Una crisi de govern que arriba en un bon moment

Aquesta crisi de govern arriba quan una quantitat creixent de gent ja està convençuda que per aquest camí no anem enlloc i que cal un canvi de rumb total

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern de coalició entre Junts i ERC està acabat i no n’hi ha cap d’alternatiu. Junts diu que la decisió final la tindran els seus afiliats en una votació interna, però fins i tot en la hipòtesi improbable que els afiliats votassen a favor de continuar, l’esclafit definitiu seria tan sols cosa de temps. Per tant, la proposta de formar una coalició de partits que es reclamen independentistes per a formar un govern autonomista s’ha fet miques en un any i mig. A l’hemicicle, els càlculs ja no fan possible aquesta invenció.

La notícia és excel·lent, i ja sé que el qualificatiu molestarà molt els acòlits i els propagandistes que fan una batalla pel relat a còpia de frases grandiloqüents sobre l’estabilitat i les necessitats de la població –unes necessitats que despús-ahir era evident que eren incapaços de resoldre, però que, ves per on, ens volen fer creure que ara sí que es resoldrien com per art de màgia si aquest govern continuàs.

No se n’ha de fer cas. Perquè la cosa més important que ha demostrat aquest govern en un any i mig és, precisament, que amb aquesta migradíssima autonomia ja no es pot arreglar res. Amb l’autonomia no hi ha marge d’actuació per a resoldre cap dels problemes importants que té el país. I no solament és que no es puga arreglar res. És que en el cas d’aquest govern ni tan sols les propostes que s’han tret de la mànega per fer veure que tenien idees no han pogut reeixir. En el discurs de la Diada, el president Aragonès solament va poder exhibir orgull quan va assegurar que per primera vegada en set anys el curs començaria sense cap xiquet obligat a fer el 25% de castellà a l’escola. I ni això. Els tribunals del colp d’estat permanent al cap de poques hores ja van dir que la maniobra filibustera del govern no servia per a dues escoles i ahir ja en van sumar sis a la llista. I ja veurem fins on arriben…

La impotència en la gestió autonòmica és simplement monumental i no depèn de quin partit governe. Amb els anys de Torra n’hi havia d’haver hagut prou per a entendre-ho, com ell mateix ho va verbalitzar al final, però algú es va pensar que era més llest i no va entendre que canviar les coses no era una qüestió de traça ni de bona voluntat, sinó d’estructura. Simplement, la proposta d’estat de les autonomies, a Catalunya, no pot anar més enllà. I és ben ridícul d’entestar-se a creure en fantasies constitucionals o a fer apologia de la gestió asèptica. Ni jocs olímpics, ni aeroport, ni taula de diàleg, ni acord de la claredat, ni desjudicialització, ni calendari escolar, ni trens circulant amb normalitat, ni el traspàs de Rodalia, ni fàbrica de bateries, ni política de renovables, ni 2% en cultura… Res, ni un sol trumfo per a poder mostrar en un any i mig.

Aquests darrers cinc anys, doncs, han servit per a constatar que, després de la violència del 2017, no hi ha cap més camí que puga donar fruits concrets en la millora de la vida de la població que no siga el de la independència. I per a demostrar que això de dir-se independentista sense exercir-ne no és garantia que la gent et crega. S’ha constatat que no ens cal una independència retòrica, una república retòrica feta de paraules i prou, sinó la independència amb tots els ets i els uts. Perquè sense la independència no hi haurà manera de fer servir tots els recursos que tenim a l’abast, amb plena llibertat, per encarar la greu crisi social que tenim ni per garantir que Catalunya no acabarà convertida en un femer impracticable.

I la qüestió és aquesta i no les lleialtats o les travetes, aquesta mena de xou televisiu barat en què s’ha convertit la política catalana. Que si aquest diu això o aquell diu allò altre. Que si el to no és l’adequat o la fotografia és massa fosca. Que si tu has filtrat això i jo et filtraré allò. Que si fem dir que teniu problemes interns o fem córrer que no mana qui sembla manar… Havent renunciat a fer la independència, els polítics independentistes s’han limitat a empetitir-se cada dia més, parlant obsessivament d’ells mateixos, aïllats de la gent en una espècie de gran roda d’hàmster que finalment ha caigut. I quina diferència entre aquest espectacle grotesc, ridícul, i aquells dies fabulosos del setembre del 2017 quan el Parlament de Catalunya va assumir la ruptura amb el franquisme, fent una cosa gran, realment gran. Quina diferència entre l’orgull que vam sentir per ells, aleshores, i aquesta sensació agra d’ara.

Però torne al cantó positiu. Tot això no ha passat perquè sí. I arriba en un moment bo. Arriba quan una quantitat creixent de gent ja està convençuda que per aquest camí no anem enlloc i que cal un canvi de rumb total. Tornant al 2017, per a dir-ho de manera ràpida. Per a les minories, per als qui llegeixen i s’interessen per la cosa pública, això ja no admet discussió. Per a convèncer la majoria, però, no oblideu mai que els gests sempre pesen més que no les paraules. I per això és tan important aquest desgavell penós que vivim en viu i en directe. A ells se’ls acaba el crèdit i torna l’hora de construir.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.09.2022  ·  22:08

L’espectacle és molt patètic; però té un aspecte positiu. Estan ben a la vista els mesquins motius pels quals es mouen molts polítics i també que l’alternativa a la independència és el desastre. Tot es veu ben clar si es mira fredament.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
29.09.2022  ·  22:15

Cal no esperar més i que hi haja LLISTES CÍVIQUES A LES MUNICIPALS del 2023: L’ENVIT INDEPENDENTISTA HA DE SER JA A LES MUNICIPALS.
És clarísim que si Junts surt del govern ERC farà govern amb PSOE i Comuns, i n’Aragonès no convocarà eleccions abans del 2025. Que si Junts roman dins el govern no s’arregla res i si en surt tampoc no s’arregla res ja que no es convocaran eleccions autonòmiques fins el 2025, i que, per tant, cal començar a generar la ruptura aprofitant l’avinentesa de les eleccions municipals.
ARA ÉS L’HORA. La segona república espanyola s’esdevengué pels resultats electorals d’unes eleccions municipals…les properes eleccions municipals han de servir per fer el retruc independentista: llistes cíviques arreu, a ciutats i pobles. ANC i demés lleials posau-vos-hi… https://twitter.com/jaumemoll/status/1575575838653026304?s=20&t=1KvRsOcKdtetlxbGN86p0g

Ramon Àngel Quetgles
Ramon Àngel Quetgles
29.09.2022  ·  22:15

No es pot tocar més al fons. El respecte que pogués tenir la població en general per a veure què es podia fer i quina resposta donar des de la classe política amb majoria, a priori independentista, ja ha desaparegut i ara toca actuar sense complexos ni sentiments de culpa , ni que ningú et pugui retreure res.

Endavant ses atxes i que qui lideri allò que ha de venir ho faci des de la llibertat i la clarividència.

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
29.09.2022  ·  22:17

Canvi de rumb? Quin?

Marià Puig
Marià Puig
29.09.2022  ·  22:26

Quina enveja em fa el Sr. Partal. Jo soc incapaç de veure cap espurna positiva. És clar que des de sempre, sabem que ell i jo, som oposats. Li dono les gràcies, perquè veient el seu positivisme, encara no llenço la tovallola. Però ho he pensat moltes vegades.

Sílvia Valls
Sílvia Valls
29.09.2022  ·  22:27

I serà de nou l’1 d’octubre. Cridarem ni oblit ni perdó i farem fora la màfia política processista. Ens veiem a l’Arc de triomf

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
29.09.2022  ·  22:30

Estic amb en Jaume Bonet que cal sacsejar el panorama amb les llistes cíviques ja a les municipals. Sense pressa ni pausa.

Lluí Mor
Lluí Mor
29.09.2022  ·  22:39

Patètic senyor Turull, patètic senyora Borras!!
Un bon negociador: tornar la pilota a la seua teulada.
1- Primer punt de negociació: Restituir al Vicepresident Puignero.
Al moment que desde JUNTS no hi ha aquesta petició, tot el demes és sòn de la llarga, que diem a la nostra terra, qui dia passe any empeny.
Una cosa més, els militans de JUNTS han de decidir si surten del govern,…. que no sou prou bons vostes?
Molta gent teniem clar que si JUNTS pactae amb ERC, és veurien arrosegats a un gran daltabaix, ells ho havien de saber més que ningú, tot i això, ho han allargat fins a quedar atrapats i ara, volen traspassar la responsabilitat als militans.
Vostes no son aptes, ni els uns ni els altrés, per negociar res i molt menys la independència del nostre pais.
Aquest dissabte, 1 d’Octubre…. CLAM CONTRA AQUEST GOVERN IMPOSSAT PER L’OPRESSOR!!!!!!

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
29.09.2022  ·  22:41

Alternatives? llistes independentistes identitàries catalanes, nacionalistes de veritat .

Maria Rosa VIilella
Maria Rosa VIilella
29.09.2022  ·  22:41

No cal esperar les municipals.
No cal pensar en un nou govern autonòmic.
No veig quin sentit te seguir en l.autonomia.
Des de dins el sistema no hi pot haver roptura.

Ramon Perera
Ramon Perera
29.09.2022  ·  22:47

I per no poder, ni tan sols podem regular els horaris de les nostres botigues.
https://www.vilaweb.cat/noticies/tc-llei-catalana-comerc-botigues/
No sabem que passarà després, però ara cal esbotzar la barrera que tenim al davant [aquest govern d’autonomia]. Després segur que sabrem respondre a la nova situació que es produirà i que encara no podem saber com serà.
El pas següent és aplegar com més gent millor a la concentració d’aquest dissabte.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
29.09.2022  ·  22:47

És exactament així, Vicenç. Exactament així. Ara tornem a la casella de sortida. Deu anys més vells però amb la mateixa il·lusió i la mateixa esperança. Encara hi serem a temps, company.

Berta Carulla
Berta Carulla
29.09.2022  ·  22:50

Desconfieu dels cants de sirena dels abstencionistes, els vots en blanc i altres experiments, hem de votar més que mai, rabiosament, qui sigui que porti independència al programa. Després ja farem el que podrem perquè això ho hem de fer tots nosaltres. Però comptar-nos és també un requisit indefugible.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
29.09.2022  ·  22:51

Aquests cinc anys hem après moltes coses.
La paperera de la història encara no està plena. Però ja falta poc.
Estem arribant al punt de no-retorn.
En el famós pendent ferroviari, ara sabem que hi havia dos trens: el del gobierno i el del govern. Un rere l’altre, agafant velocitat cap al no-res.
Ara sabem que el tren del poble ha trobat una altra via més costeruda al principi però que acaba amb un trajecte planer. Estació final, independència.

Marta Pallarès
Marta Pallarès
29.09.2022  ·  23:02

Per fi ha esclatat aquesta mena d’ifecció fastigosa d’aquest govern de la G.
Té tota la lògica. El grau de mentides i falsedats era/és espantós, ja ho deia Albano Dante Fachín.
Jo també ho celebro, el pet, era insuportable el grau de decadència i la grisor dels discursos, la degradació dels mitjans etc. N’hi havia per cardar el camp. Ara, espero com en Partal, que peti del tot i tornem a ocupar els carrers.

Miquel Antoni Gordó
Miquel Antoni Gordó
29.09.2022  ·  23:02

Certament, ha arribat l’hora de renovar tots els lideratges i que els que encara es vulguin quedar passin a la paperera de la història…

Jordi Torruella
Jordi Torruella
29.09.2022  ·  23:03

Just a la fusta Vicent. Res més a dir.

Antonia Codina
Antonia Codina
29.09.2022  ·  23:06

Seria millor no allargar l”agonia. Un govern autonòmic que no té marge de governar. Jo també sóc partidària de fer foc nou. Ja per les municipals. Partits amb gent nova per anar directament a la independència. Sens hi va la supervivència del nostre país

Francesc Xavier Marsellach
Francesc Xavier Marsellach
29.09.2022  ·  23:12

Editorial memorable, felicitats Vicent!

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
29.09.2022  ·  23:25

La independència la farem malgrat els “nostres” polítics.
Aetos 2025!

Joan Benet
Joan Benet
29.09.2022  ·  23:28

Semblen el duo Pimpinela

Carles Lladó
Carles Lladó
29.09.2022  ·  23:53

–Allà, una Espanya cavernària, egoista, incompetent i agressivament hostil, i aquí, uns partits, a més d’incompetents, autodestructius i traïdors als seus votants i a Catalunya.
–I les entitats nacionals que podrien resoldre el problema engegant l’únic pla d’independència que existeix, què?

El Pla D’IN D’INdependència Nacional

1. Creació de la Federació Sobiranista de les entitats nacionals i dels més de dos milions del Sí de l’1 d’octubre. I, alhora, regeneració de la il·lusió i empoderament nacional.

2. Allau de Proposicions Legislatives d’Iniciativa Popular a Madrid “amb la finalitat de legitimar i justificar la DUI”. I campanya per guanyar el suport internacional.

3. “Declaració d’Independència d’Iniciativa Popular!” I sol·licitud del reconeixement internacional de l’Estat Català.

És l’únic pla que existeix i actualment l’únic possible. I en tant sols un any i un dia.

@KrlesLladoBadia, http://www.carlesllado.cat, a disposició dels col·lectius sense interessos partidistes ni rancúnies perverses que tinguin possibilitats d’engegar el Pla.

Josep Salvador
Josep Salvador
29.09.2022  ·  23:56

República Catalana, si no son capaços el poble està a punt per agafar el relleu, prou xerrameca

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
30.09.2022  ·  00:02

Un editorial contundent i amb passatges brillants per revisar d’aquí a 10 anys. Subscric la darrera frase. Ja se sabia, Sr. Director, que el govern de coalició seria molt complicat per no dir inviable.
Amb tot, jo apuntaria que la indignació, la contundència o la brillantor dels textes tenen una limitada capacitat transformadora i, al final, els ciutadans acaben votant a través dels partits que és el sistema de comptar acceptat internacionalment.
Sí, cal tornar a construir i cal, també, fer uns plànols que lliguin, comprar els materials, contractar els paletes, fer l’obra i pagar la despesa.
Al país de Cerdà, Gaudí, Puig i Cadafalch i Torres Clavé, això ho oblidem sovint. Massa sovint.
Construir és lent, pesat i poc mediàtic mentre l”obra és un aparent desgavell de ferros, totxos i formigó però fer tots els passos és indispensable.
Al meu entendre estem fent els passos indispensables. Hem aplanat el solar i anem traient les males herbes. No és poca cosa.

Josep Gualló
Josep Gualló
30.09.2022  ·  00:04

VICENT ESTIC D’ACORD AMB AQUEST EDITORIAL

Però no disminuiria gens la teva talla de director del diari digital més important.

Si reconeguessis que amb la una paradoxa és imposible per definició una cosa impossible, amb certa manera una mentida.

La que vas inventar tu de que hi ha independendistes rupturistes i independentistes reformistes, perdonem peró és una bajana que ha fet que augmentessin els vots dels partits franquistes que menteixen dient que son independendistes.

Ets el pare del enganyos 52% de vots per l’independencia que ara tu mateix en els teus editorials dius que estava cantat que aquest govern era impossible i mires cap a un altre cantó. No sé quin joc de mans fas amb una pedra i una mà. Però ara expliques que aquest no podia funcionar com si ho acabessis de descubrir.

Jaume Riu
Jaume Riu
30.09.2022  ·  00:06

GOVERNAR PER GOVERNAR
Han passat només vint-i-quatre hores i ja es poden llegir comentaris dels que es pregunten com pot ser que ERC pugui seguir governant amb Junts.
Com que mantenir el govern amb aquest socis és inviable, ja dedueixen que seran l’alternativa natural per acabar la legislatura i entrar en la roda del hamster.
Comuns i socialistes, amb ànsia oportunista, veuen la llum al final del túnel i no poden ocultar que somien entrar al govern per ajudar els republicans, com si això fos un objectiu progressista i d’esquerres, quan és evident que hi hagi qui hi hagi, fins ara s’ha demostrat que no es pot govermar Catalunya des d’un govern autonòmic controlat per règim extractiu del regne d’Espanya.
En quaranta-cinc anys de govern de la Generalitat autonòmica sempre intervinguda, no s’ha pogut legislar gairebé mai d’acord amb les necessitats i les expectatives reals de la població, han passat el ribpt a l’Estatut i només han augmentat les diferències socials.
Però tot això no ho poden veure quan el seu objectiu és governar per governar.

teresa labourdette
teresa labourdette
30.09.2022  ·  00:22

Gràcies Vicent per dir-ho tant clar.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
30.09.2022  ·  01:29

Aprofito aquest espai per dir que al comentari que vaig fer a l’editorial d’ahir, feia referència a un editorial del 22/7/22. Volia dir del 26/7/22.
Perdoneu l’errada.
I el dia 1 tots a Barcelona.

Victor Serra
Victor Serra
30.09.2022  ·  02:06

Doncs jo no hi sé veure res de positiu a la situació actual. Lo intel.ligent hagués sigut aprofitar la majoria del 52% per avançar democràticament cap a la independència. Un cop ens l’hem carregada nosaltres mateixos no sé què podem esperar que vingui. El més probable és que vingui un govern unionista a les institucions i ens haguem autoderrotat per molts anys.

Albert T
Albert T
30.09.2022  ·  03:06

I quin ens torna els cinc anys perduts (fins ara) de viure en llibertat en un país decent per culpa de tota aquesta purria de botiflers ineptes!
Espero i desitjo que ho paguin amb escreix tot plegat!

Joana Casadevall
Joana Casadevall
30.09.2022  ·  04:58

Junts ja fa temps que hauria d’haver marxat del govern.

jordi Rovira
jordi Rovira
30.09.2022  ·  06:31

Ho diu l’editorial, encara que sigui amb la boca petita: “l’estat espanyol i el seu ordenament autonòmic és un fracàs”. Aquesta premisa la sabem tots, però encaixonats com estem dins el marc institucional d’un estat que pertany a un altre estat en construcció, no gosem. I és aquests joc de nines russes, aquest edifici en construcció que ens ha de donar més empempta encara per continuar. I continuar vol dir entendre que govern és gairebé antònim d’empoderament. En el nostre cas, sí. I de recordar que sense empoderament ni el nostre nivell de vida, ni la nostra economia podrà ser mantinguda. Però això torna a no estar en mans dels partits. Ho deia el MHP Torra, i era veritat, les institucions són hores d’ara un fre pel govern de Catalunya. Quelcom d’essencial que hem d’entendre qui som alhora militants que ciudadans, i contribuents. És en aquesta esquizofrènia política on ens hem de moure.
Sembla que no estarem sols, i que altres ciutadans de l’acomodada europa hauran de fer aquesta mateixa “baixada als inferns” de la incomoditat política postmoderna. Abans diréim que era per gràcia de déu, ara direm que ens ha tocat aquesta sort en el ball.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
30.09.2022  ·  06:57

Molt bona i aclaridora síntesi de tot el que està passant (i del que hauria de passar i no passa).

Salvador Molins
Salvador Molins
30.09.2022  ·  07:23

Partal té raó.

Reafirmem el Primer d’Octubre i completem la DUI del 27 d’octubre de 2017.

Donem suport al CxR i preparem la llista cívica.

Visquem la Llengua i portem la immersió als patis, a les places i a tot arreu, àdhuc a l’estudi i la investigació, a les universitats, depèn de cadascú.

Llengua i Independència són indestriables.

I demà tots a Barcelona, el MHP del Consell de la República ens hi convoca.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
30.09.2022  ·  07:43

La lluita per la independèncis, sempre ha sigut l’única eina per trencar el règim del 78. I mentre aixó no pase no hi haurà canvi posible, ni al nostre País ni a Espanya.

Carles Serra
Carles Serra
30.09.2022  ·  08:04

EL DISSABTE 1-O A LES 15,30 TOTS A LA PLAÇA SANT JAUME I DESPRÉS A L’ARC DEL TRIOMF.
Per la resta poca cosa més afegir; com ja he fet esment més d’una vegada i com va dir en Fachín, la mentida està instaurada en aquest polítics/partits, per justificar que aquesta gestoria no dóna ni per gestionar les engrunes.

Albert Miret
Albert Miret
30.09.2022  ·  08:22

Ara, el presidentet per ordre del gran ploraner, es treu de sobre la més clara intel·ligència que tenia al costat i hom es pregunta per què?
1. Per què al pantagruel li feia por com a futur candidat quan arribi el fiasco total i hagi d’assolir la presidència?
2. Per l’enveja de veure que ell sí que estava aconseguint quelcom tan important per a la població com és el proper control de la puta renfe per acabar amb els sabotatges continus produïts pel robatori també de les inversions imprescindibles?
3. Per a infligir el que li semblava el pitjor càstig possible contra Junts?
4. Per mostrar als seus la seva imaginària autoritat, en un moment de rebombori també dins del seu partit contra el “dolce far niente” i incapacitat d’ell i la seva comparsa al govern d’un país.
5. Per pura i simple estupidesa, donat que haguera obtingut el mateix, (o sigui res) acomiadant al més curtet i tindria a aquesta persona tan valuosa al costat per ajudar-lo amb una fidelitat que el pres i dent no es va merèixer en cap moment?
Francament, la puerilitat de l’excusa: “ai, es que ell sabia una cosa i no me la va dir”, clama al cel, i dona una idea clara sobre qui és en realitat aquest president i al seu pantagruel als que fins i tot se’ls ha deixat passar la pitjor traïció soferta per Catalunya.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.09.2022  ·  08:48

ARA PUGNEN PER ATRIBUIR-SE LA PATERNITAT DEL TRENCAMENT…

Si mirem un xic més enllà d’aquest final de les il·lusions autonòmiques per un bon gruix de l’independentisme, veurem a venir uns temps transcendentals que han de recollir les experiències d’aquests 5 anys, però a la vegada complicats perquè superar l’asfixiant autonomia no és pas substituir els polítics ineptes i els seus partits per altres dotats d’unes qualitats màgiques.

El marc autonòmic, els seus partits, el sistema electoral, les llistes tancades, etc. que ha estat dissenyat per perpetuar l’esperit neofranquista del 78, com explicava Partal, és una trampa que ho corromp tot i el qui s’escapa del podriment, se’n cuiden els togats de barrar-li el pas com li va passar al president Torra.

La gran dificultat que tenim és concebre una nova direcció política del moviment –que sembla que comença a definir-se en la lluita– que no passi per les famoses eleccions autonòmiques.

En el nostre horitzó mental ens han acostumat que els canvis (?) només poden sortir d’unes eleccions autonòmiques, però inclús que arribéssim a confeccionar una llista cívica sortida de la mobilització seria un episodi breu, circumstancial, per trencar els últims murs que hem de superar per obtenir la independència.

El grans canvis sortiran del carrer no pas del marc actual…Aquest canvi de consciència és del tot necessari per afrontar l’embat definitiu.

QUE LA LLISTA CÍVICA SIGUI EL COMITÈ DE LA REVOLTA…

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
30.09.2022  ·  08:50

A Bordils, hi ha una estructura de fa molts anys, quan anavem amb la mainada de vacances a L’Escala, la varen fer. Fan treure les males herbes, varen aplanar el terreny, varen fer fonaments amb cubes de formigó, varen alçar les columnes amb encofrats i barres de corrugat, formigó i cimentar cada planta. Era la estructura del que havia de ser un bon edifici. Així va quedar i així roman avui dia. Ha servit per mostrar tot tipus de reivindicacions, amb missatges diferents i pintades diferents. Ara últimament ja no serveix ni per això. Totalment oblidat. En el país de Cerdà, Gaudi, Puig i Cadafalch, hi ha obres inacabades, per la incompe-
tencia, per la deixadesa, perquè alguns els hi feia nosa-tapava el sol-,per mandra-ja ho farem- perquè vull ser jo el qui ho faci.
I així és com està Catalunya,com aquella estructura de Bordils, lletja, rovellada i gris i alguns ens diuen que si, que treiem de nou les herbes i ja ho farem…..la sort és que els paletes hi son, malgrat arquitectes, aparalladors i funcionaris

Francesc Rosés
Francesc Rosés
30.09.2022  ·  09:32

Aquest matí, se m’ha acudit una frase que pot resumir una mica el fregat en què ens trobem:

“Junts i ERC venen el mateix producte, la submissió a Espanya, amb estratègies de màrqueting oposades”.

Fem-los fora. No els votem!

Miquel Requena
Miquel Requena
30.09.2022  ·  09:48

En el fons el problema es que tots volen defensar les cadires que ocupen al govern i llocs afins. Ningú vol perdre el sou que paguem entre tots, i per a ells es més prioritari tindre el cul clavat a la cadira que la independencia del país.

Per altra banda molts d’ells no tenen feina -ni coneixements- per trobar un mode de vida fora de l’administració. Molts d’ells han viscut de la mamella del partit o de la administració des de sempre.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
30.09.2022  ·  09:58

“…..D’un País que (políticament) mai no hem fet…; d’un País que ara anem fent, jo cante les esperançes i també la seua fe”. (Amb permís d’en Raimon)

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.09.2022  ·  10:01

Benvolguts companys, malalts, emmetzinats i amb el cor trencat per l’allau de notícies, tertúlies, pantalles –grans i petites- i ràdios, i els nervis per veure l’Editorial de VilaWeb a les 22 h, la nostra addicció és una malaltia que ens escurça la vida, ens malmet les relacions i desfà les nostres famílies. És com l’alcohol: veure una copa de vi amb els menjars està bé, però veure molt i molt ens pot fer perdre-ho tot i convertir-nos en uns sense sostre. De tot el què passa i passarà al nostre país els protagonistes som nosaltres, nosaltres som els més importants, no els polítics ni els politòlegs ni els periodistes. Som nosaltres. Estem perdent la salut amb aquest allau d’esdeveniments que no en som responsables ni protagonistes i que ens donen les conclusions fetes i ben embolicades, atrofiant-nos el lòbul pre-frontal del nostre cervell. Cal recuperar la salut, cal pensar per nosaltres mateixos i sortir d’aquesta teranyina d’informació malèfica i malintencionada. Cal que prenguem la iniciativa perquè som nosaltres els protagonistes, com ho vam ser amb les consultes, quan vam prendre els carres, quan vam fer i defensar l’1 d’octubre. Ens veiem aquest dissabte a l’Arc de Triomf.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
30.09.2022  ·  10:05

Crec que a era final del cicle de partits i ara és el moment de fer un canvi rotund. S´ha d´hanar per sobre dels partits amb unitat estrtetégica per tant cada dia és més necessari la independència pel bé de tots

Núria Boniquet
Núria Boniquet
30.09.2022  ·  10:10

Sortim del Govern JA !!! Ni un segon mes de suport a l’ERC de Junqueras i Aragonés. Anem forts a les MUNICIPALS !!!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
30.09.2022  ·  10:12

Existeix vida (política) més enllà dels partits polítics!
Demà ens veiem i comptem a l’Arc de Triomf.

Carles Blas
Carles Blas
30.09.2022  ·  10:26

Delenda Cartagho est

Tomas Pérez
Tomas Pérez
30.09.2022  ·  10:37

Sr.Partal cada cop em costa més veure aquest cantó positiu de les coses com vós dieu. Perquè si per a trobar-ho haig de retrocedir cinc anys, una vegada i una altre, sempre estem en el punt de sortida. Perquè d’avanç cap a la independència res de res. Si no és que en aquest temps els hi hem petat l’estat de les autonomies i que no ens ha valgut per res, ens al contrari han estat les altres autonomies les que han acabat fent el que volen. Nosaltres seguim on érem tot tenint dies de glòria, també és cert i cal dir-ho, però com dieu no ens cal una independència retòrica, una república retòrica feta de paraules i prou, sinó la independència amb tots els ets i els uts. També li dic que el positiu és que no defalliré en l’intent i desitjo com vós què aquesta crisi de govern arriba quan una quantitat creixent de gent ja està convençuda que per aquest camí no anem enlloc i que cal un canvi de rumb total.

Lluis Molist
Lluis Molist
30.09.2022  ·  10:51

Els carrers han de tornar ser nostres.

Josep Soler
Josep Soler
30.09.2022  ·  10:55

Felicitats Sr. Director per aquest -per a mi – magnifig i lucit article.
Veig opinions diferents dins l’independentisme independentista i em preocupa, perque em sembla que no s’acaba d’entendre que una permanencia de JUNTS dins del gobern, no sols no suposaria cap millora dels problemes dels ciutadans (si som realistes sabrem que si ERC fa coalició amb el PSC, aquests problemes seguiran sent els mateixos) sino que seran les victimes propiciatories, pel qual el junquerisme hi descarregarà totes les seves frustracions i a sobre amb l’ajud i la utilització del seu imperi informatiu (tertulians, periodistes, presentadors, diaris . televisions extra), de tots els mals que tingui el pais. junt amb el classic cinisme d’atribuir la manca de resultats de la Taula de la rendició” als sempre mals companys de coalició. Aixó esta cantat com ho han estat fins ara, encara que fos de forma mes subtil o lleugerament mes dissimulada.
El que necesita el partit de JUNTS, en aquests moments, es reorganitzar-se a fons per poder presentar batalla en totes les eleccions que es facin a partir d’ara.
Les critiques dels que formen el tinglado autonomic les tindran gualment, pero el descredit d’aquests devant de la població no sols no els efectara sino que serà tot el contrari.
Tot aixo resultarà fonamental, per continuar en `plena confiança i finalment, per obtenir la victoria final.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
30.09.2022  ·  11:05

el comentari de la Maria Àngels Fita el trobo poètic i deliciós.

Roser Bravo
Roser Bravo
30.09.2022  ·  11:39

Parlem de l’Editorial del Sr Partal? Doncs, més clar impossible… A partir d’aquí, menys parlar i més fer!! Cap més comentari.

Carles Benito
Carles Benito
30.09.2022  ·  12:00

COMPLETAMENT D’ACORD

PERÒ, NO SERIA ÚTIL QUE, MENTRE SE CONFIGURA UNA CANDIDATURA CÍVICA, jxc SE MANTINGUÉS AL GOVERN PER TORPEDINAR-LO DES DE DINS?

COM ES GESTIONA EL DIA A DIA DEL VOSTRE PLANTEJAMENT TRENCADOR, SR PARTAL?

SEMBLA EVIDENT QUE erd’ñ CERCA LA POSSIBILITAT D’UN TRIPARTIT AMB psc I comuns… CREIS, SR PARTAL, QUE HEM DE DEIXAR QUE PASSI?

Alfred Mollá
Alfred Mollá
30.09.2022  ·  12:07

“Der Untergang” Dema cridaré fins escanyar-me GOVERN DIMISIÓ!!!!

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
30.09.2022  ·  12:13

Gracies Vicent per ser tan positiu. Costa trobar la posibitat en els fets i l’espectacle que ultimament ofereiexen els nostres politics. Hi ha algun comentari en el sentit que s’ha pensat llençar la tovallola davant del resultat aconseguit els darrers cinc anys. Pero jo no ho penso fer perque es donar-los la victoria. D’aquesta manera ells han guanyat i aixo si que no ho consenteixo. O sigui que SEGUIM!!!

Daniel Mir
Daniel Mir
30.09.2022  ·  13:42

El Sr Partal ens diu que hi ha “una crisi de govern que arriba en un bon moment”, jo afegiria que arriba en el millor moment.

El moviment independentista el veig com una olla de cigrons en plena ebullició. Hi ha bon foc i molta energia dintre l’olla. Els cigrons pugen, baixen, uns van a la dreta, d’altres a l’esquerra, uns amunt, d’altres avall… com dirien en física, en un moviment brownià perfecte i, per tant, amb una component resultant tendint a zero. Lo que uns fan, els altres ho desfan. Ho va descriure molt bé l’Aznar: …se pelearan entre ellos.

La pandèmia d’on acabem de sortir ens ha ajudat, com vam veure l’11 de setembre, fent de tap de xampany, augmentant més la presió dintre de l’olla.

Lo que ens cal, i per això dic que ara és el millor moment,
és POLARIZAR aquest moviment brownià, convertint-lo en unidireccional. Per això fan falta líders. Malauradament en Puidemont i na Ponsatí dues persones molt vàlides per a liderar-nos, estan fora de l’olla. pero ja ens va bé perque estan posant llenya al foc que fa bullir l’olla.

Aquesta crisi de govern ens pot proporcionar aquest Gandi o Mandela que ens manquen, amb la LLISTA CIVICA. Gent amb carisma que de segur que en tenim.

Tenim uns generals excelents amb els qui hem guanyat grans batalles. Tenim una bona tropa, que sap vèncer la por, com ja va demostrar l’1 d’octubre del 17, a Urquinaona, al aeroport, a La Junquera, que pot i sap defensar el territori, però ens falten JEFES; a ser posible un en cada municipi i un de decisiu al govern.

Crec que amb aixó podem, finalment, fotre la tapa de l’olla a pendre vent d’una vegada

LLISTES CIVIQUES, JA.

ANC, ja tardeu.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
30.09.2022  ·  13:51

El dilluns a la tarde vàrem assistir a un espectacle més que deplorable.
Un President de govern o de qualsevol empresa ha de tenir prou nivell per superar qualsevol situació complicada o adversa.
Vendre que tindrem un hivern complicat sense resoldre el més immediat vol dir que estem arreglats.
Per TV3 vaig tenir l’impressió que veia un incendiari dirigit per un trastocat a distància.
La coalició va ser un gran error sense cap ni peus.
Junts ha de tancar files i reordenar el seu espai per recuperar el lideratge perdut.
Fem-ho ja, sense perdre temps.
El món independentista és prou ampli com per trobar entretots el full de ruta que ens convé. Aquesta situació és pot redreçar positivament.
No descartem la llista cívica sota el mateix paraigua; les sigles fora!
El què vàrem veure el diluns ens ha de servir per recuperar la confiança perduda. (Vicent Partal ens ho explica molt bé)
Cal treballar de valent per les properes municipals: Municipis per la Independència!

Antoni Serrano
Antoni Serrano
30.09.2022  ·  13:55

Si no ens espavilem amb la llista cívica potser arriba un pèl massa d’hora.
Sí que obra una finestra d’oportunitat per substituir tants miserables.
Afanyem-nos amb la llista cívica i amb el Moviment per la Independència

Roser Caminals
Roser Caminals
30.09.2022  ·  15:09

Efectivament, una bona notícia. L’estabilitat d’aquest govern és incompatible amb l’independentisme.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
30.09.2022  ·  15:47

Baralles autonòmiques entre ERC i JUNTS.
Res a veure amb la independència.
Quina mandra!

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
30.09.2022  ·  16:14

Oi que als ajuntaments hi ha regidors que s’anomenen “independents” i que vol dir que no formen part de cap partit polític?
I si els regidors independents fossin també independentistes (entès com els que tenen un compromís amb el país i treballen per a la independència) i aglutinessin el vot de la gent?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.09.2022  ·  16:33

Tot és i serà política constitucional.

Mentre els polítics no siguin capaços de denunciar publicament tres segles d’OCUPACIÓ COLONIAL EXTRACTIVA.

No us feu il·lusións.
Sense denúncia prèvia de genocidi cultural no hi haurà independència.

El mateix hem de demanar als que es presentin en una hipotètica Llista Cívica.

Ramon Portell
Ramon Portell
30.09.2022  ·  16:47

Jo hi poso una mica d’humor!
A la meva época de jove, quan algú ja no donava per més es deia: està més acabat que en Machin!
És el cas del nostre govern!
Moltes gràcies Sr.Partal, dona goig llegir-vos.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
30.09.2022  ·  16:55

Totalment d’acord, Partal. espero i desitjo que el que vos expresseu tan clarament ho tinguin clar també la majoria de gent independentista. Evidentment hem arribat al punt de tot o res, gràcies a la infinita estupidesa de España, incapaç de superar els errors de segles passats. I ho hem de aprofitar.

Més clar: el govern sorgit de la majoria de vots independentistes amb el 52% esta acabat, per incapacitat descarada, per impotència i ineptitud. I això esborra del panorama definitivament tota estratègia de “anar fent” que la independència caurà com fruita madura…; res d’això. Obliga definitivament a una estratègia revolucionària i de ruptura frontal amb España. I si algun politica vol de veritat solucionar els problemes de la ciutadania de Catalunya, haurà d’assumir els riscos corresponents , i l’estratègia basada en la ruptura i per tant en la confrontació sistemàtica, ara i aquí. Confrontació a totrs els nivells i àmbits. Confrontació sistemàtica i implacable.

Miquel Cardús
Miquel Cardús
30.09.2022  ·  17:46

han passat de no fem la Republica perquè no volem que us pelin,
a no fem la Republica perquè “la cosa esta muy mal” i ara no toca que volem que visqueu bé…..i un be negre

JAUME ORTS
JAUME ORTS
30.09.2022  ·  19:02

A Madrid es freguen les mans i es peten de riure

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
30.09.2022  ·  19:28

Encertat editorial. Llistes cíviques municipals. I demà, primer d’octubre.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
30.09.2022  ·  19:36

Els pensament polític actual és quelcom que , força a la negativitat, es percep en la gent una mena de desesperació veient que el que tenim davant no és precisament encoratjador. I aquest pensament polític tant negatiu ve del poble que, de fet és on hi veig la gravetat. Tothom vol una solució al problema i el govern, amb aquesta actitud passiva, de fa temps, és ben notori que no té cap solució, llevat de voler aprofundir en un autonomisme que no dur enlloc. Formar una llista electoral cívica, seria, sembla, una solució, però per això cal persones vàlides i amb gran voluntat de compromís. Per altra banda hi ha pressa, tenim pressa; aquí és on rau la desesperació de la gent. El poble ha donat proves fefaents del seu esforç i implicació a la causa i, els polítics ens han fallat. En resum, continuem en un impasse intolerable per la seva durada. Veig que moltes persones s’expressen en el sentit de com es farà camí cap a la independència. A mi em preocupa més el fet de saber amb quins elements humans la farem.

Nicolás Bros
Nicolás Bros
30.09.2022  ·  19:52

Junts per Catalunya té una opció, encara. O trenca ara i fa oposició o esdevindrà Junts pel Càrrec i a les properes eleccions desapareixerà.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
30.09.2022  ·  20:00

Demà serà un dia extraordinari, els ciutadans tornarem a demostrar una vegada més que estem preparats per a la lluita pacífica, radicalment democràtica. Endavant

Josep Carreras
Josep Carreras
30.09.2022  ·  20:01

Que si aquell va dir, que si aquella va dir. Que si aquell és un dellonses i aquella una mala dellonses. Punt i apart.
Demà tothom al carrer!!!.

ramon Feixas
ramon Feixas
30.09.2022  ·  20:45

Aquesta febre de disparar al cap de turc escollit………………….
Les mobilitzacions ciutadanes tenen sentit si el seu objectiu és constructiu. I la pèrdua d’aquest valor no és patrimoni d’uns polítics, encara que en puguin participar. Algú s’ha preguntat haver de resoldre els problemes amb la rabior connectada als tribunals espanyols dels partits espanyolistes? Per altra part, igual que el franquisme va fer tou, també el patriarcat català n’ha deixat. O els seus seguidors han passat a estimar més la independència que els diners per haver-hi hagut qui s’ha sacrificat amb la presó i l’exili pel bé de tots?

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
30.09.2022  ·  22:04

Venen moments durs, compromesos i decisius. Queda ben clar que de la clarividència, del nombre de personatges amb capacitat personal i sentit col.lectiu que s’avinguin a dirigir-nos a Ítaca en depèn l’exit del trajecte. Estic del tot convençut de que si aquesta coordinació s’aconsegueix, s’aconseguirà també una reagrupació operativa del gran nombre de petites organitzacions polítiques i socials que ansíen la llibertat nacional catalana.
I compte amb la fiabilitat i eficàcia de l’avançada que tenim a l’exili, amb experiència, prestigi personal i institucional i capacitat i possibilitats d’actuació a alts nivells europeus.
Si s’aconsegueix un bon nivell de coordinació en les decisions i les actuacions, anirem per bon camí i tindrem moltes possibilitats de reeixir.

Montse Milian
Montse Milian
01.10.2022  ·  01:32

Que acabi de petar tot d’una vegada. Foc nou!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes