Núria Cerveró: “Els xiquets no entenen per què no poden estudiar en valencià”

  • Entrevista a una de les portaveus de Famílies pel Valencià, col·lectiu que treballa per conscienciar sobre la importància de marcar “sí” al català en la consulta sobre la llengua a les escoles

VilaWeb
19.01.2025 - 21:40
Actualització: 20.01.2025 - 17:11

El conseller José Antonio Rovira continua endavant amb la consulta sobre la llengua vehicular de l’ensenyament a les escoles, que ha posat en peu de guerra tota la comunitat educativa. La seua intenció és fer-la a final de mes. Famílies pel Valencià és un col·lectiu que va sorgir arran de la necessitat de fer front a l’anomenada llei de “llibertat educativa”, també coneguda com a llei Rovira. Han treballat sense descans per conscienciar les famílies de marcar “sí” al català en la consulta: han creat grups de treball i han fet xerrades informatives per tots els indrets del País Valencià. En parlem amb una de les portaveus, Núria Cerveró. És enginyera forestal, viu al barri del Cabanyal de València i té un xiquet de nou anys. La lluita per la llengua i pel futur del seu fill van ser els motius que la van moure a impulsar la iniciativa.

Com viviu aquestes setmanes de recta final abans de la consulta?
—Molt intenses. Estem desbordades de tantíssimes xerrades. Només aquesta setmana, en tenim més de quaranta programades a tot el País Valencià. Cada dia hi ha quatre, cinc, sis xerrades en molts llocs del territori i estem molt contentes. És clar, això també implica molt d’esgotament. Ho donem tot.

La conselleria no va tardar a rebutjar les més de quatre mil al·legacions que es van presentar contra la consulta. Com valoreu la seua actuació?
—La valorem de manera nefasta, ha sigut com burlar-se de tota la població. Aquestes al·legacions han vingut de la comunitat educativa, de molta part de la població implicada, de professorat, de pares, de mares preocupades. El dia 26 de desembre llançaren que ja es podien fer les al·legacions, en plenes vacances de Nadal, quan tot el món té el cap en unes altres coses. Tot i això, més de quatre mil al·legacions. És moltíssim per a aquest procés. Devien contestar-les una per una, perquè totes no eren pel mateix motiu. Nosaltres, des de Famílies pel Valencià, proposàrem cinc models diferents d’al·legacions, però hi havia molts missatges diferents. No n’han fet gens de cas. És molt preocupant que no escolten la comunitat educativa i que facen com si no haguera passat res.

Ja fa mesos que funcioneu com a col·lectiu, com heu incidit en les famílies? Com han funcionat les xerrades?
—Molt bé, perquè hem fet i encara fem la feina que hauria de fer la conselleria. Aquesta llei, de la qual estem totalment en contra, posa el focus d’elecció en les famílies, quan l’haurien de tenir la comunitat educativa, el professorat, els pedagogs, els lingüistes, que són els que entenen. Les famílies poden entendre-ho més o menys, però no és la seua feina. L’educació és un dels pilars fonamentals en la vida dels nostres xiquets, volem l’opinió dels experts. Quan ho traslladem a les famílies, estan molt interessades. Totes aquestes xerrades serveixen per a informar de què és la llei, perquè la conselleria no ho fa. Et diu que votes en una consulta i no et dóna la informació. Ningú ho sap. Les xerrades es fan molt llargues perquè hi ha molts dubtes a resoldre. Ens hem trobat equips directius que no en sabien res. I et parle de la setmana passada. Hi ha una desconeixença absoluta.

Quin sol ser el perfil de les famílies que acudeixen a les xerrades?
—En la gran majoria de xerrades el perfil és de gent convençuda sobre la llengua, conscienciada sobre l’educació dels seus fills i filles, i que sap que el més important és que siguen bilingües i que coneguen la llengua del territori en què viuen, siguen castellanoparlants o valencianoparlants. Tenim moltes famílies valencianoparlants, però també moltes que no ho són. Tenim també moltes famílies estrangeres. L’altre dia, en acabar una xerrada, una mare es va acostar i em va dir: “Moltes gràcies, si no arribe a venir, hauria votat castellà; sóc d’Albacete i no m’imaginava que això seria així” [en castellà]. Només per aquestes famílies, ja val la pena tot l’esforç. Si estàs preocupada per l’educació, votaràs allò que més convé als teus fills, i és votar sí al valencià.

Us ha costat més arribar a famílies de fora del territori?
—Sí, és més complicat que hi acudisquen. Però hi són, tot i que són la minoria. I també és molt important perquè totes les famílies que vénen es converteixen en activistes. Sempre diem que l’important és fer un treball de formigueta. A la porta de l’escola, al parc, a la veïna que et trobes, anar informant. També fem servir els grups de WhatsApp de les escoles; hi enviem informació que hem fet en diferents idiomes. I arriba molt. L’altre dia, en una xerrada, una mare russa es va emocionar quan li vam mostrar que teníem material fet en rus. Tot això també fa que s’hi involucren.

Quins són els dubtes més freqüents?
—Els dubtes normalment es repeteixen i són, per exemple: “Haurem de votar cada any?” No, no s’ha de votar cada any. El que votes ja comptarà per a tota l’educació, sempre que et mantingues al mateix centre educatiu. En el moment que canvies de centre, marcaràs l’opció en la matrícula. Però ja no tornarem a votar, això és una mesura extraordinària. També tenen molts dubtes sobre què passarà si, per exemple, un grup de tercer de primària té de llengua base el valencià i un altre el castellà. Què passarà quan s’hagen de mesclar els grups? No podran. Què passarà pedagògicament? Això és una cosa terrible i que afecta moltes famílies. Parlem de problemes molt greus, i és molt perillós.

Ningú us garanteix que…
—Ningú et garanteix res, anirem totalment a cegues. Vaig triar l’escola del meu fill perquè tenia un ensenyament immersiu en valencià. Però les famílies que entren el curs vinent, no ho sabran. Abans podies triar segons el teu criteri com a família, segons el projecte lingüístic del centre. Aquesta llibertat que volen vendre, ja hi era. Ara no hi haurà llibertat. En la votació, ningú no t’ho garanteix. Pot ser que tu tries com a llengua base el valencià i que siga la més votada, però que no càpiguen eixos alumnes en una classe. L’exemple d’abans, tercer de primària, hi ha dues classes. En cada classe, hi caben vint-i-cinc alumnes, és la ràtio. Posem que aquesta escola arriba al màxim, són cinquanta alumnes. Si hi ha trenta-set famílies que voten valencià i tretze que voten castellà, en aquest cas, la llei diu que hi haurà una línia en valencià i una en castellà, tot i que ha guanyat la de valencià. Bé, aquestes trenta-set famílies no caben en una classe. De vint-i-cinc a trenta-set, eixes famílies que sobren, tant sí com no han de moure’s a la de castellà. Obligatòriament. Això passarà. Preguntàrem a la conselleria: qui decideix qui se’n va? Han tret un criteri que segrega totalment l’alumnat. Si tens família nombrosa o monoparental, si tens germans al centre i si és en la teua àrea d’influència, tens uns punts perquè es respecte la teua elecció. El meu fill és fill únic, no som ni monoparentals, ni família nombrosa, ni és zona d’influència, zero punts. Podria passar que jo trie valencià, que guanye valencià i que l’obliguen a passar-se al castellà.


—A més a més, hi ha molts centres que, tot i que guanye el valencià, perdran percentatge en valencià. De fet, això ja passa aquest curs, perquè la llei ja s’aplica. Hi ha famílies que han entrat a centres perquè sabien que l’infantil tenia un 90% en valencià i un 10% en anglès, que era un programa experimental, que funcionava molt i molt bé, i quan ha començat el curs la direcció del centre ha dit: “Disculpeu, però això no es fa, es fa només un 65% perquè ens hi obliguen. Perquè la llei diu que els programes experimentals en valencià queden anul·lats aquest curs.” Per sorpresa –sorpresa entre cometes–, els programes experimentals en anglès no els han anul·lats. Aquesta llei anteposa els idiomes estrangers al nostre. És una persecució absoluta cap a una llengua i és crear un conflicte que no hi és. Ací conviuen dues llengües i és una riquesa que tenim, és un avantatge per als nostres fills que els farà més capaços. És demostrat que tenim moltíssima sort de ser bilingües i, en canvi, no ho aprofitem.

VilaWeb
VilaWeb

Com argumenteu la importància de marcar “sí” al català?
—Moltes famílies al principi es pensen que açò és tornar a les antigues línies, que és tot en valencià o tot en castellà, i no. Són uns percentatges. Si marquem el valencià, en garantim almenys un 50%. A infantil és un 65%, però va baixant. Informes de la Universitat de València, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, indiquen que en una llengua minoritzada com la nostra, l’únic que garanteix que els xiquets siguen competents de manera oral i escrita en acabar l’educació obligatòria és un mínim d’un 50% de llengua vehicular en valencià. I això és el que et garanteix marcar el valencià. A més, hi ha tots els avantatges que té d’integració social quan els ensenyes a respectar la llengua d’un territori. A casa pots parlar-la o no, però ací es parla. I ací som moltíssimes les famílies que la parlem. Per tant, és per respecte a la comunitat on vius, a la gent del teu voltant. Quan tu ensenyes aquests valors tan importants a les criatures, en el futur seran persones adultes respectuoses amb els immigrants, amb la gent que ve refugiada d’uns altres països. A part, els obri portes laboralment, socialment i acadèmicament. Inclús hi ha estudis que diuen que ser bilingüe estimula àrees del cervell no lingüístiques. Tot són avantatges. Ningú no es qüestiona l’ensenyament en anglès. Els instituts ja vehiculen assignatures en anglès i en francès. Per què es qüestiona el valencià, que és la nostra llengua?

Què passarà amb les comarques castellanoparlants?
—Directament els condemnen a ser ciutadans de segona. No els donen ni l’opció. És molt perillós això que fan. Acabem de tancar xerrades en eixes zones. Però aquesta llei desmotiva molt les famílies de les zones castellanoparlants perquè, d’una banda, diu que també triaran, però, d’una altra, deixa clar que ho faran tot en castellà. Només hi ha una puntualització en l’article 8 que ve a dir que si hi ha prou famílies que volen valencià, ja veurem com ho farem. Però prou famílies, quantes són? No ho diu ningú, hi ha un buit. Es dóna per sabut que en aquestes zones ja directament és en castellà. Per tant, aquestes famílies, quina llibertat tenen?

Us heu trobat situacions incòmodes o desagradables en les xerrades?
—En una xerrada, només començar, una persona que clarament entenia el valencià va voler que fera la xerrada en castellà simplement pel fet de molestar. Aquestes situacions incòmodes passen. No passa res, jo sóc bilingüe i la xerrada la puc fer en castellà sense cap problema. És més, volem arribar a tot el món i al final volem que als nostres fills no els passe el que aquesta persona intentava fer creure que li passava, que és que no entenia la llengua.

Creieu que la tasca divulgativa que heu fet en favor de la llengua donarà fruits?
—Creiem que sí, i molts. Hem de posar en valor la feina que fan totes les famílies arreu del País Valencià. És al·lucinant l’esforç. Tenim representants de totes les comarques valencianoparlants. Fa goig veure totes les coses que es fan alhora. S’ha demostrat que quan ens toquen la llengua, el poble es desperta. I també que no ens han pogut tombar. No han pogut, i no podran. Així que poden intentar-ho tant com vulguen, però no podran perquè hi serem.

VilaWeb
VilaWeb

Què us diuen les famílies?
—Ens diuen sobretot gràcies. Gràcies, gràcies, gràcies, és el que més sentim. Totes les famílies ens donen moltíssim les gràcies per fer la feina, torne a dir, que hauria de fer la conselleria, que és informar realment en què consisteix la votació. I estan molt agraïdes perquè lluitem pel benestar dels seus xiquets i xiquetes i perquè tinguen un futur millor.

Com es veu la qüestió de la consulta als centres educatius danyats per la gota freda?
—Es veu molt malament, amb molta ràbia, com una incompetència més del senyor Rovira. Si no han patit prou amb la gestió, una cosa més. Era necessari continuar amb això? Era necessari continuar desenvolupant una llei que té moltíssims grups de la comunitat educativa en contra? Per què continuen endavant? És una cosa que no s’explica. Era necessari amb tot el que passen els municipis afectats per la DANA? Els és igual.

Els xiquets mateixos també han estat protagonistes de les vostres campanyes. Entenen què passa amb tot això de la consulta?
—El que no entenen és per què persegueixen una llengua, perquè són pura innocència. Es pregunten: “Per què no podem parlar la nostra llengua, per què no podem estudiar en valencià si volem?” Entenen que es lluite per la llengua, que es facen totes aquestes reivindicacions, però els més menuts no acaben d’entendre per què. “Si no fem res malament, si és la meua llengua, si jo m’expresse així, per què no puc parlar-la?” Els adolescents ja tenen més consciència i reivindiquen amb més força i actitud.

Què espereu que passe després de la consulta?
—Ens encantaria tant que no es fera, però està claríssim que es farà. Què esperem? Que faça el menor mal possible. Perquè, de mal, en farà, encara que guanye el valencià. I, per descomptat, prendrem accions, això continua. La consulta és una ordre que desenvolupa la llei, que s’ha recorregut al Tribunal Constitucional, i el recurs està acceptat. Encara tenim l’esperança. Sempre continuarem fent accions contra la llei Rovira, perquè no té cap mena de trellat, no l’entén ningú. És crear un conflicte on no n’hi havia cap, és anar contra els drets dels ciutadans, contra l’Estatut d’Autonomia, contra la constitució espanyola, contra la llei d’ús i ensenyament del valencià, és anar contra tot. Tota la comunitat educativa, les famílies, els professors, els afectats, que són els xiquets i les xiquetes, tothom està en contra d’aquesta llei. És un desgavell de principi a fi. Ho ha rebut la conselleria, ho ha rebut el conseller, però fa cas omís i continua. Continua perseguint una llengua que no sabem si sap parlar, però, això segur, no parla mai.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor