rei tailàndia coronació

Un cop més, les imatges de grans multituds congregades per expressar el seu amor a la monarquia tailandesa han arribat a les nostres pantalles. La setmana passada, es va culminar la coronació del nou rei Vajiralongkorn, ja conegut com a Rama X. Milers de persones vestides de groc, el color de la monarquia, van sortir al carrer per assistir a les diverses cerimònies, que es van allargar tres dies.

Des del punt de vista català, on el rei espanyol i la institució que representa cada dia tenen menys popularitat, es fa difícil d’entendre aquestes demostracions de devoció cap a un monarca. Com és possible que els tailandesos s’estimin tant el seu sobirà? Fins a quin punt hi tenen a veure la propaganda i la censura?

El rei Vajiralongkorn i la reina Suthida surten al balcó després de la coronació.

Un rei dedicat al poble

El gran culpable d’aquest afecte és el difunt rei Bhumibol Adulyadej, o Rama IX. Ell era el monarca viu amb més temps acumulat al tron de tot el món. Quan es va morir, el 13 d’octubre de 2016, aquest honor va passar a la reina Elisabet II del Regne Unit. Rama IX va ser un monarca molt dedicat al poble que ràpidament es va guanyar l’amor dels ciutadans pel seu carisma i humilitat.

Durant els 72 anys que va ser cap d’estat de Tailàndia, Bhumibol va impulsar moltes mesures per a ajudar els més pobres del país. Entre les més destacades, hi ha un projecte creat el 1955 per a fer ploure en moments de sequera, una iniciativa que li va valer el reconeixement de l’organització Eureka per ser un invent beneficiós per la humanitat. També va promoure noves tècniques agrícoles, va encapçalar expedicions mèdiques en zones rurals i va construir ponts i preses pel territori.

Bhumibol ajuda a sembrar un camp. Arxius Nacionals de Tailàndia.

‘Les seves mesures han estat molt més efectives que qualsevol impulsada pels polítics’, explica un emprenedor tailandès de 38 anys. ‘Amb el govern no se sap mai, perquè contínuament hi ha cops d’estat i molta corrupció, però el rei sempre hi ha estat per ajudar el poble.’

‘Ens els estimem molt’, confessa un professor de 40 anys que ha viscut gairebé tota la vida a Bangkok. ‘Quan l’anterior rei es va morir, el país va estar un any sencer de dol. Hi havia gent plorant desconsoladament pel carrer, era molt trist.’ Tot i ser el personatge més important de la història moderna del país, no és l’únic sobirà que va saber enamorar el seu poble. Els reis Rama I i Rama V també havien estat molt populars entre els ciutadans per les seves iniciatives.

Alguns tailandesos esperen al palau reial hores abans que aparegui el nou rei.

Però independentment de les accions i personalitats de cada monarca, la figura del rei sola invoca onades de respecte dins la cultura tailandesa. Segons la tradició que acompanya la dinastia Chikri, qui ocupa el tron és una encarnació del déu Vixnu, un exemple de la influència bramanista i hinduista en el folklore tailandès. També es considera que és una persona que es guia pels principis morals del budisme, la religió oficial del país, ja que teòricament es convertirà en Buda en un futur. És a dir, aconseguirà la il·luminació en una de les seves vides següents. Per aquest motiu, històricament, els tailandesos han tractat els reis com una mena de divinitat.

Un rei impopular

Tot i això, l’arribada de Vajiralongkorn al poder no ha estat plàcida. Les seves actuacions com a príncep van fer dubtar si podria complir les expectatives del poble sobre com ha de ser qui ocupi el tron.

Rama X saluda milers de seguidors a Bangkok.

Fa uns anys, es van filtrar unes fotografies on se’l veia vestit amb un top molt curt passejant-se per Alemanya. Al seu país d’origen, no va semblar un comportament adequat per a un príncep perquè consideraven que s’havia vestit com una dona. El 2007, després d’un dels molts cops d’estat que hi ha hagut al país aquest últim segle, es va fer viral un vídeo insòlit filtrat per contraris a la corona en què el príncep apareixia al costat d’una piscina acompanyat de la seva dona d’aleshores. La princesa Srirasmi anava mig despullada i feia talls d’un pastís d’aniversari per al seu gos en una festa privada d’allò més estrambòtica. Per cert, que Vajiralongkorn va atorgar el rang de mariscal en cap de l’aire de la Reial Força Aèria Tailandesa a Fufu, la mascota protagonista del famós vídeo.

Fins i tot la seva mare, la reina Sirikit, va reconèixer el 1981 que l’hereu al tron era ‘una mica Don Joan’, i que havia de canviar el comportament si volia rebre el suport de la gent i convertir-se en un bon monarca.

Imatge de la cerimònia de coronació del rei Rama X.

Tot i els dubtes inicials, que fins i tot van fer que alguns historiadors es demanessin si això no comportaria la fi de la monarquia a Tailàndia, el nou rei Rama X ha estat coronat sense problemes a Bangkok. Ho ha fet exactament 69 anys després de la coronació del seu pare i envoltat de l’incondicional suport dels tailandesos, que durant aquests dies han inundat Bangkok amb una onada de color groc en honor al nou sobirà.

A Tailàndia, cada dia es vincula a un color diferent. El dilluns és el dia que va néixer Vajiralongkorn, igual que el seu pare, o sigui que el groc continuarà essent el color de la monarquia sota el regnat de Rama X. Per això, el primer dia de la setmana molts es vesteixen d’aquest color, per mostrar el suport a la monarquia.

Algunes botigues pràcticament només venen samarretes de color groc.

A més a més, gairebé tots els edificis tenen retrats del nou rei. Alguns, fins i tot, ocupen tota una façana. De la mateixa manera, en determinades hores del dia sona per megafonia i a les cadenes de ràdio i televisió l’himne de Tailàndia, i tothom s’atura i es queda dret en senyal de respecte i submissió a la monarquia. Això es repeteix també a les sales de cinema abans de cada projecció. Els espectadors es posen dempeus mentre sona la melodia i es projecten imatges del rei.

Tot plegat fa pensar que la popularitat de Vajiralongkorn gaudeix de bona salut, però és molt complicat de saber fins a quin punt és cert, això, atès que molt pocs s’atreveixen a mostrar-se obertament en contra del sobirà.

Una imatge de Vajiralongkorn de jove que llueix a la façana d’un edifici a Bangkok.

Una censura sense miraments

‘Té més de cent amants, no és la mena de persona que volem que ens lideri’, diu un comercial de 52 anys. Ho fa després d’haver dubtat molta estona si parlava del nou rei o no, i això que es troba en la intimitat del seu cotxe i, teòricament, només l’escolta un estranger.

De fet, aquesta precaució no és fruit de cap paranoia. A Tailàndia impera, des del 1908, una llei de lesa majestat que és considerada àmpliament la més dura del món. Qualsevol persona que insulti, difami o faci mofa de la monarquia pot rebre una sentència que va dels tres anys de presó als quinze. Com si fos una caça de bruixes, només cal que una persona presenti una denúncia contra algú per forçar la policia a obrir una investigació.

La guàrdia reial durant la celebració de la coronació del rei Rama X.

Tot i tenir més de cent anys, la regulació ‘només’ acumulava cinc o sis casos l’any. Això va canviar dràsticament després del cop d’estat del 2006, quan es van disparar les crítiques al rei i a la institució.

D’aleshores ençà, la xifra d’investigats no ha fet sinó anar creixent. Segons un informe de lAlt Comissionat de lONU pels Drets Humans, entre el 2011 i el 2013 es van obrir 119 casos. La xifra va escalar fins als 285 entre el 2014 i el 2016. La gran majoria van acabar amb sentència. Segons dades del 2016, només un 4% dels casos de crim de lesa majestat es van arxivar.

És habitual trobar-se imatges de la família reial a gairebé tots els edificis de Tailàndia.

Entre les històries d’acusacions més mediàtiques hi ha un ancià que va enviar a un conegut quatre missatges de text amb continguts ofensius cap a la corona. Va ser sentenciat a vint anys de presó, on va morir a 61 anys per un càncer. També hi ha altres casos, com el d’un australià que va ser sentenciat a tres anys de presó per haver escrit un llibre sobre la monarquia que només va vendre set còpies (finalment va rebre el perdó reial) o el d’un youtuber que va catalogar de ‘lleig’ un vestit dissenyat per la princesa Sirivannavari Nariratana.

Un altre usuari de les xarxes socials, Jatupat Boonpattararaksa, va ser sentenciat el 2017 a dos anys i mig de presó per haver compartit a Facebook un article de la BBC que explicava qui era el nou rei. El jove, de 26 anys, va ser el primer condemnat pel crim de lesa majestat durant el regnat de Vajiralongkorn.

No obstant això, divendres passat, Boonpattaraksa va sortir en llibertat abans que no era previst. Passarà igual amb uns 30.000 o 50.000 presos més, segons el departament penitenciari de Tailàndia, arran del perdó reial que els ha concedit el nou rei Rama X amb motiu de la seva coronació.

Un futur monàrquic

La popularitat de la monarquia a Tailàndia sembla incontestable. Les mostres d’amor i respecte són per tot arreu, i tothom qui parla del rei ho fa amb paraules dolces. Sembla clar que la tradició i la cultura tenen un paper important, però en altres països això no ha impedit la desvinculació entre sobirà i poble.

La monarquia a Tailàndia desperta passions.

La comunicació també hi ha tingut un paper important. Els mitjans contínuament han explicat i ensenyat les bondats dels reis que han passat pel palau reial. Fins i tot, ells mateixos han estat autors d’algunes de les obres artístiques més importants del folklore tailandès: pràcticament tots han destacat per les seves habilitats creatives, cosa que els ha permès d’arribar als plebeus d’una manera més propera. O, si més no, sempre s’ha dit que eren els monarques els qui escrivien poemes i obres de teatre i pintaven quadres.

De tota manera, és innegable que no hi ha espai per a l’oposició. La llei juga al costat de la monarquia, i la duresa és la seva principal arma. Ara per ara fins i tot el govern actual, format per l’elit militar que es va alçar en un cop d’estat l’any 2016, dóna suport incondicional al rei.

Sigui com sigui, la majoria dels tailandesos semblen encantats, de portes enfora, amb aquest sistema que manté la dinastia Chikri al poder. El dilluns, Tailàndia es continua tenyint de groc, i ningú no es queda mai assegut quan al cinema sona l’himne del país. Res no indica, de moment, que això hagi de canviar en un futur pròxim.

Més capítols de la sèrieLa volta al món sense bitllet de tornada’:
(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
(3): Comprant cavalls a Mongòlia
(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
(8): La Xina de lalta tecnologia i el control extrem
(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong
(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong
(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
(15): Un Nadal a la Cotxinxina
(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam
(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament
(18): Emboscada entre cocoters
(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin
(23): S’hauria d’abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l’economia?
(24): El Vietnam: l’última supervivent de la secta del coco
(25): Viatjar només caminant és una bogeria
(26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural
(27): ‘Worldschooling’: com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals?
(28): Checkpoint 17
(29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà
(30): Disparar a policies (amb pistoles daigua) per celebrar larribada de lany 2563
(31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït
(32): 971.400 passes: travessant Cambotja a peu

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb