Aragonès no té aquell “luxe del temps” que va salvar Kennedy

  • Aquests darrers deu anys l’independentisme ha anat desmuntant des del carrer totes les maniobres per a frenar-lo. No vindrà d’una altra, ja

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa pocs dies que em vaig trobar al New York Times aquest assaig escrit per Michael Dobbs. Dobbs és l’autor de One Minute to Midnight, un llibre sobre la crisi dels míssils de Cuba que és un dels millors que he llegit en ma vida. El text tractava sobre la crisi d’Ucraïna i la possibilitat d’un atac nuclear rus, però no és d’això que parlaré avui. Perquè, al mig del text, Dobbs fa una reflexió que més aviat em crida a escriure sobre la situació política del país, els nervis del moment i el moviment de llarga durada de què ja he parlat alguna volta. Michael Dobbs fa la comparança de la situació viscuda el 1962 i la d’ara i hi ha un detall molt sorprenent quan explica que durant la crisi dels míssils es tardava dotze hores a transmetre un text codificat entre la Casa Blanca i el Kremlin –amb aquell famós telèfon vermell, que ni era un telèfon ni era vermell. Cosa que volia dir que entre un text i el de resposta fàcilment es consumia un dia sencer. Enmig de la tensió més alta imaginable. Partint d’això, Dobbs diu que va ser “un luxe” per a Kennedy i Khrusxov viure en aquell temps tan lent, on una crisi del màxim nivell es podia tardar tretze dies a resoldre, sense que pel mig no esclatés res. No com ara, que has de donar una resposta al cap d’un minut.

És aquest missatge de Dobbs, aquesta constatació, que m’interessa de comentar, centrant-me en l’exagerada activitat propagandística, en les reaccions viscerals de foc d’artifici que comentava ahir i que tots contemplem arran del trencament del govern Aragonès. Perquè això d’ara ja és l’apoteosi de la banalitat. Per part de tots. Corren a dir qualsevol cosa que els passe pel cap per acorralar l’altre, sense pensar si és sensata o no. I per aquesta raó no és gens estrany que els d’ERC, però sovint també els de Junts, entren en contradicció amb ells mateixos cada dos minuts. No tenen prou mans per a esborrar els missatges de Twitter que un dia van escriure i que avui voldrien no haver escrit mai. O nomenen consellers un diumenge, com un espectacle, pensant: “Ah!, brillant! Ara sí que els he desconcertats, això no s’ho esperaven.” Sense pensar que el desconcert i la consigna s’apagaran al cap de poques hores, però els consellers els hauran d’aguantar després.

Però en contrast amb aquest espectacle és important d’entendre que el procés d’independència de Catalunya –com qualsevol gran procés revolucionari del món– ni s’ha escrit ni s’escriu ni s’escriurà a força de reaccionar a l’instant, ràpidament, cercant la genialitat i prou. I per això les decisions precipitades, les consignes pretesament enginyoses, les frases massa salades, ni valen de molt ni serveixen per a avançar. En una batalla tan transcendental com la que tenim a les mans, és la lectura de fons que importa. I ens hem de recordar que d’ençà del 2012 som immersos en la mateixa dinàmica: l’independentisme s’ha armat intel·lectualment d’una manera molt poderosa, tot despullant metòdicament les causes del sotmetiment, fent dissecció dels mecanismes de poder fins al més mínim detall i dissenyant alternatives en tots els terrenys. I és això que l’ha fet tan fort com és. En canvi, l’espanyolisme i les elits catalanes que pretenen continuar manant han respost sempre, una vegada i una altra, amb foc d’artifici, amb relats superficials, amb ziga-zagues de poca volada. No han fet mai el pas de pensar a fons què volen fer-ne, de Catalunya, i de redactar una proposta oberta, completa i coherent. Ja ho sabem tots: perquè volen quedar com estan. Però això mateix, n’hem de ser conscients, és la font de la seua feblesa i desesperació. I la raó última que no puguen frenar de cap manera el moviment popular –ara tampoc.

Fa deu anys aquesta gent veien en Convergència i Artur Mas el mecanisme per a frenar el carrer, la garantia que el procés no els afectaria. Confiaven que la cosa no es descontrolaria i que, a còpia de fer córrer relats i controlar els missatges, podrien fer baixar el suflé –recordeu allò del suflé? I, segons que podem deduir de tot allò que ens arriba aquestes darreres hores, deu anys després, amb Convergència destruïda i feta miques per sempre més, ara es veuen en la tessitura d’haver de somiar que seran Esquerra i Pere Aragonès que aconseguiran allò que no van aconseguir aquells. Un somni francament desesperat, com qualsevol pot entendre.

Llegim-ho amb calma, tot plegat, doncs, i no perdem de vista el camí: aquests últims deu anys els poderosos, per a protegir els seus interessos, cada vegada han hagut d’agafar-se a una barricada més allunyada dels seus orígens. Quan la gent ha anat fent volar una darrere una altra totes les que ells, per la mandra de la immediatesa, pensaven que els funcionarien: de Duran i Lleida a Joan Coscubiela, de Marta Pascal a Ada Colau, per a dir alguns noms. Que ara somnien que el govern Aragonès serà el que finalment, deu anys després, frenarà l’onada? Doncs som-hi. Que, per més que estralegen i bracegen a les xarxes socials, no hem de fer res gaire diferent del que hem fet fins avui. Continuar. Continuar. I continuar.

 

PS. Per exemple. Ahir Poble Lliure va emetre un comunicat en què reclamava eleccions i parlava de la necessitat d’una nova formació política on puguen confluir tots els qui volen completar el procés d’independència. Proposta que he de confessar que m’ha sorprès. Però, vist amb la mirada llarga, qui hauria dit fa un any que aquest debat seria sobre la taula des de tants racons i en tantes organitzacions? I qui pot dubtar que una cosa com aquesta acabarà apareixent i essent decisiva?

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.10.2022  ·  22:14

Curiós. Esquerra és el partit espanyol que resta dels que hi havia abans del 2012. I sembla més acorralat que altra cosa. És el poble, qui mou els fils. Perquè ells són els fils.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.10.2022  ·  22:37

I un ingredient extra és la nul·la talla intel·lectual de Pere Aragonès. Vaja, que és curt de llums. Llavors passa el que passa.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
10.10.2022  ·  22:46

La Història ens mostra que els grans imperis es desintegren quan els seus poderosos es creuen superlatius, intocables, divinitats superiors. I, realment, el que els passa no és que hagin tocat el cel, sinó la decadència i, amb ella, la dificultat de gestionar i controlar.

La decadència la tenim instaurada de fa un parell de dècades; és qüestió de temps i d’empényer en la línia que calgui, com ja fan algunes persones que saben de lleis i de justícia, i tants ciutadans.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
10.10.2022  ·  23:06

Déu vulgui que tingeu raó, Vixens.

Només que el quart poder va blanquejant-t’ho tot i és capaç de convertir gripaus en diamants.

No vaig poder comentar el vostre editorial d’abans d’ahir. Permeteu-me que ho faxi ara: Costa, Baños i Boya for president!

Jaume Riu
Jaume Riu
10.10.2022  ·  23:10

VEURE LES REACCIONS IMMEDIATES
Amb Julian Assange van descobrir que ja no hi ha secrets d’estat, i des de l’organització WikiLeaks ja podem dir que tot se sap, o es por saber.
Però és que amb les connexions en xarxa, resulta que ho sap tothom, o ho pot saber i, des de fa pocs anys es pot saber fins i tot en temps real.
Amb aquest panorama, despres dels nomenaments en diumenge, avui al matí de dilluns, el president Carles Puigdemont ha entrat a casa meva, i a més de dues-centes mil cases més, per fer-me saber això:
– Qualsevol persona que sigui candidata a president de la Generalitat presenta, en el debat d’investidura al Parlament, un programa de Govern. Si el candidat supera la investidura, el programa de govern s’aprova i s’estableix un vincle de legitimitat del Govern amb el Parlament.
– És un fonament de les democràcies parlamentàries, tant si són monarquies com repúbliques. I és el que legitima el president a nomenar els seus ministres, a desplegar les polítiques que s’inscriuen en aquell programa i a portar a aprovació del Parlament les lleis i els decrets.
– El president de l’executiu ha de preservar sempre aquell vincle fonamental entre el Govern i el Parlament. Té dret a fer canvis rellevants en relació amb el que van ser al seu dia els seus compromisos d’investidura i a alterar les majories polítiques que li donen suport? Sí.
– Però quan passa això, el president té el deure democràtic de tornar a sotmetre el seu programa de Govern a l’aprovació del Parlament i així poder emprendre la nova etapa reforçant la seva legitimitat. O bé convocar eleccions. En democràcia, les coses funcionen d’aquesta manera.
– No crec que sigui bo fer creure que un govern en minoria minoritària (33 diputats dels 135) té exactament la mateixa legitimitat que un govern que superava de llarg la majoria absoluta de la cambra (74 vots). Ho dic amb el màxim respecte. Si va de democràcia, hi va sempre.
– Es pot governar canviant de programa de govern i canviant de socis. És perfectament legítim.
– Però això té unes regles fonamentals, que en aquests casos s’han d’observar amb molta pulcritud. I de moment aquestes regles no s’han respectat. És necessari parlar de tot això.
– Tanmateix, la desqualificació de tothom que proposa aquest debat i la reducció a “trumpisme” de tota crítica al respecte no ajuda a tenir el debat necessari, jo diria que obligatori en una societat democràticament avançada. No ajuda a recuperar confiança en les institucions.
– Si això anava de democràcia, si les “noves polítiques republicanes” havien de notar-se, aquestes coses haurien de ser sagrades. Actuar com ho fan els països de menys tradició democràtica ens allunya de l’objectiu de ser un país millor, que és la clau per sumar majories.
– Ho dic amb el màxim respecte pel Govern del meu país, pel seu president i pel seu Parlament.
– Precisament per això: cal buscar l’aprovació dels qui són els legítims representants dels ciutadans, no la d’aquella aristocràcia mediàtica que s’atribueix de facto aquesta representació.
Aquest matí abans de llegir els diaris, ja podia llegir o no llegir el que de forma molt didàctica em deia el President Carles Puigdemont, gairebé en temps real.
He tingut la certesa que no ho podrà amagar ningú, perquè ni aquesta conversa no es pot amagar, i ja frisso per veure les reaccions immediates.

Jordi Sanarau
Jordi Sanarau
10.10.2022  ·  23:12

Em quedo amb la darrera pregunta:
….”qui pot dubtar que una cosa com aquesta acabarà apareixent i essent decisiva?” Doncs segurament hauríem de ser molts més els qui no dubtem en que només anant unides podem elvirar cap una Catalunya triomfant.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
10.10.2022  ·  23:29

Molt ben vist el tema dels focs d’artifici. Jo hi veig: banalitat, immediatesa inconscient i poca solidesa. Però, certament, aquests són els signes del temps.
Tanta inconsistèmcia revela que no estem en una lluita seriosa entre idees polítiques diferents sinó en una lluita per espais de poder immediat. En altres temps, peronisme.
Algú podria dir quantes persones estan participant, que vol dir treballant, en les activitats de Procés Constituent…que és una manera de perfilar la República que volem?
Doncs com que això de treballar fa mandra ens dediquem a crear una crisi rera uns altra i tornem a exigir eleccions cada 15 mesos que és la manera ideal de paralitzar la poca administració del país que tenim.
Una imatge perfecta del nostre immadur concepte d’estat.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
10.10.2022  ·  23:34

A mi el que sempre m’ha resultat misteriós és l’estratègia de les elits i dels poderosos, dels dits poders factics. Com pot ser que no vegin que la seva estratègia continuista és abocada al fracàs tard o d’hora? no veuen que és una fugida cap endavant? No veuen que no deixa de ser una defensa aferrissada de un món i unes maneres de fer politica que estan condemnades al fracàs? No ho entenc.

En el cas de Catalunya no seria molt millor per a tots pactar un divorci ordenat, i un pacte posterior en benefici mutu? Que hauran de renunciar a algunes coses? Sí, és clar. Però a què? a la Unidad de la Patria? sí, i què pasarà? Res, és una expresió buida; o no ho és? No comprenen que podrien cercar un benefici econòmic molt més sòlid i de llarga durada que amb l’expoli i el robatori matusser que ara practiquen i que de fet té un baix rendiment? Recordeu els retrets que Trump (!!?) li feu a Borrell ja fa estona: ” què esteu fent amb Catalunya? per què no els deixeu en pau? no veieu que és un pol econòmic de primera magnitud a Europa?”.

Sempre m’ha sorprés molt l’estultícia dels “llestos” poderosos, i la seva incapacitat de lectura dels aconteixements que els posen contra les cordes. Però sí que sé que no tenen remei; per a això cal una revolució, que és de fet la independència de Catalunya ara i aquí. L’unic capaç de posar-nos al segle XXI i poder mirar endavant. I de retruc l’unic capaç de enterrar per sempre la misèria intelectual, social i política ancestrals de España.

Anna Linares
Anna Linares
10.10.2022  ·  23:49

La gent tenim molta paciència, i es ben cert que com que no ens falta el pa de cada dia es molt dificil revolucionar-se, però motius no ens en falten, i els que es volen quedar com estem tenen tots els mitjans al seu favor, sort que sempre hi ha algú que treballa molt i silenciosament, i tinc la esperança que passi alguna cosa excepcional tot faci un gir de 180o, i potser com deia Deulofeu per fi caigui l’imperi esoanyol i poguem ser lliures.

Berta Carulla
Berta Carulla
11.10.2022  ·  00:07

Finalment, el Règim espanyol deslleial amb Catalunya, corrupte, irrespectuós amb la diferència veritable (no la dels mocadors al cap) recolza la veritable elit catalana, la que treballa per l’Ibex, que no és ni Artur Mas ni Jordi Pujol ni Carles Puigdemont, al contrari, aquests són els damnificats, els represaliats, els empestats.

Al final el règim monàrquic espanyol corrupte i deslleial amb Catalunya, recolza, i és recolzat, pels Aragonès, pels Junqueras, pels líders dels acampats a la plaça Catalunya el 15M i que ara són al consistori de la Capital ofegant-la per tal que la capital de Catalunya torni a ser Madrit, tal com va dir la sra impresentable que ha sembrat de rates Barcelona. Aquesta és la part catalana d’aquest règim gasós i pudent espanyol.

Quines coses.

alexandre Cases
alexandre Cases
11.10.2022  ·  00:09

No estic gaire d’acord en que l’independentisme s’ha armat intel.lectualment aquests deu anys. Crec en aquest aspecte el nivell ha estat ínfim. Bàsicament han repetit com a lloros que tenim dret a decidir per qué és un dret democràtic i si no ens el donen és per que son fatxes. Fins i tot el tema de l’espoli fiscal va desparèixer molt aviat. Del tema cultural ja ni en parlem. La gran majoria de catalans actuen com a estrangers a la seva pròpia terra, i ben contents que ho fan. A molts els segueix semblant horrible mantindre el català amb gent que viu a Catalunya però parla altres llengues. Fins i tot ara és molt divertit barrejar-hi parrafades en castella quan es parla en català. En fi, si haguéssim fet una bona feina intel.lectual l’independentime arribaria al 80%. Per que pertànyer a Espanya és objectivament un perjudici per a qualsevol habitant d’aquesta terra. Però aquí, a diferència del País Basc, dir les coses pel seu nom no queda estètic. Portem un acomplexament brutal. Per això ens menyspreen tant.

Joan Benavent
Joan Benavent
11.10.2022  ·  00:12

En unes altres èpoques, els poderosos van aconseguir aplegar prous recursos perquè poguessin destinar un policia a gairebé tots i cadascún dels ignorants de la plebe. Van poder constituir un cos policial ensinistrat encarregat d’espiar i reprimir en tot moment tothom. La formació d’aquest cos corria a càrrec de l’església. El sistema no podia ser més pervers i diabòlic. Els va funcionar força temps, fins que va acabar fent figa. El policia encarregat d’espiar i vigilar una persona en concret no ara un altre que aquesta mateixa persona. Els mossens creaven a dins el cervell de cada creient la figura d’aquest uniformat la funció del qual consistia en salvaguardar l’ordre, dels poderosos. Els temps han canviat i aquest sistema només els funciona parcialment i en el cas dels independentistes de debò, no els farsants, gens ni mica. La tasca que desenvolupaven abans els mossens, ara la fan determinats mitjans, no direm pas d’informació, sinó d’intoxicació pública. Com que amb els independentistes catalans el vell sistema fracassa, els poderosos es veuen obligats a destinar jutges, policies i una certa tecnologia per tal d’espiar-nos, vigilar-nos, reprimir-nos i tenir-nos sota el seu control. Topen, però, amb un problema: que en som massa i els resulta materialment impossible contractar un poli per a tots i cadascú de nosaltres tal com feien abans. La manera que tenen de pensar els nostres enemics continua sent la de l’edat mitjana encara que facin servir eines modernes d’internet. D’acord que són uns terroristes criminals. Tret d’això, no entenc pas perquè ens fan tanta por en aquest sentit. Aquest sistema mai els podrà funcionar. Si volem, vencerem.

Eulalia Escude
Eulalia Escude
11.10.2022  ·  00:18

Sempre me’n vaig a dormir amb un bon article, gràcies, es un luxe avui en dia.

Salvador Molins
Salvador Molins
11.10.2022  ·  05:11

Anar-hi, anar-hi i anar-hi!

Perssistir, perssistir i perssistir!

“Redactar una proposta oberta, completa i coherent.”:

República Catalana Independent!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
11.10.2022  ·  05:44

Ara sí que podem anar a l´hamaca per temps, resulta que la força acabarà sorgint tota sola. Mentida, el que ha passat aquest mes es deu a la mobilització bestial de la diada. Si volem acabar d´escombrar-los, al carrer tothom i als venuts cap a l´amo de Castella.

Carme Garcia
Carme Garcia
11.10.2022  ·  07:10

La proposta de Poble Lliure per ami es molt assenyada, diferents partits o persones i associacions seria molt interessant perquè tothom hauria de anar de cara sense segones intencions.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
11.10.2022  ·  07:23

Posiblement hagui començat la predicció d’en Deulofeu, la desintegració d’Espanya em nosaltres dins.

Albert Miret
Albert Miret
11.10.2022  ·  07:57

Totalment d’acord amb Lluís Paloma. Em pregunto cada dia quant de temps durarà aquest doblet de presidents, en què n’hi ha un (precisament el que no ho és i que no ha estat elegit) li fot el llit a l’altre sempre que pot, i el petitó, que sempre l’hem vist com a “l’ajudant” del gros, perquè ell mateix s’hi ha situat, resulta que ens hem de creure que és el president de debò, el que mana. És evident que una situació així, en què el gros és el que talla tota la carn i el petit és el que frega tota la sang, no pot durar gaire. Ens trobem amb un xicot que resulta que el seu ofici era el de comptable, que ja era justet per a ser un bon president, però ara resulta que no és comptable sinó que és advocat, però que no ha exercit mai. En fi, no ha destacat ni ha demostrat la seva capacitat mai amb res. El gros és historiador segons diu, pel que fa encara més estranya la seva traïció a la vista de tothom, perquè sabent història només se’l pot qualificar de gran cínic o de gran estafador de la història de Catalunya
És clar, que amb aquest equipàs, no podem esperar guanyar la llibertat fins que siguem capaços d’apartar-los del poder que els ha regalat la jugada tant trilera d’aliar-se amb l’enemic de sempre i incorporar a la Generalitat, (abans de Catalunya, ara clarament de madrid), més coneixement i més llums -com diu el company Paloma- que retorni el poder a Catalunya i que acostin en lloc d’allunyar-la la llibertat que aquest poble es mereix després de tant esclavisme, tanta humiliació, i d’haver intentat de totes les maneres projectes impossibles de fer d’espanya un país democràtic. Tenim persones perfectament preparades per a dirigir la ruta de la independència fins al final, i ja és hora de desempallegar-nos de tants espanyolistes fatxes i incultes amagats (gràcies a un trist cop d’estat programat i subvencionat per madrit) dins d’un partit que era català i frenant totes les iniciatives de llibertat.

Joan López
Joan López
11.10.2022  ·  08:02

Ja ningù gossarà defendra a esquerra com partit català e independentiste i si ho fà caura en el ridicul.
Ara tenim que sortir al carrer,ANC no aturis el moviment,,aquet govern ara es un fraude als votants. Malaits siguin aquets traidors-botiflers

Jordi Torres
Jordi Torres
11.10.2022  ·  08:07

Espanya té moltes cares. D’una banda, ens ofereix aquests espectacles de pirotècnia regional per tenir-nos entretinguts, però de l’altra treballa discretament i amb mirada llarga. No per preparar un projecte convincent per a Catalunya, no… en això et dono la raó Vicent. Mai ens n’oferirà cap, bàsicament perquè el seu model d’estat vol l’explotació i assimilació de les perifèries productives, i això, expliquis com ho expliquis (i tenen la majoria de mitjans de comunicació per explicar-ho) no pot ser mai un projecte engrescador per nosaltres. Ells mai hi renunciaran.

El treball d’Espanya: meticulós, persistent i amb tots els poders de l’estat darrere per fer-lo funcionar, se centra a desactivar l’independentisme des de dins. Com si no? Si ho fas des de l’unionisme oficial, el que aconseguiràs és enfortir el sentiment independentista. Han de ser “els nostres”. O ens pensem que les clavegueres pudents que han aflorat en moments determinats ja no funcionen? Ens pensem que els partits polítics independentistes són lliures? Amb esquerra ja fa temps que hem vist que no, però, i és la pregunta que em faig, fins on arriben els tentacles d’Espanya?

Hauríem de començar a pensar com la resistència d’un país ocupat. D’entrada, els generals capturats no poden tornar a la seva activitat anterior quan són “alliberats”. Apliquem el manual, si us plau.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
11.10.2022  ·  08:20

Quan van despertar, l’independentisme encara era allà.

Carles Serra
Carles Serra
11.10.2022  ·  08:21

Gràcies Vicent per l’editorial; que vols que et digui alçades d’ara, després de tot lo que estem vivint i veient.
Fins que no es tingui clar que ER la paraula independència només la fet servir per ello que ja vares definir perfectament, l’art innoble de les paraules.
L’Aragonès aquest és simplement un palanganero, quí qui traça les directrius és el gran TRAÏDOR, el gran CÍNIC, el gran BOTIFLER, Junqueres i la seva mà dreta la rata de les clavegueres catalanes Sergio Sol.
Però ER apreciat Vicent SEMPRE ha preferit pactar amb allò que ells anomenen l’esquerra espaÑola, abans que lluitar per ser lliures; ja em diràs en Companys, ja que dir d’en Tarradellas i la realitat de tot això que descric és aquest putu Junqueres

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.10.2022  ·  08:30

Veureu. Això és una jugada mestra de ERC.
Ens volen portar a l’exasperació per fer-nos mobilitzar i fer que sortim al carrer ben emprenyats.

Segur, segur. Jugada mestra.

#mode ironia, eh?

Pere Subirana
Pere Subirana
11.10.2022  ·  08:35

Llegint alguns comentaris em poso les mans al cap. La unitat indepe es una gran fal.lacia que ha servit els espanyols per retardar la independencia. A molts paisos l han portat a terme minories organitzades com a Algeria per exemple. Voliem la unitat, el 52 %, i ja heu vist que ha estat utilitzada per anar en contra. Hem perdut 5 anys. La unitat va be si tenim al davant un estat democratic pero no es el cas. Llencem la unitat a la paperera. Nomes hi pot haver unitat amb els qui fan coses en el veritable cami a la independencia que es la recuperacio del poder en mans de Ñ. Tots els altres no serveixen per mes que es facin dir indepes.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
11.10.2022  ·  08:50

Jo tinc una visió força negativa. No deixo de recordar els mots del meu avi, que sempre em deia que vam perdre la guerra (la de Franco) el dia que va veure com es mataven (literalment) entre la FAI, el POUM, el PCE, etc.
Doncs ara ja no ens matem “literalment”. Alguna cosa hem guanyat. Potser l’única.
No anirem enlloc. Hem llençat a la clavaguera el 52%. Potser, per sempre.

Victòria Peris
Victòria Peris
11.10.2022  ·  09:03

La proposta de Poble Lliure molt bé, menys q proposen un altre Referéndum unilateral ( si no ho entes malament), i ja hem votat I guanyat. Ara a presionar tots x fer efectiva la DUI. Preparem-nos.
Gràcies Vicent, no se q fariem sense tu cada día.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
11.10.2022  ·  11:12

Aquest nou govern és una enganyifa per frenar el nostre procés de independència,però van en direcció contraria ara més que mai el carrer seguira tenint veu propia
Sr Partal moltes gràcies molt ben explicat

Víctor Torguet
Víctor Torguet
11.10.2022  ·  11:16

Crec que la maduresa de l’electorat independentista, desprès de tants anys de “Procés”, és la d’un col·lectiu que ha assolit un equilibri entre la tradició partidista (votant d’un o un altre partit), els sentiments apassionats (anhel, desig, indignació,…) i el vot raonat (fets i no promeses, coherència amb el mandat popular, solidesa de programa i execució del mateix). Considero que una part molt important dels votants indepes hem trencat rutines de vot que teníem fins el 2012 – 2014, amb el cor i el cap hem triat diferents opcions i totes elles han fracassat: aquí incloc no només ERC, JUNTS/PDECat/Convergència i CUP, també iniciatives fallides (malauradament, al meu entendre) com Front Republicà o Primàries.

És cert que, com a tot arreu, quedarà un cert nombre de votants ultra-fidels als colors de la samarreta, però dubto que siguin majoria. El gran absentisme de les eleccions del 2021 ho confirma.
I som mols els que creiem que la immensa majoria de qui era indepe al 2017 ho segueix sent. Més encara desprès de la reacció d’espanya des de llavors. Una altra cosa és el grau de motivació per participar en accions que els darrers anys s’han demostrat estèrils (manifestacions “festives”, accions de protesta i confrontació, etc.) per la mancança absoluta (o directament oposició i, moltes vegades, violenta) de la política i l’administració fake-indepe (amb la Generalitat al capdavant).

També veiem com l’ANC (tenint un control de la comunicació molt inferior al partit espanyolista ERC, “fake-indepe” és una denominació que ja queda curta per aquesta colla de gàngsters) amb els missatges i accions de les darreres setmanes ha dinamitzat i canalitzat uns canvis a l’escena política i al cor i el cap de molts independentistes que la majoria no hauria imaginat uns mesos abans (època en la que seguíem deixant-nos portar per la resignació i la tristor més amarga per la impotència i la traïció patida).
També hem vist a un Consell per la República intentant aixecar la veu i reivindicar-se (per enèsim cop) a rebuf de l’ANC. Però sense gaire esma per passar de paraules a fets creïbles, que és el que li manca al CxR. I és per això que no aconsegueix passar dels pocs més de 100 mil adscrits. Perquè, insisteixo, crec que el Catalans Indepes (no oblidem mai que els que no són indepes, amb tot el dret de no ser-ho, també són Catalans) ja tenim una certa maduresa política.

Acabo: en aquest context, està clar que tenim un electorat suficientment madur (massa cops rebuts), seguim sent els que érem (com a mínim), reaccionem quan veiem una escletxa d’oportunitat (11/S i 1/O d’enguany) i tenim encara alguna entitat que sembla no totalment podrida (ANC, CxR).
Hem d’aixecar-nos un altre cop del sofà. Personalment, no em calen més exemples per veure que si ens organitzem per fer un seguit d’envits ben ordits (d’experiència n’hem acumulat un munt als darrers anys) amb una organització popular que coordini entitats “lliures dels polítics fake-indepes” (excloc doncs JUNTS i CUP, entenc que pràcticament tothom ja ha esborrat ERC definitivament) només podem ser GUANYADORS.

Fem-nos amb l’ANC i el CxR (entre d’altres com la xarxa de CDRs, Debat Constituent, etc.) i desbordem-los a nivell estratègic, tàctic i executiu. En teoria ells estarien encantats (diuen que van néixer per això, que ho demostrin) i fem un gir radical a situacions que fa uns mesos semblaven petrificades. És possible. Vosaltres ho veieu també, oi?

Deixem de votar en massa als partits “fake-indepes” que han demostrat sobradament la seva incapacitat o directament el seu anti-independentisme actiu. Menció especial per ERC.

Comencem a organitzar candidatures de Llista Cívica ja !!!
Tenim les properes eleccions al 2023 (i qui sap si abans…)

Tomas Pérez
Tomas Pérez
11.10.2022  ·  11:21

Ja ens ho hem dit això altres vegades apreciat director. Això de què, per més que estralegen i bracegen a les xarxes socials, no hem de fer res gaire diferent del que hem fet fins avui. Continuar. Continuar. I continuar. És el que portem fent des de fa segles i nosaltres des de l’1-O/2017 sense defallir. Però diguem-ho clar, havent guanyat naltros,avui són els altres l’oposicióindependentista els que intentaran governar-nos.
Quant de temps? Només per aquest fet cal continuar. Continuar. I continuar. No queda altra alternativa que la persistència i resistir.
Felicitats per la part que us correspon pel 2000 d’El Temps

Josep Soler
Josep Soler
11.10.2022  ·  11:37

Arran del que ens diu a la seva brillant editorial d’avui, la pregunta que està bategant en tot això és, com és possible que un partit que ha estat el segon en les darreres eleccions al Parlament, que ha comptat amb el suport del tercer i del cinquè partit, aconseguint amb això majoria absoluta d’escons i de vots, amb programes que es van poder refundar en un de sol, i que tenien de fonament l’obtenció de la independència, que al final aquest partit (que repeteixo reunia totes aquestes condicions) l’hagi rebentat a totes direccions per encongir-se a disposar d’un govern minoritari de trenta-tres escons, que per tal d’omplir-lo d’un mínim de Consellers, ha hagut d’acudir (diria que a la subhasta) de un personal abans desnonat pels partits als quals pertanyien?
El cim dels despropòsits es podia ampliar més?
Si han estat capaços de fer el que han estat fent fins ara, algú pot esperar encara res d’aquest govern, a sobre presidit pel senyor responsable d’aquesta acció tan maldestre”.
¿A tant de patiment estem condemnats a tenir els catalans pel fet d’espirar una sobirania igual o semblant a la que tenen França, Itàlia o qualsevol altre país del nostre entorn?

Oriol Martí
Oriol Martí
11.10.2022  ·  11:43

Vicent, i gent que et llegim/estudiem de forma crítica i radicalment apassionada:

Els que dirigim tot de fa 10 anys el procés som la gent vulgar, anodina, grisa…aquella gent que el nostre inoblidable Alfonso Sastre, únic dramaturg espanyol que ens ha estimat i respectat, va sintetitzar en aquella obra tan profunda que portava per títol “El camarada oscuro”.
Som la gent els que tenim el poder.
Aquella gent, que Raimon en deia “classes subalternes”.
Per aquest motiu , cal seguir sortint.
Aquests canvis d’aquests dies es deuen a .l’èxit de l’11-S i l’èxit de la celebració de l-O.
Cal rellegir l’editorial teu Vicent, on citaves tan exactament a Rosa Luxemburg.
Moltes gràcies, Vicent

Carles Lladó
Carles Lladó
11.10.2022  ·  11:51

“…la necessitat d’una nova formació política on puguen confluir tots els qui volen completar el procés d’independència? I qui pot dubtar que una cosa com aquesta acabarà apareixent i essent decisiva?” Aquesta possibilitat ja està perfectament especificada al Pla D’IN D’Independència Nacional que pot ser fullejat a http://www.carlesllado.cat
El Pla, boicotejat arreu: Federació Sobiranista; empoderament nacional; allaus de Proposicions Legislatives; declaració d’Independència “D’INiciativa Popular” i sol·licitud del reconeixement internacional. Tornat a dir. Buf!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.10.2022  ·  11:58

Des del 2004, aproximadament, la competència entre ERC i CDC –posteriorment PDcat i JuntsxCat- ha estat tan legítima com destructiva, sobretot en aquests 12 anys darrers, La CUP sempre ha estat un partit que ha posat per davant el canvi social a la independència, sense entendre que la independència del país ja és un canvi social. No serem mai independents sense que totes les sensibilitats que aspirem a separar-nos de l’estat espanyol tinguem una estratègia comuna i actuem, en el moment de l’embat, sota el mateix comandament. No podem ser un país normal sense incloure-hi totes les sensibilitats. No hem d’oblidar mai que si hem omplert els carrers de mils de milers i més d’un milió de persones és perquè hi ha l’esquerra, els liberals de centre i l’esquerra radical en la mateixa manifestació. El procés d’independència de Catalunya és una revolució, actua com una centrifugadora i va espolsant gent i liquidant partits fins que en quedi el sediment de la unitat. L’ERC que avui coneixem desapareixerà i també JuntsxCat i la CUP canviarà. Crec que comença a obrir-se un escletxa, ara només s’insinua, però les forces tectòniques del procés farà que a partir de cert moment tot vagi més ràpid. Poble Lliure ja s’ha mogut i reclama una nova força política que agrupi el màxim nombre d’actors polítics i socials entorn d’un programa de mínims per l’autodeterminació i la independència. JuntsxCat té mala peça al taler, la centrífuga els aclarirà. ERC anirà pel pedregar perquè si no convoca eleccions només el PSC els pot aguantar en el poder i el seu electorat ja està prou decebut. És aquí on entra la llista cívica de l’ANC. Aquest ha de ser el pal de paller de la unitat i de la nova etapa. Ja hem patit masses ferides com perquè no siguem generosos i finalment responsables. M’oblidava de dir que tot això no passarà sense que les “vaques sagrades” de l’1 d’octubre desapareixin i deixin pas a nou aire.

josep ortinez
josep ortinez
11.10.2022  ·  12:31

Sobre la proposta de Poble Lliure em sembla un intent de presa de pel.
Fem una unió de tot els que vulguin la independencia, però eps mono jo! Eh.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
11.10.2022  ·  12:52

KRLS
la seva tornada és molt a prop
Crispetes

Consol A
Consol A
11.10.2022  ·  13:41

Espero que ningú més torni a posar abans la “unitat” que l’objectiu, la independència. Ha estat un fracàs: ni unitat ni objectiu.Hem vist que hi ha partits com ER i CUP,i últimament Òmnium, que ho utitzen per frenar i fer recular a tot el moviment independentista. Tenen altres interessos i volen manipular. S’ha acabat! Ara cal explicitar com i quan, i a qui no li agradi, que hi vagi sol i ja ens trobarem, o no.

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
11.10.2022  ·  14:30

3 coses breus sobre l’article:

El primer, i obvi, si algú escriu alguna bajanada, per exemple, en algun comentari d’aquí, demà i d’aquí un any, i d’aquí 10…. el missatge continua aquí. Si aquest algú que ha escrit això és un polític, i un càrrec rellevant, doncs òbviament, un “maleït” comentari pot qüestionar la seva carrera. El “handicap” de les xarxes socials.

Segon, sobre la crisi dels míssils de Cuba, ja sé que no té a veure amb aquest article, però em sembla curiós que en els vostres editorials, l’amenaça de l’OTAN sobre Rússia la trobeu justificable i en canvi amb el tema dels míssils de Cuba ja esteu més distants. Aquí es practica la teoria de com més lluny, més neutral. Com els qui defensen la independència del Sàhara, però Catalunya…. ai això no!

I tercer: uns diuen que aquest govern és il·legal, jo més aviat diria il·legítim, però debats terminològics a banda, ja m’explicaran com pensen governar amb només 33 diputats afins. Però el “luxe del temps” és l’amnèsia que ERC pràctica oblidant què els va passar quan van investir en Montilla. El míssil no el veuen a venir i a Junts ja els hi va bé que no ho vegin.

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
11.10.2022  ·  15:10

Cal tornar a posar a primera línia els independentistes de cada espai polític, de cada espai cívic i de cada espai social. Endavant TOTS JUNTS: pobres, rics, de dretes, d’esquerres, de dins, de fora… Hi hem de ser tots, tots, tots remant colze a colze per aconseguir una terra lliure!!!

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
11.10.2022  ·  15:49

Alexandre Cases ha posat el dit a la nafra. No perdem de vista la davallada de l’ús social del català en global i, especialment, entre el jovent. És un fet que abans es limitava a les grans conurbacions o àrees metropolitanes de Barcelona, Tarragona, València i Alacant-Elx. Ara, però, amb l’ajut de l’allau migratori del tombant de segle, de la baixíssima natalitat dels catalanòfons i de la despolitització/idiotització naïf de la majoria de la canalla que puja, s’ha escampat a les ciutats mitjanes i comença a fer forat fins als pobles de pocs milers d’habitants. Quan el coixí de gent major i fills del baby boom traspasse, que en quedarà de la nostra llengua? Serem la nova Occitània, definitivament assimilada al fet francès. Molt de compte amb la llarga durada i no centrar-nos amb la immediatesa. Perquè sense llengua, i cultura, no quedarà nació que alliberar. Només reivindicacions regionals i veïnals. Fum de boja administratiu. Ull viu!

Joan Royo
Joan Royo
11.10.2022  ·  18:12

Tant de bo es produesca una confluència amb un objectiu únic: aixecar la DUI suspesa. Caldrà molta generositat i intel.ligència entre els actors que hi veig: ANC, CxR, Junts, CUP…i encapçalat per Puigdemont (deslligat de Junts). Potser seria la candidatura guanyadora.

david graupere
david graupere
11.10.2022  ·  18:28

Repetiu diversos cops el període de deu anys, ja n’han passats 10 i han vingut per la política migratòria de l’estat espanyol 1 milió d’immigrants, quants podran votar si es fa mai a un referèndum?

1 milió i el català baixa a un 30%… és fàcil fer de fer comptes: 10 anys més, 1 milió més.

EXACTAMENT la mateixa estratègia a la Catalunya nord o al nostre anomenat País Valencià, on ni el president valencià ja no hi parla valencià a Alacant per exemple.

La minorització per mitjà d’una política migratòria estatal avui d’abast internacional rebenta no sols la llengua sinó el mateix model econòmic de les nacions a assimilar. I amb el dret d’emigrar que vós feu bandera, no veieu o no voleu veure el que fan.

Perquè com les virtuts segons el context esdevenen defectes; amb els drets, segons la política, esdevenen paranys.

ernest ramos
ernest ramos
11.10.2022  ·  20:56

Sr. Graupere, Felipe Gonzalez ja feia campanya per a diluir el català dient ( i actuant ): es preciso fomentar la inmigración de sudamericanos a Cataluña para hacer perder peso al catalàn )

Marc Avià
Marc Avià
11.10.2022  ·  23:34

Molt d’acord. Bona anàlisi.

Josep Vilà
Josep Vilà
12.10.2022  ·  01:06

D’acord amb Alexandre Cases i la manca de pensar i parlar clar i l’acomplexament brutal dels catalans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes