Alexandra Usó: “Al govern valencià no li interessa de tenir una ciutadania formada”

  • Entrevista a la presidenta d’Escola Valenciana amb motiu de la vaga educativa del 23 de maig

VilaWeb
Laura Escartí
19.05.2024 - 21:40
Actualització: 19.05.2024 - 21:44

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha convocat una vaga educativa dijous, 23 de maig, per a denunciar la situació del sector. Escola Valenciana és una de les entitats que en forma part. Parlem amb la seua presidenta, Alexandra Usó, que també és professora a l’institut de les Alfàbegues de Bétera (Camp de Túria), el seu poble, d’ençà de fa divuit anys. Explica els motius de la vaga i les preocupacions dels professors, i reflexiona sobre la situació d’emergència que viu la llengua al País Valencià.

Per què es fa vaga el 23 de maig?
—Per uns quants motius. Per exemple, per les condicions laborals. També pel districte únic, que és segregador. Es fa vaga perquè la nova llei educativa encara aguditza més el bilingüisme asimètric que patim al territori. Perquè s’han aturat les inversions en infrastructures, el pla Edificant que ja estava signat. També per les retallades en les escoles oficials d’idiomes i en tots els nivells d’infantil i primària de la pública. I perquè s’ha reduït una hora de l’assignatura de valors a quart de l’ESO.

Quina és la situació anímica dels professors?
—Des que el conseller Rovira va arribar al càrrec, ha fet un titular darrere un altre, tots poc encertats. De seguida que va prendre possessió, va dir que sobraven professors als centres educatius. Això va crear molt de malestar. En ple estiu, es van cometre errors en les llistes d’assignacions i hi havia persones que a final d’agost encara no sabien on tenien la seua plaça. El mateix 31 d’agost ens vam assabentar que, per al curs que començava l’endemà, els horaris havien de tenir dues hores més. Això va portar un caos increïble i es va viure malament, perquè els equips docents havien treballat durant tot el juliol per tancar-ho. Ja vam començar el curs amb una agitació que no ens beneficia gens com a docents, i tampoc beneficia els alumnes.

Què us preocupa, als docents?
—Ens preocupa l’agressivitat que hi ha a les aules, la salut mental del professorat, treballar amb unes infrastructures que no tenen els mínims, que es lleve la codocència, la falta de motivació de l’alumnat envers l’aprenentatge i la implicació de les famílies en el procés evolutiu d’ensenyament dels seus fills. Ens preocupa que torne a haver-hi molts prejudicis respecte de la llengua, i et trobes alumnes dient “háblame en castellano” quan s’adrecen al professorat, però també prejudicis de gènere. Es fa una reforma educativa sense tenir en compte els elements principals, que són el professorat i l’alumnat. No s’ha valorat tota la llei de plurilingüisme anterior i ara es fa una proposta de llei que atempta contra l’escola pública i en valencià.

Com viuen aquests canvis les famílies? Entenen els motius de la vaga?
—Vull pensar que sí. En el centre on jo treballe fa anys que estem en prefabricades. Hi ha alumnes que han començat l’ESO en prefabricades i acaben segon de batxillerat en prefabricades. Això afecta, i les famílies ho saben. Si veuen que grups de quasi trenta alumnes abans tenien dos professors dins l’aula i ara no els tenen, els afecta. Totes aquelles famílies que estan preocupades per la llengua veuen que aquesta nova llei és un retrocés, és acabar de rematar la situació lingüística que tenim al nostre territori, que és d’asimetria total. El castellà és una llengua dominant als mitjans de comunicació i al carrer. Per tant, l’altra, la que està minoritzada, és la que necessita ser compensada. Qualsevol persona mínimament informada sap que un sistema plurilingüe afavoreix les capacitats cognitives de l’alumnat, en aquest cas, dels seus fills. Encara que la dreta i l’extrema dreta ens ho vulguen fer viure com un problema, la gent sensata sap que és un avantatge tenir una riquesa lingüística com la que tenim.

Sembla que el Consell execute una desarticulació silenciosa del sistema públic. Un cas clar és l’educació. Com afecten les polítiques de PP i Vox més enllà de la llengua?
—El conseller va dir que cap xiquet valencià no aprendria català a les aules, tot propiciant aquesta separació lingüística. Una de les seues obsessions era que en aquelles zones que històricament són de predomini castellanoparlant estigueren exemptes d’estudiar el valencià, més enllà de l’assignatura. Després vam començar a sentir campanes que les zones educatives que s’havien establert durant aquests darrers vuit anys i que fomentaven que hi haguera una matriculació equilibrada entre els centres públics i concertats, es desmantellaria. En aquest moment, hi ha un districte únic a València, i abans n’hi havia nou. Això significa que qualsevol persona pot escolaritzar el seu fill en un centre que és a sis quilòmetres de casa seua, de manera que alguns, segurament els concertats, guanyaran en matrícula. I alguns públics tornaran a la situació de guetos en què s’havien convertit, depenent del barri on eren. Com que disminuirà la demanda en alguns centres públics, tindran la justificació per a eliminar aules i professorat.


—La contraplanificació de la Conselleria mostra una falta de coherència i desgavell. Cal que els governs que van succeint-se tinguen clar que són representants públics, que treballen per uns serveis públics de qualitat i que han de garantir-los. El govern actual intenta de potenciar la privatització del sistema educatiu. En l’arranjament escolar, publicat fa unes setmanes, hi ha 206 grups que es tanquen a tot el territori, d’infantil fins a batxillerat. Immediatament, el president de la Generalitat trau la gran notícia que l’ensenyament de zero a tres anys, que no és obligatori i que bàsicament és als centres concertats i privats, tindria un ajut econòmic important per a les famílies. Això és demagògia. A qui no li agrada que s’ajude econòmicament les famílies per poder conciliar la vida laboral amb la criança? El problema és que la majoria dels centres públics no tenim aules de zero a tres anys. Si tu tanques 206 places en la pública i reforces econòmicament aquestes aules, dius públicament que reforçaràs l’escola concertada i privada. És una postura clarament de privatització del sistema públic.

 

Com afecta els alumnes que no hi haja una continuïtat en el sistema educatiu?
—Fa tres anys parlàvem dels àmbits, que eren una opció pedagògica molt factible per a l’alumne que passa de la primària a la secundària. Ara els àmbits se n’han anat en orris. La codocència, que és una de les millors solucions per a millorar la qualitat educativa, ha desaparegut. Les ràtios que tenim són altíssimes. L’alumnat viu eixe desgavell continu, no hi ha una coherència, no hi ha una evolució i, sobretot, tampoc no hi ha una avaluació del que s’ha fet mirant què és millor per a l’alumne. El nou govern hauria d’intentar un consens amb els diferents estaments de l’ensenyament. Parlar, mirar què ha funcionat fins ara, què no ha funcionat, i on ens trobem. Doncs no. Fa un punt i a part i dues línies, i trau una nova llei totalment ideològica. Sabem que l’ús social del valencià és cada vegada més baix, que hi ha un percentatge altíssim de famílies monolingües i que aquelles situacions d’aprenentatge social que abans teníem, com el carrer, el pati de l’escola, la família, han minvat moltíssim. En lloc d’equilibrar aquesta situació lingüística, fa tot el contrari, l’acaba de rematar.

El PP i Vox utilitzen el llenguatge d’una manera molt estratègica, parlant de llibertat i de concòrdia. Com es pot contrarestar aquest missatge?
—Aquestes paraules estan universalment consensuades per tothom. Qui no vol llibertat? Qui no vol concòrdia? Però, realment, són embolcalls d’idees reaccionàries. Dins, t’hi trobes una sorpresa molt desagradable, perquè no té res a veure amb la societat del segle XXI. És un mal que tenim en la societat actual, eixa taca d’idees d’ultradreta es va estenent perillosament. Com lluitar contra això? Doncs informant. Dient que aquesta llei d’educació significa això i això. Per exemple, què farem amb la xarxa llibres si cada any hi ha una tria de llengua? No es podrà fer, s’hauran de tornar a pagar. Aquesta falsa llibertat té una doble cara, perquè les famílies que vulguem ensenyament en valencià per als nostres fills no ho podrem assegurar si no tenim un mínim de 20% de demanda als centres educatius. Això serà caòtic organitzativament. Hem d’explicar què hi ha darrere, sobretot amb dades, no amb opinió, perquè la gent sàpiga què ve si no ho aturem.

Després de les compareixences dels experts a les Corts, creieu que el govern modificarà la llei?
—Sincerament, et dic que sí. Si experts com Ximo Dolç, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com la Universitat de València et diuen que aquesta llei no té en compte ni la situació sociolingüística de la llengua, ni la part pedagògica dels centres educatius, ni la part jurídica, supose que es pot esperar que, si són intel·ligents, rectifiquen. Ara, si evidencien que realment es fa una política per a agradar a Vox, llavors ho tenim una mica complicat, perquè ja entrem en polítiques d’extrema dreta. Que, a més de perilloses, sacrificaran els serveis públics. Si els governants fan polítiques que sols duraran la seua legislatura, els ciutadans perdem els diners i el temps, perquè no tenim uns bons gestors públics. També és cert que hi ha una desafecció important en l’àmbit social, i en veurem el resultat el dia 23.

Què voleu dir amb desafecció?
—Que vivim en una societat que és cada vegada més individualista. Tots els guanys en drets, que no han sigut fàcils d’aconseguir, depenent dels governants que tinguem, poden canviar. Una part de la ciutadania pensa que els polítics no fan la seua feina ben feta, que tots venen fum per arribar al poder. Això després es tradueix en l’abstenció. Eixa desafecció de pensar que tu votes cada quatre anys i després, com a ciutadà, t’has de mantenir passiu. Els ciutadans hem d’exercir els nostres drets. Quan començà Escola Valenciana, als anys vuitanta, el valencià estava molt normalitzat al carrer i a casa, però no ho estava a l’escola. Era una època en què veies una efervescència en les famílies, que volien que els seus fills aprengueren la llengua dels seus iaios. Tot això, en aquest moment, no existeix. Encara no s’ha aconseguit ni un mínim de seguretat sobre la igualtat lingüística, i ara retrocedirem just en el puntal bàsic de la societat, que és l’ensenyament. Aquest retrocés pot ser tan gran, que costarà molt de revertir. Amb aquesta contrareforma per a no estudiar en valencià ja no podrem garantir que l’alumnat, quan acabe la seua etapa obligatòria, assolisca un domini de les dues llengües.

Les escoles oficials d’idiomes també sofreixen les polítiques del nou Consell.
—Si vols invertir diners en un règim d’escola concertada, l’has de treure d’algun lloc, i llavors el trauen de l’escola pública. Un govern que vol una ciutadania harmònica, que tinga drets, que evolucione i que es forme al llarg de la vida, potenciaria una escola oficial d’idiomes. Al govern actual no li interessa de tenir una ciutadania formada. És ideologia pura, però sobretot és retallar de la pública per injectar més diners a l’escola concertada. A més, per què una persona a França pot estudiar català o basc i una persona a Extremadura, si ho vol, no pot? Aquesta diversitat lingüística que tenim al territori espanyol no ha sigut mai potenciada pel govern central. Tot això s’ha de reivindicar, no pots parlar de diversitat del territori i quedar-te sols en la cuina, el vestuari, el menjar… No, és també la cultura, la llengua, la literatura. I tot això s’ha de poder estudiar més enllà del territori del mateix domini lingüístic.

En una entrevista que us va fer VilaWeb l’any 2022 ja parlàveu d’emergència lingüística. I ara?
—Estem cada vegada pitjor. Les administracions públiques no han legislat per a garantir els drets dels valencianoparlants. Tenim la sensació de ser ciutadans de segona. L’emergència és com una bola de neu, continua creixent, perquè qui hauria de posar els mitjans per a intentar que la societat estiga equilibrada quant a una llengua que es va perdent just fa el contrari, l’ataca. Hi ha molta feina a fer de sensibilització de la societat i ara, per desgràcia, també en les administracions públiques. Els governants que hi ha en aquest moment no tenen sensibilitat envers la llengua, però tampoc envers l’educació. Estem una mica enrabiats i entristits, però volem que aquesta ràbia, aquesta tristor, ens permeta el dia 23 eixir al carrer, manifestar-nos i esperar que hi haja un canvi.

Aquesta vaga és un punt de sortida cap a més mobilitzacions?
—Depèn, perquè les polítiques del conseller Rovira són acció-reacció. Sempre que vulguen buscar el consens i espais per a intentar d’arribar a polítiques que facen avançar l’alumnat, ens tindran. Però en tot allò que facen contra l’ensenyament públic i contra la llengua, hi protestarem en contra.

Quines reaccions espereu del govern?
—És difícil saber les reaccions que tindran, perquè pensen d’una altra manera. Darrere les seues polítiques educatives hi ha una mercantilització de l’ensenyament, i tot allò que tinga a veure amb diners, on hi ha uns interessos clars, serà difícil de canviar. Si aquesta llei va endavant, anirem a la justícia. Hi ha una llei de rang superior, que és la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que ens empara.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any