La llengua com a factor de producció

Quan parlem dels reptes del català, ho plantegem sovint en termes de les relacions de poder entre llengües. Molt menys sovint prestem atenció a l’experiència dels parlants. Per il·lustrar el tema, proposo reflexionar sobre la “terciarització”.

La terciarització ha portat les llengües a convertir-se en la principal eina de treball de les economies avançades. Designa el predomini de l’anomenat sector terciari en l’economia: finances, govern, turisme, comerç, educació, cultura, etc. A Catalunya el sector serveis representa ja el 74% del PIB (2019). La terciarització afecta i es veu afectada pel llenguatge perquè la majoria de les activitats comporten béns que són lingüístics, totalment o en part: la forma material de novel·les, assegurances, publicitat, cursos, etc. és bàsicament lingüística. Altres serveis poden implicar l’intercanvi d’objectes o recursos materials, però requereixen una interacció social, de vegades intensa.

En aquest context, el treballador contemporani ja no és un treballador bàsicament manual que fa anar una màquina en silenci, sinó un treballador del llenguatge i de la interacció social. Al lloc de treball el so de veus ara ocupa el lloc de l’antic soroll de la maquinària. La manufactura s’ha convertit en una logofactura.

Si els llocs de treball s’han tornat més diversos, barrejant homes i dones i gent d’orígens diferents, també ha canviat la relació que tradicionalment han tingut els treballadors amb les llengües, que ara són eina de treball i una part essencial de la seva identitat professional i, per tant, de la seva posició social. Així, les llengües esdevenen per força més sensibles als determinants econòmics. Són objecte de càlculs sobre el seu cost i el seu valor afegit en els serveis; però també són part del valor que el treballador aporta a l’empresa.

En aquest context, un dels reptes que es presenta a comunitats com la catalanòfona és el de defensar el valor de mercat del català, mobilitzar-se per donar valor als seus productes i que això també redundi en l’estatus laboral dels qui el parlen. Però al mateix temps caldrà facilitar l’accés a aprendre i parlar la llengua als nous parlants de cara a una societat més justa i igualitària.

Joan Pujolar

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’