Dos llibres espanyols per a aclarir el full de ruta català

La independència s’ha de fer com es va fer el 2017 i avui sabem prou coses que van ser a punt de passar per a reafirmar-nos-hi

Vicent Partal
02.10.2022 - 21:40
Actualització: 03.10.2022 - 11:31
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De vegades la gent s’ha queixat que els periodistes expliquem massa coses sobre què va passar el Primer d’Octubre de 2017. Però a l’altra banda passa igual. En relació amb això, són molt interessants les informacions de dos nous llibres nous: el de la periodista de La Vanguardia Lola Garcia i el del general de l’exèrcit espanyol Fernando Alejandre Martínez, que el 2017 era cap de l’Estat Major de la Defensa.

Les anècdotes que expliquen tots dos són importants, especialment si les combines, perquè mostren ben eloqüentment què hauria pogut passar el 27 d’octubre de 2017 si, en compte de renunciar a fer efectiva la independència, el govern de Carles Puigdemont hagués decidit de tirar endavant.

La conseqüència immediata hauria estat l’activació de l’exèrcit espanyol i el seu desplegament a Catalunya per a frenar la insurrecció popular. O per a intentar-ho, que no és ben bé igual –perquè amb 3.500 efectius poca cosa haurien pogut fer, en realitat. Segons el llibre de Fernando Alejandre Martínez, ell mateix hauria activat una operació pactada amb el govern espanyol que tenia per objectiu complementar, amb 3.500 militars, els 5.000 policies espanyols que aleshores hi havia desplegats al Principat. L’exèrcit, doncs, executant tasques repressives, hauria patrullat pels carrers d’una gran ciutat europea, en una imatge que no podia causar sinó basarda a Brussel·les.

I això darrer ho dic pel que explica Lola Garcia en el seu llibre. L’episodi que narra ella ja era conegut després d’una pregunta al Parlament Europeu, però ara n’hem sabut més coses i molt substancials. Segons el seu relat, el 4 d’octubre la Comissió Europea va estar a només dues hores d’oferir una mediació entre Catalunya i Espanya per a resoldre la situació creada, cosa que hauria fet miques la tesi de l’afer intern. Una mediació que, com ella mateixa reconeix, ho hauria canviat tot.

Va ser Juncker en persona –sí, Juncker– qui ho va escriure en un discurs que, per causa d’un viatge seu a la Índia, l’havia de llegir el vice-president socialista Frans Timmermans. Les imatges de les agressions de la policia als votants havien fet efecte en el si de la Comissió Europea i la decisió de resoldre la situació per la via ràpida, situant Catalunya en un altre nivell, ja havia estat presa. Però Espanya va mobilitzar molt agressivament tant el PP com el PSOE –i “agressivament” inclou crits al despatx oficials de Timmermans, amenaces i intents d’estripar el paper que contenia el text del discurs i que s’havia de llegir dues hores després. Tanta violència i totes les amenaces coordinades de PSOE i PP van fer efecte. I la resta de la història ja la sabem tots.

Tot això no és per a repassar el passat que hauria pogut ser i no fou, sinó per a pensar i planificar el futur que ha de ser. Perquè en dies en què alguns tornen a dir que no hi ha cap full de ruta viable per a la independència, resulta que el full de ruta és ben clar i davant els ulls de tothom: que Catalunya force Espanya a reaccionar de manera autoritària i antidemocràtica per obligar la Unió Europea a intervenir-hi i canviar les regles del joc. No hi ha cap altre camí sensat ni cap altre camí practicable.

I això s’ha de fer des del parlament, activant la llei de transitorietat i prenent les decisions que obliguen les autoritats espanyoles a renegar de la democràcia i a empènyer Brussel·les cap a una posició incòmoda, insuportable. Per a això cal una majoria parlamentària decidida a l’enfrontament. Siga amb els partits actuals o –segurament això serà més senzill– siga amb la irrupció de nous actors que agafen prou força per a arrossegar els vells a moure’s d’allà on no volen moure’s.

PS. El sector pessimista insistirà aquests dies a dir que tot això hauria pogut passar, però que no va passar i que ara la Unió Europea ja ha pres la decisió de seguir Espanya en tot, i prou. Això és no entendre com funciona Brussel·les, però, a més, aquesta anàlisi és equivocada vistes les coses que han passat després. Perquè aquella escena dels diputats espanyols escridassant el vice-president de la Comissió i intentant d’arrancar-li els papers de la mà, el 2017, és la mateixa –amb violència personal inclosa i estripades de papers– que el desembre del 2019 va protagonitzar la dirigent espanyola dels socialistes europeus, Iratxe Garcia, en l’intent d’impedir que Carles Puigdemont i Toni Comín fossen eurodiputats. I ja sabeu com va acabar la cosa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
02.10.2022  ·  22:02

Doncs està clar que el futur no és per covards.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
02.10.2022  ·  22:07

És evident que la única estratègia que funciona és empènyer l’estat contra les cordes una vegada i una altra i acceptar que sent bons minyons no anirem enlloc i que el conflicte ha de pujar d’intensitat molt més. Personalment em vaig avergonyir de la rendició dels líders només amb les amenaces de l’enemic. Si no es va sentir ni un tret!

Pere Subirana
Pere Subirana
02.10.2022  ·  22:09

Molt bon article. Només afegir que no es poden donar segones oportunitats als qui t’han fallat tantes vegades, Calen “acomiadaments” als suposats independentistes que no han fet res vàlid en aquest sentit, tant persones com partits. “Vostè era al parlament i no ha fet res per destapar l’engany processista? Doncs vostè no serveix”.

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
02.10.2022  ·  22:09

Voldria cridar l’atenció sobre quan es mou la comunitat internacional. Alguns exemples ens els dona cada setmana Ucraïna. Cada cop que es parla de negociar pau per territoris, els ucraïnesos munten una ofensiva i alliberen territoris; immediatament son més creïbles i els envien armes i municions. Si els ucraïnesos guanyen és perquè en el seu moment Zelensky no va marxar a l’exili, com tothom imaginava, i que els ucraïnesos van plantar cara, van resistir (cosa que tampoc ningú esperava). Aquella resistència va animar Europa a donar suports. A cada victòria son més segurs. Ara el què s’acabarà negociant és si Ucraïna entra o no a l’Otan, no pas si ha de cedir més o menys teritori o si queda annexada a Rússia.
En el nostre cas és lo mateix: una mica més i Europa hauria reaccionat. Doncs el proper cop, i que sigui aviat, no ens caguem a les calces. I siguem conseqüents fins al final, que la tirania mai ha regalat la llibertat. I sempre costa cara, però val la pena si sabem què en farem després. Fer una Espanya en petit no, que és el què fan ara els nostres polítics.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
02.10.2022  ·  22:10

Cal encara desemmascarar els dirigents del fantasmagòric Consell per la República perquè aquesta gent que mana allà no ens durà mai a la independència, per això som on som i són la mateixa cosa que Junts per Catalunya, ERC o la CUP.

L’Eduardo Reyes en aquesta entrevista d’avui a VilaWeb (https://www.vilaweb.cat/noticies/eduardo-reyes-entrevista-cinc-anys-primer-octubre) ja desemmascara en Toni Comín quan va alertar que l’Eduardo tenia intenció d’abaixar la bandera espanyola de la Generalitat de Catalunya. Si em punxen, no em treuen sang!.

Amb la guerra d’Ucraïna ha deixat molt mal parada la figura del Carles Puigdemont, que va preferir no proclamar la independència per tal d’evitar que hi hagués la possibilitat d’algun mort. Si encara hi ha gent que es pensa que aquesta gent ens durà a la independència és que s’ho haurien de fer mirar.

Marià Puig
Marià Puig
02.10.2022  ·  22:17

Ho sento. Jo soc el pessimista. No ho veig gens clar ni espero res d’Europa ni a curt ni a mitjà termini. I tot això, sense comptar amb el tarannà feixista que està arrelant per arreu. Mala peça al teler.

Ramon Ausió
Ramon Ausió
02.10.2022  ·  22:34

És evident que ho hem de tornar a fer, però per això cal que canvii tota la direcció d’ERC, que segons es desprén d’alguns articles que he llegit, mai no va tenir intenció de fer la independència, presionant Puigdemont per desmuntar-ho tot. La història els jutjarà com a únics culpables que Catalunya no sigui un estat independent per la seva ànsia de posar el partir on ells creuen que es mereix. Confio que els militants de base finalment s’adonin que els seus dirigents son uns botiflers.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
02.10.2022  ·  22:39

Com sempre benvolgut Vicent, i passant per sobre del relat oficial, ens mostres el camí a seguir.
Ara farà falta saber si els ineptes que ens governen sortiran del mig i deixaran pas a gent més vàlida i decidida que ells.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.10.2022  ·  22:51

TENEN PÀNIC
A partir del llibre, El País inventa la notícia que necessita llegir la població per mantenir una autoestima, ja que se saben derrotats perquè la gent ja fa anys que s’ha adonat que això de Catalunya és irreversible, i tard o d’hora Catalunya serà un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya, naturalment en forma de república.
És més, quan desinformen des d’El País saben perfectament que en el Tractat de la UE hi ha l’impediment explícit de fer servir les forces armades contra la pròpia població.
Des d’El País saben també que l’exèrcit espanyol no és independent perquè no pot fer uns intervenció armada sense l’acord de l’alt comandament de la OTAN.
Aquesta tàctica de desinformació des d’El País demostra que tenen pànic.
PS.: Els comentaris que s’autodefineixen com pessimistes, en realitat fan servir arguments amb visió negativa, però el pessimisme és una altra cosa molt més traumàtica, que no els hi desitjo.

Ramon Perera
Ramon Perera
02.10.2022  ·  23:11

Llegint alguns comentaris m’agradaria poder preguntar al seus autors si mai han tingut a les seves mans la vida d’una persona. Sospito que no i no saben el sentiment de responsabilitat que se sent. Si no fos així, no condemnarien amb tanta lleugeresa el capteniment de qui no vol posar en risc la vida dels altres.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
02.10.2022  ·  23:14

Ahir, el president Puigdemont va ser molt clar: com es pot fer efectiva la independència votada i proclamada? Seguint el sistema emprat l’1-O del 17: desobediència i mobilització dels ciutadans, i que España hagi de sobrepassar tots els limits de la democràcia i la UE es vegi obligada a intervenir. Si el 17, amb el poc coneixement que tenia aleshores la UE de la situació, va estar a punt de intervenir, ara seria molt més fàcil que ho fes; perquè coneix molt millor el tarannà de España, que ha fet cas omís de sentències dels tribunals europeus de manera descarada, i que per tant la UE i la Comissió n’ha pogut prendre bona nota.

El que no podem fer es adormir-nos i permetre que ens desmobilitzin; per això és tan important l’impacte dels aconteixements d’aquest setembre i inici de octubre. No permetem que ens infantilitzin (precisa observació de mhp Puigdemont ahir!), tractant-nos com si fossim menors d’edad, ignorants i irresponsables.

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
02.10.2022  ·  23:40

El full de ruta que dius existeix i estic d’acord en el desenllaç que proposes. El problema és que, perquè això passes, hauríem d’anar tots a una i els de la taula de diàleg amb España ( Els Torrent & company ) no estan per aquest afers. Veuen la “pagueta” més segura amb el seu full de ruta actual.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
02.10.2022  ·  23:43

Em costa d’imaginar a JUNTS o a ERC anant més enllà de la retòrica independentista, activant les lleis de transitorietat, aixecant la suspensió de la DUI o fent qualsevol mena d’acte unilateral.

Mentre la gent participi en les baralles partidistes i la major part del vot vagi a parar a aquests partits la cosa no sembla que s’hagi de moure gaire.

Potser caldrà un canvi total de cicle amb nous actors que sí estiguin disposats a fer aquest únic pas definitiu.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
02.10.2022  ·  23:48

“Tot això no és per a repassar el passat que hauria pogut ser i no fou, sinó per a pensar i planificar el futur que ha de ser.”.
Estic molt d’acord en que cal pensar i planficar el futur.
Estic menys d’acord en que les propostes ja apareguin en el punt i apart següent de l’editorial perquè el fan contradictori i, per tant, poc útil.
Tant difícil es entendre que com més presses ens posem, pitjor anem?
Tant difícil és llegir professionalment les correlacions de forces en presència?.
Sr. Director el considero un bon observador, informat i escrupulós.
Vol dir que s’ha de convertir en martell de pessimistes? Qui són els pessimistes?…els optimistes ben informats?.
Estem en el camí correcte, és important no perdre’ns a cada cruïlla per anar més depressa del compte.
La independència, si ho fem bé, servirà als nostres fills i als nostres nets. Si ens atabalem o si ens fem trampres al solitari no servirà a ningú.

Montse Milian
Montse Milian
03.10.2022  ·  00:20

És vital que ens impregnem de fets com els que es narren en els llibres de Lola Garcia i del general de l’exèrcit espanyol Fernando Alejandre Martínez i en tants d’altres. I qui diu llibres, diu videos o enregistrements varis.

Potser, per treure-hi tot el suc possible, valdria la pena recopilar-los i fer-ne un index que es convertís en el llibre de capçalera dels independentistes. En aquesta definició hi incloc tots els polítics indies, els que ho són i els que s’autoanomenen així, si és que això es possible.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
03.10.2022  ·  01:03

Jo no sóc el pessimista, sinó l’idealista. Jo no és que no esperi res d’Europa; és que no en vull res d’Europa, excepte justícia. I ni tan sols això espero!

La independència o la fem la gent, o la fem la gent. Treballant i discutint amb arguments i no amb consignes. Pensant, redimoni! Pensant!

I sí, el camí és el desbordament democràtic, però amb intel·ligència. El referèndum d’independència ja el vàrem fer. I la proclamació de la independència de Catalunya la va fer el poble de Catalunya el primer d’octubre de 2017. Allò que va fer el Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2017 va ser una constatació formal. Però la que realment val, la que realment vincula: és la del primer d’octubre del 2017. O és que hi ha algú que reivindiqui el mandat del 27 d’octubre???

Estalvieu-vos les DUIs fantasioses que no tenen cap valor. La DUI ja està feta i proclamada pel poble de Catalunya el priner d’octubre de 2017 (i tot el món n’és testimoni).

Ara el que toca és canviar les lleis que ens regeixen. Començant per derogar la Constitució Espanyola del 1978 i endegar un autèntic procés constituent que sigui exemplar, que realment tingui la força de tot un poble. No cap succedani. I sí, això es fa a base de referèndums com el del primer d’octubre, unilaterals (només faltaria). Però també amb un pla ben dissenyat. I tant se val que l’estat espanyol conegui el pla. ¡Que el sàpiga l’estat espanyol i que el sàpiga tot el món!, el nostre pla. Si anem a totes no ens aturaran!.

Daniel Bosch
Daniel Bosch
03.10.2022  ·  02:48

Queda clar que cal estar disposats a rebre de valent i, si cal, vessar alguna gota de sang. Si a Brusel·les no s’esgarrifen, no reaccionaran i seguiran fent com fins ara: triaran l’estratègia de l’estruç.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.10.2022  ·  03:10

Bona tesi. El tema és com dinamitem l’abundant presència espanyola a Brusel·les. I que l’actual presidenta de la Comissió hi és per a fer bonic. Resoldre aquesta mena de detalls (que no es poden resoldre per una via electoral) ens ajudarà moltíssim.

Josep Usó
Josep Usó
03.10.2022  ·  04:15

De moment, ja hi ha una crisi irreversible al govern autonomista. Seguim.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
03.10.2022  ·  06:09

Després de dissabte a Arc de Triomf, i després de L’11 de Setembre, tot queda una mica més clar per seguir endavant amb la nostra lluita per aconseguir la Independència com abans millor. Els principals instruments de què disposem són L’ANC i el CONSELL DE LA REPÚBLICA. Tenim també un tercer instrument d’un valor incalculable: VILAWEB. També tenim OCTUVRE. La força de la gent hi és i hem causat fortes turbulències en els partits polítics que vam votar i no fant la feina. Cal que seguim per aquest camí. Sota el meu punt de vista, de JxC i de la CUP potser encara en podriem treure algun profit, a diferencia d’ERC, conduida per una cúpula que no és independentista, són buròcrates al servei del seu propi poder. Són connivents amb l’estat espanyol, estan carregats d’odi i fan anar tècniques de control mental de la població fent un ús abjecte dels mitjans de comunicació públics i de les xarxes socials. Cal escapçar la cúpula dirigent d’ERC per a neutralitzar-ne la deriva i això només ho poden fer des de dins mateix d’ERC. Ànims militants d’ERC que no heu estripat el carnet, peteu la cúpula!

Carme Perello
Carme Perello
03.10.2022  ·  06:32

Senzill i ras,
ERC potser, només potser, té por que els seus gairebé, 8000 dirigents que tenen un càrrec en qualsevol institució,puguin perdre la feina:
Ajuntaments votats, Generalitat votats també, però parlem, de Diputados, Senadores, Assessors (uff aquest càrreec porta mooolts €) ò els hi diem Coaching, ó cochon ( no per Dieu¡¡
aquesta no és la traducció), etc, etc, etc.
Sería d’una simplesa i d’una miserabilitats que el problema de fons, que l’actitud D’ERC de ralentitzar el que el poble vol realment, el que la seva base vol realment…fos tan senzill i ras, a por de quedar-se sense nòmina de funcionari.
Seria tan simple i tan neci??

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
03.10.2022  ·  06:42

Veient els cinc anys següents al 1 d’octubre del 2017 i de sofrir la venjança, l’odi, la violència la inseguretat d’aquests cafres que mangonegen el estado ñol, cal tenir molt clar que la declaraciò d’independència ja la tenim al sac i què es lo que podem esperar d’aquests feixistes que veuen trontollar el seu negoci i el seu futur.
També cal -i és molt important de tenir`ho ben clar- que l’independentisme parlamentari és incapaç de dur-nos a cap repùblica ni a cap pàtria desitjable, si alguns capitostos ja s’estàn barallant per un poder i una notorietat ja inexistents actualment i que Ñ mai els transferirà de manera gratuïta
Tenint en compte que les baralles a l’interior de l’independentisme institucional (ER + Junts) està en mans no gens confiables per la covardìa, la indefinició i la inoperància dels seus gerifaltes, podem tenir una imatge ben clara del futur (mentides incompetència i corrupció).
Li faig avinent al factòtum d’ER senyor Junqueras que Jesús de Natzaret -el seu Déu i el seu Mestre- va dir, de manera molt clara, que hom no pot servir a la vegada a dos senyors, si hom vol ser un creient de veritat i ser-ne reconegut com un fidel adepte, honrat i honorable. I més imposible encara si els interessos i els projectes en són incompatibles

Agustí Delgado
Agustí Delgado
03.10.2022  ·  06:48

Europa també hagués reaccionat amb alguns càrrecs polítics més portats a presó. Només cal recordar la vergonya que va passar Borrell davant Lavrov.

XAVIER DE
XAVIER DE
03.10.2022  ·  07:16

Benvolgut Vicent,
de l’1 d’Octubre també se’n despren una altra lliçó i es que a les institucions europees la basarda no els obliga a actuar.
Coincideixo amb tu que la unica via es tirar endavant però no ens auto enganyem, tindrà un cost elevat en vides humanes i una durada d’uns quans anys, però és això o..res.

Albert Miret
Albert Miret
03.10.2022  ·  07:36

Vicent. Pel que entenc de l’editorial d’avui, en trec que el que era cap de l’Estat Major de la Defensa d’espanya i el seu govern són uns senyors que desconeixen absolutament que segons els tractats d’espanya amb la UE queda clar l’impediment d’utilitzar les forces armades contra la pròpia població. Ho desconeixen o potser és que ho coneixen la mar de bé i s’hi caguen al mig com fan diàriament amb les seves pròpies lleis.
I és que hi ha un problema gros que tenim amb espanya, i és que ens tracten com a esclaus no pas per cap qüestió ètnica o ideològica, sinó per una qüestió exclusivament econòmica. Saben perfectament que la seva espanya sense Catalunya és econòmicament inviable, i encara més en l’estatus i els luxes que s’han muntat a Madrid i altres territoris amb els nostres diners, que els permeten anul·lar tots els imposts com fan els àrabs rics, i seguir extraient milions de Catalunya. Estic convençut que si oferíssim a espanya seguir deixant que ens robin vint mil milions d’euros a l’any durant vint anys, desapareixerien la majoria d’històries ridícules de la “unidad de ehhhhpaña”, “del honor patrio” i altres animalades semblants. Si entenem que el tema no és ideològic, potser seria bo començar a fer números per deslliurar-nos de tanta ideologia falsa i, sobretot d’un parasitisme tan ferotge i tan idiota, que ja està apunt de matar al parasitat que els alimenta.

Raul Magdalena
Raul Magdalena
03.10.2022  ·  07:37

Hola Ramon Perera,
els ciutadans som prou grandets per saber a on ens fiquem i els governants no cal que siguin tan paternalistes.

David Jaume Matas
David Jaume Matas
03.10.2022  ·  07:59

Bon article, gràcies.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.10.2022  ·  08:47

LA PETJA CLARA DEL SEU ÚNIC LLENGUATGE…

De vegades, el victimisme no ens deixa veure el camí clar que tenim al davant. La derrota de l’Estat en l’embat de l’1-O, ha sigut haver de mostrar la cara antidemocràtica que sempre ha volgut amagar a Europa i al món.

Cal aprofundir aquesta contradicció insalvable, atès que no tenen política per oferir, és un règim feixista. El desbordament democràtic és això que diu l’editorial.

PS1. Ramon Batlle. No faci de la seva mala fe (o ignorància) un fals argument. El Consell de la República és un organisme escrupolosament democràtic, amb els representants a cara descoberta. ¿On veu els fantasmes?.

PS2. Interessants comentaris d’en Joan Carles Melgarejo i Rosa Guallart entre d’altres…

Mercè Duran
Mercè Duran
03.10.2022  ·  09:33

Quins polítics a Europa que quatre esgarips dels espanyols els van fer canviar d’idea..
Això sí és veritat el que explica la Lola Garcia

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
03.10.2022  ·  09:44

Sempre he cregut, estic convençut, que si el 3-O haguéssim fet um pas per a declarar i mantenir la independència (no esperar al 27-O) avui dia ja en seríem independents.

Certa credulitat del MHP Carles Puigdemont en la crida a negociar i a la prudència del leendakari basc, o drl bisbe Omeya, o de màxims dirigents de la UE, etc., afegit al més important, la traïdoria del Gran Botifler Oriol Junqueras que estava negociant amb la SSSantamaria i fent treball de “zapa”, van acabar amb el vist i no vist del 27-O, i amb la crescuda d’espanya aplicant el 155. No oblidem, el va aplicar M. Rajoy però va tenir tot el suport del PSOE de Pedro Sánchez i Salvador Illa.

Pel que diu la editorial de que avui, Units, també seria igualment possible, tinc els meus dubtes.
Possible, sí, però molt més difícil que al 2017 també.

Al 2017 teníem a la presidència de la Generalitat al MHP Carles Puigdemont, independentista convençut, encara que amb un vicepresident fals (treballant pel darrere en contra) , botifler, en Junqueras. I teníem la il·lusió i la força acumulada d’un poble que s’havia mobilitzat massivament de forma continuada en els darrers anys.
I els mitjans de comunicació estaven amb Catalunya.
També teníem que espanya (i els espanyolistes) es va veure superada pel moment i estava estabornida reaccionant a la desesperada davant una independència possible i per això exigien la, sortida de capitals i empreses de Catalunya.

Al 2022 tenim un president Botifler a la Generalitat, en Pere Aragonès, i al mentor Gran Botifler al front del seu partit, en Junqueras. Ambdós s’han tret la màscara d’independentistes convençuts i ara es dediquen a enganyar 4 babaus per així servir a espanya.
Aquests botiflers, des de l’administració controlen els mitjans de comunicació, per tant controlen els discursos en contra o porucs.
Al 2022 espanya està més confiada en la seva força, potser hauríem de dir en la nostra feblesa, i a més els espanyolistes que tenim aquí s’han crescut moltíssim, són més supremacistes que mai.

Per tant, independència possible Sí, però més costosa que al 2017 també.
Requereix primer unitat massiva i transversal de l’independentisme real, foragitar de les administracions a tota la colla de sangoneres botifleres i un lideratge amb decisió i convenciment d’arribar al final. Potser el MHP Carles Puigdemont combinat amb uns altres de foc nou aquí.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
03.10.2022  ·  09:48

Dons queda clar que si els polítics d’aleshores no ven tirar endavant va ser perquè ja no tenien cap intenció de fer-ho des de el primer moment.

JOAN MUNDÓ
JOAN MUNDÓ
03.10.2022  ·  09:56

Posar un límit de temps a la taula de converses amb un objectiu marcat i amb l’amenaça d’eixecar la DUI cas de no complir-se, posaria a l’estat contra les cordes i a Europa devant la perspectiva d’un conflicte al sud de la Unió. En aquest moment, i amb el conflicte d’Ucraina a les portes, crec que ho tenim a favor per que Europa intervingui tutelant una ratificació del referèndum ja realitzat.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
03.10.2022  ·  10:12

Doncs avui dilluns 3 d’octubre de 2022 . Que estan fent ara mateix per l’independència de Catalunya tots aquests que son al Parlament ? Res de Res. Es patètic com el temps s’els esmicola a les mans immersos en estratègies de intel.ligència pròpia dels predadors . No aconsegueixen superar aquest nivell. No coneixen altres tipus d’intel.ligència ?

Víctor Torguet
Víctor Torguet
03.10.2022  ·  10:15

Lideratges nous i Llista Cívica ja !!!
Completem la DUI !!!

Aquells que perdrien la feina (millor dit: la paga, que si fossin bons professionals d’alguna cosa, d’altra feina o similar en trobarien), aquells a qui se’ls acabaria el sistema “clientelar” dels favors creuats públic-privats (nucli de la corrupció administrativa), aquells que han “lluitat tant” (amb qualsevol “mètode” i a qualsevol preu) per arribar a fer i desfer amb els diners públics i aquells addictes al poder (i, per tant, acostumats a pactar amb el diable per aconseguir-ne els objectius) tots aquells són els que ens insisteixen fins a la nàusea en la impossibilitat d’una Independència en el termini d’una o 2 generacions. Temps suficient per fer caure en l’oblit el Procés i mantenir el seu negoci a costa nostra.

Tots aquests tenen el control dels mitjans de comunicació (han matat TV3 i Catalunya Ràdio, que paguem tots !!!) i tots ells, fins fa poc, se sentien segurs havent girat com un mitjó el seu discurs caient en la més escandalosa mentida, traïdoria, rendició i col·laboració amb l’enemic. Tots aquest, per tant, tenen el suport de l’Estat espanyol. Se senten molt forts. Es creuen que som molt idiotes, els votants.

I dic els votants, perquè tots aquests són els partits fake-indepes d’ERC, JUNTS i la CUP. Està clar que ERC ha arribat a cotes de depravació escandaloses. Xiulades i escridassades és el mínim que aquests delinqüents mereixen, i tot i així encara n’hi ha gent (de molt bon cor, educació i qualitat humana, n’estic convençut) que ho troba excessiu. Però la Màfia és un càncer i se l’ha de combatre, per molta neteja d’imatge que gasti i molt que ens recordin el tràngol de 4 anys (que déu n’hi do!!) de presó patits (de debò pensaven que fer la Independència era gratis??, d’aquest nivell són aquesta gent??).

No hi crec en cap d’aquets partits fake-indepes que han acceptat la derrota i l’engany al votant com a mitjà de supervivència. Ni JUNTS ni la CUP han fet absolutament res efectiu els darrers 5 anys ni tenen cap proposta per fer-ho. I així s’estarien 50 anys més vivint en el confort de disposar 2 milions de votants captius. Quina motivació tenen per canviar si, a més, estan cagats de por?

Tampoc veig les institucions realment preparades. L’AMI (depenent dels partits) és un decorat estàtic. Omnium va dimitir (i claudicar) i l’ANC només sembla haver tornat a respirar fa uns mesos (temps insuficient per saber cap a on volen anar-hi realment i com fer-ho). Com a mínim han obert noves vies (Llista Cívica) i reobert d’antigues (confrontació i desobediència activa). El Consell per la República, disculpeu-me, crec que és un bluf de dimensions olímpiques. Que han fet fins ara a nivell país?? (sí, a nivell personal han lluitat molt i els resultats poden ser d’utilitat al Procés, però ja està)

Només confio en la creació, ja per les properes eleccions de 2023, d’una Llista Cívica (Alternativa, Popular o com vulguem dir-li). TOTALMENT independent dels partits i col·laborant però no supeditada a l’ANC o al CxR. No voldria veure ni un sol polític professional dels partits fake-indepes a les llistes. Una sola cèl·lula cancerosa és prou per a fer metàstasi. A Catalunya en som prou de ben preparats per tirar endavant això. Quants estaríem disposats a importants patiments per arribar fins al final? (pot ser en som més dels que creiem, si no ho intentem mai ho sabrem). Tenim la gent (quan n’hi ha hagut confrontació n’ha sortit: 1-O, CDRs, Urquinaona, Jonquera, Aeroport,…), tenim l’experiència del que ha passat, tenim les eines, seguim tenint la il·lusió i tenim una causa molt més que Justa.
Estic segur que podem completar la DUI infinitament abans que el que ens diuen els que viuen d’espanya. No més cal aguantar l’envit (que ja sabem que no és poc !!!, però coneixem millor els límits).

No badem. Oblidem-nos dels partits. Aprofitem el moment. A per uns Lideratges nous i una Llista Cívica ja!!!

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
03.10.2022  ·  10:17

D’ençà l’u d’octubre l’estat espanyol té molt questionat, arreu, el seu caràcter democràtic. Això, com diu Pep Agulló, és una de les grans derrotes de l’estat, i una de les nostres victòries.
Venen temps molt dificils i la situació econòmica a Europa jugarà un paper important en el desenllaç de la confrontació.
El relat democràtic el tenim ben guanyat, i a Europa saben molt bé quina és la situació real de l’econòmia espanyola.
Potser només falta un ingredient per que lligui el allioli…… Quin?

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
03.10.2022  ·  10:44

Subscric les reflexions d’en Víctor Torguet.

Miquel Requena
Miquel Requena
03.10.2022  ·  10:51

Puigdemont ha de tornar a Catalunya; si ho fa poden passar dues coses:
1 – Una de bona, que el detinguin i l’empresonin.
2 – Una de dolenta, que vingui i no passi res,

Per que crec que la bona es bona, doncs per que si el fiquen a la garjola, tot el poble estarà en contra i será el moment d’alçar-nos, i a més, la UE no podrà permetre que un eurodiputat sigui empresonat a una nació de la UE.
La única oportunitat de aconseguir la republica.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
03.10.2022  ·  10:55

Estan d’acord amb el fet que Tot això no és per a repassar el passat que hauria pogut ser i no fou, sinó per a pensar i planificar el futur que ha de ser. On som després del 11 de setembre i el 1- O ? Hi ha una fractura clara entre la societat civil i el partidisme polític, amb les entitats entre ambdós com interlocutors necessaris. Crec que cal forçar la dimissió de l’actual govern per incompliment des de 2017. Forçar noves eleccions per saber on ens trobem. Conegut el suport al reclam de la part nostre, que és la que ho té més clar i la que es mou. Embat amb totes les conseqüències.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
03.10.2022  ·  11:24

Crec que la confrontació amb l´estat pasa per fer una llista cívica i sortir al carrer tants cops és necesiti fer-ho

Rafael Benavent
Rafael Benavent
03.10.2022  ·  11:25

EEXCE·LENT Editorial. Una bona pràctica cal fonamentar-la en una bona teoria. A més, clara, abastable i sense més violència que la forca de la raó. La que puga provocar en l’adversari desarmant-lo de tota justificació i actuació antidemocràtica. Molt bon full de ruta, sí senyor! Si, Vicent! Guia pràctica, ben mastegada i a punt d’engullir per a polítics valents, humils, oberts i decidits amb determinació a fer història en favor del poble al que, pretesament, diuen servir. EXCEL·LENT, valenta, justa i MOLT LÚCIDA EDITORIAL. Mai més ben dit allò de que, LA POLÍTICA, O LA FEM O ENS LA FAN.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
03.10.2022  ·  11:25

Res de nou, tothom sap, fins i tot el mateix Junqueras, que no hi ha altre camí possible que l’enfrontament amb l’estat per disputar-li el poder, ho diem cada dia. 3.500 soldats i si convé 10.000 i més perquè l’Espanya que coneixem se sosté sobre una Catalunya esclavitzada al servei d’un estat extractiu i radial on tot comença i acaba a Madrid. Jo sóc dels optimistes, dels pessimistes ben informats perquè la història ens dona tota la informació i quan arribi el moment –“el momentum”- (si és que arriba) el sacrifici que haurem de fer … haurà de vèncer la resistència d’un estat ferit que tant li fa Europa, la democràcia i els drets humans, el resultat no el sabem però només n’hi ha dos possibles: desapareix Espanya –la que hem conegut fins ara- o desapareix Catalunya. Això és una revolució i les revolucions sempre són un canvi radical de l’estatus quo, una de les dues parts acabarà molt malament. Anem-hi pensant.

Gerber van
Gerber van
03.10.2022  ·  12:36

Estic d’acord amb l’editorial que cal pressionar molt la comunitat internacional provocant Espanya. Però no espero absolutament res d’Europa i de la Unió Europea, encara que hi hagi desenes de víctimes civils. Ja hem vist prou cinisme per corroborar-ho, començant pel mateix Timmermans.

Joan Royo
Joan Royo
03.10.2022  ·  12:39

Candidatura cívica amb un sol punt al programa: reactivar la DUI en la primera sessió del nou parlament. La gent massivament i sostinguda al carrer, protegint el parlament. No estic d’acord amb el vaticini de “hi haurà morts”. No ho sabem, no inventem pors, el que vinga és futur. Ara per ara podríem demostrar la repulsa al govern autonomista amb accions puntuals però indefinides. Com ara, plantada de gent, no cal que siga molt nombrosa, davant del palau de la Generalitat, amb una pancarta “independència ara”, “dimissió govern” etc…la gent organitzada i fent torns…xiulits i sorolls…igualment en qualsevol acte públic d’Aragonès o consellers…fem-los la vida impossible. Està bé les grans manifestacions en dies senyalats, però cal que cada dia aquests polítics autonomistes se senten empaitats.

david graupere
david graupere
03.10.2022  ·  14:56

Subscric tot el vostre missatge. Cal lligar bé el cos dels mossos d’Esquadra, cal que siguin al costat del poble i parlament.

Roser Caminals
Roser Caminals
03.10.2022  ·  16:15

El Vicent reforça un argument que no per conegut és menys vàlid. Si veritablement volem la independència, la tindrem. És qüestió d’anar a totes i no fer-se enrere com la primera vegada. La visió retrospectiva ens brinda la visió del futur. Si ens mantenim al terreny guanyat, sense por i assumint el risc, posarem Europa contra les cordes. Ens hem de fer insuportables.

David Mascarella
David Mascarella
03.10.2022  ·  16:23

Bla bla bla

Jaume Puig
Jaume Puig
03.10.2022  ·  18:24

No és que ho segueixi massa, i ben segur que m’he perdut alguna cosa, però és la primera vegada que veig una planificació concreta de dos, no un, passos endavant: 1r, enfrontament institucional amb l’estat espanyol; 2n, esperar la seva reacció no democràtica. I em pregunto: quina nosa hi fa una taula de diàleg abocada al fracàs?; no és un complement que justifica el primer dels dos passos anteriors? Altrament, l’exili és el que està treballant el terreny on s’ha de jugar aquesta partida. Aquí hi ha feina per a tothom.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
03.10.2022  ·  19:43

L’estat està en mans de l’OTAN. Prou de cuentos, si us plau.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
03.10.2022  ·  20:28

Tot plegat em sembla massa previsible, no impugno la totalitat de l’estratègia, però abans cal un element que els desestabilitzi, absolutament sorpresiu, sinó ensenyarem massa el llautó…

TERESA GUAL
TERESA GUAL
03.10.2022  ·  20:45

Doncs pels que no ho sabien, ara ja ho saben. Amb Escanya no hi ha res a fer, res a parlar ni res a pactar perquè son com son i no ens correspon a nosaltres voler canviar-los. Ja ho hem intentat masses vegades i sempre ens donen pel sac. Hem de fer el nostre camí, però tal com va dir la Dolors de l’ANC, si els partits que ho haurien de fer no ho fan, ho haurem de fer nosaltres.
El problema amb aquests que sols s belluguen per la menjadora assegurada, es que després quan ja ha passat tot, s’escapoleixen de les responsabilitats i es pengen les medalles dels exits. Ho hem vist en la commemoració dels 5 anys de l’1 d’Octubre; tots hi van ser a l’hora de fer les coses i posar les urnes encara que la bleda de la Marta Rovira, va dir en seu judicial que ella volia aturar el referendum i que Puigdemont no ho va acceptar.
N’estic farta dels politics que neden i guarden la roba, perquè encara tenim molts represaliats pendents de judicis i la GenCat no tan sols no ha fet res, si no que s’hi ha afegit com a part acusadora.
Si nosaltres no prenem la iniciativa, passaran no 5 anys, si no 25 i estarem pitjor que mai.

Jordi Bas
Jordi Bas
03.10.2022  ·  20:48

Molt bona reflexió. Com som un país de valents, ara solament cal saber qui posarà els morts abans no reaccioni Europa…

NIL MALET
NIL MALET
03.10.2022  ·  22:04

Vicent, tingues clar que el pla de desplegament de l’exèrcit de terra era proporcional a la informació que la intel·ligència militar havia recopil·lat. Si havien preparat només això era perquè creien que amb només això en tenien prou. I van encertar. Ni això van necessitar. En resum, que la potència de l’exèrcit espanyol no són només 3.500 efectius, sinó 200.000. Tanmateix tens raó dient que amb la desobediència civil dins la UE se’ls pot arribar a desbordar.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
04.10.2022  ·  00:14

És obvi que el terreny de joc democràtic no és l’espai on l’Estat es troba còmode.
La confrontació intel.ligent passa pel Parlament, posant la DUI i les lleis aprovades al setembre de 2017 al centre de l’acció a desenvolupar.
L’autoritarisme estatal haurà de triar com al 2017, o repressió violenta o negociació política. Si sabem ja la sentència del TSJC, les coses es poden anar preparant amb prou precisió i realisme.

Salvador Molins
Salvador Molins
04.10.2022  ·  04:42

Despréciar la DUI és un gran error que sembla que només som capaços de fer els catalans, o alguns catalans, potser masses.

El Referèndum per si mateix té el seu valor absolut i fonamental, però això no ha de desmerèixer la DUI del Parlament Català del 27 d’octubre de 2017 a imatge i semblança de la DUI de Kossovo i la seva necessària legítimació pel Tribunal de Dret Internacional de La Haia. Cada cosa té el seu valor. No tirem els nostres assoliments per terra.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes