La clarificació de Llach

  • Lluís Llach, en un discurs magnífic a l’acampada de l’ANC, ha posat els punts sobre les is, en aquest debat fonamental per a entendre on som

Vicent Partal
16.10.2022 - 21:40
Actualització: 17.10.2022 - 04:56
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El debat sobre si l’autonomia, la gestió de l’autonomia plasmada en la constitució espanyola, ajuda o perjudica el procés d’independència ja ve de lluny. Fins i tot en les èpoques daurades del pujolisme, sovint els convergents més abrandats deien a cau d’orella, si els volies escoltar, que tot allò que construïen era perquè un dia, quan Catalunya tingués l’opció de ser independent, les coses estiguessen preparades i el trànsit fos senzill.

Després del 2017 es va constatar que les coses estaven més que preparades per a esdevenir independents, però que, al mateix temps, la importància que els polítics donaven al manteniment d’aquelles estructures era un fre a l’hora de fer el salt definitiu. Es va veure, sobretot, arran l’aplicació del 155 quan, hores després de proclamar que ja no formàvem part d’Espanya, tot l’aparell de la Generalitat –amb l’excepció més que honorable de les ADIC i algunes persones individuals– es va posar al servei del govern de Madrid. És coneguda la por amb què venia aquella gent i la sorpresa que es van trobar quan van veure que gairebé tothom hi col·laborava de gust, començant per Pere Aragonès i Elsa Artadi, que havien restat com els dos pilars del govern autonòmic després de les detencions, l’empresonament i l’exili del govern legítim del país.

El president Quim Torra, que no era un home de partit ni havia estat mai autonomista, va haver de suportar especialment el tripijoc irracional entre uns partits que diuen voler la independència però que alhora fan allò que convinga per governar l’autonomia. En una entrevista a VilaWeb, l’última que va concedir abans de ser apartat de la presidència, Torra va verbalitzar tot això d’una manera cristal·lina, cosa que originà un terratrèmol polític i una clarificació essencial per al futur: “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia.”

Tanmateix, després de les eleccions, ens hem trobat que un dels grans canvis que s’han produït durant la presidència de Pere Aragonès és la recuperació de l’orgull per la gestió autonomista. Cosa que el president ja ha concretat, a més, unes quantes vegades en frases que sempre contraposen el discurs del president Torra al seu.

Aquest no és un debat banal, car implica moltes coses a l’hora de prendre decisions, en el moment adequat, quan arribarà la nova oportunitat. I per això ahir em va cridar l’atenció un passatge del magnífic discurs que Lluís Llach va fer a l’acampada de l’ANC a la plaça de Catalunya de Barcelona. Concretament quan va dir que si cal tenir govern autonòmic caldrà tenir-ne, i que no és ben bé aquest el problema. Que el problema, i la vergonya, és tenir un govern autonomista votat pels independentistes.

I, efectivament, la cosa és així. I entenc, en el context que la diu, que la frase de Llach no és contradictòria amb la de Quim Torra, malgrat les aparences. Llach, al cap i a la fi, es resigna a comprovar que tenim un govern autonòmic, en el marc de la constitució espanyola, com tenim tantes altres coses. I que cal prendre una decisió sobre què fas amb ell. Però d’una manera molt encertada toca el viu de la ferida quan diu que amb vista al procés d’independència tenir un govern autonòmic no hauria de ser necessàriament cap entrebanc i que si ho és, i converteix així l’autonomia en un entrebanc, és perquè els partits polítics que es diuen independentistes fan servir aquest govern autonòmic per frenar el procés cap a la independència. Consideració aquesta amb la qual el president Torra estic segur que hi està d’acord, perquè és exactament allò que ell va sofrir.

I consideració aquesta també que trobe essencial per a aclarir el futur més immediat. Perquè allò que està apuntant-se en l’horitzó és una clarificació definitiva, una bifurcació ja insalvable del tot, entre autonomistes i independentistes –i tant hi fa quin nom es vulguen dir i què es reivindiquen. Bifurcació que està reconfigurant ja una batalla dels diversos sectors independentistes per a recuperar la majoria electoral i el parlament, tan aviat com siga possible. Amb la intenció de tornar a la confrontació amb l’estat, per exemple, activant unilateralment –i diga què diga Espanya– les disposicions previstes en la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república.

 

PS1. Important aquesta entrevista d’Assumpció Maresma al president de la Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé. Important per la situació actual però també per la senzillesa i la naturalitat amb la qual explica que al 2017 ells sí que ho tenien tot previst per a poder pagar els rebuts des de fora d’Espanya.

PS2. Ahir VilaWeb va inaugurar els seus mots encreuats: Minimots. Minimots us oferirà cada mitjanit una nova proposta servida per Pau Vidal, un pas més en la línia de projecció moderna, amable i entretinguda de la llengua que vam començar incorporant el Paraulògic a les pàgines del nostre diari. Com sempre, sense la generositat dels subscriptors aquesta nova eina no l’hauríem poguda activar ni posar a l’abast de tothom.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Torruella
Jordi Torruella
16.10.2022  ·  22:16

La llista cívica és l’eina clau per a foragitar els partits autonomistes autoanomenats independentistes.

Josep Usó
Josep Usó
16.10.2022  ·  22:19

Al llarg de quaranta anys, a l’administració autonòmica s’han adherit molts funcionaris i càrrecs diversos que no tenen, pel que sembla, més aspiracions que cobrar el sou a final de mes. Segurament caldrà continuar el camí al marge de la generalitat autonòmica. És molt important que algú ho diga clar.

Josep Salart
Josep Salart
16.10.2022  ·  22:25

Mentre la gent voti ERC estem venuts, traïts i repressaliats per la seva culpa, però clar, són lliures i poden continuar vivint com ignorants i fent mal als esclaus de la colònia.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
16.10.2022  ·  22:28

Els botiflers fora , Eleccions ja

Carles Serra
Carles Serra
16.10.2022  ·  22:46

Gràcies Vicent per la magnífica editorial; simplement un preg, no tornis a definir ER com partit INDEPENDENTISTA; ja que dir del gran botifler, traïdor, cínic, hipòcrita de Junqueres; gràcies

joan rovira
joan rovira
16.10.2022  ·  23:28

Voldria destacar el fet que l’editorial d’En Vicent Partal dialogui amb el discurs d’En Lluís Llach a la cloenda de l’acampada de l’ANC com l’article d’avui d’en Joan Ramon Resina ho faci amb un recent de N’Ot Bou.

Perquè cal anar desbrossant plegats tant la relació entre les institucions i els votants com entre els ciutadans i els seus sentiments per a recuperar tant la salut del ciutadà com el criteri del votant.

Per tal que la lògica de la raó individual incorpori de manera enraonada i pugui donar, per agregació, una altra passa més cap a la materialització de la nova societat del Primer d’octubre.

Perquè, efectivament (el que no té cap sentit és un govern autonomista votat per independentistes) com tampoc que la (malenconia i el dol impedeixin emergir tant el subjecte individual com el col•lectiu).

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
16.10.2022  ·  23:35

Benvolgut Vicent, per molt que t’hi escarrassis, el President Torra no pot estar d’acord amb la teva conclusió. I mira que t’hi has esforçat en manipular allò que ell va afirmar!

Ell va dir que l’autonomia (no l’autonomisme) és un obstacle per assolir la independència. L’autonomisme és una manera de gestionar les institucions de l’autonomia. No es tracta de gestionar aquestes institucions d’una manera o d’una altra. Es tracta de que les institucions mateixes de l’autonomia maldaran tant com puguin per impedir la independència. Tant se val com es gestionin!

I en canvi conclous que cal recuperar la majoria independentista al Parlament, obviant allò que és evident. I és que el Parlament és una institució autonòmica i per tant un obstacle per l’assoliment de la independència. Allò que cal fer amb el Parlament no és recuperar-lo per fer la independència des del Parlament. Si de cas, el que cal fer amb el Parlament és evitar que segueixi aniquilant el catalanisme, però en darrera instància el que s’ha de fer és reduïr-lo a cendres (metafòricament) com a instrument autonomic. És a dir treure-li tota capacitat de poder.

Això ho he explicat en aquest espai de manera repetida. I no m’explico per quin motiu segueixes caient una i altra vegada al mateix parany… quan a sobre tens tots els elements i els coneixements per entendre-ho.

El Parlament s’haurà de deslegitimar en paral·lel a l’exercici ben organitzat i legítim del poder constituent del poble de Catalunya. L’exercici del poder constituent implicarà un xoc de poders que farà que l’1-O sembli un joc de nens. I a l’altra banda d’aquest xoc hi serà l’estat espanyol amb els instruments autonòmics (incloent el Parlament). I per tant caldrà deslegutimar el Parlament del seu poder. I el millor instrument que tenim per fer-ho és Escons en Blanc.

Però si ja vàreu publicar un article de l’Albert Noguera que explicava perfectament aquest xoc de legitimitats!

Com dimoni s’ha d’explicar?

Jaume Riu
Jaume Riu
17.10.2022  ·  00:04

SI CAU L’AUTONOMIA
Lluís Llach ens deia fa quinze dies comemorant l’1-O, gairebé en privat, que si no ens agrada la gestió de la política que ens imposen, el que hem de fer és posar-nos nosaltres al davant.
Em penso que, de fet, ell ho fa.
No cal ser president del govern per tenir ben clar el punt de mira i no desviar-nos de l’objectiu encara que el govern camini en una altra direcció. Encara que això ens faci ser radicalment desobedients.
Ara estem en aquesta cruïlla.
Fins ara ens han dit que el contrincant de Catalunya és el règim extractiu i genocida del regne d’Espanya, un estat poderós amb complices a la UE, que controla la justícia, l’economia i la repressió policial en benefici d’una monarquia instaurada pel dictador Franco, tot lligat i ben lligat per desmotivar l’independentisme.
Naturalment, sembla que l’autodeterminació i la independència és molt difícil. Però no.
El contrincant de Catalunya és feble i el tenim a l’abast, és el règim del 78 amb les Autonomies que serveixen per blanquejar la monarquia.
L’autonomia és el contrincant de Catalunya i la fem possible des d’aquí, no ens equivoquem.
Si cau l’autonomia, cau tot l’edifici del regne d’Espanya.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
17.10.2022  ·  00:19

La faula del venedor de copes de vidre:
Arribà al país un home dient que oferia a la venda copes de vidre, que en tenia les millors i que això faria feliços els habitants perquè xalarien amb un material tan bo.
Un grup de persones, entusiastes de les copes de vidre, amb una important xarxa desplegada arreu del país sota el nom d’Associació Nacional de les Copes, es posaren a la seva disposició de forma desinteressada per fer arribar les copes de vidre a tots rels racons del país. Però el venedor, en lloc de aprofitar aquesta estructura i potenciar-la, optà per menystenir-la i, fins i tot, boicotejar-la amb la intenció de fer-la desaparèixer.
Finalment es descobrí el perquè de tot plegat: en realitat allò que aquell home volia vendre eren gots de plàstic.

Ramon Perera
Ramon Perera
17.10.2022  ·  00:46

No estic d’acord ni amb l’editorial ni amb el titular de la notícia de les paraules de Lluís Llach.
Ell ho diu molt clar i hi insisteix: cal confrontació amb l’estat espanyol. Aquest és el punt important i no el debat sobre autonomia i independència.

Si us plau, mireu i torneu a mirar el vídeo [8 minuts i 48 segons] de les paraules d’en Llach.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
17.10.2022  ·  01:35

Com s’ha precisat molt clarament en comentaris anteriors, és l’autonomisme (gestió reglada d’un àmbit molt important de l’arquitectura de l’administració de l’estat espanyol) el que impedeix i, lògicament, combat l’Independentisme.

Els que defensen una autonomia forta estan enfortint l’estat espanyol, l’ENEMIC. I, per tant, són enemics de l’Independentisme.
Els partits fake-indepes que volen blindar la Generalitat són ELS NOSTRES ADVERSARIS, amb ERC al capdavant.

La Generalitat ha de ser una plataforma des de la qual formalitzar una ruptura amb espanya, un instrument al servei i dictat (mandat) del poble. I no al contrari.
Un cop alliberada dels partits fake-indepes només ha de servir (que no és poc) per completar la DUI i autodissoldre’s per obrir pas a la creació d’un parlament de la República Catalana.

Expulsem com més aviat millor els partits fake-indepes de les administracions i institucions catalanes !!

Llista Cívia ja !!

Jaume Bonet
Jaume Bonet
17.10.2022  ·  02:17

La segona república espanyola s’esdevengué pels resultats electorals d’unes eleccions municipals…les properes eleccions municipals han de servir per fer el retruc independentista: llistes cíviques arreu, a ciutats i pobles. ANC i demés lleials posau-vos-hi.
Hi haurà llocs on potser tothom s’hi sumi: excel·lent sempre que els partits acceptin no tenir-hi més dret d’empriu que la gent i les associacions, a altres llocs se n’hi avendrà qualcun d’extraparlamentari, a altres caldrà fer agrupacions d’electors. Com que la cosa té una mica de complicació cal posar-s’hi ja, especialment a les grans ciutats on fer l’agrupació d’electors pot requerir recollir moltes de signatures (però la recollida de signatures ja serveix de precampanya electoral). És urgent i no hi ha espera. Que a Junts
sembli que els lleials van edavant o a ERC els afiliats en canviassinn la direcció, o les CUP reconeguessin que el Referendum està fet i guanyat, millor. Però caldrà no fiar-ho als partits, que sempre partidegen, i mantenir les candidatures fins després de les municipals i fins després de que el Parlament de Catalunya haja reafirmat la DUI que es declarà i llavors es deixà en”stand-by” el 27 d’octubre de 2017. I si no ho fan encerclar el Parlament fins que obeeixin allò que el poble sobirà va ordenar l’1 d’Oct.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
17.10.2022  ·  02:58

Serà bo que a partir d’ara no anomenem mai més independentistes els partits autonomistes. Perquè són partits autonomistes, amb totes les implicacions. Que tal polític concret sí pugui ser considerat independentista, d’acord. Però això no ha de ser perquè ell digui que ho és, sinó perquè actuï com a tal. No soc optimista: en tenim poquíssims, d’aquests darrers. I tan aviat com hi hagi eleccions hem de fer esbandida amb el nostre vot… o no-vot.

jaume vall
jaume vall
17.10.2022  ·  07:44

Joan Rovira, 23.28 i Lluís Paloma 2.58, són els que escriuen amb el criteri semblan al que jo penso.
En qualsevol cas, el moviment es demostra caminant.
Quants independentistes són membres del Consell de la República, liderat pel MHP Puigdemont, que juntament amb Comín, Puig i Ponsatí són els que mantenen el veritable pols amb l’estat espanyol? Els que no van deixar-se empresonar per l’enemic?

Si hi ha més de dos milions de partidaris d’una república independent, i només 100.000 inscrits en l’organisme més eficient per gestionar-la, sense rèmores autonomistes, potser és que ens falta voluntat real de confrontació, i ja estem bé amb les manifestacions anuals.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
17.10.2022  ·  08:27

Subscric:
– Amb el vots dels independentistes es governa autonòmicament.
– Quim Torra tenia raó: L’automisme és la nostra perdició.
– Cal una nova Llei Electoral consensuada i sanejada Republicana.
– Mai més els partits polítics que han reproduït el règim que va enderrocar la República!
– A Catalunya també tenim un “IBEX”.
– La Llista Cívica és la clau de volta per iniciar el full de ruta i superar el caos actual.

MODEST BELLES
MODEST BELLES
17.10.2022  ·  08:45

Molt satisfet de la recent subscripció amb Vilaweb. Sou l’únic mitjà que ha donat la cobertura necessària al acte de “Nosaltres acusen….” de l’ANC i especialment del discurs de cloenda del mestre Llach.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
17.10.2022  ·  09:10

Junqueras i Rovira, com bons franquistes opten a un tercer mandat il.legalment. NO SON DEMOCRATES, SON ESTAFADORS PROFESSIONALS. El seu caprtixo Aragones, fa el mateix estafar als independentisme amb autonomisme de Fraga. ERC ES UNA SECTA ANTIDEMOCRATICA, SON UN COP D’ESTAT A LA DEMOCRACIA. Quanta brutícia acumula el indultado. Amb Junqueras sempre españols

Pep Agulló
Pep Agulló
17.10.2022  ·  09:15

L’AUTONOMIA JA LA TENIM, CERTAMENT, PERÒ ÉS UN ENTREBANC ?

Quan fa la denúncia, Llach, ve a fer una pregunta retòrica. Això que tenim podria ser útil per a la independència si no fos… ? Ell, és ben clar quan apel·la a la lluita des de baix. Sempre ho ha fet amb tota coherència.

Penso que és un entrebanc de totes totes, independentment dels polítics per més llistes cíviques que aconseguim bastir unes eleccions autonòmiques…

Julià de Jòdar ja deia:

“Per a recuperar el subjecte polític independentista, és il·lusori pretendre d’apel·lar a una represa del moviment tancant-lo en un electoralisme autonomista absolutament desprestigiat per a l’objectiu d’alliberar-se…

… el moviment independentista ha donat proves amb escreix que podia establir una nova relació amb el poder constituït mercès a la seva capacitat per organitzar-se des de baix.”

PS. Pere-Andreu Ubach. La paraula “autonomisme” no surt en cap línia de l’editorial. Per tant, potser és el comentari que manipula… Em sap greu perquè hi ha part del seu contingut que estic d’acord, però les formes són rebutjables…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
17.10.2022  ·  09:40

Bifurcació vol dir punt on un sol camí se separa en altres dos de diferents. En el cas que ens ocupa vol dir que una part de l’independentisme ha tornat a l’autonomisme. A quanta gent representa aquesta part? Quin és el resultat d’aquesta resta?. Per saber-ho i per no sortir gaire perjudicats els que hem optat pel camí de la confrontació, cal que, aquest cop sí, ens unim d’una puta vegada per minimitzar i dissoldre als autonomistes/reformistes que, molt probablement, no siguin gaires en termes de votació. Insistim amb la generositat, CUP, Junts, entitats, CxR, si us plau, va, som-hi.

Antoni Sans
Antoni Sans
17.10.2022  ·  09:55

Escriu Rosa Gispert:
Estic molt dolguda amb vostè sr. Partal perquè quan van aplicar el 155 i els membres del govern a l’exili van recomanar de “facilitar les coses” als invasors, vostè no els va contradir, ans al contrari, amb l’excusa que ho feien pel “bé dels ciutadans”.
Érem pocs els que sent ex-funcionaris i coneixedors de l’administració per dins dèiem el contrari, que teníem a les nostres mans la possibilitat de barrar-los el pas i fer-los-hi molt difícil. Tal com van fer un reducte de funcionaris fidels i valents i d’altres que malauradament no van poder fer-ho perquè els van fer fora de la feina.
Com na Diana Coromines, que també vostè va foragitar del seu diari per dir veritats incòmodes sobre com va anar l’acció exterior.
Diuen que és de savis rectificar. Benvinguda sigui la rectificació.

Carles Macaya
Carles Macaya
17.10.2022  ·  09:57

Vicent l’editorial i els comentaris que he vist em suggereixen que facis u organitzis un debat on no estaria malament invitar en Llach i el president Torra, i perquè no el president Puidemont precisament per parlar d’autonomia i independencia.
Per situar-la on cal.
Estic d’acord amb Llach.
Estic d’acord amb Torra
Estic d’acord amb Vicent

Cal per damunt de tot respectar i valorar l’1 i el 3 d’octubre. El que s’ha fet, s’ha fet i ara s’ha de materialitzar allò que clarament es va expressar majoritàriament llavors.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
17.10.2022  ·  10:49

Un dels atractius de l’autonomisme és seguir cobrant sense arriscar absolutament res. Tan ERC com Junts van plens d’aquests vividors professionals de la política que s’aprofiten del moviment independentista.

D’acord amb en Lluís Paloma (02.58). Partit independentista no en tenim cap i polítics que a part de discursos facin alguna cosa al respecte, de moment estan per veure.

Pensar que el CxR o el Parlament Europeu són el camí és un error. La independència cal fer-la aquí anant en contra de tots els partits que participen i viuen de l’autonomisme. Això inclou a ERC, a JUNTS i a la CUP.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
17.10.2022  ·  11:54

Moltes gràcies Lluis Llach va posar el dit a la llaga. Completament d´acord la confrontació permanent és necessaria pel nostre alliberament, la lluita segueix per tirar endavant

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
17.10.2022  ·  12:50

Tant se val com s’autoanomenin ells.
L’important és que nosaltres els identifiquem pel que son. I no caiem MAI MES en la trampa de qualificar-los com ells volen.

A partir d’ara, la paraula independentista ha de tenir un valor i un honor que no doni peu a cap confusió.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
17.10.2022  ·  12:52

En Ll. LLach va dir: Una cosa és tenir un govern autonòmic. “El que és una vergonya és tenir un govern autonomista votat per independentistes.”. Hi ha un govern autonòmic perquè enganyant als votants independentistes s’han apropiat del seu vot, no perquè l’hagin votat aquests. Per tant, el que ens cal és que des del carrer, cal forçar com sigui possible la caiguda d’aquest govern autonòmic i convocar noves eleccions per a formar un nou parlament. Que seguirà sent autonòmic perquè es farà en el marc constitucional actual. Però amb l’objectiu de capgirar les forces polítiques, ara que ja se sap d’on venen i que volen els que hi són. I dels que han de venir de nou ja mirarem si són o no de malfiar, perquè com sabeu el gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou. No podem tornar a cometre els mateixos errors.

PERE SIO
PERE SIO
17.10.2022  ·  13:06

Els partits polítics són oficines de col.locació política i l’autonomia virtual la font que els garanteix els recursos econòmics i els llocs de treball.
La nombrosa casta de polítics que fan de la política la seva professió i sovint, l’únic mitjà de vida, no volen soroll, riscos, ni problemes. Es troben ben a gust amb l’autonomia i amb el Govern de Madrid que la dirigeix.
Mantenir el lloc de treball molt ben remunerat és l’objectiu principal i poc els importa qui la controli, o si aquesta té més o menys competències. El seu lema és qui dia passa any empeny.
Mentre la ciutadania a les properes eleccions no faci fora aquesta casta de les institucions, l’autonomia seguirà sent, potser el principal entrebanc, per aconseguir la independència de Catalunya.

david graupere
david graupere
17.10.2022  ·  15:16

Comparar Pere Aragonès i Elsa Artadi és un error, un error gros.

És un error perquè n’Elsa Artadi va sortir del govern quan no es va veure en cor d’entomar un procés d’independència. TANT DE BO tots els aprofitats que hi han ara haguessin fet el mateix. O potser quan va veure que el procés era un bluf de portes endins. Va sortir de primera línia, un gest que l’honora. NO VA ENGANYAR NINGÚ.

És un error perquè n’Elsa Artadi és una acadèmica excelsa i en Pere Aragonès, no pas, un aprofitat. Ella exerceix els seus coneixements en economia a l’administració pública. Un gran bé per a la societat.

Miquel Riera
Miquel Riera
17.10.2022  ·  16:00

L´Autonomia i el “cafe para todos ” va ser el gran engany Constitucional, hauriem de anar parlant d´Administració Colonial contra el dret d´autodeterminació

Victor Serra
Victor Serra
17.10.2022  ·  16:05

Mentre no tinguem un Estat, tenim un Govern autonòmic. Això és una realitat indiscutible. El problema no és tenir-lo, sino què en fas quan el tens. El més intel.ligent és que el Govern de l’autonomia estigui en mans independentistes i aprofitem tot el que poguem el petit marge que ens dona per anar inclús més enllà dels límits de l’autonomia.
Desgraciadament, ERC no ho fa. No tant sols practica una gestió molt mediocre, sino que no aprofita cap plataforma de poder per aconseguir res de res. I això sí que és un problema gros.

Roser Caminals
Roser Caminals
17.10.2022  ·  17:05

En aquest punt sempre he estat d’acord amb el President Torra. La independència és ruptura i l’autonomia és continuïtat. I, tal com diu Lluís Llach, no es poden superposar l’una amb l’altra.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
17.10.2022  ·  17:57

Molt clarificador en Lluís Llach.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
17.10.2022  ·  18:06

Totalment d’acord, Jaume Riu, 17.10.2022 · 00:04

Joan Ortí
Joan Ortí
18.10.2022  ·  02:00

Entre l’acampada de la ANC, el discurs de Lluis Llach i les darreres editorials de Vicent Partal, sembla que el full de ruta cap a la independència, es va clarificant.
L’autonomia no serveix per a res, contundent! Però real.
Fa uns anys, ens feia goig parlar d’autogovern, semblava que teníem un govern de veritat.
Tenim competències exclusives en varies matèries que quant convé a l’estat les retalla o les anul·la…….ha,ha,ha.
Aquesta clarificació que parlava es inherent a la confrontació, això està clar.
I per tant considero oportú que es comenci a vertebrar i/o estructurar el canvi de rumb que està prenent el full de ruta cap a la Independència.
La societat civil arribar el dia que proclamarà la independència i aquest camí no es pot improvisar.
La conferencia nacional del 23 convocada per la ANC ha de ser l’inici de una coordinació completa de totes les entitats i grups civils per marcar les passes definitives.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes