Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La situació actual del català preocupa molta gent. La realitat sociolingüística és complexa, i si bé els indicadors dels diferents estudis mostren resultats raonablement positius, la sensació general és força més negativa. Què es podria fer per revertir aquesta tendència?

Reparar els fonaments. El procés de normalització lingüística dels anys vuitanta es basava en tres grans pilars: l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. El 1998, aquests pilars es van ampliar amb el món socioeconòmic. Avui tenim mestres que no saben què és la immersió lingüística, professors que convergeixen sistemàticament al castellà amb els alumnes, periodistes que no tenen clar l’impacte de les seves tries lingüístiques o sèries destinades a joves que legitimen comportaments letals per al català. Amb el pas dels anys, els fonaments s’han anat esquerdant, la consciència i la formació lingüística han anat disminuint i les parets mestres han començat a trontollar. Les estructures ja existeixen, cal que cadascú recuperi la funció que té legalment encarregada i la dugui a terme adequadament.

Innovació arquitectònica. El món ha canviat tant i tan de pressa, que ha generat nous àmbits impensables al segle XX. La minorització digital de la llengua és una de les amenaces que tots aquests canvis han comportat: ciutadans que s’acostumen a buscar en castellà la informació a Google, que parlen amb el cotxe en castellà, nens que miren Doraemon en castellà… En resum: tot el contacte digital és en castellà, i en un món en què l’espai virtual cada vegada té més presència en la vida diària, és urgent buscar noves polítiques lingüístiques per al segle XXI.

Tallar la fatiga dels materials. Igual com el cansament provocat per la pandèmia ha derivat en l’anomenada “fatiga pandèmica”, els catalanoparlants fa molts anys que sentim diàriament fatiga lingüística. Ho notem a tots els nivells i en totes les situacions imaginables, i també en els discursos hegemònics. Cal que el catalanisme lingüístic recuperi la iniciativa i deixi d’assumir els discursos supremacistes castellans, que només busquen liquidar la llengua. El català ha de tenir espais propis i funcions pròpies, perquè si no, de què servirà?

Montserrat Sendra
Sociolingüista
Professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.