquil·lament i pacíficament, l’estat espanyol es troba mes feble que mai sap de sobres que ja no pot fer servir els militars l’estat espanyol a trobat la crossa que li faltava i la trobat dintre mateix de Catalunya, ja s’han cruspit Junts, ara el seu objectiu serà Puigdemont desactivar el CxR saben de sobres que és l’únic que pot aixecar la DUI, sabem de sobres que Puigdemont es l’enemic a batre a dins i fora de Catalunya, saben de sobres que abatut Puigdemont l’independentisme es mort per tres cents anys mes, encara hi som a temps apunteu vos massivament al CxR els hi hem de plantar cara, la meva opinió ja no ens queda cap mes eina que el

Josep Soler
Josep Soler
06.10.2022  ·  12:04

Celebro moltissim l’editorial d’avui perque coincideix 100% amb el que jo diria si ho sabes explicar tant be com voste.
Diria que fins seria aventatjos que la consulta interna del partit decidís mantenirse dins del govern.
En realitat no seria una ruptura (aixo es evident de molt temps) sino la porta que permetria la plena dedication als sagrats objectius de treballar per la indepdndencia.
En sembla que pels que volem la independencia, aixo es fonamental.

Gerber van
Gerber van
06.10.2022  ·  12:46

Molt bona anàlisi, Vicent. Com ja ha dit un comentarista d’un altre article en Vilaweb: si vols ser sobirà, estàs per definició a favor de la declaració unilateral d’independència. Tot l’altre són excuses.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.10.2022  ·  13:13

Consell de la República, Consell de la República, Consell de la República, Consell de la República, Consell de la República, Consell de la República, Consell de la República, Consell de la República…..

A veure si ho enteneu, collons!

Carles Viñals
Carles Viñals
06.10.2022  ·  13:14

Comentar aquest llarg i dens editorial excedeix les meves capacitats de síntesi i de temps. Miraré de fer-ho tanmateix, ajustant-me als que considero els obstacles (sembla que insuperables), que ens mantenen bloquejats. Miraré de fer-ho ressumint la resposta que vaig donar a la Sra. Mª Àngels Fita fa pocs dies, en els comentaris a l’article “Ressuscitar la DUI per desafiar la mesa: Els hem posat en contradicció.”

Diu el Sr. Partal: “El problema és que assumir les conseqüències d’allò que íntimament sabem que ens passa, ens espanta.”

No sé si l’editorialista pensa el mateix que jo respecte a “allò que ens passa”, però si ho pensés, crec que l’encertaria de ple. Jo sí crec saber “el què ens passa” i vull exposar-ho. No pretenc posseir la veritat, però sí dir-vos “la meva veritat” que desagradarà a molts. No superarem la malaltia rebutjant el diagnòstic.

Dues mancances- hom diría genètiques- ens separen, cadascuna d’elles, de la llibertat; totes dues juntes, la inviabilitzen. La primera és la incapacitat de compartir un projecte comú -ni tan sols un de vital-, sota un únic lideratge. Allò que societats menys acomplexades que la nostra, començant per una tribu africana, fan de manera espontània i sense gaires discursos, els catalans portem segles demostrant que som incapaços de fer-ho. Som probablement l’únic país del món que, en lloc de confiar un objectiu tan ambiciós com la llibertat a una única formació i un sol líder, la confiem a dos, tres ó quatre, sabent que una ó més d’una se’n desmarcaran, amb una excusa o altra. Per què ho fem doncs ?

Ho fem enduts per la segona de les nostres mancances: Sabent com sabem que la unitat de grup i de direcció és la primera condició per assolir la llibertat, SABENT que una tal unitat ens duría a frec de la llibertat, però SABENT TAMBÉ que la fita final no seria assolida sense pagar el preu ( que pot arribar a ser de sang), ens fem enrera i, lluny de procurar la unitat de grup i lideratge, acceptem (i votem una i altra vegada), dos ó tres lideratges que sabem que ens mantindran en la submissió, mentre proclamem a crits que volem ser lliures.

L’emancipació nacional és una feixuga ascensió a una alta muntanya, que requereix milers de passes, cadascuna de les quals serà vetada pel poder espanyol. Són ja massa les ocasions en què els nostres líders s’han mostrat mancats de la voluntat i el coratge de desobeïr la prohibició de fer la PRIMERA d’aquestes passes, tot acceptant les conseqüències. Ningú pot arribar a la fí d’un viatge, obeïnt, per por, a qui li amenaça de castigar-lo si s’atreveix a donar el primer pas.

Blasmem els polítics, i amb raó, des de fa cinc anys. La pregunta és: Estem segurs (el poble) d’estar realment dispossats a un major grau de sacrifici ?

Tomas Pérez
Tomas Pérez
06.10.2022  ·  15:21

Bona reflexió Sr.Partal, però em perdonareu que pensi que ens han dut a on ells, els reformistes o diguem-ho clar les forces unionistes ens volen, al punt d’inici altre cop. Això vol dir tornar a començar un nou procés. És cert que ara el modus operandi és més clar, però teixir tot aquest entramat de la Llista cívica, ANC, Consell de la República, partits polítics independentistes. I caldrà com s’ha esmentat de comptar amb el Debat Constituent i com no amb les mil i una iniciatives locals que són la força del país que s’hauran de trobar a l’anunciada Conferència Nacional de l’Independentisme, tot hi comptant amb la força de la gent del 1-O no serà pas fàcil. Sobretot perquè, com diu, efectivament, tot plegat no és qüestió de partits, sinó d’actituds i també de generositat per totes les parts involucrades. Sobre què és Esp. ja ho tenim clar que és irreformable. Però podem estar segurs que s’aconseguirà aquesta confluència de les forces, que faran possible la independència. Amb el dubte del quant de temps requerirà aquest nou embat, esperem que aquest no sigui massa llarg i deixi pel camí patriotes sense poder-la veure i viure.

Roser Caminals
Roser Caminals
06.10.2022  ·  15:50

Sí, Vicent, si Junts deixa el govern–i potser fins i tot si no ho fa–la CUP i el sector rupturista de Junts s’aproparan al moviment ciutadà. Serà el resultat d’una sacsejada del tauler que ens dividirà no en partits sinó en dos blocs: autonomista i independentista.

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
06.10.2022  ·  16:20

Una llista cívica només podria treure uns quants escons als partits autonomistes i fer una mica de soroll al parlament, però deseguida serien denunciats i inhabilitats.

Tot el que no sigui confrontació contra l’Estat per part de la gent no servirà de res.

Mobilitzacions, manifestacions, acampades, denúncies i més denúncies cap a Europa, control del territori, etc., això sí que tornarà a fer tremolar l’Estat.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
06.10.2022  ·  16:24

Acabo de votar a la consulta de Junts
NO
Si surt quedar-se al govern, immediatament m’esborro de militant
que per què?
ni un segon més en un govern que persegueix i estomaca als nostres xiquets
Em sap molt de greu com hem pogut ser tan cecs?

Rubén Cruz
Rubén Cruz
06.10.2022  ·  17:31

Junts no deixarà el governet, i s’escindirà. Com que no soc bruixot ni oracle, potser m’hi erro.
El Consell i l’ANC estan obligats a entendre’s perquè dos actors independentistes cooperin, cosa que només ha passat durants pocs mesos abans de l’1O.
El Consell ha d’esforçar-se per implicar tots els actors polítics en la definició d’una estratègia trencadora, el conegut embat democràtic, articular-la a través dels instruments sobre el territori com ara l’ANC i els col•lectius que ho vulguin, i proposar a la ciutadania la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries quan el cens d’inscrits al Consell superi la meitat més un del cens electoral autonòmic. Potser el moment polític no pot esperar a que es cumpleixi aquesta condició. Aleshores, els implicats han de sospesar tots els possibles escenaris.

Joan Ferrús
Joan Ferrús
06.10.2022  ·  20:41

L’article fa entendre que hi ha uns membres de Junts bons i uns altres de dolents. Però, i si tots són dolents? Perquè dieu-me, quants d’ells estan disposats a rebre pilotes de goma a la cara o a morir per la independència? Perquè la uniteralitat ha de preveure-ho, no seria cap novetat que passés. Hi estan disposats?

Montse Milian
Montse Milian
06.10.2022  ·  21:18

Tant de bo! I tant de bo hi hagi aquesta generositat i amplitud de mires imprescindibles per triomfar.

Josep Gualló
Josep Gualló
07.10.2022  ·  00:02

LA BIFURCACIÓ DE L’INDEPENDENTISME NO HA EXISTIT MAI

Adolfo Suarez (president del govern d’Espanya nomenat pel Borbò) va fer tornar des de l’exili a Josep Tarradellas que era el segón president de la Generalitat escollit legalment, després de que el colpista General Franco manés assesinar a Lluis Companys al Castell de montjuïc.

Suarez, que la sabia molt llarga ho va fer amb gran propaganda, gran pompa, gran comedia i gran engany als catalans que estavem enlluernats veient el canvi.

Tarradellas ja era molt gran i no estava en condicions de fer res més que ridiculitzar a la Generalitat presidint tot el que fos presidible.

Aviat es van començar a formar partits per constituir la nova Generalitat.

Les primeres eleccions les va guanyar per majoria absoluta Convergencia Democratica de Catalunya. Jordi Pujol va ser ela MHP i Miquel Roca remenant la cua va fundar el Partit Reformista que havia de ser una coalició de Convergencia i tot els catalanistes independents que pogues aplegar. No hi ha res nou sota el sol.

Convergencia va seguir guanyant amb el nom que fos varies eleccions seguides. Es van formar dos partits socialistes de Catalunya més u PSOE de Catalunya que despres es van ajuntar amb les sigles PSC que compatien amb CDC però no els podien guanyar.

ERC tenien pocs vots i no comptaven per res. Però tres vegades van donar regalar el vot per desbancar a CDC (gran enemic) i fer tres vegades un tripartit per governar la Generalitat, Amb les sigles PSOE, PSC i ERC.

Mira Vicent si ve te lluny l’idea deindependentistes reformistes, encara que per aquells temps no eren independentiste sino catalanistes i castellanistes.

Visca la Paradoxa.

Jordi Amat
Jordi Amat
07.10.2022  ·  02:52

Molt bé per Costa. Caldria afegir que Costa, en altres ocasions, ha indicat la via per anar cap a la independència: la DESOBEDIÈNCIA. Jordi Cuixart també té aquesta opinió. Però no conec cap polític o militant que hagi suggerit actuacions concretes.

Al carrer dels Salvador hi va haver una lluita veïnal contra un pis de narcos al 2019-20. Van guanyar els veins desprès de mesos de lluita; en la lluita demostraren humor i, a l’hora, dures crítiques a la bofia municipal i a la de la Gene. (Es trova a la Xarxa.)
Jo no tinc noticia que la gent de l’ANC i de la CUP que es reuneixen a l’Ateneu Francesc Lairet situat a uns 200 m del carrer dels Salvador, ni la gent d’Arran que també al uns 200 m del carrer dels Salvador tenien un ateneu/bistró al carrer Sant Bartumeu, donessin un cop de mà als veïns afectats. Tampoc Vilaweb, a 300 m del carrer dels Salvadors, va donar noticies o suport als veïns, que jo sàpiga. (A Vilaweb els últims articles del tema a altres indrets són de 2017.)
Si la societat catalana vulgués i actúes (pel damunt de les forces policials) no hi hauria narcopisos a Catalunya.

Fa 2 o 3 anys, després de dos accidents a la línia Barcelona-Manresa l’últim amb resultat d’un mort, a Manresa es va cridar espontàniament al boicot del pagament. El dia assenyalat els mossos van posar “ordre” als torns d’entrada. Però cap partit ni moviment social s’els va ocórrer generalitzar la iniciativa: com que no tenen prou mossos per a totes les estacions, aquest boicot podria tenir èxit.
Caldria que els independentistes canviessin la fals per la serra de tallat l’acer dels torns a l’entrada de les estacions.
Però ja no cal, la idea la pres en Pedró Sanchez i ens ha regalat un any i mig de gratuïtat a les rodalies.

Finalment, quin dia descubrirán els independentistes que hi ha desnonaments de gent que, amb la llei catalana (ara crec, retallada pel tribunal constitucional), no serien possibles.
El Govern ha de legislar com si fos una República independent. De segur que el tribunal constitucional ho tombaria, però, i si les masses independentistes es sumessin a la PAH? Creieu que els mossos tindrien prou Arros i Brimos per aturar a aquells que volen cumplír amb la legislació catalana, estigui o no suspensa pel constitucional?

Podríamos trovar molts altres casos on els independentistes podrían sumar I ampliar el moviment. Amén.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes