06.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 06.03.2025 - 21:55
Com m’agrada aquest país més meu! Com m’apassiona aquesta terra que, generació rere generació i contra tots els obstacles, s’alça quan volen silenciar la nostra veu i posa a lloc els enterramorts.
El conseller Rovira, el president Mazón i tots els seus sequaços es pensaven que ens tenien atrapats. Amb un somriure hipòcrita parlaven de “exercici de llibertat” mentre preparaven un parany pensat no per a la llibertat sinó per fer desaparèixer el català de les aules. I quin disgust s’han endut quan han vist la reacció de la gent! Quin bac els han clavat els pares i mares dels nostres xiquets! Ni tan sols han tingut el pobre consol de proclamar que ens havien derrotat en conjunt sumant, com tenien preparat, el resultat de les comarques on es parla castellà de sempre –com si en un partit de futbol un equip volgués sumar els gols que es fan al camp del costat. Ni això: un 50,53% ha votat a favor del català en el còmput global, una xifra que significa en realitat un impressionant 68% a les comarques valencianes que parlen i fan escola en català, allà on anava dirigida la maleïda consulta, allà on aquest personal ens volia ferir, fer mal.
I quina bellesa, quina emoció contemplar el mapa dels resultats! A l’Alt Maestrat, un 94,71% dels pares han dit ben alt que el valencià, el nostre català, és la llengua en què volem que aprenguen els nostres xiquets. Als Ports, un 93,20% i al Comtat, un 87,63%. Un 80% i un 85% a les dues Riberes. Un 79% a la Safor, un 77% a la Vall d’Albaida i un 76% a l’Alcoià i un 71% a la Marina Alta. Fins i tot –la gran sorpresa!– als Serrans, terra tradicionalment castellanoparlant i exempta per llei de l’ensenyament en català, la majoria han dit ara que no, que no volen continuar ignorant la llengua que ens fa valencians, i han votat pel català també.
Lamentablement, alguns mitjans mandrosos han comprat la propaganda del conseller i ens venen dòcilment que el català “ha guanyat pels pèls”, tot i que la realitat és que fins i tot a València i a Alacant-Elx, on el procés de substitució lingüística és molt més agressiu, les xifres són negatives en conjunt, però amb les primeres dades indicant també que el català s’ha imposat a les escoles públiques, i que si no ha guanyat en el còmput global és pel pes de les concertades. A la ciutat d’Alacant mateix ens trobem amb un 94% de les famílies a favor del català al Joaquín Sorolla, un 86% a l’Enric Valor, un 82% a Sant Gabriel, un 76% al Rabassa, un 66% a l’Azorín, un 60% al Benalúa, un 55% al Sant Blai i també al Palmeral… Poca broma: contra la propaganda aberrant de l’esquerra espanyolista, vet ací que els fills del poble, els que vénen de les classes treballadores, han triat majoritàriament la llengua pròpia fins i tot a la ciutat on l’espanyolisme vol trencar-nos amb més obsessió i duresa.
I això ho explique sense fer servir les xifres –sempre opinables– sobre l’abstenció. Que en aquest cas semblaria més raonable que mai ajuntar-les-hi. Perquè hi ha un 42% de pares que no han anat a votar, ni després de llegir les malèvoles cartetes del consell, que volien omplir-los el cap de pardals. No podem especular amb el significat de l’abstenció, és evident, però sí que es pot apuntar que l’abstenció d’aquests pares és la prova fefaent que no s’han cregut la fantasia apocalíptica del Consell, tot allò que l’educació dels seus fills perillava i que calia anar a les urnes a defensar el castellà. I, alerta, que si comptàssem que és evident que els abstencionistes no qüestionen l’educació que reben avui, la cosa pren proporcions èpiques. Car hauran votat pel castellà tan sols el 28% de les famílies valencianes, i això incloent-hi les comarques castellanoparlants i tot.
Eixes, eixes, són les xifres que avui fan mal als espanyoladors. El senyor Rovira es pensava que podria ensibornar-nos amb la seua consulta parany, que aconseguiria dividir-nos, que podria vestir de “llibertat” allò que no és sinó un intent de genocidi cultural. Però ha xocat contra una muralla feta de gent, feta de pares i fills. No ens enganyem, tampoc: és evident que el conseller Rovira i la gentola que l’envolta no s’hi conformaran i cercaran de manera rabiosa noves maneres d’atacar-nos, crearan nous obstacles, inventaran nous paranys, començant per l’aplicació mateixa d’això que s’ha votat. Però de moment s’han estavellat, s’han pegat un bon bac i més val que ho celebrem, això, sense manies ni prevencions.
Que ho celebrem perquè darrere les xifres fredes s’amaga una cosa molt important: que hi ha una generació de pares, de trenta anys de mitjana, que té clar què significa ser valencià i vol ser-ho i que ho siguen els seus fills durant les dècades vinents. I perquè el país ha tornat a demostrar que és capaç d’organitzar-se aula a aula i escola a escola, de manera molt autogestionada, anant més enllà de les organitzacions que ens defensen a tots. I perquè aquestes organitzacions –Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià, Plataforma per la Llengua i totes les altres– han sabut ser el far magnífic, la guia, que ha explicat a cada col·lectiu de cada classe, de cada escola, què havien de fer.
Sí! M’agrada molt el meu País Valencià. I tant com m’agrada.
PS1. He fet una Pissarreta explicant això de les xifres. Hem d’analitzar les dades molt més en concret, escola a escola, però ara com ara les grans xifres les trobareu en aquest vídeo.
PS2. Núria Cerveró, una de les portaveus de Famílies pel Valencià, ha respost a les preguntes de Laura Escartí sobre què cal fer d’ara endavant: “Estarem a l’aguait en cada centre educatiu perquè es respecte la voluntat de les famílies”.
PS3. Com cada dijous, ahir La tertúlia proscrita analitzà totes les notícies de la setmana política, aquesta setmana amb Josep Costa, Antonio Baños, Josep Sala i Cullell i Txell Partal. Vegeu-ne el vídeo.
PS4. L’advocat de Gonzalo Boye va ensorrar ahir el castell de cartes contra ell en una intervenció memorable que ens reconta Josep Nualart Casulleras en aquesta crònica.
