Una excursió a la illa de Cheung Chau.

Quan un pensa en Hong Kong, immediatament li ve al cap la imatge d’una ciutat d’edificis imponents, de banquers recorrent-ne els carrers mentre es miren el rellotge amb pressa. Però Hong Kong és molt més que això. Precisament molta gent desconeix que gairebé el 80% del territori són parcs i reserves naturals.

De fet, bona part dels qui hi viuen reconeixen que els seria molt difícil de mantenir el ritme frenètic de la ciutat si no fos per la possibilitat d’escapar-se fàcilment a racons que, a parer d’alguns, poden ser considerar petits paradisos.

Posta de sol a la platja de Chung Hom Kok.

Un país d’illes
A Hong Kong hi ha 260 illes i penínsules remullant-se a la mar de la Xina Meridional, cadascuna amb la seva imatge de postal. Per a accedir-hi hi ha un eficient sistema de ferris. Tot i això, en algunes de les més remotes només hi ha un trajecte programat setmanalment que la uneixi al centre de la ciutat.

La petita illa de Cheung Chau és una de les més visitades pels locals. Ací hi ha tot una gran oferta cultural gràcies als seus temples taoistes i un munt de platges de sorra fina on un es pot relaxar. Ben bé al centre hi ha un poble que permet d’entendre com és la vida dels hongkonguesos més enllà dels grans gratacels. No hi ha cotxes, només bicicletes i, naturalment, les moltes barquetes dels molts pescadors de l’illa.

Una cita imperdible per als hongkonguesos és el festival del brioix, que es fa a l’abril o, normalment, al maig, depenent del calendari lunar. Del segle XVIII ençà, cada any construeixen tres torres gegants de bambú i de seixanta mil brioixos. Els pescadors competeixen per veure qui és el primer d’escalar fins al cim d’aquestes muntanyes comestibles. Si bé va començar com a un ritual per a pregar per més seguretat davant l’amenaça pirata, ara s’ha convertit en una gran exposició de productes i tradicions de la cultura xinesa i una excusa excel·lent per a passar una bona estona.

Just al costat hi ha l’illa de Lamma, la tercera més gran de l’arxipèlag. Les platges de colors clars i les selves tropicals l’han feta una de les principals visites dels estrangers, tant residents a Hong Kong com turistes. Tot i això, si un vol, pot perdre’s pels seus camins, fugint de les indicacions turístiques, i trobarà cales pràcticament inexplorades.

A l’illa de Lamma es poden trobar cales aïllades si s’explora una mica.

A més a més, repartides com espores per l’illot hi ha un vintena de túnels construïts pels japonesos els quatre anys que el van ocupar durant la Segona Guerra Mundial. Feien de protecció contra els atacs aeris i de magatzem d’explosius, entre més. També hi ha tres coves anomenades ‘Kamikaze’ car sembla que van ser construïdes per guardar-hi els vaixells amb què després s’havien de cometre atacs suïcides. Tot i això, mai van arribar a utilitzar-se.

Encara més gran és la illa de Lantau, la més extensa de tot Hong Kong. És coneguda perquè és on viu la gent més adinerada, però en realitat és també molt interessant per als excursionistes. La seva atracció més coneguda, a part d’Hong Kong Disneyland, és el Gran Buda (Tian Tan). Amb 34 metres d’altura i 250 tones, és la representació del Buda assegut més gran del món. S’hi pot accedir amb un telefèric molt concorregut, amb autobús o fins i tot caminant.

Malgrat això, la part més interessant és segurament el poblet pesquer de Tai O. Situat a la riba de dues vies fluvials, concentra un grapat de cases construïdes a sobre de l’aigua. A l’hora punta la gran majoria del poble es dedica a aprofitar el turisme per a fer calaix, però a primera i última hora del dia mostra el seu veritable encant. Els pescadors arriben o en surten amb els vaixells i mostren la seva col·lecció d’instruments de pesca, resistents tot i el pas dels anys. Els vora mil habitants s’hi mouen amb bicicleta o barca i fan molta vida al carrer. Fins i tot n’hi ha que posen a prova la veu al sofà de casa amb un karaoke d’òpera xinesa.

La vida a Tai O gira al voltant de dos rius.

Per als més aventurers, hi ha illes a les quals és més difícil d’arribar. Per exemple, a Po Toi, només hi van ferris quatre dies a la setmana. Normalment, els passatgers són els mateixos habitants: una bona oportunitat, doncs, per als viatgers que volen sentir-se aïllats del consumisme i el turisme ferotge del centre del país.

Bombolles de naturalesa dins la metròpoli
Canviar el soroll dels clàxons dels cotxes i els crits de la gent per la brisa del vent entre les fulles dels arbres i el cant dels ocells és possible a Hong Kong. I en menys d’un minut. La ciutat disposa d’indrets on, només d’haver-hi accedit, la contaminació acústica sembla evaporar-se.

Al parc de Kowloon és possible de veure aus tropicals.

Al districte de Kowloon, a la part continental, hi ha el parc homònim, un pulmó verd ubicat enmig dels gratacels i dels principals centres comercials de la regió. A més, és un punt d’on es poden observar moltes aus tropicals de colors sorprenents. Tot i no ser l’únic aviari de la ciutat, sí que és destacable de trobar tanta varietat d’ocells ben bé al centre. Sens dubte, el parc és la delícia de tot ornitòleg.

Però si hi ha cap zona verda famosa a Hong Kong és el cim Victòria (conegut com ‘The Peak’). La millor vista de la ciutat s’obté des d’ací. Tota la silueta urbana es troba per sota d’aquest punt, que ha esdevingut l’atracció més visitada de tot el país. És especialment bonic visitar-lo de nit, quan les finestres il·luminades dels gratacels converteixen el paisatge en una mar d’estels.

El cim Victòria és el punt més turístic d’Hong Kong.

S’hi pot arribar amb tram, que és car i sol ser exageradament ple. Tanmateix, els amants de la naturalesa poden pujar la muntanya a peu. Desenes de senders s’enfilen entre els arbres i rius fins a arribar al famós cim.

A la mateixa illa d’Hong Kong, que dóna nom al país, s’hi poden fer excursions i visitar platges com Repulse Bay o Chung Hom Kok, fàcilment accessibles amb autobús urbà.

A més, per arribar a The Big Wabe es pot fer la caminada de The Dragon’s Back (l’Esquena del Drac), amb aquest nom perquè el caminoi ressegueix els punts més alts d’una sèrie de turons que s’aixequen l’un al darrere de l’altre, bo i imitant el relleu de la columna vertebral d’un drac xinès típic.

La vista de l’excursió de The Dragon’s Back recorda la columna d’un drac xinès.

De fet, Hong Kong és plena de senders que s’estenen pel territori com si es tractés dels nervis d’una fulla d’alzina. Curiosament, aquest és un llegat que sobretot cal d’atribuir a l’afecció d’alguns dels antics governadors britànics.

El més famós va ser Sir Murray MacLehose, el qui més temps va ocupar aquest càrrec. Excursionista fanàtic, va crear una línia de corriols que s’allarga cent quilòmetres. El camí se submergeix per platges i muntanyes i és considerada una de les millors excursions del món.

Els pescadors de Tai O recullen tots els instruments abans no es pongui el sol.

Així doncs, Hong Kong no és únicament una gran ciutat repleta de vida, sinó també d’un gran interès natural. Excursions, platges, muntanyes, un ecosistema únic i una intensa història recent en fan una destinació que va molt més enllà del turisme urbà i que la transforma en un arxipèlag inacabable de petits paradisos.

Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’:
(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia.
(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
(3): Comprant cavalls a Mongòlia
(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
(8): La Xina de l’alta tecnologia i el control extrem
(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
(10): La volta al món sense bitllet de tornada (10): L’autèntica religió d’Hong Kong

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb