Els embolics del conseller Nadal

Que la reflexió cartesiana de Nadal cause una desautorització pública del govern diu més dels problemes del govern que no pas del pensament del conseller

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan Pere Aragonès va anunciar els noms del seu nou govern vaig avisar que el colp d’efecte –el foc d’artifici, crec que vaig dir– s’esgotaria en unes poques hores, però que després el president hauria d’aguantar cada dia els seus exòtics consellers i les eixides que pogueren tenir.

I ja ho tenim ací. Ahir mateix, la portaveu del govern va haver de desautoritzar el conseller Nadal, que en una entrevista havia dit ni més ni menys que ara tocaria un retorn “a les essències més pures de l’estatut del 2006”. Descartada la independència, s’entén. Patrícia Plaja el va disculpar, afirmant que dins el govern conviuen punts de vista i referències diferents –cosa que és indiscutible però que, curiosament, quan passa dins altres partits és presentat poc menys que com un drama insuperable.

Quim Nadal no és cap novençà. En res. No és algú que puga sorprendre, després d’una carrera tan dilatada com la que ha fet. O que puga adduir desconeixement de les regles de funcionament del negoci de la política. Nadal és un gat vell i com tots els gats vells té vicis que ja no canviarà. Com, per exemple, pensar per ell mateix quan parla amb els mitjans o no ser especialment reservat ni discret. Fa uns anys va publicar un llibret, una mena de dietari, on va posar en boca de dues persones uns comentaris sobre mi que se suposava que eren confidencials i que els protagonistes de l’afer no haurien volgut mai que m’arribessen. Però Nadal es va quedar tan ample escrivint-ho negre sobre blanc i va descobrir alegrement els noms i cognoms dels personatges en qüestió. He de dir que per a horror seu. El conseller és així.

És així quant a la discreció, però és així també quant a la seua manera d’entendre la política. A diferència de molts altres, ell pensa. I quan dic que pensa vull dir que no es limita a creure’s la consigna que li envien cada matí. I el que va dir en l’entrevista, això del retorn a l’estatut del 2006, pot indignar molt pel fet que ve d’un conseller d’un govern teòricament independentista que se suposa que, efectivament, hauria de tenir aquesta pantalla passada, però no és cap bajanada. La qüestió està molt ben situada, per més que el debat que presenta no convinga, propagandísticament, al govern. Però si aquest govern no aspira a fer la independència, haurà de tenir alguna idea alternativa sobre què vol fer amb la situació institucional anormal del país –el Principat continua governant-se d’acord amb un estatut que no han votat ni la població ni el parlament. De manera que Nadal, en definitiva, no fa sinó exposar una obvietat: si la cosa tracta d’acceptar l’autonomia i acomodar-s’hi, caldrà, com a mínim, recuperar alguna cosa que s’hi assemble. O no?

I el fet que aquesta reflexió cartesiana, freda, gairebé professoral, cause un daltabaix i obligue el govern Aragonès a eixir a la palestra a desautoritzar qui la fa, crec que evidencia més el problema que té el govern que no pas el problema que té qui fa la proposta. Perquè si això ja no tracta de fer la independència, president, aleshores què?

 

PS. Em permetreu que destaque molt aquest article de Jordi Goula que despulla, amb les xifres a la mà, les mentides i les manipulacions econòmiques que ara fa cinc anys, el 2017, es van fer per provar de frenar el procés d’independència. Absolutament imprescindible. Per a desar-lo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Perera
Ramon Perera
02.11.2022  ·  23:22

D’acord, Nadal és un gat vell que no té res a perdre. El problema és del govern.

Josep Usó
Josep Usó
02.11.2022  ·  23:24

El president sembla molt poca cosa. I no té cap programa per a res, més enllà d’anar endollant els seus. O, com a mínim, això sembla des de fora. És raonable que el nou fitxatge tracte d’ocupar un espai buit. Prompte hi haurà eleccions.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.11.2022  ·  23:33

Tinc ben poques ganes d’escoltar qui no diu res.
Joaquim Nadal, a hores d’ara no es mereix cap comentari, potser només per posar en evidència al president que l’ha triat per cobrir el cupo, però per res més
Ni cas, sisplau.

Albert Poblet
Albert Poblet
02.11.2022  ·  23:45

Per cert, com que el portal de notícies 324 (de la Corporació Catalana i d’ERC) no hi ha cap notícia que el PP i el PSOE han votat en contra de l’ús del català a la UE, algú sap si el telenotícies han fet algun comentari? Això s’havia acordat a la taula de diàleg, oi?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
03.11.2022  ·  00:01

L’Anàbasi estimat director, l’Anàbasi.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.11.2022  ·  01:09

Arribarà aquest govern a Nadal? (Joc de paraules totalment intencionat.)

Salvador Molins
Salvador Molins
03.11.2022  ·  03:31

No vam fer cap delicte, vam defensar la independència de la nostra Nació i a més ho vam fer democràticament i de forma pacífica.
El Referèndum està fet i guanyat i la DUI votada i proclamada, sols falta completar el que va faltar per a implementar-la.
De cap manera acceptar que van cometre cap delicte.
De cap manera sotmetre’ns al caprici i interessos d’aquesta Espanya que ens subjuga i destrueix dia a dia fins a la submissió total i la liquidació plena dels nostres drets i constitucions seculars.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
03.11.2022  ·  05:52

El tripartit3 es una realitat gràcies al venut Junqueras, seminarista español com monseñor Nadal o Navidad. Estatuto erc.psoe, independentisme español o junqueril

Ferran Izquierdo
Ferran Izquierdo
03.11.2022  ·  06:56

No sabrem mai la veritat de tot plegat, pero lo cert és que tard o d hora l´ independencia de CAT esdevindrà imparable. Ñ ho sap prou be ….I els catalans hem de tenir paciencia i perseverancia.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
03.11.2022  ·  07:19

El felicito per aquesta frase: “els seus exòtics consellers” s’hi aplega tot un argumentari el.lidit. No ho dic de broma.

Carles Serra
Carles Serra
03.11.2022  ·  07:21

Que vols que et digui apreciat Vicent si cal comentar alçades d’ara aquest dropu de Nadal; ja que arrastra suficient història per saber dels seus valors i fets d’aquest personatge.
No deixa d’ésser un Lerroux, però en aquest cas català.
El gran drama que malgrat la seva fosca i botiflera història és repescat per seguir vivint i influint a la colònia catalana.
En fi Vicent, en fi

Pep Agulló
Pep Agulló
03.11.2022  ·  08:35

És la “casa gran” d’ERC.
Benvinguts passeu, passeu… si no ets independentista, és clar…

PS. És impressionant que la “condemna del telenotícies” d’en Dalmases passi per damunt de tot. De la sort dels eurodiputats, del tema de la sedició, del vet a l’ús del català al Parlament Europeu, etc. Quantes hienes…

Carles Serrano
Carles Serrano
03.11.2022  ·  08:57

Just quan vaig sentir el què havia dit el Sr. Nadal, m’hagués agradat poguer-li dir a la cara el que heu dit Sr.Vicent. Ho heu fet millor que jo ho hagués dit. Felicitats¡¡¡
Sr. Nadal, teniau un prestigi. Perquè l’espatlleu??.

Victor Serra
Victor Serra
03.11.2022  ·  09:03

Si algú no sabia el que pensa Nadal, és que ha viscut a Raticulín el darrer segle. Tant val pels que l’han anomenat conseller, com pels que han marxat del Govern deixant-li lliure el lloc que abans, almenys, ocupava algú que pensava molt diferent. Abrandadament, anem fent passos de cranc.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
03.11.2022  ·  09:05

Caldria que algú li recordés al conseller Na-GAL que, quan ell era batlle socialista de Girona, una organització criminal, satèl·lit del PSOE, dirigida per socialistes, va assassinar una trentena de bascos.
I ell, mai, mai no ba badar boca, ni com a batlle de Girona, ni tan sols personalment.
Hi estava d’acord, potser, amb l’assassinat de bascos “terroristes sediciosos”?

Toni Arregui
Toni Arregui
03.11.2022  ·  09:27

Que el dir el que hom pensa sigui considerat un vici de fat vell diu molt de la merda de democràcia que tenim. Exactament com els partits “plurals”, que són l’excusa perfecta per dir A en campanya i fer tota la contrària quan s’és al govern.

Antoni Alegre
Antoni Alegre
03.11.2022  ·  09:31

Pense que sóm un país de gent amb molt poca cultura. M’explique, que vol dir açò de canviar noms i cognoms de persones de forma ofensiva?
Cal que ens ho fem€ mirar…

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
03.11.2022  ·  09:40

I continuant perdent un temps fonamental. Manifest popular, llista, vot electrònic…

Víctor Torguet
Víctor Torguet
03.11.2022  ·  09:44

Les giragonses que ERC ha de fer per plaure el PSOE (mantenint-lo al govern d’espanya) i perquè el PSC no el faci fora del govern de la Generalitat han estat, són i seran pròpies de les històries més repugnants d’engany, estafa, traïció, deslleialtat, covardia i rendició vil.

És del tot insuportable veure als alts càrrecs polítics d’ERC mentir obertament cada cop que obren la boca, cada declaració acaba sent una autèntica pixada a la cara del col·lectiu que es considera Independentista (ja sigui l’activista o el passiu).

Estan ja tan lluny de l’Independentisme (com a concepte, doncs fa anys que van deixar de practicar-lo activament, encara que fos a contracor com fins a l’Octubre de 2017) i és tan delirant la seva supèrbia que encara ens colaran com a eixamplament de la base els fixatges de l’Albert Rivera i el Xavier Garcia Albiol (que veient la deriva d’ERC, segur que tots dos ja han enviat el seu CV actualitzat).

ERC ha arribat a un nivell que, a part de que ja és un actor anti-Independentista indiscutible, està desplegant una forma de fer política que aniquila els principis més bàsics de la Democràcia: honestedat, transparència, alineament al Programa electoral, fidelitat al mandat dels electors, adequació als fonaments de la Coalició de partits, etc.

ERC ha traspassat massa línies vermelles en el joc net polític i la representació de la ciutadania.
ERC és, ara mateix, l’exemple del que una República Catalana mai hauria d’acceptar com a comportament polític i de servei/representació del poble.

Llista Cívica ja !!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
03.11.2022  ·  10:47

ERC està a la corda fluixa, a molta alçada i a mitat de trajecte, amb l’objectiu d’arribar a terra ferma. Però quan va iniciar aquesta singladura, la por i l’avarícia política, els va fer errar el càlcul, perquè el final no existeix, és un miratge, i de la corda fluixa només es pot caure i cauran.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
03.11.2022  ·  11:09

L’article d’en Goula s’hauria de publicar a tots els mitjans, espanyols i catalans, imprescindible per a desfer tanta mentida i manipulació.

Josep M Grinyó
Josep M Grinyó
03.11.2022  ·  12:03

Els unionistes fitxats per ampliar la base fins al 80% s’han descarat i posen en evidència la falsedat dels objectius d’ERC pel que fa a la independència, que son desmoralitzar, desmobilitzar i desactivar l’independentisme sota un règim que ells únicament administraran. Els ciutadans catalans corren el risc de convertir-se en feligresos. Cal també no oblidar les maniobres recents amb el PSOE per neutralitzar a Puigdemont. A veure si les urnes els donen una lliçó.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
03.11.2022  ·  12:19

Tot i cercant dins els fets més esotèrics, no és fàcil trobar fets que facin pensar en coses positives. I no parlo de Joaquim Nadal, inefable personatge que no mereix més que indiferència. El govern és dolent i l’oposició, mancada de punch, resulta quasi inexistent. Podem embolica tant com pot la troca i el seu decantament cap al PSOE ho corrobora, sobretot per la tossuderia de considerar els socialistes un partit a l’esquerra de l’espectre polític, cosa que és una autèntica fal·làcia. I, així, sense tocar vores, anem malbaratant el temps.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
03.11.2022  ·  12:46

La fotografia ens mostra com n’és de patètic i decrèpit aquest Parlament en l’actualitat. El seu prestigi ha estat degradat per aquest govern i els partits que el recolzen (de manera explícita o encoberta) d’una manera indigna i miserable. Tot va començar el dia que, el seu aleshores, President, es va negar a investir el MHPresident Puigdemont, el legítimament elegit. I va continuar amb l’escarni el MHPresident Torra, i amb la destitució de la MHP del Parlament Laura Borras. I la llista continua amb tots aquells que, en algun moment, van ser una nosa, per les seves idees independentistes radicals (d’arrel). Catalunya es mereix un govern i Parlament que lluiti per la independència d’aquest país, no un grupet de pseudopolítics acostumats a la cadira des de fa desenes d’anys, sense cap altre objectiu que consolidar-se a la política i al seu propi partit. Pels grecs la política era un art, per a tots aquests subjectes, una forma de vanitat i de negoci.

Daniel Mir
Daniel Mir
03.11.2022  ·  13:49

Déu els cria i ells s’ajunten.

Berta Carulla
Berta Carulla
03.11.2022  ·  15:18

A mi em fa vergonya tenir representants que no saben altra cosa que viure del diner de tots.

Per cert, el que fa de president és l’únic polític [dit] independentista que és al govern des que va començar el procés. Els altres han estat tots liquidats. Aquí s’esmenta, en aquest diàleg entre en Josep Costa i l’Albano-Dante:

https://youtu.be/gtR6gtv0CT8

Els unionistes, en canvi, parasiten el sistema i el converteixen en una enfermetat.

Antoni Sans
Antoni Sans
03.11.2022  ·  15:32

Escriu Rosa:
El problema no són els titelles posats al govern. El problema és aquest president il.legítim Aragonès que te la cara més dura que el ciment i que actua amb la mateixa pocavergonya que la de la calç viva dels socialistes. Si no ens espavilem a fer caure aquest govern el PSOE l’aguantarà fins que hagi destruït completament Catalunya i les darreres possibilitats d’alliberar-nos.

Josep Gualló
Josep Gualló
04.11.2022  ·  00:14

QUE ESPERAVEU QUE FES UN CATALÀ MEMBRE DEL PSOE FRAQUISTA

No podia fer res difrent del que ha fet.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes