Kherson: així es guanya una guerra. Així es guanya qualsevol guerra

Amb informació, coordinació i astúcia, tothom pot guanyar qualsevol conflicte. No hi fa res que l’enemic siga molt gran

Vicent Partal
09.11.2022 - 21:40
Actualització: 10.11.2022 - 18:24
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa unes quantes hores que hem tingut una sorpresa enorme, quan el ministre de Defensa de Rússia ha anunciat que les tropes russes es retiraven de la regió ucraïnesa de Kherson i de tota la riba nord del riu Dnièper.

Feia dies que regnava un silenci massa clamorós sobre la situació de Kherson. I en aquesta Pissarreta del dia 21 ja us vaig explicar que tant de silenci tan sols podia significar que passaria alguna cosa molt grossa –i, efectivament, ha estat així. Aquell dia jo feia l’aposta que Ucraïna tenia a l’abast la victòria a Kherson, una victòria que és transcendental per al futur de la guerra.

Que les forces armades russes abandonen Kherson sense ni tan sols lluitar és la bufetada més dura que podia rebre Putin, poques setmanes després de proclamar-ne l’annexió. I per a Ucraïna aquesta victòria és molt més que una de les moltes que va aconseguint. Amb Kherson, Ucraïna no tan sols recupera un terreny enorme que deixa de ser ocupat, sinó que es planta a les portes de Crimea, just abans que l’hivern paralitze els combats.

Però la sorpresa, allò que jo no m’esperava, és que la ciutat tornaria a mans del govern ucraïnès sense ni tan sols combatre. Més aviat era previsible una batalla duríssima que no ha arribat perquè l’exèrcit rus ha renunciat a presentar-la. I això diu molt de la situació dels militars russos, però també diu molt de l’extraordinària habilitat i dels magnífics plans que han organitzat el govern i les forces armades ucraïneses. Que ens demostren a tots com es guanyen les guerres –les bèl·liques, però en realitat totes, les que no són armades també.

Perquè les guerres no es guanyen necessàriament en combats cruents persona contra persona, sinó com si fesses servir un enorme tauler d’escacs, amb informació, coordinació i astúcia. Fent operacions que per si soles semblen anecdòtiques o inconnexes, però que totes juntes reconstrueixen un trencaclosques magistral.

I, en aquest cas, per a demostrar-ho, cride l’atenció sobre tres fets.

El primer és l’atac al pont de Kertx, el pont que uneix Crimea amb Rússia. El dia que va passar, avui fa just un mes, vaig titular la Pissarreta “Ucraïna té un pla i Rússia no” i vaig relacionar obertament la voladura del pont amb la reconquesta de Kherson. Per què? Perquè per aquell pont passaven tots els subministraments i l’avituallament de Kherson, per via ferroviària. I per això l’atac va ser sobre el ferrocarril més que no sobre la carretera –recordeu també, ho explicava en una altra Pissarreta, que Rússia és un dels pocs països del món amb una branca ferroviària de l’exèrcit, cosa que els fa prioritzar aquest mitjà de transport, sempre.

Això Ucraïna ho ha interpretat perfectament i ha estat prou hàbil per a transformar el poder rus en el seu taló d’Aquil·les. Tallant la ruta d’aprovisionament ha deixat Kherson sense possibilitats de resistir. Especialment, perquè no ha fet això i prou, sinó que ha fet caure més peces del tauler, de manera simultània.

La segona va ser l’ofensiva de Khàrkiv, al nord del país, que tenia el mateix objectiu, per bé que geogràficament aparegués com a llunyana i descoordinada. Car no es tractava tan sols d’alliberar Khàrkiv de l’amenaça de l’artilleria russa. Es tractava sobretot de tallar l’autopista i el ferrocarril pel qual arribaven la resta d’aprovisionaments de Rússia estant. De manera que, tallada la ruta del nord i també la de l’oest, Kherson caigués tot sol.

La tercera i definitiva ha estat, en detall a Kherson, la manera com han destruït tots els ponts i totes les rutes que travessaven el riu d’una manera o altra. Han volat i deixat impracticables el pont de Nova Kakhovka i els dos de Kherson mateix, per posar en relleu, així, davant els russos que estaven aïllats i que no tenien ningú ni res que els cobrís. I, obligats a travessar el riu per ponts provisionals i sobretot amb ferris, els russos han acabat entenent que defensar Kherson els era impossible i han optat per retirar-se.

Tot plegat ha estat una ofensiva que entrarà en els llibres d’història per la qualitat amb què s’ha executat i, sobretot, per la brillant coordinació de maniobres en aparença  diverses i esparses però totes amb un gran sentit final. I així, amb informació, coordinació i astúcia, la petita Ucraïna derrota el gegant rus. Però també, així, ens ensenya que es pot derrotar qualsevol adversari en qualsevol situació.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.11.2022  ·  22:11

És una victòria, una més, de la intel·ligència sobre la força bruta. Els defensors de Rússia per “tradició” tenen un problema per a meditar.

Alexis Vizcaino
Alexis Vizcaino
09.11.2022  ·  22:18

A mi em costa entendre que aquest anunci és autèntic i no una manera de moure l’exèrcit ucraïnès a la posició que el Kremlin vol.
No soc cap expert i llegint que els Milbloggers russos a l’oest del Dniper diuen que no hi ha moviments de marxar, o el moviment de les tropes russes a Bielorússia, o els camions amb explosius a la presa més propera al Dniper, o l’exigència de desallotjar a 15 km del riu. I la pressió dels ultranacionalistes russos acusant a Putin de tou. Em recorda al moviment que Ucraïna va fer en sentit contrari a Kharkiv.
Com que no hi entenc, i tot i que em costa pel que acabo d’exposar, em crec el que dieu els que enteneu en Russia, Kremlisme i en general de guerres.
Gràcies per l’editorial tan oportú

Joan E. Llin
Joan E. Llin
09.11.2022  ·  22:22

Amb el suport de l’OTAN. No ho olvede-ho.

Didier Richard
Didier Richard
09.11.2022  ·  22:23

Al meu entendre, si els russos se’n van de Kherson, no es perquè l’exercit Ucraïnès els fa fora, con bé dius, se’n van sense lliurar batalla… Primer, perquè no es pot defendre una posició d’esquena al Dnierp, es massa perillós, i costaria masses vides de soldats russos. I després, i per això han evacuat 115.000 civils, fa setmanes que l’exercit Ucraïnès bombardeja la presa de Kakhovka (al nord de Kharkov) sense “encertar”, si es tranques la presa amb la ciutat encara ocupada, generaria una catàstrofe humanitària de proporcions bíbliques, cosa que al Ucraïnesos, no els importa, com s’ha demostrat en repetides ocasions (com per exemple bombardejant la central nuclear de Zaporizhzhia, o lliurar batalla en una Mariopol plena de civils…), però al russos si! Ara, reagrupat a la vora esquerra del Dnierp l’exercit rus serà molt difícil de desallotjar, tenen ells la posició més avantatjosa.

Jordi Miralda
Jordi Miralda
09.11.2022  ·  22:25

És clar que Ucraïna deu tenir molts consellers que són militars dels EUA…

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
09.11.2022  ·  22:35

Ucraïna…i darrere l’OTAN. Així no es perden les guerres.

Josep Maria Raduà
Josep Maria Raduà
09.11.2022  ·  22:35

Tot llegint l’article i sobretot amb la frase ” Que ens demostren a tots com es guanyen les guerres –les bèl·liques, però en realitat totes, les que no són armades també.”, no he pogut evitar pensar en una altra situació que ens és molt propera. Per què serà?.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
09.11.2022  ·  22:38

Deixem un marge per al dubte. Quina en prepara el gegant?

Ramon Vilella
Ramon Vilella
09.11.2022  ·  22:44

Jo també com el Alexis no hi enteng res de estratègies militars, però veient el que ha fet en Puting fins ara hem costa de creure que això ja s’ha acabat. Més aviat crec que en Puting fa retrocedir els seu exèrcit per evitar mals majors. Esperem que tot seguit no en faci alguna de molt grossa. Jo penso que el millor seria que en comptes de una retirada fos una fugida i que els ucranians causessin el major nombre de baixes possibles en el exèrcit rus perquè en Putin perdés tota credibilitat per part dels seus.

Gertrud Hoffmann
Gertrud Hoffmann
09.11.2022  ·  22:50

Els psicòtics com Putin tenen aquest punt de feblesa: no troben sentit en allò que fan. En canvi persones que tenen la capacitat de dubtar sí que saben coordinar, replantejar i corregir, si cal, els seus objectius. Moltes felicitats doncs, Ucraïnèsos!!

Ramon Perera
Ramon Perera
09.11.2022  ·  23:16

– Itàlia, 300.000 km2
– La Federació Russa, 17 milions de km2
– Itàlia, 60 milions d’habitants
– La Federació Russa, 142 milions d’habitants

Però el PIB de Rússia és més petit que el d’Itàlia. I això que Rússia disposa d’una impressionant quantitat de recursos naturals.

Alguna cosa no funciona bé a Rússia. Ni en la seva economia ni en el seu exèrcit. Van fracassar el tercer dia de la seva ofensiva, quan tenien a favor seu el factor sorpresa i l’OTAN no havia tingut pas temps d’intervenir.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
09.11.2022  ·  23:20

Esperem que el tsar encegat no faci una de més grossa.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
09.11.2022  ·  23:37

I per quan la petita Catalunya guanyarà a la geganta España? La coordinació l l’astúcia no la portem gaire bé…

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
09.11.2022  ·  23:56

Moltes gràcies, Vicent. Aprenc un munt de coses amb els teus articles, cosa que m’encanta. Estic pensant que la estratagema de tallar la ruta per on van els subministraments a l’exèrcit enemic s’ha fet en moltes guerres. Ja durant la segona Guerra Púnica quan els romans van venir a la Península i van tallar la ruta per on anaven els subministraments a l’exercit cartaginès d’Anibal, el qual es dirigia a Roma per atacar-la pel nord (amb la famosa travessa dels Alps amb elefants i tot). Els romans van guanyar la guerra.

Lluí Mor
Lluí Mor
10.11.2022  ·  00:10

A Russia i Ucraine els hi fa falte una taule de dialeg com la del PSOE-ERC, segur que a la guerra no hi haurie cap més mort, fins i tot és tornarien a agermanar; el problema és que no tothom és tan visionari com el mossen Junquerás….. ni tan egocentric i ambicios.
ULTIMA NOTICIA:
El PSOE s’axeca de la taula de diàleg i, hi duran la cabra de la legion……
ERC, confirma que continuaràn la negociació.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
10.11.2022  ·  00:10

Com deia Sun Tzu: en segons quines circumstàncies un general savi es retira per preservar les seves forces per tal de poder atacar després. La gràcia ( o l’astúcia) està en interpretar bé les circumstàcies i retirar-se en el moment oportú.
Un riu al darrere és una mala posició i els russos ho saben, com a mínim, des de Stalingrad.
Jo no els menystindria. Tampoc als ucraïnesos: són fets de la mateixa pasta.

Jaume Riu
Jaume Riu
10.11.2022  ·  00:19

D’OPORTUNITAT EN OPORTUNITAT
Avui he sentit a l’advocat Josep Costa explicant com la repressió que es fa des del poder, serveix per atemorir a la població i, d’aquesta manera, impedir que després s’acabi realitzant alguna acció o comportament revolucionari. Per res més.
Però si la població se’n surt i aconsegueix el seu propòsit, automàticament la repressió ja ha perdut tot el valor, no ha servit per res.
Aleshores, al repressor ja no li cal reprimir a posteriori, perquè ha perdut l’oportunitat i, encara que persisteixi, per exemple, a voler castigar a la població, aquesta repressió pòstuma no impideix que la tesi de l’opressor igualment ja hagi estat derrotada.
Això és vàlid avui a Kherson d’Ucraïna contra l’agresió de Rússia, passi el que passi d’ara en endavant, i és vàlid a Catalunya l’1-O i el 27-O de 2017 contra el regne d’Espanya perquè aquí van arribar les urnes, es va fer el referèndum d’autodeterminació, i es va proclamar la independència.
Tota la repressió pòstuma, no canviarà la història real perquè és evident que ni els uns ni els altres no van aconseguir el propòsit.
Passi el que passi després, tant Rússia com el regne d’Espanya han perdut aquesta oportunitat.
D’oportunitat en oportunitat fins a la victòria final.

Ed Garrido
Ed Garrido
10.11.2022  ·  00:29

Sr Partal, prou pendre el pel. La petita Ucraina es la Otan, es el lobby pro armes, i es el lobby del petroli USA. Prou recolzar la guerra Sr Partal. Defensi l autodeterminacio del Donbass i de Crimea, i no recolzi al corrupte Regim de Kiev que, per cert, ha il.legalitzat tots els parrits d esquerres.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
10.11.2022  ·  00:58

D’acord amb Didier Richard, Melitó Camprubí i sobretot amb Ed Garrido.

Senyor Partal, amb aquest tema no puc està més amb desacord amb vostè.
Primer informi bé i després parli.
Aquest diari crec que és suficientment prestigiós per no fer seguidisme com tots els occidentals i escriure al dictat del Zelenski i la Otan.
A més, no tenim cap diari de l’altra bàndol pet a contrastar les informacions del costat occidental.
Estan capades.
I un periodista que volia informar correctament va i m’el segresten.
A veure si som una mica seriosos amb aquest tema.
Tant bé que informa del tema català i tan malamentque ho fa de la guerra d’Ucraina.

Josep Jallé
Josep Jallé
10.11.2022  ·  01:00

És magnífica la crònica, director … amigues i amics. Però cal veure, amb cautela, si els de l’imperi rus no reaccionaran. No son gent que s’empassin cap píndola sense sacsejar la panxa, com es deia a pagés.
Tant de bo, ni que hagi estat una qüestió del “gran capital”, perquè una vida, cada vida no malbarata en guerres o atemptats s’ho val. Però … temps al temps. Salut!

Ramon Baiges
Ramon Baiges
10.11.2022  ·  02:57

A més de l’estratègia, el que decanta la balança a favor d’Ucraïna és la determinació, la necessitat de defensar la seva terra. Els soldats russos lluiten per obligació, o per una idea que els han venut, però no defensen la seva Homeland. Si Rússia perd aquesta guerra faran una catarsi i no és el final de res. Inclús Putin podria seguir al poder. EEUU van perdre la guerra del Vietnam i no va caure el govern. Si Ucraïna perd la guerra, desapareix com Estat independent.

Pere Jordi Junqué
Pere Jordi Junqué
10.11.2022  ·  04:23

D’accord amb l’editorial i també vaig dir això del tall de la rutes ferroviàries de l’oest i de Crimea. Ara bé l’engany i la guerra psicològica han format part de totes les guerres. El New York Times tracta el tema en un article prou interessant:
https://www.nytimes.com/2022/11/09/world/europe/ukraine-russia-war-weapons.html?smid=url-share
No podem saber si la retirada és un engany per confondre els ucraïnesos, o bé si realment es veritat, els russos podrien aprofitar el fet que els ucraïnesos saben que els russos quasi sempre menteixen per obliguar-los a ser prudents i així evitar un atac massiu mentre es retiren.
Es allò de mentir quan tothom pensa que estàs dient la veritat i de dir la veritat quan tothom pensa que estàs mentint.
Es molt dificil de trobar resposttes en el duel dialèctic dels portaveus militars o de fonts no oficials també manipulades. Els comandants ucraïnesos entrevistats pel diari recentment i que estan en posicions de primera línia van dir que no feien cas de les declaracions públiques russes, sempre conscients de possibles enganys. Els seus plans de batalla, van dir, es construeixen al voltant d’informacions de la força de les forces russes, recopilades a partir de drons i espies. És a dir allò que saps i no a partir d’especulacions.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
10.11.2022  ·  06:58

Molt interessant l’article. També les dades d’en Ramon Perera.
Crec que hi ha un altre element determinant: la bogeria de la invasió d’Ucraïna crida al cel per com és d’injustificada (i la prova és que el món ha girat la cara als russos), mentre els ucraïnesos defensen senzillament allò que els pertoca i en conseqüència reben el suport no només econòmic i militar sinó també moral per part de tothom.

DAVID ELDRIDGE
DAVID ELDRIDGE
10.11.2022  ·  07:51

També cal recordar que Kherson va ser un dels territoris annexats per Rússia “per sempre més” fa poques setmanes, després d’un suposat “referèndum” amb “oficials electorals” de l’exèrcit rus. Alguns aquí dalt en diuen “autodeterminació”. Putin també, a més d’amenaçar fer servir armes nuclears si mai les regions annexades fossin atacades.

magi sendra
magi sendra
10.11.2022  ·  08:37

Luis mor, do at que hi enviaran la cabra, ERC hi portarà una bala d’alfals, que aniran compartint, la cabra i els rucs

Pep Agulló
Pep Agulló
10.11.2022  ·  08:51

JOCS MILITARS

Ens podem quedar mirant el dit, jo miro la lluna. L’editorial extreu lliçons que van més enllà del tauler d’escacs de la guerra d’Ucraïna. Més enllà de la capacitat estrictament militar o dels posicionaments ideològics, serveixen, en general, per qualsevol conflicte entre agressors i agredits.

Informació-intel·ligència, coordinació (unitat en l’acció), audàcia i, afegiria, una logística humana de tota la població.

Tot depèn de tenir un pla estratègic, com diu l’editorial, no pas de la capacitat militar quantitativa en el cas de la guerra… Ho veig així.

La guerra com un joc d’escacs se’m fa, però, una visió massa frívola, comparada amb la cara real que són els sofriments dels ciutadans ucraïnesos i dels joves soldats russos forçats a combatre a una ciutadania germana.

Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny
10.11.2022  ·  09:12

Més enllà de l’ajuda de l’OTAN i dels Estats Units, penseu que l’exercit ucraïnés prové d’una divisio de l’antic exèrcit roig. O sigui la mateixa formacio i els uns coneixen bé els altres i sovint provenen de les mateixes escoles militars (parlo obviament de l’oficialitat). Aixo vol dir que la informacio funciona d’un exèrcit a l’altre i en una direccio i l’altra (fins i tot proximes per a no dir amistats). A més l’exèrcit rus és menys coherent que l’ucraïnès i bastant més corromput i que una part de l’oficialitat de l’exèrcit rus no comparteix la politica de Putin. La corrupcio implica que la informacio puja molt deformada el que empeuny Putin a prendre decisions equivocades. No oblidem mai els lligams historics entre ambdos països. A Russia hi viuen 10 milions d’Ucraïnesos en llocs de responsabilitat importants. Finalment no oblidem que el menys fort ha de tenir més imaginacio i coratge. L’esprerit i la moral dels ucraïnesos és també molt més fort.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.11.2022  ·  09:14

Sr. Joan E. Llin
“09.11.2022 · 22:22
Amb el suport de l’OTAN. No ho olvede-ho.”

I?
Què, és dolent això, i per això ho esmenta?

No oblidem que ha, estat el gegant rus, amb la direcció de l’imperialista Putin, el que ha envaït un país 10 vegades, o més, més petit.

Jo estava a favor d’un referèndum a Donest i Lugants, referèndum net, sense que s’hagi foragitat per la força al votant contrari, perquè crec en el dret d’autodeterminació, com crec en el dret de Catalunya.
No estic per la farsa de referèndums muntats per Putin després d’haver assignat, foragitar o traslladat forçosament la població no afí.

Rússia s’ha de retirar, Putin ha de plegar i ser jutjat al Tribunal Penal Internacional, Rússia haurà de compensar les destrosses materials que ha fet. Les humanes no pot, ha fet un mal que durarà dècades.
Un cop tot això i el retorn de la població original a seu lloc, deu anys, es pot fer un referèndum d’autodeterminació de Donest i Lugants.

Josep Mª Juanpere
Josep Mª Juanpere
10.11.2022  ·  09:15

Interessant debat. Hem recorda el q hi havia al nostre país durant la I G.M. I tothom té raó. SI, Ucraïna està fent-ho be. SI, fer els ulls grossos al Donbass mostra q Ucraïna és més a la vora del feixisme q de la democràcia, i potser la causa d’aquesta guerra. SI, Ucraïna és la OTAN. Però: qué ens interessa més a nosaltres? La supremacia mundial va cap a Xina-India, i naltros necessitem una Europa el més forta possible

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.11.2022  ·  09:51

Tot això està molt bé, Vicent, però no hem d’oblidar que en realitat aquesta guerra està lluitant l’OTAN –amb diners i tecnologia militar- i que, si no fos així, Ucraïna ja l’hauria perdut fa mesos. No només això, tan cert és que Rússia, amb Putin al capdavant, és l’agressor, com que l’OTAN va ficar els nassos irresponsablement en la política ucraïnesa molt abans d’iniciar-se aquesta guerra i va acostar les seves bases massa a l’est, violant el “pacte” tàcit que havia pres amb Gorbachev. Jo no sé com acabarà tot plegat, però tinc la percepció que Putin no es retirarà amb les mans buides i la factura que ens cobrarà –que ja estem pagant- podrà tenir conseqüències devastadores.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
10.11.2022  ·  09:51

Com sempre, crec que tots anem fent el cami al que ens porten. De vegades conscients i daltres no.
M’explico:
Tots aquests jocs de guerres i porqueries varies, voleu dir que no esta clar que hi ha moviments, mes o menys pactats, encara que només sigui implicitament, per poder justificar les grans despeses militars de tots els blocs i que els petits “països”, nomes son el tauler on es juga i qui sha d’empassar tota la merda que els tiren a sobre?
Ha anat tocant a tot de paisos on hi poguessin trobar una excusa i sempre hi ha un boix, sigui religios, sigui ansios de poder, al que s’ha esperonat i s’ha dotat de les degudes excuses per començar. A partir d’aquí, comença el gran negoci, els danys als pobres ciutadans, migracions, vides destrossades, etc. No importa.
Aquest cop amb Ucraïna es un negoci suculent, els dos grans bandols, van jugan a guanyar un munt de milions que altra volta engreixen els grassos, a part de les armes obsoletes que es van gastant, creant una necessitat de renovació, fan el gran negoci amb el gas o el oli de gira-sol, que sembla que venia tot d’Ucraïna i ara esta a uns preus inusitats.
El que hauriem de fer per guanyar les guerres es poder capar tots els beneficis que porta. Les guanyariem totes, no tindrien sentit pels que les maneguen, per tant reinaria la pau.
Crec que els que mouen els fils ho miren estrategicament, tal fos un partit de bàsquet o futbol. Amb la variant que mai els esquitxa res, ells son a la llotja o a casa tant tranquils.
Nosaltres, pobres il·lusos, ho seguim desitjant que guanyi el bo, com a les pelicules. Pero no acabem de tenir tota la informacio i potser, no n’hi ha de bo.

Salvador Manich
Salvador Manich
10.11.2022  ·  09:56

Una cicatriu oberta més de la WWII i de la guerra freda que ara sí que sembla que es va tancant.

Carles Farre
Carles Farre
10.11.2022  ·  10:04

Vicent Partal, ets descaradament pro USA, pro OTAN, pro Globalista, I anti Putin… tens doble vara de mesurar, ni una sola vegada has esmentat aquí al “teu diari”, que en realitat és una eina de adoctrinament, el tema del Donbàss, els nazis d’Azov, el document de la RAND Corporation del 2017, on es diu com desestabilitzar i afeblir Rússia, tampoc res de res, dels biolabiratoris ucraïnesos dedicats a experimentar amb virus, amb finançament americà i a on hi estava ficat el fill del Biden, res de res. això sol, i als meus ulls, et desacredita com a periodista independent i no alineat

Pau Ras
Pau Ras
10.11.2022  ·  10:04

Ucraïna disposa del suport en armament, logística i Intel.ligencia (satel.lits, etc) dels USA i UK, per desgràcia això no li passa a Catalunya… Estem sols.. Potser cal bastir es bones relacions internacionals i posar en evidència Espanya.

Virtuts Sambró
Virtuts Sambró
10.11.2022  ·  10:11

Dic el mateix que altres de vosaltres abans: l’OTAN I la UE radere fan molt. I amplio: recordeu Bòsnia? Les 2 (UE i OTAN) no només no van ajudar sinó que els van fer un embargament d’armes que no tenien donat que la guerra va començar unes 48 hores després de proclamar-se la independència. I a sobre encara hi ha gent que parla de que fou una guerra civil. Rere els sebo-bosnis hi eren Sèrbia i Rússia. I els van obligar a signar una “pau” que está avui a punt de saltar pels aires.
Vaig ser durant la guerra, sola sense ONGs ni res, més tard em vaig doctorar sobre el tema, ho dic perquè sàpigueu que se de què parlo.

Eugeni Terré
Eugeni Terré
10.11.2022  ·  10:12

Els conceptes informació, coordinació i astúcia dels anglosaxons descansen al damunt de desenes de milers de cadàvers i mutilats ucraïnesos. L’obsolescència tècnica, estratègica, organitzativa i moral del segon exèrcit del món no era una peça al taulell abans de la invasió i, per tant, la podríem considerar “bona sort”. També va ser imprevista la decisió de Zelenski de romandre a Kyiv. Per tercera vegada en 75 anys el lideratge dels EEUU està aturant el feixisme a Europa. Putin ha llançat el carro pel pedregar. Molts ciutadans queden enlluernats per aquest poder. Hem de prendre bé els apunts perquè tenim els russos a tocar.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
10.11.2022  ·  10:14

Rússia té una evolució històrica força semblant a la d’espanya. Va tenir una important expansió europea des del S. XIV (com la Re-conquesta a la península ibèrica) i una altra enorme expansió per Àsia del S. XV al XIX, conformant la màxima expansió de l’Imperi dels tsars (molt semblant a l’Imperi espanyol de les amériques, principalment).
Totes dues van arribar al S. XX amb un nivell d’industrialització i desenvolupament econòmic infinitament inferior al de la resta de potències occidentals. Els fonaments del seus imperis eren l’extracció de riqueses per part de les elits ultracorrompudes, sense cap tipus d’inversió en modernització i progrés.
Totes dues van arribar al S. XX sense haver conegut la Democràcia (en el cas espanyol amb succedanis de falsa-democràcia puntuals i caciquils). Necessàriament el poble d’ambdós imperis fallits i ultra-empobrits havien d’iniciar un seguit d’accions revolucionàries per enderrocar la crosta que impedia el progrés econòmic i social. Tots coneixem la Revolució Russa i també que espanya (i principalment Catalunya i part dels Països Catalans) van viure la més gran revolució Anarquista de la Història mundial. Tots sabem que aquests moviments alliberadors del poble van acabar amb llargues dictadures (Comunista i Franquista, respectivament) que no van fer més que perpetuar l’empobriment del poble, els mètodes extractius de les elits i la mega-corrupció d’aquestes.
Tots dos països es van plantar als anys 80 del S. XX sense conèixer encara què era això de la Democràcia.

A espanya, per raons geopolítiques, se li havia injectat capital estranger a partir dels anys 60 i se li va començar a treure del pou de merda on no havia sortit des de feia segles. Aquests diners “caiguts del cel” van tenir continuïtat a partir de 1986 en forma de “fons europeus”. I quan aquests es van acabar, en forma de “bombolla immobiliària” amb una reforma legal aznariana que convertia terrenys sense valor en mines d’or per promotors, constructors i bancs. En fi, arribem al S. XXI a espanya havent viscut sempre dels diners caiguts del cel i mantenint un “deep State” mafiós, corrupte, extractiu i absolutament incapaç de generar cap tipus de progrés. La farsa de “Transició Democràtica” a partir de 1978 s’ha demostrat com l’enganyifa més gran mai vista.
A Rússia, la caiguda del Mur de Berlín (Col·lapse del Comunisme europeu) a finals dels 80 va portar a un seguit de farses de transició democràtica amb uns líders polítics (Eltsin, Puntin, Medvédev) tan mancats de tradició democràtica com els espanyols del PP-PSOE. Com espanya, les elits mafioses post-comunistes s’han apoderat de l’estat i l’economia extractiva sense fer cap transformació real.

La conclusió és que Rússia i espanya són avui dos països arruïnats i fallits. Tots dos necessiten territoris a on extraure els diners necessaris per mantenir el sistema estatal totalment podrit i improductiu.

Espanya necessita Catalunya per sobreviure.

Rússia necessita recuperar Ucraïna, com ja ha fet amb Kazakhstan (del que ningú en parla), i així juntament amb Bielorússia (que mai han deixat marxar de l’òrbita russa) incrementar territoris d’extracció per replicar el model soviètic fracassat.

Tant espanya com Rússia utilitzaran la violència com l’únic mètode per aconseguir els seus objectius. El seu nivell d’autoritarisme i d’endarreriment només els deixa aquesta opció.
Tots dos són, avui, països anti-democràtics desesperats en una “espiral suïcida de supervivència” (i només ells no veuen la contradicció de l’expressió).

Tots dos són perillosos: Rússia té molt d’armament atòmic i hidrocarburs; espanya és un càncer maligne econòmic i polític al si de l’UE que no pot extirpar-se sense matar a la pròpia UE.

Però hem aprés com se’ls pot combatre. Ucraïna està demostrant com defensar-se i atacar l’agressor. No crec que Ucraïna sigui cap model positiu de país (és hereu directe del depravat model soviètic), però està actuant amb valor i determinació. És només aquesta actitud que fa que l’OTAN i el Mon Occidental ajudin Ucraïna (aquesta colla només dona suport per interès i quan les probabilitats de guanyar són significatives).

Catalunya també té herències clares del depravat model franquista (ho veiem a diari mirant les nostres elits i observant molts hàbits / comportaments encara vius), i també vam guanyar batalles fins al 2017 (quan tractàvem de “tu a tu” a l’estat espanyol). Però a diferència d’Ucraïna, hem canviat el pas per seguir el camí de Kazakhstan o Bielorússia, avocant-se les nostres elits fake-indepes a un col·laboracionisme i una rendició absoluts.

Prou !!! tornem al camí de la confrontació. Tornem al model ucraïnès.
Llista Cívica ja !!

conxa raspall
conxa raspall
10.11.2022  ·  10:22

Molt d’acord amb l’article de Ramon Berdaguer i d’altres, en el sentit que en aquesta guerra no hi han bons i dolens.. hi han els dos grans bloks militars i economics enriquissen escandalosament i tota la resta pagan la “festa” , si podem, o morint de gana i misèria..
tot plegat molt depriment…

Guiomar Amell
Guiomar Amell
10.11.2022  ·  10:58

Víctor Torguet, fa una aportació molt lúcida referent a la similitud entre l’ imperi rus i l’espanyol. Crec que aquest és el fons de la qüestió . Per això cal tenir clar tota la repressió no bèl.lica en el sentit de guerra
cruenta, de l’Estat espanyol contra Catalunya. Si no fóssim a la UE, ja no podríem ni respirar, com a catalans. La farsa com diu de la Transició , per mi és una estafa amb totes les lletres. Car l’ Estat espanyol s’ha disfressat de democràcia , però segueix essent un estat autoritari, sense divisió de poders que la garanteixin.

David Mascarella
David Mascarella
10.11.2022  ·  11:02

-I així, amb informació, coordinació i astúcia, la petita Ucraïna derrota el gegant rus. Però també, així, ens ensenya que es pot derrotar qualsevol adversari en qualsevol situació.-

En premem nota…

Tomas Pérez
Tomas Pérez
10.11.2022  ·  11:06

Respectant totes les opinions versades, perquè totes són vàlides i d’elles se’n pot treure aprenentatge. Hi ha alguna cosa que se’ns escapa d’aquesta realitat. Amb informació, coordinació i astúcia, tothom pot guanyar qualsevol conflicte. No hi fa res que l’enemic sigui molt gran és cert com diu el director, però alguna cosa grinyola en tot aquest procés bèl·lic, que ningú ha donat per acabat. El fet és que han estat els mateixos russos els que ho han anunciat que es retiraven, no pas s’han rendit, els ucraïnesos no han dit res. Hi ha malfiança entre els dos bàndols, uns són mentiders de mena i els altres no són ni sants i perfectes. En definitiva algú pot dir que la guerra es pot donar per acabada? La clau no serà que si els russos marxen de l’única capital de regió que tenien, amb totes les raons i estratègies que s’han exposat, no vol dir que alguna en porten de cap. Potser és el principi del final, però això no s’ha acabat.

Albert Ventura
Albert Ventura
10.11.2022  ·  11:14

Doncs els recolzen els americans es que son el diable en persona, Aixi visca el Putin, els taliban, l’estat islamic, els terroristes palestins, Corea del Nord i justificar el patiment dels pobrets nazis a Dresden i els japonesos d’Hiroshima. Es igual que bombardegin escoles i hospitals, discriminin i apedreguin les dones, matin de gana al seu propi poble, bombardegin Londres amb V2 i matin 6 milions de jueus i altres minories racials o decapitin 300.000 civils a Nanking un cop s’havia rendit la ciutat. Tot ho feien a fi de be. Es repugnant.

JOSEP SOLÉ
JOSEP SOLÉ
10.11.2022  ·  11:22

No oblidem que el tot poderós USA es va haver de retirar, derrotat, del Vietnam, un país petit i pobre, però decidit a plantar cara amb més enginy que recursos materials (malgrat l’ajut xinès).

Carlos Guimarães
Carlos Guimarães
10.11.2022  ·  11:47

No sé per què però em sembla més aviat una retirada estratègica que no pas una victòria ucraïnesa… Per algo els ucraïnesos no volem entrar en la ciutat “conquerida”!

Carles Serra
Carles Serra
10.11.2022  ·  12:40

Gràcies Sr. Lluí Mor; 00:01
Amb el seu comentari, no afegir-hi res més.

Francesc Ermi
Francesc Ermi
10.11.2022  ·  14:23

Suposo que la principal diferencia entre Ucraïna i Catalunya es que a Keiv hi governa un còmic que fa de polític i aquí tenim uns polítics que fan contínuament el pallasso

Mònica Vidal
Mònica Vidal
10.11.2022  ·  14:46

Aixoy que expliqueu no és una rèplica del setge dw Leningead?

JOSEP RIBERA
JOSEP RIBERA
10.11.2022  ·  21:16

Aquest diari com la majoria segueix una linea proucraina i més aviat antirussa, res de nou.

Cal entendre les raons de Russia: Si Ucraïna no hagues anunciat l’intenció de entrar a la OTAN, trencant la neutralitat possiblement no hauria hagut l’atac rus. Però a més no oblidem que la zona del Dombass estava en guerra amb el regim de Kiev des de el 2014, es una zona de població russa. Kiev havia prohibit el rus no lis pagava les pensions etc. Per tant si es pogues fer un referendum neutral de ben segur voldrien ser de Russia i no de Ucraína, al meinys sota el regim ultranacionalista de Zelenski.
Per cert Amnistia Internacional ha denunciat les practiques de guerra (crims de guerra?) brutes del exercit ucraines, tal com usa població de hospitals , escoles etc com escuts humans. Tot això Vicenc Partal ho obvia. I no costa tant entendre que al est de Ucraina la població era matxacada per Kiev des de el 2014.

Josep Parareda
Josep Parareda
10.11.2022  ·  21:47

L’exèrcit rus va envair Ucraïna per dues raons:

1. Alliberar la gent prorussa del Donbàs del bombardament que patia des que es va alçar l’any 2014 contra el règim que va derrocar el president legítim prorús Viktor Ianukovitx, a qui varen destituir del poder amb 328 diputats que van votar a favor de la decisió quan el mínim requerit era de 338.
Per cert, durant un viatge a Kharkiv i Donetsk, per reunir-se amb els seus socis polítics, la seva caravana va ser atacada, el volien assassinar.

2. Acabar amb el batalló ucranazi Azov i fer fora del poder el règim il·legítim proNato de Kiev.

Penso que aquest vincle d’una entrevista al president ucraïnès derrocat, Viktor Ianukóvitx. pot ser interessant per aclarir d’on ve la mare dels ous.
https://aif.ru/euromaidan/viktor_yanukovich_eksklusivnoe_interview

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes