Núria Cerveró: “Estarem a l’aguait en cada centre educatiu perquè es respecte la voluntat de les famílies”

Ahir es van saber els resultats globals de la consulta sobre la llengua base a les escoles, impulsada pel conseller José Antonio Rovira. Amb el 50,53% dels vots, el català s’ha imposat pràcticament a tota la zona catalanoparlant, llevat de les àrees metropolitanes de València i Alacant-Elx. Fins i tot hi ha hagut una comarca considerada castellanoparlant, els Serrans, que ha decidit que vol l’educació en català. Les xarxes es van omplir ràpidament de missatges d’alegria i d’agraïment, especialment al col·lectiu Famílies pel Valencià, que aquests darrers mesos s’havia dedicat en cos i ànima a informar a tot arreu sobre què significava realment aquesta consulta, amb la campanya “Marca ‘sí’ al valencià”. Parlem de tot plegat amb Núria Cerveró, una de les portaveus.

—Com valoreu els resultats de la consulta?
—Els valorem de manera molt positiva, estem molt contentes perquè aquesta llei volia arraconar el valencià i no ho ha aconseguit. Hem de tindre en compte que aquests resultats els han donat de manera global. Com que engloba les zones castellanoparlants, baixa el percentatge. Però hi ha zones castellanoparlants, com la comarca dels Serrans, on hi ha hagut més percentatge de valencià que de castellà. També cal destacar això.

—Hi ha hagut una certa eufòria col·lectiva a les zones on el català ha guanyat la votació. Esperàveu aquest resultat?
—Sí, esperàvem aquest resultat perquè, al final, quan les famílies saben la realitat, volen el que és millor per als seus xiquets, i estimen la llengua. Qui no estima la llengua és el senyor Rovira, que ni tan sols la parla. Les famílies estimen la llengua pròpia, estimen la seua cultura, i volen allò que és millor. Per això esperàvem aquest resultat.

—Rovira s’ha afanyat a dir que, per a ells, “no era una competició entre el valencià i el castellà”. Creieu que el conseller esperava un altre resultat?
—Absolutament. El conseller Rovira està totalment desesperat amb aquests resultats, que li diuen obertament: “Canvia la política lingüística i vés-te’n a ta casa.” Les famílies no tenien cap necessitat de fer aquesta votació. Ens ha preguntat, i hem respost. I obertament, i clarament, ha guanyat el valencià. És un missatge directe i clar al conseller Rovira, que no esperava aquests resultats. Ell esperava arraconar el valencià i no ho ha aconseguit.

—Tot i que el català siga la llengua base, les hores lectives s’hi reduiran. Creieu que això és una trampa?
—És una de les trampes, perquè aquesta llei en té de moltes. Una és eixa. Fins i tot en els col·legis on ha guanyat el valencià, és clar que molts hi perdran hores en valencià. També és veritat que n’hi ha que no, que en guanyaran. La trampa més gran ha estat fer creure que era llibertat, i no. Ara preguntem al conseller què farà amb totes aquestes famílies que han triat una llengua i no els garanteix que puguen escolaritzar els seus fills en eixa llengua. Veurem com ho fa.

—S’han conegut les dades generals, però us preocupa la implantació d’aquesta consulta a la realitat de cada centre?
—Sí, ens preocupa molt. Nosaltres treballarem per garantir que cada percentatge que ha eixit en valencià es complesca. Estarem a l’aguait en cada centre educatiu perquè es respecte la voluntat de les famílies.

—Els dies de la consulta ja vau denunciar que moltes famílies havien tingut dificultats per a votar. Què els passarà?
—No ho sabem. Acompanyem i animem totes les famílies que no han pogut votar per errades d’aquesta conselleria a presentar un recurs d’alçada, a lluitar pels seus drets i per una consulta realment democràtica i transparent, que aquesta no ho és. Hi ha moltes errades. Per exemple, hi havia gent que apareixia en la llista provisional, i no en la definitiva, gent que s’ha equivocat per falta d’informació de la conselleria, gent que ha votat amb el mòbil amb una aplicació mal feta en què no es veia l’opció del valencià, gent que s’ha equivocat en triar dades i, la cosa més preocupant, gent amb xiquets i xiquetes d’acollida o en adopció que no han pogut votar. Ja sabem que el conseller no mourà un dit per a afavorir cap família. En tot cas, si ho fa, efectivament serà per a afavorir les de castellà. Veurem què fa als Serrans, amb tota eixa gent que ha dit que vol valencià.

—Precisament, mirant els resultats, hi ha dades curioses, com ara que als Serrans, una comarca considerada castellanoparlant, hi ha guanyat el català, i a les grans àrees metropolitanes de zones catalanoparlants com València i Alacant ha guanyat el castellà. Com ho valoreu?
—Això s’ha de valorar estudiant bé les coses. Ens preguntem per què no han donat les dades desglossant la pública i la concertada. Alguna cosa ens fa pensar que, per exemple, a la ciutat de València haja guanyat el castellà per la concertada. La concertada ha tingut molt de paper, i ho veurem quan en sapiguem les dades. Crec que no m’equivocaré. Fins i tot a València ciutat fem una valoració positiva perquè en tots i cadascun dels centres als quals hem pogut arribar, fer xarrades i informar, a tots ha guanyat el valencià. Això què vol dir? Que les famílies han votat amb una bena als ulls. Quan les famílies tenien la informació, ho veien claríssim. Si haguérem pogut arribar a tots els llocs… Però nosaltres som famílies que criem, que tenim la nostra feina i que hem arribat on hem pogut. Avui hi havia una allau de missatges de gratitud a Famílies pel València, a tots els integrants ens han arribat moltíssims missatges de “gràcies, gràcies a vosaltres ho hem aconseguit”. Simplement hem informat. Si tu informaves del que significava la votació, ja està, la gent ho tenia clar. Perquè qui no vol el que és millor per als seus fills? Passa que no els informaven perquè no els interessa. Han fet una consulta tramposa i enganyosa. I amb mala intenció, la intenció d’arraconar i eliminar el valencià, que és la seua obsessió.

—Imagine que esteu molt emocionats amb eixa allau de gratitud…
—N’estem molt, sí. I la veritat és que ens volem permetre un dia de felicitat, tindre un dia d’alegria i de rebre tota aquesta gratitud amb els braços oberts. Sabem que la lluita continua, ja sabíem que en aquesta consulta, encara que guanyàrem, hi perdríem, perquè les hores de valencià minven. Això ho teníem clar, però volem permetre’ns aquesta alegria perquè ens l’hem guanyada. Som la resistència, hi som i hi serem sempre.

—Famílies pel Valencià va nàixer per a lluitar contra aquesta consulta. Mantindreu el col·lectiu?
—Va nàixer per fer front a aquesta consulta i arran de la llei, però sobretot va nàixer per defensar els drets lingüístics dels nostres fills. I encara perillen molt. Continuarem fent guerra. El senyor Rovira no s’oblidarà de nosaltres. Em sap molt greu perquè, pobret, es veu que té complex d’inferioritat. No sé si no sap parlar el valencià, perquè com que no el parla mai; però que no es preocupe, que si ell no estima la nostra llengua, nosaltres sí que l’estimem. I lluitarem pel futur de les generacions del País Valencià.

—Voleu afegir res?
—Que exigim de tenir més bon coneixement de les dades, volem saber quines dades són de la pública i quines de la concertada. Perquè les que sabem de la pública són totes bones. Aleshores, tan sols pot ser la concertada que ha abaixat el percentatge. I volem saber què faran amb aquestes famílies que no podran estudiar en la llengua que volen. Perquè n’hi ha moltes.