Tet Vietnam

Plou cartó del cel. Centenars de persones, sorpreses, es cobreixen el cap i proven d’allunyar-se per protegir-se d’aquesta inesperada pluja sòlida. En canvi, n’hi ha d’altres que no poden deixar d’enfocar el cel amb el mòbil al mateix temps que criden amb admiració. Al Vietnam, els focs artificials són prohibits. Només els poden fer servir empreses autoritzades amb el beneplàcit del govern. Una de les comptades vegades en què n’hi ha és per donar la benvinguda al primer dia del calendari lunar.

La inexperiència de l’organització juga una mala passada als assistents, que són massa a prop del punt des d’on s’enlairen els coets que il·luminen el cel amb palmeres de colors. A molts se’ls fa difícil seguir el xou piromusical mentre els cauen a sobre restes de pólvora i dels focs artificials que acaben de fer implosió.

Una mar de telèfons enregistra el xou piromusical de Tay Ninh.

Així és com comença l’any nou lunar al Vietnam i, també, les festes que l’acompanyen, anomenades per tothom Tet. Tradicionalment, el Tet era un mes sencer de celebracions. Les necessitats de la societat actual, que exigeix treball i consum per a sobreviure en una economia globalitzada, han reduït la festivitat a ‘només’ nou dies, dels quals tres són vacances. Però sembla que per a alguns no és suficient.

Un grup de vietnamites han aixecat la veu i diuen que el Tet ja no té cabuda en l’actualitat si volen que el país continuï creixent i desenvolupant-se. En comptes del tradicional any nou lunar, proposen de celebrar només l’any nou occidental, el que segueix el calendari gregorià. Però, fins a quin punt pot estar un poble disposat a renunciar a la seva tradició més important?

La poma de la discòrdia

La cara visible del moviment contrari al Tet és l’escriptora Tue Nghi, que va ser el primer personatge mediàtic a dir obertament, fa un parell d’anys en un article a la revista digital HimMag, que ja no s’hauria de celebrar més l’any nou lunar. D’aleshores ençà, cada any per aquestes dates es reprèn el debat.

Una família es prepara per menjar plegats el cinquè dia del Tet.

Tue diu que no renuncia pas al Tet, perquè és la festa tradicional dels vietnamites, però que ‘ja no és adequat pel ràpid ritme de desenvolupament social actual’.

De fet, el Vietnam és un dels països amb més creixement econòmic del món. Segons l’informe del govern vietnamita, el país creixerà un 6,8% aquest 2019, un ritme molt semblant al de l’últim any. Alguns experts diuen, fins i tot, que serà una de les nacions que es pot beneficiar més de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, atès que el Vietnam pot assolir alguns dels nínxols de mercat que els xinesos cobrien fins ara en el mercat americà.

Una de les activitats més populars a tot el Vietnam és el karaoke.

La jove escriptora vietnamita analitza que, durant els dies de festa del Tet, moltes empreses deixen de treballar, cosa que pot afectar la relació amb altres corporacions estrangeres. ‘Volem expandir el nostre desenvolupament econòmic i comerciar amb països europeus i els EUA, o volem només fer negoci amb aquells països veïns que celebren el Tet com nosaltres? Volem aconseguir un país fort, o volem mantenir la tradició i ens compadim de veure com altres nacions ens superen dècada rere dècada?’, valora Tue.

Són evitables, les conseqüències del Tet?

En Long Thanh és un mecànic de 29 anys que viu a Ho Chi Minh. Ell també pensa que s’ha de prioritzar l’economia a la tradició. A més a més, veu el Tet com una herència de la influència xinesa, una cultura que tradicionalment ha estat considerada invasora, al Vietnam.

Les cases es decoren especialment per a l’ocasió.

El jove emprenedor recorda que, durant els nou dies de la festa, les grans ciutats es buiden i els comerços tanquen. Els vietnamites es desplacen al camp, on viuen alguns dels seus familiars, per reunir-se tots plegats. Són unes dates molt especials que preparen tot l’any. La tradició marca que el primer dia es dedica a la família, el segon als amics i el tercer a visitar la pagoda i els professors.

Però la situació al camp és diferent. No tothom es pot permetre de deixar de treballar durant tants dies, de manera que és més fàcil trobar comerços oberts i gent treballant a les granges a les zones rurals. Tot i que són pocs els qui passen gana, al Vietnam hi ha pobresa. De fet, la policia local admet que són dies en què s’ha d’anar especialment amb compte. Algunes persones sense recursos opten per robar joies, diners, gallines i, fins i tot, gossos. És la manera de portar a taula el que s’espera d’ells durant les trobades del Tet. La pressió social aquests dies és molt gran.

La feina al camp afluixa, però no s’atura.

Pels qui veuen l’abolició de la festivitat tradicional com una bona opció, aquest és un problema que es resoldria si només se celebrés l’any nou gregorià. A més a més, diuen que el Tet promou ‘conductes socials malvades’ com les apostes il·legals i el consum excessiu d’alcohol. De la mateixa manera, també creix la xifra d’accidents de trànsit, a causa de la gran migració de persones que hi ha durant aquesta època. En els set primers dies de celebracions, es van registrar 135 morts i 189 ferits a les carreteres.

Els defensors del Tet, en canvi, defensen que aquesta situació no canviaria si es passés a celebrar només el primer de gener. Ngoc Pham, una estudiant vietnamita que viu als Estats Units, explica: ‘No és qüestió de si celebrem o no l’any nou occidental, és qüestió de les tradicions que tenim al Vietnam. Ens trobem tots, mengem i bevem, és la nostra manera de celebrar-ho.’

Una família viatja junta en una única motocicleta.

Tradicions feixugues

La gran majoria de persones veuen aquest debat com un gran disbarat. Per ells, el Tet és la seva principal festa i no té cap sentit canviar-la. En Pham Thien Mhan, de Hanoi, ho considera una ofensa. ‘Ha estat la nostra tradició des de fa milers d’anys’, valora, ‘també seria millor per a l’economia d’Europa no celebrar Nadal o Cap d’Any i bé que es fa.’

Tot i això, la veritat és que tothom admet que són dies estressants. Els preparatius comencen entre quatre i vuit setmanes abans del canvi d’any. Es decoren les cases, concreten les trobades i es compren els regals i tot allò que sigui necessari per a començar l’any amb tota mena de luxes i demostrar abundància.

Alguns vietnamites gaudeixen compartint les seves tradicions amb estrangers.

A més a més, diuen que algunes tradicions van quedant obsoletes. De normes, aquests dies, n’hi ha moltes. Els vietnamites no escombren mai el primer dia de l’any perquè no es volen arriscar a escombrar la bona sort fora de casa. La resta de dies del Tet, potser netegen, però sempre intentaran no llençar la brutícia a l’exterior. De la mateixa manera, són molts els qui eviten de tallar-se les ungles o els cabells aquestes dates. El que sigui per a evitar de perdre la bona fortuna que acompanya el Tet. Fins i tot, són extremadament curosos a l’hora de seleccionar les paraules que faran servir per comunicar-se el primer dia de l’any. Una paraula dolenta o un insult pot voler dir mala sort tot l’any.

L’alcohol és un dels elements indestriables del Tet.

Tran Nguyen Bach, un empresari de Saigon i defensor del Tet de tota la vida, reconeix que hi ha tradicions que són esgotadores. El pitjor moment, per a ell, és quan s’han de quedar tota la nit sense aclucar l’ull mirant com es cuina el Chung, un pastís de forma quadrada fet d’arròs, carn, mongetes i embolicat amb fulles de bambú.

Tot i això, ‘hi ha molts costums bonics’. Per exemple, recorda amb emoció el moment d’anar a comprar flors per fer ofrenes amb la seva mare, els bons desitjos als familiars i amics, i vestir el seu nadó amb la roba tradicional. De fet, els petits de la casa són grans protagonistes del Tet. La tradició marca que els adults donaran als infants uns sobres vermells amb uns quants calerons dins. Són els anomenats ‘diners de la sort’.

Un nen ensenya un sobre vermell que ha rebut durant el Tet.

El futur del Tet

De moment, aquesta trencadora reivindicació només té el suport d’una part molt petita de la població. Són, sobretot, joves que viuen a les grans ciutats. Ells han posat sobre la taula un debat molt polèmic: què pesa més a la balança, la tradició o el desenvolupament econòmic?

Costa de creure que una nació sigui capaç de renunciar així a la seva cultura. De moment, el govern vietnamita ja ha anunciat que la seva intenció és preservar el Tet.

Més capítols de la sèrie La volta al món sense bitllet de tornada:
(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
(3): Comprant cavalls a Mongòlia
(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
(8): La Xina de l’alta tecnologia i el control extrem
(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
(11): Els paradisos naturals dHong Kong
(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers dHong Kong
(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
(15): Un Nadal a la Cotxinxina
(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam
(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament
(18): Emboscada entre cocoters
(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb