La sociolingüística, una eina necessària

  • "La sociolingüística catalana gaudeix d'un excel·lent nivell d'R+D+i en el context internacional general de la disciplina. És una virtut derivada d'haver de viure en un context de minorització lingüística" · Vint-i-novè article de la sèrie "El futur del català", avui a càrrec de Vicent Martines

VilaWeb
Vicent Martines
28.11.2020 - 21:50
Actualització: 03.12.2020 - 17:48

La sociolingüística és una disciplina científica centaure en sinergia, amb moltes referides a la lingüística i a les ciències socials i hi aporta coneixement quant al bé més preuat de l’ésser humà, les llengües i les societats en què es fan servir. La sociolingüística no és deserta d’interès ni d’utilitat, i menys encara quant a la nostra llengua, la catalana, escampada i vital pel domini lingüístic compartit. La sociolingüística catalana gaudeix d’un excel·lent nivell d’R+D+i en el context internacional general de la disciplina. És una virtut derivada d’haver de viure en un context de minorització lingüística, amb tot el que això comporta. Ha estat una resposta de coneixement i amb trellat a una situació desfavorable. Hi ha molts fòrums que han fet contribucions a la recerca, la reflexió i la generació d’estratègies d’aplicació sociolingüístiques.

En aqueix context s’insereixen els Cursos de Sociolingüística de la Nucia, que enguany arriben a la 33a edició (tindrà lloc del 6 al 27 de novembre, vegeu-ne la informació a la web). Aquesta és l’activitat degana i ininterrompuda al nostre país, que vincula tres menes d’institucions fonamentals: la universitat, en concret, la Universitat d’Alacant (UA), a través de la seu universitària a la Nucia, l’administració local (l’Ajuntament de la Nucia, que durant 33 edicions hi ha donat suport unànime) i centres internacionals que, en gran mesura, han emanat de la tasca generada al llarg d’aquestes tres dècades (el Center For Catalan Studies de la University of California at Santa Barbara, EUA, l’Internationales Institut für Ibersiche Studien de l’Otto-Friedrich Universität Bamberg, Alemanya; i l’ISIC-IVITRA –UA–). A més, hi compten molt dos elements cabdals més: els centenars d’especialistes de les universitats de la Xarxa Vives i de diverses administracions autonòmiques que hi han participat com a ponents; i els milers d’inscrits al llarg de les 33 edicions. Una sinergia de transferència universitat-societat que ha trenat altres col·laboracions institucionals sense perdre mai de vista l’ensenyament, els professionals de l’educació –la realitat–, els estudiants –el futur–, el poble; el front interior (escola, societat, universitat, institucions) i el front exterior (fer conèixer arreu la nostra realitat sense que altri en controle el relat).

Ben possiblement iniciatives com aquesta, basades en sinergia de molts agents de la societat i de l’acadèmia, i amb la durabilitat i la continuïtat estesa en el temps que són metàfora i, alhora, constatació de ferma decisió de no cedir malgrat tot, siguen un component més per enfortir les possibilitats de futur de la llengua catalana. La recerca rigorosa i la reflexió serena dels especialistes és ben necessària, per no “parlar tot fantasiant”. S’ha de combinar amb el suport constant i sense ingerències de les administracions. A més, hi cal una sempre renovellada resposta dels interessats. D’aquesta manera hom podrà aportar la formació i la implementació sociolingüístiques, en aptituds i actituds, per respondre a les dificultats que planteja un marc legal i un complex (des)concert actitudinal social no sempre favorables (per no dir, sovint obertament contraris).

Vicent Martines
ISIC-IVITRA, Universitat d’Alacant. IEC. RABLB


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any