Quan El País fa l’elogi del criminal útil

És un dirigent d’un país abjecte. I el pitjor és que la immensa majoria dels seus habitants estan d’acord amb els fets. Els semblen correctes. La mera pertinença a aquesta comunitat de persones es torna monstruosa.

Que tot i confessant, tinguin impunitat total, és per avergonyir la raça humana. Quina indefensió davant la injustícia imperant.

La degradació humana d’Espanya i dels socialistes espanyols s’exhibeix en tota la magnitud, en aquesta resposta del criminal útil.
És tan indignant, tan atroç!

Terrorisme d’estat, del tot reconegut per aquest “individu”. Terrorisme, ras i curt. A partir d’aquí, juntament (entre daltres) amb els de “lesa humanitat”, tenia –mínimament- clar que els delictes per terrorisme en cap cas prescrivien. És així, realment?? Agrairé resposta per part d’especialista en dret penal.

Quan el metro s’atura a l’estació Ernest Lluc, sento molta indignació i penso en el Dr Brouart, víctima del GAL (ara ja PSOE), que moralment apadrino. Somnio que algun dia es canviarà de nom.

Podem dir que el president de govern que havia en aquell moments es un assassi? Aquell que’l feian dir senyor “X”, estem d’acord senyor González.

Repugnant.

Per aquest episodi i altres mes recents que ens han afectat directament, es pot dir que la societat espanyola (incloint-nos-hi) esta anestesiada i es tolera qualsevol situació per repugnant que sigui. Hem d’accelerar el procés mental de desconnexió.

Del criminal aquest, en Ramon Barnils, en deia “Barriomuerto” en les seues col·laboracions en El Temps.

Josep Blesa (València)

PS: no se li n’escapava cap ni una.

“tret que la consciència moral del país haja caigut als nivells més baixos”. No és que hi hagi caigut… quan vens de la consciència moral de la Santa Inquisició és molt difícil remuntar. Aquest és el problema etern de l’Espanya que “hiela el corazón”. I el pitjor és que no ho saben…ni ho volen saber.
És una dada a tenir present.

O ESTÀ DESINFORMAT, O EM VOL MAL
Ahir vaig veure la pel·lícula Argentina 1985, i avui trobo oportuníssim el referent de l’editorial per posar en valor la realitat del regne d’Espanya.
Sento una vergonya immensa de ser considerat ciutadà d’aquest estat del sud d’Europa, on els ciutadans van acceptar la llei de d’amnistia o de “punt final” d’octubre de 1977, per la que no es poden jutjar els crims del franquisme i ara, quaranta-cinc anys més tard, de forma immoral i fatxenda, s’exhibeix a El País l’entrevista impúdica a Barrionuevo que reconeix la seva responsabilitat en l’activitat dels GAL amb totes les conseqüències, i presumeix d’haver-se plantejat si matar o no, a una víctima que havien torturat per error, i sap que ja no li passarà res.
Ho trobo gravíssim, sobretot després de veure la pel·lícula que descriu com a l’Argentina, els ciutadans compromesos i una colla d’advocats joves, sense experiència però amb una il·lusió descomunal, des d’un tribunal civil aconsegueixen condemnar a tota la cúpula militar, per primera vegada a tot el món.
Però encara és més greu que al regne d’Espanya amb tota la perspectiva que hem adquirit, avui encara convivim amb uns “progres” d’esquerra que llegeixen El País, i uns professionals del periodisme que hi col·laboren. Ni els uns ni els altres no se n’amaguen pas, en fan bandera.
Ja no és només la monarquia instaurada pel dictador Franco que és aberrant i no ens interessa, sinó que tampoc no ens interessa el PSOE que apuntala la monarquia des del moment zero, ni la premsa que desinforma ni, sobretot, la població submissa que no ha volgut en cap moment la revolució per canviar els fonaments d’un estat genocida, d’un estat que practica una economia extractiva que només augmenta les diferències socials en benefici de la mateixa elit del franquisme.
Per tot això, volem que Catalunya sigui una nova república d’Europa, independent del regne d’Espanya i de tota la seva circumstància. Per això volem la independència.
Quan amb aquesta realitat, des d’alguna tribuna política algú pressumeix de no ser independentista, ho lamento, perquè o està desinformat, o em vol mal.

Si al país basc van crea els Gal, que no faran per retenir Catalunya. Lo del 17 d’agost, ja ho han dit: un petit ensurt.

Donar suport al PSOE és donar suport a aquesta màfia.

Tot plegat és un recordatori de que els temps passen sense que esdevingui una acció justa sobre els criminals de coll blanc, com en d’altres latituds. Primer silenci, desprès dels anys d’adoctrinament. Desprès anar fent la viu viu. I ja finalment fer-se el xulo presumint, bocamolls de les tiranies i continuistes de les opressions.
Avui, casualment, he tornat a veure el film del 2019 “La cordillera” de Patricio Guzman, el director exiliat fa 47 anys desprès de la dictadura de Pinochet. Els personatges que intervenen, com a relators de les bestieses viscudes, conclouen que el neoliberalisme s’ha apoderat de la ment a la majoria de les persones de manera que tot allò va ser: per uns desconegut, ignorable, per altres no va ser tant tant així i per altres és el que convenia per la “modernització” del país … us sona tot plegat?. Salut i memòria!

Com es pot justificar cap mena de suport a un partit (que molts encara s’entesten a qualificar d’”esquerra!!) com el PSOE?
Només és l’altra cara de la moneda, amb el PP.
I la moneda és el Règim del 78.
Que ERC i altres partits catalans li aprovin els pressupostos i li donin suport és indecent.
Que ens ho vulguin “justificar”, ja clama al cel.
Espanya és un estat fallit. Moralment fallit, bàsicament.
L’unica esperança de Catalunya és la independència.

Gràcies pel article.

El tema just i en el to just. No esperava menys! Gràcies.

És que vàrem passar del monopoli del poder al oligopoli del poder. De la dictadura a la partitocràcia i en aquest context . . . les coses van així.

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Gràcies Lluís per descriure tant bé el nostre veí.
La xiulada al sr. Aragonès, això només ha fet que començar.

Quina és la veritable cara de l’Espanya profunda? Això és la pregunta. El fil conductor del meu argumentari de militant és: l’esperit de croada. Croada contra els musulmans a l’edat mitjana, contra els pobles d’Amèrica del sud per imposar la religió cristiana (justificant l’espoli material i cultural), contra el comunisme durant la guerra civil i ara croada contra els Catalans independentistes. Un esperit que ho justifica tot. No sé pas on ho soc llegit (tinc mala memria) però a la croada francesa per alliberar els llocs sants hi va haver fets de canibalisme, es va menjar musulmans. Tortura, canibalisme i que més?

Amb la Núria Castells.

Tothom sabia el que ara aquet assasi del psoe diu. Espanya es un estat terrorista.
Respecte a erc, ja es nota la seva traicciò dins la seva militància, però hi ha gent que els va votar i no son militants i mai mes ho tornaran a fer.
Tornaran a ser un partit residual.

Quan un estat defensa només una part interessada de la seva constitució, deixant de banda la protecció del ciutadà…

Quan determinats càrrecs tenen immunitat davant la comisió de delictes que afecten els Drets Humans…

Quan la justícia diu que és igual per a tots, però només si tots són els afins als de la immunitat…

Quan de la política es passa al negoci dels qui governen el negoci…

Quan, a fi de comptes, tot s’hi val en la defensa del negoci dels qui gestionen l’Estat i en l’atac als Drets dels Ciutadans, aleshores, si el Ciutadà no percep la realitat, segurament està encadenat d’alguna manera, forçada o voluntària.

Són tan rucs que no s’adonen de la repercussió que poden tenir aquestes declaracions, no a Ñ, està clar, però a tots aquells països que cada cop els queden menys llocs on mirar, per no confrontar-se amb aquesta dictadura que vivim.

(No hi ha res a fer)

Gràcies Vicent per l’article; el gran drama apreciat Vicent és que en aquesta espaÑa i a la colònia catalana, hi ha una part important de ciutadans que estàn d’acord amb els assassins i el partit que va muntar el GAL; ja que dir de partits com ER que fant president el màxim representant d’aquest PSO€ i l’apalanquen.
Són els valors d’una part d’aquesta, que sense cap pudor també van cantar A POR ELLOS i si calgués per ser lliures d’aquesta espaÑa franquista i corrupte també muntessin un altre GAL ho aplaudirien.
Ja fa molts temps apreciat Vicent que algú va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco.
És com això de volguer diferència entre esquerres i dretes, ja fa molt de temps que en Pla va dir: lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola, en Pla que era prou coneixedor de la realitat d’aquesta espaÑa.
Però ara aquesta definició també la podríem aplicar a la colònia catalana.

ELS EXECUTORS I ELS SEUS “FILLS”…

En la pel·lícula, hi ha una escena en què el jove fiscal segon li retreu a Strassera que quan succeïen els fets, ell restés indiferent.

Aquesta referència a voler tancar els ulls a tanta ignomínia, a fer un tall epistemològic entre el sadisme i la política, que també fa referència, d’alguna manera, el comentari de “Ignasi de” quan passa per l’estació del metro d’Ernest Lluch i sent un rebuig al nom, com si aquest personatge no hagués estat ministre d’aquest govern que tant ens repèl per la seva impunitat assassina i la seva baixesa moral..

Tots aquests personatges que han blanquejat aquests actes criminals, tan depravats moralment com l’executor Barrionuevo, són la desmemòria d’aquests assassins, Els Sánchez, Iceta, Collboni, etc. són fels fills polítics dels executors, recordem-ho per saber amb qui pactem…

Haig de dir amb la tristesa més gran que no crec -com escriviu uns quants-, que la societat espanyola estigui anestesiada. No ho crec, perquè quan s’està anestesiat, ningú s’adona absolutament de res, i, en canvi, veiem contínuament en les seves manifestacions lemes, crits, costums i tota mena d’al·legacions, a la mort, la sang i el sofriment, sobretot ara quan és en referència a Catalunya, però fa uns anys era contra els bascs, i els mataven. L'”a por ellos” que va vomitar el seu rei, no era cap invitació a ballar un minuet, sinó que era una clara incitació a l’odi perquè els seus sicaris fessin vessar tanta sang catalana com poguessin i amb tota la mala llet, perquè feia pocs dies que a les rambles ens van obsequiar amb un acte terrorista sanguinari indiscutiblement organitzat per l’estat, i que en contra de la seva voluntat, els Mossos d’Esquadra van solucionar ràpidament i, tot sigui dit, de resultes de fer les coses ben fetes, van haver de pagar amb judicis i amb el menysteniment de totes les policies i cossos repressius espanyols no precisament destacables per la seva efectivitat, com tots sabem.
No estan anestesiats, no. La realitat és que almenys una part important de la societat espanyola gaudeix amb el sofriment i el càstig de l’enemic, sigui inventat, imaginat o real. Forma part de la manera de ser, de pensar i d’actuar hispànica (empeltada allà on han anat a fer mal) i és absolutament fals que aquesta societat sigui ni vulgui ser democràtica, perquè no li agrada la democràcia ni l’entén, i si encara forma part de la Unió Europea, és perquè en rep diners, però a ells el que els agrada de debò és la dictadura. I no és que badin, no. Tenen tots els mitjans per a informar-se de la realitat amb mitjans europeus, però prefereixen les contínues mentides dels seus mitjans, poden viatjar allà on vulguin, però segueixen considerant que com a espanya no hi ha res… Espanya no es pot arreglar de cap manera ni es podrà mai. Només se’n pot fugir.

Llegint els comentaris m’ha vingut al cap el fet que a la punta d’aquesta monstruosa piràmide hi ha els borbons, i ben envoltats de la oligarquia econòmica i judicial que estava al servei del dictador.

També he pensat en això que és diu de que dins de tots els espanyols hi ha un Franco dictador, i m’ha portat a la notícia del trasllat de les restes de l’assassí Queipo del Llano, que només a Sevilla va executar 44.000 contraris als colpistes. Potser estem veient els resultats de la neteja ètnica/ideològica duta a terme pels assassins colpistes. Gairebé va ser així a tota espanya, i el que queda és el resultat del genocid, els afins o els indefinits.

En una societat com la nostra, a on encara tenim uns mínims de fonaments democràtics (molt minsos i en regressió, certament), som els ciutadans, el poble, els que amb una mínima organització podem canviar l’ordre de les coses.

Vivim sota un estat espanyol anti-democràtic i anti-català. Tenim uns dirigents fake-indepes que fan por (l’estil autoritari creixent d’ERC, per exemple, té moltes semblances als mètodes dictatorials viscuts en el passat a nivell internacional).

Organitzem-nos. Som una societat avançada en ple S. XXI.
Comencem per deixar de votar als que no ens representen (a part de que ens enganyen, menteixen, traeixen, ataquen,…) i seguim per desplegar un teixit de regeneració democràtica del nostre País.
La Independència (única via de millora com a societat catalana) es fa actuant, involucrant-se o fent costat.

Llista Cívica ja !!!

És repugnant que un diari que, com diu en Partal és el diari del règim (règim del PSOE), tracti un tema d’organització mafiosa de la policia espanyola per assassinar civils des de la foscor i al marge de la llei, amb tanta lleugeresa, deixant en bona posició un dels seus manaies –Barrionuevo- que va pagar molt i molt barat la responsabilitat dels seus crims però sobretot deixant de nombrar però insinuant clarament que al final de tot hi havia Felipe Gonzalez. Era una guerra, diu Barrionuevo, efectivament tot moviment que pretengui canviar l’organització territorial de l’estat és una guerra, com la guerra que ens han fet a nosaltres. No vull justificar cap crim, a Euskadi en va haver molts. No tenim la informació acurada del què va passar allà, no sabem una part important d’aquella guerra i el relat que ens arriba dels mitjans del règim no me’n fio i no me’ls crec. De l’Editorial d’avui resta com una perla brillant el PS qu esperem que en Partal ho desenvolupi.

Penso com A. Miret que Espanya no es pot arreglar de cap manera ni es podrà mai. Només se’n pot fugir. Que és precisament volem fer i no ens deixen, ni els d’ací ni els d’allà. I d’acord total amb el que diu la Núria Castells que L’unica esperança de Catalunya és la independència.

Moltes gràcies senyor director. Això no es podia passar per alt.

S’ha vist fa poc que la justícia depend dels serveis secrets i que queda molt acotada i sesgada per aquestos, que a la vegada depenen del Rei de tal forma que la indepència del Poder Judicial és merament utòpica. El govern també está molt lligat a tot aixó i actua molt coartat. A banda dels GAL, un clar exemple va ser la bombolla immobiliària a la que ningú va posar frè fins que va esclatar, perquè a gent important l’hi anava bé aquella fàbrica artificial de diners. Poc importava la ruïna de les famílies.

La misèria moral que supura l’entrevista de l’exministre de l’interior espanyol, publicada per El País, fa palesa la profunda manca de principis democràtics de l’estat espanyol. No és només que s’arribi a plantejar l’execrable fals dilema d’assassinar un innocent per tapar les seves accions criminals, tot el llenguatge que utilitza l’exministre denota un marc mental profundament antidemocràtic. Qualificar el segrest de Segundo Marey com un “error” vol dir que considera el segrest, tortura i assassinat de possibles membres de la banda ETA com un encert. Només una persona amb una completa ignorància (o menyspreu) sobre com funciona un estat democràtic pot expressar-se en aquests termes en una entrevista pública. Us imagineu un exministre d’interior suec fent aquestes declaracions? L’únic límit que semblaven tenir és el de no trencar l’aparença d’estat democràtic, i ja ni en això s’esforcen.

Si Espanya trobés la manera de subsistir sense el doll de diners europeus que necessiten la seva economia subsidiada i les seves corruptes classes dirigents, ja fa temps que hauríem sortit d’Europa i que tindríem un govern obertament autoritari.

Un altre aspecte important d’aquesta entrevista és el moment en què apareix. El País no només és el cànon fàctic a Espanya, és un instrument d’estat. Per tant, aquesta entrevista no pot ser casual. Quina intenció es persegueix? No pot ser una altra que fer por als independentistes, que som qui actualment amenacem l’estat, com en el seu dia va ser ETA. Espanya, Barrionuevo i El País ens diuen que qui intenti destruir l’estat espanyol ha d’estar disposat a pagar un preu en vides humanes, ja que l’estat no dubtarà a utilitzar això que en diuen guerra bruta, que no és més que un eufemisme pels crims d’estat.

Tot colonialista i l´Imperi Residual Castella ho es farà el que han fet tots. La decadència es molt agressiva perquè els privilegis de la seva monarquia els defensarà costi el que costi. Saben que tenen una base important que accepta els seus mètodes i contra això es difícil el canvi- El traga-la de la democràcia plena o corrobora

Assassins només ara?
Repressió només ara?

NO.
La casta extractiva del regne és assassina (Són assassins exterminadors) des de fa segles!!

I estúpidament ens entossudim a veure NOMÉS les últimes repressions del A Por ellos !!
I una majoria de ciutadans fan abstracció de la història criminal del regne colonial.

Certament és esgarrifós, que vingui l’exministre Barrionuevo, que reivindiqui de forma descarada (com diu vostè) uns crims d’estat que es van cometre i que no passi res, o el pitjor, que encara se li aplaudeix per haver-los comès.
Avui aquí es fa esment de la pel·lícula “Argentina 1985”, que tant impacte produeix, per la cruesa d’una situació que encara ens toca tant d’aprop als catalans.
Em pregunto si en aquest país (tant avançats com creiem que estem) tinguéssim un fiscal com el Sr. Strassera, què podria passar?
Doncs diria que no cal fer-nos trampes al solitari. Un fiscal com Strassera, no ens és possible en aquests moments, tota vegada que als que manen en les lleis de l’Estat, se’ls hi ha dónat la capacitat d’interpretar-la d’acord amb els seus interessos, per a continuació constatar que entre nosaltres, els sectors i grups o partits perjudicats per aquestes decisions, la nostra resposta, lluny de plantar-hi cara, el que s’ha fet és acceptar-la, tal vegada sotmetre’s o en el millor dels casos col·laborar-hi a canvi de ben poca cosa o talment de res.
En definitiva que lluny de creure que els catalans som un país avançat d’europa, cal que acceptem que un pais com l’Argentina, avui per avui, ens en dona quatre voltes.

No es va jutjar el PSOE en el moment que tocava, ni ara tampoc es farà. Les declaracions de Barrionuevo són abjectes, no solament pel fet de fer-les, sinó perquè les fa sabent que no hi haurà contestació per part de la justícia, de la justícia espanyola, és clar. I, El País també ho sap i no cal dir que Felipe González, màxim responsable de tots aquells assassinats, també ho sap. Però, tots els crims comesos per terroristes – els Gal ho són- prescriuen? Perquè dona tota la impressió que els protagonistes principals dels fets, tenen coll avall que l’oblit de tot i de tots els culpables és determinant. És, d’altra banda, fastigós que un personatge com l’ex-cap del govern socialista – no em refereixo a altre que el cínic Felipe Gonzàlez- acumulés una fortuna en càrrecs per els quals no oferia cap bri d’expertesa ni mereixement.
Totalment d’acord amb tu, Vicent. Excel·lent article.

Enhorabona per aquesta editorial. La xuleria ministerial, pròpia d’un macarró, serveix per demostrar fins l’evidència la falsedat de la pedra angular que justifiquen de la “Transición Espeñola”, com és la carència absoluta d’una voluntat de reconciliació, de l’èmpatia entre el bàndol dels sectors privilegiats pel règim franquista i el dels llurs dissidents. És repugnant i trist que hores d’ara encara no mostrés cap penediment el Ministre per haver-hi intervingut en una deliberació real i verídica per decidir sobre la vida d’una persona segrestada. Fan por Ministre, periodista i mitjà de comunicació. Però, per la gent de la meva edat, res de nou.

Aquest cap de setmana he tingut l’ocasió de compartir amb unes persones que sent residents o nascuts a Catalunya, però amb fortes arrels familiars fora de Catalunya i de nivell alt d’educació acadèmica i que encara no entenen el que ha passat a Catalunya. Us podeu imaginar el panorama, oi? Res a fer. I els tenim a casa nostra i sembla que vénen de l’altra part del món hispanic. Ara penseu amb els que s’hi han dit bons i molt bons de sempre independentistes de tota la vida i més independentistes que cap altre que es digui independentista i que donen per bo tot el que el “govierno” està fent contra l’independentisme i per tant contra Catalunya. Tot això encara segueix igual.

Espero que els nostres eurodiputats presentin queixes al Parlament, que les famílies afectades presentin acusacions davant el jutjat i que les organitzacions proindep. organitzin una manifestació per denunciar aquest terrorisme d’estat.

Algú, sento no recordar qui, ha mencionat una dita, segons la qual tot espanyol porta un petit Franco a dintre. Crec que, més aviat, Franco portava a dintre un espanyol que no s’el acabava.

Son sàdics. Disfruten fent patir una bèstia i no és a un home, o més, a una dona perque no els deixen.

Recordeu la crema de bruixes. Era un espectacle. I, era públic, perque hi anava públic a fruir-ho. Àdhuc canalla.

Son així i no poden evitar-ho.

Hispanitat!!!

Tomás Pérez: D’acord amb vosté. Però no en fugir, sinó que fugen, ELLS.
Adrià Boix: Això de “no hi ha res a fer”, canviem-ho per, ” com està tot per fer”, anem fent camí, conscienciant-nos i creant consciència. Acceptar per norma l’anormalitat, té el perill d’acabar fent-la normativament normal, normativitzada: la llei dels sense llei. Quan s’està de continu dins una cloaca, l’olor empestant, fastigós que desprén, acaba impregnant-te i sent normal. Més de tres segles espanyolitzats donen per a molt; tant com per a perdre la consciència del que ens han fet i continuen fent. Tot el mal que els desitge és que acaben, impotents, sense poder-nos-en fer: Nostra independència. Quan més prompte possible.
PS.
Sr. Director: Sempre valent com acostuma ser, amb l’editorial de huí tan ben fonamentada, l’ha clavada; tant més, en tractar-se de qüestions “intractables” com és el cas tractat. Se la juga. No tot el periodisme n’és tan capaç ni tan valent. ENHORABONA!

Junqueras (er),
després de tot això manifestat per aquest subjecte en relació als assassinats dels GAL, si continueu recolzant el psoe representat a Madrid pel masover Rufian, demostrareu una vegada més que, tant a nivell personal com de partit, heu perdut tota mena de dignitat. Espero i desitjo que com més aviat millor les urnes valorin i us jutgin tot el que esteu fent per desactivar i enfonsar Catalunya. Algun dia se sabrà tota la veritat de tot el que feu, més enllà de la política.

Gens a fer amb aquesta gentola. Allò famós que va esmentar el gran Josep Pla. Dins dels espanyols els bull el tarannà feixista. De la gent que coneix com el 99%. El que no comprèn encara, és com hi ha catalans que volen viure amb uns torturadors i assassins. Fantàstic el senyor Miret.

El que em resulta escandalós, és que a hores d’ara cap partit o associació hagi posat una denúncia. Estem parlant de delictes molt greus, segrestos i assassinats.
La baixessa moral del PSOE és immensa, però la de qui resta callat davant el delicte encara més. I dels partits bascos més val no dir res

Que l’Espanya actual és hereva del franquisme i de la santa inquisició com s’ha dit aquí és un fet. Espero que els demés països particularment els europeus prenguin nota de quina mena d’estat és. Per altra banda els votants del PSC-PSOE que segueixin votant aquests partits voldrà dir que avalen aquestes atrocitats. Vomitiu tot plegat.

I ERC vol pactar amb un partit que va fundar els GAL. PODEMOS i els COMUNS formant govern amb una colla de malfactors. Quanta maldat i quanta hipocresia. I molts periodistes són una colla de mercenaris. Vivim en un estat de caricatura i Catalunya va pel mateix camí. Després titllen els independentistes i a les dretes de nazis.

El segrest de Segundo Marey fou perpetrat per subordinats del Ministre de l’Interior d’espaÑa… a França! Pot la République engegar accions judicials contra espaÑa?

I, com ja he preguntat en ocasions anteriors: quines actuacions judicials s’han seguit als països d’origen de les víctimes estrangeres mortes a l’atemptat de La Rambla de Barcelona? No oblidem que aquest assassinat massiu fou un escarment contra Catalunya, organitzat per espaÑa, que “se les fué de las manos” (segons Villarejo), amb coneixement previ del ministre Margallo, que havia anunciat que a Barcelona, aquell estiu, “pasarán cosas”.

Gracies Vicent per aquest article. És totalment esgarrifós que Barrionuevo faci aquestes declaracions i que no passi absolutament res. Si els tribunals europeus dictaminen que el MHP Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín tenen immunitat també a Espanya, vosaltres creieu que se’n poden refiar?

Gràcies totes, Vicent, per dir les paraules justes sobre l’Estat terrorista que és España, i per denunciar la complicitat moral majúscula del diari “El país”. I vull dir que estic escandalitzat de que el Telenotícies TV3 d’avui dilluns no n’hagi dit ni una paraula .

Algu pot dubtar de l’autoria dels atemptats del 17 A?????

17 d’agost, un crim més de l’estat ecspanyol.
En la línia dels GAL, aquell podrimener franquista mai tindrà remei. Mai faran net, xalen refregant-se pel llot. Ecspanay és repugnant i un avortament de la Història. Acabem d’una vegada amb aquesta porqueria! Alliberem-nos d’aquesta gentussa merdosa i crimina!
//*//

La gent va votar pel canvi i va canviar el partit. Aparentment era així. La màfia de Suresnes havia desplaçat amb el suport del franquisme el Psoe històric de Rodolfo Llopis. Ja tenien l’escenari complet, de vox, passant pel pp, cs i psoe renovado si més no tots són el mateix. Absolut fàstic. Gràcies, Vicent per l’editorial.

Com suggereix en Jordi Torres es tracta d’un avís a navegants catalans.
Farem el que calgui perquè no assoliu la independència. I a la massa española, també als que tenim per aquí, els semblarà bé.