[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: El bac que s’ha pegat Rovira amb la consulta sobre la llengua a l’escola

El resultat de la consulta sobre la llengua a les escoles del País Valencià ha significat un bac important per al conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i el president Carlos Mazón. Ni fent totes les trampes amb la presentació de les dades no han pogut evitar la derrota de l’opció pel castellà. I si ens fixem en les dades detalladament, com fa Vicent Partal en aquesta Pissarreta, la patacada és monumental.

La principal trampa que prova de fer el conseller Rovira és barrejar les dades de les comarques històricament castellanoparlants –on no es fan classes en català– amb les de les comarques històricament catalanoparlants. Això li fa dir que un 50,5% de les famílies ha optat per l’ensenyament en català, però la xifra en realitat s’enfila a prop del 70% si es tenen en compte les comarques catalanoparlants i prou. Allà on els alumnes són ensenyats en català, per tant, les famílies volen que siga així.

Amb les dades actuals, i pendents del recompte en detall, hi ha dues excepcions, precisament, a les dues grans àrees metropolitanes, València i Alacant-Elx. Però fins i tot ací les xifres que apareixen, molt probablement, seran positives quan es donen per separat les escoles concertades i les públiques. Amb una victòria també del català als centres públics.

Les xifres, a més, aporten tres elements molt positius sobre la voluntat dels valencians.

El primer és que aquestes dades corresponen al vot de pares que ronden els trenta anys. Tenint en compte que en dotze comarques els partidaris del català superen el 70%, això assegura un coixí per a la llengua clar en les pròximes dècades.

El segon és que, segons les xifres preliminars, hi ha més partidaris encara del català entre les famílies que tenen xiquets més menuts, cosa que insinua un creixement de la demanda.

I el tercer és una gran sorpresa. A les comarques històricament castellanoparlants no es fan classes en català i, tanmateix, als Serrans la majoria de les famílies en reclamen (un 51%) i en quatre comarques més també és la llengua preferida per més del 30% de les famílies.