Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Valgui ara i aquí de capgirar un sintagma esdevingut tòpic (‘situació de la llengua’) i, doncs, demanar-nos sobre la llengua de la situació. La llengua ja esdevinguda hegemònica arreu, en gairebé tota mena d’àmbits, de medis i de mitjans. A diferència de l’altra, de la marcada, de la subordinada, per més que hagi estat secularment la del país.

En fase, aquesta, cada cop més recessiva; més bandejada dels usos funcionals com degradada en la seva especificitat diferencial. Així com, aquella, en fase cada cop més expansiva, més difosa en els registres domèstics i col·loquials com en els mediàtics i formals.

Resistir-se llavors a acceptar aquest fet no és sinó una de tantes variacions possibles de negacionisme: de l’holocaust, de la covid-19, de la imposició a sang i a foc de l’espanyol en terra catalana.

Un negacionisme, l’aquí impugnat, retroalimentat tant pel cofoisme endogen com pel cinisme exogen. Pel carallotisme suïcida dels qui propaguen un triomfalisme mesell com per la voluntat genocida dels qui es pretenen víctimes en lloc de confessar-se botxins.

Llavors, què fer per revertir una substitució galopant, fomentada tant des d’un ampli dispositiu oficial fet de reglaments i de normatives com des d’unes inèrcies personals alienants?

No veure, en les formacions polítiques espanyoles, altre propòsit que no sigui un de liquidacionista amb procediments més o menys expeditius és gairebé tan ingenu com creure en el mannà salvífic predicat, des d’opcions polítiques sobiranistes, a propòsit d’una ara per ara més que hipotètica independència (que tampoc no garantiria la supervivència de la llengua).

S’imposa aleshores, si més no de moment, apel·lar un cop més a aquella “voluntat d’ésser” ponderada per Vicens Vives com a tret constitutiu dels catalans. Cosa que implica fer objecció de llengua sempre que hom no es vegi constret, per necessitat urgent o per conveniència ocasional, a servir-se de l’espanyol. Català a tot estrop, doncs. I no pas per cap rèmora sentimental. Sinó per voluntat de poder. D’aconseguir que la llengua d’aquest país esdevingui gradualment la llengua d’integració social en prioritària instància.

Josep Murgades
Catedràtic de filologia catalana a la UB


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Caldria fer moltes coses, entre les quals les següents’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines
29. Vicent Martines
30. Marina Massaguer
31. Brauli Montoya

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.