Això que ha passat a la Casa Blanca no és una simple grolleria d’un president maleducat

Em sembla que no hem vist el mateix video Sr. Partal. En la primera part de la roda de premsa el Sr. Zelenski es va referir en diverses ocasions al president rus amb els qualificatius de «killer» o «terrorist» sense posar mai davant ni el «Mr.» ni encara menys el formalment preceptiu «President» davant de la cara d’estupefacció del president Trump. Això molt abans de la discussió final. Parlant de mala educació… Bé, li recomano els llibres (o vídeos) de Jacques Baud (per cert, descobert gràcies a Vilaweb) per corregir o almenys contrastar opinions dubtoses que no se sustenten sobre cap fet i aportar una mica més de rigor a l’anàlisi sempre carregat d’ideologia parcial sobre aquest conflicte. I no oblidi, ja que parla tant de diplomàcia, que aquesta és l’art del diàleg, cosa que ha estat sempre negat a Rússia, tant des de Ucraïna com de la UE.

Seguint amb el comentari d’en Ramon Perera, els nervis d’en Trump són què comença a adonar-se’n què està perdent la guerra! Però no la què es juga a Ucraïna…..
Xina fa temps què li està guanyant! La saviesa xinesa sa què el seu terreny de batalla ha de ser un altre què el tradicionalment militar!…. Recursos naturals, recursos energètics, tecnologia……. Acords en temes estratègics amb diferents països a diferents continents…. Xina no és era el gegant adormit, és el gegant silenciós!

Aprecio aquesta discussio apassionant i apassionada, però amb respecte, malgrat les discrepàncies.
Alguns raonaments trobo que estan mes basats en els tòpics, les emocions, els prejudicis i la propaganda que en els fets:
La diplomàcia freqüentment es pura hipocresia: es diu una cosa i per darrera es fa el contrari. No se si la historia de falsetats i enganys la guanya Rússia o es més aviat Europa i America qui arrassa en mentides amb tot el seu expansionisme per tot el mon i els acords de Minsk i Estambul incomplerts, o sobre la retirada de EEUU de l’acord nuclear amb Iran o del tractat sobre forces nuclears de mig abast.
Que Trump i Zelenski montin un numeret mai vist potser es reflex de que els polítics, per un cop a la vida, diguin sincerament el que pensen, encara que no ens agradi i siguin freqüentment animalades per part del Trump.
Sobre la «propaganda russa de l’expansionisme de la OTAN»: 1) propaganda segur que en hi ha d’occidental i molta: i) han censurat l’acces a les publicacions de l’altra bandol, ii) s’ha demostrat que es la NSA la que espia a tothom (veure com estan Assange i Snowden), iii) tenen via MS, Apple i les tecnologiques (ah, no que TikTok es xinesa i espia!!!, Allo de cridar senyalant a l’altra banda per distreure l’atencio de tu) les dades de tothom, iv) però no han mostrat ni un sol bot rus dels milions que diuen que hi ha i v) diariament apareixen a casa nostra noticies tergiversades i manipulades sobre el conflicte (puc enganxar la ultima tergiversacio de TV3 sobre la «perdua de finançament de les TV ucranianes independents, totes depenents de USAID»!!??), 2) la OTAN es evident que s’expansiona, només cal mirar els mapes i la historia. I no per defensar-se.
Rússia en canvi, si que s’ha vist atacada i cercada molts cops historicament, i mes des del 1917. Les seves guerres son prop de les seves fronteres. Justes o no, miren de defensar-se. Des de la fi de la URSS, que pensava que ja deixaria de ser atacada, es torna a sentir amenaçada per la OTAN.
L’autodeterminacio i sobirania dels països: queda molt be dir-ho, però ja s’ha dit que evidentment cap país de centre o sudamerica no pot decidir la seva política exterior: només cal veure que li ha passat a Cuba, Nicaragua, Venezuela, Panama, Xile, etc.
I aquestes decisions «sobiranes» dels països poden ser manipulades. Ucrania no era pro-OTAN abans del Maidan, ni tant sols pro-Europa, però els occidentals (i USAID) han intervingut constantment per manipular la opinió publica. Nosaltres tenim l’exemple del «OTAN, de entrada no», recorden?. I ara que passa amb Rumania i Georgia?. Que voten opcions que no ens agraden als occidentals i les desacreditem primer i tombem després?.
No es tracta de defensar a Trump ni a Putin. Obama era molt progre i li van donar el nobel de la Pau al poc de posar els peus a la Casa Blanca. Va ser el que va expulsar mes immigrants i no va tancar Guantanamo. molta façana i marketing.
Molts polítics europeus i no diguem els «diplomàtics» europeus son uns impresentables: Borrell ja el coneixeu els catalans (i a la UE semblava ministre de defensa, no d’exteriors) i la Kallas diuen que es una antirussa radical (com es d’un país petit, si hi ha guerra pensa que seran els altres els que li treuran les castanyes del foc).
El fet d’anar en grup fa que la responsabilitat quedi compartida i diluïda i els seus errors es podran passar als altres, així com les conseqüències del seu militarisme. Apart del concurs d’allo de «qui la te mes llarga», que deuen fer quan es junten tots.
Es tracta d’entendre les raons (inclos les emocionals) i els interessos dels altres (dels països; els polítics que escullen per fer-ho i com ho fan es un altra tema, però també s’ha de mirar d’entendre per les claus de la seva historia i política interna, de USA i de Rússia), no de justificar-les ni acceptar-les. Es la unica manera de negociar i arribar a acords.

Voleu dir que és democràcia el sistema que ha de permetre que dictadors, bojos i criminals de tota mena i condició s’instal·lin còmodament, sense cap mecanisme que el pugui fer desaparéixer?
Hitler, Putin, Netanyahu i tants altres, han estat escollits a les urnes per convertir-se, després, en criminals als que ni els mateixos tribunals internacionals son capaços d’aturar les seves atrocitats. I, fins i tot es benaglorien d’haver estat votats pels seus ciutadans i titllen de dictadors als que els hi s’oposen als seus capricis de domini absolut.
Doncs bé. Ja tenim un altre personatge nefast a la llista. Fa quatre anys va voler provocar un cop d’estat. I ara, en aliança amb altres dos de la llista negra d’assassins amb poder absolut, vol convertir el mon en súbdits de les seves ambicions, compartides amb ells dos, amb carta blanca per per destruir i matar.
Hitler va costar, però la gran coalició internacional va barrar-li el pas.
Els tres psicopates contemporanis, ells sols, dominen economia i voluntats. Qui els hi pot parar els peus?

Quant es parla de la invassio de Rusia a Ucraina d’hara ha fet 3 anys sols es parla d’aixo, de la invassió, en cap moment es parla d’un abans i un despres de tot aixo, em recorda quant era molt petit, a l’escola la primera explicacio que es donave del inci de la primera guerra mundial que el motiu principal que havia desencadenant la guerra havia sigut l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria a Sarajevo el 28 de juny de 1914.

Oblidant i obvian els molts altres mutius com les tensions territorials i colonials: Les potències europees competien per l’expansió dels seus imperis colonials. Les aliançes militars: Les nacions europees es van dividir en dues grans aliances: la Triple Entente (Regne Unit, França i Rússia) i la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia). La carrera armamentística: Les potències europees van invertir grans recursos en el desenvolupament de noves armes i tecnologies militars.
Per aixo cal destacar que en el conflicte d’Ucraïna i ha un avans i un despres aquest se inicia molt avans del 2022, es al 2014 quant els EUA incideixen plenament en Ucraïna en el mon politic se sabia molt be com els EUA portaben anys preparant el cop d’Estat a Ucraïna, es fals, totalment fals, que el aleshores president de Ucrania Viktor Yanukovich fos pro-rus. Sabía que la zona oriental del seu país era pro-rusa i la occidental pro-americana. Perseguía trobar un equilibrio. EUA va dir que no.

Els acords de Minsk I i II va ser una estafa. Seguían preparant i armand al exércit ucranïa per la guerra, dada confirmada per la presidenta alemanya Angela Merkel i el president Françes. Francois Hollande signants de l’acord.

L’avansala de l’invasio de Ucraïna es la no resposta a la promesa feta dels EUA de no avançar en el desplegament de l’OTAN a l’any 1990, podriem recordar que el 7 de febrero de 1990, Hans-Dietrich Genscher i James Baker III parlaren amb Gorbachov. Genscher va donar una conferencia de premsa después, ha hon explicabe que la OTAN no es mouria cap a el Est. Alemanya i els EUA. no se aprofitarien de la disolución del Pacte de Varsovia. Aquest compromis es va fer en un contex jurídic i diplomátic, no en un context casual. Aquestos compromisos foren funamentals per les negociacions per acabar la Segona Guerra Mundial i obriren el pas a la reunificació Alemanya.

Es va arribar a un acord segons el qual l’OTAN no es mouria ni un centímetre cap a l’est. I va ser explícit i està en innombrables documents. N’hi ha prou amb buscar en l’Arxiu de Seguretat Nacional de la Universitat George Washington per a trobar dotzenes de documents.

Al 2022 sense fer cas dels acords de Minks I i II i del acord de no estendre l’OTAN cap a l’est i despres de prop de 15.000 morts de la població Russa d’Ucraïna en set anys finalment Russia Inicia la invassió que dura fins al moments present.

Encara no havien passat un mes al març del 2022 s’arriva a Turqui a un acord de Pau que desbarata el Boris Jonson amb les directrius dels EUA aconsegueix tirar per terra. I el conflicte continua, a l’espera de la recent proposta del Trump al Puitn al febrer del 2025.

I ha una idea clara de propaganda politica d’una part d’occident, cal parar a Russia, sino aquestos ens invadiran, aquesta rusofovia no es d’ara la historia esta plena de moments, a modo de anécdota explicaba un diplomatic espanyol, “puedo citar una conversación privada mantenida en Madrid, con un alto cargo militar español. Me comentó que les habían dicho que Rusia era el enemigo, aunque todos sabían que era falso. Pero si es que tú eres un general de dos estrellas y quieres serlo de tres, olvídate de decir esto.”

Les elits d’occident sempre han tractat de perjudicar a Rússia. Sempre temen a Rússia si vols dominar el món has de conquistar Rússia. I això és una cosa que tenen al cap. Quan es desintegra l’URSS, corre per als passadissos de les d’occident tot avisant. “Compte, pot renéixer”. Quan l’economista americà Jeffrey Sachs tracta d’assessorar el govern rus de Ieltsin (1992) en el seu trànsit cap al capitalisme després d’haver fet el propi amb el govern polonès la mateixa Casa Blanca li adverteix: “Polònia és un amic. Rússia no”.

Hi havia antecedents. Quan al final de la II Guerra Mundial li comuniquen a Truman (un president accidental) que el conflicte ha produït vint milions de morts entre la població russa, diu sense parpellejar: “Vint milions de morts no és suficient”. Està documentat.
Aquesta russofòbia s’ha impregnat a tot occident gràcies als interessos geopolítics i econòmics dels EUA, per això l’OTAN, per això l’incrementen polítiques armamentístiques per sobre de les polítiques socials per això aquest deliri occidental de proclamar Rússia com el gran enemic del moment.
Després de la Segona Guerra Mundial els EUA han envaït o s’han instal·lat en més de 50 països del món tenen més de 780 basses militars, no oblidem que a l’Estat espanyol n’hi tenen tres, a Europa tenen instal·lats de més de 100.000 soldats, especialment a Alemanya i Polònia això sí l’enemic és Rússia. Mentre alguns veuen aquestes bases com una garantia de seguretat i estabilitat, altres considerem que representen una forma de dominació i un risc per a la sobirania dels països on es troben.
La voluntat armamentística expressada per la UNIÓ EUROPEA és realment preocupant, en plena crisi de creixement i desenvolupament econòmic pretendre arribar a un 5 % en depesa militar és condemnar a una part important de la població a la més profunda crisi econòmica i de valors humans és portar-nos a la catàstrofe i la desesperació.
Reflexionem el motiu de la Primera Guerra Mundial no va ser l’assassinat d’un aristòcrata, la preocupació actual no pot ser la possible invasió de Rússia el problema, és que els líders europeus actuales són vassalls dels EUA (per no dir servos) i ara s’han quedat sense pare, i sense propostes.
Denunciem aquesta propaganda que ens envaeix a tots plegats i fa que la classe treballadora i les classes populars cada vegada més mediatitzem les nostres conquistes socials.
Rubí 1.3.25
Josep M. Pijuan

Apreciat director: he llegit la seva resposta a alguns subscriptors en les que qualifica d’immorals els arguments d’alguns d’aquests que no estan d’acord amb el seu pensament. Espero i desitjo que, almenys no ho faci amb els meus. Des de sempre, com a antimilitarista i pacifista les meves consideracions han estat titllades de poc realistes en el món que vivim. Deien que s’havia de ser realista. Per això no deixa de sorprendre’m que ara els bel·licistes invoquin la moral com un argument en les relacions internacionals, quan sabem que aquestes úniques i exclusivament són relacions entre estats en termes de poder. També em sorprèn que agafi l’argumentari de l’OTAN contra la propaganda russa i faci seu l’apartat que parla del dret de les nacions sobiranes a decidir sobre la seva defensa. Com l’analogia de Cuba al 62, encara que molt pertinent, no li serveix, li proposo un altre. Ara que els EUA fan explícita la seva intenció d’annexionar-se el Canadà, imagini que aquest país arriba a un acord amb Rússia i Xina per la instal·lació de míssils amb seva la frontera amb els EUA i, naturalment, fent ús del dret a decidir la seva pròpia defensa. Quina creu que seria la reacció dels EUA? Si tenim en compte que aquest país mai ha permès qualsevol ingerència, no ja a les seves fronteres si no en el seu hemisferi crec que el dret a decidir no s’invocaria d’aquesta manera tan naïf. Més aviat es parlaria dels legítims interessos nord-americans en la seva defensa. Una pregunta: té Rússia legítims interessos per la seva defensa? O l’hi ha de dir occident quins són i fins a on arriben? Respecte a la roda de premsa crec que és el reality show més impressionant mai vist. Dos actors: un en el paper de pinxo imperial i l’altre en el paper de sentinel·la d’occident. Tots dos van mentir, però Trump, com fan els pinxos, veient tan feble el seu oponent es va acarnissar. L’única cosa decent que podia fer Zelenski era dir: “ens heu arrossegat a aquesta guerra que havíeu estat preparant durant 30 anys, ens heu trencat un acord de pau que teníem amb Rússia només dos mesos després de començar la invasió i ara em traeixes i m’apunyales per l’esquena. Però és clar, això no ho podia dir. L’acarnissament de Trump és tan fort perquè menysprea els vassalls europeus i menysprea que un individu com Zelenski continuï en el seu paper de víctima quan li acaba d’entregar la seva sobirania nacional a perpetuïtat amb el contracte sobre terres rares. Zelenski va caure en el parany i no se li acut una altra cosa que etzibar-li al president dels Estats Units, a la Casa Blanca, que està negociant amb un assassí. Diplomàticament no es pot ser més incapaç. Parlant d’agressors i agredits, com qualificaria vostè les accions del govern colpista d’Ucraïna i les seves unitats neonazis com el batalló Azov a la regió del Dombàs i la seva població civil l’any 2014? Li recordo que les estimacions occidentals, abans de l’ajuda russa, parlen de 14000 morts, la majoria civils. D’altra banda, al seu editorial parlava de diplomàcia. Quina diplomàcia faria servir Boris Johnson, enviat de Biden, per persuadir Zelenski de trencar els acords d’Istanbul? Aquest reality no l’hem vist, però segur que no seria finezza florentina. Quan l’Alta representant de la Unió Europea para Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, la senyora Kallas, manifesta públicament que la desmembració de Rússia seria una estupenda notícia, creu vostè que protegia les “delicades relacions entre estats”? En aquesta qüestió no compartim el mateix punt de vista, però espero sincerament que no qualifiqui d’immorals els meus arguments.

USA ha ajudat fins el 2024 Ucraïna, però no ho ha fet gratis, car les principals empreses armamentístiques són USA, per gran part dels diners gastats de tots els americans han anat a parar a les butxaques dels amics de Trump.
Seguint aquest raonament, quan Trump vol exigir a Europa major despesa militar, el que està fent és acontentar als seus amics rics.
.
Europa ha d’augmentar la despesa?
Crec que si perquè al món d’avui dia la frase “si vis pacem para bellum” te més sentit que mai.
L’únic que ho ha de fer gastant el. mínim possible en empreses americanes, i invertint en crear indústria pròpia, traient-se de sobre la dependència dels USA.

Europa té una dependència armamentística amb USA i energètica amb Rusia. Per tant Europa pot seguir ajudant a Ucraïna encara que de forma limitada, o bé, permetre que en Trump arribi a un acord amb en Putin i deixi caure Ucraïna en mans russes.
La actitud d’en Trump es grollera i adiplomatica però, al cap i a la fi, la mateixa que la dels seus predecessors.
Europa hauria d’una vegada per totes ser independent de USA, sortint de la OTAN i de Rusia aconseguint recursos energètics propis.

Llegeixo molts comentaris diametralment oposats al sentit del article i penso que tindria que separar-se ls actitud del Trump de les motivacions de la guerra d’Ukraïna.
En primer lloc, no crec que l’actitud demostrada per Trump fos correcta, ara bé tractar de canonitzar Zelenski tampoc es molt apropiat.
Ukraïna era un Estat sorgit de la desfeta de la URSS, o sigui jove, abans estaba totalment integrada a la òrbita de Moscou.
Volguer demostrar que el actual govern ukraïnes es un Sant es oblidar que l’actitud desplegada en zones rusofones era de total persecució i de prohibició del seu propi idioma, que era el rus.
No oblidem que a Europa es tractava de neó-feixistes moltes de les unitats del recen creat exercit ukraïnes, inclusiu s’ha posava en dubte la capacitat d’un humorista per dirigir un país.
Tot cambia amb l’agressió rusa i amb el sonat fracàs del exercit rus per dominar un enemic molt més petit.
Llavors, tots ha donar suport militar a la pobre Ukraïna, segurament per debilitar al perill imperialiste rus, segurament sensa tenir amb comte que en mitg hi havia un poble que patiria les consecuencies, però això importava poc al capitalisme occidental i sobretot a un país com el Nord-Americà que veia debilitar-se Europa de pas.
Resumin tanta merda hi ha en un costat com al altre.
Per cert el bonisme amb la actitud imperialiste de la OTAN no pot disfressar-se amb la lliure elecció dels pobles, perquè una cosa es la Comunitat Europea i un altre molt diferenta es la OTAN.

D’UNA BANDA,
MOLT BEN TROBAT EL PARAL·LELISME DE
Jaume Riu 22:35
.
D’UNA ALTRA,
.
VAIG CURSAR ESTUDIS UNIVERSITARIS
ESSENT JA PROU MAJOR
.
VAIG COMENÇAR A INTERESSAR-ME PER LA POLÍTICA QUAN ELS MEUS AMICS, QUE ESTUDIAVEN UNA CARRERA A BARCELONA (COSA QUE NO M’HAVIA ESTAT PERMESA PERQUÈ JA VENIA LA MEVA FORÇA DE TREBALL), TORNAVEN A L’ESTIU I ME CONTAVEN COSES QUE PASSAVEN I QUE AQUÍ NINGÚ NO SABIA…
.
ME VAN DESCOBRIR ‘CUADERNOS…’, ‘ÍNDICE’ I ALGUNA ALTRA PUBLICACIÓ
.
HE RECORDAT SEMPRE QUE ERA EL MOMENT EN EL QUAL ‘ÍNDICE’ EXPLICAVA, FIL PER RANDA, LES MANIOBRES DE LA DIPLOMÀCIA AMERICANA PER DESBALLESTAR EL GOVERN DE SALVADOR ALLENDE, MANIOBRES PRÈVIES AL SEU ‘ASSASSINAT’ (MALGRAT L’HONROSA EXECUCIÓ FORA PER PRÒPIA MÀ)
.
I JO, QUE SOM AMANT DEL PARLAR CLAR I EM FAN BASARDA ELS EUFEMISMES I LES MITGES VERITATS I ELS SILENCIS CÒMPLICES…
.
SÍ, SR PARTAL, ENTENC L’ELEVADA FUNCIÓ DE LA DIPLOMÀCIA…
.
PERÒ, EN AQUEST MOMENT,
NO US SABRIA RESPONDRE
SI PREFERESC EL BARROER ESPECTACLE
D’AQUESTA ALTRA DESFETA imperial
(EN MINÚSCULES, COM EN EL CAS DEL QUE ENS AFECTA PARTICULARMENT, PERQUÈ AMBDÓS imperis SÓN UNA OMBRA D’ALLÒ QUE FOREN I AMBDÓS ESTAN EN ESTADI FINAL, EN CURES PAL·LIATIVES)
.
ME SEMBLA QUE, EN AMBDÓS CASOS,
QUI EN DETENTA EL PODER OBVIA
(PEL MOTIU QUE SIGUI)
D’ON EMANA AQUEST PODER
.
I TAMBÉ, I SE’N PARLA POC,
QUE ABANS DE SOTMETRE’S
A ELECCIÓ POPULAR
SE VA HAVER DE SOTMETRE
A ELECCIÓ DEL SEU PARTIT…
.
QUINA RESPONSABILITAT TÉ EL SEU PARTIT
EN AQUEST ESPECTACLE DENIGRANT ?
.
NO SOLS PER ERRAR EN L’ELECCIÓ
SINÓ PEL CONSENTIMENT QUE N’ESTÀ FENT
(MALGRAT PROTESTES D’ALGUNS MEMBRES)
.
AIS I UIS !
LA DIPLOMÀCIA
.
AIS I UIS !
ELS PARTITS DE POLÍTICS PROFESSIONALS

L’actitud d’en Trump envers el president ucranià és clar que no és gens educada ni elegant. En realitat és la típica manera d’actuar de l’imperialista enfront del cap visible del subjugant lacai del país subordinat, què ja no li fa el pes i que quan li ha tret tot el suc ja no interessa tindre’l a les ordres. I més quan en aquest cas és vençut i a més a més fa perillar la pau mundial amb unes exigències com més va, mes estrafolàries i inaudites.
.
EEUU i el trumpisme el que vol és guanyar la guerra comercial contra Europa i contra Xina i Rússia, sense cap contraprestació, per a continuar essent la potència hegemònica mundial i per a continuar fent-hi del seu dòlar la divisa fonamental del sistema canviari mundial, a la vegada que prem aferrissadament la femella metàl.lica del seu pati darrer augmentant-ne els crims, per a assolir definitivament la victòria capitalista contra el futur socialista del subcontinent americà.
.
No s’en sortiran perque no hem d’oblidar a aquestes alçades que l’imperialisme capitalista sortosament té la guerra perduda. La ciència econòmicosocial és veritable i alhora és tossuda.

Trump s’ha equivocat fent pública la conferència amb un comediant prepotent, avesat al directe. Però Zelenski ha abusat de la seva habilitat tècnica i ha comès l’error diplomàticament imperdonable de tallar en públic cada frase de Trump, fins que aquest ha saltat i li ha dit que amb la Tercera Guerra Mundial no s’hi juga. Ben cert que Biden-Harris ens hi portaven inexorablement, amb el beneplàcit del Sr. Director d’aquest diari. Això sí, mantenint les formes diplomàtiques, faltaria més.

Ahir vaig veure les imatges i em van resultar molt desagradables, vaig voler desconnectar per no opinar en calent.
Ara veig com un Estat que va ser principal, esta perdent molt acceleradament la preponderància que havien tingut antany, empaita el seu protagonisme canviant noms d’ accidents geogràfics, fent declaracions estrambòtiques que no podràn dur a terme sense generar conflictes armats.
El que vem veure ahir es com l’ equilibri geopolític post segona guerra mundial comença a caure, la OTAN comença a ser un sense sentit, i que potser cal crear-ne una altre amb països amics, sense drets de vet per permetin les barbaritats que ha fet l’ Estat d’ Israel els darrers cinquanta anys. El mateix succeeix amb l’ FMI i el Banc Mundial, que porten 70 anys fent receptes d’ economia Keynesiana i portant a un creixement del deute esgarrifós dels països pre-industrials. Mentretant els europeus haurem de resoldre els nostres problemes geopolítics amb les nostres capacitats i d’ entrada vol dir abandonar el discurs naive vers la militarització i la gestió de fronteres que portem decades practicant.

Aquesta desinformació a la que estem tan aficionats els europeus ens passarà una factura molt i molt gran. Aconsello que en lloc de mirar els múltiples retalls de la conversa que els nostres mitjans, incloent aquest mateix -vilaweb-que tant m’estimo, ens estant “venent” per a que ens indignem, que cerqueu una mica i us mireu la conversa sencera i veieu l’enorme errada diplomàtica de’n Zelenski, que porta a que els seus amfitrions es sentin enormement insultats a casa seva. El que diu en Zelenski no es pot dir ni en el lloc ni en el moment en que ho diu, i menys davant una administració que si alguna cosa a demostrat és que no té pèls a la llengua. Només cal veure les converses en la mateixa situació en la visita del Macron i o la de l’Starmer. Tot i la tensió evident cap d’ells porta els retrets mutus fins a un extrem que no es pugui suportar. I, després de l’entrevista a la Fox -que també recomano veure- apostaria a que la signatura del tracte està molt més a prop que no sembla.

Després d’haver llegit les diferents notícies que aquest mitjà ha fet sobre el lamentable incident petit par Zelenski a la casa blanca, m’ha agradat llegir la reacció contundent de l’editorial d’aquest mitjà.
El problema no és la pixada fora de test del magnat dels EUA el problema és el partit liberal ha arribat a engendrar una cosa com aquesta? Com encara hi ha gent al seu voltat? I la més important, que li passa al partit república que no li ha retret al magnat la seva deplorable actuació?

Des del meu punt de vista, Putin i Trump, al marge de si estem d’acord o no amb els seus interessos, saben què fan i saben què volen, en Zelenski és un pallasso posat a dit per a fer el seu paper: el pallasso. L’escema d’ahir dubto que us creieu que va ser un creuament de cables d’un maleducat, muntant una escena davant dels periodistes. En Trump pot ser un (afegiu adjectiu) però sap el què vol i sap el què fa.
.
La guerra d’Ucraïna és un conflicte entre els EUA i Rússia, Ucraïna és el conillet d’Índies de la pel·lícula. L’únic que Biden tenia una estràtegia i ara en Trump en té una altra. Poc després de la invasió, en la reunió que van tenir a Turquia, en Putin i en Zelenski van arribar a un acord per a aturar la guerra. Quan en Zelenski va informar a l’oncle Sam, aquest li va dir que ni parlar-ne, que en Putin ha començat la guerra i això ho ha de resoldre ell, que la guerra continuï. I avui en Zelenski es troba amb en Trump negociant directament amb en Putin i recordant a Zelenski el paper que li han donat, el de pallasso. En Zelenski s’ha intentat passar de llest i en Trump ha muntat aquest espectacle per a recordar-li públicament que ell aquí no pinta res. El botí d’Ucraïna se’l reparteixen russos i americans.

Estic completament d’acord amb l’editorial, però he de dir que m’agrada aquest nou estil.

No perquè es deixi en evidència davant el món un President necessitat, sinó perquè des que va aparèixer internet, que els conceptes de privacitat i intimitat han canviat de manera revolucionària. Així doncs, aquesta nova posada en escena més actualitzada, em sembla molt pròpia del s XXI al món occidental.

A més, i havent vist com és Trump, m’agrada que posi les cartes damunt la taula, seguint el seu símil. És a dir: Zelenski volia que guanyés Biden / Harris! “Doncs mira, he guanyat jo. I ara què”.

I el que és més, i aquí encara vaig més enllà: si hagués guanyat Harris, quin era el pla? Anar enviant diners i recursos indefinidament?

Entenc que molts votants dels EUA vulguin saber què en treuen, de tot això. Perquè tothom s’està posant l’armilla salvavides, i no vénen temps per a romanços.

La pregunta, més que si Musk tallarà l’accés a Starlink a Ucraïna, és si Trump ens tallarà a nosaltres l’accés al GPS, per dir-ne una.

I si ens hem de preparar per a això, prefereixo algú que m’ho digui a la cara i sense embuts.

Veig que quasi tots els articles parlan de Trump com si fos una persona normal, equilbrada. I per això els hi causa sorpresa tot el que fa. Però Trump es, probablement, un psicòpata primari violent (Putin és menys agressiu en les formes). El que hem vist és un egocéntric, dominador i groller. I com el periodisme ja quasi no existeix, ara analitzen la trobada dient que ha guanyat Trump, com si fos un ring de boxe. Ha guanyat Zelenski en realitat, al posar en evidència Trump i la seva absència de formes. Una classe magistral sobre llenguatge corporal i visual, to de veu, mirades, domini i agressivitat. En definitiva, un senyor sa i un altre molt desequilibrat, que ens portarà a greus problemes mundials.

Estic d’acord en que l’episodi que es va viure ahir és dantesc i miserable per part de Trump.
Ara bé, no ens hem de confondre. La situació d’ahir simplement va ser una qüestió estètica superficial.
Si analitzem el fons del tema hem de veure que els culpables d’aquesta guerra són els expansionistes de l’OTAN. Anar acostant míssils americans a la frontera Russa no em sembla una gran idea, i d’això no se’n parla. Què va fer EEUU quan la URSS va col·locar míssils davant de Florida? Tocar les castanyoles o anar a la guerra?
Clinton, Obama, Biden i els altres eren molt protocolaris i tot el que volgueu, però també els autèntics responsables de la situació actual.
Culpar a Trump d’aquesta situació és absurd.

No estic gens d’acord amb l’editorial ni amb la majoria de comentaris i espero que per això no em crimilitzeu ni hem dieu venut als russos etc. A veure: 1) Rússia veu l’expansió de la OTAN com un perill existencial i per això va anar a la guerra. Tan costa d’entendre això 2) Dins d’Ucraina havia una guerra civil O la part del est majorment prorussa estava sent marcada, tan costa de entendre? 3) A Turquía, als pocs mesos de començar la guerra van arribar a un acord però el Premier anglès (el del cabell ros, ara no recordo el nom) li va dir a Zelenski que res de pactar . De fet Biden i cia. Perseguían desgastar al màxim Rússia e inclús que es desintegrés com l’Unio Soviètica a fi de despres saquejar els seus immensos recursos. Tot això ens estava portant a un risc de tercera guerra mundial. Trump ho capgira tot: 1) Entenc que Rússia a guanyat la guerra i Ucraïna és un pou sense fons on molta part de la ajuda desapareix (per corrupció?) 2) veu que Rússia cau en mans Xina i això veu que no es bo per USA3) Entenc la posició russa i vol fer la pau per després fer comerç. No vol més guerra. Tan costa entendre tot això?

Que distrets que ens tenen, tots plegats. Ara fa no res que circulava el vídeo de la infàmia “Trump-Gaza” i ja no ens en recordem després d’aquest episodi d’ahir. El nou marc que se’ns tira a sobre és que caldrà enfortir Europa amb més despesa militar (contra qui? els que es repartiran els recursos del mon com sempre han fet?) engreixant les butxaques dels que atien els conflictes amb diners de les polítiques socials. Cap conflicte no és aliè als recursos en disputa. Com sempre, els peixos grossos es menjaran els petits i entre ells es respectaran, per damunt dels drets humans. Quanta comèdia.

Jo veig això i no puc deixar d pensar q ens han montat un teatret, q no se si està dirigit a Putin, a la Xina, a la UE, o tots tres, i a l’estil Trump, dirigit als seus votants, q els veig aplaudint amb les orelles.
.
Trump vol les terres rares (molt rares i valuoses) d’Ucraina, però per fer-ho, ha d possar un peu a aquell pais, i Putin s’ha possat nerviós, com quan va invair-la perquè l’Otan feia tots els esforços perquè Ucraina en formés part.
.
Per a mi, dubto q vagi d malcarats, darrera hi han interessos, i en Trump, no oblidem, és un capitalista d pota negra, i els interessos econòmics i d poder van devant d tot.

Estic d’acord amb el comentari d’en Joan Ferrús. Si s’haguessin seguit al peu de la lletra els acords i la OTAN no s’hagués expandit fins arribar a la frontera rusa ara no estaríem en aquest vesper. Com sempre i amb qualsevol president que hi hagi als EEUU ells faran el que els convingui tant a nivell personal com de país. Culpen a Rússia però qui va incomplir els acords va ser la OTAN. Hem de recordar que Biden té un fill que tenia un càrrec important en una companyia de gas ucraïnesa…ell va començar la guerra.

Europa s’ha de posar les piles en termes polítics, econòmics i militars. Estem sols, Trump obeeix Putin o com a mínim hi actua en associació. Amb la Xina sembla que hi tingui menys sintonia però per temes d’extensió de l’imperi. Trump pot deixar caure Ucraïna i Taiwan si Putin i Xi Jinping li deixen cometre unes quantes maleses “contràries al dret internacional” a Panamà, Grenlàndia, potser Cuba…i temo que a alguna part de l’Àfrica (Putin té molt a oferir a Trump aquí).
.
Europa…no està protegida si no amplia la seva força nuclear (a part de la convencional). UK té algunes bombes, però ja fa temps que els dirigents britànics de tots els colors actuen com a ombres d’USA facin el que facin, com a únic remei per a mantenir les restes del seu imperi. Només França té la seva petita “force de frappe” que li’n diuen, una força no capaç de destruir Rússia però sí de colpejar dolorosament. Sense necessàriament compartir la seva tecnologia nuclear, França hauria de fabricar unes quantes bombes més i vendre-les i desplegar-les a la Unió Europea, sota el comandament d’una unitat militar europea. A part, satèl·lits espies europeus, suposo que ara n’hi ha pocs.
.
Sr Miquel Amorós: segons vostè, el 1938 el problema era que Txecoslovàquia volia la II Guerra Mundial. No ho va aconseguir gràcies a la saviesa de Chamberlain i companyia. Però per desgràcia, el 1939 va ser Polònia qui va intentar provocar la guerra. Plantant cara a la invasió alemanya, se’n va sortir ! Brillant ! Geni !

Repugnant el maltractament de la bèstia contra el dèbil, i l’escenari que li van preparar amb tota la Casa Blanca per robar-l’hi les valuoses terres rares, que són la seva única possibilitat de refer el seu poble. El Goliat contra el David, televisat. Demà el Goliat es reunirà amb l’escolanet assassí rus per acabar d’ensenyar què és el gran poder. Només hi ha una persona en el món que pot amorrar a terra aquest pervertit mental, i es diu Xi Jinping, i tampoc és una joia, però sembla una persona educadeta i no un xarnagot com el de l’espectacle d’ahir. O sigui que tenim un futur prou cagat. Els que sàpiguen resar, que resin, i els que no, comencem a omplir les neveres.

Absolutament d’acord amb l’editorial.
Encara bo que els polítics canadencs són molt educats, malgrat ser tan a prop dels Estats Units. Gairebé no en parleu del Canadà, per cert, i ens trobem dins una guerra comercial amb el país del sud, una guerra que pot acabar sent més que comercial. El llenguatge abusiu de Trump quan s’adreça al Canadà és intolerable: aquesta calculada insistència grollera d’anomenar “governador” al Primer Ministre canadenc cada vegada que s’hi refereix, per allò de que Canadà serà (o ja ho és, segons el ximple d’en Trump) l’estat 51 dels Estats Units. Un disbarat amb el qual ens mareja dia i nit, salpebrat amb l’amenaça dels aranzels i que ens prendrà minerals i l’aigua (diu que el Canadà és una gran aixeta que els Estats Units només han d’obrir). Canadà ja ha respost amb contundència que tot plegat és un atac ferotge a la sobirania canadenca i, per tant, no cedirà ni un miŀlímetre del país ni de res al bully del sud. I pel que fa a la gent, mai se l’havia vist actuar amb un antiamericanisme tan dràstic com es veu ara.

Plenament d’acord amb Joanjo Aguar 28.02.2025 | 23:44 i amb Francisco Turegano
01.03.2025 | 00:20.
—
Respecte a l’afer d’ahir de Trump, opino que la reacció d’aquest impresentable és la d’un nen malcriat quan no se surt amb la seva. Ha quedat malament fins i tot amb en Putin Els EUA de Trump no convencen ningú, és l’hora que amb aquests desgavells la Xina li passarà la mà per la cara i Rússia l’ensarronarà com un pallús que és, el seu orgull no té mesura i el portarà al fracàs més absolut.

Trump és directe i les diu tal com raja i en públic. De forma diplomàtica, com generalment fan els altres, faria el mateix però sense públic, o dient una cosa en públic i fent un altra sota cortines, com ens tenen acostumats. Vaja, que s’agraeix la sinceritat, ha posat llums i taquígrafs a la conversa, encara que el que diu no ens agradi. També he escoltat en informació extrangera que Trump vol aproximar Rússia a la seva òrbita, per evitar que sigui un satèl·lit de la Xina, perquè el veritable perill per USA és Xina. Malauradament Ucraïna serà l’ofrena que USA fa a Rússia. Ja se sap que els interessos pesen molt en política internacional, allò de no hi ha amics sols interessos. I això de l’extrema dreta és massa simplista per tenir-nos entretinguts.

La megalòmania de Trump i Musk, juntament amb la claca de Vance i la resta que riuen les gràcies de l’amo superen de llarg la indecència i immoralitat. Quan Trump va guanyar les eleccions vaig pensar que ben bé podia ser el principi de la fi de moltes coses, i una d’elles l’ha relatat molt bé en Partal amb el seu article. Quatre anys de Trump es poden fer moooolt llargs. És un boig que s’ha envoltat de bojos i de gent que només cerca el guany personal, i s’hi troba a les antípodes del que hauria de ser el president del país més poderós del món. Potser que tot plegat servirà perquè sorgeixi un nou actor alternatiu al panorama polític global i del lideratge mundial.
Salut !

Trump no ho ha fet gens bé però no crec que sigui tant sofisticat com per haver-ho calculat, ell simplement és així de vulgar. La veritat però és que no crec que canviï massa les coses… Joe Biden, tot i ser més sofisticat i protocolari és qui ha creat realment el problema (bé, desde Clinton s’anava cobant el conflicte, però Rússia era massa dèbil llavors per plantar cara). Rússia fa mesos que guanya en el terreny de batalla, que és la que realment importa. L’espectacle d’avui no hi ajuda, però és només un reflex de la situació real de la guerra.
Aquí el debat important és si la OTAN havia d’expandir-se o no cap a l’est… I jo penso que els expansionistes us heu equivocat i en menor o major mesura sou culpables de la tragèdia. Trump potser aconseguirà un mal pacte, però és que amb les cartes que ha rebut no pot aspirar a res més. Li podreu donar totes les culpes a ell, però no tindreu raó.
Recomano de nou seguir a John Mearsheimer i Jeffrey Sachs, són oxigen en el desert mediàtic que tenim sobre aquest tema.

Ha estat molt trist i ofensiu! Aquest malalt d’idiocia que acompanyat d’un míser llepaculs ha arribat a “Mister President” i l’altre a “Mister Vice-President” d’una nació de recent creació -després del nostre 1714- que hauria d’evitar i superar tots els errors de les ‘velles’ nacions, han comés el pitjor error que hom pot cometre: ofendre greument al qui han convidzat a casa seva. Tot el meu suport al president d’Ucraina que, espero, respongui ambcontundencia si bé amb gran educació, molta finesa i, també, amb intel·ligernt ironía. Serà la millor resposta al “republican number one” d’aquestes festes de Carnestoltes!

Potser Zelenski i més gent comence a entendre, a partir d’ara, com ens han tractat durant anys a independentistes catalans i valencians. Com una merda, xè! I tota Europa apartant la mirada….
.
Una cosa està clara: quan ho pateix Ucraïna, la meitat del món aplaudeix i l’altra meitat clama al cel. Però, quan ho patim catalans i catalanistes, tothom sap i tothom calla. No vaja a ser…. que s’emprenye qui mana.
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Divendres 28 de febrer del 2025.
(Arran de la humiliació pública i televisada del president americà Donald Trump envers el president ucraïnés Volodímir Zelenski en el Despatx Oval de la Casa Blanca, esdevinguda hui mateix, 28-2-2025).

El senyor Partal té raó: tot plegat no té precedents i és una trencadissa. Tampoc no dubto que la diplomàcia forma part d’un món amb dues cares però ningú fins ara havia dubtat de la seva utilitat i conveniència. Un tema que ningú no esmenta és què indica tot plegat sobre com serà la vida política dels EUA els propers quatre anys, de moment la referència al “president estúpid”, Joe Biden, em fa pensar en una guerra interior que pot ser mediàtica, com a mínim, o que pot ser fins i tot a trets. Ha acabat una era i en comença una altra.

NO TÉ PRECEDENTS EN LA HISTÒRIA MODERNA.
El fet que un president en exercici siga tractat com ha estat tractat el president Torra no és un menyspreu únicament a l’home, al polític i les seves circumstàncies, sinó que és un menyspreu gravíssim i intolerable a tota una nació que ha pagat amb presó i exili la seva resistència al genocidi secular.
Això que hem vist amb estupor que ha passat a la Generalitat de Catalunya és molt greu i no té precedents en la història moderna.

Acabaran “apartant” Zelenski, em temo, per les males. Volen eleccions ara a Ucraïna, una nació exhausta que votarà pau a qualsevol preu, això és: un president que “comprengui” millor què és el que s’espera d’un país vençut i abandonat a la seva sort (als catalans ens va passar quelcom semblant el 1714 i, per tant, ja saben què és apostar al cavall perdedor). Si de cas, per mirar el cantó positiu; Ucraïna -el territori que en quedi- haurà guanyat finalment -ara sí i per fi- la seva independència, perquè d’aquí en sortiran deslliurats definitivament de l’òrbita russa, cosa que era absolutament impossible fa només 40 anys.

Si escolteu la CNN veureu entrevistes a congressistes republicans indignats anomenant pallassos a Trump i Vance i heroi a en Zelenski. I en Trump ha maltractat també la corresponsal de la CNN..
L’administració Trump potser és així, però no estic gaire segur que l’indignacio per aquest comportament no sigui tan gran dins els USA com ho pugui ser fóra.
I demà hi haurà cimera a Londres amb Zelenski tot just arribat de Washington. I veurem com li pujarà l’índex de popularitat a Ucraïna i veurem que passa amb el d’en Trump (i Vance) als USA

De acuerdo con Amorós. Ahora mismo, aunque parezca mentira, el más sensato es Trump. Totalmente en desacuerdo con el artículo. Al menos, al hablar claro, a diferencia de los que había antes en la Casa Blanca, sabemos de qué va cada uno. Por desgracia el mundo es la ley del más fuerte. El neonazi Zelenski a perdido la guerra y debe buscar la paz y salvar a sus ciudadanos. Quieres provocar la 3 guerra mundial. Afortunadamente parece que Trump no entre en ese juego peligroso. Las mafias europeas continúan haciendo el ridículo.

Perdoneu però discrepo de la majoria de comentaris.
El Trump te més raó que un sant.
El Zelenski vol la 3a guerra mundial i aquí el Trump no hi entra.
Amb això es més sensat que l’altra administració anterior.
I el Trump també té raó al dir-li al Zelenski que no esta en posició d’exigir res quan esta perdent la guerra. O més aviat ja l’ha perdut.

I a més el Zelenski és molt capsigrany de dir en públic una cosa que no s’havia pactat abans.

Per això el Trump l’ha deixat en ridícul davant les càmeres.
El Z. ha jugat i ha perdut.
I li esta ben emprat.

En resum, totalment d’acord amb el Trump, que no es ni de bon tros tant boig com diuen alguns.
Al contrari, no va amb embuts.