Una resposta catalana a la cínica comèdia de Pedro Sánchez
Els socialistes no tenen credibilitat per a parlar de regeneració i Pedro Sánchez encara menys, sobretot després d'aquest engany insòlit als ciutadans
Que aquesta negociació no és d’investidura i prou ja és clar. Però això no vol dir que puga arribar a ser un canvi de règim, com s’insinua, ni tan sols que arribe a bon port i done fruits
El passat de Pedro Sánchez és claríssim i no es pot canviar, però també és cert que tot això que ha fet fins ara és un pròleg, el pròleg d’un llibre que encara s’ha d’escriure
Pedro Sánchez i els seus, ara mateix, ja miren de comprovar fins on poden estirar sense que a Waterloo pitgen el botó de les noves eleccions
Els dissemblants i aquella manera de retre els aparells de la traducció simultània cal entendre-ho com el símbol d’una victòria molt transcendental
Si la proposta no s’aprova, Espanya serà el primer estat que perd una votació al Consell Europeu d’ençà de fa més de deu anys
La persistència de la mobilització multitudinària del moviment independentista català és allò que explica la seua força, la seua gran capacitat
Al procés d'independència de Catalunya una crisi oberta, descarnada, del règim, una baralla a mort entre ells, li convé, sens dubte
La pregunta principal és fins on estarà disposat a conservar la pilota Pedro Sánchez. O, més ben dit, quin preu està disposat a pagar per a conservar-la
La llista cívica és una aspiració legítima d'una part de la societat, d'una part de l'independentisme, que no pot ser despatxada així com així amb ironies sobrades, ni que siga perquè és un projecte de molt difícil concreció
Entrevista al dirigent independentista cors i antic president del parlament de l'illa, que critica el projecte d'autonomia i les línies vermelles que el govern francès ha posat sobre la taula
Votem què votem –si votem–, pensem què pensem i defensem què defensem, avui desenes de milers de persones hem decidit de caminar junts pels carrers de Barcelona, exactament de la manera com camina una nació: units
Enguany serà més important que mai d’escoltar les veus del carrer. Escoltar amb molta atenció què diu la gent, què crida, com es mou, quines pancartes porta. Ens veiem al carrer
Han passat més de disset mil dies d’ençà de la transició i els partits nacionalistes i independentistes han sabut crear un espai irreversible de poder
Un mitjancer internacional treu el debat de l'àmbit espanyol per convertir-lo en un afer internacional. I això Sánchez no s'ho pot permetre perquè situa el procés d'independència de Catalunya en un estadi de molt risc per a Espanya
Batet era una persona importantíssima i de sobte s'ha trobat no tan sols que no és ningú sinó que és un record molest. Les circumstàncies li han passat per sobre i els socialistes espanyols l'han llançada com si fos un drap brut
Partint de la idea que les condicions per a investir Sánchez no hi són, Puigdemont traça un mètode que, si els partits espanyols el poden assumir, portaria la negociació més enllà de la investidura
Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l'analfabetisme per enviar un missatge clar a la gent
La mort de Carme Junyent ha estat un autèntic trasbals de cap a cap del país. Però tenim la gran sort que no la perdem del tot, perquè va fixar una part del seu pensament en llibres i articles, en converses de ràdio i televisió. Una capacitat que ens ha fet ser això que som
La conquesta de Robòtine, en el front de Zaporíjia, per primera vegada possibilita a Ucraïna de separar en dos la zona ocupada i aïllar Crimea i la regió de Kherson de Rússia
La còpia del model americà no encaixa: ni Espanya és una nació criolla ni els catalans som uns indígenes sense aspiracions de tenir un estat a la manera dels estats nació europeus
A VilaWeb hem repassat les 1.128 votacions que hi ha hagut aquests darrers deu anys al Consell de la Unió Europea i cap proposta ni una, de cap estat, no ha estat rebutjada
Que el govern, com a remei, opte per dissoldre una Assemblea que s’havia convertit en una pedra a la sabata dins el Consell, deixa un regust molt amarg a la boca
Les detencions de Solsona demostren que amb l'amnistia no hi ha prou. Ni per a investir ningú, ni per a dialogar amb ningú, ni per assegurar-nos que alguna cosa de veritat ha canviat a Espanya
Una societat que menysté la raó, la ciència, la tolerància i el progrés a l'hora de definir-se ella mateixa –la cosa més bàsica de totes– què caram voleu que acabe essent sinó un femer intel·lectual i social, saó perquè floresca l'anti-intel·lectualitat de l'extrema dreta?
Quan fan passar els interessos privatius de l’estructura partidista per sobre de la lògica política i ideològica, els partits independentistes, molt especialment Junts, en aquest cas, perden credibilitat davant uns electors cansats i decebuts