Apologia del 27 d’octubre de 2017

A Catalunya, tant si els analistes polítics ho volen veure com si no, els efectes d’aquella declaració són decisius avui en termes polítics

Vicent Partal
23.10.2022 - 21:40
Actualització: 24.10.2022 - 12:04
VilaWeb
El president Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras s'adrecen a la població del parlament estant després de la proclamació de la independència (fotografia: Albert Salamé).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dijous farà cinc anys de la sessió del Parlament de Catalunya en què es va proclamar la independència.

Vista la decebedora situació política d’avui, puc entendre que poca gent estiga per celebracions i commemoracions. De fet, és constatable que, així com el Primer d’Octubre ha estat sempre motiu de commemoracions, el 27 d’octubre, en canvi, pràcticament no l’ha reivindicat ningú durant aquests cinc anys. Probablement perquè s’hi va arribar en molt males condicions i hi van passar massa coses lletges i no esclarides del tot que fan que sone a engany –aquest diari ha publicat una sèrie d’entrevistes amb els diputats independents de Junts pel Sí que fan feredat perquè constaten fins a quin punt van ser deixats al marge de tot. Qui ho vulga pot entretenir-se en la picabaralla i en les acusacions sobre què va fer cadascú o pot plorar l’oportunitat perduda. Però, si m’ho permeteu, jo avui en faré l’apologia, i la faré mirant al futur.

En primer lloc, perquè hi ha un fet jurídic cabdal que no tenim dret d’oblidar: el Parlament de Catalunya va proclamar de manera oficial i legal la independència i és una declaració que no pot ser contestada en el marc legal espanyol. Dic que no pot ser contestada en el marc legal espanyol i ho dic en els termes de la llei internacional perquè acredita que qualsevol declaració d’independència crea un marc jurídic nou contra el qual no pot fer res el marc anterior. Ara, una altra cosa és que el marc anterior, per mitjà de la coacció i la violència, impedesca el desplegament de la decisió presa, tal com ha passat. Això la societat internacional també ho reconeix quan fa notar que un procés d’independència és sobretot un fet que s’imposa, un fet acomplert. Pot semblar contradictori, però no ho és. Jurídicament, la independència és proclamada però factualment no existeix.

Em direu: i això de què ens serveix, en la situació en què som? Més avall en parlaré, però si sou d’aquests que penseu que la història s’ha acabat, que els catalans som incapaços de fer res i que Catalunya serà per sempre més una província espanyola, no cal que continueu llegint. Entenc perfectament que no pugueu donar importància a la validesa d’una norma jurídica que d’acord amb allò que penseu no es podrà fer mai efectiva, per tant, no paga la pena que continueu perdent el temps.

Ara, si considereu que el conflicte entre Catalunya i Espanya és viu i que no s’ha resolt, que encara han de passar moltes coses, i poden passar, aleshores us diré que la importància d’allò que va passar el 27 d’octubre de 2017 és fonamental, és el centre de tot. Més i tot encara que el Primer d’Octubre.

En primer lloc, perquè quan hi haja un segon envit, siga de la classe que siga, i una disputa real del poder a Espanya, l’artefacte jurídic que ho legitima tot és la declaració d’independència del 10 d’octubre, votada el 27. Es podrà fer qualsevol cosa d’acord amb la legalitat internacional –o, si més no, es podrà fer sense contrariar la legalitat internacional– perquè aquell dia Catalunya va “posar en coneixement” de la societat internacional la constitució de “la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”.

Però, en el nostre cas, el valor material d’allò que es va fer el 27 d’octubre de 2017 no és solament una aspiració abstracta de futur, perquè cal reconèixer que, a Catalunya, tant si els analistes polítics ho volen veure com si no, els efectes d’aquella declaració són decisius avui en termes polítics.

Ho van ser, de fet, a partir de l’endemà, quan una part dels exiliats va fonamentar la seua decisió i la seua opció política en el fet que, havent proclamat la independència hores abans, ja no podien reconèixer el dret d’Espanya a jutjar-los. Una altra volta totes les coses lletges i estranyes que han passat al voltant de tot plegat fan que siga molt difícil de parlar-ne amb equanimitat i serenitat, però el fet, en qualsevol cas, és indiscutible. Després del 27 d’octubre de 2017 la sorpresa no són aquells que decideixen en qüestió d’hores que la proclamació d’independència no té valor real i accepten el poder de les autoritats espanyoles sobre seu –que és el que havia passat sempre en la història moderna de Catalunya. No, la sorpresa és que per primera volta hi ha uns polítics que no reconeixen l’autoritat espanyola sobre seu i sobre el país i que posen en pràctica aquesta decisió. Precisament perquè ha existit el 27 d’octubre. I aquest canvi històric, alerta, té repercussions polítiques diàries. Per exemple, la manera diferent –ara ja alliberada i completament irrespectuosa cap a la legalitat espanyola– amb què una part de la població reacciona el 2019 en comparació amb allò que havia fet el 2017. A l’aeroport, a Urquinaona, a les marxes, a la Jonquera… Però també en aspectes tan decisius de la política tradicional com ara el trencament recent del govern autonòmic.

És possible que algú de vosaltres pense que ja han passat cinc anys i que és molt de temps i que qualsevol clarificació per a fer-la efectiva ja s’hauria d’haver fet del tot. En discrepe obertament. La lluita per la llibertat dels presos polítics i la pandèmia han estat circumstàncies que han alentit aquesta clarificació perquè no han deixat pensar el país amb el cap clar. I el fet que dins tots els partits, si més no en el primer moment, hi haja gent dels uns i dels altres ho ha complicat molt tot i encara ho complica. Tant que em sembla que no és fins ara que les coordenades mentals dels qui van optar per lliurar-se als tribunals espanyols comencen a divergir de manera explosiva. Les opinions tan provocatives i insultants cap a la majoria dels independentistes que han expressat Carles Campuzano o Quim Nadal aquest cap de setmana, per exemple, ens indiquen cap on camina el govern de Pere Aragonès, i per això els hi han posats tots dos.

Després del 27 d’octubre de 2017, el president Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras van encarnar aquelles dues actituds no solament del punt de vista personal sinó sobretot polític. L’un, rebutjant l’autoritat d’Espanya, i l’altre, reconeixent-la i acceptant-la. I d’ací deriva tot això que vivim avui.

Cinc anys després, hi ha qui diu que calen cares noves i girar full, però la realitat, la veritat que val més que explicitem, és que Junqueras i Puigdemont continuen essent els grans protagonistes de la nostra vida política. L’un, dirigint Esquerra i influint de manera decisiva en el govern; l’altre, batallant i derrotant Espanya en un combat judicial europeu de ritme exasperant, més que no pas involucrant-se en el dia a dia. I, tanmateix, manté un ascendent tan clar que, per posar-ne un exemple, amb una simple repiulada sembla que ha influït decisivament quan les bases de Junts han votat per deixar el govern autonòmic.

En conseqüència, que Oriol Junqueras i els qui pensen com ell –també els qui pensen com ell a Junts o la CUP– no en vulguen saber res, del 27 d’octubre de 2017, és més que coherent. No en faran mai l’apologia ni tenen cap raó, cap al·licient ni cap motiu per a fer-la.

Respecte de tots els altres –tant si tenen Puigdemont com a referència com si no, que aquesta no és la qüestió– la proclamació d’independència aconseguida el 27 d’octubre de 2017 és el far que, conscients o no, els guia. És la raó per la qual s’encaren personalment a Espanya com un país estranger, sense cap afiliació personal ni emocional positiva que els hi acosti.

I és exactament per això que avui en faig l’apologia, essent ben conscient de l’excepcionalitat de VilaWeb en el panorama periodístic català actual i sentint el pes i la responsabilitat que això implica. Amb plena consciència.

 

PS1. He explicat tantes voltes uns quants precedents que crec que no caldria insistir-hi, però hi insistiré. Estònia, per exemple, va declarar la independència el 16 de novembre de 1988, però la comunitat internacional no la va reconèixer fins que no la va reconèixer l’URSS, el 6 de setembre de 1991. És un exemple de molts en què una declaració jurídica d’independència no esdevé factual durant anys. Avui, als estonians, aquest detall tant els fa, perquè són completament independents i oficialment Estònia té com a data d’independència el 24 de febrer de 1918 –la data de la primera independència. En un exercici invers d’allò que ens passa a nosaltres, allà les dècades d’ocupació soviètica del país han desaparegut del tot, com si no s’haguessen materialitzat mai, igual que ara ací sembla que la independència del 2017 no s’ha materialitzat. Però el fet significatiu és que l’URSS va reconèixer la independència d’Estònia el 1991 a partir de la invocació dels seus dirigents precisament de la legalitat creada el 1988 contra l’URSS mateixa, tot i que no es va publicar mai oficialment. En aquell moment, es va arribar a explicar que la declaració d’independència era un “fet legal adormit” i que per això solament el fet de despertar-lo ja l’activava.

PS2. Després de l’arrencada dels Minimots, el Paraulògic ha fet ara també un gran pas endavant. S’actualitza cada dia al punt de la mitjanit, i no a la una com fins ara, permet de jugar a dos jocs diferents, el d’avui i el d’ahir, i incorpora les pistes del Dadalògic. Aquests no seran els únics canvis. Aviat farà un any que va aparèixer i us n’explicarem iniciatives noves i importants. Agraïm als subscriptors de VilaWeb el seu suport, que ens permet de fer créixer el diari amb propostes com aquesta.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mati Sancho
Mati Sancho
23.10.2022  ·  22:26

Estic molt contenta de ser una de les persones que donen suport al CxR. La seua feina a l’exterior em sembla fonamental.

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
23.10.2022  ·  22:31

Gràcies Vicent i VilaWeb per aquest magnífic article. Jo visc, com tants altres, en un pseudoexili allunyat tant com puc d’aquest Estat, desconnectat al màxim socialment, cultural i emocional.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
23.10.2022  ·  23:03

Visca el MHP KRLS que posa contra les cordes al govern espanyol dia sí dia també. Desitjo de tot cor que el dictament de la justícia europea del proper 25 de novembre li sigui favorable així com també a la MHC Clara Ponsatí i al MHC Toni Comín.

jaume vall
jaume vall
23.10.2022  ·  23:05

Per fi, ja tocava.
Sense subterfugis.
Junqueras, i tots els que es van entregar a la justícia espanyola van suposar -voluntàriament o no- la derrota emocional després de la victòria dels dies 1, 3, 27 d’octubre.
Puigdemont, i tots els que no van entregar-se als jutges espanyols continuen essent la llavor de la lluita i -probablement- d’una victòria en forma d’independència.
Avui, totalment d’acord amb en Partal.
Per un altre dia, potser el 27, m’agradaria compartir unes reflexions sobre la declaració i posterior suspensió.

Gerber van
Gerber van
23.10.2022  ·  23:14

Hem de fer valer la nostra declaració d’independència i hem de fer a l’escenari internacional.

Aquests últims dies els presidents dels estats membres EU s’en van reunir sobre el problema energètic. El president del país veí va prometre posar el gasoducte MidCat des de Barcelona cap a Marseille. Qui és aquell que decideix sobre les coses en Catalunya?

Doncs si en Europ estan desesperats per tenir el gas, em de forçar les nostres condicions per realitzar la independència, siguin des de la política formal (que de moment no cal esperar res) o amb la força que tenim nosaltres, la gent, amb o sense l’ANC.

Lluí Mor
Lluí Mor
23.10.2022  ·  23:39

Senyor Partal, soc subscriptor de VW perquè voste desde aquesta editorial, s’arromanga per la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres valors més intims i la nostra patria.
La meva trajectoria vital em du a pensar bastan diferent de voste, tot i que li reconec un intelecte molt afinat. Ojala els seus i els meus desitjos és fesin realitat, però tots dos sabem que no, que Catalunya ha hores d’ara esta sotmersa fins al moll de l’os.
La gran majoria de politics, empresaris, mitjans d’informació i gurús de tota mena, desde sempre han depengut, i ara encarà més, de l’Estat Ñol, nomines, subvencions, carrecs corporatius, anar de braset amb l’autentic poder.
I, gairebé sempre tothom ha sucumbit a aquest poder, l’única excepció, com diu voste, són quatre exiliats i uns quants represaliats acusats de terrorisme, malversació o atemptat contra l’autoritat en cualsevol manifestació.
Cada dia Catalunya s’enpobreix per la manca d’inversions de l’Estat, fet a consciencia per agenollarnos per poder aprofitar les engrunes que ens llencen al terra.
I jo no vec que ningú és reveli, és més, ningú en vol parlar, estem en una espiral de decadència descomunal.
la gran majoria dels nostres politics i dirigents de decades ença, han set molt pitjor que els espanyols, s’han assimilat, han set uns comparses, uns estomacs agraits i uns botiflers.
I a TV 3, cada dia ens fiquen amb calçador un predicador cridaire que multiplique els pans i peixos i ens redimeix a tots del pecat, ell, il·luminat per les clavagueres de l’Estat Ñol ens dura a l’alliberament nacional.
I voste senyor Partal sempre ha nedat i guardat la roba sobre la persona, els fets, l’ambició i la deriva anti-independentista del mossen Junquerás i ERC.
En fi, tots ho sabem, avui a Catalunya la major part dels seus habitans no son catalans ni se’n consideren. Molta d’aquesta gent ha treballat per enriquir les èlits i moltes empreses catalanes que van de braset amb l’Estat opresor, però han set i seran l’element basic per la destrucció de la nostra cultura i patria.
Amen.

Josep Sivillà
Josep Sivillà
23.10.2022  ·  23:50

Jo també visc amb l’energia del 27 d’octubre. Hem declarat la independència i encara que per les armes i justícia espanyola no ens permeten desplegar estem segurs que trobarem la forma de materialitzar la.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.10.2022  ·  23:55

Em sembla bé l’apologia per tres motius. Primer, perquè la pràctica de la defensa o la lloança públiques és un gènere que no sovinteja. Segon, perquè em recorda que Xenofont va escriure l’apologia de Sòcrates. Tercer, perquè, a partir dels ensenyaments de Joan Margarit, he trobat a Xenofont un tipus molt interessant i el seu llibre l’Anàbasi, un text a tenir en compte en el tema del rescat d’un poble que ha perdut una batalla.
Un tema ben proper, per altra banda.

Carles Benito
Carles Benito
24.10.2022  ·  00:01

EL 23/08/2021 VAIG COMENÇAR A USAR TWITTER.

HI VAIG DEIXAR FIXADA UNA PIULADA QUE SEGUEIX ALLÀ PERQUÈ LA CONSIDER PLENAMENT VIGENT:

REPÚBLICA CATALANA

ENTRAU EN UN TERRITORI INDEPENDENT, ALLIBERAT D’UNA DEMOCRÀCIA PLENA

LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA ÉS SUSPESA TEMPORALMENT PERÒ DECLARADA FERMAMENT I LEGAL SEGONS LES LLEIS DEL NOSTRE PARLAMENT DEMOCRÀTICAMENT ELEGIT

SIAU BENVINGUT SI SOU PACÍFIC I DEMÒCRATA

Mario Canals
Mario Canals
24.10.2022  ·  00:06

Crec que el CdR, com a institució que representa la Republica Catalana declarada, hauria de posar en valor aquesta data en quelcom més que unes declaracions.
Necesitem accions que ens recordin,
a nosaltres i a la resta del món, que existim com a poble sobirà.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
24.10.2022  ·  00:10

Persistir!
Més d’hora que tard s’hi arribarà.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
24.10.2022  ·  00:21

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui. L’estratègia correcta és la de l’exili. ERC juga a ser el partit dominant a l’autonomia catalana. Fa un paper ben decebedor. Llàstima.
Aprofito per suggerir alguna pista en el joc de minimots. M’agradaria tenir idea de com es poden descubrir les paraules. No hi atino. Només vaig endevinar PELL de Barrabàs. Al cap d’uns dies, podríeu poser algun exemple resolt? Repassant-los crec que em seria útil.

Ramon Perera
Ramon Perera
24.10.2022  ·  00:24

Cert. A efectes de legitimitat hem de partir de la declaració d’independència. Suspesa però no anulada.

L’estat espanyol només va tractar d’impedir [per mitjà de la força, aquest és el sentit] la realització del referèndum. Però no va impedir el desplegament de la independència ja que ens vam fer enrera nosaltres mateixos.

No hi ha dubte de que hauria fet servir la força si la declaració d’independència hagués seguit endavant. Però no va poder fer-ho. Posteriorment va fer servir altres mitjans, però no la força.

Cal estar segurs de que arribat el cas farà servir la força, però el resultat no està decidit.

Jaume Riu
Jaume Riu
24.10.2022  ·  00:48

PENSAR I PARLAR AMB SERENITAT
Comparteixo el punt de vista de Vicent Partal a l’editorial i trobo molt oportú recordar avui precisament que fa cinc anys, el 27 d’octubre de 2017, el Parlament de Catalunya va proclamar de manera oficial i legal la independència, i és una declaració que no pot ser contestada en el marc legal espanyol.
Només per mitjà de la coacció i la violència, s’ha impedit el desplegament de la decisió presa.
Jurídicament parlant, la independència de Catalunya s’ha proclamat, però de fet encara no existeix. Va passar això mateix en el procés d’independència d’Estonia, per exemple. L’Assemblea legislativa de la República d’Estònia, o Parlament unicameral d’Estònia, va declarar la independència el 16 de novembre de 1988, però la comunitat internacional no la va reconèixer fins que no la va reconèixer Rússia, el 6 de setembre de 1991 quan es va esfondrar la Unió Soviètica. És un exemple dels molts que hi ha en què una declaració jurídica d’independència no esdevé efectiva durant anys.
Per poder pensar amb serenitat i parlar d’això, he d’admetre que hi ha punts de vista diferents, positius o negatius, de manera que en una feina de recerca elemental, trobem de seguida les evidències objectives que s’han comprovat en la declaració d’independència de Catalunya:
1.- Uns polítics decideixen en qüestió d’hores que la proclamació d’independència no té valor real i accepten el poder de les autoritats espanyoles sobre seu, i es deixen jutjar tot i les qüestions prèvies. Així és com s’havia fet sempre en la història moderna de Catalunya.
2.- Per sorpresa, i per primera vegada en la història moderna de Catalunya, hi ha uns polítics que no reconeixen l’autoritat espanyola sobre seu i sobre el país, de manera que s’exilien per construir des de l’exterior el Consell per la República com una estructura de poder organitzada, fora de l’abast de la represió espanyola.
NOTA: La sala segona del Tribunal Suprem, en el seu enèsim acte de denegació de llibertat provisional als presos polítics catalans, va usar com un dels seus arguments que “es un hecho notorio la existencia fuera del territorio español de estructuras de poder organizadas, puestas al servicio de aquellos que han tomado la determinación de sustraer la llamada de esta Sala”.
Es confirma doncs que l’alta judicatura espanyola reconeix el Consell per la República com “estructures de poder organitzades”.
Des de dins, també es posa en pràctica aquesta decisió de no reconèixer el dret d’Espanya a jutjar-me, com ha fet recentment l’advocat Josep Costa, i com prepara l’advocat Jaume Alonso Cuevillas per quan s’acabi convocant la vista oral en la causa de Laura Borràs, per exemple.
A partir de les dades objectives, cadascú pot pensar, i parlar, amb serenitat. A mi em sembla que no havíem arribat mai tant lluny per fer de Catalunya un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya, en forma de república.
Allà ho veuen més clar que aquí.

Francesc Puertolas
Francesc Puertolas
24.10.2022  ·  01:00

Sí, Catalunya té la independència proclamada des del 27/10/2017 i el nostre govern legítim és el de l’exili. Gràcies Vilaweb, per recordar-nos la nostra victòria, que molts s’obstinen a negar.

José Gascón
José Gascón
24.10.2022  ·  01:13

Afegir que la declaració la va fer un govern i un parlament legitimat democràticament per les urnes, en eleccions i en referèndum.
España, des de aquell dia, no té legitimitat democràtica a Catalunya.

En relació a Quim Nadal, parla sense adonar-se que amb el referèndum es va produïr, a mes d’una votació, un canvi profund en el posicionament polític de molts catalans, que difícilment tindrà reversió pel dia a dia polític. Sortir-se d’aquest posicionament tindrà un cost a les urnes.

Pere Planella
Pere Planella
24.10.2022  ·  01:22

Fa tems temps que esperava una editorial com aquesta, sempre he dit que els militars espanyols en el seu fracàs de conquerir les armes (urnes) el 1-O a les 5 de la tarda es va donar en retirada i es va poder seguint depositant les nostres armes (BOTS) dintre les urnes, el resultat d’aquesta votació si li va donar validesa el 27 d’octubre proclamant la independència de Catalunya i que en aquets moments esta suspesa, els espanyols ho saben de sobres que esta suspesa, recordeu que el MHP Carles Puigdemont es l’enemic pels d’aquí i els d’allà, tots els que vàrem depositar el nostre vot el 1-O el tornem depositar igual, ni els d’aquí i els d’allà no hi tenen res afer, apunteu vos massivament al CxR els posarem molt i molt nerviosos els d’aquí i els d’allà.

Josep Gualló
Josep Gualló
24.10.2022  ·  02:07

VICENT QUAN ACCEPTARÁS LA REALITAT DEL QUE VA PASSAR

Oriol Junqueras (viceoresident del govern) es va passar tota la legislatura enganyant amb premeditació i alevosia al MHP Puigdemont. Tenia la responsabitat de organitzar tota l’estructura de l’area económica.

Faltava a moltes reunions del govern. Mai avisava al president i quan el ple començava, algún conseller de la seva confiança explicava que era a madrit a preparar tota l’organització, perquè quan es proclamés la independència, depres de guanyar el referndum, la nova organització susptituis a la vella sensa cap conflicte.

És veritat que cada moment era a madrit, però a negociar en secret amb el govern fraquista com impedirien que la independencia és proclamés el dia previst.

Fins que va acavar el plé del parlament no va dir que de la seva area no hi havia res preparat i fer la proclamació era impossible.

Josep Usó
Josep Usó
24.10.2022  ·  04:40

És això. A partir d’aquell dia, hi ha polítics (perquè el poble ho tenim clar des d’abans) que no reconeix l’autoritat d’Espanya i actua en conseqüència. Els altres, en considerar -se espanyols, actuen com a tals. I la lluita continua. Dins i sobretot, fora. Perquè per a l’exili l’afer és extern.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
24.10.2022  ·  06:08

Exel·lent anàlisi. Vilaweb imprescindible. Mantenint oberts camins mentals per fer possible la realitat que volem. L’esperança sempre ha estat en els exiliats que penquen, que amb llur treball de tots aquests anys ens han mantingut viva l’esperança. Puigdemont, Comin, Ponsatí, Puig , Valtònic.
Vicent Partal, és imprescindible, crec que no sap quan de necessari ens és. Una abraçada inmensa.

Salvador Molins
Salvador Molins
24.10.2022  ·  06:58

“el 27 d’octubre, en canvi, pràcticament no l’ha reivindicat mai ningú durant aquests cinc anys”

Aquesta expressió d’aquest fonamental editorial i clar posicionament de Vilaweb enfront de la incipient República Catalana Independent, en veu del seu magnífic i compromès Director, Sr. Vicent Partal, tot i que és correcta en el sentit d’expressar el mutisme i el negacionisme de fet de tants polítics i de tants catalans tancats a l’evidència i a la totalment necessària moral de victòria, no és una expressió del tot precisa ja que tots els catalans censats al cens del Consell de la República, fins al dia d’avui, 102.883 i en augment, encara que ho sigui en forma d’un micro goteig, són catalanes i catalans convençuts i defensors del seu valor i per aixó lliurament s’hi han censat, pel seu convenciment de ciutadants de la nova República i del valor real de l’esmentada Declaració Unilateral d’Independència, DUI catalana com la de Kossovo, llegida, votada i guanyada al nostre Parlament, legítim i legal, escollit democràticament el 27S del 2015.

Primer d’Octubre i 27 d’Octubre de 2017 es complementen i donen vida a la nostra Independència, Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant i la DUI Catalana es complementen i reforcen mútuament, és legitimen fins que assolim la seva implementació.

Sí! Des del 27 d’Octubre jo ja sóc lliure, ciutadà català de la nostra incipient República, molt petita com un germen però viva. Si encara no ho havia fet, ara sí que des de l’octubre del 2017 he renegat d’Espanya, no sóc espanyol, no formo part d’aquesta merda, d’aquest monstre, ho dic amb paraules gruixudes perquè no en quedi cap dubte. Qui vulgui seguir-ne esclau, doncs que en sigui, que ho pateixi físicament com tants ho hem de patir i a més, a la vegada, que ho pateixi moralment, que se senti “com un cuc arrossegant-se per terra” expressió de John Adams, un dels pares de la Nació Nord-americana.

Els vençuts, negats, emmudits, insultats i espoliats, … que no tenen altra esma que ajupir-se sota la bota i les pretensions de l’Espanya eterna, condemnats a una inevitable i forçada decadència, que vagin mortificant-se en el dol d’un fracàs que els fa miserables, incapaços com són de valorar la força real d’una DUI democràticament guanyada, que ja tenim a les mans i que només cal aprofundir i completar amb coratge, encert i intel·ligència pràctica fins presentar-la davant del Tribunal de Dret Internacional de La Haia, tal com ho van fer els Kosovesos.

Amb la DUI vam esdevenir un Poble que va plantar cara i no s’aturarà fins a ser plenament lliure, una Nació Madura i adulta.

Sense la DUI no seríem res més que una autonomia queixosa i malcriada, vergonyosa, ploramiques, miseriosa, la riota de l’orgullosa i imperialista Ñ.

Volem o no volem ser independents?

Què espereu censar-vos al Cens del Consell de la República?

Voleu que us ho faci la mama?

Si som, siguem!

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
24.10.2022  ·  07:49

Excel·lent anàlisi!! És una lectura que ajuda molt a comprendre la situació en què estem.
Jo, per acabar d’assimilar tot això que diu en Vicent, vull revisar algunes coses que em venen al cap:

La desfilada dels nostres polítics entrant al Tribunal Suprem. La notícia dels nostres polítics a Bruseles.

Davant el Tribunal, l’Olga Arderiu dient-li a na Santamaria que la seva clienta na Forcadell, no havia fet publicar res al DOG, per tant….Na Santamaria arronsant les espatlles sorneguera. La Carme Forcadell va acabar parlant d’actes simbòlics. Els exiliats lluitant contra les euroordres i, inclús, empassant-se uns dies a la presó a Alemanya.

Na Anna Gabriel, dirigent de les CUP, organització de partits independentistes radicals, dient-li a un jutge del Tribunal Suprem Espanyol que no van saber explicar bé l’1-O i els catalans no ho van saber entendre. Tot allò va ser una declaració d’intencions, uns actes simbòlics. Els exiliats pendents del judici del Tribunal de Luxemburg, el 25 de novembre, on es veuran les consultes prejudicials d’un tribunal suprem espanyol. Els extraditaran?
Ara llegiré el altres comentaristes

Belén Solé
Belén Solé
24.10.2022  ·  07:49

Gràcies per aquest editorial, cal no perdre el fil. Puigdemont i Junqueras són camins divergents des del primer dia. Junqueras va desertar de la lluita.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.10.2022  ·  08:16

ALGUNS POLÍTICS NO VAN FUGIT A BRUSSEL·LES PER POR…

Jurídicament parlant, la independència és proclamada i per tant, com diu l’editorial és l’artefacte jurídic que ho legitima tot.

… SINÓ QUE VAN OBRIR UN FRONT DE LLUITA CONTRA L’ESTAT …

Aquesta és la conseqüència política més important derivada de la proclamació del 27-O.

No només no reconeixen l’autoritat espanyola sinó que fonamenten una nova legalitat republicana materialitzada en:

EL CONSELL DE LA REPÚBLICA

És curiós que l’apologia de que parla l’editorial la defineixi per com “uns polítics que no reconeixen l’autoritat espanyola sobre seu i sobre el país i que posen en pràctica aquesta decisió.” Sense citar en cap moment el Consell de la República, que és un fet fundacional, independentment quina sigui la valoració de la seva feina. Més que curiós significatiu. Nedar i guardar la roba…

Pere Subirana
Pere Subirana
24.10.2022  ·  08:20

Em sap greu llençar aigua a tant de vi que veig aqui. Pero no hi va haver cap declaracio d independencia. Hi va haver una declaracio que al preambul si que la feia pero la resolucio que es votava no. Tot va ser un engany. Com es pot fer una declaracio que no s atreveix a subvertir la legalitat espanyola?

Ja es hora que veieu la realitat. La declaracio d independencia es va fer en un soterrani i va ser simbolica. Sense efectes legislatius reals..

El xiclet ja no es pot estirar mes. Ens acosta mes a l alliberament nacional el reconeixement de l engany que no pas empassar nos l engany.

Joan López
Joan López
24.10.2022  ·  08:24

Soc del consell i estic al costat del exiliats que han presentat batalla jurìdica vers espanya. Els altres als que es van lliurar i ara tenen indults tutelats,tindrian que deixà la polìtica,no son lliures.

Victoria Pedrola
Victoria Pedrola
24.10.2022  ·  08:27

Tots al Consell per la República!

Àngels Fortuny
Àngels Fortuny
24.10.2022  ·  08:44

Us podeu imaginar com hauria pogut anar tot si el govern en ple hagués marxat al exili ? Com hauria reaccionat Europa ? Quina llàstima aquesta manca de unitat a Junts …

Albert Miret
Albert Miret
24.10.2022  ·  09:24

La veritat és que entre al maltractament diari que ens ofereix aquesta merda de país que encara hem de suportar al costat, reafirmant davant del món la seva imatge de gentussa immoral i l’allunyament d’espanya que anem fent els catalans de la manera més natural i gairebé sense donar-nos-en compte, no som més independents, perquè, per una banda, no ens acabem de creure del tot que ja ho som, encara que amb la violència i estupidesa que els caracteritza, ens ho impedeixin temporalment, i per l’altre perquè ens ha quedat aquesta rèmora instal·lada a la Generalitat que ha triat posar-se al costat de l’enemic i en contra nostra. La realitat, però, és que els agradi o no, ja ens han perdut per sempre. Aquell ase andalús ho diu ja clarament “nosotros no nos vamos a independizar como los catalanes” confirmant que nosaltres ja ho hem fet.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
24.10.2022  ·  09:46

Quin valor té el 27 d’octubre de 2017??, no ho sé però no ho veig tan clar com en Partal, sobretot tenint en compte que una part molt considerable de l’independentisme ha devaluat –directament no se la creu- aquella declaració d’independència. Es va crear un marc jurídic nou??. No es va publicar en el DOGC i tot seguit una part del govern va fugir a l’estranger. Quina conclusió en poden treure els estats que ens havien de reconèixer??. La pregunta que ens hem de fer és si vam ser capaços de disputar el poder a l’estat espanyol. La resposta és que no perquè quan tot estava a punt per la defensa ens vam retirar. El camí ja el sabem, l’hem discutit molt i ho hem escrit moltes vegades: desobediència, embat, resistència i persistència fins a crear un problema que Europa no pugui resistir. Si tot això passa aquella declaració tindrà un paper i si no passa serà paper mullat.

Ferran Folch
Ferran Folch
24.10.2022  ·  09:48

Tant parlar del compliment de la llei i aquí estem en una situació completament il·legal. Les lleis de transitorietat i la independència mateixa no es compleixen i això és antidemocràtic. La constitució espanyola i les seves lleis són il·legals aquí. I punt.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
24.10.2022  ·  09:49

Cal eixemplar la base del Consell de la República.
És l’única institució lliure que ens queda.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
24.10.2022  ·  10:18

Hi ha una declaració d´independència aprovada pel Parlament amb el MHP Puigdemont. A qui li piqui.. que rasqui. Cal preparar, doncs, l´aixecament d´aquesta DI .

Victòria Peris
Victòria Peris
24.10.2022  ·  10:24

Sempre he considerat q teníem la DUI feta i q el q calia era fer-la efectiva. M’alegra molt q la reivindiquis tan contundentment. No entenc qui diu el contrari.
Moltíssimes gràcies per la claredat amb què has exposat tots els fets.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
24.10.2022  ·  10:25

Vicent, moltes gràcies per mantenir VW en una posició de resistència a l’estat opressor espanyol, incloent l’estructura de traïdors col·laboracionistes que inunden l’administració i les institucions catalanes (amb la Generalitat al capdavant).
Certament, aquest diari (aquesta “casa nostra” diria jo de VW) s’està quedant sola en la visió crítica i racional del nostre difícil present. Aspecte que veig més com una oportunitat de creixement en la seva funció de far comunicatiu.

L’article d’avui és un molt bon exemple del paper que VW pot fer per mantenir y, especialment, per ajudar a organitzar la confrontació activa i la lluita pacífica (perquè sí, el temps dels “somriures” és passat i absurd vista la resposta d’espanya i dels actors internacionals).

Però a més de VW, necessitem moltes altres peces per completar aquest Front de confrontació i lluita pacífica però efectiva que ens porti a la Independència el més aviat possible. I crec que això podria ser en molt poc temps, sempre que l’estratègia, el pla, l’organització, l’execució i el control del procés siguin efectius (lliçons ens sobren), vivim en una era en que tot avança a velocitat de vertigen, la nostra Llibertat no hauria de ser una excepció per molt que els traïdors col·laboracionistes s’entestin en dir el contrari.

De les peces principals que ens manquen destaco el tenir:

1) Una Organització (amb una part de clandestinitat inicial necessària, no oblidem les lliçons apresses) única i TOTALMENT desvinculada de TOTS els partits fake-indepes (JUNTS, CUP i, especialment, ERC) i dels polítics professionals (perquè aquests segueixen sobrevivint dels diners i els negocis d’un estat espanyol profundament corrupte, autoritari, repressiu i anticatalà). Aquesta organització hauria de tenir màxima vocació de pluralitat, transversalitat i llibertat en la participació i el flux d’idees, opinions i decisions, sense perdre l’eficàcia i el ritme d’avenç del Pla acordat. L’ANC, el CxR, els CDRs, Debat Constituent, etc. podrien impulsar inicialment la creació d’aquesta Organització, sense monopolitzar-la, com a capes integrades en una estructura d’àmbit superior. Al segle XXI, implementar i utilitzar aquests tipus d’organitzacions en xarxa, multi-capa i col·laboratives no seria difícil.

2) Uns lideratges compartits i especialitzats (s’han d’evitar temptacions egocèntriques del tipo “junquerista” o “pujolista”) i amb baixa exposició a la repressió. Tot i així, és vital que siguin persones valentes i decidides a partir els atacs de la “In-justícia espanyola”, que tinguin experiència contrastada en la responsabilitat de gestió en entorns complexes i d’alt risc. D’aquestes persones a Catalunya no costaria de trobar-ne.

3) Uns sistemes i canals de comunicació universals i efectius que puguin facilitar i transmetre idees, opinions, informació, debats i decisions amb la màxima objectivitat i transparència. Sense contaminació ni censura. Aquesta informació seria pública. Tot i que n’haurien canals “privats” i “segurs” només per la capa de l’Organització “no pública”. Actualment, pràcticament tots utilitzem “telèfons intel·ligents” i molts de nosaltres passem moltes hores davant pantalles cada dia. Les tecnologies actuals ens permeten protegir les comunicacions privades.

4) Una capa d’aquesta Organització destinada a representar-nos a les estructures polítiques (Generalitat, congrés espanyol, diputacions, ajuntaments,..). Aquesta “capa política” estaria al servei el poble, mantindria la confrontació activa als fòrums polítics i s’auto-dissoldria amb l’assoliment de la Independència facilitant la creació de les estructures de la República Catalana. Aquesta “capa política” pot ser la “Llista Cívica”, Agrupacions d’Electors o fórmules a mida de cada elecció.

Certament, estic perplex en veure com ens deixem portar per una colla de mentiders, covards i venuts a l’estat espanyol estant al segle XXI i podent passar per sobre d’aquests renegats amb una facilitat que mai s’ha tingut.
Només ens cal organitzar-nos al marge dels partits i trobar les persones adients que no traeixin la voluntat de milions de catalans.

Llista Cívica ja !!!

Adrià Arboix
Adrià Arboix
24.10.2022  ·  10:56

Excel·lent editorial. I molt necessari.

david graupere
david graupere
24.10.2022  ·  10:59

Avui oisí Sr Partal, el que escriviu fa coherència amb els qui no s’han lliurat a mans de jutges corruptes i feixistes.

Mentre hi hagi exiliats, hi ha esperança. Puigdemont va dir que s’havia errat suspenent-la però… no ca dir les causes reals que el can dur a suspendre-la.

Dit això, Puigdemont no arriba a la talla de Pau Claris o Francesc Macià… encara. Hom veurà què fa a l’avenir. Si torna a la regió franco-espanyola fent-se perdonar per l’enemic, això encara serà pitjor que no els qui s’han rendit a la legalitat espanyola.

Pepi Oller
Pepi Oller
24.10.2022  ·  11:03

El nucli del conflicte entre Catalunya i Espanya és el mal adjustament entre llei espanyola i justícia.

Acatar la llei espanyola és estèril pel procés d’independència.

La lluita a l’exili ja ha demostrat (sentència de Schleswig -Holstein) que la justícia europea demostra que és un cas de persecució política.

Això ens retorna exactament al 27-O

A què esperem?

Tomas Pérez
Tomas Pérez
24.10.2022  ·  11:26

Un altre excel·lent editorial Mestre!. Tot i amb les reserves a què s’està obligat, amb un però la absència de menció al CR, però ens deixa clar un fet jurídic fonamental, vàlid a tots els efectes per quan arribi el “moment Txernóbil” que estem esperant. La desinformació i el maltractament a què estem sotmesos així ho certifiquen. El xoc inter-justícies posarà les coses en el punt de partida, a fer-ho efectiu o no, ja ho veurem. També resta clar que hi ha dues posicions, d’una part els unionistes i de l’altre els que volem ser lliures ben definides. Deixem dons de fixar-nos en el dit i mirem la lluna i com deia el poeta, tot esta per fer i tot és possible. I via fora.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
24.10.2022  ·  11:53

Més enllà de la independència recentment proclamada, de les de 1707 i 1714, el ben cert és que, ni millors ni pitjors, configurem, els països catalans, diferents cultures i formes d’entendre i viure la vida respecte a Espanya. Tan difícil és comprovar i entendre que mai serem amics ni farem bona lliga des de cap subordinació d’un per l’altre? Per favor, Espanya i espanyols: La diarrea mental de vostre poder i exclusió sobre nosaltres, d’uniformar-nos a vostre albir segons ” las (vostres) loables leyes de Castilla”, és i serà sempre, mentre dure, com un matrimoni perpetrat per la força de vostres armes, com ben bé consta en vostre testament unilateralment redactat i publicat. La pitjor derrota vostra és nostra reafirmació sostinguda com a poble diferenciat, sense data de caducitat, rubricat per l’ús de nostra llengua constantment, subtilment perseguida.

Àngels Folch
Àngels Folch
24.10.2022  ·  11:53

No hi puc estar més d’acord! És exactament així com ho veig i com hi visc, i és aquesta la raó que m’empeny a continuar endavant i que va fer que em
presentés a les eleccions com a representant de la demarcació del Vallés Occidental Est a l’Assemblea de Representants del Consell de la República de la qual en formo part.
La consciència de ser nació, la convicció que la independència ha ha estat declarada i la certesa que fer-la efectiva no serà fàcil però que amb constància, paciència i perseverança aconseguirem fer-la efectiva em manté viva.

Josep Soler
Josep Soler
24.10.2022  ·  12:04

No puc estar més d’acord amb l’editorial del Vicent d’avui.
Entre altres virtuts, en té una per a mi important, que els resignats a viure dins d’Espanya (no sols els tradicionals de sempre, sinó als nous col·laboradors, que han vist l’oportunitat de viure be de les deixalles d’Espanya), que seria un toc d’atenció a la seva obsessió (i precipitació) per manar un troset d’autonomia.
Sóc dels que han trencat amb aquest marc anterior i que avui creu que la concreció definitiva del que ha de ser el nou marc només és qüestió de confiar-hi i una mica mes de temps.
Em semblen molt encertades les aportacions del Srs. Josep Gualló i Albert Miret, entre d’altres.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
24.10.2022  ·  12:12

El President Puigdemont i equip son els máxims exponents
de la lluita contra espanya i son els ens seyalen el cami per tirar endavant. Per tant la lluita per la llibertat de la nostra nacio segueix

XAVIER DE
XAVIER DE
24.10.2022  ·  12:49

Benvolgut Vicent,

les teves editorials son un ‘txute’ d’ energia que porten a reflexionar, moltes gràcies.
Una reflexió que n’ he tret es que com pot ser que un poble que celebra la derrota de l’ 11 de Setembre ignora la del 27 d’ Octubre?

Secundí Mollà
Secundí Mollà
24.10.2022  ·  12:51

Aquest editorial és l’explicació de perquè l’Estat espanyol va reaccionar de la manera tan visceral com ho va fer contra les nostres urnes.

Es va arribar a comentar que l’Estat podia perfectament haver deixat passar la votació del dia 1 llevant-li tota importància i transcendència per l’endemà simplement banalitzar el fet, no reconèixer-ne el resultat i negar la seva legitimitat. Això li hagués comportat a Espanya evitar-se l’altíssim cost que va haver de pagar -i continua pagant- per una actuació tan bèstia feta a dins del territori de la “civilitzada” Europa.

I tanmateix va optar per la repressió violenta. I ho va fer perquè, Estat vell com és, sabia de la importància que tindria després la declaració d’independència que se’n derivava: aquest artefacte jurídic aprovat el dia 27 que ho legitima tot davant la legalitat internacional del que parla Partal

Doncs avui estem en aquest “després” que fa cinc anys van voler evitar i no van poder.

Mercè Duran
Mercè Duran
24.10.2022  ·  13:03

El 27 d’octubre tots els que érem al Passeig Pujades ens vàrem quedar com un ànec sense cap.
Esperàvem que els nostres representants ens cridessin a la resistència pacífica al voltant del Parlament. I allà ens haguéssim quedat si tots ells no s’haguessin esmunyit per la porta del darrere

Maria Villarroya
Maria Villarroya
24.10.2022  ·  13:12

Vicent avui a twitter serà molt interesant veure qui fa RT a la teva editorial
De moment, per via whatsapp, ja m’ha arribat per via link i per via PDF
Vénen temps MAGNÍFICS

Roser Caminals
Roser Caminals
24.10.2022  ·  15:57

Un article valent que posa el focus al centre. Efectivament, Puigdemont i Junqueras segueixen essent els referents de l’autonomisme i l’independentisme. Són incompatibles.

Joan Royo
Joan Royo
24.10.2022  ·  16:37

Una anàlisi que va al fons dels fets. Aquella declaració està “adormida” i cal despertar-la. Ho he repetit a tort i a dret, cal una candidatura amb un sol punt al programa: activar aquella declaració suspesa. Respecte als que es van lliurar a la injustícia espanyola algun dia hauran de reconéixer públicament el seu error, lliurar-se a un estat del qual t’acabes d’independitzar va ser d’una incoherència total.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
24.10.2022  ·  16:40

L’únic requisit per implementar la declaració d’independència, és, fer-ho públic al dogc, jo no vull que surti publicat al Dogc ,jo vull que surti publicat al diari oficial de la República catalana. I no només del Principat, si no de la nació plena. Amb incorporacions democràtiques de la resta de territoris

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
24.10.2022  ·  16:50

Si volem tirar endavant i fer efectiva la República, quan abans millor, cal que tots els que hi creiem siguem del Consell de la República, cal que tingui tot el reconeixement i el suport possible.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
24.10.2022  ·  16:51

Editorial extraordinària i veraç, gràcies Sr. Partal. El govern espanyol defensa el contrari a través de la força (Armes i repressió) i el govern de Catalunya utilitzant la mentida i el teatre de la política mediocre. El MHP Carles Puigdemont és el president legítim i legal de Catalunya.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
24.10.2022  ·  19:41

“La lluita per la llibertat dels presos polítics i la pandèmia han estat circumstàncies que han alentit aquesta clarificació perquè no han deixat pensar el país amb el cap clar.” Efectivament! Gràcies director!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
24.10.2022  ·  20:03

Jo, en aquest vodevil que dura des de fa 5 anys, vodevil cruel, sobretot pels 4000 represaliats, no els VIPS represaliats (Antonio Baños inclòs, per exemple), soc com sant Tomàs. Vull cerciorar-me de les ferides de Jesupuigdemont. Per descomptat, com sant Tomàs, no soc de la colla del traïdor Judasunqueres, però tampoc com diuen en castellà “Me como los mocos”.

ramon Feixas
ramon Feixas
24.10.2022  ·  21:36

“La lluita per la llibertat dels presos polítics i la pandèmia han estat circumstàncies que han alentit aquesta clarificació perquè no han deixat pensar el país amb el cap clar.”
Sí Partal. Però més important que això és el poder violència repressió per part els tribunals franquistes` antidemocràtics i anti- drets humans, que malauradament encara tenen, i la putrefacció que marca totes les decisions del govern espanyol. Crec que hauries de situar els motius que dius darrere d’aquestes evidències.

Josep Maria Esteve
Josep Maria Esteve
24.10.2022  ·  21:52

Comparteixo amb tu, Vicent, el punt de vista de la importància de la DUI per part del Parlament. ël que més em preocupa, però, és el fet que avui en dia les declaracions tenen un valor temporal molt limitat. Si no s’utilitza, mor. Aquest és el dinamisme actual, i cada dia sembla que agafa més velocitat. Un primer ministre pot ser destituït per mal comportament i dos mesos mes tard ningú s’estranya que es pugui tornar a presentar al 10 de Downing Street. Els votants de ERC no sembles recordar el passat convergent d’en Campuzano o sociata espanyolista d’en Nadal. Ja s’ha oblidat. Avui és un nou mon; oblida l’ahir, ja que no et servirà per a res demà.

Oriol Martí
Oriol Martí
25.10.2022  ·  00:29

Benvolgut Vicent:

Exactíssim editorial.
Costa molt no perdre la visió global de la diacronia històrica i dels diferents temps i ritmes.
Efectivament, uns van acceptar una cosa i els altres una altra. No és qualsevol cosa.
El meu absolut agraïment. No hem de mirar-nos el moment sino el conjunt.
Havíem de passar necessàriament aquesta quota de dolor.
Amb l’oligarquia genocida espanyola, No es por negociar res. I sino, recordem a Perez Rubalcaba.
Moltes gràcies
Oriol Martí

Berta Carulla
Berta Carulla
25.10.2022  ·  00:31

Els qui diuen que el president Puigdemont no volia la independència com ho saben? Han parlat amb el president i els ho ha dit? Tenen dots endivinatòries o poders mentals? Projecten potser el seu propi desig?

Com pot ser que algú accepti quedar aïllat, amenaçat, apartat, tornat a amenaçar, espiat, perseguit, encarcerat, menstingut, insultat.. sense motiu, sense creure en res i anant de catxa?

Per què aquestes persones compren el relat espanyol? Per què ens deixem influir per la legió d’infiltrats que volen comandar la nostra història i el relat amb què hem d’explicar-la?

Si us plau, companys, siguem sobirans.

Gràcies, Vicent, l’editorial té un valor molt especial.

Joan Ferrús
Joan Ferrús
25.10.2022  ·  01:01

Si Puigdemont té aquest gran capital faria bé de conservar-lo allunyant-se de determinats companys de Junts d’ètica més que discutible.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes