I demà, la quarta manifestació. I després tantes com en calguen

  • Tots odiem aquesta sensació tan i tan estesa i tan irritant que la política cada dia més és un negoci exclusiu de diputats, parlamentaris, consellers i assessors diversos, que viuen en un món autoreferenciat i que de nosaltres no volen sinó que cada quatre anys posem el paperet del seu color i callem

Vicent Partal
30.01.2025 - 21:40
Actualització: 30.01.2025 - 21:45
VilaWeb

Demà, dissabte, es farà a València una altra manifestació de denúncia contra el Consell per l’actuació durant la gota freda i per demanar la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat.

Les tres manifestacions anteriors han estat, sense discussió, les més multitudinàries en molts anys i han posat en relleu –sense que ningú ho puga ocultar– que l’actuació del govern valencià té el rebuig en massa i transversal dels ciutadans. I que l’exigència de responsabilitats va més enllà de les polítiques. Amb la declaració, ahir, com a morts dels tres desapareguts que hi havia fins ara, ja són 227 les víctimes imputables a la gestió criminal de la tragèdia feta pel Partit Popular. I molts valencians, moltíssims, reclamem que la presó siga la destinació dels culpables.

Però que Carlos Mazón continue encara avui en el govern, que es mantinga impassible al seu despatx de palau, és molt mal senyal. Evidentment. Perquè fa palès, una vegada més, fins a quin punt estan tancats en el parlamentarisme els nostres sistemes democràtics. Fins a quin punt el poder ofega o menysté les altres vies de participació política de la societat.

Mazón és el president de la Generalitat perquè el va votar una minoria majoritària de valencians. Això no ho discutirem. Però avui –ho sap tothom i ho diuen tots els sondatges– Mazón no podria obtenir el càrrec, perquè no tindria prou vots. I no en tindria prou perquè allò que va fer és tan gros que trenca l’adhesió a una ideologia qualsevol, la que siga. Hi ha molta gent que combrega amb el PP, però que no pot acceptar que Carlos Mazón, després de tot això que ha passat, continue presidint la màxima institució valenciana.

Tots ho sabem, perquè els hem vists en les manifestacions. Hi ha votants del PP, i no pas ni un ni dos, que han reaccionat a la incompetència del president reclamant-ne la dimissió. Però el fet és que si ell no convoca eleccions –que no ho farà mai– té assegurats uns quants anys al càrrec, anys en què d’una manera inevitable l’esquerda entre el carrer i la política institucional anirà creixent i creant malestar i irritació. Mazón, a més, ja s’encarrega de crear-ne més ell tot solet, a còpia d’anar afegint corrupteles de tota mena a càrrec de la reconstrucció o de mirar de censurar i lligar curt À Punt.

La tensió –que en definitiva és això– entre la democràcia representativa i la democràcia directa és, per desgràcia, una qüestió irresolta i que no ens afecta a nosaltres i prou. La tensió entre la política professionalitzada i el carrer és una tensió visible avui, per desgràcia, en tot el món occidental. Més encara: la incapacitat de la política tradicional per a fer viables les aspiracions de la gent fa mal, fa molt de mal a la societat –i el cas del procés d’independència de Catalunya n’és un altre de claríssim. I és la causa profunda de l’enorme desafecció i el desencant que amenacen la credibilitat, si és que en queda, del sistema democràtic. Tots odiem aquesta sensació tan i tan estesa i tan irritant que la política cada dia més és un negoci exclusiu de diputats, parlamentaris, consellers i assessors diversos, que viuen en un món autoreferenciat i que de nosaltres no volen sinó que cada quatre anys posem el paperet del seu color i callem.

Això és així. Però alhora vull dir que és exactament per això que no es pot acceptar. Perquè no ho podrem mai acceptar, que demà cal ser als carrers de València, i hi serem. Per quarta volta seguida i tantes vegades com calga.

 

PS1. Ana Mar Bueno és una de les portaveus de la plataforma convocant de les manifestacions. Avui l’hem entrevistada a VilaWeb: “No pararem fins que Mazón i el seu Consell no dimitisquen”.

PS2. Ahir era dijous, de manera que hi va haver La tertúlia proscrita, en què es parlà dels pactes entre Junts i el PSOE, de les eleccions al Consell de la República i, evidentment, de la manifestació de dissabte. Amb Esperança Camps, Txell Partal, Albano-Dante Fachin i Josep Costa. Podeu veure-la en vídeo.

PS3. L’accident d’aviació a Washington ha desfermat una gran polèmica sobre la saturació dels aeroports i els perills que implica. Però el cas de la capital dels Estats Units és especial, com ens expliquen en aquest reportatge Ian Duncan, Lori Aratani, Spencer S. Hsu i Michael Laris.

PS4. Marta Orriols, una de les autores catalanes amb més llibres venuts i traduïts d’aquests darrers anys, acaba de publicar A l’altra banda de la por. Emma Granyer hi ha parlat en aquesta entrevista: “Sóc una persona absolutament insegura”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor